Comunicació

471 les relacions: Abadia de Cava, Abadia de Port-Royal, Abadia territorial de Montecassino, Abat de Poblet, Abbas I el Gran, Abd Al·lah ibn al-Mamun, Abdó Castanyeda, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Abu-l-Fadl Al·lamí, Afyonkarahisar, Agostino Carracci, Al-Mamun ibn Àhmad, Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad, Albert V de Baviera, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Alfons d'Este (1527-1587), Algímia d'Alfara, Allahverdi Khan (georgià), Almagro (Castella-La Manxa), Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg, Ambrosi Spinola, Amudja-zade Husayn Paixà, Anastasi de Lleida, André Pevernage, Andrés Hibernón, Andreas Raselius, Angélique Arnauld, Anna Caterina de Brandenburg, Anna d'Àustria (duquessa de Baviera), Anna de Dinamarca, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Anna de Mecklemburg, Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler, Anna Maria de Hessen-Kassel, Anoia, Anton Praetorius, Antoni Pujades, Arab Muhàmmad Khan I, Arakan, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Luanda, Arquebisbat de Manila, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de San Salvador de Bahia, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, ..., Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Sucre, Arquebisbat de Tànger, Arquebisbat de Yucatán, Arquebisbat de Zagreb, Ashta (Madhya Pradesh), Athanasius Kircher, August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön, Ğazı II Giray, Índies Orientals Neerlandeses, Àhmad al-Mansur, Àngela Margarida Prat, Bahrain, Bahrain persa, Ball de diables, Balones, Baltasar Morell, Bamra, Barbe Avrillot, Bartolomeo Mastri, Basílica d'Atocha, Basílica de Santa Maria del Popolo, Bàrbara Sofia de Brandenburg, Benigànim, Benimarfull, Benimassot, Benitaia, Bermeo, Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, Bernat de Cardona i de Queralt, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Arràs, Bisbat de Bruges, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Digne, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Fossano, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Meaux, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Stefaniaco, Bisbat de Tarba, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Biure (desambiguació), Bolonya, Bolu, Borís Godunov, Braç Militar de Catalunya, Brasil neerlandès, Calles, Camagüey, Can Trobat, Cantó de Ginebra, Carcaixent, Carles Manuel I de Savoia, Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo, Carlo Ruini, Carlota de Hessen-Kassel, Cartaya, Cartoixa de Porta Coeli, Casa del Paseo i capella de San Juan, Catalanitat de Cristòfor Colom, Catedral de Barbastre, Catedral de Lima, Caterina de Brandenburg-Küstrin, Cèsar de Borbó, Cens de Caracena, Cesar du Plessis-Praslin, Charles de La Porte, Chiara Margarita Cozzolani, Cipriano de Valera, Clarisol de Bretanya, Claude Le Jeune, Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis, Claudio Monteverdi, Claustre d'Elna, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Companyia d'Ostende, Companyia Espanyola de les Índies Orientals, Companyia Francesa de les Índies Orientals, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Comtat de Nevers, Comtat de Penthièvre, Comtat de Rethel, Comtat de San Diego, Congregació de la Doctrina Cristiana, Congregació de la doctrina de la Fe, Congregacions de l'Orde de Sant Benet, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Convent de les Carmelites (les Borges Blanques), Convent del Carme (Vila-real), Corona fèrria de Llombardia, Cristòfol II de Dohna, Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen, Cristià IV, Cristina de Dinamarca, Cristina de Lorena, Cristina de Salm, Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg, Daniel Lagkhner, Diòcesi de Rius, Diòcesi de São Tomé i Príncipe, Dip, Districte de Jhansi, Districte de Lalitpur, Districte de Nilgiris, Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp, Dosaigües, Eduardo López, Egèria (escriptora), Electromagnetisme, Elena de Montemayor y Mejía, Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau, Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode, Elisabet de Hessen-Kassel, Elna, Emilio de' Cavalieri, Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692), Enric II de Reuss-Gera, Enric IV de França, Enric X de Reuss-Lobenstein, Enriqueta Caterina de Nassau, Epifani Olives i Terès, Erasmus Widmann, Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, Ermita de Loreto d'Atzeneta del Maestrat, Ermita de Sant Miquel d'Albocàsser, Ermita de Santa Marina, Ernest de Baviera, Escola de Ferrara, Escut de Pratdip, Escut de Sri Lanka, Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de La Vall d'Uixó, Església de Sant Joan de la Creu (València), Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, Esteve Bocskai, Euqueri de Lió, Fageca, Famorca, Faust (llegenda), Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg, Feodòssia, Fernando Niño de Guevara, Ferran I de Mèdici, Fidenza, Figueroles, Francesc Agustí Tàrrega, Francesc Calça, Francesc de Sales, Francesc I de Lorena, Francesc II de Lorena, Francesc Ribalta, Francesca de Lorena, Francesco Albani, Francesco Cavalli, Francesco Piccolomini, Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg, Frederic II de Dinamarca, Fuchū (Tòquio), Fugida dels Comtes, Gaspar Pérez de Guzmán y Sandoval, Gerard de Dönhoff, Gerolama Orsini, Giacomo della Porta, Giorgio Basta, Giovanni Giovenale Ancina, Giovanni Piccioni, Giulio Caccini, Giulio Raimondo Mazzarino, Gorée, Governador de les Filipines, Greensleeves, Greyfriars Kirk, Guerra neerlando-portuguesa, Guerra russo-polonesa (1605-1618), Guillem Frederic de Nassau-Dietz, Guillem Kettler de Curlàndia, Guillem V de Hessen-Kassel, Guillem VI de Hessen-Kassel, Hajim Muhammad, Hammamet, Hannopil, Hedwig Sofia de Brandenburg, Hendrick Bloemaert, Herman de Fürstenberg-Heiligenberg, Hernando de Cabezón, Història d'Hongria, Història d'Indonèsia, Història de l'Índia, Història de les Maldives, Història de Sri Lanka, Història del capitalisme, Història dels gitanos, Història universal, Ii Naomasa, Illa de Wight, Imperi Portuguès, Ippolito Galantini, Isabel Besora, Isabel del Piombino, Isabel Sánchez Coello, Ishaq ben Reuben, Islandesos, Izmaïl, Jacob Regnart, Jacopo Corsi, Jahangir, Jan Linsen, Jan Ostroróg, Jaume Cordelles i Oms, Jaume I d'Anglaterra, Jaume VII del Piombino, Jerónimo Xavierre, Joan Albert II de Mecklenburg, Joan Dameto i Cotoner, Joan de Ribera, Joan Ernest II de Saxònia-Weimar, Joan Frederic I de Württemberg, Joan Jordi de Brandenburg, Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach, Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau, Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg, Joan Tarròs, Joan Terès i Borrull, Joana de Sayn-Wittgenstein, Joana Gassol, Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön, Joaquim Frederic, Johannes Kepler, John Lightfoot (teòleg), Jordi III de Schlesien-Liegnitz, Jordi X de Kartli, Joris van Spilbergen, Juan Álvaro Zapata, Juan Bautista Celma, Juan de Zúñiga y Flores, Juan Izquierdo (franciscà), Just de Vic, Kakhètia, Kanijeli Siyavuş Paixà, Kara Yazidji, Kópavogur, Keichō, Kobayakawa Hideaki, Ksénia Godunova de Rússia, L'Atzúbia, La Granja de Rocamora, La inspiració de sant Mateu, La vocació de Sant Mateu, Legació apostòlica de Romanya, Leone Leoni (compositor), Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'òperes per compositor, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors colonials de Cuba, Llista de virreis de Sicília, Llista de virreis de València, Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt, Lluís II de Nassau-Weilburg, Lluís V de Hessen-Darmstadt, Lodovico Grossi da Viadana, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba, Luqman ibn Sàyyid Hussayn al-Aixurí al-Hussayní al-Urmawí, Macastre, Magdalena de Baviera, Magdalena de Brandenburg, Magdalena de Lippe, Magdalena Sibil·la de Saxònia, Maldives, Marco Boschini, Marco da Gagliano, Margarida Aldobrandini, Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Maria de Grebber, Maria de Jesús d'Ágreda, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Dorotea de Saxònia-Weimar, Mariani de Laurencio, Mariscal de França, Marquesat de Finale, Martín de Andújar Cantos, Mateu II, Maurici de Saxònia-Zeitz, Maurici I de Hessen-Kassel, Mehmet III, Melchior Franck, Meldola, Mercantilisme, Michelangelo Cerquozzi, Midleton, Missions espanyoles a Florida, Moisès Székely, Monges Cistercenques, Mort per tortura, Muntanyes Nilgiri, Museu de Belles Arts de Sevilla, Museus Vaticans, Muttu Krishnappa Nayaka, Neòfit (desambiguació), Neòfit II, Nicolau de Mercoeur, Nit de Reis (obra de teatre), Novetlè, Oceà Índic, Octavio Acquaviva, Olocau, Onofre d'Alentorn i d'Oms, Onofre Manescal, Orchha, Orgue de Nostra Senyora dels Dolors, Orgue del Convent de Sant Vicenç Ferrer, Otto von Guericke, Palau dels Ducs de Llíria, Pau Pla, Pau V, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Penitenciari major, Pere Claver i Sobocano, Pere Gil Estalella, Pere Joan Nunyes, Pere Lluís I de Parma, Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai, Petrus Phalesius el jove, Philippe de Champaigne, Pierre Huault de Bussy de Vaires, Pietro Faccini, Prínceps de Lori-Somkhètia, Presentació del Nen al Temple, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Salm-Salm, Protector del braç militar, Província de Jambi, Quatretondeta, Radu Şerban, Radu Mihnea, Ramon Villalonga, Ranuccio I de Parma, Regne d'Ormuz, Regne de la Gran Bretanya, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Reina Valera, Renata de Lorena, Roberto Bellarmino, Rojals, San Diego, Sankt-Vith, Sant Casimir, Sant Eugèni de Vius, Sant Martí de Riucorb, Sant Miquel Arcàngel de Redovà, Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga, Santa Maria della Catena, Santa Maria in Trastevere, Santa Maria sopra Minerva, Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici), Scipione Dentice, Sebastián Vizcaíno, Segimon Bathory, Senyoria de Mercoeur, Si-o-seh pol, Simó Trilla, Simeó Movilă, Simeone Tagliavia d'Aragona, Smolensk, Societat anònima, Sofia de Mecklenburg-Güstrow, Sofia Hohenzollern, Sueños y discursos, Sultanzade Semiz Mehmed Paixà, Székesfehérvár, Temple Fujii de Fujiidera, Terra del Foc, Teulada (Marina Alta), Thomas Middleton, Trocoide, Troilos i Crèssida, Tuk, Ulisse Aldrovandi, Vicenç Gonzaga, Vicente Carducho, Vicente Gonzaga Doria, Villanueva de Tapia, Villarrica (ciutat de Xile), Virrei de Sardenya, William Lawes, Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg, 1 d'octubre, 14 de febrer, 14 de juliol, 1665, 1672, 19 de gener, 2 d'abril, 20 de març, 20 de novembre, 23 de desembre, 24 de maig, 27 de novembre, 29 de desembre, 7 de febrer. Ampliar l'índex (421 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1602 і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia de Port-Royal

Ruïnes de l'antiga abadia de Port-Royal des Champs Port-Royal des Champs, o simplement Port-Royal, és una cèlebre abadia de religioses cistercenques, situada en una petita vall, al costat d'un estany, prop de Chevreuse (Sena i Oise).

Nou!!: 1602 і Abadia de Port-Royal · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1602 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: 1602 і Abat de Poblet · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: 1602 і Abbas I el Gran · Veure més »

Abd Al·lah ibn al-Mamun

Abd-Al·lah ibn al-Mamun fou sultà sadita, fill i successor d'al-Mamun ibn Àhmad.

Nou!!: 1602 і Abd Al·lah ibn al-Mamun · Veure més »

Abdó Castanyeda

''La Mare de Déu amb àngels músics'', oli sobre llenç (206 x 140 cm.), Museu de Belles Arts de València. Abdó Castanyeda (c. 1580-1629), fou un pintor barroc valencià del cercle dels Ribalta, esmentat per les fonts amb elogis, en dir que les seues obres arribaven a confondre's amb les del mateix Ribalta, però actualment és pràcticament desconegut.

Nou!!: 1602 і Abdó Castanyeda · Veure més »

Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).

Nou!!: 1602 і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »

Abu-l-Fadl Al·lamí

Abu-l-Fadl (o Abu-l-Fadhl) ibn Mubàrak Al·lamí o, senzillament, Abu-l-Fadl Al·lamí (Agra, 14 de gener de 1551-22 d'agost del 1602) fou secretari particular de l'emperador mogol Akbar i historiador.

Nou!!: 1602 і Abu-l-Fadl Al·lamí · Veure més »

Afyonkarahisar

Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.

Nou!!: 1602 і Afyonkarahisar · Veure més »

Agostino Carracci

Júpiter i Juno Agostino Carracci o Caracci (Bolonya, 16 d'agost de 1557 - Parma, 22 de març de 1602), pintor i gravador italià, fundador de l'Accademia degli Incamminati.

Nou!!: 1602 і Agostino Carracci · Veure més »

Al-Mamun ibn Àhmad

Mulay Muhàmmad al-Mamun ibn Àhmad (nom de regne Al-Mamun) fou sultà sadita, fill d'Ahmad al-Mansur i net de Mahammad I al-Mahdi.

Nou!!: 1602 і Al-Mamun ibn Àhmad · Veure més »

Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad

Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Alí ibn ar-Raixid al-Hassaní al-Hadawí al-Yamaní, més conegut senzillament com al-Mansur al-Qàssim o Qàssim el Gran (NE del districte d'al-Sharaf, novembre de 1559 - Shahara, febrer de 1620), conegut també com a Qàssim el Gran, fou imam zaidita del Iemen, fundador de la branca anomenada qassímida que va governar el Iemen des de l'inici del fins a la proclamació de la república el 1962.

Nou!!: 1602 і Al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim ibn Muhàmmad · Veure més »

Albert V de Baviera

Albert V de Wittelsbach o de Baviera, conegut amb el sobrenom d'el Magnànim, (en alemany Albrecht V der Grossmutige) va néixer a Múnic (Alemanya) el 29 de febrer de 1528 i va morir a la mateixa ciutat el 24 d'octubre de 1579.

Nou!!: 1602 і Albert V de Baviera · Veure més »

Albertina Agnès d'Orange-Nassau

Albertina Agnès d'Orange-Nassau (en neerlandès Albertine Agnes van Nassau i en frisó Albertine Agnes fan Nassau) va néixer a La Haia el 9 d'abril de 1634 i va morir a Ljouwert el 26 de maig de 1696.

Nou!!: 1602 і Albertina Agnès d'Orange-Nassau · Veure més »

Alfons d'Este (1527-1587)

Escut d'armes de la Casa d'Este. Alfons d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1527 - íd. 1587) fou un príncep dels ducats de Ferrara, Mòdena i Reggio que va esdevenir marquès de Montecchio.

Nou!!: 1602 і Alfons d'Este (1527-1587) · Veure més »

Algímia d'Alfara

Algímia d'Alfara és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: 1602 і Algímia d'Alfara · Veure més »

Allahverdi Khan (georgià)

Allahverdi Khan (mort 1613) fou un ghulam georgià de l'estat persa safàvida.

Nou!!: 1602 і Allahverdi Khan (georgià) · Veure més »

Almagro (Castella-La Manxa)

Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: 1602 і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »

Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg

Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg (en alemany Amalia Elisabeth von Hanau-Münzenberg) (Hanau, Alemanya, 29 de gener de 1602 - Kassel, 8 d'agost de 1651).

Nou!!: 1602 і Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg · Veure més »

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: 1602 і Ambrosi Spinola · Veure més »

Amudja-zade Husayn Paixà

Amudja-zade Husayn Paixà - Amjazade o Köprülü Amcazade Hacı Hüseyin Paşa segons la grafia turca moderna, (? - Silivri, 22 de setembre de 1702) fou gran visir otomà, nebot de Köprülü Mehmet Paixà (Amudja-zade vol dir "fill de l'oncle").

Nou!!: 1602 і Amudja-zade Husayn Paixà · Veure més »

Anastasi de Lleida

o de Badalona va ser, segons la tradició, un soldat de les legions romanes nascut a Lleida vers l'any 263 en el si d'una família pagana, esdevingut cristià i poc després martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, datant-se la seva mort l'11 de maig del 305.

Nou!!: 1602 і Anastasi de Lleida · Veure més »

André Pevernage

André Pevernage també Andreas Pevernage o Andries Pevernage (1542 o 1543 a Harelbeke, prop de la vila de Courtrai, - Anvers, 30 de juliol de 1591) fou un polifonista de l'escola francoflamenca del Renaixement tardà.

Nou!!: 1602 і André Pevernage · Veure més »

Andrés Hibernón

Andrés Hibernón (Múrcia, 1534 - Gandia, 18 d'abril de 1602) fou un frare franciscà alcantarí.

Nou!!: 1602 і Andrés Hibernón · Veure més »

Andreas Raselius

Andreas Raselius, també conegut com a Andreas Rasel (Hahnbach, Alt Palatinat, 1563 - 6 de gener de 1602) fou un compositor i mestre de capella alemany.

Nou!!: 1602 і Andreas Raselius · Veure més »

Angélique Arnauld

Jacqueline-Marie-Angélique Arnauld (1591 - 6 d'agost de 1661) fou l'abadessa reformadora de Port-Royal, la tercera dels vint germans Arnauld.

Nou!!: 1602 і Angélique Arnauld · Veure més »

Anna Caterina de Brandenburg

Anna Caterina de Brandenburg - Anna Katharina von Brandenburg - (Halle, 26 de juliol de 1575 -Copenhaguen, 29 de març de 1612) era una noble alemanya de la casa de Hohenzollern.

Nou!!: 1602 і Anna Caterina de Brandenburg · Veure més »

Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)

Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).

Nou!!: 1602 і Anna d'Àustria (duquessa de Baviera) · Veure més »

Anna de Dinamarca

Museu Marítim Nacional de Londres Anna de Dinamarca (en danès Anna af Danmark) va néixer al palau de Skanderborg (Dinamarca) el 12 de desembre de 1574 i va morir al palau londinenc de Hampton el 2 de març de 1619.

Nou!!: 1602 і Anna de Dinamarca · Veure més »

Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.

Nou!!: 1602 і Anna de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Anna de Mecklemburg

Anna de Mecklemburg (alemany: Anna von Mecklemburg-Güstrow, Wismar, 14 d'octubre 1533 - Schwerin, 4 de juliol 1602), va contreure matrimoni el 12 de març de 1566, amb el duc de Curlàndia i Semigàlia, Gotthard Kettler a Königsberg, va ser duquessa consort des del 1566 al 1587, data de la mort del seu marit.

Nou!!: 1602 і Anna de Mecklemburg · Veure més »

Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler

Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler (en alemany Anna Magdalena von Pfalz-Birkenfeld-Bischweiler) va néixer a Estrasburg (França) el 14 de febrer de 1640 i va morir a Babenhausen el 12 de desembre de 1693.

Nou!!: 1602 і Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler · Veure més »

Anna Maria de Hessen-Kassel

Anna Maria de Hessen-Kassel (en alemany Anna Maria von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 de gener de 1567 i va morir a Neunkirchen el 21 de novembre de 1626.

Nou!!: 1602 і Anna Maria de Hessen-Kassel · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: 1602 і Anoia · Veure més »

Anton Praetorius

Anton Praetorius (Lippstadt, Rin del Nord-Westfàlia, 1560 - Lautenbach, 6 de desembre de 1613) va ser un pastor i teòleg calvinista alemany combatent dels processos contra les bruixes i la tortura.

Nou!!: 1602 і Anton Praetorius · Veure més »

Antoni Pujades

Ajuntament de Reus el 1912, amb la façana poc modificada respecte a l'original construït per Antoni Pujades i Joan Mas Antoni Pujades (Reus, - ?) va ser un mestre d'obres deixeble de Francisco de Mora, com explica l'arquitecte reusenc Pere Caselles, que va participar en la construcció de l'edifici de l'Ajuntament de Reus.

Nou!!: 1602 і Antoni Pujades · Veure més »

Arab Muhàmmad Khan I

Arab Muhàmmad Khan I ibn Hajj fou kan de Khwarizm, després de Khivà del 1602 al 1623.

Nou!!: 1602 і Arab Muhàmmad Khan I · Veure més »

Arakan

Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State.

Nou!!: 1602 і Arakan · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Càpua

Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »

Arquebisbat de Luanda

L'arquebisbat de Luanda (portuguès: Arquidiocese de Luanda; llatí: Archidioecesis Luandensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Angola.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Luanda · Veure més »

Arquebisbat de Manila

Larquebisbat de Manila (anglès: Archdiocese of Manila; tagalo: Kalakhang Arkidiyosesis ng Maynila; castellà Arquidiócesis de Manila; llatí: Archidioecesis Manilensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a les Filipines.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Manila · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de San Salvador de Bahia

La basílica menor de ''Nossa Senhora da Conceição'' de Praia. La basílica menor de ''Nosso Senhor do Bonfim''. Salvador. Larquebisbat de San Salvador de Bahia (portuguès: Arquidiocese de São Salvador da Bahia; llatí: Archidioecesis Sancti Salvatoris in Brasilia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Brasil, que pertany a la Regió eclesiàstica Nordeste 3.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de San Salvador de Bahia · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Split-Makarska

Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »

Arquebisbat de Sucre

Larquebisbat de Sucre (espanyol: Arquidiócesis de Sucre; llatí: Archidioecesis Sucrensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Sucre · Veure més »

Arquebisbat de Tànger

Larquebisbat de Tànger és una seu metropolitana de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Tànger · Veure més »

Arquebisbat de Yucatán

LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Yucatán · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1602 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Ashta (Madhya Pradesh)

Ashta és una vila de Madhya Pradesh, al districte de Sehore, segon el cens de 2001 propera als 40.000 habitants (el 1901 eren 5.534), a la riba oriental del Parbati.

Nou!!: 1602 і Ashta (Madhya Pradesh) · Veure més »

Athanasius Kircher

Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680), va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc.

Nou!!: 1602 і Athanasius Kircher · Veure més »

August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön - August von Schleswig-Holstein-Norburg-Plön - (Sønderborg, Dinamarca, 9 de maig de 1635 - Plön, 17 de setembre de 1699) era un noble de la Casa d'Oldenburg, el segon fill de Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (1595-1671) i de Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (1602-1682).

Nou!!: 1602 і August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön · Veure més »

Ğazı II Giray

Ğazı II Giray àlies Bora, ‘Tempesta’ (1554-1607), fou kan de Crimea.

Nou!!: 1602 і Ğazı II Giray · Veure més »

Índies Orientals Neerlandeses

Les Índies Orientals Neerlandeses va ser el nom de les colònies establertes per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC), que van estar sota l'administració dels Països Baixos durant el.

Nou!!: 1602 і Índies Orientals Neerlandeses · Veure més »

Àhmad al-Mansur

Àhmad al-Mansur o al-Mansur adh-Dhahabí (Fes, 1549 - 20 d'agost del 1603) fou el sisè sobirà de la dinastia sadita.

Nou!!: 1602 і Àhmad al-Mansur · Veure més »

Àngela Margarida Prat

Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).

Nou!!: 1602 і Àngela Margarida Prat · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: 1602 і Bahrain · Veure més »

Bahrain persa

Bahrain persa fou una dependència de Pèrsia, inicialment de l'Imperi Safàvida i després dels seus successors, formada per les illes de Bahrain arrabassades al rei d'Ormuz dependent dels portuguesos, el 1602.

Nou!!: 1602 і Bahrain persa · Veure més »

Ball de diables

Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.

Nou!!: 1602 і Ball de diables · Veure més »

Balones

Balones és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1602 і Balones · Veure més »

Baltasar Morell

Baltasar Morell va néixer a la segona meitat o finals del segle XVI probablement a Barcelona.

Nou!!: 1602 і Baltasar Morell · Veure més »

Bamra

Bamra fou un estat tributari protegit de l'Índia al districte de Sambalpur a les Províncies Centrals (avui Madhya Pradesh), passant el 1905 a Bengala, el 1912 a Bihar i Orissa, i el 1936 a Orissa.

Nou!!: 1602 і Bamra · Veure més »

Barbe Avrillot

Barbe Jeanne Avrillot, esposa Pierre Acarie, i en religió Maria de l'Encarnació (París, 1 de febrer de 1566 - Pontoise, 18 d'abril de 1618) fou una noble francesa, fundadora d'un cercle de devoció i una de les primeres Carmelites Descalces de França.

Nou!!: 1602 і Barbe Avrillot · Veure més »

Bartolomeo Mastri

Bartolomeo Mastri o Mastrio, llatinitzat a Bartholomaeus Mastrius (Meldola, 7 de desembre de 1602 - Meldola, 11 de gener de 1673) fou un franciscà italià, filòsof i teòleg.

Nou!!: 1602 і Bartolomeo Mastri · Veure més »

Basílica d'Atocha

La Basílica d'Atocha és un temple catòlic al Districte de Retiro de la vila de Madrid.

Nou!!: 1602 і Basílica d'Atocha · Veure més »

Basílica de Santa Maria del Popolo

Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.

Nou!!: 1602 і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »

Bàrbara Sofia de Brandenburg

Bàrbara Sofia de Brandenburg (en alemany Barbara Sophia von Brandenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 16 de novembre de 1584 i va morir a Estrasburg el 13 de febrer de 1636.

Nou!!: 1602 і Bàrbara Sofia de Brandenburg · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1602 і Benigànim · Veure més »

Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1602 і Benimarfull · Veure més »

Benimassot

Benimassot és una població de la comarca del Comtat, al País Valencià.

Nou!!: 1602 і Benimassot · Veure més »

Benitaia

Benitaia és un poble valencià, que forma part del municipi de la Vall de Gallinera.

Nou!!: 1602 і Benitaia · Veure més »

Bermeo

Bermeo és un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc, i és la localitat més poblada de la comarca del Urdaibai, amb prop de 17.000 habitants.

Nou!!: 1602 і Bermeo · Veure més »

Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars

, fou un poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns, a la qual va pertànyer amb el nom de Silencio.

Nou!!: 1602 і Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars · Veure més »

Bernat de Cardona i de Queralt

Bernat de Cardona i de Queralt fou abat de Sant Miquel de Cuixà (1592-1612) i de Sant Pere de Camprodon.

Nou!!: 1602 і Bernat de Cardona i de Queralt · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1602 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: 1602 і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat de Bruges

El bisbat de Bruges (flamenc: Bisdom Brugge, francès: Diocèse de Bruges, llatí: Dioecesis Brugensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bèlgica, sufragània de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Bruges · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Digne

L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Digne · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Fossano

El bisbat de Fossano (italià: bisbat de Fossano; llatí: Dioecesis Fossanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Fossano · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »

Bisbat de Meaux

El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Meaux · Veure més »

Bisbat de Mondovì

El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Mondovì · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Ratisbona

El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Ratisbona · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1602 і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »

Bisbat de Sant Flor

Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Sant Flor · Veure més »

Bisbat de Stefaniaco

El bisbat de Stefaniaco (llatí: Dioecesis Stephanensis o Stephanicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Stefaniaco · Veure més »

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Tarba · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1602 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1602 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1602 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1602 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Biure (desambiguació)

* Localitats.

Nou!!: 1602 і Biure (desambiguació) · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: 1602 і Bolonya · Veure més »

Bolu

Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithínion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.

Nou!!: 1602 і Bolu · Veure més »

Borís Godunov

Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.

Nou!!: 1602 і Borís Godunov · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Nou!!: 1602 і Braç Militar de Catalunya · Veure més »

Brasil neerlandès

El Brasil holandès o Nova Holanda (oficialment: Nieuw Holland) va ser una colònia holandesa a Amèrica del Sud des de 1630 fins a 1654.

Nou!!: 1602 і Brasil neerlandès · Veure més »

Calles

Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1602 і Calles · Veure més »

Camagüey

Camagüey és una de les set primeres poblacions fundades pels espanyols a Cuba.

Nou!!: 1602 і Camagüey · Veure més »

Can Trobat

Can Trobat és una masia del municipi de Garriguella (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1602 і Can Trobat · Veure més »

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: 1602 і Cantó de Ginebra · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1602 і Carcaixent · Veure més »

Carles Manuel I de Savoia

Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.

Nou!!: 1602 і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »

Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo

Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo (Roma, 1569 - Roma, 1634) fou fill de Jaume Malatesta de Roncofreddo.

Nou!!: 1602 і Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo · Veure més »

Carlo Ruini

Carlo Ruini (nascut cap al 1530 a Bolonya i mort el 1598) va ser un metge i jurista italià del segle XVI.

Nou!!: 1602 і Carlo Ruini · Veure més »

Carlota de Hessen-Kassel

Carlota de Hessen-Kassel (en alemany Charlotte von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 20 de novembre de 1627 i va morir a Heidelberg el 26 de març de 1686.

Nou!!: 1602 і Carlota de Hessen-Kassel · Veure més »

Cartaya

Cartaya és una localitat i municipi espanyol de la província de Huelva, comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: 1602 і Cartaya · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: 1602 і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Casa del Paseo i capella de San Juan

La Casa del Paseo i la capella de San Juan són un bé d'interès cultural (BIC) en la categoria de lloc històric al barri de San Juan o Güímar de Daltal, al terme municipal de Güímar (illa de Tenerife, Canàries, Espanya).

Nou!!: 1602 і Casa del Paseo i capella de San Juan · Veure més »

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Nou!!: 1602 і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »

Catedral de Barbastre

La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Barbastre és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Barbastre-Montsó, construït a principis del seguint una traça i una decoració renaixentista però amb tècnica constructiva gòtica.

Nou!!: 1602 і Catedral de Barbastre · Veure més »

Catedral de Lima

La Catedral de Lima és una església Catòlica Romana ubicada a la plaça Major del centre històric de Lima, Perú.

Nou!!: 1602 і Catedral de Lima · Veure més »

Caterina de Brandenburg-Küstrin

Caterina de Brandenburg-Küstrin - Katharina von Brandenburg-Küstrin - (Küstrin, Polònia, 10 d'agost de 1549 - Berlín, 30 de setembre de 1602) era una noble alemanya de la Dinastia dels Hohenzollern, filla del marcgravi Joan I (1513-1571) i de la duquessa Caterina de Brunsvic-Luneburg (1518 - 1574).

Nou!!: 1602 і Caterina de Brandenburg-Küstrin · Veure més »

Cèsar de Borbó

Cèsar de Borbó Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.

Nou!!: 1602 і Cèsar de Borbó · Veure més »

Cens de Caracena

El cens de Caracena (1609) és un document oficial referit al Regne de València, realitzat durant el regnat de Felip III.

Nou!!: 1602 і Cens de Caracena · Veure més »

Cesar du Plessis-Praslin

Cesar du Plessis-Praslin, duc de Choiseul, comte du Plessis-Praslin (1602 - París, 23 de desembre de 1675), fou un militar i diplomàtic francès.

Nou!!: 1602 і Cesar du Plessis-Praslin · Veure més »

Charles de La Porte

Charles de La Porte (París, 1602 - Paris, 8 de febrer de 1664), marquès de La Meilleraye, fou un noble i militar francès.

Nou!!: 1602 і Charles de La Porte · Veure més »

Chiara Margarita Cozzolani

Chiara Margarita Cozzolani (Milà, Itàlia, 27 de novembre de 1602 – ibidem, cap a 1676-1678), fou una compositora, cantant i monja benedictina.

Nou!!: 1602 і Chiara Margarita Cozzolani · Veure més »

Cipriano de Valera

Cipriano de Valera (Valera la Vieja, 1531 - Londres ?, no abans de 1606), anomenat a lIndex librorum Prohibitorum (Madrid, 1667, pàg. 229) com «l'heretge espanyol» per excel·lència, va ser un monjo jerònim i humanista, autor de l'anomenada Bíblia del Càntir (1602), considerada com la primera edició corregida de la Bíblia de l'Ós de Casiodoro de Reina de 1569, coneguda fins avui amb la denominació de Bíblia Reina-Valera.

Nou!!: 1602 і Cipriano de Valera · Veure més »

Clarisol de Bretanya

Clarisol de Bretanya (en portuguèsː Clarisol de Bretanha) és una novel·la cavalleresca portuguesa, publicada per primera vegada a Lisboa el 1602, amb el títol de Cinquena i sisena part de Palmerín d'Anglaterra i el sub-títol de Crònica del famós príncep Don Clarisol de Bretanya, a la qual s'expliquen les seves grans obres, i dels prínceps Lindamor, Clarifebo i Belíandre de Grècia, fills de Vasperald, Laudimant, Primalleó i d'altres molts prínceps i cavallers famosos del seu temps.

Nou!!: 1602 і Clarisol de Bretanya · Veure més »

Claude Le Jeune

Claude Le Jeune (Valenciennes, 1528 o 1530 – París, 26 de setembre de 1600) fou un compositor francès del Renaixement.

Nou!!: 1602 і Claude Le Jeune · Veure més »

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis, Lamoral Claudius Franz von Thurn und Taxis en alemany (Brussel·les, 1621 - Anvers, el 13 de setembre de 1676) va ser un noble d'una família d'origen alemany instal·lada als Països Baixos, fill del comte de Taxis Lleonard II (1594-1628) i d'Alexandra Rye de Varax (1589-1666), batejat el 14 de febrer.

Nou!!: 1602 і Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis · Veure més »

Claudio Monteverdi

Claudio Giovanni Antonio Monteverdi (Cremona, Llombardia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista i mestre de capella italià.

Nou!!: 1602 і Claudio Monteverdi · Veure més »

Claustre d'Elna

El claustre d'Elna és un monument medieval del Rosselló, a Elna.

Nou!!: 1602 і Claustre d'Elna · Veure més »

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.

Nou!!: 1602 і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »

Companyia d'Ostende

La Companyia d'Oostende és una companyia comercial fundada a Anvers el 19 de desembre del 1722 als Països Baixos austríacs sota el regne de Carles VI d'Àustria, per al comerç amb Xina i Bengala.

Nou!!: 1602 і Companyia d'Ostende · Veure més »

Companyia Espanyola de les Índies Orientals

La Companyia Espanyola de les Índies Orientals es va fundar l'any 1623 quan els neerlandesos, que ja havien creat anteriorment la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals van arribar a Espanya amb la intenció de crear una companyia del mateix estil a la península.

Nou!!: 1602 і Companyia Espanyola de les Índies Orientals · Veure més »

Companyia Francesa de les Índies Orientals

Bandera del regiment de les Índies (1756) La Companyia Francesa de les Índies Orientals o Companyia Francesa per al Comerç de les Índies Orientals (en francès: Compagnie française des Indes Orientales o Compagnie Française pour le Commerce des Indes Orientales) fou una empresa comercial, fundada per les cartes patents (cartes de privilegi) del 27 d'agost de 1664, l'objecte del qual era «gairebé navegar i negociar a la zona que abasta des del cap de Bona Esperança, els mars orientals i en tota l'Índia», amb monopoli del comerç per un període de cinquanta anys.

Nou!!: 1602 і Companyia Francesa de les Índies Orientals · Veure més »

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).

Nou!!: 1602 і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: 1602 і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: 1602 і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1602 і Comtat de Rethel · Veure més »

Comtat de San Diego

El Comtat de San Diego és un comtat localitzat en el sud-oest de l'estat de Califòrnia que confina l'oceà Pacífic i la frontera amb Mèxic.

Nou!!: 1602 і Comtat de San Diego · Veure més »

Congregació de la Doctrina Cristiana

La Congregació de Sant Francesc de la Doctrina Cristiana, en italià Congregazione di San Francesco della Dottrina Cristiana, coneguda com a Congregació de la Doctrina Cristiana, és una confraria de laics.

Nou!!: 1602 і Congregació de la Doctrina Cristiana · Veure més »

Congregació de la doctrina de la Fe

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Nou!!: 1602 і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »

Congregacions de l'Orde de Sant Benet

Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc.

Nou!!: 1602 і Congregacions de l'Orde de Sant Benet · Veure més »

Constel·lació de la Cabellera de Berenice

La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.

Nou!!: 1602 і Constel·lació de la Cabellera de Berenice · Veure més »

Convent de les Carmelites (les Borges Blanques)

El Convent de les Carmelites fou un convent a les Borges Blanques (les Garrigues).

Nou!!: 1602 і Convent de les Carmelites (les Borges Blanques) · Veure més »

Convent del Carme (Vila-real)

El Convent del Carme, és un convent de l'orde franciscà, datat del, situat al carrer Raval del Carmen de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1602 і Convent del Carme (Vila-real) · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: 1602 і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Cristòfol II de Dohna

Cristòfol II de Dohna -Christoph von Dohna - (Morag, Polònia, 2 de juny de 1583 - Orange, 1 de juliol de 1637) fou un polític i acadèmic prussià, durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1602 і Cristòfol II de Dohna · Veure més »

Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen

Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Christian Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Sondershausen (Alemanya) l'11 de maig de 1578 i va morir a Ebeleben el 25 de novembre de 1642.

Nou!!: 1602 і Cristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Nou!!: 1602 і Cristià IV · Veure més »

Cristina de Dinamarca

Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).

Nou!!: 1602 і Cristina de Dinamarca · Veure més »

Cristina de Lorena

Cristina de Lorena. Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.

Nou!!: 1602 і Cristina de Lorena · Veure més »

Cristina de Salm

Cristina de Salm (en francès Christine de Salm) va néixer a Salm (França) el maig de 1575 i va morir a Nancy el 31 de desembre de 1627.

Nou!!: 1602 і Cristina de Salm · Veure més »

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Christine Elisabeth von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 23 de juliol de 1638 i va morir a Weimar el 7 de juliol de 1679.

Nou!!: 1602 і Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Daniel Lagkhner

Daniel Lagkhner també citat com a Lagkner fou un compositor i organista de principis del que compongué Melodia funebris 6 vocum (Viena, 1601); Soboles musica, id est cantiones sacrae 4-8 vocum (Nuremberg, 1602); Neuwe teutsche Lieder mit 4 Stimmen (Nuremberg, 1606), i (Nuremberg, 1607).

Nou!!: 1602 і Daniel Lagkhner · Veure més »

Diòcesi de Rius

La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).

Nou!!: 1602 і Diòcesi de Rius · Veure més »

Diòcesi de São Tomé i Príncipe

La diòcesi de São Tomé i Príncipe (en llatí Dioecesis Sancti Thomae in Insula), és una diòcesi africana de ritual llatí, directament subordinada a la Santa Seu, constituïda el 31 de gener de 1533 pel papa Climent VII per desmembrament de l'Arxidiòcesi de Funchal.

Nou!!: 1602 і Diòcesi de São Tomé i Príncipe · Veure més »

Dip

El dip (segurament de l'àrab, ديب, /dib/, llop) és un ésser mitològic.

Nou!!: 1602 і Dip · Veure més »

Districte de Jhansi

El districte de Jhansi és una divisió administrativa de l'Índia, estat d'Uttar Pradesh, amb capital a Jhansi (ciutat) que és la ciutat més important, seguida de Mauranipur, Garautha, Moth, Babina, Chirgaon, Samthar Gursarai i altres.

Nou!!: 1602 і Districte de Jhansi · Veure més »

Districte de Lalitpur

El districte de Lalitpur (hindi: ललितपुर जिला) és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh a l'Índia, dins la divisió de Jhansi.

Nou!!: 1602 і Districte de Lalitpur · Veure més »

Districte de Nilgiris

El districte de Nilgiris (derivat de les muntanyes Nilgiri, tàmil நீலகிரி மாவட்டம்|நீலகிரி மாவட்டம்) és una divisió administrativa de Tamil Nadu.

Nou!!: 1602 і Districte de Nilgiris · Veure més »

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Dorothea Augusta von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 12 de maig de 1602 i va morir a Plön el 13 de març de 1682.

Nou!!: 1602 і Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Dosaigües

Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: 1602 і Dosaigües · Veure més »

Eduardo López

Eduardo López fou un compositor portugués del, Barroc primerenc, que abraçà la carrera sacerdotal i fou mestre de capella de la Catedral de Lisboa.

Nou!!: 1602 і Eduardo López · Veure més »

Egèria (escriptora)

Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.

Nou!!: 1602 і Egèria (escriptora) · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: 1602 і Electromagnetisme · Veure més »

Elena de Montemayor y Mejía

va ser una dama castellana, esdevinguda religiosa de les carmelites descalces durant la seva viduïtat, adoptant el nom religiós Elena de la Cruz.

Nou!!: 1602 і Elena de Montemayor y Mejía · Veure més »

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau (en alemany Eleonore Dorothea von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 16 de febrer de 1602 i va morir a Weimar el 26 de desembre de 1664.

Nou!!: 1602 і Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode

Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode (en alemany Elisabeth Charlotte von Anhalt-Harzgerode) va néixer a Harzgerode (Alemanya) l'11 de febrer de 1647 i va morir a Osterholm el 20 de gener de 1723.

Nou!!: 1602 і Elisabet Carlota d'Anhalt-Harzgerode · Veure més »

Elisabet de Hessen-Kassel

Elisabet de Hessen-Kassel (en alemany Elisabeth von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 24 de març de 1596 i va morir a Güstrow el 16 de desembre de 1625.

Nou!!: 1602 і Elisabet de Hessen-Kassel · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: 1602 і Elna · Veure més »

Emilio de' Cavalieri

Emilio de' Cavalieri (Roma, abans de 1550 - Roma, 11 de març de 1602) va ser un compositor, organista, diplomàtic, coreògraf i ballarí del final del Renaixement.

Nou!!: 1602 і Emilio de' Cavalieri · Veure més »

Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692)

Enric I de Reuss-Schleiz (en alemany Heinrich I Reuß zu Schleiz) va néixer a Schleiz (Alemanya) el 26 de març de 1639, i va morir a Köstritz el 18 de març de 1692.

Nou!!: 1602 і Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692) · Veure més »

Enric II de Reuss-Gera

Enric II de Reuss-Gera (en alemany Heinrich II Reuß zu Gera) va néixer a Gera el 10 de juny de 1572 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 1635.

Nou!!: 1602 і Enric II de Reuss-Gera · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: 1602 і Enric IV de França · Veure més »

Enric X de Reuss-Lobenstein

Enric X de Reuss-Lobenstein (en alemany Heinrich X Reuß zu Lobenstein) va néixer a Gera el 9 de setembre de 1621 i va morir a Lobenstein el 25 de gener de 1671.

Nou!!: 1602 і Enric X de Reuss-Lobenstein · Veure més »

Enriqueta Caterina de Nassau

Enriqueta Caterina de Nassau -en neerlandès Henriëtte Catharina van Nassau- (La Haia, Holanda, 31 de gener de 1637 - palau d'Oranienbaum, 4 de novembre de 1708) fou una noble holandesa, la tercera filla del príncep d'Orange Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584-1647) i d'Amàlia de Solms-Braunfels (1602-1675).

Nou!!: 1602 і Enriqueta Caterina de Nassau · Veure més »

Epifani Olives i Terès

Epifani Olives i TerèsTambé referenciat com a Epifanio Terés.

Nou!!: 1602 і Epifani Olives i Terès · Veure més »

Erasmus Widmann

Erasmus Widmann (Schwäbisch Hall, 1572 - Graz, 1634) fou un compositor i estudiós de la música al Renaixement.

Nou!!: 1602 і Erasmus Widmann · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu

L'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu està situada al cim de la muntanya homònima, part de la serra de la Vall d'Àngel, a dos quilòmetres al sud-est de la població.

Nou!!: 1602 і Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu · Veure més »

Ermita de Loreto d'Atzeneta del Maestrat

L'ermita de la mare de Déu de Loreto és un edifici religiós que es troba en la confluència de la plaça de Loreto i el carrer del Calvari d'Atzeneta del Maestrat (l'Alt Maestrat, País Valencià).

Nou!!: 1602 і Ermita de Loreto d'Atzeneta del Maestrat · Veure més »

Ermita de Sant Miquel d'Albocàsser

L'ermita de Sant Miquel d'Albocàsser, es troba al paratge anomenat de Sant Miquel, a uns 6 km.

Nou!!: 1602 і Ermita de Sant Miquel d'Albocàsser · Veure més »

Ermita de Santa Marina

Santa Marina entre arbres. L'Ermita de Santa Marina es troba dins del terme de Pratdip, Baix Camp, a uns quatre quilòmetres del poble, en el camí de Vandellòs.

Nou!!: 1602 і Ermita de Santa Marina · Veure més »

Ernest de Baviera

1.

Nou!!: 1602 і Ernest de Baviera · Veure més »

Escola de Ferrara

Cosmè Tura (v. 1430-1495)''Madonna col bambino'' L'Escola de Ferrara és una de les escoles italianes de pintura que van veure la llum durant el renaixement italiana.

Nou!!: 1602 і Escola de Ferrara · Veure més »

Escut de Pratdip

heràldic municipal de Pratdip segons el seu blasonament oficial Lescut de Pratdip és un símbol oficial d'aquest municipi del Baix Camp i es descriu mitjançant el llenguatge tècnic de l'heràldica amb el següent blasonament.

Nou!!: 1602 і Escut de Pratdip · Veure més »

Escut de Sri Lanka

L'escut de Sri Lanka en vigor actualment data del 1972, arran del naixement de la República Socialista Democràtica de Sri Lanka, abans coneguda amb el nom de Ceilan.

Nou!!: 1602 і Escut de Sri Lanka · Veure més »

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de La Vall d'Uixó

L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció situada a la plaça de l'Assumpció, a la Vall d'Uixó és una de les dues principals esglésies de la ciutat al costat de l'Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, creada al voltant de les alqueries que formaven el poble de baix.

Nou!!: 1602 і Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de La Vall d'Uixó · Veure més »

Església de Sant Joan de la Creu (València)

L'església de Sant Joan de la Creu (antigament de Sant Andreu) fou fundada després de la conquesta cristiana de la ciutat, i es construí sobre el solar d'una mesquita.

Nou!!: 1602 і Església de Sant Joan de la Creu (València) · Veure més »

Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó

LEsglésia del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, d'estil barroc i amb decoració neoclàssica, és un temple catòlic situat al centre de la població (en la zona coneguda com a poble de Dalt) i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: 1602 і Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó · Veure més »

Esteve Bocskai

Esteve Bocskai (en hongarès: Bocskai István, eslovac: Štefan Bočkaj, romanès: Ştefan Bocskay); (1 de gener 1557 - 29 de desembre 1606) fou un noble hongarès de Transsilvània.

Nou!!: 1602 і Esteve Bocskai · Veure més »

Euqueri de Lió

Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.

Nou!!: 1602 і Euqueri de Lió · Veure més »

Fageca

Fageca és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1602 і Fageca · Veure més »

Famorca

Famorca és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1602 і Famorca · Veure més »

Faust (llegenda)

La llegenda de Faust explica com un mag anomenat Faust pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement.

Nou!!: 1602 і Faust (llegenda) · Veure més »

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).

Nou!!: 1602 і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg

Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg (en alemany Philipp Wolfgang von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Bouxwiller (França) el 31 de juliol de 1595 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de febrer de 1641.

Nou!!: 1602 і Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: 1602 і Feodòssia · Veure més »

Fernando Niño de Guevara

Fernando Niño de Guevara (Toledo, 1541 - Sevilla, 8 de gener de 1609) va ser un religiós espanyol, cardenal, arquebisbe de Sevilla i inquisidor general.

Nou!!: 1602 і Fernando Niño de Guevara · Veure més »

Ferran I de Mèdici

Imatge de Ferran I de Mèdici amb l'hàbit de cardenal. Ferran I de Mèdici o Ferran I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1549 - íd. 1609) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.

Nou!!: 1602 і Ferran I de Mèdici · Veure més »

Fidenza

Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.

Nou!!: 1602 і Fidenza · Veure més »

Figueroles

Figueroles és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: 1602 і Figueroles · Veure més »

Francesc Agustí Tàrrega

Francesc Agustí Tàrrega (València, c. 1554 - València, 7 de febrer de 1602), fou un escriptor i canonge valencià.

Nou!!: 1602 і Francesc Agustí Tàrrega · Veure més »

Francesc Calça

Francesc Calça (Barcelona, 1521 - 3 de gener de 1603), referit a l'època com a Francisco Calça, fou un cavaller català, humanista, especialista en llengües, catedràtic d'arts i filosofia i Rector de l'Estudi General de Medicina i Arts (1545) i de l'Estudi General de Barcelona (1576-1577).

Nou!!: 1602 і Francesc Calça · Veure més »

Francesc de Sales

Francesc de Sales (Thorens-Glières, Ducat de Savoia, 21 d'agost del 1567 - Lió, 28 de desembre de 1622) va ser un sant de Savoia i bisbe de Ginebra.

Nou!!: 1602 і Francesc de Sales · Veure més »

Francesc I de Lorena

Francesc I de Lorena -en francès François Ier de Lorraine i en alemany Franz I von Lothringen-Mercœur- (Nancy, 23 d'agost de 1517 - Remiremont, 12 de juny de 1545) fou duc de Bar i de Lorena de la casa de Lorena.

Nou!!: 1602 і Francesc I de Lorena · Veure més »

Francesc II de Lorena

Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.

Nou!!: 1602 і Francesc II de Lorena · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: 1602 і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesca de Lorena

Francesca de Lorena (en francès Françoise de Lorraine) va néixer a Nantes (França) el novembre de 1592 i va morir a París el 8 de setembre de 1669.

Nou!!: 1602 і Francesca de Lorena · Veure més »

Francesco Albani

Francesco Albani, anomenat L'Albano, (Bolonya, 17 d'agost de 1578 - ídem, 4 d'octubre de 1660) va ser un pintor italià del classicisme romà-bolonyès.

Nou!!: 1602 і Francesco Albani · Veure més »

Francesco Cavalli

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià.

Nou!!: 1602 і Francesco Cavalli · Veure més »

Francesco Piccolomini

Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià.

Nou!!: 1602 і Francesco Piccolomini · Veure més »

Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg

Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg (en alemany Friedrich Wilhelm II von Sachsen-Altenburg) va néixer a Weimar (Alemanya) el 12 de febrer de 1603 i va morir a Altenburg el 22 d'abril de 1669.

Nou!!: 1602 і Frederic Guillem II de Saxònia Altenburg · Veure més »

Frederic II de Dinamarca

Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.

Nou!!: 1602 і Frederic II de Dinamarca · Veure més »

Fuchū (Tòquio)

Mapa aèri de Fuchū Lloc on es trobava el govern de l'antiga provínica de Musashi Santuari d'Ōkunitama Fuchū (府中市, Fuchū-shi) és una ciutat i municipi de Tòquio, a la regió de Kanto, Japó.

Nou!!: 1602 і Fuchū (Tòquio) · Veure més »

Fugida dels Comtes

Mapa de les terres abandonades pels comtes mapa interactiu) Monument commemoratiu a Rathmullan La fugida dels comtes (en irlandès: Imeacht na nlarlaí, en anglès: the Flight of the Earls) es refereix a la marxa d'Irlanda d'Hugh O'Neill, comte de Tyrone i Rory O'Donnell, el 14 de setembre de 1607.

Nou!!: 1602 і Fugida dels Comtes · Veure més »

Gaspar Pérez de Guzmán y Sandoval

Gaspar Pérez de Guzmán y Gómez de Sandoval y Rojas (Valladolid 1602 - Dueñas 1664), IX duc de Medina-Sidonia, Gran d'Espanya i cap de la Casa ducal de Medina-Sidonia, liderà una revolta a Andalusia en contra del rei Felip IV d'Espanya.

Nou!!: 1602 і Gaspar Pérez de Guzmán y Sandoval · Veure més »

Gerard de Dönhoff

Gerard de Dönhoff (en alemany Gerhard von Dönhoff i en polonès Gerard Denhoff) va néixer a Strazde (Letònia) el 1554 i va morir el 1602 a la ciutat estoniana de Tartu.

Nou!!: 1602 і Gerard de Dönhoff · Veure més »

Gerolama Orsini

Gerolama Orsini (Roma, Estats Pontificis, 1503 - Piacenza, Ducat de Parma, 1570) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: 1602 і Gerolama Orsini · Veure més »

Giacomo della Porta

Façana de la famosa església del Gesù a Roma Giacomo della Porta (c. 1533 - Roma, 1602) va ser un escultor i arquitecte italià, que va treballar en molts edificis importants a Roma, incloent-hi la basílica de Sant Pere al Vaticà.

Nou!!: 1602 і Giacomo della Porta · Veure més »

Giorgio Basta

El general Giorgio Basta Giorgio Basta (Roccaforzata, 1544 - Praga, 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Nàpols.

Nou!!: 1602 і Giorgio Basta · Veure més »

Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Giovenale Ancina (Fossano, Piemont, 19 d'octubre de 1545 - Saluzzo, Piemont, 30 d'agost de 1604) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.

Nou!!: 1602 і Giovanni Giovenale Ancina · Veure més »

Giovanni Piccioni

fou un compositor italià del barroc.

Nou!!: 1602 і Giovanni Piccioni · Veure més »

Giulio Caccini

Giulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de 1551 – Florència, 10 de desembre de 1618) fou un compositor del Barroc italià.

Nou!!: 1602 і Giulio Caccini · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: 1602 і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Gorée

Lilla de Gorée o Gorea, 1981; Vol.

Nou!!: 1602 і Gorée · Veure més »

Governador de les Filipines

Les illes Filipines en 1764. Aquesta és una 'llista dels governadors generals de les illes Filipines durant la seva ocupació colonial, des dels primers assentaments espanyols dirigits per Miguel López de Legazpi en 1565, passant per la seva transferència als Estats Units en 1898, fins a la formació de la Mancomunitat de les Filipines en 1935, que deu anys després desembocaria en la independència de l'arxipèlag.

Nou!!: 1602 і Governador de les Filipines · Veure més »

Greensleeves

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa de la darreria del del de compositor desconegut.

Nou!!: 1602 і Greensleeves · Veure més »

Greyfriars Kirk

Greyfriars Kirk és una parròquia pertanyent a l'Església d'Escòcia, avui dia coneguda com la presó de Greyfriars o Església de les Terres Altes, situada al centre d'Edimburg, Escòcia.

Nou!!: 1602 і Greyfriars Kirk · Veure més »

Guerra neerlando-portuguesa

La guerra neerlando-portuguesa va ser un conflicte armat esdevingut entre 1588 i 1654 en el que les forces navals de les Províncies Unides dels Països Baixos van envair les colònies de l'Imperi Portuguès a Amèrica, l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: 1602 і Guerra neerlando-portuguesa · Veure més »

Guerra russo-polonesa (1605-1618)

XVII. XVII. La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.

Nou!!: 1602 і Guerra russo-polonesa (1605-1618) · Veure més »

Guillem Frederic de Nassau-Dietz

Guillem Frederic de Nassau-Dietz (en neerlandès Willem Frederik van Nassau-Dietz i en frisó Willem Freark fan Nassau-Dietz) va néixer a Arnhem el 7 d'agost de 1613 i va morir a Ljouwert el 31 d'octubre de 1664.

Nou!!: 1602 і Guillem Frederic de Nassau-Dietz · Veure més »

Guillem Kettler de Curlàndia

Guillem Kettler de Curlàndia (en alemany Wilhelm Kettler von Kurland i en letó Vilhelms Ketlers) va néixer a Jelgava (Letònia) el 20 de juliol de 1574 i va morir a la ciutat polonesa de Kukułowo el 17 d'agost de 1640.

Nou!!: 1602 і Guillem Kettler de Curlàndia · Veure més »

Guillem V de Hessen-Kassel

Guillem V de Hessen-Kassel (en alemany Wilhelm V von Hessen-Kassel) va ser un noble alemany, landgravi de Hessen-Kassel entre 1627 i 1637.

Nou!!: 1602 і Guillem V de Hessen-Kassel · Veure més »

Guillem VI de Hessen-Kassel

Guillem VI de Hessen-Kassel (en alemany Wilhelm VI von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 23 de maig de 1629 i va morir a Haina el 16 de juliol de 1663, com a conseqüència d'un accident de caça.

Nou!!: 1602 і Guillem VI de Hessen-Kassel · Veure més »

Hajim Muhammad

Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.

Nou!!: 1602 і Hajim Muhammad · Veure més »

Hammamet

Platja d'Hammamet Medina d'Hammamet Hammamet és una ciutat turística de Tunísia, a l'extrem sud-est de la regió del cap Bon, a la governació de Nabeul.

Nou!!: 1602 і Hammamet · Veure més »

Hannopil

Hannopil (en ucraïnès: Ганнопіль) és un llogaret situat al Raió de Slavuta, a la Província de Khmelnitski a Ucraïna. El nombre d'habitants al cens de població de 2015 era 804 persones. El codi postal és 30030.

Nou!!: 1602 і Hannopil · Veure més »

Hedwig Sofia de Brandenburg

Hedwig Sofia de Brandenburg (en alemany Hedwig Sophie von Brandenburg) va néixer a Berlín el 14 de juliol de 1623 i va morir a Smalkalda el 26 de juny de 1683.

Nou!!: 1602 і Hedwig Sofia de Brandenburg · Veure més »

Hendrick Bloemaert

Hendrick Bloemaert (Utrecht, circa de 1601-1602 - Utrecht, desembre de 1672) fou un poeta, pintor i gravador neerlandès, que va pertànyer a l'Edat d'Or holandesa.

Nou!!: 1602 і Hendrick Bloemaert · Veure més »

Herman de Fürstenberg-Heiligenberg

Herman de Furstenberg-Heiligenberg (en alemany Hermann Egon zu Fürstenfeld-Heiligenberg) va néixer a Heiligenberg (Alemanya) el 5 de novembre de 1627 i va morir a Múnic el 10 de setembre de 1674.

Nou!!: 1602 і Herman de Fürstenberg-Heiligenberg · Veure més »

Hernando de Cabezón

''Obras de musica para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabeçon'', publicades a Madrid, pel seu fill Hernando de Cabezón. Hernando de Cabezón (Madrid, 7 de setembre de 1541 - Valladolid, 1 d'octubre de 1602) fou un organista i compositor espanyol, fill d'Antonio de Cabezón.

Nou!!: 1602 і Hernando de Cabezón · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1602 і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Indonèsia

Sukarno La història d'Indonèsia és la història del territori que actualment cobreix la República d'Indonèsia, que va néixer el 17 d'agost del 1945 amb la proclamació de la independència de les Índies Orientals Neerlandeses per Sukarno i Mohammad Hatta.

Nou!!: 1602 і Història d'Indonèsia · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: 1602 і Història de l'Índia · Veure més »

Història de les Maldives

Aquest article tracta sobre la història de les Maldives.

Nou!!: 1602 і Història de les Maldives · Veure més »

Història de Sri Lanka

Mapa alemany de Sri Lanka. La història de Sri Lanka es remunta als temps més llunyans, encara que mesclant la llegenda i la realitat.

Nou!!: 1602 і Història de Sri Lanka · Veure més »

Història del capitalisme

La història del capitalisme fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del.

Nou!!: 1602 і Història del capitalisme · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: 1602 і Història dels gitanos · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: 1602 і Història universal · Veure més »

Ii Naomasa

Ii Naomasa (井伊直政, 4 de març 1561 - 24 de març de 1602) va ser un samurai (i posteriorment dàimio) del període Sengoku del dàimio (i posteriorment shogun) Tokugawa Ieyasu.

Nou!!: 1602 і Ii Naomasa · Veure més »

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Nou!!: 1602 і Illa de Wight · Veure més »

Imperi Portuguès

Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi Portuguès és el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles , i. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi Espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època.

Nou!!: 1602 і Imperi Portuguès · Veure més »

Ippolito Galantini

Ippolito Galantini (Florència, Toscana, 14 d'octubre de 1565 - 20 de març de 1619) va ésser un mercader toscà, laic, que va fundar la Congregació de la Doctrina Cristiana, associació de laics dedicada a l'ensenyament dels nens sense recursos.

Nou!!: 1602 і Ippolito Galantini · Veure més »

Isabel Besora

Isabel Besora també és coneguda com La Pastoreta o la fadrineta.

Nou!!: 1602 і Isabel Besora · Veure més »

Isabel del Piombino

Isabel del Piombino (Gènova, 1577 - Roma, 1661) fou filla d'Alexandre Appiani d'Aragona.

Nou!!: 1602 і Isabel del Piombino · Veure més »

Isabel Sánchez Coello

Isabel Sánchez-Coello Reynalte (Madrid, 1564 - 6 de febrer de 1612) va ser una pintora espanyola, especialitzada en retrat i miniatura.

Nou!!: 1602 і Isabel Sánchez Coello · Veure més »

Ishaq ben Reuben

Ishaq ben Reuben (Barcelona, 1073 - Dènia 1110)fou un poeta hebreu.

Nou!!: 1602 і Ishaq ben Reuben · Veure més »

Islandesos

Els islandesos són els membres d'un grup ètnic germànic i d'una nació que són nadius d'Islàndia i els seus descendents que s'hi identifiquen.

Nou!!: 1602 і Islandesos · Veure més »

Izmaïl

Izmaïl (ucraïnès: Ізмаїл; turc: Izmail, İşmasıl o Hacidar; àrab: Ismail; rus i búlgar: Измаил, Izmail; romanès: Ismail o Smil) és una ciutat d'Ucraïna prop de la riba del Danubi a l'óblast d'Odessa al sud-oest d'Ucraïna, a la frontera amb Romania, i cap del districte (raion) d'Izmàïlsky; la mateixa ciutat forma un altre raion.

Nou!!: 1602 і Izmaïl · Veure més »

Jacob Regnart

Jacob Regnart (Douai, Províncies Unides, 1540 – 15 d'octubre de 1599, Praga) fou un compositor neerlandès.

Nou!!: 1602 і Jacob Regnart · Veure més »

Jacopo Corsi

Jacopo Corsi (Florència, 17 de juliol de 1561 - 29 de desembre de 1602) va ser un mecenes, escriptor, poeta, músic i compositor italià de finals del Renaixement.

Nou!!: 1602 і Jacopo Corsi · Veure més »

Jahangir

Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab. El seu nom de naixement fou Shaykh Muhammad Salim (el seu pare li deia Shaykhu Baba) i era el fill més gran sobrevivent d'Akbar (altres dos germans més grans, Hasan i Husayn, havien mort infants) tingut amb Miryam al-Zamani. Va rebre una educació acurada i va aprendre el persa, el turc, l'àrab i l'urdú, i ciències com la història, l'aritmètica i la geografia, entre altres. Va ser nomenat mansabdar de deu mil, el més alt rang militar després de l'emperador, vers 1581, sent elevat a mansabdar de dotze mil el 1585 quan fou promès a la seva cosina Manbhawati Bai, filla de Bhagwan Das d'Amber (cunyat de Akbar com a germà de la seva dona Rajkumari Hira Kunwari (Miryam al-Zamani).

Nou!!: 1602 і Jahangir · Veure més »

Jan Linsen

Jan Linsen (Hoorn, 1602/1603 - Hoorn, maig de 1635) fou un pintor i dibuixant del barroc neerlandès, de l'Edat d'Or neerlandesa.

Nou!!: 1602 і Jan Linsen · Veure més »

Jan Ostroróg

Jan Ostroróg (Miedzyrzecz (Polònia), 13 de gener de 1565 - Komarno (actual Ucraïna) juny de 1622) fou un escriptor i polític polonès, fill d'Estanislau Ostrorog (1520-1568) i de Sofia Teczynska (1528-1583).

Nou!!: 1602 і Jan Ostroróg · Veure més »

Jaume Cordelles i Oms

Jaume Cordelles i Oms fou prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona.

Nou!!: 1602 і Jaume Cordelles i Oms · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: 1602 і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Jaume VII del Piombino

Jaume VII del Piombino (Gènova, 1581 - 1603) fou fill d'Alexandre Appiani d'Aragona.

Nou!!: 1602 і Jaume VII del Piombino · Veure més »

Jerónimo Xavierre

Fra Jerónimo Xavierre y Pérez de Caseda (Saragossa, 30 de desembre de 1546 — Valladolid, 2 de setembre de 1608).

Nou!!: 1602 і Jerónimo Xavierre · Veure més »

Joan Albert II de Mecklenburg

Joan Albert de Mecklenburg - Johann Albrecht von Mecklenburg - (Waren, Mecklenburg, 5 de maig de 1590 - Güstrow, 23 d'abril de 1636) fou un noble alemany que regnà sobre els ducats de Mecklenburg-Schwerin (1608-36) i de Mecklenburg-Güstrow (1610-36).

Nou!!: 1602 і Joan Albert II de Mecklenburg · Veure més »

Joan Dameto i Cotoner

Joan Dameto i Cotoner (Palma, 1554-1633) va ser un historiador mallorquí.

Nou!!: 1602 і Joan Dameto i Cotoner · Veure més »

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: 1602 і Joan de Ribera · Veure més »

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst II von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) l'11 de setembre de 1627 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de maig de 1683.

Nou!!: 1602 і Joan Ernest II de Saxònia-Weimar · Veure més »

Joan Frederic I de Württemberg

Joan Frederic I de Württemberg (en alemany Johann Friedrich von Württemberg) va néixer a la població francesa de Montbéliard el 5 de maig de 1582 i va morir a Heidenheim el 18 de juliol de 1628.

Nou!!: 1602 і Joan Frederic I de Württemberg · Veure més »

Joan Jordi de Brandenburg

Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).

Nou!!: 1602 і Joan Jordi de Brandenburg · Veure més »

Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach

Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach (en alemany Johann Georg I von Sachsen-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 12 de juliol de 1634 i va morir en un accident de caça a Eckhartshausen el 19 de setembre de 1686.

Nou!!: 1602 і Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach · Veure més »

Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau

Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (en alemany Johann Georg II. von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 17 de novembre de 1627 i va morir a Berlín el 7 d'agost de 1693.

Nou!!: 1602 і Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg

Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg (en alemany Johann Reinhard II von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Bouxwiller, a l'Alsàcia francesa, el 23 de gener de 1628 i va morir a Rheinau el 25 d'abril de 1666.

Nou!!: 1602 і Joan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg · Veure més »

Joan Tarròs

Joan Tarròs (Albatàrrec, El Segrià, 1546? - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, 11 de desembre de 1602) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1598-1602).

Nou!!: 1602 і Joan Tarròs · Veure més »

Joan Terès i Borrull

Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.

Nou!!: 1602 і Joan Terès i Borrull · Veure més »

Joana de Sayn-Wittgenstein

Joana de Sayn-Wittgenstein (en alemany Johannetta von Sayn-Wittgenstein) va néixer a Frankfurt (Alemanya) el 27 d'abril de 1626 i va morir a Jena el 28 de setembre de 1701.

Nou!!: 1602 і Joana de Sayn-Wittgenstein · Veure més »

Joana Gassol

Joana Gassol (Tremp, 1593 - Tremp, 1602) fou una noble humanista catalana, també coneguda com a Joana Bardaixí.

Nou!!: 1602 і Joana Gassol · Veure més »

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en alemany Joachim Ernst von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 29 d'agost de 1595 i va morir a Plön el 5 d'octubre de 1671.

Nou!!: 1602 і Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön · Veure més »

Joaquim Frederic

Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598. Des de 1566 a 1598 va ser arquebisbe luterà de Magdeburg. I el 1605 es va convertir en regent del ducat de Prússia. Entre els seus títol nobiliaris hi ha també el de duc de Stettin, Pomerània, Cassúbia, Vandalorum i Crossen, d'acord amb els termes del Tractat de Grimnitz. Va construir la primera fàbrica de vidre a Brandenburg, on els artesans de Bohèmia va anar-hi a treballar.

Nou!!: 1602 і Joaquim Frederic · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: 1602 і Johannes Kepler · Veure més »

John Lightfoot (teòleg)

John Lightfoot (Stoke-on-Trent, 29 de març de 1602 – Ely, 6 de desembre de 1675) va ser un religiós anglès, erudit rabínic, vicecanceller —és a dir, rector— de la Universitat de Cambridge i mestre del Saint Catharine's College de Cambridge.

Nou!!: 1602 і John Lightfoot (teòleg) · Veure més »

Jordi III de Schlesien-Liegnitz

Jordi III de Schlesien-Liegnitz o Jordi III de Brieg (en alemany Georg III von Brieg i en polonès Jerzy III brzeski) va néixer a la ciutat polonesa de Brieg el 4 de setembre de 1611 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de juliol de 1664.

Nou!!: 1602 і Jordi III de Schlesien-Liegnitz · Veure més »

Jordi X de Kartli

Jordi X era el fill gran de Simó I de Kartli i de Nestan-Darejan, i va regnar a Kartli del 1600 al 1605.

Nou!!: 1602 і Jordi X de Kartli · Veure més »

Joris van Spilbergen

Joris van Spielbergen (Anvers, 1568 - Bergen op Zoom, 1620) va ser un oficial naval militar i corsari neerlandès del que va saquejar les costes de Xile i del Perú.

Nou!!: 1602 і Joris van Spilbergen · Veure més »

Juan Álvaro Zapata

O. Cis. va ser un religiós aragonès de l'orde del Cister, que va ser bisbe de Bosa i de Solsona.

Nou!!: 1602 і Juan Álvaro Zapata · Veure més »

Juan Bautista Celma

Una de les troneres de la Catedral de Santiago, considerada una obra mestra de Celma Juan Bautista Celma (fou un manyà, escultor i pintor nascut a Aragó al voltant de l'any 1540 i finat a Santiago de Compostel·la el 1608) treballà a Galícia des del 1564 fins a la seva mort.

Nou!!: 1602 і Juan Bautista Celma · Veure més »

Juan de Zúñiga y Flores

Juan de Zúñiga y Flores (Madrigal de las Altas Torres, 1541 o 1547 - Madrid, 20 de desembre de 1602) va ser un religiós i polític castellà, bisbe de Cartagena i inquisidor del Sant Ofici, va arribar a ser-ne inquisidor general uns pocs mesos.

Nou!!: 1602 і Juan de Zúñiga y Flores · Veure més »

Juan Izquierdo (franciscà)

Fra Juan Izquierdo (Palos de la Frontera, Huelva, 1547? – Mérida, Mèxic, 1602) fou un frare franciscà que va esdevenir bisbe de Yucatán des de 1587 fins a la seva mort.

Nou!!: 1602 і Juan Izquierdo (franciscà) · Veure més »

Just de Vic

Just de Vic (Vic?, abans del segle VIII) fou un laic, venerat a sant a la diòcesi de Vic, sense que se'n tinguin més notícies.

Nou!!: 1602 і Just de Vic · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: 1602 і Kakhètia · Veure més »

Kanijeli Siyavuş Paixà

Kanijeli Siyavuş Paşa (antiga grafia Kanizheli Siyavush Pasha) fou un gran visir otomà (vers meitat del segle XVI-1602); portava el seu nom per Kanizhe, ciutat d'Hongria (Kanije en ortografia moderna, avui dia Nagykanizsa en hongarès) i era d'ascendència croata.

Nou!!: 1602 і Kanijeli Siyavuş Paixà · Veure més »

Kara Yazidji

Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1602 і Kara Yazidji · Veure més »

Kópavogur

Kópavogur, segona ciutat en grandària d'Islàndia amb una població de 30.000 persones, és un suburbi del gran Reykjavik la capital del país.

Nou!!: 1602 і Kópavogur · Veure més »

Keichō

Campana de temple a Hōkō-ji. Inscripció en una campana en Hokoji, Kioto. El keichō (庆长) va ser una era japonesa (年号, neng) posterior a l'era Bunroku i anterior a l'era Genna.

Nou!!: 1602 і Keichō · Veure més »

Kobayakawa Hideaki

va ser un samurai i dàimio japonès del període Sengoku de la història del Japó.

Nou!!: 1602 і Kobayakawa Hideaki · Veure més »

Ksénia Godunova de Rússia

Ksénia Boríssovna Godunova de Rússia (en rus Ксения Борисовна Годунова) (1582 - 1622) fou una tsarina de Rússia.

Nou!!: 1602 і Ksénia Godunova de Rússia · Veure més »

L'Atzúbia

L'Atzúbia és una població i municipi del País Valencià, situat a la subcomarca de les Valls de Pego, a la Marina Alta.

Nou!!: 1602 і L'Atzúbia · Veure més »

La Granja de Rocamora

La Granja de Rocamora és un municipi del País Valencià que es troba al Baix Segura.

Nou!!: 1602 і La Granja de Rocamora · Veure més »

La inspiració de sant Mateu

La Inspiració de Sant Mateu (també anomenat Sant Mateu i l'àngel) és un quadre pintat per Caravaggio l'any 1602 i pertany al cicle de la Vida de sant Mateu que li va ser encarregada el 1599 per a decorar la capella Contarelli en l'església romana de San Luigi dei Francesi, on encara es conserva.

Nou!!: 1602 і La inspiració de sant Mateu · Veure més »

La vocació de Sant Mateu

La vocació de Sant Mateu és un quadre pintat per Caravaggio l'any 1599-1600 i pertany al cicle de la Vida de sant Mateu que li va ser encarregada el 1599 per a decorar la capella Contarelli en l'església romana de San Luigi dei Francesi, on encara es conserva.

Nou!!: 1602 і La vocació de Sant Mateu · Veure més »

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: 1602 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »

Leone Leoni (compositor)

Leone Leoni (Verona, vers 1560- Vicenza, 24 de juny del 1627) fou un compositor italià del Renaixement.

Nou!!: 1602 і Leone Leoni (compositor) · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1602 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1602 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: 1602 і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'òperes per compositor

Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.

Nou!!: 1602 і Llista d'òperes per compositor · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1602 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors colonials de Cuba

Casa de Diego Velázquez de Cuéllar a Santiago de Cuba. Aquesta és una Llista de governadors colonials de Cuba, on apareixen tots els que han ocupat aquest càrrec, ordenats cronològicament i especificant el seu mandat.

Nou!!: 1602 і Llista de governadors colonials de Cuba · Veure més »

Llista de virreis de Sicília

Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: 1602 і Llista de virreis de Sicília · Veure més »

Llista de virreis de València

La llista de virreis de València inclou els magistrats que van exercir des de l'establiment del règim de virregnat el 1520, fent que el càrrec de Lloctinent del Regne de València accentués el seu caràcter intermedi perdent gran part de la seva importància política en favor dels virreis i sent suprimit amb els decrets de Nova Planta.

Nou!!: 1602 і Llista de virreis de València · Veure més »

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Günther von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 27 de juny de 1581 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de novembre de 1646.

Nou!!: 1602 і Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.

Nou!!: 1602 і Lluís II de Nassau-Weilburg · Veure més »

Lluís V de Hessen-Darmstadt

Lluís V de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig V von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 24 de setembre de 1577 i va morir a Rheinfels el 27 de juliol de 1626.

Nou!!: 1602 і Lluís V de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Lodovico Grossi da Viadana

Lodovico Grossi da Viadana (Viadana, Màntua, 2 de maig de 1560 - 1627) fou un compositor italià, el primer que introduí la tècnica del baix continu, element distintiu del pas de la música del Renaixement a la música barroca.

Nou!!: 1602 і Lodovico Grossi da Viadana · Veure més »

Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba

Ampliació del Palau de la Casa de Feria a Zafra en l'època ducal Fill i successor de Gómez III Suárez de Figueroa y Córdoba, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba (1559-1607) va ser II duc de Feria (1571-1606) i I marquès de Villalba (1567-1607), títol concedit per Felip II als hereus de la Casa de Feria.

Nou!!: 1602 і Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »

Luqman ibn Sàyyid Hussayn al-Aixurí al-Hussayní al-Urmawí

Luqman ibn Sàyyid Hussayn al-Aixurí al-Hussayní al-Urmawí fou un historiador i poeta turcopersa del, originari d'Urmia però la família o ell van emigrar a l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1602 і Luqman ibn Sàyyid Hussayn al-Aixurí al-Hussayní al-Urmawí · Veure més »

Macastre

Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: 1602 і Macastre · Veure més »

Magdalena de Baviera

Magdalena de Baviera (en alemany Magdalene von Bayern) va néixer a Múnic (Alemanya) el 4 de juliol de 1587 i va morir a Neuburg an der Donau el 25 de setembre de 1628.

Nou!!: 1602 і Magdalena de Baviera · Veure més »

Magdalena de Brandenburg

miniatura Magdalena de Brandenburg (en alemany Magdalena von Brandenburg) va néixer a Berlín el 7 de gener de 1582 i va morir a Darmstadt el 4 de maig de 1616.

Nou!!: 1602 і Magdalena de Brandenburg · Veure més »

Magdalena de Lippe

Magdalena de Lippe (en alemany Magdalena zur Lippe) va néixer a Detmold (Alemanya) el 25 de febrer de 1552 i va morir a Darmstadt el 26 de febrer de 1687.

Nou!!: 1602 і Magdalena de Lippe · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Saxònia

Magdalena Sibil·la de Saxònia (en alemany Magdalena Sibylle von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 23 de desembre de 1617 i va morir a Altenburg el 6 de gener de 1668.

Nou!!: 1602 і Magdalena Sibil·la de Saxònia · Veure més »

Maldives

La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.

Nou!!: 1602 і Maldives · Veure més »

Marco Boschini

Gravat de Boschini Marco Boschini (1602-1681) va ser un pintor i gravador italià del període pre-barroc a Venècia.

Nou!!: 1602 і Marco Boschini · Veure més »

Marco da Gagliano

Marco da Gagliano (Florència, Toscana, 1 de maig de 1582 - 25 de febrer de 1643) fou un compositor florentí.

Nou!!: 1602 і Marco da Gagliano · Veure més »

Margarida Aldobrandini

Margarida Aldobrandini (Roma, Estats Pontificis, 1586 - Parma, Ducat de Parma, 1646) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Parma.

Nou!!: 1602 і Margarida Aldobrandini · Veure més »

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Nou!!: 1602 і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera) · Veure més »

Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.

Nou!!: 1602 і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria de Grebber

Maria de Grebber (Haarlem, 1602 - Enkhuizen, 1680), fou una pintora de l'Edat d'Or neerlandesa, especialitzada en edificis i perspectiva.

Nou!!: 1602 і Maria de Grebber · Veure més »

Maria de Jesús d'Ágreda

María Jesús de Ágreda o María Coronel y Arana (Ágreda, Soria, 2 d'abril de 1602 — 24 de maig de 1665) va ésser una religiosa castellana, franciscana de l'Orde de la Immaculada Concepció, abadessa del convent d'Ágreda.

Nou!!: 1602 і Maria de Jesús d'Ágreda · Veure més »

Maria de Mèdici (regent de França)

Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).

Nou!!: 1602 і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »

Maria Dorotea de Saxònia-Weimar

Maria Dorotea de Saxònia-Weimar (en alemany Dorothea Maria von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) el 14 d'octubre de 1641 i va morir al palau de Moritzburg de Zeitz l'11 de juny de 1675.

Nou!!: 1602 і Maria Dorotea de Saxònia-Weimar · Veure més »

Mariani de Laurencio

Mariani de Laurencio o també de vegades Mariano Di Lorenzo, fou un compositor italià de principis del.

Nou!!: 1602 і Mariani de Laurencio · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1602 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Finale

El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.

Nou!!: 1602 і Marquesat de Finale · Veure més »

Martín de Andújar Cantos

Crist de Los Realejos (1637) Martín de Andújar Cantos va ser un escultor i arquitecte espanyol nascut cap a l'any 1602 a la província manxega d'Albacete.

Nou!!: 1602 і Martín de Andújar Cantos · Veure més »

Mateu II

Mateu II (en grec Ματθαῖος Β') va ser patriarca de Constantinoble tres vegades.

Nou!!: 1602 і Mateu II · Veure més »

Maurici de Saxònia-Zeitz

Maurici de Saxònia-Zeitz (en alemany Moritz von Sachsen-Zeitz) va néixer a Dresden el 28 de març de 1619 i va morir al seu palau de Moritzburg, a Zeitz, el 4 de desembre de 1681.

Nou!!: 1602 і Maurici de Saxònia-Zeitz · Veure més »

Maurici I de Hessen-Kassel

Maurici I de Hessen-Kassel (en alemany Moritz von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 25 de maig de 1572 i va morir a Eschwege el 15 de març de 1632.

Nou!!: 1602 і Maurici I de Hessen-Kassel · Veure més »

Mehmet III

Mehmet III (Bozgadh, 26 de maig de 1566 – 22 de desembre de 1603) va ser el fill de Murat III, a qui va succeir com a soldà de l'Imperi Otomà des de 1595 fins a la seva mort.

Nou!!: 1602 і Mehmet III · Veure més »

Melchior Franck

Melchior Franck (Zittau, Saxònia, c. 1579 - Coburg, Baviera, 1 de juny de 1639) fou un compositor alemany.

Nou!!: 1602 і Melchior Franck · Veure més »

Meldola

Meldola és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 9.974 habitants.

Nou!!: 1602 і Meldola · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: 1602 і Mercantilisme · Veure més »

Michelangelo Cerquozzi

Michelangelo Cerquozzi, anomenat Michelangelo delle Battaglie (Roma, 1602 - 1660), va ser un pintor barroc italià, especialitzat en escenes populars minuciosament descrites.

Nou!!: 1602 і Michelangelo Cerquozzi · Veure més »

Midleton

Midleton (en irlandès Mainistir na Corann) és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster.

Nou!!: 1602 і Midleton · Veure més »

Missions espanyoles a Florida

Mapa de 1591 de Florida. Placa mostrant la localització d'un terç de les missions entre 1565 i 1763 Missió de San Luis a Tallahassee Les Missions espanyoles a Florida són les missions establertes des del segle XVI a La Florida per part de la Corona espanyola amb la finalitat d'expandir-se territorialment i econòmicament cap al nord del continent americà i convertir als nadius de la zona al catolicisme.

Nou!!: 1602 і Missions espanyoles a Florida · Veure més »

Moisès Székely

Moisès Székely —en hongarès Székely Mózes, en romanès Moise Székely— fou un voivoda (príncep) de Transsilvània.

Nou!!: 1602 і Moisès Székely · Veure més »

Monges Cistercenques

Les cistercenques, cistelleres o bernadines són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister.

Nou!!: 1602 і Monges Cistercenques · Veure més »

Mort per tortura

Mort per tortura és una mort precedida per la tortura de la víctima.

Nou!!: 1602 і Mort per tortura · Veure més »

Muntanyes Nilgiri

Els Nilgiris o més correctament muntanyes Nilgiri (tamil: நீலகிரி; badaga: நீலகி:ரி o Ni:lagiri; malayalam: നീലഗിരി, canarès: ನೀಲಗಿರಿ; literalment Muntanyes Blaves, anglès Nilgiri Hills) són una serralada muntanyosa amb almenys 24 pics de més de dos mil metres, a l'oest de Tamil Nadu prop de Karnataka i Kerala, part dels Ghats Occidentals.

Nou!!: 1602 і Muntanyes Nilgiri · Veure més »

Museu de Belles Arts de Sevilla

El Museu de Belles Arts de Sevilla és el més important museu d'art d'Andalusia, considerat el segon més important d'Espanya, si més no pel que fa a pintura d'autors nacionals.

Nou!!: 1602 і Museu de Belles Arts de Sevilla · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: 1602 і Museus Vaticans · Veure més »

Muttu Krishnappa Nayaka

Muttu Krishnappa Nayaka fou naik de Madura fill de Visvappa, i nebot de Krishnappa Nayaka II.

Nou!!: 1602 і Muttu Krishnappa Nayaka · Veure més »

Neòfit (desambiguació)

* Neòfit, escriptor grec nascut a Xipre al.

Nou!!: 1602 і Neòfit (desambiguació) · Veure més »

Neòfit II

Neòfit II (en grec Νεόφυτος Β') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera de l'any 1602 al 1603, i la segona del 1607 al 1612.

Nou!!: 1602 і Neòfit II · Veure més »

Nicolau de Mercoeur

Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.

Nou!!: 1602 і Nicolau de Mercoeur · Veure més »

Nit de Reis (obra de teatre)

Nit de Reis, o el que vulguis (títol original en anglès Twelfth Night, or What You Will) és una comèdia del dramaturg William Shakespeare.

Nou!!: 1602 і Nit de Reis (obra de teatre) · Veure més »

Novetlè

Novetlè és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1602 і Novetlè · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: 1602 і Oceà Índic · Veure més »

Octavio Acquaviva

nom abreujat de Ottavio Acquaviva d'Aragó, va ser un cardenal i arquebisbe italià.

Nou!!: 1602 і Octavio Acquaviva · Veure més »

Olocau

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1602 і Olocau · Veure més »

Onofre d'Alentorn i d'Oms

Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.

Nou!!: 1602 і Onofre d'Alentorn i d'Oms · Veure més »

Onofre Manescal

Onofre Manescal (Barcelona -) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.

Nou!!: 1602 і Onofre Manescal · Veure més »

Orchha

Bandera d'Orchha Escut Orchha fou un estat tributari protegit a l'agència del Bundelkhand amb una superfície de 5.387 km².

Nou!!: 1602 і Orchha · Veure més »

Orgue de Nostra Senyora dels Dolors

LOrgue de la parròquia dels Dolors es troba a l'església Nostra Senyora dels Dolors, a Manacor (Mallorca).

Nou!!: 1602 і Orgue de Nostra Senyora dels Dolors · Veure més »

Orgue del Convent de Sant Vicenç Ferrer

L'orgue del Convent de Sant Vicenç Ferrer es troba a l'església del Convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, fundat l'any 1576.

Nou!!: 1602 і Orgue del Convent de Sant Vicenç Ferrer · Veure més »

Otto von Guericke

Gravat de l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de maig o 11 de novembre de 1686) fou un físic alemany.

Nou!!: 1602 і Otto von Guericke · Veure més »

Palau dels Ducs de Llíria

El palau dels Ducs de Llíria, també conegut com a Ca la Vila, és un edifici situat a la plaça major de Llíria (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: 1602 і Palau dels Ducs de Llíria · Veure més »

Pau Pla

va aconseguir el títol de dret i fou canonge de Barcelona i ardiaca de Vilafranca del Penedès.

Nou!!: 1602 і Pau Pla · Veure més »

Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Nou!!: 1602 і Pau V · Veure més »

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).

Nou!!: 1602 і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1602 і Penitenciari major · Veure més »

Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano, (Verdú, Corona d'Aragó, Imperi Espanyol, 1580 - Cartagena d'Índies, Nova Granada, 1654), jesuïta i missioner a Colòmbia.

Nou!!: 1602 і Pere Claver i Sobocano · Veure més »

Pere Gil Estalella

Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.

Nou!!: 1602 і Pere Gil Estalella · Veure més »

Pere Joan Nunyes

Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.

Nou!!: 1602 і Pere Joan Nunyes · Veure més »

Pere Lluís I de Parma

Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.

Nou!!: 1602 і Pere Lluís I de Parma · Veure més »

Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai

Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai, doctor en ambdós drets, fou canonge i degà de Barcelona.

Nou!!: 1602 і Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Veure més »

Petrus Phalesius el jove

Pere Phalèse el jove o Petrus Phalesius junior va ser un llibreter, gravador, editor i impressor de música brabançó a les Disset Províncies.

Nou!!: 1602 і Petrus Phalesius el jove · Veure més »

Philippe de Champaigne

Philippe de Champaigne (26 de maig de 1602, Brussel·les - 12 d'agost de 1674, París) és un pintor francès clàssic d'origen brabantí.

Nou!!: 1602 і Philippe de Champaigne · Veure més »

Pierre Huault de Bussy de Vaires

Pierre Huault de Bussy de Vaires (juliol de 1602-14 de febrer de 1662), marquès de Bussy i de Vaires, fou un militar francès.

Nou!!: 1602 і Pierre Huault de Bussy de Vaires · Veure més »

Pietro Faccini

Pietro Faccini (1562 - 1602 o 1614) fou un pintor italià, actiu a Bolonya.

Nou!!: 1602 і Pietro Faccini · Veure més »

Prínceps de Lori-Somkhètia

Els prínceps i després maliks de Lori-Somkhètia, foren una sèrie de nobles de diversos llinatges que van controlar des de l'inici del fins a final del territoris de l'Armènia històrica (el regne de Lori al nord-est) sota la sobirania generalment dels reis de Geòrgia.

Nou!!: 1602 і Prínceps de Lori-Somkhètia · Veure més »

Presentació del Nen al Temple

Presentació del Nen al Temple és un oli sobre tela de 122,6 × 94,8 cm realitzat per Ludovico Carracci vers l'any 1605 i pertanyent a la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, el qual es troba en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: 1602 і Presentació del Nen al Temple · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1602 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Salm-Salm

El principat de Salm-Salm fou un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1602 і Principat de Salm-Salm · Veure més »

Protector del braç militar

El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.

Nou!!: 1602 і Protector del braç militar · Veure més »

Província de Jambi

Jambi és una província d'Indonèsia a la costa est de Sumatra central.

Nou!!: 1602 і Província de Jambi · Veure més »

Quatretondeta

Quatretondeta és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1602 і Quatretondeta · Veure més »

Radu Şerban

Radu Şerban fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1602 i 1610 i entre juny i setembre de l'any 1611.

Nou!!: 1602 і Radu Şerban · Veure més »

Radu Mihnea

Radu Mihnea fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1601 i 1602, entre els anys 1611 i 1616 i Voivoda de Moldàvia entre els anys 1616 i 1619 i 1623 i 1626.

Nou!!: 1602 і Radu Mihnea · Veure més »

Ramon Villalonga

fou un sacerdot catòlic Rector de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Muro des de 1602 fins a la seva mort, va ser promotor, juntament amb Mossen Joan Aro, de la finalització de les obres del temple finalitzades l'any 1611.

Nou!!: 1602 і Ramon Villalonga · Veure més »

Ranuccio I de Parma

Ranuccio I Farnese o Ranuccio I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1569 - íd. 1622) fou el 4t Duc de Parma, càrrec que va ocupar entre 1592 i 1622.

Nou!!: 1602 і Ranuccio I de Parma · Veure més »

Regne d'Ormuz

El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.

Nou!!: 1602 і Regne d'Ormuz · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: 1602 і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: 1602 і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Reina Valera

La Reina Valera és la primera traducció en espanyol de la Bíblia, publicada per primera vegada el 1569 a Basilea, Suïssa amb el sobrenom de "Bíblia de l'Ós", que va aconseguir molt àmplia difusió durant la Reforma Protestant del, és una de les més universalment acceptades, per totes les esglésies cristianes protestants.

Nou!!: 1602 і Reina Valera · Veure més »

Renata de Lorena

Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Múnic el 22 de maig de 1602.

Nou!!: 1602 і Renata de Lorena · Veure més »

Roberto Bellarmino

miniatura Roberto Francesco Romolo Bellarmino va ser un arquebisbe i cardenal de la Companyia de Jesús, que va defensar la fe i la doctrina catòliques durant la Reforma protestant.

Nou!!: 1602 і Roberto Bellarmino · Veure més »

Rojals

Rojals (oficialment i en castellà Rojales) és un municipi del País Valencià situat al Baix Segura, a la vora del Segura, que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres.

Nou!!: 1602 і Rojals · Veure més »

San Diego

San Diego, 2001 San Diego ("Sant Dídac") és una ciutat situada a l'extrem sud-oest de l'estat de Califòrnia, als Estats Units, i, per tant, a l'extrem sud-oest continental dels Estats Units.

Nou!!: 1602 і San Diego · Veure més »

Sankt-Vith

Sankt-Vith (en való Sint Vi, en luxemburguès Sankt Vaït i en francès Saint Vith) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.

Nou!!: 1602 і Sankt-Vith · Veure més »

Sant Casimir

Sant Casimir, en polonès Kazimierz i en lituà Kazimieras, (Cracòvia, 3 d'octubre de 1458 - Hrodna, 4 de març de 1484) va ser un príncep polonès, hereu de la corona reial de Polònia i del Gran Ducat de Lituània, on va governar.

Nou!!: 1602 і Sant Casimir · Veure més »

Sant Eugèni de Vius

Saint-Eugène és l'església parroquial de Vius (departament del Tarn, a la regió de Occitània, França).

Nou!!: 1602 і Sant Eugèni de Vius · Veure més »

Sant Martí de Riucorb

Sant Martí de Riucorb és un municipi de la comarca de l'Urgell, situat a la dreta del riu Corb.

Nou!!: 1602 і Sant Martí de Riucorb · Veure més »

Sant Miquel Arcàngel de Redovà

Lesglésia de San Miguel Arcàngel de Redovà (Baix Segura, País Valencià) va ser construïda a la fi del segle XIV en estil romànic.

Nou!!: 1602 і Sant Miquel Arcàngel de Redovà · Veure més »

Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga

Santa Eulàlia és l'església parroquial del poble de Vilanova de la Muga, al municipi de Peralada (l'Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1602 і Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga · Veure més »

Santa Maria della Catena

Santa Maria della Catena (en sicilià Crèsia di Santa Marìa dâ Catena) és una església d'estil gòtic català, que es troba prop de la Cala a la ciutat de Palerm (Sicília).

Nou!!: 1602 і Santa Maria della Catena · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: 1602 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva

Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.

Nou!!: 1602 і Santa Maria sopra Minerva · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Maria sopra Minerva va ser creat pel Papa Pau IV el 24 de març de 1557.

Nou!!: 1602 і Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici) · Veure més »

Scipione Dentice

Scipione Dentice (Nàpols, 29 de gener de 1560 – Nàpols, 21 d'abril de 1633) fou un compositor i organista italià del Renaixement.

Nou!!: 1602 і Scipione Dentice · Veure més »

Sebastián Vizcaíno

Sebastián Vizcaíno (Extremadura, 1547 o 1548 - Ciutat de Mèxic, 1627), va ser un comerciant, militar, explorador i diplomàtic d'Espanya conegut per haver realitzat un viatge per cartografiar les costes de l'oceà Pacífic a la zona de l'actual Califòrnia i per haver estat el primer ambaixador d'Espanya al Japó.

Nou!!: 1602 і Sebastián Vizcaíno · Veure més »

Segimon Bathory

Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594-1598 i 1601-1602).

Nou!!: 1602 і Segimon Bathory · Veure més »

Senyoria de Mercoeur

La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).

Nou!!: 1602 і Senyoria de Mercoeur · Veure més »

Si-o-seh pol

El pont d'Allāhverdi Khan (en persa: پل الله‌وردی‌خان), popularment conegut com a Si-o-seh pol (en persa: سی وسه پل; literalment, el pont de 33 arcs) és un pont de dos nivells a la ciutat d'Isfahan (Iran), situat sobre el Zayande, el riu més gran de l'altiplà iranià (no-navegable).

Nou!!: 1602 і Si-o-seh pol · Veure més »

Simó Trilla

Vista parcial del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, d'on '''Simó Trilla''' en fou l'últim abat perpetu Simó Trilla (Castellserà, a mitjan segle XVI - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, 10 de maig de 1623) fou l'últim abat perpetu del Monestir.

Nou!!: 1602 і Simó Trilla · Veure més »

Simeó Movilă

Simeó Movilă (en romanès Simion Movilă) fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1600 i 1601 i del 1601 al 1602 i de Moldàvia entre els anys 1606 i 1607.

Nou!!: 1602 і Simeó Movilă · Veure més »

Simeone Tagliavia d'Aragona

Simeone Tagliavia d'Aragona (Veziano, 20 de maig de 1550 – Roma, 20 de maig de 1604) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: 1602 і Simeone Tagliavia d'Aragona · Veure més »

Smolensk

Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.

Nou!!: 1602 і Smolensk · Veure més »

Societat anònima

La societat anònima (S.A.) és una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels accionistes, els quals no respondran personalment dels deutes socials.

Nou!!: 1602 і Societat anònima · Veure més »

Sofia de Mecklenburg-Güstrow

Sofia de Mecklenburg-Schwerin o de Mecklenburg-Güstrow -en alemany Sophie von Mecklenburg- (Wismar, 4 de setembre de 1557 - 3 d'octubre de 1631, Nykøbing Falster, Regne de Dinamarca) fou una noble alemanya, filla d'Ulric III de Mecklenburg-Güstrow (1527-1603) i d'Elisabet d'Oldenburg de Dinamarca (1524-1586).

Nou!!: 1602 і Sofia de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Sofia Hohenzollern

Sofia Hohenzollern (en alemany Sophie von Hohenzollern) va néixer a Kaliningrad (Rússia) el 31 de març de 1582 i va morir a la ciutat letona de Kuldīga el 4 de desembre de 1610.

Nou!!: 1602 і Sofia Hohenzollern · Veure més »

Sueños y discursos

Sueños y discursos de verdades descubridoras de abusos, vicios y engaños en todos los oficios y estados del mundo (títol original castellà; literalment, 'Somnis i discursos de veritats descobridores d'abusos, vicis i enganys en tots els oficis i estats del món'), més conegut abreujadament amb el nom de Sueños y discursos, és l'obra filosòfica més famosa de Francisco de Quevedo.

Nou!!: 1602 і Sueños y discursos · Veure més »

Sultanzade Semiz Mehmed Paixà

Sultanzade Semiz Mehmed Paixà (1602-1646) conegut també com a Civankapıcıbaşı Sultanzade Semiz Mehmed Paşa (grafia turca moderna), fou un gran visir otomà.

Nou!!: 1602 і Sultanzade Semiz Mehmed Paixà · Veure més »

Székesfehérvár

Székesfehérvár (llatí: Alba Regia, txec: Stoličný Bělehrad, croat: Stolni Biograd, alemany: Stuhlweißenburg, eslovac: Stoličný Belehrad, turc: İstolni Belgrad, serbi: Stoni Beograd Стони Београд) o abreujat Fehérvár és una ciutat del centre d'Hongria amb una població de 106.346 habitants (2001) i 138.995 incloent la rodalia.

Nou!!: 1602 і Székesfehérvár · Veure més »

Temple Fujii de Fujiidera

El Temple Fujii (葛井寺, Fujii-dera) és un temple budista localitzat a la ciutat de Fujiidera, a la prefectura d'Osaka, Japó.

Nou!!: 1602 і Temple Fujii de Fujiidera · Veure més »

Terra del Foc

''Les Éclaireurs'', a l'arxipèlag de la Terra del Foc Mapa de l'arxipèlag La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes.

Nou!!: 1602 і Terra del Foc · Veure més »

Teulada (Marina Alta)

Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: 1602 і Teulada (Marina Alta) · Veure més »

Thomas Middleton

Thomas Middleton (Londres, 18 d'abril de 1580 - Newington Butts, juliol de 1627) fou un dramaturg anglès de teatre renaixentista.

Nou!!: 1602 і Thomas Middleton · Veure més »

Trocoide

En geometria, una trocoide és la corba plana que descriu un punt, vinculat a una circumferència generatriu, que roda sobre una línia recta directriu, tangencialment, sense lliscament.

Nou!!: 1602 і Trocoide · Veure més »

Troilos i Crèssida

Troilos i Crèssida (en anglès: Troilus and Cressida) és una obra dramàtica de William Shakespeare.

Nou!!: 1602 і Troilos i Crèssida · Veure més »

Tuk

Tuk fou una població del kanat de Khivà.

Nou!!: 1602 і Tuk · Veure més »

Ulisse Aldrovandi

Ulisse Aldrovandi (Bolonya 1522 - ibíd. 1605) va ser un científic i naturalista italià. És usualment referit, especialment en cites antigues, com Aldrovandus; i en italià també apareix com Aldroandi.

Nou!!: 1602 і Ulisse Aldrovandi · Veure més »

Vicenç Gonzaga

Vicenç Gonzaga o Vicenç I de Màntua (Màntua, 21 de setembre del 1562 – Màntua, 18 de febrer del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat del 1587 fins a la seva mort.

Nou!!: 1602 і Vicenç Gonzaga · Veure més »

Vicente Carducho

Vicenzo Carducci (Florència, 1576 o 1578 – Madrid, 1638) conegut a Espanya com Vicente Carducho, va ser un pintor d'origen italià que va desenvolupar la seva activitat professional a Espanya, pintor de cambra de la monarquia i un dels màxims representants de l'anomenada Escola Madrilenya.

Nou!!: 1602 і Vicente Carducho · Veure més »

Vicente Gonzaga Doria

Vicente Gonzaga Doria (Guastalla, Sacre Imperi Romanogermànic, 1602 — Salamanca, Corona de Castella, 23 d'octubre de 1694) va ser un militar italià al servei de la Monarquia Hispànica, comanador de Villafranca en l'Orde de Calatrava i gentilhome de càmera de Carles II.

Nou!!: 1602 і Vicente Gonzaga Doria · Veure més »

Villanueva de Tapia

Villanueva de Tapia és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Málaga.

Nou!!: 1602 і Villanueva de Tapia · Veure més »

Villarrica (ciutat de Xile)

Villarrica és una ciutat i comuna de Xile, de la província de Cautín a la IXa Regió d'Araucanía.

Nou!!: 1602 і Villarrica (ciutat de Xile) · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1602 і Virrei de Sardenya · Veure més »

William Lawes

William Lawes (Salisbury, Wiltshire, abril de 1602 – 24 de setembre de 1645) fou un músic i compositor anglès.

Nou!!: 1602 і William Lawes · Veure més »

Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg

fou un príncep imperial alemany de la casa de Wittelsbach.

Nou!!: 1602 і Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 1 d'octubre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1602 і 14 de febrer · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 14 de juliol · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: 1602 і 1665 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: 1602 і 1672 · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1602 і 19 de gener · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 2 d'abril · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 20 de març · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 20 de novembre · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 23 de desembre · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 24 de maig · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 27 de novembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1602 і 29 de desembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1602 і 7 de febrer · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant