SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 453 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abu Faris Abd Allah ibn Ahmad, Acadians, Adam Elsheimer, Adi Granth, Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp, Adriaen van Cronenburch, Agostino Agazzari, Agustín Collado del Hierro, Ahdal, Ahmet I, Akindji, Al-Mamun ibn Àhmad, Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad, Albaida, Albergueria de Vic, Albert VII d'Àustria, Alep, Alessandro Salvio, Alessandro Scarlatti, Alexandre d'Alentorn i de Botella, Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg, Alginet, Alonso Clavel Morillas, Altea, Ambrosi Spinola, Ambrosius Reiner, Amudja-zade Husayn Paixà, Ana de San Bartolomé, Ana Muñoz, André Pevernage, André Reinhardt, Andreu Bacallar, Anna, Anna de Hessen, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Anna Maria de Hessen-Kassel, Antoni de Borbó, Antoni III de Gramont, Antoni Olibà, Antonio de León Pinelo, Armènia persa, Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca), Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Gaeta, ... Ampliar l'índex (403 més) » « Shrink índex

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1604 і Abadia territorial de Montecassino

Abu Faris Abd Allah ibn Ahmad

Abu-Faris Abd-Al·lah ibn Àhmad fou sultà sadita.

Veure 1604 і Abu Faris Abd Allah ibn Ahmad

Acadians

Els acadians (en anglès: acadians; en francès: acadiens) són descendents dels habitants que vivien als assentaments francesos originals fundats a l'extrem nord-est del continent americà.

Veure 1604 і Acadians

Adam Elsheimer

Adam Elsheimer (també lletrejat Ehlsheimer) fou un pintor, aiguafortista i dibuixant alemany, el qual treballà principalment a Itàlia Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Veure 1604 і Adam Elsheimer

Adi Granth

LAdi Granth (en panjabi: el llibre principal) també és conegut com a Guru Granth Sahib Ji, és el llibre sagrat del sikhisme, el document central de veneració en totes les gurdwares (temples sikhs).

Veure 1604 і Adi Granth

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf — (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg.

Veure 1604 і Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp

Adriaen van Cronenburch

''Dama i nena'', segons els antics inventaris del museu, ''Retrat d'Ana Cronemburgh, en companyia d'una altra joveneta'', 1567, oli sobre taula, 107 x 78 cm, Madrid, Museu del Prado. Adriaen van Cronenburch (també Cronenburg i Cronenburgh) (Schagen, ca.

Veure 1604 і Adriaen van Cronenburch

Agostino Agazzari

Agostino Agazzari (Siena, 2 de desembre de 1578 – Siena, 10 d'abril de 1640) fou un compositor italià de música religiosa.

Veure 1604 і Agostino Agazzari

Agustín Collado del Hierro

Agustín Collado del Hierro (Alcalá de Henares, ~1582 - s.XVII) va ser un metge, filòsof, poeta de tendència gongorista i humanista castellà.

Veure 1604 і Agustín Collado del Hierro

Ahdal

Els al-Àhdal o Mahàdila foren una família de sàyyids que visqueren al sud-oest de la península Aràbiga, descendents del sisè imam alida Jàfar as-Sàdiq.

Veure 1604 і Ahdal

Ahmet I

Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort.

Veure 1604 і Ahmet I

Akindji

Els akindji foren unes tropes irregulars de cavalleria que van existir entre el i el XVI al Soldanat de Rum i a l'Imperi Otomà.

Veure 1604 і Akindji

Al-Mamun ibn Àhmad

Mulay Muhàmmad al-Mamun ibn Àhmad (nom de regne Al-Mamun) fou sultà sadita, fill d'Ahmad al-Mansur i net de Mahammad I al-Mahdi.

Veure 1604 і Al-Mamun ibn Àhmad

Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad

Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Alí ibn ar-Raixid al-Hassaní al-Hadawí al-Yamaní, més conegut senzillament com al-Mansur al-Qàssim o Qàssim el Gran (NE del districte d'al-Sharaf, novembre de 1559 - Shahara, febrer de 1620), conegut també com a Qàssim el Gran, fou imam zaidita del Iemen, fundador de la branca anomenada qassímida que va governar el Iemen des de l'inici del fins a la proclamació de la república el 1962.

Veure 1604 і Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad

Albaida

Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.

Veure 1604 і Albaida

Albergueria de Vic

Lalbergueria de Vic és un edifici situat a Vic que es dedicava a hospital de pobres i passavolants.

Veure 1604 і Albergueria de Vic

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure 1604 і Albert VII d'Àustria

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Veure 1604 і Alep

Alessandro Salvio

Alessandro Salvio (c. 1570 – c. 1640) fou un jugador d'escacs italià, que hom considera com el Campió del món oficiós al voltant de l'any 1600.

Veure 1604 і Alessandro Salvio

Alessandro Scarlatti

Alessandro Scarlatti (Palerm (Sicília), 2 de maig de 1660 – Nàpols (Campània), 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris.

Veure 1604 і Alessandro Scarlatti

Alexandre d'Alentorn i de Botella

Alexandre d'Alentorn i de Botella (s. XVI - Barcelona? 1626) senyor de Seró,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure 1604 і Alexandre d'Alentorn i de Botella

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Alexander von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg el 20 de gener de 1573 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de març de 1627.

Veure 1604 і Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Alginet

Alginet és un municipi del País Valencià a la Ribera Alta, en la qual limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet, Guadassuar i —amb la Ribera Baixa— Almussafes i Sollana.

Veure 1604 і Alginet

Alonso Clavel Morillas

va ser un religiós i escriptor castellà, membre de l'orde de Sant Basili el Gran.

Veure 1604 і Alonso Clavel Morillas

Altea

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Veure 1604 і Altea

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Veure 1604 і Ambrosi Spinola

Ambrosius Reiner

Ambrosius Reiner (Altdorf, Weingarten, 1604 — 1672) fou un compositor i organista alemany, fill del també prolífic compositor Jacobus Reiner.

Veure 1604 і Ambrosius Reiner

Amudja-zade Husayn Paixà

Amudja-zade Husayn Paixà - Amjazade o Köprülü Amcazade Hacı Hüseyin Paşa segons la grafia turca moderna, (? - Silivri, 22 de setembre de 1702) fou gran visir otomà, nebot de Köprülü Mehmet Paixà (Amudja-zade vol dir "fill de l'oncle").

Veure 1604 і Amudja-zade Husayn Paixà

Ana de San Bartolomé

Ana de San Bartolomé, al segle Ana García Manzanas (Almendral de la Cañada, Regne de Castella, 1549 - Anvers, 1626) fou una monja carmelita descalça, mística i companya de Santa Teresa de Jesús, que va difondre la reforma carmelitana a França i els Països Baixos.

Veure 1604 і Ana de San Bartolomé

Ana Muñoz

Ana Muñoz (actriu espanyola de finals del i primers anys del següent).

Veure 1604 і Ana Muñoz

André Pevernage

André Pevernage també Andreas Pevernage o Andries Pevernage (1542 o 1543 a Harelbeke, prop de la vila de Courtrai, - Anvers, 30 de juliol de 1591) fou un polifonista de l'escola francoflamenca del Renaixement tardà.

Veure 1604 і André Pevernage

André Reinhardt

André Reinhardt (Schneeberg) fou un organista alemany.

Veure 1604 і André Reinhardt

Andreu Bacallar

Andreu Bacallar (Càller, 1542/? - Sàsser, 1612) va ser bisbe de l'Alguer, entre 1578 i 1604, i bisbe de Sàsser, entre 1604 i 1612.

Veure 1604 і Andreu Bacallar

Anna

Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Veure 1604 і Anna

Anna de Hessen

Anna de Hessen (en alemany Anna von Hessen) va néixer a Kassel (Alemanya) el 26 d'octubre de 1529 i va morir a Meisenheim el 10 de juliol de 1591.

Veure 1604 і Anna de Hessen

Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.

Veure 1604 і Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna Maria de Hessen-Kassel

Anna Maria de Hessen-Kassel (en alemany Anna Maria von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 de gener de 1567 i va morir a Neunkirchen el 21 de novembre de 1626.

Veure 1604 і Anna Maria de Hessen-Kassel

Antoni de Borbó

Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).

Veure 1604 і Antoni de Borbó

Antoni III de Gramont

Antoni III, Mariscal duc de Gramont, també conegut per Comte de Guiche (Hagetmau, 1604 - Baiona, 12 de juliol, 1678) fou un militar francès amb el grau de general.

Veure 1604 і Antoni III de Gramont

Antoni Olibà

Antoni Olibà (Porta, 1534 - Barcelona, 1604) va ser un advocat i doctor en lleis, autor d'alguns llibres fonamentals per al coneixement del dret català.

Veure 1604 і Antoni Olibà

Antonio de León Pinelo

Antonio Rodríguez de León Pinelo (ca. 1595 - 1660), historiador i jurista espanyol.

Veure 1604 і Antonio de León Pinelo

Armènia persa

L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.

Veure 1604 і Armènia persa

Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

El santuari de ''NuestraSeñora de Juquila''. Larquebisbat d'Antequera (castellà: Arquidiócesis de Antequera, llatí: Archidioecesis Antequerensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Veure 1604 і Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Veure 1604 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Veure 1604 і Arquebisbat de Bari-Bitonto

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1604 і Arquebisbat de Bolonya

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1604 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Arquebisbat de Catània

Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1604 і Arquebisbat de Catània

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure 1604 і Arquebisbat de Càller

Arquebisbat de Gaeta

Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1604 і Arquebisbat de Gaeta

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure 1604 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Veure 1604 і Arquebisbat de Lió

Arquebisbat de Luanda

L'arquebisbat de Luanda (portuguès: Arquidiocese de Luanda; llatí: Archidioecesis Luandensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Angola.

Veure 1604 і Arquebisbat de Luanda

Arquebisbat de Lviv

Larquebisbat de Lviv (ucraïnès: Льві́вська архидієце́зія, llatí: Archidioecesis Leopolitana Latinorum) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Ucraïna.

Veure 1604 і Arquebisbat de Lviv

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Veure 1604 і Arquebisbat de Matera-Irsina

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1604 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1604 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Arquebisbat de Rouen

Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.

Veure 1604 і Arquebisbat de Rouen

Arquebisbat de Santo Domingo

Larquebisbat de Santo Domingo (llatí: Archidioecesis Sancti Dominici; Castellà: Arquidiócesis de Santo Domingo) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Santo Domingo.

Veure 1604 і Arquebisbat de Santo Domingo

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Veure 1604 і Arquebisbat de Sàsser

Arquebisbat de Singapur

L'església de Sant Pere a Malacca, construïda el 1710 a l'època del bisbe Manuel do Santo António. data.

Veure 1604 і Arquebisbat de Singapur

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1604 і Arquebisbat de Siracusa

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure 1604 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1604 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Veure 1604 і Arquebisbat de Vàrmia

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Veure 1604 і Arquebisbat de Veszprém

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.

Veure 1604 і Astrofísica

Atzeneta d'Albaida

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Veure 1604 і Atzeneta d'Albaida

Álvaro de Bazán y Benavides

Álvaro de Bazán y Benavides (Nàpols, 12 de setembre de 1571 – 1646), II marquès de Santa Cruz de Mudela, I marquès del Viso i Gran d'Espanya, va ser un destacat marí de guerra de l'Imperi Espanyol per la seva actuació a la Mar Mediterrània i a la Guerra dels Trenta Anys.

