Comunicació

448 les relacions: Abadia de Vabre, Abenserraig i la bella Xarifa, Administració forestal a Catalunya, Afer Martin Guèrra, Ahmad Xah III Gudjarati, Akbar, Alcoi, Alfons d'Este (1527-1587), Alfons II del Congo, Alfonso Carafa, Alonso Berruguete, Alonso de Vega, Alonso Sánchez Coello, Amati, Ambroise Paré, Amish, Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza, Andrés Cuesta, Andrés Hurtado de Mendoza, Anna de Hessen, Anna Sofia de Prússia, Antic Règim, Antic règim a França, Antoni Agustí i Albanell, Antoni de Borbó, Antoni de Montserrat, Antonio Ponce de Santa Cruz, Arima Harunobu, Arizkun, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca), Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat de Caracas, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Guadalajara, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Lima, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Lviv, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Puebla de los Ángeles, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Riga, ..., Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Santiago de Xile, Arquebisbat de Sucre, Arquebisbat de Tegucigalpa, Arquebisbat de Yucatán, Arquitectura de Rússia, Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona, Arxiu General de Simancas, Arxiver, Augièr Galhard, Bagrat I Mukhrani-batoni, Bagua Capital, Bartholomeo Pitiscus, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Battista Franco, Bayram Khan, Baz Bahadur, Bernat I del Congo, Bilbao, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Ieper, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Besiers, Bisbat de Boulogne, Bisbat de Bruges, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Chalon, Bisbat de Comenge, Bisbat de Constança, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Die, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Langres, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nimes, Bisbat de Perigús, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Rodés, Bisbat de San Severo, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Verona, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Burhan Imad Xa, Caixmir, Cal Llossaire, Calcio fiorentino, Canal marítim Brussel·les-Escalda, Captura al pas, Caracas, Carles I de Borbó (cardenal), Carles IX de França, Carlo Carafa, Carolus Clusius, Casa al carrer Sant Antoni, 13 (Santa Llogaia d'Àlguema), Casa Consistorial de Valladolid, Casa de Campo, Casa de Guisa, Castell de la Solana, Castellà a Catalunya, Catedral de Girona, Catedral de Sant Basili, Catedral de Sigüenza, Caterina Vasa, Cığalazade Yusuf Sinan Paixà, Cúpula bulbosa, Centro (Madrid), Christophe Plantin, Cirksena, Clarà (Castellar de la Ribera), Clarisses Caputxines, Claude Garamond, Colonització curlandesa d'Amèrica, Comtat d'Orlhac, Comtat de Langres, Comtat de Montpensier, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Consell Reial de Navarra, Constantino de Braganza, Convent de Monti-sion de Palma, Convent de Sant Doménec (Oriola), Copríncep d'Andorra, Cort itinerant, Cosme Damià Hortolà, Cosme I de Mèdici, Cristóbal Vaca de Castro, Cristià de Waldeck-Wildungen, Cronologia de la repressió del català, Csesznek, Curlàndia, Damat Rüstem Paixà, Daniele Barbaro, Darya Imad Xa, David Riccio, Degà del Col·legi Cardenalici, Devlet I Giray, Diego López de Zúñiga y Velasco, Diogo I Nkumbi a Mpudi, Domingo Báñez, Dorotea de Dinamarca, Drets de Magdeburg, Eduardo Ocón y Rivas, El rapte de les sabines (Giambologna), Elionor de Toledo, Elisabet de Leiningen-Dagsburg, Elisabet de Nassau-Siegen, Elisabet I d'Anglaterra, Enriqueta de Clèveris, Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Escòcia, Escola veneciana, Escurçonera de nap, Escut de Valladolid, Església de Sant Francesc (Llorca), Església de Sant Miquel (Barcelona), Església de Santa Ana, Església Ortodoxa Romanesa, Església Ortodoxa Russa, Església Prioral de Sant Pere de Reus, Esteve Gilabert Bruniquer i Riera, Família Bach, Família Champion, Família Welser, Fenomen celeste de Nuremberg, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Festes de la ciutat de València, Flor d'enamorats, Francesc Calça, Francesco de Layolle, Francis Bacon, Francis Bacon (desambiguació), Francisco de Colmenar, Francisco de Salinas, Francisco de Villalpando, Fuensanta (Albacete), Fukushima Masanori, Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, Galceran Albanell i Girón de Rebolledo, Gambit, Gaspar Aguilar, Gaspar Cervantes de Gaeta, Góngora (cognom), Gerolamo I Correggio, Giovanni Battista Antonelli, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Gonçal d'Amarante, Gran Ducat de Lituània, Guerra de Livònia, Guerres de religió a França, Guerres moscovito-lituanes, Guillem Caçador, Guillem Caçador (bisbe de Barcelona), Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Guillem de Nassau-Siegen, Guillem Gonzaga, Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg, Gustau I, Habeix, Hasan Agha, Hàssan Paixà, Henry Briggs, Història de Bolívia, Història de Caracas, Història de Costa Rica, Història de la Comunitat de Madrid, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de la tecnologia, Història de la Vall d'Aosta, Història de les Índies, Història de Letònia, Història de Madrid, Història de Suècia, Història de Veneçuela, Història del futbol, Història del mètode científic, Historia de gentibus septentrionalibus, Hospital General de Nuestra Señora de la Encarnación y San Roque, Hospital Vell de Ripoll, Iași, Ii Naomasa, Imperi Espanyol, Incendi de Valladolid, Isabella Cortese, Ivan IV de Rússia, Ivànovo, Jacopo Corsi, Jacques Grévin, Jaume Beuló, Jaume Caçador, Jaume Malatesta de Roncofreddo, Jean Bodin, Jean Maillard, Jean Nicot, Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin, Joan Baptista de la Concepció, Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, Joan de Coloma i Cardona, Joan Jordi de Brandenburg, Joan Sentís i Sunyer, Johann Walter, John Foxe, John Pope-Hennessy, Jordi Albert I d'Erbach, Jordi III d'Erbach, Jorge de Montemayor, Josep Paluzie i Lucena, Juan Antolínez de Burgos, Juan de Garay, Juan de Juni, Juan de Mariana, Juan Lorenzo Palmireno, Juan Suárez de Carvajal, Juliana de Nassau-Dillenburg, Kanat de Balkh, L'Havana, La Corralassa, La Doma, La Ròca de Gajac, Las Acacias (Madrid), Lőrinc Wathay, Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez, Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI, Llista d'anys, Llista d'apòstates de l'islam, Llista d'òperes per compositor, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Agde, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors de Yucatán, Llista de governants de Moldàvia, Llista de municipis portuguesos, Llista de virreis del Perú, Llorca, Llorenç Valentí, Lluís d'Este, Lluís del Milà, Lluís I Gonzaga-Nevers, Lluís III de Montpensier, Lluïsa de Montpensier, Lope de Aguirre, Louis Bourgeois, Lucrècia de Mèdici (1544-1561), Luis de Góngora y Argote, Luzzara, Madrid, Madrigal, Mandu, Marcantoniu Ceccaldi, Maria d’Habsburg-Jagellon, Martín Cortés de Albacar, Maurici I de Hessen-Kassel, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Medina del Campo, Medjíbij, Mehmet Halife, Mendoza, Menno Simons, Mennonisme, Merseburg, Michel de L'Hospital, Michelangelo Buonarroti, Miran Mubarak Xah II, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Monestir de Sant Cugat, Monomotapa, Muzaffar Xah III Gudjarati, Nicola Vicentino, Nicolau de Mercoeur, Nicolau I Ludovisi, Nunciatura apostòlica a França, Obata Toramori, Obertura Ruy López, Onofre Almudèver, Onofre Pou Cellers, Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde de cavalleria, Orde de Frares Menors Descalços, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde dels Trinitaris Descalços, Orde Livonià, Orde Trinitari, Palau Reial de Madrid, Parlament de Bretanya, Passis Foral, Patan (Gujarat), Peó (escacs), Pedro de Ursúa, Pedro Menéndez de Avilés, Pere Alberc i Ferrament, Pere d'Alcàntara, Pere de Castellet i d'Icart, Pietat Rondanini, Pius IV, Plaça Major (Madrid), Porlamar, Porta Pia, Portada/efemèride juliol 26, Portugalete, Potosí, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Pratabgarh, Província de Mendoza, Pussy, Químic, Química, Rajgarh (thakurat), Rapè, Reial Alcàsser de Madrid, Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi, Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, Reinas (sèrie de televisió), Renaixement hispànic, Renaixement nacional de Romania, Ria de Bilbao, Ridolfo Ghirlandaio, Robert de Lenoncourt, Ruy López de Segura, Salm-Dhaun, Salm-Grumbach, Salm-Neuweiler, Salm-Puttlingen, San Caesareo de Appia, San Salvador (Venècia), Sandwich (Kent), Sant Esteve de Bordils, Sant Gil d'Albió, Sant Joan del Laterà, Santa Maria de Rye, Santa Maria in Trastevere, Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici), Santa Sabina (títol cardenalici), Sebastián Aguilera de Heredia, Segimon II August, Semiz Ali Paixà, Serventes de Maria, Shlomo Halevi Alkabetz, Sidoni d'Ais, Sokollu Mehmed Paixà, Solimà I el Magnífic, Sometent, Sultanat de Berar, Tabarka, Táchira, Tielman Susato, Tomàs Riba, Torre de Folch, Torre de Seva, Torre Picada, Tufal Khan Dakhni, Txitximeques, Uesugi Kenshin, Ulisse Aldrovandi, Uluj Ali, Unió de Lublin, Valdepeñas (vi), Vilassar de Dalt, Villalba de Rioja, Virrei de Sardenya, Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, Xibànides, Yamamoto Kansuke, 11 de juliol, 14 d'abril, 1559, 1602, 1623, 17 de juliol, 22 de gener, 25 de juny, 26 de juliol, 29 de desembre. Ampliar l'índex (398 més) » « Shrink índex

Abadia de Vabre

Labadia de Vabres (en francès Vabre) fou un establiment religiós fundat el 861.

Nou!!: 1561 і Abadia de Vabre · Veure més »

Abenserraig i la bella Xarifa

La història de l'Abenserraig i la bella Xarifa (castellà Història del Abencerraje y de la Hermosa Jarifa) és una novel·la morisca del segle XVI. És anònima encara que alguns estudiosos creuen que el seu autor podria haver estat Jerónimo Jiménez de Urrea.

Nou!!: 1561 і Abenserraig i la bella Xarifa · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: 1561 і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Afer Martin Guèrra

Lafer Martin Guèrra (Martin Guerre en grafia occitana no normalitzada o en francès) va ser un procés penal d'usurpació d'identitat, jutjat a Tolosa de Llenguadoc el 1560.

Nou!!: 1561 і Afer Martin Guèrra · Veure més »

Ahmad Xah III Gudjarati

Ahmad Xah III (de naixement Radj l-Mult) fou sultà de Gujarat.

Nou!!: 1561 і Ahmad Xah III Gudjarati · Veure més »

Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.

Nou!!: 1561 і Akbar · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: 1561 і Alcoi · Veure més »

Alfons d'Este (1527-1587)

Escut d'armes de la Casa d'Este. Alfons d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1527 - íd. 1587) fou un príncep dels ducats de Ferrara, Mòdena i Reggio que va esdevenir marquès de Montecchio.

Nou!!: 1561 і Alfons d'Este (1527-1587) · Veure més »

Alfons II del Congo

Alfons II, anomenat també Mpemba a Nzinga, va ser el manikongo que va succeir a Diogo I, ocupant breument el tron del regne del Congo en 1561.

Nou!!: 1561 і Alfons II del Congo · Veure més »

Alfonso Carafa

Alfonso Carafa (Nàpols, 16 de juliol de 1540 - Nàpols, 29 de d'agost de 1565) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià, besnet de Gian Pietro Carafa, que va ser Papa entre 1555 i 1559 sota el nom de Pau IV, i no va dubtar a envoltar-se d'un gran nombre de familiars als quals confià els llocs més importants i rendibles dels Estats pontificis.

Nou!!: 1561 і Alfonso Carafa · Veure més »

Alonso Berruguete

Alonso Berruguete (Paredes de Nava, Palència, 1490 – Toledo, 1561) fou un escultor castellà del Manierisme, fill del pintor Pedro Berruguete.

Nou!!: 1561 і Alonso Berruguete · Veure més »

Alonso de Vega

va ser un religiós de l'orde dels Mínims, moralista i escriptor castellà.

Nou!!: 1561 і Alonso de Vega · Veure més »

Alonso Sánchez Coello

Alonso Sánchez Coello, (Benifairó de les Valls, 1531/32 - Madrid, 8 d'agost de 1588) va ser un pintor valencià, considerat el millor pintor de retrats de l'Espanya del Renaixement i un dels pioners de la gran tradició del retrat en la pintura espanyola.

Nou!!: 1561 і Alonso Sánchez Coello · Veure més »

Amati

''' Amati '''. Violí fabricat el 1558. Els Amati van ser una família de fabricants d'instruments musicals italiana originària de Cremona, (que quan va néixer Andrea ja es trobava sota poder de Carles I).

Nou!!: 1561 і Amati · Veure més »

Ambroise Paré

Ambroise Paré (Bourg-Hersent, Laval, 1509 – París, 20 de desembre del 1590) és considerat el pare de la cirurgia moderna.

Nou!!: 1561 і Ambroise Paré · Veure més »

Amish

comtat de Holmes, a Ohio, lloc d'una de les concentracions més grans d'amish als Estats Units. Els amish són un grup religiós cristià d'origen anabaptista, notables per les seves restriccions pel que fa a l'ús d'algunes tecnologies modernes, com ara els automòbils o l'electricitat.

Nou!!: 1561 і Amish · Veure més »

Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza

Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza (Alcalá de Henares, ca. 1561-Madrid, 5 de març de 1607) va ser una aristòcrata castellana, que pel seu matrimoni va ser comtessa consort de Prades.

Nou!!: 1561 і Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza · Veure més »

Andrés Cuesta

Andrés Cuesta (bisbat d'Osma, Hontoria de Valdearados (Burgos), ca. 1516 — Monestir de Montserrat, 1564).

Nou!!: 1561 і Andrés Cuesta · Veure més »

Andrés Hurtado de Mendoza

Representació d'Andrés Hurtado de Mendoza i Sayri Tupac. Andrés Hurtado de Mendoza (Granada, Espanya, ? - Lima, Perú, 1561), segon Marquès de Cañete, va ser virrei del Perú (1556-1561), en l'època del rei Felip II.

Nou!!: 1561 і Andrés Hurtado de Mendoza · Veure més »

Anna de Hessen

Anna de Hessen (en alemany Anna von Hessen) va néixer a Kassel (Alemanya) el 26 d'octubre de 1529 i va morir a Meisenheim el 10 de juliol de 1591.

Nou!!: 1561 і Anna de Hessen · Veure més »

Anna Sofia de Prússia

Anna Sofia de Prússia (en alemany Anna Sophia von Preußen) (Königsberg (Rússia), 11 de juny de 1527 - Lübz, 6 de febrer de 1591) era una noble alemanya, filla d'Albert de Brandenburg-Ansbach (1490-1568) i de Dorotea de Dinamarca (1504-1547).

Nou!!: 1561 і Anna Sofia de Prússia · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: 1561 і Antic Règim · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: 1561 і Antic règim a França · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: 1561 і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Antoni de Borbó

Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).

Nou!!: 1561 і Antoni de Borbó · Veure més »

Antoni de Montserrat

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga.

Nou!!: 1561 і Antoni de Montserrat · Veure més »

Antonio Ponce de Santa Cruz

Antonio Ponce de Santa Cruz (1561 - 1632), metge espanyol, fill del metge espanyol Alonso de Santa Cruz.

Nou!!: 1561 і Antonio Ponce de Santa Cruz · Veure més »

Arima Harunobu

Arima Haranobu (1561-1612) va ser un dàimio del període Sengoku i del començament del període Edo de la història del Japó.

Nou!!: 1561 і Arima Harunobu · Veure més »

Arizkun

Arizkun és un dels 15 llocs que integren la Vall de Baztan, situat a 57 quilòmetres de Pamplona, a Navarra.

Nou!!: 1561 і Arizkun · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

El santuari de ''NuestraSeñora de Juquila''. Larquebisbat d'Antequera (castellà: Arquidiócesis de Antequera, llatí: Archidioecesis Antequerensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca) · Veure més »

Arquebisbat d'Embrun

XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »

Arquebisbat d'Hamburg

Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »

Arquebisbat de Caracas

Larquebisbat de Caracas (castellà: Arquidiócesis de Caracas; llatí: Archidioecesis Caracensis o S. Iacobi in Venezuela) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Veneçuela.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Caracas · Veure més »

Arquebisbat de Clarmont

Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Guadalajara

LArxidiòcesi de Guadalajara (castellà: Archidiócesis de Guadalajara; llatí: Archidioecesis Guadalaiarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Occident.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Guadalajara · Veure més »

Arquebisbat de l'Aquila

LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »

Arquebisbat de Lima

El Palau arquebisbal de Lima Larquebisbat de Lima (castellà: Arquidiócesis de Lima; llatí: Archidioecesis Limana) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església catòlica al Perú, seu metropolitana i primada del Perú.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Lima · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Lviv

Larquebisbat de Lviv (ucraïnès: Льві́вська архидієце́зія, llatí: Archidioecesis Leopolitana Latinorum) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Ucraïna.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Lviv · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les

cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Puebla de los Ángeles

Larquebisbat de Puebla de los Ángeles (castellà: Arquidiócesis de Puebla de los Ángeles, llatí: Archidioecesis Angelorum) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Puebla de los Ángeles · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Riga

Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Riga · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Xile

Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Santiago de Xile · Veure més »

Arquebisbat de Sucre

Larquebisbat de Sucre (espanyol: Arquidiócesis de Sucre; llatí: Archidioecesis Sucrensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Sucre · Veure més »

Arquebisbat de Tegucigalpa

Larquebisbat de Tegucigalpa (castellà: Arquidiócesis de Tegucigalpa; llati: Archidioecesis Tegucigalpensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica hondurenya.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Tegucigalpa · Veure més »

Arquebisbat de Yucatán

LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.

Nou!!: 1561 і Arquebisbat de Yucatán · Veure més »

Arquitectura de Rússia

Catedral de Sant Basili (1555-1561) és una mostra d'arquitectura medieval russa. L'arquitectura de Rússia segueix una tradició que es remunta a l'estat dels eslaus orientals de la Rússia de Kíev.

Nou!!: 1561 і Arquitectura de Rússia · Veure més »

Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Proa de la Casa de l'Arxiconfraria amb l'escut d'armes de la institució (any 1613)La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a la ciutat de Barcelona a principis del i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia.

Nou!!: 1561 і Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona · Veure més »

Arxiu General de Simancas

L'Arxiu General de Simancas (en castellà: Archivo General de Simancas) (també conegut per les sigles, AGS), és el primer arxiu oficial de la Corona de Castella, ja que va ser fundat l'any 1540.

Nou!!: 1561 і Arxiu General de Simancas · Veure més »

Arxiver

Arxivera treballant. Un arxiver és la persona que té un arxiu a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.

Nou!!: 1561 і Arxiver · Veure més »

Augièr Galhard

Augier Galhard (Rabastens, Llenguadoc, 1530 - Bearn, 1592) fou un escriptor occità.

Nou!!: 1561 і Augièr Galhard · Veure més »

Bagrat I Mukhrani-batoni

Bagrat I fou el primer príncep de Mukhran (Mukhrani-batoni).

Nou!!: 1561 і Bagrat I Mukhrani-batoni · Veure més »

Bagua Capital

Bagua (fundada com a San Pedro de Bagua Chico el 1561) és una ciutat peruana, capital del districte de Bagua, situat a la província homònima al departament d'Amazones.

Nou!!: 1561 і Bagua Capital · Veure més »

Bartholomeo Pitiscus

Bartholomeo Pitiscus (Grünberg, Silèsia (avui Zielona Góra, Polònia) 24 d'agost de 1561 - Heidelberg, Alemanya, 2 de juliol de 1613) va ser un matemàtic i teòleg alemany del, conegut per ser el primer matemàtic a emprar la paraula trigonometria.

Nou!!: 1561 і Bartholomeo Pitiscus · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1561 і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: 1561 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Battista Franco

Crist mort sostingut per uns àngels. Aiguafort, 26,3 x 20,4 cm Battista Franco, també conegut pel seu nom complet Giovanni Battista Franco, com a Battista Franco Veneziano o com il Semolei (Venècia, abans de 1510 - 1561), va ser un pintor i gravador en aiguafort del manierisme italià, actiu a Roma, Urbino i Venècia a mitjan.

Nou!!: 1561 і Battista Franco · Veure més »

Bayram Khan

Bayram Khan o Bairam Khan —en persa بيرامخان— (Badakhxan o Gazni vers 1512 - Patan, 1561) fou un noble turcman d'origen anatòlic (tribu baharlu, branca dels Kara Koyunlu) que va servir a la cort mogol sota els emperadors Humayun i Akbar on s'havia establert el seu avi i havia servit també el seu pare.

Nou!!: 1561 і Bayram Khan · Veure més »

Baz Bahadur

Baz Bahadur fou rei de Malwa abans de la conquesta mogol.

Nou!!: 1561 і Baz Bahadur · Veure més »

Bernat I del Congo

Bernat I del Congo (mort en 1567) va ser un manikongo del.

Nou!!: 1561 і Bernat I del Congo · Veure més »

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: 1561 і Bilbao · Veure més »

Bisbat d'Agde

XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Agde · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Avranches · Veure més »

Bisbat d'Ieper

Cassel, attestata a partire dal X secolo. Giansenio, vescovo di Ypres per 2 anni dal 1636 al 1638. El bisbat d'Ieper (neerlandès: Bisdom Ieper; francès: Diocese d'Ypres, llatí: Dioecesis Yprensis seu Iprensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Ieper · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1561 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Bèrgam · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Boulogne

Audomar. Restes arqueològiques al lloc de l'antica Thérouanne; proves de les restes de la catedral. Saint-Omer. revolució. El bisbat de Boulogne (francès: Diòcese de Boulogne, llatí: Dioecesis Boloniensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Boulogne · Veure més »

Bisbat de Bruges

El bisbat de Bruges (flamenc: Bisdom Brugge, francès: Diocèse de Bruges, llatí: Dioecesis Brugensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bèlgica, sufragània de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Bruges · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Grenoble-Vienne

L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »

Bisbat de La Rochelle i Saintes

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1561 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1561 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Langres

les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Langres · Veure més »

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »

Bisbat de Lodeva

François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Lodeva · Veure més »

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Rodés

Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Rodés · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1561 і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Nou!!: 1561 і Bisbat de Włocławek · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1561 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1561 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Burhan Imad Xa

Burhan Imad Xa (1558-1574) fou el quart sultà imadxàhida de Berar (i darrer de la nissaga original).

Nou!!: 1561 і Burhan Imad Xa · Veure més »

Caixmir

El Caixmir (en caixmiri Kashmir) és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan, que amdós se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros.

Nou!!: 1561 і Caixmir · Veure més »

Cal Llossaire

El Cal Llossaire, El Castell o la Casa del Manyo és un edifici del municipi de Vilanant (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1561 і Cal Llossaire · Veure més »

Calcio fiorentino

Il·lustració d'un partit de Calcio Fiorentino el 1688 Jan Van der Straet El calcio florentí és una forma primitiva del futbol, originària del segle XVI a Itàlia.

Nou!!: 1561 і Calcio fiorentino · Veure més »

Canal marítim Brussel·les-Escalda

El Canal marítim Brussel·les-Escalda (Zeekanaal Brussel-Schelde en neerlandès, canal maritime Bruxelles-Escaut en francès) és un enllaç important de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.

Nou!!: 1561 і Canal marítim Brussel·les-Escalda · Veure més »

Captura al pas

La captura al pas, (terme que prové del francès en passant) és un moviment especial en els escacs.

Nou!!: 1561 і Captura al pas · Veure més »

Caracas

Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.

Nou!!: 1561 і Caracas · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1561 і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Nou!!: 1561 і Carles IX de França · Veure més »

Carlo Carafa

Carlo Carafa (Nàpols, 29 de març de 1517 – Roma, 4 de març de 1561) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1561 і Carlo Carafa · Veure més »

Carolus Clusius

Charles de l'Écluse, L'Escluse, o Carolus Clusius (Arràs, 19 de febrer de 1526 – Leiden, 4 d'abril de 1609), Senyor de Watènes, va ser un botànic i metge flamenc, segurament el botànic més influent de tot el.

Nou!!: 1561 і Carolus Clusius · Veure més »

Casa al carrer Sant Antoni, 13 (Santa Llogaia d'Àlguema)

La Casa al carrer Sant Antoni, 13 és un edifici del municipi de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1561 і Casa al carrer Sant Antoni, 13 (Santa Llogaia d'Àlguema) · Veure més »

Casa Consistorial de Valladolid

L'antiga Casa Consistorial de Valladolid, obra de Juan Sanz de Escalante, Francisco de Salamanca i Juan de Herrera. La Casa Consistorial de Valladolid situada al flanc nord de la Plaça Major de la ciutat, és la seu de l'Ajuntament de Valladolid, on es troben els òrgans de gestió i govern de Valladolid, l'alcaldia, el ple municipal i la junta de govern local.

Nou!!: 1561 і Casa Consistorial de Valladolid · Veure més »

Casa de Campo

La Casa de Campo és el parc públic més gran del municipi de Madrid (Espanya).

Nou!!: 1561 і Casa de Campo · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1561 і Casa de Guisa · Veure més »

Castell de la Solana

El Castell de la Solana (també conegut com a Castell d'Aixa) està situat al cim Beniquasi, el més elevat de la serra de la Costera de la Solana (Marina Alta), a una altura de 606 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1561 і Castell de la Solana · Veure més »

Castellà a Catalunya

llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.

Nou!!: 1561 і Castellà a Catalunya · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: 1561 і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Sant Basili

La catedral de la Intercessió de la Mare de Déu al Turó (en rus Собо́р Покро́ва Пресвято́й Богоро́дицы, что на Рву, Sobor Pokrova Presviatoi Bogoróditsi, txto na Rvu), més coneguda com la catedral de Sant Basili o catedral de Basili el Benaurat (Собо́р (храм) Васи́лия Блаже́нного, Sobor (khram) Vassília Blajénnogo), és una catedral situada a la plaça Roja de la ciutat de Moscou (Rússia).

Nou!!: 1561 і Catedral de Sant Basili · Veure més »

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Nou!!: 1561 і Catedral de Sigüenza · Veure més »

Caterina Vasa

Caterina Vasa - Katarina Vasa - (Nyköping, Suècia, 10 de novembre de 1584 - Västerås el 13 de desembre de 1638. Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). Era germana del rei Gustau II Adolf i va ser mare de Carles X Gustau de Suècia. Després de casar-se amb Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, es van traslladar a Alemanya a fer-se càrrec de les seves possessions, però pocs anys després, el 1622, tornaren a Suècia fugint de la devastació de la Guerra dels Trenta Anys, on reberen del seu pare la possessió del castell de Stegeborg. Durant les campanyes militars del seu germà Gustau II Adolf en la Guerra dels Trenta Anys, Caterina es va fer càrrec de la seva neboda la princesa Cristina, sobretot quan la reina Maria Elionor va decidir el 1631 acompanyar el seu marit. Després de la mort de Gustau II Adolf el 1633 i de la depressió que va patir la reina vídua, el regent Axel Oxenstierna va decidir apartar Cristina de la seva mare i la princesa va ser confiada novament a Caterina, que es va traslladar a Estocolm. Això li va donar un paper important en la consolidació de la monarquia sueca, propiciant la fi de la dinastia Vasa per a introduir-hi la dinastia de Wittelsbach.

Nou!!: 1561 і Caterina Vasa · Veure més »

Cığalazade Yusuf Sinan Paixà

Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.

Nou!!: 1561 і Cığalazade Yusuf Sinan Paixà · Veure més »

Cúpula bulbosa

Cúpules de la Catedral de Sant Basili a Moscou, (entre 1555 i 1561). La cúpula bulbosa és un tipus de cúpula anomenada així per la seva forma de bulb.

Nou!!: 1561 і Cúpula bulbosa · Veure més »

Centro (Madrid)

Casa de Correos, a la Puerta del Sol, seu del govern de la Comunitat de Madrid. El Districte de Centro. Centro (en català Centre) és un dels 21 districtes de la ciutat de Madrid.

Nou!!: 1561 і Centro (Madrid) · Veure més »

Christophe Plantin

Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.

Nou!!: 1561 і Christophe Plantin · Veure més »

Cirksena

La nissaga dels Cirksena és una família de nobles originària de Greetsiel.

Nou!!: 1561 і Cirksena · Veure més »

Clarà (Castellar de la Ribera)

Clarà és una de les quatre entitats de població del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès).

Nou!!: 1561 і Clarà (Castellar de la Ribera) · Veure més »

Clarisses Caputxines

Les Clarisses Caputxines (en llatí Moniales Clarisae Cappucinae o Ordo Santae Clarae Capuccinarum) són un institut femení de vida consacrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura.

Nou!!: 1561 і Clarisses Caputxines · Veure més »

Claude Garamond

La paraula Garamond en Adobe Garamond Pro Claude Garamond (París, 1490 - 1561) va ser un tipògraf, impressor i gravador de matrius francès.

Nou!!: 1561 і Claude Garamond · Veure més »

Colonització curlandesa d'Amèrica

Monument commemoratiu de l'assentament del Ducat La Colonització curlandesa d'Amèrica, va ser l'establiment de la creació d'una colònia a Tobago (Nova Curlàndia) entre el 1654 i el 1659 i de nou entre el 1660 i el 1689, per part del Ducat de Curlàndia i Semigàlia, el país europeu més petit que va tenir colònies a Amèrica.

Nou!!: 1561 і Colonització curlandesa d'Amèrica · Veure més »

Comtat d'Orlhac

El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).

Nou!!: 1561 і Comtat d'Orlhac · Veure més »

Comtat de Langres

El comtat de Langres fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Langres, l'antic pagus Lingonensis poblat pel poble dels lingons.

Nou!!: 1561 і Comtat de Langres · Veure més »

Comtat de Montpensier

El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.

Nou!!: 1561 і Comtat de Montpensier · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: 1561 і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1561 і Comtat de Rethel · Veure més »

Consell Reial de Navarra

El Consell Reial de Navarra va ser creat per la reina Joana II al inclòs en un "amejoramiento" de furs realitzat per la monarca.

Nou!!: 1561 і Consell Reial de Navarra · Veure més »

Constantino de Braganza

Constantino de Bragança i Mendonça (?, 1528 — 14 de juny 1575).

Nou!!: 1561 і Constantino de Braganza · Veure més »

Convent de Monti-sion de Palma

El convent de Monti-sion és un convent jesuïta situat al carrer de Monti-sion, núm.

Nou!!: 1561 і Convent de Monti-sion de Palma · Veure més »

Convent de Sant Doménec (Oriola)

El convent de Sant Doménec d'Oriola, conegut també com a Col·legi del Patriarca Lloaces, Col·legi Diocesà de Sant Doménec i sobrenomenat com L'Escorial de Llevant, és un edifici monumental d'estils gòtic, renaixentista, barroc i rococó del fundat pel cardenal Lloaces a l'aleshores zona perifèrica de la ciutat d'Oriola, al sud del País Valencià.

Nou!!: 1561 і Convent de Sant Doménec (Oriola) · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: 1561 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Cort itinerant

Els reis itinerants, pintura medieval, a l'antiga església de Dädesjö, Suècia La cort itinerant pot definir-se com «l'alternativa de tenir una capital», un centre polític permanent des del qual es governa un regne.

Nou!!: 1561 і Cort itinerant · Veure més »

Cosme Damià Hortolà

Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: 1561 і Cosme Damià Hortolà · Veure més »

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Nou!!: 1561 і Cosme I de Mèdici · Veure més »

Cristóbal Vaca de Castro

Cristóbal Vaca de Castro (Izagre, Espanya, 1492 - Valladolid, Espanya, 1566) va ser un administrador colonial espanyol al Perú.

Nou!!: 1561 і Cristóbal Vaca de Castro · Veure més »

Cristià de Waldeck-Wildungen

Cristià de Waldeck-Wildungen (en alemany Christian von Waldeck-Wildungen) va néixer a Eisenberg (Alemanya) el 25 de desembre de 1585 i va morir a Waldeck el 31 de desembre de 1637.

