Comunicació

323 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abdalwadites, Abu Hammu II, Abu Taixufín II, Agnès de Castro, Aimone de Savoia, Ala al-Din Beg, Alexandre I d'Imerètia, Alexandre V, Alfons el Benigne, Andrei de Pólotsk, Angelo Acciaiuoli, Antiga Peixateria (Tortosa), Antoni I della Scala, Aragó (cognom), Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbat de Veszprém, Arxidiòcesi de Nidaros, Ènnec de Vallterra, Çandarli Alí Paixà, Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà, Bagrat V de Geòrgia, Baralla de cartes, Baronia d'Abella, Baronia de Verges, Batalla d'Alessandria, Batalla d'Aljubarrota, Batalla del riu Vorskla, Beilicat dels germiyànides, Benimarfull, Berea de Macedònia, Berenguer d'Abella, Berenguer d'Erill i de Pallars, Bernat de Fonollar, ..., Birgi, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Orange, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Chalon, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Kíiv-Jitòmir, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Litomyšl, Bisbat de Lodi, Bisbat de Luçon, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nitra, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Perigús, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Stefaniaco, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Trivento, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Viviers, Blanca d'Aumale, Blanca de Savoia, Blanca I de Navarra, Bosc sagrat, Brunó de Rappolstein, Canfrancesco della Scala, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Cartoixa de Valldecrist, Casa de Balda, Casa de Folkung, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Escornalbou, Castell de Fénis, Castell de Verges, Castell de Warwick, Castelló d'Empúries, Català antic, Català clàssic, Catedral de Porto, Catedral de Vílnius, Cesena, Cirueña, Cisma d'Occident, Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Companyia navarresa, Comtat d'Anjou, Comtat d'Étampes, Comtat d'Empúries, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Comtat de Tours, Conquesta de Navarra, Convent de Sant Guillem de Castellfabib, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Corts del Regne d'Aragó, Cresques Abraham, Creu patriarcal, Cristianització de Lituània, Della Scala, Demetri d'Esztergom, Demetri I de Moscou, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dinastia, Dinastia borbònica, Dinastia d'Évreux, Districte de Myaungmya, Districte de Nimar, Divisió del Regne de Geòrgia, Drets de Magdeburg, Duc, Ducat de Montblanc, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Elionor de Borbó i Ortiz, Elisabet de Bòsnia, Els contes de Canterbury, Enric IV d'Anglaterra, Enric V d'Anglaterra, Enrique de Estencop, Era japonesa, Eric de Pomerània, Escut de Montblanc, Escut de Reus, Escut de Riudecanyes, Fürstenberg, Felip d'Alençon, Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip III de Navarra, Felip Ribot, Felipa de Lancaster, Flavi Josep, Gabès, Galasso I Pio, Geoffrey Chaucer, Gerba, Germans de Limburg, Giberto I Pio, Governació de València, Guerau de Queralt i de Rocabertí, Guerra Civil lituana, Guerra sardo-catalana, Guillem de Vallseca, Guillem Soler, Guiu XII de Laval, Història d'Anglaterra, Història d'Hongria, Història d'Isfahan, Història de Corfú, Història de Jacob Xalabín, Història de la llengua catalana, Història de Marràqueix, Història de Noruega, Història de Suècia, Història de Xiraz, Història del Caucas, Història del papat, Història dels Països Catalans, Illa d'Ormuz, Imbros, Imerètia, Jaume de Prades i de Foix, Joan de Casanova, Joan de Montsó, Joan el Caçador, Joan Galeàs Visconti, Joan Hunyadi, Joan I d'Empúries, Joan I de Castella, Joan I de Portugal, Joan II d'Alvèrnia, Joan Nepomucè, Joan Ordelaffi, Joana II d'Alvèrnia, Joana II de Navarra, John Hawkwood, Jordi de Déu, Jueus catalans, Jutjat d'Arborea, Kara Mehmed, Kavala, Khan Yunis, Khurasan (província mongola), Lemnos, Llibre de les dones (Eiximenis), Llista d'anys, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de ducs de Baviera, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Noruega, Llista de reis de Sardenya, Lloctinent de Catalunya, M. Carroça de Vilaragut, Malatesta II Malatesta de Sogliano, Manuel II Paleòleg, Margarida de Prades, Margarida I de Dinamarca, Maria de Borbó (emperadriu), Marquesat de Clavesana, Martí l'Humà, Mateu I, Mehmet I, Mequinensa, Mkhargrdzéli, Monestir de Ravanica, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monmouth (Gal·les), Montblanc, Montsó, Muín-ad-Din, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Muralles medievals de Tortosa, Navarrés, Niksar, Numeració del Casal d'Aragó, Nuno Álvares Pereira, Olaf Haakonsson, Olaf II, Oslo, Otó IV de Brunswick-Grubenhagen, Patres, Patriarcat d'Aquileia, Pàdua, Pere de Prades, Pere de San Superano, Pere el Cerimoniós, Pere I de Portugal, Pere Moragues, Potries, Príncep de Girona, Principat d'Acaia, Qara Qoyunlu, Quesa, Rákoš (Košice), Recinte emmurallat de Montblanc, Regne de Portugal, Reial d'or de Mallorca, Reis de Dinamarca, Remences, República d'Artsakh, Santcliment, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senyera reial, Senyoria de Coligny, Senyoria de Montfaucon, Sext Juli Frontí, Sibil·la de Fortià, Spinello Aretino, Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387), Teodor II de Montferrat, Terengganu, Teresa d'Entença, Tessalònica, Theux, Toktamix, Tractat de Viterbo, Trebišov, Treviso, Varano, Véria, Vernet (Artesa de Segre), Verona, Vescomtat d'Illa, Vescomtat de Châteaudun, Vicenza, Violant de Bar, Virrei de Sardenya, Xiamen, Xirvanxah, Yakub Beg II, Zweibrücken-Eberstein, 1 d'abril, 100 Grans Romanesos, 1429, 1437, 1441, 16 de gener, 23 de juliol, 5 de gener, 6 de juliol. Ampliar l'índex (273 més) » « Shrink índex

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: 1387 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: 1387 і Abdalwadites · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: 1387 і Abu Hammu II · Veure més »

Abu Taixufín II

Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: 1387 і Abu Taixufín II · Veure més »

Agnès de Castro

va ser una noble castellana, membre de la poderosa família Castro, que va ser dama de companyia de Constança Manuel, i amant del seu marit, l'infant Pere de Portugal.

Nou!!: 1387 і Agnès de Castro · Veure més »

Aimone de Savoia

Aimó o Aimone de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia 1291 - Montmélian 1343) fou el comte de Savoia entre 1329 i 1343.

Nou!!: 1387 і Aimone de Savoia · Veure més »

Ala al-Din Beg

Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides.

Nou!!: 1387 і Ala al-Din Beg · Veure més »

Alexandre I d'Imerètia

Alexandre I fou fill i successor de Bagrat I d'Imerètia (Mtziré, el petit).

Nou!!: 1387 і Alexandre I d'Imerètia · Veure més »

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: 1387 і Alexandre V · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: 1387 і Alfons el Benigne · Veure més »

Andrei de Pólotsk

Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.

Nou!!: 1387 і Andrei de Pólotsk · Veure més »

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Nou!!: 1387 і Angelo Acciaiuoli · Veure més »

Antiga Peixateria (Tortosa)

El que alguns coneixen com l'antiga Peixateria és un edifici de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1387 і Antiga Peixateria (Tortosa) · Veure més »

Antoni I della Scala

Antoni I della Scala (1362-1388) fou senyor de Verona i Vicenza.

Nou!!: 1387 і Antoni I della Scala · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: 1387 і Aragó (cognom) · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat d'Esztergom-Budapest

Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Glasgow

Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Lecce · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Tàrent

Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1387 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Arxidiòcesi de Nidaros

Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.

Nou!!: 1387 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »

Ènnec de Vallterra

Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: 1387 і Ènnec de Vallterra · Veure més »

Çandarli Alí Paixà

Çandarli Alí Paixà o Ali Paşa Čandarlizade, en turc modern Çandarlı Ali Paşa (mort el 1407), fou gran visir otomà.

Nou!!: 1387 і Çandarli Alí Paixà · Veure més »

Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà

Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà (mort 1387) fou un polític i militar otomà.

Nou!!: 1387 і Çandarli Kara Halil Hayreddin Paixà · Veure més »

Bagrat V de Geòrgia

Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.

Nou!!: 1387 і Bagrat V de Geòrgia · Veure més »

Baralla de cartes

Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48.

Nou!!: 1387 і Baralla de cartes · Veure més »

Baronia d'Abella

Escut dels barons d'Abella La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: 1387 і Baronia d'Abella · Veure més »

Baronia de Verges

La Baronia de Verges fou una jurisdicció senyorial centrada al Castell de Verges i que comprenia també Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà.

Nou!!: 1387 і Baronia de Verges · Veure més »

Batalla d'Alessandria

La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.

Nou!!: 1387 і Batalla d'Alessandria · Veure més »

Batalla d'Aljubarrota

La batalla d'Aljubarrota va tenir lloc el capvespre del 14 d'agost de 1385 entre tropes portugueses, comandades per Joan I de Portugal i el seu conestable Nuno Álvares Pereira, i l'exèrcit de Joan I de Castella.

Nou!!: 1387 і Batalla d'Aljubarrota · Veure més »

Batalla del riu Vorskla

La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.

Nou!!: 1387 і Batalla del riu Vorskla · Veure més »

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: 1387 і Beilicat dels germiyànides · Veure més »

Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1387 і Benimarfull · Veure més »

Berea de Macedònia

Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon. Existia segurament des de l'entorn de l'any 1000 aC i va ser poblada pels briges fins que els van substituir els macedonis. És esmentada per primer cop quan l'atenenc Càl·lies la va atacar l'any 432 aC, però sense èxit, segons Tucídides. Sota el regne de Macedònia era la segona ciutat després de Pel·la. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir al cònsol romà Luci Emili Paulus Macedònic i va ser inclosa a la tercera regió de Macedònia. Pau de Tars i Silas es van retirar a aquesta ciutat de Tessalònica cap a l'any 54 o 55, on van trobar molt bona acollida per part dels residents jueus. Sòpater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Pau a l'Àsia. Llucià de Samòsata descriu la ciutat i diu que era gran i populosa. La Taula de Peutinger diu que es trobava a uns 45 km (30.000 passes) de Pella i lItinerari d'Antoní diu que era a 75 km (51.000 passes) de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Va ser una de les primeres ciutats gregues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filèmon de Colosses. Sota els romans d'Orient era una de les ciutats importants del tema de Macedònia. Al va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 els normands de Sicília la van conquerir i el 1204 els croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del. Els otomans la van ocupar el 8 de maig de 1387, i l'anomenaren Karaferye, 'Berea negra'. Correspon a la moderna vila de Berea o Véria.

Nou!!: 1387 і Berea de Macedònia · Veure més »

Berenguer d'Abella

Berenguer d'Abella (? - Barcelona, 1387) fou conseller i majordom de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: 1387 і Berenguer d'Abella · Veure més »

Berenguer d'Erill i de Pallars

Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que fou bisbe de Barcelona i bisbe d'Urgell (i copríncep d'Andorra).

Nou!!: 1387 і Berenguer d'Erill i de Pallars · Veure més »

Bernat de Fonollar

Bernat de Fonollar fou un noble de la Corona d'Aragó que pel que sembla va morir el 1326.

Nou!!: 1387 і Bernat de Fonollar · Veure més »

Birgi

Birge o Birgi (antiga Bergi o Birki) és una vila de Turquia a la vall del Küçük Menderes, districte d'Ödemiş, Província d'Esmirna.

Nou!!: 1387 і Birgi · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Esglésies

El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Esglésies · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 1387 і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Beauvais

El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Beauvais · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Coutances i Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Kíiv-Jitòmir

El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitalij Kryvyc'kyj, S.D.B.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Kíiv-Jitòmir · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Litomyšl

El bisbat de Litomyš (txec: Biskupství litomyšlské; llatí: Dioecesis Lutomislensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Litomyšl · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Luçon

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Luçon · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Nuoro

Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Nuoro · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Stefaniaco

El bisbat de Stefaniaco (llatí: Dioecesis Stephanensis o Stephanicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Stefaniaco · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1387 і Bisbat de Viviers · Veure més »

Blanca d'Aumale

Blanca d'Aumale o dita pels seus títols Blanca de Ponthieu, senyora d'Épernon i Montgommery o Blanca de Ponthieu, comtessa d'Aumale va néixer el 1322 i va morir el 12 de maig de 1387, fou comtessa d'Aumale.

Nou!!: 1387 і Blanca d'Aumale · Veure més »

Blanca de Savoia

Blanca de Savoia (Chambéry, Savoia 1331 - Pavia, Milà 1387) fou una infanta de Savoia i senyora consort de Milà.

Nou!!: 1387 і Blanca de Savoia · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: 1387 і Blanca I de Navarra · Veure més »

Bosc sagrat

Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.

Nou!!: 1387 і Bosc sagrat · Veure més »

Brunó de Rappolstein

Brunó de Rappolstein fou senyor de Rappolstein fill de Joan IV de Rappolstein el Vell.

Nou!!: 1387 і Brunó de Rappolstein · Veure més »

Canfrancesco della Scala

Canfrancesco della Scala era fill d'Antoni I della Scala.

Nou!!: 1387 і Canfrancesco della Scala · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: 1387 і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: 1387 і Carles III de Navarra · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: 1387 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Casa de Balda

La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.

Nou!!: 1387 і Casa de Balda · Veure més »

Casa de Folkung

Escut d'armes de la casa de Folkung La Casa de Folkung (Folkungaätten en suec), també coneguda com a Casa de Bjelbo o de Bjälbo (Bjälboätten), és una nissaga sueca originària del comtat d'Östergötland.

Nou!!: 1387 і Casa de Folkung · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: 1387 і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: 1387 і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: 1387 і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: 1387 і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castell de Fénis

El castell de Fénis en la comuna homònima i al marge dret del riu Dora Baltea, el principal de la Vall d'Aosta, es considera una de les més notables fortaleses d'aquesta regió.

Nou!!: 1387 і Castell de Fénis · Veure més »

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà.

Nou!!: 1387 і Castell de Verges · Veure més »

Castell de Warwick

El Castell de Warwick, és un castell medieval desenvolupat a partir d'un original construït per Guillem el Conqueridor l'any 1068.

Nou!!: 1387 і Castell de Warwick · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: 1387 і Castelló d'Empúries · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: 1387 і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: 1387 і Català clàssic · Veure més »

Catedral de Porto

La catedral de Porto (en portuguès Sé do Porto) és la seu episcopal de la diòcesi de Porto, a Portugal.

Nou!!: 1387 і Catedral de Porto · Veure més »

Catedral de Vílnius

La Catedral de Vílnius (en lituà: Vilniaus Šv. Stanislovo ir Šv. Vladislovo arkikatedra bazilika), és la principal església de culte catòlic en Lituània.

Nou!!: 1387 і Catedral de Vílnius · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1387 і Cesena · Veure més »

Cirueña

Cirueña és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: 1387 і Cirueña · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: 1387 і Cisma d'Occident · Veure més »

Col·legiata de Santa Maria de Gandia

La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

Nou!!: 1387 і Col·legiata de Santa Maria de Gandia · Veure més »

Companyia navarresa

Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.

Nou!!: 1387 і Companyia navarresa · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: 1387 і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Étampes

El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1387 і Comtat d'Étampes · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: 1387 і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat de Santa Coloma de Queralt

El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: 1387 і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Comtat de Tours

El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.

Nou!!: 1387 і Comtat de Tours · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: 1387 і Conquesta de Navarra · Veure més »

Convent de Sant Guillem de Castellfabib

Sant Guillem de Castellfabib és un monestir franciscà situat en el marge esquerre del riu Ebrón, enfront de la vila de Castellfabib, localitat de la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: 1387 і Convent de Sant Guillem de Castellfabib · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: 1387 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: 1387 і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: 1387 і Corts Catalanes · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: 1387 і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Nou!!: 1387 і Cresques Abraham · Veure més »

Creu patriarcal

Creu patriarcal Creu patriarcal al revers del reial d'or de Mallorca (1310-1387) La creu patriarcal, també denominada creu arquebisbal i creu de Lorena, és un tipus de creu d'origen bizantí caracteritzada per tenir doble travesser desigual, essent el superior de menor longitud que l'inferior i representant la cartel·la que Ponci Pilat feu posar a la creu de Jesucrist amb la inscripció INRI.

Nou!!: 1387 і Creu patriarcal · Veure més »

Cristianització de Lituània

fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.

Nou!!: 1387 і Cristianització de Lituània · Veure més »

Della Scala

Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.

Nou!!: 1387 і Della Scala · Veure més »

Demetri d'Esztergom

Segell de cera de l'arquebisbe Demetri d'Esztergom. Demetri d'Esztergom (? - † 20 de febrer de 1387) fou el quarantè arquebisbe d'Esztergom, tresorer reial, custodi del segell reial i canceller hongarès.

Nou!!: 1387 і Demetri d'Esztergom · Veure més »

Demetri I de Moscou

Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).

Nou!!: 1387 і Demetri I de Moscou · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1387 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1387 і Dinastia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: 1387 і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia d'Évreux

Escut d'Armes dels comtes capets d'Evreux Escut d'armes dels reis navarresos del casal d'Evreux La Dinastia d'Évreux o Casal d'Évreux és una branca de la Dinastia Capet que parteix de Lluís Evreux, que va rebre el 1298 del seu pare el rei Felip III de França el comtat d'Evreux.

Nou!!: 1387 і Dinastia d'Évreux · Veure més »

Districte de Myaungmya

El districte de Myaungmya és una divisió administrativa de la divisió d'Ayeyarwady a Birmània o Myanmar.

Nou!!: 1387 і Districte de Myaungmya · Veure més »

Districte de Nimar

El districte de Nimar fou un antic districte de la divisió de Nerbudda a les Províncies Centrals després Províncies Centrals i Berar.

Nou!!: 1387 і Districte de Nimar · Veure més »

Divisió del Regne de Geòrgia

La divisió del Regne de Geòrgia és un període de la història de Geòrgia que se situa entre el 1490 (data de la dissolució oficial del reialme) i el 1810 (data de l'annexió del regne d'Imerètia per Rússia).

Nou!!: 1387 і Divisió del Regne de Geòrgia · Veure més »

Drets de Magdeburg

Els Drets de Magdeburg (en alemany: Magdeburger Recht) va ser un dels més coneguts sistemes de dret urbà.

Nou!!: 1387 і Drets de Magdeburg · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: 1387 і Duc · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: 1387 і Ducat de Montblanc · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1387 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1387 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Elionor de Borbó i Ortiz

, princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letícia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.

Nou!!: 1387 і Elionor de Borbó i Ortiz · Veure més »

Elisabet de Bòsnia

Luis I d'Hongria. Obra de Sándor Liezen-Mayer, 1864. Elisabet Kotromanic o Elisabet de Bòsnia (1339 - 16 de gener de 1387), va ser una princesa de Bòsnia i Reina consort d'Hongria i Polònia, com a segona esposa del rei Lluís I d'Hongria.

Nou!!: 1387 і Elisabet de Bòsnia · Veure més »

Els contes de Canterbury

Gravat dels ''Contes de Canterbury'' (1484) Els contes de Canterbury (títol original en anglès: The Canterbury Tales) és una obra de l'escriptor anglès Geoffrey Chaucer, que presenta una estructura semblant al Decameró, de Boccaccio.

Nou!!: 1387 і Els contes de Canterbury · Veure més »

Enric IV d'Anglaterra

Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de març de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent anglès al tron de França entre 1399 i 1413.

Nou!!: 1387 і Enric IV d'Anglaterra · Veure més »

Enric V d'Anglaterra

Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.

Nou!!: 1387 і Enric V d'Anglaterra · Veure més »

Enrique de Estencop

Obra conservada al MNAC Enrique de Estencop fou un artista actiu a Saragossa entre 1387 i 1400 i especialitzat en retaules i pintura religiosa.

Nou!!: 1387 і Enrique de Estencop · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1387 і Era japonesa · Veure més »

Eric de Pomerània

va regnar a Noruega com a Eric III (1389-1442), a Dinamarca com a Enric VII (1396-1439), i a Suècia (1396-1439), on eventualment rebé el numeral d'Eric XIII.

Nou!!: 1387 і Eric de Pomerània · Veure més »

Escut de Montblanc

L'escut històric de Montblanc, que data del, no està oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: 1387 і Escut de Montblanc · Veure més »

Escut de Reus

Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.

Nou!!: 1387 і Escut de Reus · Veure més »

Escut de Riudecanyes

Escut oficial de Riudecanyes L'escut oficial de Riudecanyes té el següent blasonament: Escut caironat d'or, 5 canyes de sinople sostingudes sobre un peu de sinoplemb una faixa ondada d'atzur rivetada d'argent.

Nou!!: 1387 і Escut de Riudecanyes · Veure més »

Fürstenberg

El comtat de Fürstenberg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya sorgida el 1236 i originada llegendàriament al començament del, amb un comte anomenat Unroch, suposat parent de Carlemany, que governava després del 800 a Urach.

Nou!!: 1387 і Fürstenberg · Veure més »

Felip d'Alençon

Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: 1387 і Felip d'Alençon · Veure més »

Felip Dalmau I de Rocabertí

Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.

Nou!!: 1387 і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »

Felip III de Navarra

Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.

Nou!!: 1387 і Felip III de Navarra · Veure més »

Felip Ribot

Felip Ribot (Girona,? - Peralada, 1398) fou un frare carmelita català.

Nou!!: 1387 і Felip Ribot · Veure més »

Felipa de Lancaster

Felipa de Lancaster (Leicester, Regne Unit 1360 - Odivelas 1415), princesa anglesa i reina consort de Portugal (1387-1415).

Nou!!: 1387 і Felipa de Lancaster · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: 1387 і Flavi Josep · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Nou!!: 1387 і Gabès · Veure més »

Galasso I Pio

Galasso I Pio fou senyor de Carpi a la mort del seu pare Manfredo I Pio el 1348.

Nou!!: 1387 і Galasso I Pio · Veure més »

Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.

Nou!!: 1387 і Geoffrey Chaucer · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: 1387 і Gerba · Veure més »

Germans de Limburg

Els germans de Limburg (Herman, Paul i Johan) foren pintors dels Països Baixos del Renaixement, actius al a la ciutat de Nimega.

Nou!!: 1387 і Germans de Limburg · Veure més »

Giberto I Pio

Giberto I Pio va succeir al seu pare Galasso I Pio com a senyor de Carpi el 1367 rebent la investidura formal el 8 d'agost de 1387 amb Novi, Fossoli, Gorgatello, Santo Stefano e Rovereto.

Nou!!: 1387 і Giberto I Pio · Veure més »

Governació de València

Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.

Nou!!: 1387 і Governació de València · Veure més »

Guerau de Queralt i de Rocabertí

Guerau de Queralt i de Rocabertí ? - 1393 o 1397) va ser un noble català. Era el segon fill de Pere V de Queralt i de Castellnou. Va ser senyor de diversos llocs durant el segle XIV: d'herència va obtindre la senyoria de Ceret, així com drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Quan es va casar amb Beatriu d'Olzinelles va aconseguir els castells de Cànoves i de Catllar, mentre que el seu germà Dalmau I li empenyorava Vespella el 1380. Per banda de la Corona, va comprar Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però la resistència dels seus habitants va tractar la reincorporació sota domini reial. El 1385 compra Montmaneu i la Panadella, que li són presos quan es crea el comtat de Cervera. El 1378 va acudir al servei del rei de Xipre amb 250 llancers. El 1383, combat el comte de Prades junt Pere VI de Queralt i de Pinós, nebot seu. Amb el rei de Castella va servir a la guerra de Portugal, mentre que amb l'infant Martí va combatre a la guerra de Sicília. Va ser conseller de l'infant Joan, que l'armà cavaller el 1387; procurador de l'infant Martí a Castella; mariscal general i castellà de la Vall d'Aran i lloctinent de conestable i senescal de Catalunya. Es va interessar per l'alquímia i la literatura, tot dedicant unes cobles al rei Pere III.

Nou!!: 1387 і Guerau de Queralt i de Rocabertí · Veure més »

Guerra Civil lituana

La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.

Nou!!: 1387 і Guerra Civil lituana · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: 1387 і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guillem de Vallseca

Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.

Nou!!: 1387 і Guillem de Vallseca · Veure més »

Guillem Soler

Carta portolana de Guillem Soler de la Biblioteca Nacional de París, ca. 1380 Guillem Soler (Mallorca, segles  i) fou un bruixoler i mestre de cartes de navegar documentat entre 1368 i 1402, data en què ja era difunt, coetani per tant de Cresques Abraham i del seu fill Jafuda Cresques.

Nou!!: 1387 і Guillem Soler · Veure més »

Guiu XII de Laval

Armes portades per Guy XII de Laval en el moment del Segon tractat de Guérande (1381)). ''Esquarterat d'or amb creu de gules cantonada de setze alerons de blau ordenats 2 i 2 i carregada de cinc petxines de plata (Laval) i de gules sembrat de flors de lliri d'or (Châteaubriant). '' Guy XII de Laval o Joan de Laval (nascut després de 1327 - 21 d'abril de 1412) fou senyor de Laval, Vescomte de Rennes, baró de Vitré, senyor de Gavere i Acquigny castellà de Désert, i governador de Bretanya.

Nou!!: 1387 і Guiu XII de Laval · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: 1387 і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1387 і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: 1387 і Història d'Isfahan · Veure més »

Història de Corfú

L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.

Nou!!: 1387 і Història de Corfú · Veure més »

Història de Jacob Xalabín

La Història de Jacob Xalabín és una novel·la breu anònima escrita en llengua catalana a principis del.

Nou!!: 1387 і Història de Jacob Xalabín · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: 1387 і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: 1387 і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Noruega

El vaixell d'Oseberg, al Museu de Vaixells Vikings d'Oslo La història de Noruega es remunta a l'alta edat mitjana, que coincideix amb la irrupció, a finals del, dels navegants vikings en la història europea amb activitats comercials, de saqueig i de colonització.

Nou!!: 1387 і Història de Noruega · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: 1387 і Història de Suècia · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: 1387 і Història de Xiraz · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: 1387 і Història del Caucas · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: 1387 і Història del papat · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: 1387 і Història dels Països Catalans · Veure més »

Illa d'Ormuz

Mapa Lilla d'Ormuz, Hormuz o Hormoz és una illa de l'Iran al golf Pèrsic, a l'estret al qual dona nom (estret d'Ormuz), formant part de la província d'Hormozgan.

Nou!!: 1387 і Illa d'Ormuz · Veure més »

Imbros

Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Nou!!: 1387 і Imbros · Veure més »

Imerètia

Imerètia fou un regne a l'actual Geòrgia que ocupava la major part de l'actual regió d'Imerètia.

Nou!!: 1387 і Imerètia · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: 1387 і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: 1387 і Joan de Casanova · Veure més »

Joan de Montsó

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: 1387 і Joan de Montsó · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: 1387 і Joan el Caçador · Veure més »

Joan Galeàs Visconti

Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.

Nou!!: 1387 і Joan Galeàs Visconti · Veure més »

Joan Hunyadi

Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.

Nou!!: 1387 і Joan Hunyadi · Veure més »

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).

Nou!!: 1387 і Joan I d'Empúries · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: 1387 і Joan I de Castella · Veure més »

Joan I de Portugal

Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.

Nou!!: 1387 і Joan I de Portugal · Veure més »

Joan II d'Alvèrnia

Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).

Nou!!: 1387 і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »

Joan Nepomucè

Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere de Bohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo.

Nou!!: 1387 і Joan Nepomucè · Veure més »

Joan Ordelaffi

Joan Ordelaffi (1355-1399) fou nebot de Sinibald I Ordelaffi.

Nou!!: 1387 і Joan Ordelaffi · Veure més »

Joana II d'Alvèrnia

Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.

Nou!!: 1387 і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »

Joana II de Navarra

Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).

Nou!!: 1387 і Joana II de Navarra · Veure més »

John Hawkwood

Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.

Nou!!: 1387 і John Hawkwood · Veure més »

Jordi de Déu

Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.

Nou!!: 1387 і Jordi de Déu · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: 1387 і Jueus catalans · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: 1387 і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Kara Mehmed

Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).

Nou!!: 1387 і Kara Mehmed · Veure més »

Kavala

La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.

Nou!!: 1387 і Kavala · Veure més »

Khan Yunis

Khan Yunis és una ciutat situada en la part sud-oest de la Franja de Gaza.

Nou!!: 1387 і Khan Yunis · Veure més »

Khurasan (província mongola)

Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.

Nou!!: 1387 і Khurasan (província mongola) · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Nou!!: 1387 і Lemnos · Veure més »

Llibre de les dones (Eiximenis)

Començament de l'edició incunable del ''Llibre de les Dones'' de Francesc Eiximenis impresa a Barcelona en 1495. El Llibre de les Dones és un llibre escrit probablement entre 1387 i 1392 per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Sança Eiximenis d'Arenós, comtessa de Prades.

Nou!!: 1387 і Llibre de les dones (Eiximenis) · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1387 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1387 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1387 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1387 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1387 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: 1387 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: 1387 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1387 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Nou!!: 1387 і Llista de ducs de Baviera · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: 1387 і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: 1387 і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: 1387 і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de Noruega

Escut de Noruega Aquesta és una llista de Monarques de Noruega (en noruec: kongerekken o kongerekka) que comença l'any 872, després de la Batalla de Hafrsfjord, quan el rei Harald Harfager va unificar diversos petits regnes amb el regne del seu pare.

Nou!!: 1387 і Llista de reis de Noruega · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1387 і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: 1387 і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

M. Carroça de Vilaragut

M.

Nou!!: 1387 і M. Carroça de Vilaragut · Veure més »

Malatesta II Malatesta de Sogliano

Malatesta II Malatesta de Sogliano fou fill de Joan II Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1387 і Malatesta II Malatesta de Sogliano · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: 1387 і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Nou!!: 1387 і Margarida de Prades · Veure més »

Margarida I de Dinamarca

, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).

Nou!!: 1387 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »

Maria de Borbó (emperadriu)

Maria de Borbó fou una princesa capetiana nascuda vers el 1318 i morta a Nàpols el 1387.

Nou!!: 1387 і Maria de Borbó (emperadriu) · Veure més »

Marquesat de Clavesana

El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.

Nou!!: 1387 і Marquesat de Clavesana · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: 1387 і Martí l'Humà · Veure més »

Mateu I

Mateu I (en grec medieval Ματθαῖος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1397 al 1410, amb una breu interrupció entre els anys 1402 i 1403.

Nou!!: 1387 і Mateu I · Veure més »

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1387 і Mehmet I · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: 1387 і Mequinensa · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: 1387 і Mkhargrdzéli · Veure més »

Monestir de Ravanica

Església de l'Ascensió al Monestir de Ravanica El monestir de Ravanica (en serbi: Манастир Раваница, Manastir Ravanica) és un monestir ortodox sèrbi situat a le muntanyes de Kučaj, prop de Ćuprija, a la Sèrbia central.

Nou!!: 1387 і Monestir de Ravanica · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: 1387 і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monmouth (Gal·les)

Monmouth és una petita ciutat al sud-est de Gal·les, a 3 quilòmetres de la frontera amb Anglaterra.

Nou!!: 1387 і Monmouth (Gal·les) · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: 1387 і Montblanc · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: 1387 і Montsó · Veure més »

Muín-ad-Din

Muín-ad-Din Alí ibn Jalal-ad-Din Muhàmmad Yazdí o, simplement, Muín-ad-Din (? - 1387) fou un historiador persa de la segona meitat del.

Nou!!: 1387 і Muín-ad-Din · Veure més »

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali

Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.

Nou!!: 1387 і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Veure més »

Muralles medievals de Tortosa

Les muralles medievals de Tortosa són un conjunt de fortificacions de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1387 і Muralles medievals de Tortosa · Veure més »

Navarrés

Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: 1387 і Navarrés · Veure més »

Niksar

Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.

Nou!!: 1387 і Niksar · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: 1387 і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nuno Álvares Pereira

Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Flor da Rosa, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va tenir un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal.

Nou!!: 1387 і Nuno Álvares Pereira · Veure més »

Olaf Haakonsson

va ser rei de Dinamarca des del 1376 (Oluf II) i rei de Noruega des de 1380 (Olav IV).

Nou!!: 1387 і Olaf Haakonsson · Veure més »

Olaf II

* Olaf II de Noruega el Sant, també conegut com el Valerós (995 - 29 de juliol de 1030), rei de Noruega.

Nou!!: 1387 і Olaf II · Veure més »

Oslo

Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.

Nou!!: 1387 і Oslo · Veure més »

Otó IV de Brunswick-Grubenhagen

Otó IV de Brunswick - Grubenhagen (1320 – 1 de desembre de 1398) fou el quart i últim marit de Joana I de Nàpols.

Nou!!: 1387 і Otó IV de Brunswick-Grubenhagen · Veure més »

Patres

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.

Nou!!: 1387 і Patres · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1387 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: 1387 і Pàdua · Veure més »

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.

Nou!!: 1387 і Pere de Prades · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: 1387 і Pere de San Superano · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1387 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I de Portugal

Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).

Nou!!: 1387 і Pere I de Portugal · Veure més »

Pere Moragues

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a '''Pere Moragues''' Pere Moragues fou un escultor, arquitecte i orfebre del, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.

Nou!!: 1387 і Pere Moragues · Veure més »

Potries

Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: 1387 і Potries · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: 1387 і Príncep de Girona · Veure més »

Principat d'Acaia

El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: 1387 і Principat d'Acaia · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: 1387 і Qara Qoyunlu · Veure més »

Quesa

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: 1387 і Quesa · Veure més »

Rákoš (Košice)

Rákoš és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1387 і Rákoš (Košice) · Veure més »

Recinte emmurallat de Montblanc

El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.

Nou!!: 1387 і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: 1387 і Regne de Portugal · Veure més »

Reial d'or de Mallorca

Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.

Nou!!: 1387 і Reial d'or de Mallorca · Veure més »

Reis de Dinamarca

Escut d'armes de Dinamarca Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.

Nou!!: 1387 і Reis de Dinamarca · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: 1387 і Remences · Veure més »

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: 1387 і República d'Artsakh · Veure més »

Santcliment

Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.

Nou!!: 1387 і Santcliment · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: 1387 і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: 1387 і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Coligny

La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.

Nou!!: 1387 і Senyoria de Coligny · Veure més »

Senyoria de Montfaucon

La senyoria de Montfaucon, fou una jurisdicció feudal del Franc Comtat, al modern departament del Doubs, vassalla de l'arquebisbe de Besançon.

Nou!!: 1387 і Senyoria de Montfaucon · Veure més »

Sext Juli Frontí

va ser un polític, militar i escriptor romà.

Nou!!: 1387 і Sext Juli Frontí · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: 1387 і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Spinello Aretino

sant Benet'', San Miniato al Monte, Florència Spinello Aretino (c. 1350 – c. 1410) va ser un pintor italià, fill d'un florentí anomenat Luca, que havia buscat refugi a Arezzo l'any 1310, quan va haver d'exiliar-se en companyia de la resta del partit gibel·lí.

Nou!!: 1387 і Spinello Aretino · Veure més »

Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387)

El 1387 els muzaffàrides d'Isfahan, Fars, Yadz i Kirman es van haver de sotmetre a Tamerlà, sobretot després d'una horrible matança a Isfahan.

Nou!!: 1387 і Submissió dels muzaffàrides a Tamerlà (1387) · Veure més »

Teodor II de Montferrat

Teodor II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1381 al 1418.

Nou!!: 1387 і Teodor II de Montferrat · Veure més »

Terengganu

Terengganu (Jawi: ترڠڬانو, pronunciat habitualment Trengganu o Tringganu) és un soldanat i estat federat constituent de Malàisia.

Nou!!: 1387 і Terengganu · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Nou!!: 1387 і Teresa d'Entença · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: 1387 і Tessalònica · Veure més »

Theux

Theux (en való Teu) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: 1387 і Theux · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: 1387 і Toktamix · Veure més »

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.

Nou!!: 1387 і Tractat de Viterbo · Veure més »

Trebišov

Trebišov és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1387 і Trebišov · Veure més »

Treviso

Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.

Nou!!: 1387 і Treviso · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1387 і Varano · Veure més »

Véria

Véria (Βέροια, Béroia, pronunciat Véria) és una ciutat de Grècia al peu del Mont Bèrmion.

Nou!!: 1387 і Véria · Veure més »

Vernet (Artesa de Segre)

Vernet és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: 1387 і Vernet (Artesa de Segre) · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: 1387 і Verona · Veure més »

Vescomtat d'Illa

El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.

Nou!!: 1387 і Vescomtat d'Illa · Veure més »

Vescomtat de Châteaudun

El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira.

Nou!!: 1387 і Vescomtat de Châteaudun · Veure més »

Vicenza

Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.

Nou!!: 1387 і Vicenza · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: 1387 і Violant de Bar · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1387 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Xiamen

Xiamen (en xinès simplificat: 厦门; en xinès tradicional: 廈門; pinyin: Xiàmén, lit. “La Porta de la Gran Mansió”), també coneguda com a Amoy, és una ciutat de la província de Fujian a la República popular de la Xina.

Nou!!: 1387 і Xiamen · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: 1387 і Xirvanxah · Veure més »

Yakub Beg II

Yakub Beg II o Yakub Celebi fou emir del Beylik de Germiyan.

Nou!!: 1387 і Yakub Beg II · Veure més »

Zweibrücken-Eberstein

Eberstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada primer al castell d'Alterberstein i després al d'Eberstein.

Nou!!: 1387 і Zweibrücken-Eberstein · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1387 і 1 d'abril · Veure més »

100 Grans Romanesos

L'any 2006, la Televiziunea Română (Televisió Estatal Romanesa – "TVR") va organitzar un programa perquè el públic romanès votés els que ells consideraven havien estat els "100 Grans Romanesos" de tots els temps, essent aquest programa una versió del programa britànic "100 Greatest Britons".

Nou!!: 1387 і 100 Grans Romanesos · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: 1387 і 1429 · Veure més »

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1387 і 1437 · Veure més »

1441

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: 1387 і 1441 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1387 і 16 de gener · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1387 і 23 de juliol · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1387 і 5 de gener · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1387 і 6 de juliol · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant