Accés més ràpid que el navegador!
249 les relacions: Abadia de Cava, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Agnès de Borgonya, Alda d'Este, Amadeu VIII de Savoia, Andrònic V Paleòleg, Ankhud, Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia, Antic arquebisbat de York, Arnau Bargués, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Vílnius, Arquebisbat de Veszprém, Ashikaga Yoshikazu, Ènnec de Vallterra, Çandarli Alí Paixà, Babinec, Balkh, Banco di San Giorgio, Banda morisca, Bartolomea Acciaiuoli, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla del riu Vorskla, Bayan Kutxin, Beatriu de Navarra, Beatriu della Scala, Berduyah, Bernabé Visconti, Bernat VII d'Armanyac, Bigorra, Bisbat antic de Bath i Wells, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alba, ..., Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Oslo, Bisbat de Chartres, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Constança, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Grassa, Bisbat de Grosseto, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lectoure, Bisbat de les Fèroe, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Lodi, Bisbat de Luçon, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Rímini, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Tulle, Bisbat de Vác, Blanca I de Navarra, Brancaleone Doria, Calais, Cal·ligrafia, Cambra de Comptos de Navarra, Cardenal vicari, Carles I d'Orleans, Carles II de Lorena, Carles V de França, Carles VI de França, Cartoixa de Valldecrist, Castell de Marvão, Catedral de Barcelona, Celestins, Cimera de la Festa de l'Estendard, Cimera Reial, Cisma d'Occident, Clarença, Comtat d'Empúries, Comtat de Bigorra, Comtat de Caltanissetta, Comtat de Dunois, Comtat de Gorgan, Comtat de Ligny, Comtat de Montbéliard, Comtat de Périgord, Comtat de Porhoët, Comtat de Soissons, Comtat de Tours, Constantí I de Geòrgia, Corts de Sogorb-Castelló-València, Creu Noell, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Despotat de Morea, Dinastia Giray, Districte de Moradabad, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Djunayd, Domènec Ram i Lanaja, Ducat d'Orleans, Ducat de Luxemburg, Ducat de Màntua, Ducats de França, Elionor de la Marca, Elisabet de Baviera (reina de França), Església de Santa Maria la Major (Alcanyís), Família Vergós, Fàraj, Ferran d'Antequera, Flos mundi, Francesc Climent Sapera, Francesc I Gonzaga, Francesco Piccinino, Frares Menors Observants, Frederic IV d'Habsburg, Gasparinus de Bèrgam, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guerau Gener, Guerra dels Cent Anys, Guillem d'Arborea, Guiu Antoni Manfredi, Haláčovce, Història d'Anglaterra, Història de Còrsega, Història de Gibraltar, Horné Pršany, Huixang Xah, Husayn Barles, Ibn Taghribirdí, Ibrahim Xah Xarki, Idaku Barles, Irene Gattiluso, Isabel d'Aragó i de Fortià, Jakob Griesinger d'Ulm, Jasenové, Jaume II d'Urgell, Jaume II de la Marca, Jean Capréolus, Joan el Caçador, Joan Fiveller, Joan Francesc I Gonzaga, Joan I de Borbó, Joan I de Borgonya, Joan III d'Alençon, Joan VII Paleòleg, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Arc, Joana de Borbó, Jordi, Jordi VII de Geòrgia, Junagarh (ciutat), Jutjat d'Arborea, Kandahar, La Vall de Tormo, Les Alcubles, Liparits-Orbeliani, Llegenda de Guifré el Pilós, Llista d'anys, Llista de batles de Campos, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de corts generals valencianes, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís I d'Orleans, Lluís II de Bar, Lluís II Gonzaga, Lukovištia, Maffeo Vegio, Mardin, Margarida de Baviera-Straubing, Maria Chatillon-Blois, Maria de Borgonya i de Flandes, Marià V d'Arborea, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mata d'Armanyac, Mazandaran, Monestir de Kalenič, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muzaffar Xah I Gudjarati, Nakhiduri, Nanni di Banco, Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, Padarovce, Pedro de Luna y Albornoz, Pedro López de Ayala, Pere d'Arenys, Pere de Cardona i de Luna, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere el Cerimoniós, Petit profeta, Pir Ali Taz Sulduz, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Pirak Pasha, Presidència de Bombai, President de la Generalitat de Catalunya, Província d'Izumi, Ramon de Boïl i Dies, República de Gènova, Santa Maria de Lavaix, Senyera reial, Senyoria de Montfaucon, Setge d'Orleans, Setge de Balaguer (1413), Setge de Lleida (1413), Shōgun, Shogunat Ashikaga, Sibil·la de Fortià, Simone Ghini, Skanderbeg, Somkhètia, Spinello Aretino, Sušany, Sultanat de Delhi, Sultanat de Gujarat, Szombathely, Takhi-i-Hulagu, Taula de canvi, Teodor II Paleòleg, Teodor Paleòleg, Torelli, Valentina Visconti, Varano, Vescomtat de Châtellerault, Vescomtat de Ventadorn, Viatges del tresor de la dinastia Ming, Vietnam, Vilanova (genealogia), Viquipèdia, Xah Rukh (timúrida), Yússuf III, Zbyňov, Zheng He, 3r districte de París. Ampliar l'índex (199 més) »
Abadia de Cava
L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.
Nou!!: 1407 і Abadia de Cava · Veure més »
Abu-Faris Abd-al-Aziz
Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.
Nou!!: 1407 і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »
Agnès de Borgonya
Agnès de Borgonya (1407 – 1 de desembre de 1476) fou filla de Joan Sense Por, duc de Borgonya, comte de Nevers, de Borgonya i de Flandes, i de Margarida de Baviera.
Nou!!: 1407 і Agnès de Borgonya · Veure més »
Alda d'Este
Escut d'armes dels Este. Alda d'Este (Ferrara, Senyoriu de Ferrara, 18 de juliol de 1333 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1381) fou una noble italiana membre de la Dinastia Este que va esdevenir senyora consort de Màntua.
Nou!!: 1407 і Alda d'Este · Veure més »
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Nou!!: 1407 і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »
Andrònic V Paleòleg
Andrònic V Paleòleg (en llatí: Andronicus V Palaeologus, en grec) (Tessalònica vers 1400-1407) fou coemperor romà d'Orient amb el seu pare Joan VII Paleòleg.
Nou!!: 1407 і Andrònic V Paleòleg · Veure més »
Ankhud
Andkhud (o Ankhud) fou una antiga ciutat del Guzgan al nord de Khurasan, que formava el seu districte mes al nord.
Nou!!: 1407 і Ankhud · Veure més »
Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia
Anna Gran Comnè, o Anna de Trebisonda, en grec medieval Άννα Μεγάλη Κομνηνή, nascuda el 6 d'abril de 1357 i morta després del 30 de novembre de 1406, va ser reina consort de Geòrgia com a segona esposa del rei Bagrat V. Va ser la mare del fill petit del rei, Constantí I de Geòrgia, que després, el 1407 succeiria en el tron al seu germanastre, el rei Jordi VII de Geòrgia.
Nou!!: 1407 і Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia · Veure més »
Antic arquebisbat de York
Larquebisbat de York (anglès: archdiocese of York; llatí: Archidioecesis Eboracensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1407 і Antic arquebisbat de York · Veure més »
Arnau Bargués
Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.
Nou!!: 1407 і Arnau Bargués · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »
Arquebisbat de Corint
Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Corint · Veure més »
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Vílnius
Imatge de la Mare de Déu de la Porta de l'Aurora (en lituà: ''Aušros vartai''; en polonès: ''Ostra brama''), venerada tant a Polònia com a Lituània.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Vílnius · Veure més »
Arquebisbat de Veszprém
El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1407 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »
Ashikaga Yoshikazu
va ser el cinquè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1423 i el 1425 al Japó.
Nou!!: 1407 і Ashikaga Yoshikazu · Veure més »
Ènnec de Vallterra
Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: 1407 і Ènnec de Vallterra · Veure més »
Çandarli Alí Paixà
Çandarli Alí Paixà o Ali Paşa Čandarlizade, en turc modern Çandarlı Ali Paşa (mort el 1407), fou gran visir otomà.
Nou!!: 1407 і Çandarli Alí Paixà · Veure més »
Babinec
Babinec és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1407 і Babinec · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: 1407 і Balkh · Veure més »
Banco di San Giorgio
Banco di San Giorgio o també Ufficio di San Giorgio és una institució financera de l'antiga República de Gènova.