Nou!!: 1561 і Cristià de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: 1561 і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Csesznek

Csesznek (alemany: Zeßnegg, croat: Česneg i eslovac: Česnek) és un llogarret al Comtat de Veszprém, a Hongria.

Nou!!: 1561 і Csesznek · Veure més »

Curlàndia

Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.

Nou!!: 1561 і Curlàndia · Veure més »

Damat Rüstem Paixà

Damat Rüstem Paixà (vers 1500 prop de Sarajevo, però d'origen incert, que podria ser croat amb el cognom Opuković o Cigalić - Istanbul 1561) fou gran visir otomà.

Nou!!: 1561 і Damat Rüstem Paixà · Veure més »

Daniele Barbaro

Daniele Matteo Alvise Barbaro més conegut com a Daniele Barbaro (Venècia, 8 de febrer de 1514 - Udino, 13 d'abril de 1570) va ser un cardenal, patriarca catòlic i humanista italià estudiós de la filosofia, la matemàtica i l'òptica.

Nou!!: 1561 і Daniele Barbaro · Veure més »

Darya Imad Xa

Darya Imad Shah (? - 1561) fou el tercer sultà imadxàhida de Berar.

Nou!!: 1561 і Darya Imad Xa · Veure més »

David Riccio

David Riccio o Rizzio (Pancalieri, prop de Torí, 1533 - assassinat el 1566) fou una espècie de trobador i favorit de la reina Maria Stuart.

Nou!!: 1561 і David Riccio · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1561 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Devlet I Giray

Devlet I Giray també Dawlat I Giray o Ghiray (1512-1577) fou kan de Crimea del 1551 al 1577.

Nou!!: 1561 і Devlet I Giray · Veure més »

Diego López de Zúñiga y Velasco

Diego López de Zúñiga y Velasco (Valladolid, Castella, 1510 - Lima, Perú, 1564), Comte de Nieva, va ser virrei del Perú (1561-1564), en l'època del rei Felip II.

Nou!!: 1561 і Diego López de Zúñiga y Velasco · Veure més »

Diogo I Nkumbi a Mpudi

Diogo I, també anomenat Nkumbi a Mpudi va ser manikongo (rei del Congo) entre 1545 i 1561.

Nou!!: 1561 і Diogo I Nkumbi a Mpudi · Veure més »

Domingo Báñez

''Commentaria in secundam secundae D. Thomae'', 1586 Domingo Báñez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un frare dominic i teòleg castellà.

Nou!!: 1561 і Domingo Báñez · Veure més »

Dorotea de Dinamarca

Dorotea de Dinamarca (en alemany Dorothea von Dänemark) va néixer a Kolding (Dinamarca) el 29 de juny de 1546 i va morir a Winsen el 6 de gener de 1617.

Nou!!: 1561 і Dorotea de Dinamarca · Veure més »

Drets de Magdeburg

Els Drets de Magdeburg (en alemany: Magdeburger Recht) va ser un dels més coneguts sistemes de dret urbà.

Nou!!: 1561 і Drets de Magdeburg · Veure més »

Eduardo Ocón y Rivas

Eduardo Ocón y Rivas (Benamocarra, Província de Màlaga, 12 de gener de 1834 – Màlaga, 28 de febrer de 1901) fou un compositor espanyol.

Nou!!: 1561 і Eduardo Ocón y Rivas · Veure més »

El rapte de les sabines (Giambologna)

El rapte de les sabines o El rapte de la sabina és una escultura de Giambologna, un escultor francoflamenc actiu a Florència al.

Nou!!: 1561 і El rapte de les sabines (Giambologna) · Veure més »

Elionor de Toledo

Garcia, obra de Bronzino. Elionor de Toledo (en castellà: Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio (Alba de Tormes, Corona de Castella 1522 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1562) fou una aristòcrata castellana que va esdevenir Duquessa consort de Florència.

Nou!!: 1561 і Elionor de Toledo · Veure més »

Elisabet de Leiningen-Dagsburg

Elisabet de Leiningen-Dagsburg (en alemany Elisabeth von Leiningen-Dagsburg) va néixer a Durkheim (Alemanya) el 6 de maig de 1586 i va morir Hartenburg el 25 d'octubre de 1623.

Nou!!: 1561 і Elisabet de Leiningen-Dagsburg · Veure més »

Elisabet de Nassau-Siegen

Elisabet de Nassau-Siegen (en alemany Elisabeth von Nassau-Siegen) va néixer al palau de Dillenburg (Alemanya) el 8 de novembre de 1584 i va morir a Landau el 26 de juliol de 1661.

Nou!!: 1561 і Elisabet de Nassau-Siegen · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: 1561 і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Enriqueta de Clèveris

Enriqueta de Clèveris - en francès Henriette de Clèves o Henriette de Nevers- (La Chapelle-d'Angillon, França, 31 d'octubre de 1542 - París, 24 de juny de 1601) era una noble francesa de la casa de La Marck, filla del duc de Nevers Francesc de Clèveris (1516-1561) i de Margarida de Borbó-Vendôme (1516-1589).

Nou!!: 1561 і Enriqueta de Clèveris · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà de Catí, també coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de l'Avellà, l'Ermitori de la Mare de Déu de la Misericòrdia de l'Avellà o simplement l'Ermita de l'Avellà, és una construcció religiosa a 5 quilòmetres de distància del municipi, en el llogaret de l'Avellà, a la muntanya homònima situada al centre de la part nord de la serra d'en Seller.

Nou!!: 1561 і Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: 1561 і Escòcia · Veure més »

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Nou!!: 1561 і Escola veneciana · Veure més »

Escurçonera de nap

Lescurçonera,Entrada al DIEC escurçonera hispana, escurçonera de nap, barballa o salsafí francès entre altres (Scorzonera hispanica) és una planta conreada de la família Asteraceae d'origen mediterrani.

Nou!!: 1561 і Escurçonera de nap · Veure més »

Escut de Valladolid

L'escut de Valladolid té la seva representació més antiga en l'any 1454, només amb les formes ondulades.

Nou!!: 1561 і Escut de Valladolid · Veure més »

Església de Sant Francesc (Llorca)

L'església de Sant Francesc de Llorca (Regió de Múrcia, Espanya) és un temple catòlic d'estil barroc l'origen del qual es remunten al xvi.

Nou!!: 1561 і Església de Sant Francesc (Llorca) · Veure més »

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: 1561 і Església de Sant Miquel (Barcelona) · Veure més »

Església de Santa Ana

L'església de Santa Ana, també coneguda com a església de San Gil y Santa Ana és un temple parroquial de l'Església catòlica en Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya.

Nou!!: 1561 і Església de Santa Ana · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: 1561 і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.

Nou!!: 1561 і Església Ortodoxa Russa · Veure més »

Església Prioral de Sant Pere de Reus

La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres.

Nou!!: 1561 і Església Prioral de Sant Pere de Reus · Veure més »

Esteve Gilabert Bruniquer i Riera

Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (Granollers, 29 de juliol de 1561 - Barcelona, 1641) va ser un cronista, funcionari municipal i diplomàtic català.

Nou!!: 1561 і Esteve Gilabert Bruniquer i Riera · Veure més »

Família Bach

Johann Sebastian Bach, el més eminent membre de la família Bach. La família Bach va ser una família de músics alemanys de gran importància en la història de la música durant quasi dos-cents anys, sent el més important de tots el compositor Johann Sebastian Bach.

Nou!!: 1561 і Família Bach · Veure més »

Família Champion

La família Champion fou una saga de músics francesos que arrenca dels germans Nicolas i Jacques, que el 1521 formaven part de la capella de Carles V com a cantors; el primer deixà un salm a sis veus que figura en dues col·leccions publicades a Nuremberg, respectivament el 1542 i 1569.

Nou!!: 1561 і Família Champion · Veure més »

Família Welser

Emblema de la família Welser. Els Welser eren una família de banquers d'Augsburg (Alemanya) i una de les principals cases financeres d'Europa a la primera meitat del.

Nou!!: 1561 і Família Welser · Veure més »

Fenomen celeste de Nuremberg

Fenomen celeste de Nuremberg segons Hans Glaser, 1566. Biblioteca Central de Zuric Es coneix com a fenomen celeste de Nuremberg un succés esdevingut a Nuremberg el matí del 14 d'abril del 1561, quan, segons les cròniques de l'època, la població va veure aparèixer en el cel nombrosos objectes voladors, de diverses formes i colors, que es van comportar com si lliuressin una batalla entre ells.

Nou!!: 1561 і Fenomen celeste de Nuremberg · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: 1561 і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Festes de la ciutat de València

A la ciutat de València, existixen moltes i molt variades festes, algunes conegudes arreu del món, com les Falles i d'altres en canvi desconegudes fins i tot per la majoria dels residents de la ciutat.

Nou!!: 1561 і Festes de la ciutat de València · Veure més »

Flor d'enamorats

Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement.

Nou!!: 1561 і Flor d'enamorats · Veure més »

Francesc Calça

Francesc Calça (Barcelona, 1521 - 3 de gener de 1603), referit a l'època com a Francisco Calça, fou un cavaller català, humanista, especialista en llengües, catedràtic d'arts i filosofia i Rector de l'Estudi General de Medicina i Arts (1545) i de l'Estudi General de Barcelona (1576-1577).

Nou!!: 1561 і Francesc Calça · Veure més »

Francesco de Layolle

Francesco de Layolle o dell'Aiolle, dell'Aiolli, dell'Ajolle, dell'Aiuola (Florència, 4 de març de 1492 - Lió, Regne de França, 1540) fou un compositor i organista.

Nou!!: 1561 і Francesco de Layolle · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: 1561 і Francis Bacon · Veure més »

Francis Bacon (desambiguació)

* Francis Bacon (filòsof i estadista).

Nou!!: 1561 і Francis Bacon (desambiguació) · Veure més »

Francisco de Colmenar

Francisco Colmenar, citat sovint amb el cognom Colmenario fou un frare franciscà descalç espanyol, missioner a terres de l'Amèrica central, particularment a Guatemala, on morí en 1590 després de trenta-cinc anys de missió.

Nou!!: 1561 і Francisco de Colmenar · Veure més »

Francisco de Salinas

Francisco de Salinas (Burgos, 1513 - Salamanca, 1590), va ser un cèlebre músic, compositor i humanista castellà.

Nou!!: 1561 і Francisco de Salinas · Veure més »

Francisco de Villalpando

Francisco de Villalpando (Zamora, c. 1510 - Toledo, c. 1561) va ser un arquitecte, orfebre i escultor.

Nou!!: 1561 і Francisco de Villalpando · Veure més »

Fuensanta (Albacete)

Fuensanta és un municipi al nord de la província d'Albacete envoltat pels termes municipals de La Roda, Tarazona de la Mancha i per la província de Conca.

Nou!!: 1561 і Fuensanta (Albacete) · Veure més »

Fukushima Masanori

Fukushima Masanori (福岛正则, Fukushima Masanori 1561-1624) va ser un samurai i dàimio japonès de finals del període Sengoku i començament del període Edo de la història del Japó.

Nou!!: 1561 і Fukushima Masanori · Veure més »

Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell

Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell és un hospital situat a la Seu d'Urgell i l'únic centre hospitalari de la ciutat i de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: 1561 і Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell · Veure més »

Galceran Albanell i Girón de Rebolledo

Galceran Albanell i Girón de Rebolledo (Barcelona 1561 - Madrid, 10 de maig 1626) fou un religiós i militar català.

Nou!!: 1561 і Galceran Albanell i Girón de Rebolledo · Veure més »

Gambit

Un gambit és una obertura d'escacs que empra principalment el jugador amb les peces blanques, en la qual se sacrifica material, normalment un peó, per a aconseguir un avantatge.

Nou!!: 1561 і Gambit · Veure més »

Gaspar Aguilar

Gaspar Aguilar (València, 1561 - València, 26 de juliol de 1623) va ser un poeta i dramaturg valencià.

Nou!!: 1561 і Gaspar Aguilar · Veure més »

Gaspar Cervantes de Gaeta

Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.

Nou!!: 1561 і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »

Góngora (cognom)

Escut d'armes pertanyent a un llinatge amb el cognom Góngora. El cognom Góngora (èuscar: Gongora) és originari de Navarra, on hi ha un poble amb aquest nom, però no està clar si el lloc és anterior al cognom.

Nou!!: 1561 і Góngora (cognom) · Veure més »

Gerolamo I Correggio

Gerolamo I Correggio conegut com "il cardinale", va néixer a Correggio el 1511 i va ser fill de Giberto VII Correggio i Verònica Gambara, i comte sobirà de Correggio i comte del Sacre Imperi Romà.

Nou!!: 1561 і Gerolamo I Correggio · Veure més »

Giovanni Battista Antonelli

Joan Baptista Antonelli (Giovanni Battista Antonelli) va ser un enginyer militar italià dins d'una saga familiar dedicada a l'enginyeria.

Nou!!: 1561 і Giovanni Battista Antonelli · Veure més »

Giovanni Pierluigi da Palestrina

Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, s.v. "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", de Lewis Lockwood, Noel O'Regan i Jessie Ann Owens va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del.

Nou!!: 1561 і Giovanni Pierluigi da Palestrina · Veure més »

Gonçal d'Amarante

Gonçal d'Amarante (Arriconha, Tagilde, Vizela, 1187 - Amarante, 10 de gener de 1259 o 1262) fou un eclesiàstic portuguès, frare dominic.

Nou!!: 1561 і Gonçal d'Amarante · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: 1561 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Guerra de Livònia

La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.

Nou!!: 1561 і Guerra de Livònia · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: 1561 і Guerres de religió a França · Veure més »

Guerres moscovito-lituanes

Les Guerres moscovito-lituanes (també conegudes com a guerres russolituanes, o simplement guerres moscovites o guerres lituanes) van ser una sèrie de guerres entre el Gran Ducat de Lituània, aliat amb el Regne de Polònia, i el Gran Ducat de Moscou, que després es convertiria en el Tsarat Rus.

Nou!!: 1561 і Guerres moscovito-lituanes · Veure més »

Guillem Caçador

* Guillem Caçador (bisbe de Barcelona): Bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Nou!!: 1561 і Guillem Caçador · Veure més »

Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Nou!!: 1561 і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Guillem de Brunsvic-Lüneburg - Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg - (4 de juliol de 1535 - 20 d'agost de 1592) fou duc de Brunsvic-Lüneburg de la casa de Welf, fill del duc Ernest I (1497-1546) i de Sofia de Mecklenburg-Schwerin (1508-1541).

Nou!!: 1561 і Guillem de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Guillem de Nassau-Siegen

Guillem de Nassau-Siegen (en alemany Wilhelm von Nassau-Siegen) va néixer el 13 d'agost de 1592 a Dillenburg (Alemanya) i va morir el 18 de juliol de 1642 a Orsoy.

Nou!!: 1561 і Guillem de Nassau-Siegen · Veure més »

Guillem Gonzaga

Guillem Gonzaga o Guillem I de Màntua (Màntua, 24 d'abril del 1538 – Goito, 14 d'agost del 1587) fou duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1550 fins a la seva mort.

Nou!!: 1561 і Guillem Gonzaga · Veure més »

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592.

Nou!!: 1561 і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Gustau I

conegut posteriorment com a Gustau Vasa, va ser rei de Suècia des de 1523 fins a la seva mort, com a Gustau I. Va ser el primer monarca de la Casa de Vasa, que ocuparia el tron suec durant la major part dels segles  i. Va accedir al poder en ser nomenat regent el 1521 després de liderar una revolta contra Cristià II de Dinamarca, separant Suècia de la Unió de Kalmar.

Nou!!: 1561 і Gustau I · Veure més »

Habeix

Habeix fou el nom d'una província otomana creada el 1554 sobre el paper.

Nou!!: 1561 і Habeix · Veure més »

Hasan Agha

Hasan Agha (1487-1545) fou governador otomà d'Alger, d'origen sard.

Nou!!: 1561 і Hasan Agha · Veure més »

Hàssan Paixà

Hàssan Paixà (1525-1572) fou governador d'Alger del 1544 al 1551, del 1557 al 1561 i del 1562 al 1567.

Nou!!: 1561 і Hàssan Paixà · Veure més »

Henry Briggs

Henry Briggs (Warley Wood, 1561 - Oxford, 26 de gener de 1631), matemàtic anglès notable pel canvi de logaritmes de Napier en els logaritmes de Briggs, populars per facilitar els càlculs en numeració decimal abans de la computació.

Nou!!: 1561 і Henry Briggs · Veure més »

Història de Bolívia

Chuquisaca. Monòlit "El Fraile" de l'antiga civilització Tiwanaku. Aquest article tracta sobre la història de Bolívia.

Nou!!: 1561 і Història de Bolívia · Veure més »

Història de Caracas

date.

Nou!!: 1561 і Història de Caracas · Veure més »

Història de Costa Rica

Bandera de Costa Rica La història de Costa Rica abasta des dels temps dels amerindis, la colonització espanyola i la independència fins al present.

Nou!!: 1561 і Història de Costa Rica · Veure més »

Història de la Comunitat de Madrid

Ubicació de la Comunitat de Madrid La història de la Comunitat de Madrid com a tal és molt recent.

Nou!!: 1561 і Història de la Comunitat de Madrid · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: 1561 і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història de la tecnologia

Se sap que la roda s'usava almenys des de 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.

Nou!!: 1561 і Història de la tecnologia · Veure més »

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Nou!!: 1561 і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »

Història de les Índies

Bartolomé de las Casas o Casaus La Història de les Índies és una obra que descriu els viatges de Cristòfor Colom al Nou Món, escrita en tres volums per Bartolomé de las Casas o Bartomeu Casaus i que la va començar el 1527 al convent de Puerto de la Plata.

Nou!!: 1561 і Història de les Índies · Veure més »

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Nou!!: 1561 і Història de Letònia · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: 1561 і Història de Madrid · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: 1561 і Història de Suècia · Veure més »

Història de Veneçuela

La història de Veneçuela es remunta a l'arribada dels primers espanyols a finals del, però la història del que avui es coneix com a Veneçuela comença en realitat amb el poblament del territori per les migracions ameríndies fa milers d'anys.

Nou!!: 1561 і Història de Veneçuela · Veure més »

Història del futbol

Diferents escenes de la història del futbol. La història del futbol sol considerar-se a partir del 1864, any de fundació de The Football Association, encara que els seus orígens, igual que els dels altres tipus de futbol (gespa, sala i platja), poden remuntar diversos segles en el passat, particularment a les Illes Britàniques durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1561 і Història del futbol · Veure més »

Història del mètode científic

Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.

Nou!!: 1561 і Història del mètode científic · Veure més »

Historia de gentibus septentrionalibus

La Historia de gentibus septentrionalibus (llatí: Història dels pobles nòrdics) fou una obra monumental escrita per Olaus Magnus, arquebisbe d'Uppsala, sobre els països nòrdics.

Nou!!: 1561 і Historia de gentibus septentrionalibus · Veure més »

Hospital General de Nuestra Señora de la Encarnación y San Roque

L'Hospital General de Nuestra Señora de la Encarnación y San Roque (denominat en la seva època simplement com a Hospital General de Madrid, tot i que va ser denominat també com Hospital de la Anunciación de Nuestra Señora) va ser una institució sanitària situada a la vila de Madrid.

Nou!!: 1561 і Hospital General de Nuestra Señora de la Encarnación y San Roque · Veure més »

Hospital Vell de Ripoll

LHospital Vell de Ripoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Ripoll (Ripollès).

Nou!!: 1561 і Hospital Vell de Ripoll · Veure més »

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Nou!!: 1561 і Iași · Veure més »

Ii Naomasa

Ii Naomasa (井伊直政, 4 de març 1561 - 24 de març de 1602) va ser un samurai (i posteriorment dàimio) del període Sengoku del dàimio (i posteriorment shogun) Tokugawa Ieyasu.

Nou!!: 1561 і Ii Naomasa · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: 1561 і Imperi Espanyol · Veure més »

Incendi de Valladolid

Lincendi de la ciutat de Valladolid del 21 de setembre de 1561, va ser un succés de la història de Valladolid que es va saldar amb la destrucció d'una desena part de la ciutat.

Nou!!: 1561 і Incendi de Valladolid · Veure més »

Isabella Cortese

''Els secrets de Na Isabella Cortese'' (1561) Isabella Cortese (1561) era una alquimista italiana del Renaixement.

Nou!!: 1561 і Isabella Cortese · Veure més »

Ivan IV de Rússia

, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).

Nou!!: 1561 і Ivan IV de Rússia · Veure més »

Ivànovo

Ivànovo (en rus Ива́ново, coneguda fins a 1932 com a Ivànovo-Voznessensk, Иваново-Вознесенск) és una ciutat al centre de la Rússia europea.

Nou!!: 1561 і Ivànovo · Veure més »

Jacopo Corsi

Jacopo Corsi (Florència, 17 de juliol de 1561 - 29 de desembre de 1602) va ser un mecenes, escriptor, poeta, músic i compositor italià de finals del Renaixement.

Nou!!: 1561 і Jacopo Corsi · Veure més »

Jacques Grévin

Jacques Grévin (Clermont de l'Oise (França), 1538 - Torí (Itàlia), 5 de novembre de 1570) fou un metge, dramaturg i poeta francès.

Nou!!: 1561 і Jacques Grévin · Veure més »

Jaume Beuló

Jaume Beuló fou canonge de Vic.

Nou!!: 1561 і Jaume Beuló · Veure més »

Jaume Caçador

Jaume Caçador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561) fou bisbe de Barcelona (1546-1561) i el 58è President de la Generalitat de Catalunya (1545-1548).

Nou!!: 1561 і Jaume Caçador · Veure més »

Jaume Malatesta de Roncofreddo

Jaume Malatesta de Roncofreddo (Montecodruzzo, 1530 - Roma, 31 de març de 1600) fou fill de Leònida Malatesta de Montecodruzzo.

Nou!!: 1561 і Jaume Malatesta de Roncofreddo · Veure més »

Jean Bodin

Jean Bodin (Angers, 1530 - Laon, 1596) fou un filòsof, politòleg i jurista francès, membre del Parlament de París i professor de Dret a Tolosa.

Nou!!: 1561 і Jean Bodin · Veure més »

Jean Maillard

Jean Maillard (c. 1515 – després del 1570) fou un compositor francès del Renaixement.

Nou!!: 1561 і Jean Maillard · Veure més »

Jean Nicot

Jean Nicot (Nimes, 1530-1600) fou ambaixador francès a Lisboa des de 1559 a 1561.

Nou!!: 1561 і Jean Nicot · Veure més »

Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin

Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Johann-Albrecht I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 22 de desembre de 1525 i va morir a Schwerin el 12 de febrer de 1576.

Nou!!: 1561 і Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Joan Baptista de la Concepció

Joan Baptista de la Concepció, nascut com a Juan García i conegut com a Juan Bautista Rico (Almodóvar del Campo, Ciudad Real, 10 de juliol de 1561 - Còrdova, 14 de febrer de 1618) va ser un frare trinitari castellà, reformador de l'orde trinitari i fundador dels Trinitaris descalços.

Nou!!: 1561 і Joan Baptista de la Concepció · Veure més »

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Nou!!: 1561 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg · Veure més »

Joan de Coloma i Cardona

Joan Coloma i Cardona o Juan Coloma Pérez Calvillo (Elda ?, 1522 - Elda, 9 d'octubre de 1586) va ser un noble, escriptor i militar valencià, III Senyor d'Elda (1539-1586) i I Comte d'Elda (1577-1586).

Nou!!: 1561 і Joan de Coloma i Cardona · Veure més »

Joan Jordi de Brandenburg

Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).

Nou!!: 1561 і Joan Jordi de Brandenburg · Veure més »

Joan Sentís i Sunyer

Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).

Nou!!: 1561 і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »

Johann Walter

Johann Walter o Walther, (nascut com a Johann Blanckemüller al Molí del Blanckemühle, Kahla, Turíngia, 1496 - Torgau, Saxònia, 24 d'abril de 1570) fou un músic alemany amic i conseller de Luter.

Nou!!: 1561 і Johann Walter · Veure més »

John Foxe

John Foxe (1516 - 8 d'abril de 1587) és recordat per ser l'autor del famós Llibre dels Màrtirs, que és un compendi dels màrtirs cristians al llarg de la història, amb èmfasi en el patiment dels protestants anglesos des del fins al regnat de Maria I d'Anglaterra.

Nou!!: 1561 і John Foxe · Veure més »

John Pope-Hennessy

Placa commemorativa al Ciutadà Honorari col·locada a l'edifici on va viure i va morir John Pope-Hennessy a Florència Tomba de John Pope-Hennessy a Florència John Pope-Hennessy (1913-1994) fou un historiador de l'art d'origen anglès, Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: 1561 і John Pope-Hennessy · Veure més »

Jordi Albert I d'Erbach

Jordi Albert I d'Erbach —en alemany Georg Albrecht I von Erbach-Erbach— (Erbach, actual Alemanya, 16 de desembre de 1597 - ibídem, 25 de novembre de 1647) era fill de Jordi III d'Erbach (1548 - 1605) i de Maria de Barby-Mühlingen (1563 - 1619).

Nou!!: 1561 і Jordi Albert I d'Erbach · Veure més »

Jordi III d'Erbach

Jordi III d'Erbach (en alemany Georg III von Erbach-Erbach) va néixer a la ciutat alemanya d'Erbach el 15 de juliol de 1548 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de febrer de 1605.

Nou!!: 1561 і Jordi III d'Erbach · Veure més »

Jorge de Montemayor

Jorge de Montemayor o George de Montemayor, en portuguès original, Jorge de Montemor (Montemor-o-Velho, Portugal, ca. 1520 – Piemont?, Itàlia, ca. 1561) va ser un escriptor portuguès en llengua castellana.

Nou!!: 1561 і Jorge de Montemayor · Veure més »

Josep Paluzie i Lucena

Josep Paluzie i Lucena (Barcelona, 26 de novembre de 1860 - 22 de gener de 1938) fou un jugador d'escacs, problemista, i editor català, una de les personalitats més rellevants dels escacs a Catalunya a les darreries del.

Nou!!: 1561 і Josep Paluzie i Lucena · Veure més »

Juan Antolínez de Burgos

Juan Antolínez de Burgos (Valladolid, 1561 – Valladolid, d. de 1644), fou un historiador castellà.

Nou!!: 1561 і Juan Antolínez de Burgos · Veure més »

Juan de Garay

Juan de Garay (1528 - 1583) fou un explorador i conqueridor espanyol.

Nou!!: 1561 і Juan de Garay · Veure més »

Juan de Juni

Juan de JuniEl seu nom original se suposa que va ser Jean de Joigny; el va espanyolitzar quan es va instal·lar a Castella.

Nou!!: 1561 і Juan de Juni · Veure més »

Juan de Mariana

Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.

Nou!!: 1561 і Juan de Mariana · Veure més »

Juan Lorenzo Palmireno

Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.

Nou!!: 1561 і Juan Lorenzo Palmireno · Veure més »

Juan Suárez de Carvajal

Juan Suárez de Carvajal (Talavera de la Reina, ca. 1485-Toledo, 10 d'octubre de 1584) va ser un religiós castellà, bisbe de Lugo (1539-1561) i comissari general de la Croada (1546-1562).

Nou!!: 1561 і Juan Suárez de Carvajal · Veure més »

Juliana de Nassau-Dillenburg

Juliana de Nassau-Dillenburg (en alemany Juliane von Nassau-Dillenburg) va néixer a Dillenburg (Alemanya) el 3 de setembre de 1587 i va morir a Rotenburg el 15 de febrer de 1643.

Nou!!: 1561 і Juliana de Nassau-Dillenburg · Veure més »

Kanat de Balkh

El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.

Nou!!: 1561 і Kanat de Balkh · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: 1561 і L'Havana · Veure més »

La Corralassa

La Corralassa és un carrer del municipi de Llançà (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1561 і La Corralassa · Veure més »

La Doma

La Doma és un conjunt d'edificis romànics-gòtics del municipi de la Garriga (Vallès Oriental) format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri.

Nou!!: 1561 і La Doma · Veure més »

La Ròca de Gajac

La Ròca de Gajac (La Roque-Gageac en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1561 і La Ròca de Gajac · Veure més »

Las Acacias (Madrid)

Las Acacias és un dels barris administratius del districte d'Arganzuela, a Madrid.

Nou!!: 1561 і Las Acacias (Madrid) · Veure més »

Lőrinc Wathay

Lőrinc Wathay (? - 1573) era un noble hongarès i castellà de Csesznek.

Nou!!: 1561 і Lőrinc Wathay · Veure més »

Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez

Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez (traduït: Llibre de la invenció liberal i l'art del joc dels escacs) és un dels primers llibres publicats sobre escacs moderns a Europa, després del llibre de 1512 de Pedro Damiano.

Nou!!: 1561 і Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez · Veure més »

Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI

Manuscrit de Joan Perez de Lazarraga descobert l'any 2004 per Borja Aginagalde La literatura escrita en basc comença al amb tres autors considerats clàssics: Joan Perez de Lazarraga, Bernart Etxepare i Joannes Leizarraga.

Nou!!: 1561 і Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1561 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'apòstates de l'islam

Aquesta llista d'apòstates de l'islam identifica persones famoses que, durant un període de la seva vida, han estat musulmans però que després han abandonat l'islam sia per convertir-se a una altra religió o bé per adoptar actituds irreligioses.

Nou!!: 1561 і Llista d'apòstates de l'islam · Veure més »

Llista d'òperes per compositor

Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.

Nou!!: 1561 і Llista d'òperes per compositor · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: 1561 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1561 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1561 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes d'Agde

La llista de bisbes d'Agde és la següent.

Nou!!: 1561 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1561 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: 1561 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1561 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1561 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Nou!!: 1561 і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »

Llista de governants de Moldàvia

Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).

Nou!!: 1561 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1561 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: 1561 і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: 1561 і Llorca · Veure més »

Llorenç Valentí

Llorenç Valentí va néixer al.

Nou!!: 1561 і Llorenç Valentí · Veure més »

Lluís d'Este

Lluís d'Este (Ferrara, 1538 – Roma, 30 de desembre de 1586).

Nou!!: 1561 і Lluís d'Este · Veure més »

Lluís del Milà

Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, va ser un escriptor, compositor i músic de la Cort de València.

Nou!!: 1561 і Lluís del Milà · Veure més »

Lluís I Gonzaga-Nevers

Lluís I Gonzaga-Nevers -en italià Ludovico Gonzaga-Nevers- (Màntua, Ducat de Màntua, 18 de setembre de 1539 -Nesle, 23 d'octubre de 1595) era un noble de la Casa de Gonzaga, fill del duc de Màntua i marquès de Montferrat Frederic II (1500 - 1540) i de Margarida Paleòleg de Montferrat (1510 - 1566).

Nou!!: 1561 і Lluís I Gonzaga-Nevers · Veure més »

Lluís III de Montpensier

Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: 1561 і Lluís III de Montpensier · Veure més »

Lluïsa de Montpensier

Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.

Nou!!: 1561 і Lluïsa de Montpensier · Veure més »

Lope de Aguirre

Lope de Aguirre o Lope Agirre (Araotz, Oñati, 1510 - 26 d'octubre de 1561) fou un militar basc, explorador i conqueridor a Sud-amèrica.

Nou!!: 1561 і Lope de Aguirre · Veure més »

Louis Bourgeois

Louis Bougeois (París, ~1510 - 1560) fou un compositor francès.

Nou!!: 1561 і Louis Bourgeois · Veure més »

Lucrècia de Mèdici (1544-1561)

Lucrècia de Mèdici, també coneguda amb el nom de Lucrècia de Cosme de Mèdici, (Florència, Ducat de Florència 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.

Nou!!: 1561 і Lucrècia de Mèdici (1544-1561) · Veure més »

Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Nou!!: 1561 і Luis de Góngora y Argote · Veure més »

Luzzara

Luzzara fou un marquesat de la península Itàlica governat per la Casa de Gonzaga.

Nou!!: 1561 і Luzzara · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: 1561 і Madrid · Veure més »

Madrigal

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.

Nou!!: 1561 і Madrigal · Veure més »

Mandu

Jahaz Mahal Mandu (o Mandogarh) fou un antiga fortalesa de l'estat de Dhar a l'Índia central, regió de Malwa, sobre un turó a la serra de Yindhyan a 645 metres d'altura.

Nou!!: 1561 і Mandu · Veure més »

Marcantoniu Ceccaldi

Marcantoniu Ceccaldi (Vescovato, 1521 - Gènova, 1561) fou un sacerdot i cronista cors, fill de Sebastianu Ceccaldi.

Nou!!: 1561 і Marcantoniu Ceccaldi · Veure més »

Maria d’Habsburg-Jagellon

Maria d'Habsburg-Jagellon (en alemany Maria von Habsburg o Maria von Österreich) va néixer a Praga el 15 de maig de 1531 i va morir al Palau d'Hambach l'11 de desembre de 1581.

Nou!!: 1561 і Maria d’Habsburg-Jagellon · Veure més »

Martín Cortés de Albacar

Martín Cortés de Albacar (Bujaraloz, 1510 - 1582) fou un cosmògraf aragonès que va realitzar treballs rellevants en el camp de les matemàtiques i de la cosmologia.

Nou!!: 1561 і Martín Cortés de Albacar · Veure més »

Maurici I de Hessen-Kassel

Maurici I de Hessen-Kassel (en alemany Moritz von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 25 de maig de 1572 i va morir a Eschwege el 15 de març de 1632.

Nou!!: 1561 і Maurici I de Hessen-Kassel · Veure més »

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.

Nou!!: 1561 і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Medina del Campo

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Nou!!: 1561 і Medina del Campo · Veure més »

Medjíbij

Medjíbij (Меджибіж;; Меджи́бож, Miedjíboj, Medschybisch; מעזשביזש, Mejbij; Mejibuji), anteriorment coneguda com Mejíbuje (Międzybuż) és un poble de 1.731 habitants (segons el cens de l'any 2001) de la província de Khmelnitski, de l'oest d'Ucraïna.

Nou!!: 1561 і Medjíbij · Veure més »

Mehmet Halife

Mehmet Halife ibn Huseyn fou un cortesà i historiador otomà del, d'origen bosnià.

Nou!!: 1561 і Mehmet Halife · Veure més »

Mendoza

Mendoza és una ciutat argentina, capital de la província homònima localitzada a l'oest del país.

Nou!!: 1561 і Mendoza · Veure més »

Menno Simons

Menno Simons (1496 - 31 de gener del 1561) fou un líder religiós anabaptista dels Països Baixos.

Nou!!: 1561 і Menno Simons · Veure més »

Mennonisme

Menonites a Mèxic Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista.

Nou!!: 1561 і Mennonisme · Veure més »

Merseburg

Merseburg és una ciutat al sud de l'estat alemany de Saxònia-Anhalt, al riu Saale, aproximadament 14 km al sud de Halle (Saale).

Nou!!: 1561 і Merseburg · Veure més »

Michel de L'Hospital

Michel de L'Hospital (Aigapersa, Alvèrnia, 1503 o 1507 - Belesbat, Illa de França, 13 de març de 1573) fou un escriptor i polític francès.

Nou!!: 1561 і Michel de L'Hospital · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: 1561 і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Miran Mubarak Xah II

Miran Mubarak Xah II fou sobirà farúquida de Khandesh, fill de Miran Muhàmmad Xah I i successor del fill d'aquest (i nebot de Mubarak) Raja Ahmad Xah el 1535.

Nou!!: 1561 і Miran Mubarak Xah II · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: 1561 і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: 1561 і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: 1561 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monomotapa

Monomotapa o Mwene Mutapa (Mwenemutapa) fou el nom donat pels portuguesos al regne creat al sud del riu Zambesi, anomenat generalment Mutapa.

Nou!!: 1561 і Monomotapa · Veure més »

Muzaffar Xah III Gudjarati

Muzaffar Shah III (mort 1593) fou el darrer sultà de Gujarat.

Nou!!: 1561 і Muzaffar Xah III Gudjarati · Veure més »

Nicola Vicentino

Nicola Vicentino (Vicenza, 1511 - Roni, 1572) fou un teòric musical, madrigalista i compositor italìa del Renaixement.

Nou!!: 1561 і Nicola Vicentino · Veure més »

Nicolau de Mercoeur

Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.

Nou!!: 1561 і Nicolau de Mercoeur · Veure més »

Nicolau I Ludovisi

Nicolau I Ludovisi (1613-Càller 25-12-1664), era fill de Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flaminia Bentivoglio.

Nou!!: 1561 і Nicolau I Ludovisi · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1561 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Obata Toramori

Obata Toramori (小 畠 虎 盛, 1491 - 14 de juliol del 1561) va ser general japonès sota el servei del clan Takeda durant el període Sengoku de la història del Japó.

Nou!!: 1561 і Obata Toramori · Veure més »

Obertura Ruy López

La Ruy López, també anomenada Partida espanyola, Obertura espanyola, Tortura espanyola, o, simplement Espanyola, és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments: La Ruy López és una de les obertures més populars, amb un elevat nombre de variants a l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (ECO): tots els codis des del C60 fins al C99 hi estan assignats.

Nou!!: 1561 і Obertura Ruy López · Veure més »

Onofre Almudèver

Onofre Almudèver, també citat com Onofre Almudéver (València, segle XVI - segle XVII) va ser un editor i poeta valencià.

Nou!!: 1561 і Onofre Almudèver · Veure més »

Onofre Pou Cellers

Onofre Pou Cellers, a vegades citat com a Onofre Pau o Onofre Pablo, fou un religiós, jurista i rector de la Universitat de l'Estudi General (1582-84) va néixer al, probablement a Barcelona o en terres gironines i residí a València i a Perpinyà.

Nou!!: 1561 і Onofre Pou Cellers · Veure més »

Orde Basilià Italià de Grottaferrata

LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005. Els monjos que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.B.I.

Nou!!: 1561 і Orde Basilià Italià de Grottaferrata · Veure més »

Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.

Nou!!: 1561 і Orde de cavalleria · Veure més »

Orde de Frares Menors Descalços

L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.

Nou!!: 1561 і Orde de Frares Menors Descalços · Veure més »

Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir

L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.

Nou!!: 1561 і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »

Orde dels Trinitaris Descalços

L'Orde dels Trinitaris Descalços és un orde religiós cristià fundat, el 1599, per sant Joan Baptista de la Concepció com a reforma de l'orde de la Santíssima Trinitat i amb l'objectiu de tornar al rigor i la puresa de la regla de l'orde en els seus primers temps.

Nou!!: 1561 і Orde dels Trinitaris Descalços · Veure més »

Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

Nou!!: 1561 і Orde Livonià · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: 1561 і Orde Trinitari · Veure més »

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Nou!!: 1561 і Palau Reial de Madrid · Veure més »

Parlament de Bretanya

Encapçalament d'un reglament del Parlament de Bretanya (1679) El Parlament de Bretanya fou un parlament de l'Antic règim francès creat el 1554 per un edicte del rei Enric II de França, amb seu permanent al palau del Parlament de Bretanya a partir del 1709 fins que fou dissolt arran de la Revolució francesa el 1790.

Nou!!: 1561 і Parlament de Bretanya · Veure més »

Passis Foral

El passis foral (en basc foru pase) era la denominació d'una facultat inscrita en l'àmbit del Dret foral del Regne de Navarra i del País Basc per no complir les ordres emanades de la Monarquia espanyola declarant-les nul·les si atemptaven contra la seva legislació pròpia, els Furs.

Nou!!: 1561 і Passis Foral · Veure més »

Patan (Gujarat)

Patan és una ciutat i municipi del Gujarat, capital del districte de Patan.

Nou!!: 1561 і Patan (Gujarat) · Veure més »

Peó (escacs)

Un peó blanc En escacs, el peó (♙♟) és una peça menor, considerada la peça més feble del joc.

Nou!!: 1561 і Peó (escacs) · Veure més »

Pedro de Ursúa

Pedro de Ursúa (Arizkun, Navarra, 1526 – 1561) fou un conquistador d'Amèrica per a la Monarquia Hispànica del.

Nou!!: 1561 і Pedro de Ursúa · Veure més »

Pedro Menéndez de Avilés

Pedro Menéndez de Avilés (Avilés, 15 de febrer de 1519 - Santander, 16 de setembre de 1574), adelantado, fou el primer governador espanyol de la Florida espanyola.

Nou!!: 1561 і Pedro Menéndez de Avilés · Veure més »

Pere Alberc i Ferrament

Pere Alberch i Ferrament, també conegut com a Pere Alberch i Vila (Vic, 1517 - Barcelona, 1582) fou un organista, orguener i compositor del Renaixement català.

Nou!!: 1561 і Pere Alberc i Ferrament · Veure més »

Pere d'Alcàntara

Pere d'Alcàntara, o en castellà Pedro de Alcántara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562) va ser un frare franciscà observant de tendència reformadora; va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana i de l'Orde de Frares Menors Descalços.

Nou!!: 1561 і Pere d'Alcàntara · Veure més »

Pere de Castellet i d'Icart

Pere de Castellet i d'Icart (Tarragona, ? — ~1571) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: 1561 і Pere de Castellet i d'Icart · Veure més »

Pietat Rondanini

La Pietat Rondanini es troba al castell Sforzesco de Milà, és considerada l'última obra esculpida per Miquel Àngel.

Nou!!: 1561 і Pietat Rondanini · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: 1561 і Pius IV · Veure més »

Plaça Major (Madrid)

La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.

Nou!!: 1561 і Plaça Major (Madrid) · Veure més »

Porlamar

Vista de Porlamar Porlamar és una ciutat situada al sud-est de l'illa de Margarita, Veneçuela.

Nou!!: 1561 і Porlamar · Veure més »

Porta Pia

La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.

Nou!!: 1561 і Porta Pia · Veure més »

Portada/efemèride juliol 26

26.

Nou!!: 1561 і Portada/efemèride juliol 26 · Veure més »

Portugalete

Portugalete (Portugaldeta en èuscar) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Gran Bilbao.

Nou!!: 1561 і Portugalete · Veure més »

Potosí

Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.

Nou!!: 1561 і Potosí · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1561 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Pratabgarh

Escut Residència de Mewar Partabgarh o Pratapgarh fou un principat de l'Índia, a la residència de Mewar a la Rajputana.

Nou!!: 1561 і Principat de Pratabgarh · Veure més »

Província de Mendoza

Mendoza és una província argentina en l'oest del país.

Nou!!: 1561 і Província de Mendoza · Veure més »

Pussy

Pussy (pronunciat en francès) és un petit poble a la comuna de La Léchère, al departament de Savoia de França.

Nou!!: 1561 і Pussy · Veure més »

Químic

Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.

Nou!!: 1561 і Químic · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: 1561 і Química · Veure més »

Rajgarh (thakurat)

Rajgarh fou un estat tributari protegit, del tipus thakurat garantit, inicialment a l'agència de Bhopawar i després a l'agència de Malwa, a l'Índia central.

Nou!!: 1561 і Rajgarh (thakurat) · Veure més »

Rapè

Rapè britànic. El rapè és un preparat de tabac molt i habitualment aromatitzat disposat per ser consumit per via nasal.

Nou!!: 1561 і Rapè · Veure més »

Reial Alcàsser de Madrid

El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.

Nou!!: 1561 і Reial Alcàsser de Madrid · Veure més »

Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi

La Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi va ser una organització del de fabricants tèxtils d'Alcoi que fabricava teixit que era emprat en els exèrcits reials del Rei Carles IV d'Espanya.

Nou!!: 1561 і Reial Fàbrica de Panys d'Alcoi · Veure més »

Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera

LErmita, lErmitori i, finalment, el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, és un conjunt devocional catòlic amb un temple i diverses edificacions annexes, d'estil renaixentista i barroc, amb restes gòtiques.

Nou!!: 1561 і Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera · Veure més »

Reinas (sèrie de televisió)

Reinas és una sèrie de televisió espanyola i britànica que es va emetre entre el 24 de gener i el 28 de febrer de 2017 i que exposava la rivalitat entre Maria Stuart, reina d'Escòcia, i Elisabet I, reina d'Anglaterra.

Nou!!: 1561 і Reinas (sèrie de televisió) · Veure més »

Renaixement hispànic

''Sant Domènec''. Museu del Prado (1475). Obra de Pedro Berruguete pintat per al convent de Santo Tomàs. Des d'un punt artístic destaca per l'assoliment de la perspectiva i uns detalls reeixits. Tanmateix té un alt valor històric car mostra un acte de fe de l'època. El Renaixement hispànic fa referència a la introducció de les formes artístiques del Renaixement a la península Ibèrica a la fi del, malgrat que no es desenvolupà fins ben entrat el.

Nou!!: 1561 і Renaixement hispànic · Veure més »

Renaixement nacional de Romania

alt.

Nou!!: 1561 і Renaixement nacional de Romania · Veure més »

Ria de Bilbao

La ria de Bilbao o estuari de Bilbao (en basc Bilboko itsasadarra) és un estuari format pels rius Ibaizabal Kadagua i Nerbioi.

Nou!!: 1561 і Ria de Bilbao · Veure més »

Ridolfo Ghirlandaio

Ridolfo Ghirlandaio o Ghirlandajo (Florència, 14 de febrer de 1483 — 6 de juny de 1561) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu principalment a Florència.

Nou!!: 1561 і Ridolfo Ghirlandaio · Veure més »

Robert de Lenoncourt

Robert Lenoncourt, 1510 - 2 de febrer de 1561, va ser bisbe de Châlons-en-Champagne i Metz, arquebisbe d'Embrun, Auxerre, Sabine, Arles i Tolosa.

Nou!!: 1561 і Robert de Lenoncourt · Veure més »

Ruy López de Segura

Ruy López de Segura (Zafra, c. 1530 – Madrid, c. 1580), va ser un clergue i jugador d'escacs extremeny.

Nou!!: 1561 і Ruy López de Segura · Veure més »

Salm-Dhaun

El wild i ringraviat de Salm-Dhaun fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgida el 1499 per divisió del comtat de Salm Nou (Salm-Vosges).

Nou!!: 1561 і Salm-Dhaun · Veure més »

Salm-Grumbach

Salm-Grumbach fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit el 1561 per divisió de la branca de Salm-Dhaun.

Nou!!: 1561 і Salm-Grumbach · Veure més »

Salm-Neuweiler

El wild i ringraviat de Salm-Neuweiler fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit per divisió de Salm-Dhaun el 1561.

Nou!!: 1561 і Salm-Neuweiler · Veure més »

Salm-Puttlingen

Salm-Puttlingen fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit el 1697 per divisió de la branca de Salm-Dhaun.

Nou!!: 1561 і Salm-Puttlingen · Veure més »

San Caesareo de Appia

San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.

Nou!!: 1561 і San Caesareo de Appia · Veure més »

San Salvador (Venècia)

San Salvador (nom venecià) és una església de Venècia, al barri de San Marco, propera al Gran Canal.

Nou!!: 1561 і San Salvador (Venècia) · Veure més »

Sandwich (Kent)

Sandwich (pronunciat /ˈsændwᵻdʒ/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a la vora del riu Stour.

Nou!!: 1561 і Sandwich (Kent) · Veure més »

Sant Esteve de Bordils

Sant Esteve de Bordils és l'església parroquial del municipi de Bordils, al Gironès.

Nou!!: 1561 і Sant Esteve de Bordils · Veure més »

Sant Gil d'Albió

Sant Gil d'Albió és l'església parroquial de la població d'Albió, del municipi de Llorac (Conca de Barberà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1561 і Sant Gil d'Albió · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: 1561 і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Santa Maria de Rye

L'església de Santa Maria de Rye ha dominat durant gairebé 900 anys el turó en el qual la ciutat vella de Rye, East Sussex, està ubicada.

Nou!!: 1561 і Santa Maria de Rye · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: 1561 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Maria sopra Minerva va ser creat pel Papa Pau IV el 24 de març de 1557.

Nou!!: 1561 і Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici) · Veure més »

Santa Sabina (títol cardenalici)

El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.

Nou!!: 1561 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »

Sebastián Aguilera de Heredia

Sebastián Aguilera de Heredia (Saragossa, 15 d'agost de 1561 – 16 de desembre de 1627) fou un organista i compositor espanyol.

Nou!!: 1561 і Sebastián Aguilera de Heredia · Veure més »

Segimon II August

Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).

Nou!!: 1561 і Segimon II August · Veure més »

Semiz Ali Paixà

Semiz Ali Paixà (Albània, ? - Istanbul, 28 de juny de 1565) fou un militar otomà que governà Rumèlia i Egipte i que arribà a gran visir otomà (1561-65).

Nou!!: 1561 і Semiz Ali Paixà · Veure més »

Serventes de Maria

L'Orde de les Serventes de Maria, també anomenada de les Monges Servites, en llatí Ordo Servarum Beatae Virginis Mariae, és un institut de vida consagrada, concretament un orde mendicant femení, branca femenina monàstica de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: 1561 і Serventes de Maria · Veure més »

Shlomo Halevi Alkabetz

Shlomo Halevi Alkabetz (Tessalònica, 1500 - Safed, 1576) (en hebreu: שלמה אלקבץ) va ser un rabí, un cabalista, i un poeta, conegut per haver escrit la cançó Lekhà Dodí.

Nou!!: 1561 і Shlomo Halevi Alkabetz · Veure més »

Sidoni d'Ais

Sidoni d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I) o Celidoni és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el segon bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura es basa en la d'un personatge del Nou Testament i en la de Sant Sidoni Apol·linar, bisbe de Clarmont. També s'ha identificat amb el llegendari bisbe Restitut de Tricastin.

Nou!!: 1561 і Sidoni d'Ais · Veure més »

Sokollu Mehmed Paixà

Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: 1561 і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: 1561 і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: 1561 і Sometent · Veure més »

Sultanat de Berar

El sultanat de Berar fou un dels sultanats successors del bahmànides de Dècan el 1490.

Nou!!: 1561 і Sultanat de Berar · Veure més »

Tabarka

Tabarka des del turó Tabarka és una ciutat de Tunísia a la governació de Jendouba, on forma l'única delegació de la costa, situada uns 58 km al nord de Jendouba i a 17 km de la frontera algeriana.

Nou!!: 1561 і Tabarka · Veure més »

Táchira

Táchira és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela.

Nou!!: 1561 і Táchira · Veure més »

Tielman Susato

Soest, probable ciutat natal de Susato. Tielman Susato (també Tylman) (ca. 1510/15 - després de 1570) fou un compositor, instrumentista i editor flamenc del Renaixement que va treballar a Anvers.

Nou!!: 1561 і Tielman Susato · Veure més »

Tomàs Riba

Tomàs Riba (? - 1563) fou organista de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot entre 1554 i 1563.

Nou!!: 1561 і Tomàs Riba · Veure més »

Torre de Folch

La Torre de Folch o Torre Folch és al terme municipal del Forcall, a la comarca dels Ports de Morella, junts al terme de Villores, que dona l'accés és més fàcil des d'aquesta localitat, a la província de Castelló (País Valencià).

Nou!!: 1561 і Torre de Folch · Veure més »

Torre de Seva

La Torre de Seva és una masia fortificada que fou construïda per Bertran de Seva al.

Nou!!: 1561 і Torre de Seva · Veure més »

Torre Picada

La Torre Picada és una torre de defensa situada dalt d'un puig a 160 metres que mira sobre el Port de Sóller, a Mallorca.

Nou!!: 1561 і Torre Picada · Veure més »

Tufal Khan Dakhni

Tufal Khan Dakhni fou un sultà, considerat el darrer imadxàhida de Berar.

Nou!!: 1561 і Tufal Khan Dakhni · Veure més »

Txitximeques

400px El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.

Nou!!: 1561 і Txitximeques · Veure més »

Uesugi Kenshin

Uesugi Kenshin (上杉 謙信, Uesugi Kenshin) (Província d'Echigo, 21 de gener 1530 - Província d'Echigo, 13 de març de 1578) fou un dàimio japonès durant el període anomenat període Sengoku i un dels personatges més destacats d'aquest període.

Nou!!: 1561 і Uesugi Kenshin · Veure més »

Ulisse Aldrovandi

Ulisse Aldrovandi (Bolonya 1522 - ibíd. 1605) va ser un científic i naturalista italià. És usualment referit, especialment en cites antigues, com Aldrovandus; i en italià també apareix com Aldroandi.

Nou!!: 1561 і Ulisse Aldrovandi · Veure més »

Uluj Ali

Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí, de malnom «l'Apòstata» (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà.

Nou!!: 1561 і Uluj Ali · Veure més »

Unió de Lublin

Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.

Nou!!: 1561 і Unió de Lublin · Veure més »

Valdepeñas (vi)

La Denominació d'Origen Valdepeñas és una de les institucions Vitivinícoles més importants d'Espanya.

Nou!!: 1561 і Valdepeñas (vi) · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: 1561 і Vilassar de Dalt · Veure més »

Villalba de Rioja

Villalba de Rioja és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, al vessant sud dels montes Obarenes.

Nou!!: 1561 і Villalba de Rioja · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1561 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.

Nou!!: 1561 і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: 1561 і Xibànides · Veure més »

Yamamoto Kansuke

Yamamoto Kansuke (山 本 勘 助, 1501-1561) va ser un samurai japonès del i un dels vint-i-quatre generals de Takeda Shingen, els quals comptaven amb la seva total confiança.

Nou!!: 1561 і Yamamoto Kansuke · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1561 і 11 de juliol · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1561 і 14 d'abril · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: 1561 і 1559 · Veure més »

1602

El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.

Nou!!: 1561 і 1602 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1561 і 1623 · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1561 і 17 de juliol · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1561 і 22 de gener · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1561 і 25 de juny · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1561 і 26 de juliol · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1561 і 29 de desembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant