Accés més ràpid que el navegador!
231 les relacions: Abadia del Mont Saint-Michel, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Afanassi Nikitin, Ahmad Xah I Gudjarati, Ala al-Dawla Abd Allah, Albània, Alfons V de Ribagorça, Alonso González de Herrera, Andreu Bertran, Antoni I Ordelaffi, Antonio Beccadelli, Antonio Pollaiuolo, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Zagreb, Artur III de Bretanya, Atis-Amor, Avemaria, Ínal al-Ajrud, Barsbay, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basili II de Moscou, Bernat d'Esplugues, Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, Bernat Despuig, Bernat II de Cabrera, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Betlem, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Coserans, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Gurk, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Langres, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lescar, Bisbat de Mâcon, ..., Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Noto, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Włocławek, Blankenberge, Carles I de Borgonya, Carles II de Borbó, Carles IV del Maine, Carles VI de França, Castell de Ludza, Castell de Xàtiva, Català antic, Català clàssic, Catedral de Barcelona, Cervia, Cesena, Cisma d'Occident, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Langres, Comtat de Ligny, Comtat de Penthièvre, Comtat de Saint Pol, Comtat del Charolais, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Constança de Cabrera, Constanza da Varano, Contessina de Bardi, Corts de Barcelona (1431-1434), Cosme el Vell, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Damad II İbrahim Bey, Della Rovere, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dinastia Avís, Dinastia ruríkida, Districte de Narmadapuram, Donatello, Ducat de Luxemburg, Ducat de Màntua, Edat moderna, Eduard I de Portugal, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Elisabet de Baviera (reina de França), Escola borgonyona, Escut d'Alemanya, Escut de Romania, Escut i bandera de Sumacàrcer, Esteve III de Moldàvia, Felip III de Borgonya, Felipa de Lancaster, Feodòssia, Ferran de Portugal i d'Aragó, Fra Angelico, Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt, Francesc Sforza, Francesca Romana, Gabriel Canyelles, Gandia, Generacions (llibre), Ghiyath al-Din Baysonghor, Gregori Mammes, Grote Kerk (Haarlem), Guerra de Bàndols, Guerres hussites, Guillaume Dufay, Guillem Ramon V de Montcada i d'Alagó, Guiu Antoni Manfredi, Hacı I Giray, Història de la llengua catalana, Història de Roma, Hussites, Ibrahim Sultan, Iraki, Isabel de Portugal i de Lancaster, Iskandar ibn Kara Yusuf, Jahan-Xah, Jaume Cirera, Jaume d'Armanyac-Nemours, Jaume de Coïmbra i d'Urgell, Jaume II Appiani, Jaume II Crispo, Jaume II d'Urgell, Joan de Palomar, Joan el Sense Fe, Joan Francesc I Gonzaga, Joan I de Portugal, Joan II Crispo, Joan III Malatesta de Sogliano, Joan V l'Anglòfil, Joan Voltes, Joana de França (duquessa de Bretanya), Joana de Laval, Joanot Martorell, Kara Yülük Osman Bey, Kostromà, L'Alcúdia, Lahore, Lüleburgaz, Leon Battista Alberti, Les Oluges, Lidwina de Schiedam, Llista d'anys, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de compositors medievals, Llista de comtes de Provença, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants de Moldàvia, Llista de reis de Portugal, Llista de reis germànics, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Llista de virreis de Sicília, Llorenç de Mèdici el Vell, Lorenzo Giustiniani, Lucrezia Buti, Malatesta III Malatesta de Sogliano, Maraixi, Mare de Déu de la Humilitat (Fra Angelico), Margalida de Montferrat, Maria de Berry, Mariscal de França, Marsilio Ficino, Massa Trabària, Màntua, Michelozzo, Monestir d'Ipàtiev, Narmadapuram, Nóvgorod, Niccolò Albergati, Nicolau III d'Este, Oblates de Santa Francesca Romana, Oliver de Blois, Orde del Drac, Orde del Toisó d'Or, Ordelaffi, Ot de Montcada i de Luna, Palau dels Papes, Palazzo Vecchio, Panegyrici Latini, Pasai, Pere I de Luxemburg, Pere I de Portugal, Pere II d'Urgell, Pere Marginet, Pisanello, Pons Salarius, Príncep de Portugal, Província de Lorestan, Qara Qoyunlu, Ranakpur, Regne d'Hongria (medieval), Renaixement, Revolta del comte d'Urgell, Sant Pere d'Àger, Santuari de Nostra Senyora de San Luca, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Shah Muhammad ibn Qara Yússuf, Simó Salvador, Strelníky, Sultanat de Palembang, Thann, Varano, Vietnam, Vilanova (genealogia), Xah Rukh (timúrida), Zheng He, 1 de juny, 100 Grans Romanesos, 1437, 1485, 22 de novembre, 8 de setembre. Ampliar l'índex (181 més) »
Abadia del Mont Saint-Michel
Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.
Nou!!: 1433 і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »
Abd Al·lah ibn Ibrahim
Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.
Nou!!: 1433 і Abd Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »
Afanassi Nikitin
Afanassi Nikitin, Афанасий Никитин "Afanasi, fill de Nikita" (Tver c.1433 – Smolensk, 1475), fou un mercader, explorador i escriptor rus, Es va convertir en el primer europeu que va arribar a l'Índia al segle XV (més de 25 anys abans que ho fes el navegant portuguès Vasco da Gama).
Nou!!: 1433 і Afanassi Nikitin · Veure més »
Ahmad Xah I Gudjarati
El famós ''jali'' de la Mesquita de Sidi Saiyyed construïda per Ahmad Shah, a Ahmedabad. Ahmad Shah I fou sultà de Gujarat.
Nou!!: 1433 і Ahmad Xah I Gudjarati · Veure més »
Ala al-Dawla Abd Allah
Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).
Nou!!: 1433 і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: 1433 і Albània · Veure més »
Alfons V de Ribagorça
Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).
Nou!!: 1433 і Alfons V de Ribagorça · Veure més »
Alonso González de Herrera
Alonso González de Herrera fou un noble castellà, guarda major i secretari de cambra de Joan II de Castella.
Nou!!: 1433 і Alonso González de Herrera · Veure més »
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Nou!!: 1433 і Andreu Bertran · Veure més »
Antoni I Ordelaffi
Antoni I Ordelaffi fou fill de Francesc III Ordelaffi.
Nou!!: 1433 і Antoni I Ordelaffi · Veure més »
Antonio Beccadelli
Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: 1433 і Antonio Beccadelli · Veure més »
Antonio Pollaiuolo
Dafne Antonio di Jacopo Benci, anomenat Antonio Pollaiuolo (17 de gener del 1432 / 1433, Florència - 4 de febrer del 1498, Roma, Estats pontificis), va ser un pintor, escultor, orfebre i gravador italià del Renaixement, que així mateix va perfeccionar l'art de l'esmaltat.
Nou!!: 1433 і Antonio Pollaiuolo · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Pescara-Penne
Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »
Arquebisbat de Rossano-Cariati
Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »
Arquebisbat de Zagreb
El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1433 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Nou!!: 1433 і Artur III de Bretanya · Veure més »
Atis-Amor
Atis-Amor és una escultura de bronze de Donatello, que data a la ratlla de 1440-1443.
Nou!!: 1433 і Atis-Amor · Veure més »
Avemaria
Madona de Pompeo Batoni, 1742 Lavemaria és una oració cristiana dirigida a Maria, mare de Jesús.
Nou!!: 1433 і Avemaria · Veure més »
Ínal al-Ajrud
Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).
Nou!!: 1433 і Ínal al-Ajrud · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: 1433 і Barsbay · Veure més »
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.
Nou!!: 1433 і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »
Basili II de Moscou
Basili II al seu casament, al mig de la pintura amb la mà dreta alçada i la corona Vassili Vassílievitx "Tiomni" (Moscou, 10 de març de 1415 - Moscou, 27 de març de 1462).
Nou!!: 1433 і Basili II de Moscou · Veure més »
Bernat d'Esplugues
Bernat d'Esplugues (? – Barcelona, 21 de febrer de 1433) fou un notari i escrivà del Consell de la Ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1433 і Bernat d'Esplugues · Veure més »
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera (? - 1433), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: 1433 і Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera · Veure més »
Bernat Despuig
Retaule de Sant Miquel de la Seu d'Urgell Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451) fou un pintor gòtic català, col·laborador de Jaume Cirera, amb qui va treballar durant el segon quart del.
Nou!!: 1433 і Bernat Despuig · Veure més »
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Nou!!: 1433 і Bernat II de Cabrera · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »
Bisbat d'Argyll i de les Illes
Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: 1433 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Betlem
La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Betlem · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Forlì-Bertinoro
La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de La Rochelle i Saintes
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1433 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Lavaur · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »
Bisbat de Mostar-Tomislavgrad
L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »
Bisbat de Noto
El bisbat de Noto (italià: Diocesi di Noto; llatí: Dioecesis Cuneensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siracusa, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Noto · Veure més »
Bisbat de Nuoro
Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Nuoro · Veure més »
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »
Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat de Włocławek
La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Nou!!: 1433 і Bisbat de Włocławek · Veure més »
Blankenberge
Blankenberge és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del Blankenbergse Vaart i el Mar del Nord a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: 1433 і Blankenberge · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: 1433 і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles II de Borbó
Carles II de Borbó (Moulins 1433 - Lió, 13 de setembre de 1488), fou un prelat francès que va ser arquebisbe de Lió (1444- 1488) i després duc de Borbó i Alvèrnia.
Nou!!: 1433 і Carles II de Borbó · Veure més »
Carles IV del Maine
Tomba de Carles IV d'Anjou, comte del Maine, a la catedrale de Mans, escultura atribuïda a Francesco Laurana d'atzur sembrat de lliris d'or i la bordure de gules, carregada al cantó de lleó de plata Carles IV d'Anjou, nascut el 14 d'octubre de 1414 a Montils-lès-Tours, mort el 10 d'abril de 1472 a Neuvy-le-Roi, fou comte del Maine de 1434 a 1472 i de Guisa de 1444 a 1472, fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó; fou un príncep de la sang francès que va ser sobretot el favorit de Carles VII de França de 1433 a 1445.
Nou!!: 1433 і Carles IV del Maine · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: 1433 і Carles VI de França · Veure més »
Castell de Ludza
El Castell de Ludza era un castell medieval construït en estil gòtic, situat al costat d'una església catòlica, i sobre el mateix lloc que va ocupar un antic castell de fusta en el centre de la població de Ludza, a l'est de Latgàlia a Letònia.
Nou!!: 1433 і Castell de Ludza · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: 1433 і Castell de Xàtiva · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: 1433 і Català antic · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: 1433 і Català clàssic · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1433 і Catedral de Barcelona · Veure més »
Cervia
Cervia (en emilià-romanyol Zirvia) és una ciutat italiana de l'Emília-Romanya, província de Ravenna, amb prop de 30.000 habitants.
Nou!!: 1433 і Cervia · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1433 і Cesena · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: 1433 і Cisma d'Occident · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: 1433 і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: 1433 і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Langres
El comtat de Langres fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Langres, l'antic pagus Lingonensis poblat pel poble dels lingons.
Nou!!: 1433 і Comtat de Langres · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: 1433 і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Nou!!: 1433 і Comtat de Penthièvre · Veure més »
Comtat de Saint Pol
El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.
Nou!!: 1433 і Comtat de Saint Pol · Veure més »
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Nou!!: 1433 і Comtat del Charolais · Veure més »
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Nou!!: 1433 і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »
Constança de Cabrera
Constança de Cabrera (Blanes, Selva, ? - Barcelona, 8 de setembre de 1433) fou abadessa dels monestirs de monges cistercenques de Santa Maria de Vallbona i després de Santa Maria de Valldonzella.
Nou!!: 1433 і Constança de Cabrera · Veure més »
Constanza da Varano
Constanza da Varano (Camerino, 1426–Pesaro, 1447) va ser una dama i poetessa italiana, coneguda per haver escrit diverses cartes, oracions i poemes en llatí.
Nou!!: 1433 і Constanza da Varano · Veure més »
Contessina de Bardi
Contessina de Bardi (Florència, República de Florència vers el 1390 - íd. 1473) fou una donzella florentina que es casà amb Cosme el Vell.
Nou!!: 1433 і Contessina de Bardi · Veure més »
Corts de Barcelona (1431-1434)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.
Nou!!: 1433 і Corts de Barcelona (1431-1434) · Veure més »
Cosme el Vell
Cosme de Mèdici —Cosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.
Nou!!: 1433 і Cosme el Vell · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: 1433 і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Damad II İbrahim Bey
Damad II İbrahim Bey també Tadj al-Din Ibrahim Bey fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1433 і Damad II İbrahim Bey · Veure més »
Della Rovere
Blasó de la família Della Rovere. Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona.
Nou!!: 1433 і Della Rovere · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Nou!!: 1433 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »
Dinastia Avís
Joan I de Portugal, fundador de la dinastia d'Avís La dinastia d'Avís (en portuguès antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.
Nou!!: 1433 і Dinastia Avís · Veure més »
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).
Nou!!: 1433 і Dinastia ruríkida · Veure més »
Districte de Narmadapuram
El districte de Narmadapuram, conegut anteriorment com a districte de Hoshangabad, és una divisió administrativa a l'estat de Madhya Pradesh, Índia, amb capital a Narmadapuram.
Nou!!: 1433 і Districte de Narmadapuram · Veure més »
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Nou!!: 1433 і Donatello · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: 1433 і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: 1433 і Ducat de Màntua · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: 1433 і Edat moderna · Veure més »
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Nou!!: 1433 і Eduard I de Portugal · Veure més »
Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Elionor d'Aragó (?, 1400 - Toledo 1445), princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1433-1338) i regent de Portugal (1438-1439).
Nou!!: 1433 і Elionor d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Nou!!: 1433 і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »
Escola borgonyona
El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.
Nou!!: 1433 і Escola borgonyona · Veure més »
Escut d'Alemanya
L'escut d'Alemanya és un dels símbols estatals més antics d'Europa i un dels senyals més antics del món.
Nou!!: 1433 і Escut d'Alemanya · Veure més »
Escut de Romania
L'escut de Romania fou adoptat pel Parlament el 10 de setembre de 1992 com a escut representatiu del nou estat postsocialista.
Nou!!: 1433 і Escut de Romania · Veure més »
Escut i bandera de Sumacàrcer
L'escut i la bandera Sumacàrcer són els símbols representatius de Sumacàrcer, municipi del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: 1433 і Escut i bandera de Sumacàrcer · Veure més »
Esteve III de Moldàvia
Esteve el Gran o Esteve III de Moldàvia (Borzești 1433, – 2 de juliol de 1504), en romanès es diu Ştefan cel Mare (Esteve el Gran) Ştefan cel Mare şi Sfânt (Esteve el Gran i Sant), fill de Bogdan II de Moldàvia, va governar com a príncep Moldàvia entre 1457 i 1504 i és el màxim representant de la casa de Muşat.
Nou!!: 1433 і Esteve III de Moldàvia · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: 1433 і Felip III de Borgonya · Veure més »
Felipa de Lancaster
Felipa de Lancaster (Leicester, Regne Unit 1360 - Odivelas 1415), princesa anglesa i reina consort de Portugal (1387-1415).
Nou!!: 1433 і Felipa de Lancaster · Veure més »
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Nou!!: 1433 і Feodòssia · Veure més »
Ferran de Portugal i d'Aragó
Ferran de Portugal i d'Aragó (Almeirim, Portugal, 1433 - Setúbal, 1470) fou infant de Portugal, segon duc de Viseu (1460-1470) i conestable de Portugal.
Nou!!: 1433 і Ferran de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Fra Angelico
Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».
Nou!!: 1433 і Fra Angelico · Veure més »
Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt
Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt (1408 - Esglésies? 1480), baró de Nules i primer comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: 1433 і Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i de Queralt · Veure més »
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Nou!!: 1433 і Francesc Sforza · Veure més »
Francesca Romana
Francesca de Roma o Francesca Romana (Roma, 1384 - 1440) va ésser una vídua, després religiosa i fundadora de la comunitat de les Oblates de Santa Francesca Romana.
Nou!!: 1433 і Francesca Romana · Veure més »
Gabriel Canyelles
Gabriel Canyelles (Barcelona ? - ? 15 de maig de 1449), fou un notari i escrivà barceloní.
Nou!!: 1433 і Gabriel Canyelles · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: 1433 і Gandia · Veure més »
Generacions (llibre)
Generacions és el títol del llibre de William Strauss i Neil Howe, que tracta sobre la idea de generació com a unitat cultural i que afirma que durant tota la història recent s'han anat succeint diferents arquetipus generacionals que expliquen el canvi de valors.
Nou!!: 1433 і Generacions (llibre) · Veure més »
Ghiyath al-Din Baysonghor
Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.
Nou!!: 1433 і Ghiyath al-Din Baysonghor · Veure més »
Gregori Mammes
Gregori Mammes o Gregori Melissè (Gregorius Mammas o Gregorius Melissenus) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, i patriarca de Constantinoble, conegut també amb el nom de Gregori Estrategòpul (Strategopulos, Στρατηγόπουλος).
Nou!!: 1433 і Gregori Mammes · Veure més »
Grote Kerk (Haarlem)
La Grote Kerk o Sint-Bavokerk és l'església més gran a la ciutat neerlandesa de Haarlem.
Nou!!: 1433 і Grote Kerk (Haarlem) · Veure més »
Guerra de Bàndols
Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.
Nou!!: 1433 і Guerra de Bàndols · Veure més »
Guerres hussites
Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
Nou!!: 1433 і Guerres hussites · Veure més »
Guillaume Dufay
Guillaume Dufay (o també Du Fay, Du Fayt) (c. 1397 - 27 de novembre de 1474), va ser el compositor més famós del a Europa.
Nou!!: 1433 і Guillaume Dufay · Veure més »
Guillem Ramon V de Montcada i d'Alagó
Guillem Ramon de Montcada i d'Alagó (Sicília, segle XV - Ciminna, Sicília, 1466/68), baró de Caltanissetta fou un noble sicilià.
Nou!!: 1433 і Guillem Ramon V de Montcada i d'Alagó · Veure més »
Guiu Antoni Manfredi
Guiu Antoni Manfredi -Guidantonio Manfredi- conegut per Guidaccio o Guindazzo (Faenza, 1407 - Bagni di Petriolo, 20 de juny de 1443) va ser senyor sobirà i vicari pontifici de Faenza i senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio, i comte de Brisighella i Val Lemone, primer associat a son germà Carles I Manfredi i després sol.
Nou!!: 1433 і Guiu Antoni Manfredi · Veure més »
Hacı I Giray
Hacı I Giray (abans Hadjdji Giray) (? - 1466) fou el fundador de la dinastia gengiskhànida de kans de Crimea anomenada Dinastia Giray.
Nou!!: 1433 і Hacı I Giray · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: 1433 і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: 1433 і Història de Roma · Veure més »
Hussites
Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.
Nou!!: 1433 і Hussites · Veure més »
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Nou!!: 1433 і Ibrahim Sultan · Veure més »
Iraki
Els Iraki o Hajji foren una dinastia autonoma de l'Iraq Ajamita en la zona en disputa entre els kara koyunlu i els timúrides.
Nou!!: 1433 і Iraki · Veure més »
Isabel de Portugal i de Lancaster
Isabel de Portugal i de Lancaster, també dita Isabel de Portugal o Isabel d'Avís,(Évora, 1397 - Dijon, 1471) fou infanta de Portugal i duquessa consort de Borgonya (1430-1467).
Nou!!: 1433 і Isabel de Portugal i de Lancaster · Veure més »
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: 1433 і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: 1433 і Jahan-Xah · Veure més »
Jaume Cirera
Retaule de Sant Miquel i Sant Pere (MNAC) Jaume Cirera (primera meitat del) fou un pintor gòtic català, deixeble i col·laborador de Jaume Cabrera.
Nou!!: 1433 і Jaume Cirera · Veure més »
Jaume d'Armanyac-Nemours
Jaume d'Armanyac, duc de Nemours, (c. 1433 - París, 4 d'agost de 1477), va ser un noble francès.
Nou!!: 1433 і Jaume d'Armanyac-Nemours · Veure més »
Jaume de Coïmbra i d'Urgell
El cardenal-infant Jaume de Coïmbra i d'Urgell, també conegut com a Jaume d'Avis i d'Urgell o Jaume de Portugal (Coïmbra, 1433- Florència, 1459) fou un noble portuguès de la Casa d'Avís i alhora membre de la Casa Reial Catalana (Casa d'Avis-Urgell), que esdevindria cardenal i administrador apostòlic de Lisboa.
Nou!!: 1433 і Jaume de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Jaume II Appiani
Jaume II Appiani (Piombino 1401-1441) fou fill de Gerard Lleonard Appiani.
Nou!!: 1433 і Jaume II Appiani · Veure més »
Jaume II Crispo
Jaume II Crispo, nascut el 1426 fou el tretzè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: 1433 і Jaume II Crispo · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: 1433 і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan de Palomar
Joan de Palomar (Barcelona, segona meitat del - ?, 1433) fou un eclesiàstic i un jurista canonista.
Nou!!: 1433 і Joan de Palomar · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: 1433 і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Francesc I Gonzaga
Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433.
Nou!!: 1433 і Joan Francesc I Gonzaga · Veure més »
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Nou!!: 1433 і Joan I de Portugal · Veure més »
Joan II Crispo
Joan II Crispo, nascut el 1388, fou el dotzè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: 1433 і Joan II Crispo · Veure més »
Joan III Malatesta de Sogliano
Joan III Malatesta de Sogliano (1377 - 1442) conegut per Zanne (el seu nom en dialecte romanyol) fou fill de Malatesta II Malatesta de Sogliano.
Nou!!: 1433 і Joan III Malatesta de Sogliano · Veure més »
Joan V l'Anglòfil
Joan V de Bretanya Joan V de Bretanya també conegut sota el nom per diversos noms Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent.
Nou!!: 1433 і Joan V l'Anglòfil · Veure més »
Joan Voltes
Joan Voltes (Alforja 1433 - ?) va ser un pintor que entre els anys 1453-1459 va ser un aprenent al taller de Jaume Huguet, aquest li pagava un sou que va començant sent de 6 florins l'any i va augmentar a 12 florins.
Nou!!: 1433 і Joan Voltes · Veure més »
Joana de França (duquessa de Bretanya)
Joana de França o Joana de Valois (1391 - 1433), filla de Carles VI de França i la seua esposa Elisabet de Baviera-Ingolstadt, fou duquessa consort de Bretanya de 1399 a 1433 pel seu matrimoni (el 1396, quant tot just tenia cinc anys) amb el duc Joan V l'Anglòfil.
Nou!!: 1433 і Joana de França (duquessa de Bretanya) · Veure més »
Joana de Laval
El rei Renat i la seva esposa Joana són representats sobre un tríptic pintat per Nicolas Forment el 1475 esposat a la catedral d'Aix Joana de Laval (1433, Auray - 1498, Beaufort-en-Vallée fou la filla de Guiu XIV de Laval i d'Isabel de Bretanya. Es va casar el 10 de setembre de 1454 a Angers amb Renat I d'Anjou.
Nou!!: 1433 і Joana de Laval · Veure més »
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Nou!!: 1433 і Joanot Martorell · Veure més »
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Nou!!: 1433 і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »
Kostromà
Kostromà - Кострома - és una ciutat de la Rússia europea, situada a la confluència del Volga i el riu Kostromà.
Nou!!: 1433 і Kostromà · Veure més »
L'Alcúdia
L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Nou!!: 1433 і L'Alcúdia · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: 1433 і Lahore · Veure més »
Lüleburgaz
Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.
Nou!!: 1433 і Lüleburgaz · Veure més »
Leon Battista Alberti
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.
Nou!!: 1433 і Leon Battista Alberti · Veure més »
Les Oluges
Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Riu Sió.
Nou!!: 1433 і Les Oluges · Veure més »
Lidwina de Schiedam
Lidwina (Schiedam, 18 de març de 1380 - 14 d'abril de 1433) va ser una devota catòlica neerlandesa.
Nou!!: 1433 і Lidwina de Schiedam · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1433 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Nou!!: 1433 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1433 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1433 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1433 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 1433 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de compositors medievals
Llista de compositors medievals distribuïts per períodes.
Nou!!: 1433 і Llista de compositors medievals · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1433 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1433 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de governants de Moldàvia
Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).
Nou!!: 1433 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Nou!!: 1433 і Llista de reis de Portugal · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: 1433 і Llista de reis germànics · Veure més »
Llista de sobirans i presidents del territori rus
Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
Nou!!: 1433 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: 1433 і Llista de virreis de Sicília · Veure més »
Llorenç de Mèdici el Vell
Llorenç de Mèdici, anomenat Llorenç de Giovanni de Mèdici o Llorenç el Vell (en italià: Lorenzo di Giovanni de' Medici o Lorenzo il Vecchio) (Florència, República de Florència 1395 - íd. 1440) fou un banquer de la família Mèdici que va ser l'iniciador de la branca familiar anomenada "Il Popolano".
Nou!!: 1433 і Llorenç de Mèdici el Vell · Veure més »
Lorenzo Giustiniani
Lorenzo Giustiniani (Venècia, 1 de juliol del 1381 – 8 de gener del 1456) fou un arquebisbe catòlic italià, el primer que va portar el títol de patriarca de Venècia.
Nou!!: 1433 і Lorenzo Giustiniani · Veure més »
Lucrezia Buti
Lucrezia Buti (Florencia, 1433 - Segle XVI) fou una monja italiana; fou amant del pintor Filippo Lippi.
Nou!!: 1433 і Lucrezia Buti · Veure més »
Malatesta III Malatesta de Sogliano
Malatesta III Malatesta de Sogliano fou fill de Joan III Malatesta de Sogliano.
Nou!!: 1433 і Malatesta III Malatesta de Sogliano · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: 1433 і Maraixi · Veure més »
Mare de Déu de la Humilitat (Fra Angelico)
Mare de Déu de la Humilitat (títol original: Madonna dell'Umiltà) és un quadre del pintor florentí Fra Angelico pintat entre el 1433 i 1435 i exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, cedit en dipòsit pel Museu Thyssen-Bornemisza.
Nou!!: 1433 і Mare de Déu de la Humilitat (Fra Angelico) · Veure més »
Margalida de Montferrat
Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.
Nou!!: 1433 і Margalida de Montferrat · Veure més »
Maria de Berry
Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.
Nou!!: 1433 і Maria de Berry · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: 1433 і Mariscal de França · Veure més »
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Nou!!: 1433 і Marsilio Ficino · Veure més »
Massa Trabària
Massa Trabària és el nom donat a la regió muntanyosa entre els Alps de Luna i la part oriental dels Apenins, que inclou les valls del Metaure, del Foglia i l'Isauro.
Nou!!: 1433 і Massa Trabària · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: 1433 і Màntua · Veure més »
Michelozzo
Palau Mèdici de Florència Michelozzo di Bartolommeo, també dit Michelozzo Michelozzi (potser per error) o simplement Michelozzo (1396 – 1472), va ser un arquitecte i escultor de Florència (Itàlia).
Nou!!: 1433 і Michelozzo · Veure més »
Monestir d'Ipàtiev
El monestir d'Ipàtiev (Ипатьевский монастырь, Ipàtievski monastir) o monestir de Sant Hipaci està construït sobre la riba del Kostromà, prop de la ciutat de Kostromà.
Nou!!: 1433 і Monestir d'Ipàtiev · Veure més »
Narmadapuram
Narmadapuram és una ciutat de l'Índia a l'estat de Madhya Pradesh, capital del districte de Narmadapuram, situada a. Al cens del 2001 figura amb una població de 97.357 i per tant hauria superat àmpliament els 100.000 actualment (2009).
Nou!!: 1433 і Narmadapuram · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: 1433 і Nóvgorod · Veure més »
Niccolò Albergati
Niccolò Albergati (Bolonya, 1373 – Siena, 9 de maig de 1443) va ser un religiós cartoixà, proclamat cardenal de l'Església Catòlica Romana en 1426 per Martí V. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Nou!!: 1433 і Niccolò Albergati · Veure més »
Nicolau III d'Este
Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.
Nou!!: 1433 і Nicolau III d'Este · Veure més »
Oblates de Santa Francesca Romana
Les Oblates de Santa Francesca Romana (en llatí Congregatio Oblatarum Turris Speculorum) són una congregació religiosa de germanes, fundada per santa Francesca Romana (1384-1440).
Nou!!: 1433 і Oblates de Santa Francesca Romana · Veure més »
Oliver de Blois
Olivier de Blois o Oliver de Châtillon, fou comte de Penthièvre (1404- 1433), vescomte de Llemotges, senyor d'Avesnes, mort el 8 de setembre de 1433 al castell d'Avesnes, fill de Joan I de Châtillon i de Margarida de Clisson; net de la duquessa Joana de Penthièvre i de Carles de Blois.
Nou!!: 1433 і Oliver de Blois · Veure més »
Orde del Drac
L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.
Nou!!: 1433 і Orde del Drac · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: 1433 і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Ordelaffi
Els Ordelaffi eren una família nobiliària italiana que va governar a Forlì, Cesena, Forlimpopoli, Bertinoro i Castrocaro als segles i. No se sap com van accedir al poder però el 1302 Scarpetta Ordelaffi, que era gibel·lí, se'n titulava vicari pontifici i fou capità del poble de Forlì i més tard va dominar Bertinoro (1306), Forlimpopoli i Cesena.
Nou!!: 1433 і Ordelaffi · Veure més »
Ot de Montcada i de Luna
Ot de Montcada i de Luna.
Nou!!: 1433 і Ot de Montcada i de Luna · Veure més »
Palau dels Papes
El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.
Nou!!: 1433 і Palau dels Papes · Veure més »
Palazzo Vecchio
El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).
Nou!!: 1433 і Palazzo Vecchio · Veure més »
Panegyrici Latini
Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.
Nou!!: 1433 і Panegyrici Latini · Veure més »
Pasai
Pasai fou un sultanat islàmic d'Indonèsia al nord de Sumatra.
Nou!!: 1433 і Pasai · Veure més »
Pere I de Luxemburg
Pere I de Luxemburg (1390 - Rambures 31 d'agost de 1433) va ser el fill de Joan de Luxemburg i Margarita de Brienne, comte de Brienne, de Conversano i Saint-Pol.
Nou!!: 1433 і Pere I de Luxemburg · Veure més »
Pere I de Portugal
Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).
Nou!!: 1433 і Pere I de Portugal · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: 1433 і Pere II d'Urgell · Veure més »
Pere Marginet
Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues, ca. 1370 - Poblet, Conca de Barberà, 1435) fou un eclesiàstic català.
Nou!!: 1433 і Pere Marginet · Veure més »
Pisanello
Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.
Nou!!: 1433 і Pisanello · Veure més »
Pons Salarius
El pont Salario —en llatí — és un pont italià travessat per la via Salària, que creua el riu Aniene (antigament Anio) a uns 4 km de Roma.
Nou!!: 1433 і Pons Salarius · Veure més »
Príncep de Portugal
Príncep de Portugal va ser el títol de l'hereu al tron del regne de Portugal des de 1433 a 1645.
Nou!!: 1433 і Príncep de Portugal · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: 1433 і Província de Lorestan · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: 1433 і Qara Qoyunlu · Veure més »
Ranakpur
Ranakpur és un llogaret on hi ha un complex de temples jains, al Rajasthan; el conjunt és un dels cinc llocs sagrats del jainisme a l'Índia, i es troba a 98 km al nord-oest d'Udaipur (Rajasthan), a les faldes de la serralada del districte de Pali al coll de Sadri.
Nou!!: 1433 і Ranakpur · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: 1433 і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1433 і Renaixement · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: 1433 і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Sant Pere d'Àger
La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.
Nou!!: 1433 і Sant Pere d'Àger · Veure més »
Santuari de Nostra Senyora de San Luca
Nostra Senyora de San Luca sobre el cim de ''Colle della Guardia'' El Santuari de Nostra Senyora de San Luca (en italià Santuario della Madonna di San Luca) és un santuari catòlic situat sobre el Colle della Guardia, un promontori cobert parcialment per boscos d'uns 300 msnm al sud-oest del centre històric de la ciutat de Bolonya, a Itàlia.
Nou!!: 1433 і Santuari de Nostra Senyora de San Luca · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: 1433 і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Shah Muhammad ibn Qara Yússuf
Ghiyat al-Din Shah Muhammad ibn Qara Yússuf (o Shah Mehmed) (+ 5 d'agost de 1433) fou un emir dels turcmans Kara koyunlu, fill del líder turcman Qara Yússuf.
Nou!!: 1433 і Shah Muhammad ibn Qara Yússuf · Veure més »
Simó Salvador
Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.
Nou!!: 1433 і Simó Salvador · Veure més »
Strelníky
Strelníky és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1433 і Strelníky · Veure més »
Sultanat de Palembang
El sultanat de Palembang fou un estat que va existir fins al 1825 al sud-est de l'illa de Sumatra.
Nou!!: 1433 і Sultanat de Palembang · Veure més »
Thann
Thann (alsacià Dànn) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: 1433 і Thann · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1433 і Varano · Veure més »
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Nou!!: 1433 і Vietnam · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: 1433 і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: 1433 і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Zheng He
Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.
Nou!!: 1433 і Zheng He · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1433 і 1 de juny · Veure més »
100 Grans Romanesos
L'any 2006, la Televiziunea Română (Televisió Estatal Romanesa – "TVR") va organitzar un programa perquè el públic romanès votés els que ells consideraven havien estat els "100 Grans Romanesos" de tots els temps, essent aquest programa una versió del programa britànic "100 Greatest Britons".
Nou!!: 1433 і 100 Grans Romanesos · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1433 і 1437 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: 1433 і 1485 · Veure més »
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1433 і 22 de novembre · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1433 і 8 de setembre · Veure més »