Nou!!: 1407 і Banco di San Giorgio · Veure més »
Banda morisca
Regne de Granada. Zahara de la Sierra, enclavament de la Serralada de Cadis conquistat per Castella el 1407. La Banda morisca va ser un territori fronterer de la Corona de Castella, situat entre el regne nazarita de Granada i l'Andalusia reconquistada, formada pels regnes cristians de Jaén, Còrdova i Sevilla.
Nou!!: 1407 і Banda morisca · Veure més »
Bartolomea Acciaiuoli
Bartolomea Acciaiuoli (1370 - 1397) fou filla de Neri I Acciaiuoli.
Nou!!: 1407 і Bartolomea Acciaiuoli · Veure més »
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Nou!!: 1407 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: 1407 і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »
Batalla del riu Vorskla
La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.
Nou!!: 1407 і Batalla del riu Vorskla · Veure més »
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Nou!!: 1407 і Bayan Kutxin · Veure més »
Beatriu de Navarra
Beatriu de Navarra o Beatriu d'Evreux (c. 1392 - Olite, 14 de desembre de 1407) noble navarresa, filla de Carles III el Noble, rei de Navarra i de la infanta castellana Leonor de Trastámara.
Nou!!: 1407 і Beatriu de Navarra · Veure més »
Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.
Nou!!: 1407 і Beatriu della Scala · Veure més »
Berduyah
Berduyah fou un poblet del Khurasan (província mongola), lloc d'una batalla que va suposar la derrota de Muhammad Umar de Mazanderan a mans de Xah Rukh de Khurasan.
Nou!!: 1407 і Berduyah · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: 1407 і Bernabé Visconti · Veure més »
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Nou!!: 1407 і Bernat VII d'Armanyac · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: 1407 і Bigorra · Veure més »
Bisbat antic de Bath i Wells
La catedral de Wells. Restes de l'abadia de Glastonbury. Mapa de les diòcesis anglosaxones d'Anglaterra. XII. XVIII de la cartoixa de Hinton, fundada el 1232. El bisbat de Bath i Wells (anglès: Diocese of Bath and Wells; llatí: Dioecesis Bathoniensis et Wellensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1407 і Bisbat antic de Bath i Wells · Veure més »
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Nou!!: 1407 і Bisbat antic de Londres · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1407 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1407 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Arràs
Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.
Nou!!: 1407 і Bisbat d'Arràs · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1407 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat d'Oslo
El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1407 і Bisbat d'Oslo · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Grosseto
El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Grosseto · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1407 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de les Fèroe
El bisbe Erlendur de les Fèroe. El bisbat de les Fèroe (danès: Kirkjubø bispedømme; llatí: Dioecesis Fareyensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Dinamarca.
Nou!!: 1407 і Bisbat de les Fèroe · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Luçon
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Luçon · Veure més »
Bisbat de Nuoro
Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Nuoro · Veure més »
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Rímini · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Tempio-Ampurias
El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Tulle
El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Tulle · Veure més »
Bisbat de Vác
Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.
Nou!!: 1407 і Bisbat de Vác · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: 1407 і Blanca I de Navarra · Veure més »
Brancaleone Doria
Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.
Nou!!: 1407 і Brancaleone Doria · Veure més »
Calais
Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: 1407 і Calais · Veure més »
Cal·ligrafia
Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.
Nou!!: 1407 і Cal·ligrafia · Veure més »
Cambra de Comptos de Navarra
La Cambra de Comptos de Navarra (en basc Nafarroako Comptos Ganbera) és l'organisme encarregat de fiscalitzar la gestió econòmica i financera del sector públic de la Comunitat Foral de Navarra i és el tribunal de comptes més antic d'Espanya.
Nou!!: 1407 і Cambra de Comptos de Navarra · Veure més »
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: 1407 і Cardenal vicari · Veure més »
Carles I d'Orleans
Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).
Nou!!: 1407 і Carles I d'Orleans · Veure més »
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Nou!!: 1407 і Carles II de Lorena · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: 1407 і Carles V de França · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: 1407 і Carles VI de França · Veure més »
Cartoixa de Valldecrist
La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Nou!!: 1407 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »
Castell de Marvão
El castell de Marvão, en l'Alentejo, està situat a l'extrem oest del poble de Santa Maria de Marvão, en el municipi de Marvão, districte de Portalegre, a Portugal.
Nou!!: 1407 і Castell de Marvão · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1407 і Catedral de Barcelona · Veure més »
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Nou!!: 1407 і Celestins · Veure més »
Cimera de la Festa de l'Estendard
La Cimera de la Festa de l'Estendard La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al.
Nou!!: 1407 і Cimera de la Festa de l'Estendard · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: 1407 і Cimera Reial · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: 1407 і Cisma d'Occident · Veure més »
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1407 і Clarença · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 1407 і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: 1407 і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Caltanissetta
El comtat de Caltanissetta o Catalanissetta, (en llatí Comitatus Caltanixette), va ser una entitat feudal establerta a Sicília en el període català-aragonès.
Nou!!: 1407 і Comtat de Caltanissetta · Veure més »
Comtat de Dunois
El comtat de Dunois fou una jurisdicció feudal de França, formada amb l'antic vescomtat de Châteaudun, comprat per Lluís I d'Orleans el 1395.
Nou!!: 1407 і Comtat de Dunois · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: 1407 і Comtat de Gorgan · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: 1407 і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Montbéliard
El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1407 і Comtat de Montbéliard · Veure més »
Comtat de Périgord
El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.
Nou!!: 1407 і Comtat de Périgord · Veure més »
Comtat de Porhoët
El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.
Nou!!: 1407 і Comtat de Porhoët · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1407 і Comtat de Soissons · Veure més »
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Nou!!: 1407 і Comtat de Tours · Veure més »
Constantí I de Geòrgia
Constantí I de Geòrgia fou rei del 1407 al 1411.
Nou!!: 1407 і Constantí I de Geòrgia · Veure més »
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Nou!!: 1407 і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »
Creu Noell
La Creu Noell és una antiga creu de terme situada a la vila de Vinçà, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1407 і Creu Noell · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: 1407 і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: 1407 і Despotat de Morea · Veure més »
Dinastia Giray
La dinastia Giray fou la nissaga que va governar el Kanat de Crimea del el 1783 (la dinastia va agafar el nom de Giray a la meitat del).
Nou!!: 1407 і Dinastia Giray · Veure més »
Districte de Moradabad
El districte de Moradabad és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh, divisió de Moradabad.
Nou!!: 1407 і Districte de Moradabad · Veure més »
Districte de Pishin
El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.
Nou!!: 1407 і Districte de Pishin · Veure més »
Districte de Quetta
El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.
Nou!!: 1407 і Districte de Quetta · Veure més »
Districte de Quetta-Pishin
El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.
Nou!!: 1407 і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »
Djunayd
Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.
Nou!!: 1407 і Djunayd · Veure més »
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Nou!!: 1407 і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Nou!!: 1407 і Ducat d'Orleans · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: 1407 і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: 1407 і Ducat de Màntua · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: 1407 і Ducats de França · Veure més »
Elionor de la Marca
Elionor de Borbó-La Marca, (Burlada, 7 de setembre de 1407 - ¿? 1464).
Nou!!: 1407 і Elionor de la Marca · Veure més »
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Nou!!: 1407 і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »
Església de Santa Maria la Major (Alcanyís)
Lesglésia de Santa Maria la Major d'Alcanyís (Província de Terol, Espanya) va ser col·legiata de 1407 a 1851.
Nou!!: 1407 і Església de Santa Maria la Major (Alcanyís) · Veure més »
Família Vergós
''Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla'', del canonge Sorts, a la catedral de Barcelona; contractat per Jaume Huguet, les seccions principals en són atribuïdes a '''Rafael Vergós''' Els Vergós foren una família de pintors catalans dels segles XV i que desenvoluparen llur activitat a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1407 і Família Vergós · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: 1407 і Fàraj · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: 1407 і Ferran d'Antequera · Veure més »
Flos mundi
Flos mundi és la més extensa de les cròniques universals catalanes i arribava fins als temps del regnat de Martí I d'Aragó.
Nou!!: 1407 і Flos mundi · Veure més »
Francesc Climent Sapera
Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).
Nou!!: 1407 і Francesc Climent Sapera · Veure més »
Francesc I Gonzaga
Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.
Nou!!: 1407 і Francesc I Gonzaga · Veure més »
Francesco Piccinino
Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.
Nou!!: 1407 і Francesco Piccinino · Veure més »
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Nou!!: 1407 і Frares Menors Observants · Veure més »
Frederic IV d'Habsburg
Frederic IV d'Habsburg (1382 - 24 de juny de 1439), també conegut com a Frederic de la Bossa Buida, va ser un membre de la dinastia dels Habsburg duc d'Àustria Anterior i comte de Tirol des de 1406, fins a la seva mort (a aquest conjunt se'l va anomenar com Alta Austria).
Nou!!: 1407 і Frederic IV d'Habsburg · Veure més »
Gasparinus de Bèrgam
Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.
Nou!!: 1407 і Gasparinus de Bèrgam · Veure més »
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1407 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »
Guerau Gener
Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.
Nou!!: 1407 і Guerau Gener · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: 1407 і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guillem d'Arborea
Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou net de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.
Nou!!: 1407 і Guillem d'Arborea · Veure més »
Guiu Antoni Manfredi
Guiu Antoni Manfredi -Guidantonio Manfredi- conegut per Guidaccio o Guindazzo (Faenza, 1407 - Bagni di Petriolo, 20 de juny de 1443) va ser senyor sobirà i vicari pontifici de Faenza i senyor i vicari pontifici de Fusignano i Donigaglia, senyor de Savignano, Oriolo, Gesso, Cesate, Quarneto, Fognano, Cavina, Fornazzano, San Cassiano, Montalbergo, Santa Maria in Montalto, San Procolo i Castel Laderchio, i comte de Brisighella i Val Lemone, primer associat a son germà Carles I Manfredi i després sol.
Nou!!: 1407 і Guiu Antoni Manfredi · Veure més »
Haláčovce
Haláčovce és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1407 і Haláčovce · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: 1407 і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Nou!!: 1407 і Història de Còrsega · Veure més »
Història de Gibraltar
''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.
Nou!!: 1407 і Història de Gibraltar · Veure més »
Horné Pršany
Horné Pršany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1407 і Horné Pršany · Veure més »
Huixang Xah
Huixang Xah Ghuri (Alp Khan) fou sultà de Malwa del 1405 al 1432.
Nou!!: 1407 і Huixang Xah · Veure més »
Husayn Barles
Husayn Barles (+ 1407) fou un amir que va servir a Tamerlà i després Abu Bakr.
Nou!!: 1407 і Husayn Barles · Veure més »
Ibn Taghribirdí
Abu-l-Mahàssin Jamal-ad-Din Yússuf ibn al-Amir Sayf-ad-Din Taghrí-birdí al-Atabakí al-Yaixbaqawí adh-Dhahirí, més conegut simplement com a Ibn Taghribirdí —en àrab أبو المحاسن جمال الدين يوسف بن الأمير سيف الدين تغري بردي الأتابكي اليشبقاوي الظاهري, Abū l-Maḥāsin Jamāl ad-Dīn Yūsuf b. al-Amīr Taḡrī Birdī al-Atābakī al-Yaxbaqāwī aẓ-Ẓāhirī— fou un historiador àrab egipci nascut al Caire el 1409/1410.
Nou!!: 1407 і Ibn Taghribirdí · Veure més »
Ibrahim Xah Xarki
Xams al-Din Ibrahim Xah Xarki fou el tercer sultà (salatin al-shark) de Jaunpur (1401-1440).
Nou!!: 1407 і Ibrahim Xah Xarki · Veure més »
Idaku Barles
Idaku Barles, Ideku, Idagu, Idegu Barles Bahadur (+ 1407) fou un amir de la tribu Barles al servei de Tamerlà; era fill de l'amir Ghiyath al-Din Barles (el germà gran de l'amir Jaku Barles), al que el 1393 fou donat el govern del Kirman que va conservar fins a la seva mort.
Nou!!: 1407 і Idaku Barles · Veure més »
Irene Gattiluso
Irene Gattilusso, o Irene Gattilussio va ser una emperadriu consort per casament amb l'emperador romà d'Orient Joan VII Paleòleg.
Nou!!: 1407 і Irene Gattiluso · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Nou!!: 1407 і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »
Jakob Griesinger d'Ulm
Jakob Griesinger o Jaume d'Ulm, en italià Giacomo Griesinger da Ulma (Ulm, Baden-Württemberg, Alemanya, 1407 - Bolonya, Itàlia, 11 d'octubre de 1491), fou un pintor de vitralls, frare dominic.
Nou!!: 1407 і Jakob Griesinger d'Ulm · Veure més »
Jasenové
Jasenové és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1407 і Jasenové · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: 1407 і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume II de la Marca
Jaume de Borbó-la Marca (1370 - Besançon; 24 de setembre de 1438), noble francès, fill de Joan I de la Marca i de Catalina de Vendôme.
Nou!!: 1407 і Jaume II de la Marca · Veure més »
Jean Capréolus
''In libros sententiarum amplissimae quaestiones'', 1589 Jean Capréolus O.P. (ca. 1380, Rodez - 6 d'abril de 1444, ídem) fou un religiós francès de l'Orde dels Predicadors, un dels primers seguidors de Tomàs d'Aquino.
Nou!!: 1407 і Jean Capréolus · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: 1407 і Joan el Caçador · Veure més »
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1407 і Joan Fiveller · Veure més »
Joan Francesc I Gonzaga
Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433.
Nou!!: 1407 і Joan Francesc I Gonzaga · Veure més »
Joan I de Borbó
Joan I de Borbó (1381 - Londres 1434), un noble francès, va ser el major dels fills del matrimoni format per Lluís II de Borbó i Ana d'Alvèrnia, comtessa de Forès.
Nou!!: 1407 і Joan I de Borbó · Veure més »
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Nou!!: 1407 і Joan I de Borgonya · Veure més »
Joan III d'Alençon
Joan III d'Alençon dit «el Savi» a vegades apareix com a Joan I, per ser el primer d'aquest nom que fou duc, (1385 - Azincourt, 1415) fou comte, després duc d'Alençon, comte de Perche i baró de Sainte Suzanne, fill de Pere II d'Alençon i de Maria Chamaillard.
Nou!!: 1407 і Joan III d'Alençon · Veure més »
Joan VII Paleòleg
Joan VII Paleòleg fou emperador romà d'Orient durant cinc mesos de l'any 1390.
Nou!!: 1407 і Joan VII Paleòleg · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Nou!!: 1407 і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1407 і Joana d'Arc · Veure més »
Joana de Borbó
Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Nou!!: 1407 і Joana de Borbó · Veure més »
Jordi
Jordi és un nom propi masculí, força estès entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de països tradicionalment de religió cristiana (en la forma pròpia de cada idioma).
Nou!!: 1407 і Jordi · Veure més »
Jordi VII de Geòrgia
Jordi VII fou rei de Geòrgia del 1393 al 1407, fill gran i successor de Bagrat V. La seva mare era la princesa Elena de Trebisonda.
Nou!!: 1407 і Jordi VII de Geòrgia · Veure més »
Junagarh (ciutat)
Junagadh o Junagarh (hindi: जूनागढ़ Junāgaḍh, gujarati જુનાગઢ) és una ciutat i corporació municipal de Gujarat, capital del districte de Junagadh, al peu de les muntanyes Girnar.
Nou!!: 1407 і Junagarh (ciutat) · Veure més »
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Nou!!: 1407 і Jutjat d'Arborea · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: 1407 і Kandahar · Veure més »
La Vall de Tormo
La Vall de Tormo és un municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: 1407 і La Vall de Tormo · Veure més »
Les Alcubles
Les Alcubles (en castellà i oficialment, Alcublas, i en la parla xurra, Las Alcublas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: 1407 і Les Alcubles · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: 1407 і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: 1407 і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1407 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1407 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1407 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1407 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.
Nou!!: 1407 і Lluís de Prades i d'Arenós · Veure més »
Lluís I d'Orleans
Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).
Nou!!: 1407 і Lluís I d'Orleans · Veure més »
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Nou!!: 1407 і Lluís II de Bar · Veure més »
Lluís II Gonzaga
Lluís II Gonzaga, II de Màntua -en italià: Ludovico II Gonzaga- (? 1334 - Màntua, Senyoriu de Màntua, octubre de 1382) fou un noble italià de la família Gonzaga que va esdevenir senyor de Màntua entre 1369 i 1382.
Nou!!: 1407 і Lluís II Gonzaga · Veure més »
Lukovištia
Lukovištia és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1407 і Lukovištia · Veure més »
Maffeo Vegio
Una pàgina de ''Vocabula ex iure civili excerpta'' de Maffeo Vegio en l'edició de 1477 Maffeo Vegio, llatinitzat com a Mapheus Vegius (Lodi, 1407 – Roma, 1458), va ser un humanista, eclesiàstic, pedagog, escriptor i una personalitat destacada del Renaixement italià.
Nou!!: 1407 і Maffeo Vegio · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: 1407 і Mardin · Veure més »
Margarida de Baviera-Straubing
Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).
Nou!!: 1407 і Margarida de Baviera-Straubing · Veure més »
Maria Chatillon-Blois
Maria Chatillon-Blois (1345 - 1407), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provença i reina consort de Nàpols (1383-1384).
Nou!!: 1407 і Maria Chatillon-Blois · Veure més »
Maria de Borgonya i de Flandes
Maria de Borgonya (Dijon, Borgonya, setembre de 1386 - Thonon-les-Bains, Savoia, 8 d'octubre de 1422) fou una infanta de Borgonya i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: 1407 і Maria de Borgonya i de Flandes · Veure més »
Marià V d'Arborea
Maria V d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria.
Nou!!: 1407 і Marià V d'Arborea · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: 1407 і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: 1407 і Martí l'Humà · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: 1407 і Mata d'Armanyac · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: 1407 і Mazandaran · Veure més »
Monestir de Kalenič
El monestir de Kalenić (en serbi:Манастир Каленић), és un monestir femení ortodox serbi situat al sud de Kragujevac, a la Sèrbia central.
Nou!!: 1407 і Monestir de Kalenič · Veure més »
Monestir de Sant Bernat de Rascanya
El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.
Nou!!: 1407 і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: 1407 і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muzaffar Xah I Gudjarati
Muzaffar Shah I Gudjarati (?-1410) fou sultà de Gujarat, considerat el primer de la nissaga.
Nou!!: 1407 і Muzaffar Xah I Gudjarati · Veure més »
Nakhiduri
Nakhiduri és una petita ciutat de Geòrgia en el districte de Bolnisi dins la regió Kvemo Kartli.
Nou!!: 1407 і Nakhiduri · Veure més »
Nanni di Banco
''Quatre sants coronats'', Florència, Orsanmichele Giovanni di Antonio di Banco, dit Nanni di Banco (Florència, c. 1380 - 1421) va ser un escultor italià.
Nou!!: 1407 і Nanni di Banco · Veure més »
Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq
Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq (Nasir al-Din Mahmud Shah Tughluk) fou sultà de Delhi del 1393 al 1398/1399.
Nou!!: 1407 і Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq · Veure més »
Padarovce
Padarovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1407 і Padarovce · Veure més »
Pedro de Luna y Albornoz
Pedro Martínez de Luna y Albornoz (Morata de Jalón, ca. 1375 - Toledo, 18 de setembre de 1414).
Nou!!: 1407 і Pedro de Luna y Albornoz · Veure més »
Pedro López de Ayala
Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».
Nou!!: 1407 і Pedro López de Ayala · Veure més »
Pere d'Arenys
Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.
Nou!!: 1407 і Pere d'Arenys · Veure més »
Pere de Cardona i de Luna
Monsenyor Pere de Cardona (? - Lleida, 9 de desembre de 1411) va ser bisbe de Lleida (1407-1411).
Nou!!: 1407 і Pere de Cardona i de Luna · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: 1407 і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1407 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Petit profeta
El Petit profeta és una obra atribuïda a Donatello, i que data de l'any 1407.
Nou!!: 1407 і Petit profeta · Veure més »
Pir Ali Taz Sulduz
Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.
Nou!!: 1407 і Pir Ali Taz Sulduz · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Nou!!: 1407 і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Nou!!: 1407 і Pirak Pasha · Veure més »
Presidència de Bombai
Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.
Nou!!: 1407 і Presidència de Bombai · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1407 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Província d'Izumi
La Província d'Izumi (和泉国, Izumi no Kuni), sovint anomenada Senshū (泉州), fou una província del Japó a l'àrea de Kinai.
Nou!!: 1407 і Província d'Izumi · Veure més »
Ramon de Boïl i Dies
Ramon de Boïl i Dies (Regne de València, ? – València, 1407) va ser un noble valencià, fill de Pere Boïl i Castellar.
Nou!!: 1407 і Ramon de Boïl i Dies · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: 1407 і República de Gènova · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: 1407 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1407 і Senyera reial · Veure més »
Senyoria de Montfaucon
La senyoria de Montfaucon, fou una jurisdicció feudal del Franc Comtat, al modern departament del Doubs, vassalla de l'arquebisbe de Besançon.
Nou!!: 1407 і Senyoria de Montfaucon · Veure més »
Setge d'Orleans
El setge d'Orleans (1428 - 1429) va marcar un punt d'inflexió a la Guerra dels Cent Anys de guerra entre França i Anglaterra.
Nou!!: 1407 і Setge d'Orleans · Veure més »
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: 1407 і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: 1407 і Setge de Lleida (1413) · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1407 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Ashikaga
El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.
Nou!!: 1407 і Shogunat Ashikaga · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: 1407 і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Simone Ghini
Simone Ghini, conegut també com a Simone Ghini I i com a Simone I di Giovanni di Simone Ghini, va ser un escultor florentí del Renaixement, nascut l'any 1406 o el 1407.
Nou!!: 1407 і Simone Ghini · Veure més »
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Nou!!: 1407 і Skanderbeg · Veure més »
Somkhètia
Somkhètia és la regió sud de Kartli dins del Kvemo Kartli.
Nou!!: 1407 і Somkhètia · Veure més »
Spinello Aretino
sant Benet'', San Miniato al Monte, Florència Spinello Aretino (c. 1350 – c. 1410) va ser un pintor italià, fill d'un florentí anomenat Luca, que havia buscat refugi a Arezzo l'any 1310, quan va haver d'exiliar-se en companyia de la resta del partit gibel·lí.
Nou!!: 1407 і Spinello Aretino · Veure més »
Sušany
Sušany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.
Nou!!: 1407 і Sušany · Veure més »
Sultanat de Delhi
El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.
Nou!!: 1407 і Sultanat de Delhi · Veure més »
Sultanat de Gujarat
El sultanat de Gujarat fou un important estat musulmà que va existir a la regió del Gujarat (Índia) entre 1407 i 1572.
Nou!!: 1407 і Sultanat de Gujarat · Veure més »
Szombathely
Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).
Nou!!: 1407 і Szombathely · Veure més »
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Nou!!: 1407 і Takhi-i-Hulagu · Veure més »
Taula de canvi
La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.
Nou!!: 1407 і Taula de canvi · Veure més »
Teodor II Paleòleg
Teodor II Paleòleg (en grec:, Theodōros II Palaiologos), fou el cinquè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Nou!!: 1407 і Teodor II Paleòleg · Veure més »
Teodor Paleòleg
Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Nou!!: 1407 і Teodor Paleòleg · Veure més »
Torelli
Torelli és el nom d'una família que va governar a Ferrara i després a Guastalla i Montechiarugolo, a Itàlia.
Nou!!: 1407 і Torelli · Veure més »
Valentina Visconti
Valentina Visconti (Milà 1366 - Blois 1408), va ser infanta de Milà i duquessa consort d'Orleans i Valois (1392-1407).
Nou!!: 1407 і Valentina Visconti · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1407 і Varano · Veure més »
Vescomtat de Châtellerault
El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1407 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »
Vescomtat de Ventadorn
El vescomtat de Ventadorn fou una jurisdicció feudal del Llemosí al baix Llemosí, formada per segregació del vescomtat de Comborn per a una branca d'aquesta família (Ebles, fill d'Aquimbald II de Comborn) vers 1086.
Nou!!: 1407 і Vescomtat de Ventadorn · Veure més »
Viatges del tresor de la dinastia Ming
Els viatges del tresor de la dinastia Ming van ser set expedicions marítimes xineses de la flota del tresor Ming, realitzades entre 1405 i 1433.
Nou!!: 1407 і Viatges del tresor de la dinastia Ming · Veure més »
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Nou!!: 1407 і Vietnam · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: 1407 і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Viquipèdia
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: 1407 і Viquipèdia · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: 1407 і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Yússuf III
Abu-l-Hajjaj Yússuf (III) an-Nàssir li-din-Al·lah (? - 9 de novembre de 1417) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.
Nou!!: 1407 і Yússuf III · Veure més »
Zbyňov
Zbyňov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1407 і Zbyňov · Veure més »
Zheng He
Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.
Nou!!: 1407 і Zheng He · Veure més »
3r districte de París
El 3r districte és un dels vint districtes de París, França.
Nou!!: 1407 і 3r districte de París · Veure més »