Veure 1604 і Álvaro de Bazán y Benavides

İslâm III Giray

İslâm III Giray (1604 – 10 de juliol 1654) fou kan de Crimea (1644-1654) germà i successor de Mehmed IV Giray.

Veure 1604 і İslâm III Giray

Badia de Fundy

Situació de la badia de Fundy a la costa oriental de l'Amèrica del Nord La badia de Fundy (en anglès Bay of Fundy, en francès Baie de Fundy) és una badia de la costa atlàntica de l'Amèrica del Nord, a l'extrem nord-oriental del golf de Maine, entre les províncies canadenques de Nova Brunsvic i Nova Escòcia, amb una petita part que toca a l'estat de Maine (EUA).

Veure 1604 і Badia de Fundy

Baltasar Morell

Baltasar Morell va néixer a la segona meitat o finals del segle XVI probablement a Barcelona.

Veure 1604 і Baltasar Morell

Baronia d'Eramprunyà

la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.

Veure 1604 і Baronia d'Eramprunyà

Bartolomé de Ledesma

Bartolomé de Ledesma (1524, Neira - 1604, Oaxaca, Nova Espanya) fou un religiós i teòleg espanyol, a més de catedràtic i escriptor de lliçons de teologia.

Veure 1604 і Bartolomé de Ledesma

Bíblia Maciejowski

Ai (fol. 10R). David lliura les provisions (fol. 27). La Bíblia de Maciejowski, Bíblia dels croats, Bíblia del Sha Abbas, Bíblia de sant Lluís o Bíblia Morgan (pel fet que es conserva a la Biblioteca i Museu Morgan, Nova York, Ms M. 638) és una bíblia il·lustrada medieval de l'Antic Testament de 46 folis (en altres bibliografies es parla de 44).

Veure 1604 і Bíblia Maciejowski

Bernardo de Balbuena

Bernardo de Balbuena (20 de novembre de 1562, Valdepeñas, Ciudad Real, Castella - 11 d'octubre de 1627, San Juan de Puerto Rico) fou un famós poeta de Castella.

Veure 1604 і Bernardo de Balbuena

Biblioteca Angelica

La Biblioteca Angelina és una biblioteca pública ubicada a Roma, Itàlia, concretament a la Piazza Sant'Agostino, al costat de l'església de Sant'Agostino, no molt allunyat de Piazza Navona.

Veure 1604 і Biblioteca Angelica

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure 1604 і Bisbat d'Alba

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Veure 1604 і Bisbat d'Amiens

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure 1604 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

Bisbat d'Àndria

El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1604 і Bisbat d'Àndria

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia.

Veure 1604 і Bisbat d'Orleans

Bisbat de Barbastre-Montsó

El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).

Veure 1604 і Bisbat de Barbastre-Montsó

Bisbat de Bayeux i Lisieux

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda.

Veure 1604 і Bisbat de Bayeux i Lisieux

Bisbat de Belley-Ars

La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Veure 1604 і Bisbat de Belley-Ars

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure 1604 і Bisbat de Caserta

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure 1604 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Veure 1604 і Bisbat de Constança

Bisbat de Grassa

El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Veure 1604 і Bisbat de Grassa

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure 1604 і Bisbat de Jesi

Bisbat de Leiria-Fàtima

Fàtima, un dels santuaris marians més visitats del món. XIV, edifici reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. El bisbat de Leiria-Fátima (portuguès: Diocese de Leiria-Fátima, llatí: Dioecesis Leiriensis-Fatimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Portugal, sufragània del Patriarcat de Lisboa.

Veure 1604 і Bisbat de Leiria-Fàtima

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Veure 1604 і Bisbat de Lutsk

Bisbat de Macao

El bisbat de Macao (xinès: 天主教澳門教區; llatí: Dioecesis Macaonensis) és una seu de l'Església catòlica a la Xina, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Veure 1604 і Bisbat de Macao

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Veure 1604 і Bisbat de Mazara del Vallo

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1604 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1604 і Bisbat de Piacenza-Bobbio

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure 1604 і Bisbat de Pozzuoli

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Veure 1604 і Bisbat de Rímini

Bisbat de Rieti

Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1604 і Bisbat de Rieti

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Veure 1604 і Bisbat de Saluzzo

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure 1604 і Bisbat de San Severo

Bisbat de Sessa Aurunca

El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Veure 1604 і Bisbat de Sessa Aurunca

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Veure 1604 і Bisbat de Sion

Bisbat de Teramo-Atri

Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Veure 1604 і Bisbat de Teramo-Atri

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure 1604 і Bisbat de Treviso

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Veure 1604 і Bisbat de Valença

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Veure 1604 і Bisbat de Włocławek

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure 1604 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

Borís Godunov (obra de teatre)

Alexander Pusixkin per Orest Kiprenski Borís Godunov (Борис Годунов, Borís Godunóv) és un drama d'Aleksandr Puixkin, escrit el 1825 i publicat el 1831, però no aprovat per a la representació pública per part del censor fins a 1866.

Veure 1604 і Borís Godunov (obra de teatre)

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure 1604 і Brasil

Bree

Bree és una ciutat a la província de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants.

Veure 1604 і Bree

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Veure 1604 і Brescia

Cacera de bruixes als Països Catalans

La cacera de bruixes als Països Catalans fou un conjunt de mesures empreses majoritàriament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el tòpic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana.

Veure 1604 і Cacera de bruixes als Països Catalans

Caiena

Ajuntament de Caiena Mapa dels cantons de Caiena Caiena (en francès Cayenne) és una ciutat francesa d'Amèrica, capital del departament d'ultramar de la Guaiana Francesa i del districte del seu mateix nom.

Veure 1604 і Caiena

Caimacan

El caimacan, caimacam o kaimakam fou un càrrec de la jerarquia militar de l'Imperi Otomà i d'Egipte.

Veure 1604 і Caimacan

Canal Bruges-Oostende

El Canal Bruges-Oostende (en neerlandès Oostendse Vaart o Kanaal Brugge-Oostende) és un canal de Bèlgica d'una llargada de 24,611 km.

Veure 1604 і Canal Bruges-Oostende

Cap Norfeu

El Cap Norfeu és un cap situat al SE de la península del cap de Creus, al litoral de l'Alt Empordà i al N de la Costa Brava, que s'endinsa 2 km en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada i corbada entre la badia de Jóncols (al N) i la badia de Montjoi (al S), al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms.

Veure 1604 і Cap Norfeu

Carles de Valois V d'Angulema

Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois (Castell del Fayet, Delfinat, 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.

Veure 1604 і Carles de Valois V d'Angulema

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Veure 1604 і Carles I d'Anglaterra

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Veure 1604 і Carles II d'Àustria Interior

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Veure 1604 і Carles IV de Lorena

Carles IX

fou rei de Suècia des del 1604 fins a la seva mort.

Veure 1604 і Carles IX

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Veure 1604 і Carlet

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Veure 1604 і Cartoixa de Valldecrist

Casa d'Emparán

Arbre genealògic de la família Emparan i Orbe La casa d'Emparán, Emparan o Enparan és un dels antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors a l'època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I.

Veure 1604 і Casa d'Emparán

Castell d'Araya

La Fortalesa de Santiago de León de Araya, més coneguda com a Castell d'Araya, és un castell ubicat a la població d'Araya, a l'estat de Sucre, Veneçuela.

Veure 1604 і Castell d'Araya

Castell de Bunyol

El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.

Veure 1604 і Castell de Bunyol

Castell de Dungiven

El castell de Dungiven, a Dungiven, al comtat de Derry, Irlanda del Nord, data del, tot i que la major part de l'edifici actual és de la dècada de 1830.

Veure 1604 і Castell de Dungiven

Castell de San Felipe

El castell de San Felipe és una edificació de caràcter originalment defensiva emplaçada a la ciutat de Puerto de la Cruz, en el nord de l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).

Veure 1604 і Castell de San Felipe

Castell de Warwick

El Castell de Warwick, és un castell medieval desenvolupat a partir d'un original construït per Guillem el Conqueridor l'any 1068.

Veure 1604 і Castell de Warwick

Castellví (llinatge)

Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al.

Veure 1604 і Castellví (llinatge)

Catalina de Balmaseda y San Martín

Catalina de Balmaseda y San Martín, en religió Caterina de Crist, (Madrigal de las Altas Torres, província d'Àvila, 28 d'octubre de 1544 - Barcelona, 3 de gener de 1594) fou una religiosa carmelita descalça, introductora d'aquest orde a Catalunya i Navarra.

Veure 1604 і Catalina de Balmaseda y San Martín

Catedral de Lima

La Catedral de Lima és una església Catòlica Romana ubicada a la plaça Major del centre històric de Lima, Perú.

Veure 1604 і Catedral de Lima

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Veure 1604 і Catedral de Santiago de Compostel·la

Caterina de Portugal i de Bragança

Caterina de Portugal (Lisboa 1540 - Vila Viçosa 1614), infanta de Portugal.

Veure 1604 і Caterina de Portugal i de Bragança

Caterina Vasa

Caterina Vasa - Katarina Vasa - (Nyköping, Suècia, 10 de novembre de 1584 - Västerås el 13 de desembre de 1638. Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). Era germana del rei Gustau II Adolf i va ser mare de Carles X Gustau de Suècia.

Veure 1604 і Caterina Vasa

Caterina Vasa (1539-1610)

Caterina Vasa de Suècia (en suec Katarina Gustavsdotter Vasa) va néixer a Estocolm (Suècia) el 6 de juny de 1539 i va morir a Berum el 21 de desembre de 1610.

Veure 1604 і Caterina Vasa (1539-1610)

Cığalazade Yusuf Sinan Paixà

Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.

Veure 1604 і Cığalazade Yusuf Sinan Paixà

Chiara Matraini

Chiara Matraini (Lucca, 4 de juny del 1515 - 8 de novembre de 1604) fou una poeta italiana del Renaixement.

Veure 1604 і Chiara Matraini

Chlebnice

Chlebnice és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Veure 1604 і Chlebnice

Christopher Clavius

Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista.

Veure 1604 і Christopher Clavius

Clarisol de Bretanya

Clarisol de Bretanya (en portuguèsː Clarisol de Bretanha) és una novel·la cavalleresca portuguesa, publicada per primera vegada a Lisboa el 1602, amb el títol de Cinquena i sisena part de Palmerín d'Anglaterra i el sub-títol de Crònica del famós príncep Don Clarisol de Bretanya, a la qual s'expliquen les seves grans obres, i dels prínceps Lindamor, Clarifebo i Belíandre de Grècia, fills de Vasperald, Laudimant, Primalleó i d'altres molts prínceps i cavallers famosos del seu temps.

Veure 1604 і Clarisol de Bretanya

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Veure 1604 і Colonització europea d'Amèrica

Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals

Territoris de WIC. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals (en neerlandès: West-Indische Compagnie o WIC) va ser fundada l'any 1621 a les Províncies Unides per aconseguir monopolis comercials per la unió de diversos comerciants holandesos.

Veure 1604 і Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals

Comtat d'Anna

El Comtat d'Anna va ser creat pel Rei Felip III de Castella en 1604 sobre la base dels territoris de les baronies i llocs dels actuals municipis valencians d'Anna, Énguera, Agres, Finestrat, Palmera Pedreguer, Piles i Relleu.

Veure 1604 і Comtat d'Anna

Comtat de Bitche

Escut del comtat de Bitche Bitche (alemany Bitsch) és una comarca de Lorena al nord-est del departament del Mosela, i antiga senyoria a l'edat mitjana.

Veure 1604 і Comtat de Bitche

Comtat de Carlet

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”.

Veure 1604 і Comtat de Carlet

Comtat de Goëlo

El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer als segles  i i més tard un feu original al i que va existir fins a la revolució.

Veure 1604 і Comtat de Goëlo

Comtat de Laval

La senyoria i després comtat de Laval fou una jurisdicció feudal de França centrada al castell de Laval a la riba del riu Mayenne construït pel primer senyor de Laval, Guiu I, que era vassall del comte del Maine, d'origen desconegut, i que va governar la regió des de vers el 1020 o poc després.

Veure 1604 і Comtat de Laval

Comtat de Soissons

Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.

Veure 1604 і Comtat de Soissons

Comtat de Virneburg

Escut Virneburg visible en un mapa de 1696 (A.-H. Jaillot) El comtat de Virneburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit a l'entorn del castell del mateix nom construït al segle XI a la regió d'Eifel en l'actual Renània-Palatinat, esmentat per primer cop al segle XII.

Veure 1604 і Comtat de Virneburg

Congregació de la Doctrina Cristiana

La Congregació de Sant Francesc de la Doctrina Cristiana, en italià Congregazione di San Francesco della Dottrina Cristiana, coneguda com a Congregació de la Doctrina Cristiana, és una confraria de laics.

Veure 1604 і Congregació de la Doctrina Cristiana

Congregació de Sant Maur

La Congregació de Sant Maur, coneguda popularment com els mauristes, fou una congregació religiosa catòlica de monjos benedictins francesos existent entre el 1618 i el 1790, coneguda per l'alt nivell d'erudició dels seus membres, que redactaren i publicaren una ingent quantitat d'obres literàries sobre diferents branques de les humanitats.

Veure 1604 і Congregació de Sant Maur

Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf

La Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf o de Saint-Vanne i Saint-Hidulphe és una congregació observant de l'Orde de Sant Benet fundada al Regne de França per Didier de La Cour (1550-1623) en 1598.

Veure 1604 і Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf

Constantí I de Kakhètia

Constantí I fou sis mesos rei de Kakhètia el 1605.

Veure 1604 і Constantí I de Kakhètia

Constel·lació del Llop

El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.

Veure 1604 і Constel·lació del Llop

Constel·lació del Serpentari

El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.

Veure 1604 і Constel·lació del Serpentari

Convent de Sant Domingo (Inca)

El Convent de Sant Domingo és un convent a Inca, una petita ciutat de l'interior de Mallorca.

Veure 1604 і Convent de Sant Domingo (Inca)

Convent de Santa Clara (Lerma)

El Convent de Santa Clara o Monestir de l'Ascensió del nostre Senyor és un cenobi situat a la plaça de Santa Clara de Lerma, a la Província de Burgos.

Veure 1604 і Convent de Santa Clara (Lerma)

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Veure 1604 і Cornelius Jansen

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Veure 1604 і Cosme I de Mèdici

Cotxe de cavalls

Cotxe de cavalls Un cotxe de cavalls és un carruatge compost d'una caixa gran, semicircular o d'un altre tipus suspesa en corretges o posada sobre molles dins de la qual hi ha seients per a dos, quatre o més persones.

Veure 1604 і Cotxe de cavalls

Cristòfol II de Dohna

Cristòfol II de Dohna -Christoph von Dohna - (Morag, Polònia, 2 de juny de 1583 - Orange, 1 de juliol de 1637) fou un polític i acadèmic prussià, durant la Guerra dels Trenta Anys.

Veure 1604 і Cristòfol II de Dohna

Cristià de Brandenburg-Bayreuth

Cristià de Brandenburg-Bayreuth —en alemany Christian von Brandenburg-Bayreuth— (Cölln, actualment un barri del centre històric de Berlín, 30 de gener de 1581 - Bayreuth, 30 de maig de 1655) era un noble alemany de la Casa de Hohenzollern, fill de l'elector de Brandenburg Joan Jordi (1525-1598) i de la seva tercera esposa Elisabet d'Anhalt-Zerbst (1563-1607).

Veure 1604 і Cristià de Brandenburg-Bayreuth

Cristià de Waldeck-Wildungen

Cristià de Waldeck-Wildungen (en alemany Christian von Waldeck-Wildungen) va néixer a Eisenberg (Alemanya) el 25 de desembre de 1585 i va morir a Waldeck el 31 de desembre de 1637.

Veure 1604 і Cristià de Waldeck-Wildungen

Cristina de Hessen

Cristina de Hessen —Christine von Hessen — (Kassel, 29 de juny de 1543 -Kiel, 13 de maig de 1604) fou una princesa de la Casa de Hessen, filla del landgravi Felip I de Hessen (1504-1567) i de Cristina de Saxònia (1505-1549).

Veure 1604 і Cristina de Hessen

Cristina de Lorena

Cristina de Lorena. Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.

Veure 1604 і Cristina de Lorena

Cristina de Salm

Cristina de Salm (en francès Christine de Salm) va néixer a Salm (França) el maig de 1575 i va morir a Nancy el 31 de desembre de 1627.

Veure 1604 і Cristina de Salm

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Veure 1604 і Croat (llengua)

Daniel van Heil

''Ciutat incendiada'', oli sobre taula, 54 x 78 cm, Museu del Prado Daniel van Heil (Brussel·les, 1604 – cap a 1664), va ser un pintor barroc flamenc actiu a Brussel·les entre 1627 i 1664.

Veure 1604 і Daniel van Heil

Danses del Corpus Christi de València

Les Danses del Corpus Christi de València són un conjunt de diversos balls, interpretats tant per nens com per adults, que des dels primers moments de la institució de la processó del Corpus Christi de la ciutat de València, van formar part del seguici.

Veure 1604 і Danses del Corpus Christi de València

Danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València

Les danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València tenen lloc tradicionalment durant la processó del dijous de la Huitava del Corpus.

Veure 1604 і Danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València

David I de Kakhètia

David I fou rei de Kakhètia del 1603 al 1604 fill d'Alexandre II de Kakhètia.

Veure 1604 і David I de Kakhètia

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Veure 1604 і Degà del Col·legi Cardenalici

Derwix Paixà

Derwix Paixà - Derviş Paşa en la grafia turca moderna - (? - 1606) fou un gran visir otomà d'origen bosnià.

Veure 1604 і Derwix Paixà

Diòcesi de Còria-Càceres

La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Veure 1604 і Diòcesi de Còria-Càceres

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Veure 1604 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo

Diòcesi de São Tomé i Príncipe

La diòcesi de São Tomé i Príncipe (en llatí Dioecesis Sancti Thomae in Insula), és una diòcesi africana de ritual llatí, directament subordinada a la Santa Seu, constituïda el 31 de gener de 1533 pel papa Climent VII per desmembrament de l'Arxidiòcesi de Funchal.

Veure 1604 і Diòcesi de São Tomé i Príncipe

Didier de La Cour

Didier de La Cour de La Vallée (Montzéville, Ducat de Lorena, desembre de 1550 - Verdun, 1623) fou un monjo benedictí, fundador de la Congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe en 1604.

Veure 1604 і Didier de La Cour

Diego Mas i Mas

fou un filòsof metafísic valencià.

Veure 1604 і Diego Mas i Mas

Domingo Báñez

''Commentaria in secundam secundae D. Thomae'', 1586 Domingo Báñez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un frare dominic i teòleg castellà.

Veure 1604 і Domingo Báñez

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Dorothea von Schwarzburg-Sondershausen) (Sondershausen, Alemanya, 23 d'agost de 1579 - 5 de juliol de 1639).

Veure 1604 і Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Veure 1604 і Ducat de Lorena

Dumraon Raj

Dumraon Raj fou un estat tributari protegit del tipus zamindari al districte de Shahabad a la presidència de Bengala (a Bihar).

Veure 1604 і Dumraon Raj

Eberard Jordi Frederic de Rappolstein

Eberard Jordi Frederic de Rappolstein, nascut a Guémar el 12 de març 1570, tenia quinze anys a la mort del seu pare Egenolf III de Rappolstein al que va succeir en les senyories dels Rappolstein.

Veure 1604 і Eberard Jordi Frederic de Rappolstein

Edward Alleyn

Edward Alleyn (Bishopsgate, Londres, 1 de setembre de 1566 - Londres, 25 de novembre de 1626), fou un actor anglès, va esser una figura destacada dins del teatre isabelí i fou fundador del Dulwich College i la Alleyn's School.

Veure 1604 і Edward Alleyn

Edward de Vere

Edward de Vere, 17è comte d'Oxford (12 d'abril de 1550 – 24 de juny de 1604) va ser un home de la cort anglesa d'Elisabet I, autor teatral, poeta, esportista i mecenes de, com a mínim, dues companyies teatrals: Oxford's Men i Oxford's Boys, i també una companyia musical.

Veure 1604 і Edward de Vere

Edward Pococke

Edward Pococke o Pocock (8 de novembre de 1604, Oxford - † 10 de setembre de 1691, ibíd.) fou un orientalista britànic, professor i traductor de llengües orientals a Oxford.

Veure 1604 і Edward Pococke

Edzard II de Frísia Oriental

Edzard II de Frísia Oriental (en frisó Edzard II fan East-Fryslân, i en alemany Edzard II von Ostfriesland) era un noble frisó de la casa de Cirksena, fill del comte de Frísia Enno II (1500-1540) i d'Anna d'Oldenburg (1501-1575).

Veure 1604 і Edzard II de Frísia Oriental

El Fadrí

El Fadrí con la Catedral El Fadrí és el nom popular de la torre campanar de Castelló de la Plana, i un dels seus símbols més emblemàtics.

Veure 1604 і El Fadrí

El Raspeig

El Raspeig va ser el nom que va rebre Sant Vicent del Raspeig des dels seus primers assentaments al segle XV fins a 1812.

Veure 1604 і El Raspeig

El Rei Lear

El Rei Lear és considerada generalment com una de les més grans tragèdies de William Shakespeare, basada en la llegenda del Rei Leir, un Rei britó preromà.

Veure 1604 і El Rei Lear

Elionor de Toledo

Garcia, obra de Bronzino. Elionor de Toledo (en castellà: Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio (Alba de Tormes, Corona de Castella 1522 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1562) fou una aristòcrata castellana que va esdevenir Duquessa consort de Florència.

Veure 1604 і Elionor de Toledo

Elisabet Bathory

Elisabet Báthory d'Ecsed (Nyírbátor, Regne d'Hongria, 7 d'agost de 1560 - Csejte, Regne d'Hongria, actual Čachtice, Eslovàquia, 21 d'agost de 1614) fou una aristòcrata hongaresa.

Veure 1604 і Elisabet Bathory

Elisabet de Nassau-Siegen

Elisabet de Nassau-Siegen (en alemany Elisabeth von Nassau-Siegen) va néixer al palau de Dillenburg (Alemanya) el 8 de novembre de 1584 i va morir a Landau el 26 de juliol de 1661.

Veure 1604 і Elisabet de Nassau-Siegen

Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode

Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode - Heinrich Ernst von Stolberg-Wernigerode - (Schwarza, Alemanya, 20 de juliol de 1593 - Ilsenburg, 4 d'abril de 1672) fou un noble alemany, fill del comte Cristòfol de Stolberg-Wernigerode (1567-1638) i d'Hedwing de Regenstein-Blankenburg (1572-1634).

Veure 1604 і Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode

Enric II de Lorena

Enric II de Lorena -en francès Henri II de Lorraine- (Nancy, Ducat de Lorena, 8 de novembre de 1563 - ibidem, 31 de juliol de 1624) fou Duc de Bar i de Lorena de la Casa de Lorena.

Veure 1604 і Enric II de Lorena

Enric II de Reuss-Gera

Enric II de Reuss-Gera (en alemany Heinrich II Reuß zu Gera) va néixer a Gera el 10 de juny de 1572 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 1635.

Veure 1604 і Enric II de Reuss-Gera

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Veure 1604 і Escola veneciana

Església conventual de la Mercè

L'església conventual de la Mercè és un temple religiós de la ciutat de Múrcia a Espanya pertanyent a l'antic convent de l'Orde de la Mercè, construït a l'emplaçament actual durant el xvi.

Veure 1604 і Església conventual de la Mercè

Església de la Concepció (La Orotava)

L'església de la Concepció situada en La Orotava de Tenerife, (Canàries, Espanya) és la parròquia matriu de la Nostra Senyora de la Concepció, una de les millors mostres del barroc en Canàries.

Veure 1604 і Església de la Concepció (La Orotava)

Església de San Agustín de Manila

L'església de San Agustín és una església catòlica situada dins de les muralles històriques de la ciutat de Manila, a la zona anomenada Intramuros.

Veure 1604 і Església de San Agustín de Manila

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Veure 1604 і Església de Sant Esteve (València)

Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim

L'Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel del municipi de Benigànim (Vall d'Albaida, País Valencià) és un edifici religiós construït en el d'estil manierista.

Veure 1604 і Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim

Església del Pilar (València)

Lesglésia del Pilar, o Església de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç és l'església de l'antic convent dominic del mateix nom, i principalment és el que queda d'aquest.

Veure 1604 і Església del Pilar (València)

Esglésies de fusta de Maramureş

Les esglésies de fusta de Maramureş són un conjunt de vuit esglésies situades a la Província de Maramureș, al nord de Transsilvània (Romania).

Veure 1604 і Esglésies de fusta de Maramureş

Esteve Bocskai

Esteve Bocskai (en hongarès: Bocskai István, eslovac: Štefan Bočkaj, romanès: Ştefan Bocskay); (1 de gener 1557 - 29 de desembre 1606) fou un noble hongarès de Transsilvània.

Veure 1604 і Esteve Bocskai

Eyalat de Kars

Leyalat de Kars fou una divisió administrativa otomana creada el 1580 amb capçalera a Kars, amb sis o set sandjaks.

Veure 1604 і Eyalat de Kars

Fakhr-ad-Din II

Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).

Veure 1604 і Fakhr-ad-Din II

Faust Socini

Faust Socini (5 de desembre de 1539 - 4 de març de 1604) fou un reformador antitrinitari italià.

Veure 1604 і Faust Socini

Felice Anerio

Felice Anerio (Roma, 1560-1614) fou un compositor italià del Renaixement i principis del Barroc.

Veure 1604 і Felice Anerio

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Veure 1604 і Felip III de Castella

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).

Veure 1604 і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg

Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg (en alemany Philipp Wolfgang von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Bouxwiller (França) el 31 de juliol de 1595 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de febrer de 1641.

Veure 1604 і Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg

Fernando de Alva Ixtlilxóchitl

Fernando de Alva Cortés Ixtlilxóchitl (Texcoco, 1568? — Ciutat de Mèxic, 1648), va ser un historiador nouhispà, descendent en línia directa de la casa governant en la senyoria acolhua de Texcoco.

Veure 1604 і Fernando de Alva Ixtlilxóchitl

Fernando Niño de Guevara

Fernando Niño de Guevara (Toledo, 1541 - Sevilla, 8 de gener de 1609) va ser un religiós espanyol, cardenal, arquebisbe de Sevilla i inquisidor general.

Veure 1604 і Fernando Niño de Guevara

Ferran I de Mèdici

Imatge de Ferran I de Mèdici amb l'hàbit de cardenal. Ferran I de Mèdici o Ferran I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1549 - íd. 1609) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.

Veure 1604 і Ferran I de Mèdici

França Equinoccial

Es denomina França Equinoccial (France équinoxiale) als territoris ocupats pel Regne de França a l'Amèrica del Sud entorn de la línia equatorial, al.

Veure 1604 і França Equinoccial

Francesc de Sales

Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.

Veure 1604 і Francesc de Sales

Francesc Gamis

Francesc Gamis va néixer al, probablement a Barcelona.

Veure 1604 і Francesc Gamis

Francesc II de Lorena

Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.

Veure 1604 і Francesc II de Lorena

Francesca Caccini

Francesca Caccini (Florència, Itàlia, 18 de setembre de 1587 - íd. probablement el 1640) fou una compositora, cantant, intèrptet d'arpa, llaüt i clavicèmbal, professora de música i poeta italiana de començaments del barroc.

Veure 1604 і Francesca Caccini

Francesco Arcangelo Paoli

fou un músic carmelita que publicà Directorium Chori, una cum processionali... (Nàpols, 1604), Cantionem (Nàpols, 1624).

Veure 1604 і Francesco Arcangelo Paoli

Francesco Piccolomini

Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià.

Veure 1604 і Francesco Piccolomini

Francisco de Rincón

''Cristo de los Carboneros'', Valladolid Francisco de Rincón (c.1567-1608) va ser un escultor espanyol important de la primera dècada del.

Veure 1604 і Francisco de Rincón

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.

Veure 1604 і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Frans Luyckx

''Maria d'Àustria, reina d'Hongria'', oli sobre llenç, 215 x 147 cm (Museu del Prado, Madrid) Frans Luyckx o Luycks (Anvers, 1604 – Viena, 1668) va ser un pintor barroc flamenc, pintor de cambra de l'emperador Ferran III i del seu successor, Leopold I, i el més important retratista de la cort vienesa a mitjan.

Veure 1604 і Frans Luyckx

Frederic I de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1523 i 1533.

Veure 1604 і Frederic I de Dinamarca

Frederic I de Hessen-Homburg

Frederic I de Hessen-Homburg (en alemany Friedrich I von Hessen-Homburg) va néixer al castell de Lichtenberg, a Fischbachtal (Alemanya), el 5 de març de 1585 i va morir a Bad Homburg el 9 de maig de 1638.

Veure 1604 і Frederic I de Hessen-Homburg

Fugida dels Comtes

Mapa de les terres abandonades pels comtes mapa interactiu) Monument commemoratiu a Rathmullan La fugida dels comtes (en irlandès: Imeacht na nlarlaí, en anglès: the Flight of the Earls) es refereix a la marxa d'Irlanda d'Hugh O'Neill, comte de Tyrone i Rory O'Donnell, el 14 de setembre de 1607.

Veure 1604 і Fugida dels Comtes

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure 1604 і Galileo Galilei

Gaspar de Zúñiga y Acevedo

Gaspar de Zúñiga i Acevedo, 5è Comte de Monterrei.

Veure 1604 і Gaspar de Zúñiga y Acevedo

Gürcü Mehmed Paixà I

Gürcü Mehmed Paixà, anomenat Hadim (otomà Khadim) que vol dir "Eunuc", fou un gran visir otomà del 1622 al 1623.

Veure 1604 і Gürcü Mehmed Paixà I

Georg Flegel

Georg Flegel (Olomouc (Moràvia), 1566 - Frankfurt del Main, 23 de març de 1638), va ser un pintor alemany conegut per ser un dels primers i més importants pintors alemanys en realitzar natures mortes del.

Veure 1604 і Georg Flegel

Gerónimo de Mendieta

Gerónimo de Mendieta (Vitòria, 1525 - Ciutat de Mèxic, 9 de maig de 1604), o Jerónimo de Mendieta, va ser un missioner i historiador franciscà que passa la major part de la seva vida a Mèxic i l'Amèrica Central.

Veure 1604 і Gerónimo de Mendieta

Giacomo Moro

fou un compositor i religiós servent de Maria.

Veure 1604 і Giacomo Moro

Giorgio Basta

El general Giorgio Basta Giorgio Basta (Roccaforzata, 1544 - Praga, 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Nàpols.

Veure 1604 і Giorgio Basta

Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Giovenale Ancina (Fossano, Piemont, 19 d'octubre de 1545 - Saluzzo, Piemont, 30 d'agost de 1604) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.

Veure 1604 і Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Girolamo Kapsberger

Giovanni G Kapsberger (1580 - 17 de gener, 1651) fou un músic i compositor italoalemany del Barroc.

Veure 1604 і Giovanni Girolamo Kapsberger

Gipó

Carles d'Àustria amb un gipó, l'any 1558 Un gipó (en català antic, també jupó, jubó o jubet) era una peça de roba masculina exterior amb mànigues, cenyida i curta fins a la cintura, que els cavallers es van començar a posar a partir del, substituint l'anterior gonella (que va a passar a ser una peça femenina).

Veure 1604 і Gipó

Giulio Caccini

Giulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de 1551 – Florència, 10 de desembre de 1618) fou un compositor del Barroc italià.

Veure 1604 і Giulio Caccini

Glauberita

La glauberita és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure 1604 і Glauberita

Gran Ducat de Baden

El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.

Veure 1604 і Gran Ducat de Baden

Gregor Aichinger

Gregor Aichinger (Ratisbona, 1565 - 21 de gener de 1628) fou un notable organista alemany que assolí celebritat al pas del al.

Veure 1604 і Gregor Aichinger

Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada.

Veure 1604 і Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

Guerra neerlando-portuguesa

La guerra neerlando-portuguesa va ser un conflicte armat esdevingut entre 1588 i 1654 en el que les forces navals de les Províncies Unides dels Països Baixos van envair les colònies de l'Imperi Portuguès a Amèrica, l'Àfrica i Àsia.

Veure 1604 і Guerra neerlando-portuguesa

Guillaume Bouzignac

Guillaume Bouzignac (Sant Nazari d'Aude, França, ca. 1587 - c. 1643) va ser un compositor mestre de cors de diverses catedrals i del que es conserven dos manuscrits.

Veure 1604 і Guillaume Bouzignac

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg (en alemany Wilhelm Christoph von Hessen-Homburg) va néixer a Ober-Rosbach (Alemanya), on la família havia fugit de la pesta, el 13 de novembre de 1625 i va morir a Hamburg el 27 d'agost de 1681.

Veure 1604 і Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592.

Veure 1604 і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg

Guru Granth Sahib Ji

El Guru Granth Sahib Ji és el llibre sant del sikhisme.

Veure 1604 і Guru Granth Sahib Ji

Guzmán de Alfarache

Guzmán de Alfarache és una novel·la picaresca escrita per Mateo Alemán i publicada en dues parts: la primera a Madrid el 1599, amb el títol de Primera parte de Guzmán de Alfarache i la segona a Lisboa el 1604, titulada Segunda parte de la vida de Guzmán de Alfarache, atalaya de la vida humana.

Veure 1604 і Guzmán de Alfarache

Hachijō

Hachijō (八丈町 Hachijō-machi) és un municipi situat en la subprefectura de Hachijō, Tòquio, Japó.

Veure 1604 і Hachijō

Hans Leo Hassler

Hans Leo Hasler (Nuremberg, 26 d'octubre de 1564 - Frankfurt del Main, 8 de juny de 1612) fou un compositor i organista alemany del Renaixement.

Veure 1604 і Hans Leo Hassler

Hans Vredeman de Vries

Hans Vredeman de Vries (Ljouwert, Senyoria de Frísia, Disset Províncies, Sacre Imperi Romà, 1527 - Anvers, Comtat de Flandes, Disset Províncies, Sacre Imperi Romà, 1604) fou un pintor, gravador i tractadista del Renaixement flamenc.

Veure 1604 і Hans Vredeman de Vries

Harmandir Sahib

LHarmandir Sahib (en panjabi: ਹਰਿਮੰਦਰ ਸਾਹਿਬ) també anomenat "temple daurat", és un temple sikh que es troba en la localitat índia d'Amritsar, a prop de la frontera pakistanesa en l'estat de Panjab.

Veure 1604 і Harmandir Sahib

Heinrich Albert

Heinrich Albert, conegut també com, Heinrich Alberti (Lobenstein, 28 de juny de 1604 – Königsberg, 6 d'octubre de 1651) fou compositor, organista i poeta alemany del XVII.

Veure 1604 і Heinrich Albert

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Veure 1604 і Het schilder-boeck

Hispaniola

La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.

Veure 1604 і Hispaniola

Història d'Amèrica del Sud

La història d'Amèrica del Sud és la que es dedica a l'estudi dels esdeveniments més importants que han afectat als grups humans que han habitat el subcontinent des del seu primer poblament.

Veure 1604 і Història d'Amèrica del Sud

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Veure 1604 і Història d'Hongria

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Veure 1604 і Història de l'astronomia

Història de l'observació lunar

L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.

Veure 1604 і Història de l'observació lunar

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Veure 1604 і Història de Suècia

Història del Canadà

Antic mapa d'Amèrica del Nord. El Canadà és un estat de Nord-amèrica amb 33 milions d'habitants, i el segon estat més gran en superfície del món.

Veure 1604 і Història del Canadà

Història del Daguestan

Pobles caucàsics en l'antiguitat Daguestan (Daghistan o Daghestan) vol dir 'País de les muntanyes' (dagh, turc, per 'muntanya', i istan, persa, per 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del.

Veure 1604 і Història del Daguestan

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Veure 1604 і Imperi Britànic

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Veure 1604 і Innocenci X

Ippolito Galantini

Ippolito Galantini (Florència, Toscana, 14 d'octubre de 1565 - 20 de març de 1619) va ésser un mercader toscà, laic, que va fundar la Congregació de la Doctrina Cristiana, associació de laics dedicada a l'ensenyament dels nens sense recursos.

Veure 1604 і Ippolito Galantini

Isabella Andreini

Isabella Andreini o Isabella Canali (Pàdua, 1562-Lió, 1604) va ser una actriu i escriptora italiana, immortalitzada per pintors i poetes de la segona meitat del.

Veure 1604 і Isabella Andreini

Jacob van Campen

Jacob Van Campen va ser un pintor i arquitecte barroc neerlandès, nascut el 2 de febrer de 1596 a Haarlem i mort el 13 de setembre de 1657 a Randenbroek (Amersfoort).

Veure 1604 і Jacob van Campen

Jacobus Reiner

Jacobus Reiner (Altdorf (Weingarten), 1560 - Abadia de Weingarten, 12 d'agost de 1606) fou un compositor alemany.

Veure 1604 і Jacobus Reiner

Jakob Balde

Jakob Balde, també conegut en francès com a Jacques Baldé, (Ensisheim, Alsàcia, 3 de gener de 1604 - Neuburg an der Donau, Baviera, 9 d'agost de 1668) fou un poeta en llengua llatina i religiós jesuïta alemany.

Veure 1604 і Jakob Balde

James Cook

James Cook (Marton, Middlesbrough, Anglaterra, 27 o 28 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy, l'Armada Reial britànica.

Veure 1604 і James Cook

Jaume Cordelles i Oms

Jaume Cordelles i Oms fou prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona.

Veure 1604 і Jaume Cordelles i Oms

Jaume de Cardona i de Segurioles

Jaume de Cardona i de Segurioles (? - 1604), senyor de Vilaür, Bellcaire d'Empordà i la Tallada.

Veure 1604 і Jaume de Cardona i de Segurioles

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Veure 1604 і Jaume I d'Anglaterra

Jean Mairet

Jean Mairet, també Jean de Mairet, (Besançon, 4 de gener de 1604 - ibídem, 31 de gener de 1686) va ser un dramaturg francès que va escriure tragèdies i comèdies.

Veure 1604 і Jean Mairet

Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal

Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal (Dijon, 28 de gener de 1572 - Moulins-sur-Allier, 13 de desembre de 1641) va ser una religiosa francesa, fundadora, amb Sant Francesc de Sales, de l'Orde de la Visitació de Santa Maria (monges Visitandines o Saleses).

Veure 1604 і Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Veure 1604 і Jeroni Pujades

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Veure 1604 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Veure 1604 і Joan de Ribera

Joan Font i Maduixer

Joan Font i Maduixer, de vegades anomenat Fonte (Terrassa, 1574 — El Zape, Mèxic, 1616) fou un prevere i missioner jesuïta, mort màrtir a Mèxic.

Veure 1604 і Joan Font i Maduixer

Joan IV de Portugal

Escut d'armes de Joan IV de Portugal Joan IV de Portugal el Restaurador (Vila Viçosa 1604 - Lisboa 1656), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragança.

Veure 1604 і Joan IV de Portugal

Joan Jordi I de Saxònia

Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.

Veure 1604 і Joan Jordi I de Saxònia

Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan Maurici de Nassau-Siegen (Dillenburg, Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; 17 de juny de 1604 - Bedburg-Hau, Rin del Nord-Westfàlia; 20 de desembre de 1679), va ser un militar i polític de la Casa de Nassau que va servir a les Set Províncies Unides dels Països Baixos.

Veure 1604 і Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan Vich i Manrique de Lara

Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), fou un aristòcrata, diplomàtic i esclesiàstic valencià.

Veure 1604 і Joan Vich i Manrique de Lara

Joan VII de Mecklenburg-Schwerin

Joan VII de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Johann VII von Mecklenburg-Schwerin), va néixer el 7 de març de 1558 a Güstrow (Alemanya) i va morir el 22 de març de 1592 a Schwerin.

Veure 1604 і Joan VII de Mecklenburg-Schwerin

Joana III de Navarra

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Veure 1604 і Joana III de Navarra

Johann Bach

Johann Bach (26 de novembre de 1604 - enterrat el 13 de maig de 1673) va ser un organista i compositor alemany.

Veure 1604 і Johann Bach

Johann Rudolph Glauber

Johann Rudolf Glauber (Karlstadt am Main, 10 de març de 1604 - Amsterdam, 10 de març de 1668 o 1670) fou un químic i farmacòleg alemany conegut per haver descobert algunes propietats medicinals en els minerals així com pel desenvolupament del sulfat de sodi i la sal de Glauber.

Veure 1604 і Johann Rudolph Glauber

Johann Staden

Johann Staden (Nuremberg, 2 de juliol de 1581 – 15 de novembre de 1634) fou un compositor del Barroc i organista alemany.

Veure 1604 і Johann Staden

Johann Steuerlein

Johann Steuerlein (Schmalkalden, 5 de juliol de 1546 - Meiningen, 5 de maig de 1613) fou un compositor alemany del Renaixement.

Veure 1604 і Johann Steuerlein

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure 1604 і Johannes Kepler

Johannes Nider

Johannes Nider (Isny im Allgäu, 1380 - Colmar, 13 d'agost de 1438), fou un frare dominicà alemany.

Veure 1604 і Johannes Nider

Jordi III d'Erbach

Jordi III d'Erbach (en alemany Georg III von Erbach-Erbach) va néixer a la ciutat alemanya d'Erbach el 15 de juliol de 1548 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de febrer de 1605.

Veure 1604 і Jordi III d'Erbach

Jordi III de Kakhètia

Jordi III fou rei de Kakhètia uns mesos al final del 1604 i potser al començament del 1605.

Veure 1604 і Jordi III de Kakhètia

Josafat Kuncewič

Josafat Kuntsèvitx (Volodímir, 1580 - Vítsiebsk, 12 de novembre de 1623) fou un monjo basilià ucraïnès, bisbe de l'Església grecocatòlica ucraïnesa i màrtir, fundador de l'Orde Basilià de Sant Josafat.

Veure 1604 і Josafat Kuncewič

José de Acosta

José d'Acosta (Medina del Campo, 1540 – Valladolid, 1600) va ser un jesuïta, antropòleg i naturalista espanyol que va exercir importants missions a Amèrica des que en 1571 va viatjar al Perú sostenint que els indígenes americans haurien arribat a Amèrica a través de Sibèria.

Veure 1604 і José de Acosta

Juan Álvarez de Caldas

Juan Álvarez de Caldas (Las Caldas, Oviedo, ca. 1542 -Àvila, 19 d'octubre de 1615) va ser un religiós asturià que va ser bisbe d'Oviedo (1605-1612) i d'Àvila (1612-1615), a més de reformador de la Universitat de Salamanca.

Veure 1604 і Juan Álvarez de Caldas

Juan de Mendoza y Luna

Juan de Mendoza y Luna, (Guadalajara, Espanya, gener de 1571 - Madrid, 9 d'octubre de 1628), de la Casa dels Mendoza, III Marquès de Montesclaros i administrador de les províncies espanyoles a Amèrica.

Veure 1604 і Juan de Mendoza y Luna

Juan de Sandoval y Rojas

Juan de Sandoval y Rojas (mort en 1606) fou un polític valencià.

Veure 1604 і Juan de Sandoval y Rojas

Juan Martínez Montañés

Juan Martínez Montañés (Alcalá la Real, Jaén, 1568 - Sevilla, 18 de juny de 1649) va ser un escultor castellà que va treballar entre l'escultura del renaixement i la del barroc.

Veure 1604 і Juan Martínez Montañés

Juan Pérez Roldán

Juan Pérez Roldán, més conegut com el Maestro Roldan, (1604 - 1672) fou un compositor espanyol de música religiosa del que es diu que desenvolupava el magisteri de la Capella Reial Convent de l'Encarnació de Madrid a principis del.

Veure 1604 і Juan Pérez Roldán

Juliana de Nassau-Dillenburg

Juliana de Nassau-Dillenburg (en alemany Juliane von Nassau-Dillenburg) va néixer a Dillenburg (Alemanya) el 3 de setembre de 1587 i va morir a Rotenburg el 15 de febrer de 1643.

Veure 1604 і Juliana de Nassau-Dillenburg

Jumblatt

La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir "ànima d'acer", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.

Veure 1604 і Jumblatt

Kanat de Nakhitxevan

Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.

Veure 1604 і Kanat de Nakhitxevan

Kapudan paixà

El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.

Veure 1604 і Kapudan paixà

Karl I de Liechtenstein

Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga) el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).

Veure 1604 і Karl I de Liechtenstein

Klagenfurt

Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, 'Klagenfurt al llac de Wörter' o 'de Vŕbsko') és una ciutat austríaca situada al sud de l'estat, a Caríntia.

Veure 1604 і Klagenfurt

Kozhikode

Kozhikode (malayalam കോഴിക്കോട്), més coneguda pel seu nom anterior de Calicut, és una ciutat i municipi de l'Índia, a l'estat de Kerala.

Veure 1604 і Kozhikode

La discreta enamorada

La discreta enamorada és una obra de teatre de Lope de Vega, escrita l'any 1604.

Veure 1604 і La discreta enamorada

La Saira

La Saira és una entitat de població pertanyent al municipi d'Almacelles, a la comarca del Segrià.

Veure 1604 і La Saira

Lakhtar

Lakhtar (Than-Lakhtar) fou un estat tributari protegit de l'agència de Kathiawar, presidència de Bombai.

Veure 1604 і Lakhtar

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Veure 1604 і Laocoont

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Veure 1604 і Legació apostòlica de Romanya

Leone Leoni (compositor)

Leone Leoni (Verona, vers 1560- Vicenza, 24 de juny del 1627) fou un compositor italià del Renaixement.

Veure 1604 і Leone Leoni (compositor)

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Veure 1604 і Literatura espanyola del Barroc

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Veure 1604 і Llista d'anys

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Veure 1604 і Llista de bisbes de Barcelona

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Veure 1604 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona

Llista de convents de Mallorca

Un convent és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Veure 1604 і Llista de convents de Mallorca

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Veure 1604 і Llista de corts generals valencianes

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Veure 1604 і Llista de governadors de Yucatán

Llista de governants de Mònaco

La següent és una llista cronològica dels governants de Mònaco.

Veure 1604 і Llista de governants de Mònaco

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Veure 1604 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània

Llista de tractats

Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.

Veure 1604 і Llista de tractats

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Veure 1604 і Llista de virreis del Perú

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Veure 1604 і Llista dels arquebisbes de Canterbury

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Günther von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 27 de juny de 1581 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de novembre de 1646.

Veure 1604 і Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.

Veure 1604 і Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís V de Hessen-Darmstadt

Lluís V de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig V von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 24 de setembre de 1577 i va morir a Rheinfels el 27 de juliol de 1626.

Veure 1604 і Lluís V de Hessen-Darmstadt

Lope de Vega

Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.

Veure 1604 і Lope de Vega

Lorenz Hauslaib

Claviorgue de Lorenz Hauslaib, ca. 1590, al fons del Museu de la Música de Barcelona, MDMB 821 Detall del claviorgue Hauslaib Lorenz Hauslaib de vegades Laurentius (Nuremberg, 1568 - Regensburg, 1625) fou un constructor d'orgues.

Veure 1604 і Lorenz Hauslaib

Louise de Marillac

Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.

Veure 1604 і Louise de Marillac

Ludovico Balbi

Ludovico Balbi (Venècia, ~1545-1604) fou un compositor i religiós venecià de finals del Renaixement italià.

Veure 1604 і Ludovico Balbi

Luis de Velasco

Luis de Velasco (Carrión de los Condes, Regne de Castella, 1534 - Sevilla, 1617), marquès de Salinas des de l'any 1609, va ser administrador colonial espanyol, com a virrei de la Nova Espanya en dues ocasions (del 1590 al 1595 i del 1607 al 1611), i com a virrei del Perú (del 1596 al 1604).

Veure 1604 і Luis de Velasco

Magdalena de Brandenburg

miniatura Magdalena de Brandenburg (en alemany Magdalena von Brandenburg) va néixer a Berlín el 7 de gener de 1582 i va morir a Darmstadt el 4 de maig de 1616.

Veure 1604 і Magdalena de Brandenburg

Magdalena de Lippe

Magdalena de Lippe (en alemany Magdalena zur Lippe) va néixer a Detmold (Alemanya) el 25 de febrer de 1552 i va morir a Darmstadt el 26 de febrer de 1687.

Veure 1604 і Magdalena de Lippe

Marco da Gagliano

Marco da Gagliano (Florència, Toscana, 1 de maig de 1582 - 25 de febrer de 1643) fou un compositor florentí.

Veure 1604 і Marco da Gagliano

Mare de Déu de la Salut de Xirivella

Aquesta és la imatge que rep la Mare de Déu de la Salut, a les portes de la parròquia Mare de Déu de la Salut, de Xirivella.La Mare de Déu de la Salut (descobriment de finals del segle XVI i principis del segle XVII) és un dels emblemes del poble de Xirivella, que passa de pares a fills i que, tot i les dificultats, s'ha mantingut fins als nostres dies, superant fins i tot el simple caràcter religiós.

Veure 1604 і Mare de Déu de la Salut de Xirivella

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg (en alemany Margarete Elisabeth von Leiningen-Westerburg) va néixer a Schadeck (Alemany) el 30 de juny de 1604 i va morir a Wiesenburg el 13 d'agost de 1667.

Veure 1604 і Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg

Margarida Gonzaga de Màntua

Margarida Gonzaga o de Màntua (en italià Margherita Gonzaga di Mantova) fou una princesa italiana de la casa de Gonzaga que va néixer a Màntua (Itàlia) el 2 d'octubre de 1591 i va morir a Nancy el 7 de febrer de 1632.

Veure 1604 і Margarida Gonzaga de Màntua

Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).

Veure 1604 і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria d’Habsburg-Jagellon

Maria d'Habsburg-Jagellon (en alemany Maria von Habsburg o Maria von Österreich) va néixer a Praga el 15 de maig de 1531 i va morir al Palau d'Hambach l'11 de desembre de 1581.

Veure 1604 і Maria d’Habsburg-Jagellon

Maria Hedwig de Sulzbach

Maria Edwing del Palatinat-Salzbach (en alemany Marie Hedwig Auguste von Pfalz-Sulzbach) va néixer a Sulzbach (Alemanya) el 15 d'abril de 1650 i va morir a Hamburg el 23 de novembre de 1681.

Veure 1604 і Maria Hedwig de Sulzbach

Maria Hohenzollern de Prússia

Maria Hohenzollern de Prússia (en alemany Marie von Preußen) va néixer a la ciutat prussiana de Königsberg el 23 de gener de 1679 i va morir a Bayreuth l'11 de febrer de 1649.

Veure 1604 і Maria Hohenzollern de Prússia

Maria Vittoria De Fornari Strata

Maria Vittoria De Fornari Strata (Gènova, 1562 - 15 de desembre de 1617) fou una religiosa italiana, fundadora de l'Orde de la Santíssima Anunciació, dedicada al Misteri de l'Encarnació de Crist.

Veure 1604 і Maria Vittoria De Fornari Strata

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Veure 1604 і Mariscal de França

Mater ter admirabilis

Mater Ter admirabilis, literalment "Mare Tres Vegades Admirable", és una antiga invocació llatina de les lletanies de la Santíssima Mare de Déu.

Veure 1604 і Mater ter admirabilis

Mateu Fletxa el Jove

Portada de les ''Ensaladas'' publicades per '''Mateu Fletxa el Jove''' Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604) fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell Prengué l'hàbit carmelita a València.

Veure 1604 і Mateu Fletxa el Jove

Maurici I de Hessen-Kassel

Maurici I de Hessen-Kassel (en alemany Moritz von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 25 de maig de 1572 i va morir a Eschwege el 15 de març de 1632.

Veure 1604 і Maurici I de Hessen-Kassel

Melchior Franck

Melchior Franck (Zittau, Saxònia, c. 1579 - Coburg, Baviera, 1 de juny de 1639) fou un compositor alemany.

Veure 1604 і Melchior Franck

Menasseh Ben Israel

Menasseh Ben Israel, en israelià מנשה בן ישראל (Madeira (Portugal) en 1604 - Middelburg de 1657) fou un dels teòlegs jueus més famosos del.

Veure 1604 і Menasseh Ben Israel

Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.

Veure 1604 і Mestre de capella

Micalet

El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Veure 1604 і Micalet

Michał Sędziwój

Michał Sędziwój (en llatí: Michael Sendivogius) (1566 - 1646) fou un alquimista polonès, autor dels tractats "químics" Novum Lumen Chymicum (Praga, 1604), Dialogus Mercurii, Tractatus de Sulphure i Aenigma Philosphicum.

Veure 1604 і Michał Sędziwój

Michael Praetorius

Michael Praetorius (15 de febrer de 1571 - 15 de febrer de 1621) va ser un compositor i organista alemany, que també va escriure sobre temes relacionats amb la música.

Veure 1604 і Michael Praetorius

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Veure 1604 і Miguel de Cervantes Saavedra

Miquel Sarrovira i Pla

Miquel Sarrovira i Pla, també escrit en català antic Miquel Çarovira, (Barcelona, ca. 1514 - Barcelona, 23 de juliol de 1604) fou un jurista català.

Veure 1604 і Miquel Sarrovira i Pla

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure 1604 і Monarquia d'Espanya

Monestir de Mejihíria

El Monestir de la Transfiguració de Mejihíria (en ucraïnès: Спасо Межигірський-Преображенський монастир) és un monestir ortodox oriental desaparegut que també s'utilitzava com a històrica residència de prínceps de l'època medieval (Rurik), situada prop de la ciutat medieval de Víxhorod (10 quilòmetres al nord).

Veure 1604 і Monestir de Mejihíria

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Veure 1604 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Muralles d'Albaida

La Muralla urbana d'Albaida es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall d'Albaida de la província de València.

Veure 1604 і Muralles d'Albaida

Muttu Krishnappa Nayaka

Muttu Krishnappa Nayaka fou naik de Madura fill de Visvappa, i nebot de Krishnappa Nayaka II.

Veure 1604 і Muttu Krishnappa Nayaka

Naso

Els Naso, Teribe o Tjer-di són un grup indígena del nord-oest de Panamà, concretament de l'oest de la província de Bocas del Toro, en una àrea de 1.300 km², aquest territori abasta gran part de la conca del riu Teribe i del riu San San.

Veure 1604 і Naso

National Portrait Gallery

La National Portrait Gallery en un dels més famosos museus de Londres, la seva col·lecció es basa en retrats de personatges famosos de la història i està construïda just darrere de la National Gallery.

Veure 1604 і National Portrait Gallery

Nicholas Lanier

Nicholas Lanier, o Lanière (Londres, 10 de setembre de 1588 - 24 de febrer de 1665) fou un cantant i compositor anglès.

Veure 1604 і Nicholas Lanier

Nicolas-Claude Fabri de Peiresc

Nicolau-Claudi Fabri de Peiresc (Beujanciá, Provença, 1 de desembre de 1580 - Ais de Provença, 24 de juny de 1637) va ser un astrònom i botànic francès.

Veure 1604 і Nicolas-Claude Fabri de Peiresc

Nova França

''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.

Veure 1604 і Nova França

Novel·la picaresca

Coberta d'una de les edicions de 1554 del ''Lazarillo de Tormes''. La novel·la picaresca és un gènere novel·lístic sorgit a redós del segle d'or espanyol que narra les aventures del murri (pícaro en castellà), personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar.

Veure 1604 і Novel·la picaresca

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Veure 1604 і Nunciatura apostòlica a França

Nuremberg

Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.

Veure 1604 і Nuremberg

Onofre d'Alentorn i d'Oms

Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.

Veure 1604 і Onofre d'Alentorn i d'Oms

Onofre Manescal

Onofre Manescal (Barcelona -) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.

Veure 1604 і Onofre Manescal

Orazio Vecchi

Orazio Vecchi (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1550 - 20 de febrer de 1605) fou un compositor italià.

Veure 1604 і Orazio Vecchi

Orde d'Avís

LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.

Veure 1604 і Orde d'Avís

Orde de la Santíssima Anunciació

L'Orde de la Santíssima Anunciació, en llatí Ordo SS. Annuntiationis, és un orde monàstic femení. Les monges de l'orde, anomenades popularment Annunziate Turchine o Celesti (Anunciacions Turqueses o Celests, pel color blau de l'hàbit) posposen al seu nom les sigle O.SS.A.

Veure 1604 і Orde de la Santíssima Anunciació

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Veure 1604 і Oriola

Orlando Gibbons

Orlando Gibbons (1583 -1625) fou un músic i organista anglès de finals del Renaixement i principis del Barroc.

Veure 1604 і Orlando Gibbons

Osman II

Osman II (3 de novembre de 1604 – 20 de maig de 1622) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1618 a la seva mort.

Veure 1604 і Osman II

Otel·lo

''Otel·lo i Desdèmona'' pel pintor valencià Muñoz Degrain, pintura del 1881. Otel·lo: El moro de Venècia és una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603.

Veure 1604 і Otel·lo

Ottavio Rinuccini

Portada de la primera edició d'''Eurídice'' de Jacopo Peri i llibret d'Ottavio Rinuccini. Ottavio Rinuccini (20 de gener de 1562 – 28 de març de 1621) va ser un poeta italià i cortesà de finals del Renaixement i començaments del Barroc.

Veure 1604 і Ottavio Rinuccini

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure 1604 і Palau de Justícia de Barcelona

Palau dels Comtes de Cervelló

El Palau dels Comtes de Cervelló està situat en la localitat d'Anna (Canal de Navarrès, País Valencià).

Veure 1604 і Palau dels Comtes de Cervelló

Palau dels Milà i Aragó

El palau dels Milà i Aragó, també anomenat palau dels marquesos d'Albaida, és l'edifici més emblemàtic d'Albaida.

Veure 1604 і Palau dels Milà i Aragó

Palau Reial d'El Pardo

Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.

Veure 1604 і Palau Reial d'El Pardo

Pangal

Pangal és una antiga fortalesa de muntanya al districte de Mahbubnagar a Andhra Pradesh al sud del poble de Pangal, a prop de 400 metres d'altura.

Veure 1604 і Pangal

Paretdelgada

Paretdelgada és un nucli aïllat del terme de la Selva del Camp a uns 4 km del poble, a l'antic camí de Vilallonga del Camp.

Veure 1604 і Paretdelgada

Parti Québécois

Militants d'André Boisclair a la sortida del debat públic de Québec per escollir la direcció del ''Parti Québécois'' de 2005 El Partit Quebequès (Parti Québécois en francès) és un partit polític quebequès que preconitza la independència del Quebec respecte al Canadà.

Veure 1604 і Parti Québécois

Pedro de Orrente

Pedro de Orrente (1580-1645), va ser un pintor barroc, natural de Múrcia però format a Toledo.

Veure 1604 і Pedro de Orrente

Perot Rocaguinarda

Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català.

Veure 1604 і Perot Rocaguinarda

Petrus Phalesius el jove

Pere Phalèse el jove o Petrus Phalesius junior va ser un llibreter, gravador, editor i impressor de música brabançó a les Disset Províncies.

Veure 1604 і Petrus Phalesius el jove

Piazza del Duomo (Florència)

Vista del costat sud de la plaça des del Campanar de Giotto. La Piazza del Duomo (en català: Plaça de la Catedral) és una plaça situada en ple centre històric de Florència, Itàlia.

Veure 1604 і Piazza del Duomo (Florència)

Piccolomini (família)

Castell dels Piccolomini prop de L'Aquila Escut de la família Piccolomini Piccolomini fou una il·lustre família italiana, establerta a Siena i originària de Roma, que començà a donar-se conèixer el.

Veure 1604 і Piccolomini (família)

Pietro Aldobrandini

Pietro Aldobrandini (Ravenna, Emília-Romanya, 31 de març de 1571 - Roma, Estats Pontificis, 10 de febrer de 1621) fou un cardenal de la Cúria Romana.

Veure 1604 і Pietro Aldobrandini

Plaça de Bolívar

Panoràmica Plaça de Bolívar 2016 La Plaça de Bolívar és la plaça principal de la ciutat de Bogotà, Colòmbia, situada al centre de la ciutat, entre les carreras 7a.

Veure 1604 і Plaça de Bolívar

Po de Volano

El Po de Volano al seu pas per Ferrara El Volano, també anomentat Po de Volano (Po di Volano en italià) és una branca del delta del riu Po, que se separa del curs principal a Stellata i passa per Ferrara, camí de la mar Adriàtica amb una boca a l'estuari després de Codigoro al Lido Volano.

Veure 1604 і Po de Volano

Pont de Sant Josep

El portal Nou o de Sant Josep al final del pont de Sant Josep, en una fotografia de Claude Marie Ferrier, d'aproximadament 1860 El pont de Sant Josep és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Carme i Marxalenes.

Veure 1604 і Pont de Sant Josep

Porta (Cerdanya)

Porta és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Veure 1604 і Porta (Cerdanya)

Príncep de Mònaco

El Príncep de Mònaco (en francès: Prince de Monaco) és el monarca i cap d'estat del Principat de Mònaco.

Veure 1604 і Príncep de Mònaco

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Veure 1604 і Principat de Transsilvània

Puçol

Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Veure 1604 і Puçol

Quatretonda

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Veure 1604 і Quatretonda

Quesa

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Veure 1604 і Quesa

Rafael Leszczyński

Rafael Leszczyński (en polonès Rafał Leszczyński) va néixer l'octubre de 1579 a la població ucraïnesa de Lviv i va morir el 29 de març de 1636 a Włodawa (Polònia).

Veure 1604 і Rafael Leszczyński

Reconquesta Tudor d'Irlanda

pàgines.

Veure 1604 і Reconquesta Tudor d'Irlanda

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Veure 1604 і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

Retrat d'Isabel de Portugal (Ticià)

El retrat d'Isabel de Portugal és una obra del pintor renaixentista Ticià realitzada en 1548, conservant-se en l'actualitat en el Museu del Prado de Madrid, procedent de la Col·lecció Reial.

Veure 1604 і Retrat d'Isabel de Portugal (Ticià)

Rodolfo Pio da Carpi

Rodolfo Pio da Carpi (Carpi, Emilia Romagna 22 de febrer de 1500 † Roma, 2 de maig de 1564) va ser un cardenal italià del.

Veure 1604 і Rodolfo Pio da Carpi

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Veure 1604 і Romeu i Julieta

Ruy Díaz de Guzmán

Ruy Díaz de Guzmán, o Ruy Díaz de Guzmán e Irala o escrit en la forma antiga com, Rui Diaz de Guzmán (Asunción, Paraguay, cap a 1559 – 17 de juny de 1629) va ser un conqueridor, buròcrata colonial i cronista crioll que va esdevenir el primer escriptor nascut a la gobernación del Río de la Plata y del Paraguay, i el segon en utilitzar en un llibre el topònim Argentina.

Veure 1604 і Ruy Díaz de Guzmán

San Pietro in Montorio (títol cardenalici)

El títol cardinalici de San Pietro in Montorio (Sant Pere del Montorio o del Mont d'or), fou creat per Sixt V el 13 d'abril de 1587 amb la constitució apostòlica Religiosa.

Veure 1604 і San Pietro in Montorio (títol cardenalici)

San Pietro in Vincoli

La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Veure 1604 і San Pietro in Vincoli

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Veure 1604 і Sant Jeroni de la Murtra

Sant Sadurní de Gallifa

Sant Sadurní de Gallifa és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental.

Veure 1604 і Sant Sadurní de Gallifa

Santa Maria Formosa

Santa Maria Formosa és una església catòlica de Venècia (Itàlia) erigida el 1492 per disseny de l'arquitecte Mauro Codussi.

Veure 1604 і Santa Maria Formosa

Sebastián Raval

Sebastián Raval (Cartagena, Múrcia, 1550 - Palerm, Sicília, 1604) fou un eclesiàstic i músic murcià.

Veure 1604 і Sebastián Raval

Sebastián Vizcaíno

Sebastián Vizcaíno (Extremadura, 1547 o 1548 - Ciutat de Mèxic, 1627), va ser un comerciant, militar, explorador i diplomàtic d'Espanya conegut per haver realitzat un viatge per cartografiar les costes de l'oceà Pacífic a la zona de l'actual Califòrnia i per haver estat el primer ambaixador d'Espanya al Japó.

Veure 1604 і Sebastián Vizcaíno

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Veure 1604 і Senyoria de Sainte Suzanne

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Veure 1604 і Setge

Setge d'Oostende

El setge d'Oostende ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, del 4 de juliol de 1601 al 20 de setembre de 1601, i es va consumar d'un costat per les tropes espanyoles al comandament d'Albert VII d'Àustria i Ambrosi Spinola i de les tropes neerlandeses de l'altre costat.

Veure 1604 і Setge d'Oostende

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Veure 1604 і Shōgun

Sikhisme

El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.

Veure 1604 і Sikhisme

Sillery

Els Sillery foren un família francesa que donà molts magistrats il·lustres a la seva pàtria.

Veure 1604 і Sillery

Simeone Tagliavia d'Aragona

Simeone Tagliavia d'Aragona (Veziano, 20 de maig de 1550 – Roma, 20 de maig de 1604) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Veure 1604 і Simeone Tagliavia d'Aragona

SN 1604

La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia.

Veure 1604 і SN 1604

Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp

Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Sophia von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) l'1 de juny de 1569 i va morir a Schwerin el 14 de novembre de 1634.

Veure 1604 і Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Sophie Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 7 de gener de 1634 i va morir a Bingenheim el 7 d'octubre de 1663.

Veure 1604 і Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sokolluzade Lala Mehmed Paixà

Sokolluzade Lala Mehmed Paixà (+ 1606) fou gran visir otomà, nebot del gran visir Sokollu Mehmet Paşa (1565-1579) i com aquest d'origen bosnià.

Veure 1604 і Sokolluzade Lala Mehmed Paixà

Sopranista

Un sopranista és probablement la veu humana menys freqüent, que és cantada pels homes.

Veure 1604 і Sopranista

Sultan Husayn I

Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.

Veure 1604 і Sultan Husayn I

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Veure 1604 і Supernova

Svalbard

Svalbard (AFI: ˈsʋɑ(ː)lbɑːɾ; abans conegut pel nom holandès de Spitsbergen) és un arxipèlag noruec de l'oceà Àrtic.

Veure 1604 і Svalbard

Tabula Hungariae

La Tabula Hungariae (en llatí: la carta hongaresa) és el mapa imprès d'Hongria més antic que es conserva, suposadament va ser realitzat per l'hongarès Lázaro Deák abans de 1528, per la qual cosa també és anomenada mapa de Lázár.

Veure 1604 і Tabula Hungariae

Teodosi de Bragança

Teodosi de Bragança (1568 - 1630), infant de Portugal i duc de Bragança.

Veure 1604 і Teodosi de Bragança

Thanlyin

Thanlyin (en birmà: သန္လ်င္ၿမိဳ႕; antigament Syriam) és un port important de Birmània (Myanmar) situat creuant el riu Bago des de la ciutat de Yangon.

Veure 1604 і Thanlyin

Tianjin

Tianjin o Tientsin és una important ciutat de la República Popular de la Xina.

Veure 1604 і Tianjin

Tokugawa Iemitsu

(12 d'agost del 1604 - 8 de juny del 1651) va ser el tercer shōgun del dinastía Tokugawa, i va governar entre el 1623 i el 1651.

Veure 1604 і Tokugawa Iemitsu

Tomàs Cerdà de Tallada

Tomàs Cerdà de Tallada (Xàtiva, 1533? - València, 28 de setembre de 1614) fou un magistrat, jurista, humanista i doctor en Dret valencià.

Veure 1604 і Tomàs Cerdà de Tallada

Tractat de Londres (1604)

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Veure 1604 і Tractat de Londres (1604)

Tractat de Madrid

* Pacte de Madrid (1339), signat entre la corona de Castella i la corona d'Aragó per lluitar plegats en la guerra de l'Estret.

Veure 1604 і Tractat de Madrid

Trenčín

Trenčín (Trentxín) és una ciutat d'Eslovàquia.

Veure 1604 і Trenčín

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Veure 1604 і Treva dels dotze anys

Unitarisme

Lunitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta.

Veure 1604 і Unitarisme

Vescomtat de Thouars

El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.

Veure 1604 і Vescomtat de Thouars

Vincenzo Scamozzi

Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.

Veure 1604 і Vincenzo Scamozzi

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Veure 1604 і Virrei de Sardenya

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.

Veure 1604 і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Xamkhalat dels Kazi Kumuk

El Xamkhalat dels Kazi Kumuk fou l'organització política feudal dels kumuks, els laks i els darguin.

Veure 1604 і Xamkhalat dels Kazi Kumuk

Zaydan Abu-l-Maali

Abu-l-Maali Zaydan an-Nàssir ibn Àhmad més conegut com a mulay Zaydan, fou sultà sadita del Marroc amb residència a Fes inicialment i després a Marràqueix.

Veure 1604 і Zaydan Abu-l-Maali

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure 1604 і 1 de novembre

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure 1604 і 25 d'agost

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure 1604 і 8 de novembre

, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Luanda, Arquebisbat de Lviv, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Santo Domingo, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Singapur, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Vàrmia, Arquebisbat de Veszprém, Astrofísica, Atzeneta d'Albaida, Álvaro de Bazán y Benavides, İslâm III Giray, Badia de Fundy, Baltasar Morell, Baronia d'Eramprunyà, Bartolomé de Ledesma, Bíblia Maciejowski, Bernardo de Balbuena, Biblioteca Angelica, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Constança, Bisbat de Grassa, Bisbat de Jesi, Bisbat de Leiria-Fàtima, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Macao, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Pozzuoli, Bisbat de Rímini, Bisbat de Rieti, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de San Severo, Bisbat de Sessa Aurunca, Bisbat de Sion, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Treviso, Bisbat de Valença, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Borís Godunov (obra de teatre), Brasil, Bree, Brescia, Cacera de bruixes als Països Catalans, Caiena, Caimacan, Canal Bruges-Oostende, Cap Norfeu, Carles de Valois V d'Angulema, Carles I d'Anglaterra, Carles II d'Àustria Interior, Carles IV de Lorena, Carles IX, Carlet, Cartoixa de Valldecrist, Casa d'Emparán, Castell d'Araya, Castell de Bunyol, Castell de Dungiven, Castell de San Felipe, Castell de Warwick, Castellví (llinatge), Catalina de Balmaseda y San Martín, Catedral de Lima, Catedral de Santiago de Compostel·la, Caterina de Portugal i de Bragança, Caterina Vasa, Caterina Vasa (1539-1610), Cığalazade Yusuf Sinan Paixà, Chiara Matraini, Chlebnice, Christopher Clavius, Clarisol de Bretanya, Colonització europea d'Amèrica, Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, Comtat d'Anna, Comtat de Bitche, Comtat de Carlet, Comtat de Goëlo, Comtat de Laval, Comtat de Soissons, Comtat de Virneburg, Congregació de la Doctrina Cristiana, Congregació de Sant Maur, Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf, Constantí I de Kakhètia, Constel·lació del Llop, Constel·lació del Serpentari, Convent de Sant Domingo (Inca), Convent de Santa Clara (Lerma), Cornelius Jansen, Cosme I de Mèdici, Cotxe de cavalls, Cristòfol II de Dohna, Cristià de Brandenburg-Bayreuth, Cristià de Waldeck-Wildungen, Cristina de Hessen, Cristina de Lorena, Cristina de Salm, Croat (llengua), Daniel van Heil, Danses del Corpus Christi de València, Danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València, David I de Kakhètia, Degà del Col·legi Cardenalici, Derwix Paixà, Diòcesi de Còria-Càceres, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Diòcesi de São Tomé i Príncipe, Didier de La Cour, Diego Mas i Mas, Domingo Báñez, Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen, Ducat de Lorena, Dumraon Raj, Eberard Jordi Frederic de Rappolstein, Edward Alleyn, Edward de Vere, Edward Pococke, Edzard II de Frísia Oriental, El Fadrí, El Raspeig, El Rei Lear, Elionor de Toledo, Elisabet Bathory, Elisabet de Nassau-Siegen, Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode, Enric II de Lorena, Enric II de Reuss-Gera, Escola veneciana, Església conventual de la Mercè, Església de la Concepció (La Orotava), Església de San Agustín de Manila, Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Miquel Arcàngel de Benigànim, Església del Pilar (València), Esglésies de fusta de Maramureş, Esteve Bocskai, Eyalat de Kars, Fakhr-ad-Din II, Faust Socini, Felice Anerio, Felip III de Castella, Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg, Fernando de Alva Ixtlilxóchitl, Fernando Niño de Guevara, Ferran I de Mèdici, França Equinoccial, Francesc de Sales, Francesc Gamis, Francesc II de Lorena, Francesca Caccini, Francesco Arcangelo Paoli, Francesco Piccolomini, Francisco de Rincón, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Frans Luyckx, Frederic I de Dinamarca, Frederic I de Hessen-Homburg, Fugida dels Comtes, Galileo Galilei, Gaspar de Zúñiga y Acevedo, Gürcü Mehmed Paixà I, Georg Flegel, Gerónimo de Mendieta, Giacomo Moro, Giorgio Basta, Giovanni Giovenale Ancina, Giovanni Girolamo Kapsberger, Gipó, Giulio Caccini, Glauberita, Gran Ducat de Baden, Gregor Aichinger, Guerra anglo-espanyola (1585–1604), Guerra neerlando-portuguesa, Guillaume Bouzignac, Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg, Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg, Guru Granth Sahib Ji, Guzmán de Alfarache, Hachijō, Hans Leo Hassler, Hans Vredeman de Vries, Harmandir Sahib, Heinrich Albert, Het schilder-boeck, Hispaniola, Història d'Amèrica del Sud, Història d'Hongria, Història de l'astronomia, Història de l'observació lunar, Història de Suècia, Història del Canadà, Història del Daguestan, Imperi Britànic, Innocenci X, Ippolito Galantini, Isabella Andreini, Jacob van Campen, Jacobus Reiner, Jakob Balde, James Cook, Jaume Cordelles i Oms, Jaume de Cardona i de Segurioles, Jaume I d'Anglaterra, Jean Mairet, Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, Jeroni Pujades, Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, Joan de Ribera, Joan Font i Maduixer, Joan IV de Portugal, Joan Jordi I de Saxònia, Joan Maurici de Nassau-Siegen, Joan Vich i Manrique de Lara, Joan VII de Mecklenburg-Schwerin, Joana III de Navarra, Johann Bach, Johann Rudolph Glauber, Johann Staden, Johann Steuerlein, Johannes Kepler, Johannes Nider, Jordi III d'Erbach, Jordi III de Kakhètia, Josafat Kuncewič, José de Acosta, Juan Álvarez de Caldas, Juan de Mendoza y Luna, Juan de Sandoval y Rojas, Juan Martínez Montañés, Juan Pérez Roldán, Juliana de Nassau-Dillenburg, Jumblatt, Kanat de Nakhitxevan, Kapudan paixà, Karl I de Liechtenstein, Klagenfurt, Kozhikode, La discreta enamorada, La Saira, Lakhtar, Laocoont, Legació apostòlica de Romanya, Leone Leoni (compositor), Literatura espanyola del Barroc, Llista d'anys, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de convents de Mallorca, Llista de corts generals valencianes, Llista de governadors de Yucatán, Llista de governants de Mònaco, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de tractats, Llista de virreis del Perú, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt, Lluís II de Nassau-Weilburg, Lluís V de Hessen-Darmstadt, Lope de Vega, Lorenz Hauslaib, Louise de Marillac, Ludovico Balbi, Luis de Velasco, Magdalena de Brandenburg, Magdalena de Lippe, Marco da Gagliano, Mare de Déu de la Salut de Xirivella, Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg, Margarida Gonzaga de Màntua, Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Maria d’Habsburg-Jagellon, Maria Hedwig de Sulzbach, Maria Hohenzollern de Prússia, Maria Vittoria De Fornari Strata, Mariscal de França, Mater ter admirabilis, Mateu Fletxa el Jove, Maurici I de Hessen-Kassel, Melchior Franck, Menasseh Ben Israel, Mestre de capella, Micalet, Michał Sędziwój, Michael Praetorius, Miguel de Cervantes Saavedra, Miquel Sarrovira i Pla, Monarquia d'Espanya, Monestir de Mejihíria, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Muralles d'Albaida, Muttu Krishnappa Nayaka, Naso, National Portrait Gallery, Nicholas Lanier, Nicolas-Claude Fabri de Peiresc, Nova França, Novel·la picaresca, Nunciatura apostòlica a França, Nuremberg, Onofre d'Alentorn i d'Oms, Onofre Manescal, Orazio Vecchi, Orde d'Avís, Orde de la Santíssima Anunciació, Oriola, Orlando Gibbons, Osman II, Otel·lo, Ottavio Rinuccini, Palau de Justícia de Barcelona, Palau dels Comtes de Cervelló, Palau dels Milà i Aragó, Palau Reial d'El Pardo, Pangal, Paretdelgada, Parti Québécois, Pedro de Orrente, Perot Rocaguinarda, Petrus Phalesius el jove, Piazza del Duomo (Florència), Piccolomini (família), Pietro Aldobrandini, Plaça de Bolívar, Po de Volano, Pont de Sant Josep, Porta (Cerdanya), Príncep de Mònaco, Principat de Transsilvània, Puçol, Quatretonda, Quesa, Rafael Leszczyński, Reconquesta Tudor d'Irlanda, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Retrat d'Isabel de Portugal (Ticià), Rodolfo Pio da Carpi, Romeu i Julieta, Ruy Díaz de Guzmán, San Pietro in Montorio (títol cardenalici), San Pietro in Vincoli, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Sadurní de Gallifa, Santa Maria Formosa, Sebastián Raval, Sebastián Vizcaíno, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge, Setge d'Oostende, Shōgun, Sikhisme, Sillery, Simeone Tagliavia d'Aragona, SN 1604, Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp, Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt, Sokolluzade Lala Mehmed Paixà, Sopranista, Sultan Husayn I, Supernova, Svalbard, Tabula Hungariae, Teodosi de Bragança, Thanlyin, Tianjin, Tokugawa Iemitsu, Tomàs Cerdà de Tallada, Tractat de Londres (1604), Tractat de Madrid, Trenčín, Treva dels dotze anys, Unitarisme, Vescomtat de Thouars, Vincenzo Scamozzi, Virrei de Sardenya, Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, Xamkhalat dels Kazi Kumuk, Zaydan Abu-l-Maali, 1 de novembre, 25 d'agost, 8 de novembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat