Comunicació

300 les relacions: Abadia de Cava, Abdalwadites, Abu Hammu II, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Aimone de Savoia, Al-Hassà, Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire), Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire), Albert IV de Mecklemburg, Albert V d'Este, Ali Beg ibn Arghun Shah, Alidosi, Alonso de Egea, Alpont, Amadeu VI de Savoia, Amadeu VII de Savoia, Amadeu VIII de Savoia, Angelo Acciaiuoli, Antoni Añón i Cortiella, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Tours, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Úhorná, Badr al-Din ibn Kadi Samawna, Basílica de San Vitale, Basílica de Santa Maria Major, Basílica de Santa Pudenciana, Basili I de Moscou, Batalla d'Aljubarrota, Bíblia Farhi, Beatriu de Borbó, Beatriu de Portugal, Beilicat de Sinope, Beniopa, Berenguer d'Anglesola, ..., Bernardí II Polentani, Bernat Despuig, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Ösel-Wiek, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Baiona, Bisbat de Besiers, Bisbat de Betlem, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Castres, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Constança, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Cremona, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Krujë, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Metz, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Mottola, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nimes, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Quimper, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Semigàlia, Bisbat de Sessa Aurunca, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Toul, Bisbat de Trieste, Bisbat de Valença, Bisbat de Vic, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bonna de Berry, Bonna de Borbó, Brancaleone Doria, Brunó de Rappolstein, Califat Abbàssida, Camarlenc (església catòlica), Cardenal protodiaca, Cardenal vicari, Carles III de Nàpols, Cartoixa de Valldecrist, Castell d'Alpont, Castell de Castellcir, Castell de Foixà, Castell de Sant Jordi de Lisboa, Castell de Tudela (Astúries), Catedral de Barcelona, Caterina Bertran Miquel, Centre històric de Cracòvia, Cervia, Companyia navarresa, Comtat d'Artois, Comtat d'Osona, Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, Constança de Perellós, Constança Manuel, Constantí Harmenòpul, Corrado III Trinci, Corts de Castella, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crisi portuguesa de 1383-1385, Crispo, Croada de Despenser, Damasc, Dècada del 1380, Degà del Col·legi Cardenalici, Despotat de Morea, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dilxad Agha, Dinastia, Dinastia Avís, Dinastia borbònica, Dinastia Borgonya, Dinastia Candar, Dinastia jalayírida, Dinastia Savoia, Districte de Damoh, Districte de Loralai, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Divisió d'Ayeyarwady, Donato Acciaiuoli de Cassano, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat de Luxemburg, Ducat de Naxos, Elda, Elionor d'Arborea, Elionor Telles de Menezes, Emperador Chōkei, Era (cronologia), Escut de València, Eugeni IV, Ferran I de Portugal, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Fiorenza II Sanudo, Francesc I Crispo, Frederic I d'Arborea, Gabriel Adorno, Galceran de Besora i de Cartellà, Garcia Fernández de Heredia, Gazi Evrenos, Gerba, Go-Kameyama, Gros (moneda), Gubbio, Guerau de Queralt i de Rocabertí, Guerra Civil lituana, Guerra sardo-catalana, Guerres ferrandines, Guillem Catà, Guiu XII de Laval, Història de Mallorca, Història de Sardenya, Hug III d'Arborea, Ibn al-Hajj, Jaume de Prades i de Foix, Jaume dels Baus, Joan de Fordun, Joan I de Castella, Joan Nepomucè, Joan VI Cantacuzè, Joana de Brabant, Jodhpur, Johan Ferrández d'Heredia, Juan Alonso Pimentel y Fonseca, Jueus algueresos, Jutjat d'Arborea, Kara Mehmed, Kastamonu, Kavala, Khurasan (província mongola), Llibre de les Solemnitats, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'emperadors del Japó, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de califes abbàssides del Caire, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de reis de Portugal, Lluís de la Cerda, Lluís I de Provença, Lo Crestià, Luchino Adorno, Macedònia (regió), Malik Ghiyath al-Din Pir Ali, Mallorca, Mangrol, Manuel Cantacuzè (usurpador), Manuel II Paleòleg, Maria Chatillon-Blois, Maria Sanudo, Marià V d'Arborea, Martinho de Zamora, Masolino da Panicale, Melos, Miran Xah, Mitre d'Ais, Mošurov, Monestir de Gračanica, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Murat I, Nicolau Eimeric, Nicolau II Sanudo, Nicolau III d'Este, Nicolau III dalle Carceri, Nicolás de Biedma, Nuno Álvares Pereira, Oľšavce, Parets del Vallès, Patriarcat de Lisboa, Penitenciari major, Període Nanboku-chō, Pere d'Arenys, Pere de San Superano, Pere de Santamans, Pere I de Portugal, Pere II d'Alençon, Pere III de Grevalosa, Pere IV de Grevalosa, Prebost dels mercaders de París, President de la Generalitat de Catalunya, Protodiaca, Qara Qoyunlu, Quartell, Ramazanoğulları, Ramon de Vilanova, Regió de Brussel·les-Capital, Regiment de la cosa pública, Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, Retaule de Tots els Sants, Rubí, Santa Cecília d'Elins, Santa Maria de Conesa, Santa Maria del Mar, Santa Maria in Cosmedin, Sarral, Séquia de Manresa, Senyoria de Mondoubleau, Serres, Shams al-Din Abas, Simó de Cramaud, Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401), Teodor Paleòleg, Toktamix, Trudó de Sint-Truiden, Urbà VI, Urretxu, Venceslau de Luxemburg, Vescomtat de Perellós, Vilamajor (universitat), Vilanova (genealogia), Violant de Bar, Xerta, Zarang, 1345, 1380, 3 de novembre. Ampliar l'índex (250 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1383 і Abadia de Cava · Veure més »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: 1383 і Abdalwadites · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: 1383 і Abu Hammu II · Veure més »

Abu-l-Abbàs Àhmad III

Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.

Nou!!: 1383 і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »

Aimone de Savoia

Aimó o Aimone de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia 1291 - Montmélian 1343) fou el comte de Savoia entre 1329 i 1343.

Nou!!: 1383 і Aimone de Savoia · Veure més »

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Nou!!: 1383 і Al-Hassà · Veure més »

Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mutawàkkil ala-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mutawàkkil I (?-1406), fou califa abbàssida del Caire (1362-1377, 1377-1383 i 1389-1406), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1383 і Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire) · Veure més »

Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire)

Abu-Hafs Úmar al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Wàthiq II (?-1386), fou califa abbàssida del Caire (1383-1386), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1383 і Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire) · Veure més »

Albert IV de Mecklemburg

Albert IV, duc de Mecklemburg (en alemany Albrecht IV von Mecklenburg; abans de 1363 - 24/31 de desembre de 1388) va ser co-regent de Mecklenburg des de 1383 fins a 1388.

Nou!!: 1383 і Albert IV de Mecklemburg · Veure més »

Albert V d'Este

Escut d'armes dels Este Albert V d'Este (27 de febrer de 1347 - 30 de juliol de 1393) va ser senyor de Ferrara i Mòdena des de 1388 fins a la seva mort.

Nou!!: 1383 і Albert V d'Este · Veure més »

Ali Beg ibn Arghun Shah

Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.

Nou!!: 1383 і Ali Beg ibn Arghun Shah · Veure més »

Alidosi

Els Alidosi o Alidosio foren una família feudal italiana que foren senyors sobirans d'Imola.

Nou!!: 1383 і Alidosi · Veure més »

Alonso de Egea

Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).

Nou!!: 1383 і Alonso de Egea · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1383 і Alpont · Veure més »

Amadeu VI de Savoia

Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.

Nou!!: 1383 і Amadeu VI de Savoia · Veure més »

Amadeu VII de Savoia

Amadeu VII de Savoia, anomenat el Comte Roig, (Chambéry, Savoia 1360 - íd. 1391) fou el comte de Savoia entre 1383 i 1391.

Nou!!: 1383 і Amadeu VII de Savoia · Veure més »

Amadeu VIII de Savoia

Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.

Nou!!: 1383 і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Nou!!: 1383 і Angelo Acciaiuoli · Veure més »

Antoni Añón i Cortiella

Antoni Añón i Cortiella (Xerta, 13 de juny del 1825 - 9 de juliol del 1919), de professió farmacèutic, va esdevenir l'iniciador ebrenc més important de la Renaixença.

Nou!!: 1383 і Antoni Añón i Cortiella · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Tours

V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Tours · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1383 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Úhorná

Úhorná és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1383 і Úhorná · Veure més »

Badr al-Din ibn Kadi Samawna

Badr al-Din ibn Kadi Samawna (Samawna prop d'Adrianòpolis, 1358 - Serres, 18 de desembre de 1420) fou un erudit i revolucionari otomà, fill del cadi Ghazi Israil, i d'una dona grega.

Nou!!: 1383 і Badr al-Din ibn Kadi Samawna · Veure més »

Basílica de San Vitale

La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.

Nou!!: 1383 і Basílica de San Vitale · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1383 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: 1383 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Basili I de Moscou

Basili Dmítrievitx (Василий Дмитриевич Moscou, 30 de desembre de 1371 - Moscou, 27 de febrer de 1425).

Nou!!: 1383 і Basili I de Moscou · Veure més »

Batalla d'Aljubarrota

La batalla d'Aljubarrota va tenir lloc el capvespre del 14 d'agost de 1385 entre tropes portugueses, comandades per Joan I de Portugal i el seu conestable Nuno Álvares Pereira, i l'exèrcit de Joan I de Castella.

Nou!!: 1383 і Batalla d'Aljubarrota · Veure més »

Bíblia Farhi

Laberint de Jericó a la ''Bíblia Farhi''. La Bíblia Farhi és un manuscrit medieval en hebreu de 1383 que reprodueix la Bíblia i alguns textos afegits, el més llarg dels quals és un diccionari hebreu-català, amb caràcters hebreus, elaborat per facilitar-ne la comprensió.

Nou!!: 1383 і Bíblia Farhi · Veure més »

Beatriu de Borbó

Beatriu de Borbó (1320-23 de desembre de 1383) va ser membre de la Casa de Borbó que per casament esdevingué reina de Bohèmia i comtessa de Luxemburg.

Nou!!: 1383 і Beatriu de Borbó · Veure més »

Beatriu de Portugal

Sepulcre de la reina a Sancti Spiritus (Toro) Beatriu de Portugal (Coïmbra, 1372 - Madrigalejo, Regne de Castella, 1410) fou infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lleó (1383-1390).

Nou!!: 1383 і Beatriu de Portugal · Veure més »

Beilicat de Sinope

Mapa El beilicat de Sinope fou un estat turcman que va viure vers el 1247 i una data indeterminada del prop del 1335, quan fou conquerit pels amirs o beis de Kastamonu.

Nou!!: 1383 і Beilicat de Sinope · Veure més »

Beniopa

Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.

Nou!!: 1383 і Beniopa · Veure més »

Berenguer d'Anglesola

Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.

Nou!!: 1383 і Berenguer d'Anglesola · Veure més »

Bernardí II Polentani

Bernardí II Polentani fou fill i successor de Guiu III Polentani.

Nou!!: 1383 і Bernardí II Polentani · Veure més »

Bernat Despuig

Retaule de Sant Miquel de la Seu d'Urgell Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451) fou un pintor gòtic català, col·laborador de Jaume Cirera, amb qui va treballar durant el segon quart del.

Nou!!: 1383 і Bernat Despuig · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat d'Ösel-Wiek

El castell episcopal de Kuressaare. La diòcesi de Ösel-Wiek (estonià: Saare-Lääne piiskopkond; llatí: Dioecesis Osiliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Ösel-Wiek · Veure més »

Bisbat d'Évreux

Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Évreux · Veure més »

Bisbat d'Eichstätt

El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1383 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Castres

XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Castres · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Fiesole

El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Fiesole · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Grosseto

El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Grosseto · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Krujë

El bisbat de Krüje (llatí: Dioecesis Croënsis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Krujë · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1383 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Lavaur · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »

Bisbat de Mottola

El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Mottola · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Quimper

bretó de ''Kernev''. Corentino, protobisbe de la diòcesi. L'ex cattedrale di San Pau Aurelià a Saint-Pol-de-Léon. L'antic palau episcopal, avui seu del museu departamental bretó. V. L'església de l'abadia ''Sainte-Croix'' de Quimperlé, fundada el 1029. El bisbat de Quimper (francès: Diocèse de Quimper, llatí: Dioecesis Corisopitensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Quimper · Veure més »

Bisbat de Ratisbona

El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Ratisbona · Veure més »

Bisbat de Sant Flor

Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Sant Flor · Veure més »

Bisbat de Semigàlia

La diòcesi de Semigàlia (llatí: Dioecesis Semigallensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Letònia.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Semigàlia · Veure més »

Bisbat de Sessa Aurunca

El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Sessa Aurunca · Veure més »

Bisbat de Teano-Calvi

El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Valença · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Nou!!: 1383 і Bisbat de Włocławek · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1383 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1383 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bonna de Berry

Bonna de Berry (1365 - Carlat, França 1435) fou una infanta de Berry, comtessa consort de Savoia i comtessa consort d'Armanyac.

Nou!!: 1383 і Bonna de Berry · Veure més »

Bonna de Borbó

Bona de Borbó (1341 - Mâcon, 1402) fou una infanta de Borbó, comtessa consort de Savoia (1355-1383) i regent el 1383 i entre 1391 i 1393.

Nou!!: 1383 і Bonna de Borbó · Veure més »

Brancaleone Doria

Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.

Nou!!: 1383 і Brancaleone Doria · Veure més »

Brunó de Rappolstein

Brunó de Rappolstein fou senyor de Rappolstein fill de Joan IV de Rappolstein el Vell.

Nou!!: 1383 і Brunó de Rappolstein · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: 1383 і Califat Abbàssida · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: 1383 і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1383 і Cardenal protodiaca · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1383 і Cardenal vicari · Veure més »

Carles III de Nàpols

Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).

Nou!!: 1383 і Carles III de Nàpols · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: 1383 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: 1383 і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell de Castellcir

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: 1383 і Castell de Castellcir · Veure més »

Castell de Foixà

El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del, que és quan està documentat per primera vegada.

Nou!!: 1383 і Castell de Foixà · Veure més »

Castell de Sant Jordi de Lisboa

Castell de Sant Jordi Es coneix com el Castell de Sant Jordi (Castelo de São Jorge en portuguès) a les ruïnes d'un castell en el pujol de Sant Jordi en Lisboa.

Nou!!: 1383 і Castell de Sant Jordi de Lisboa · Veure més »

Castell de Tudela (Astúries)

El castell de Tudela és a La Focara tot i que pertany a la parròquia asturiana de Santianes, en el consell d'Oviedo (Espanya).

Nou!!: 1383 і Castell de Tudela (Astúries) · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1383 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Caterina Bertran Miquel

Caterina Bertran Miquel (Gelida, 1383 - Barcelona, 29 d'agost de 1470) fou una noble catalana relacionada amb Barcelona, Cardona i Gelida.

Nou!!: 1383 і Caterina Bertran Miquel · Veure més »

Centre històric de Cracòvia

Castell Reial de Wawel Catedral de Sant Wenceslau i Sant Estanislau La plaça del mercat des de la torre de Santa Maria Kazimierz El centre històric de Cracòvia, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1978, es divideix en tres zones diferenciades: el pujol de Wawel, la ciutat medieval de Cracòvia i el nucli medieval de Kazimierz.

Nou!!: 1383 і Centre històric de Cracòvia · Veure més »

Cervia

Cervia (en emilià-romanyol Zirvia) és una ciutat italiana de l'Emília-Romanya, província de Ravenna, amb prop de 30.000 habitants.

Nou!!: 1383 і Cervia · Veure més »

Companyia navarresa

Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.

Nou!!: 1383 і Companyia navarresa · Veure més »

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Nou!!: 1383 і Comtat d'Artois · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: 1383 і Comtat d'Osona · Veure més »

Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona

El Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona és una competició internacional de diferents pirotècnies d'exhibicions de focs artificials.

Nou!!: 1383 і Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona · Veure més »

Constança de Perellós

Constança de Perellós fou una noble catalana que va viure en els temps de Joan el Caçador.

Nou!!: 1383 і Constança de Perellós · Veure més »

Constança Manuel

Constança Manuel (v 1320 - Santarém, Portugal 1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1325-1327).

Nou!!: 1383 і Constança Manuel · Veure més »

Constantí Harmenòpul

Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.

Nou!!: 1383 і Constantí Harmenòpul · Veure més »

Corrado III Trinci

Corrado III Trinci fou fill d'Ugolino II Novello.

Nou!!: 1383 і Corrado III Trinci · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: 1383 і Corts de Castella · Veure més »

Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga

Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.

Nou!!: 1383 і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: 1383 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crisi portuguesa de 1383-1385

La crisi portuguesa de 1383-1385 va ser un període de guerra civil i anarquia en la història de Portugal, que va començar amb la mort de Ferran I de Portugal, que no tenia hereus homes.

Nou!!: 1383 і Crisi portuguesa de 1383-1385 · Veure més »

Crispo

Els Crispo foren una dinastia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573).

Nou!!: 1383 і Crispo · Veure més »

Croada de Despenser

La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.

Nou!!: 1383 і Croada de Despenser · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: 1383 і Damasc · Veure més »

Dècada del 1380

Sense descripció.

Nou!!: 1383 і Dècada del 1380 · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1383 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Despotat de Morea

El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: 1383 і Despotat de Morea · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1383 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Dilxad Agha

Dilxad Agha, Dilshad Agha o Delshad Agha (+1383) fou una princesa del Mogolistan, del clan dughlat, filla del Khan i amir Kamar al-Din.

Nou!!: 1383 і Dilxad Agha · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1383 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Avís

Joan I de Portugal, fundador de la dinastia d'Avís La dinastia d'Avís (en portuguès antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.

Nou!!: 1383 і Dinastia Avís · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: 1383 і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: 1383 і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia Candar

La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.

Nou!!: 1383 і Dinastia Candar · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: 1383 і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: 1383 і Dinastia Savoia · Veure més »

Districte de Damoh

El districte de Damoh és una divisió administrativa de Madhya Pradesh, divisió de Sagar, a l'Índia, amb capital a Damoh.

Nou!!: 1383 і Districte de Damoh · Veure més »

Districte de Loralai

El districte de Loralai és una divisió administrativa de la Província pakistanesa de Balutxistan.

Nou!!: 1383 і Districte de Loralai · Veure més »

Districte de Pishin

El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.

Nou!!: 1383 і Districte de Pishin · Veure més »

Districte de Quetta

El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.

Nou!!: 1383 і Districte de Quetta · Veure més »

Districte de Quetta-Pishin

El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.

Nou!!: 1383 і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »

Divisió d'Ayeyarwady

Ayeyarwady és una divisió o província de Birmània, a l'extrem sud del país a la zona del delta del riu Irawady, amb més de cinc milions d'habitants i 35.167 km².

Nou!!: 1383 і Divisió d'Ayeyarwady · Veure més »

Donato Acciaiuoli de Cassano

Donato Acciaiuoli de Cassano fou fill de Jacopo Acciaiuoli i germà de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: 1383 і Donato Acciaiuoli de Cassano · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: 1383 і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Ducat de Luxemburg

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.

Nou!!: 1383 і Ducat de Luxemburg · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: 1383 і Ducat de Naxos · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: 1383 і Elda · Veure més »

Elionor d'Arborea

Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.

Nou!!: 1383 і Elionor d'Arborea · Veure més »

Elionor Telles de Menezes

Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).

Nou!!: 1383 і Elionor Telles de Menezes · Veure més »

Emperador Chōkei

El va ser el 98è Emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió, i tercer Emperador de la Cort del Sud durant el Període de les Corts del Nord i del Sud.

Nou!!: 1383 і Emperador Chōkei · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: 1383 і Era (cronologia) · Veure més »

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Nou!!: 1383 і Escut de València · Veure més »

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: 1383 і Eugeni IV · Veure més »

Ferran I de Portugal

Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.

Nou!!: 1383 і Ferran I de Portugal · Veure més »

Festes de Santa Tecla de Tarragona

Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.

Nou!!: 1383 і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »

Fiorenza II Sanudo

Fiorenza II Sanudo (? - 1437) fou duquessa de Naxos el 1383 i nominalment fins a la seva mort.

Nou!!: 1383 і Fiorenza II Sanudo · Veure més »

Francesc I Crispo

Francesc I Crispo fou el dècim duc de l'Arxipèlag i de Naxos, baró d'Astrogidis, senyor de Milos (1376-1383), de Santorí, d'Andros (fins a 1384 en què el va cedir al seu gendre Pietro Zeno casat amb la filla Petronela), d'Astipàlea, Delos, Ios, i consenyor d'Amorgos.

Nou!!: 1383 і Francesc I Crispo · Veure més »

Frederic I d'Arborea

Frederic I d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria.

Nou!!: 1383 і Frederic I d'Arborea · Veure més »

Gabriel Adorno

Gabriel Adorno (Gènova, vers 1320-1383), fou un patrici genovès.

Nou!!: 1383 і Gabriel Adorno · Veure més »

Galceran de Besora i de Cartellà

Galceran de Besora i de Cartellà, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1377-1378, nomenat per les Corts de Barcelona (1377).

Nou!!: 1383 і Galceran de Besora i de Cartellà · Veure més »

Garcia Fernández de Heredia

García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.

Nou!!: 1383 і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »

Gazi Evrenos

Gazi Evrenos, també escrit antigament Ghazi Ewrenos, (? - Karaferya, 1417) fou un guerrer turc fill de l'emir (general) turc Isa Beg.

Nou!!: 1383 і Gazi Evrenos · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: 1383 і Gerba · Veure més »

Go-Kameyama

El va ser el 99è Emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió, i últim Emperador de la Cort del Sud durant el Període de les Corts del Nord i del Sud.

Nou!!: 1383 і Go-Kameyama · Veure més »

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Nou!!: 1383 і Gros (moneda) · Veure més »

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Nou!!: 1383 і Gubbio · Veure més »

Guerau de Queralt i de Rocabertí

Guerau de Queralt i de Rocabertí ? - 1393 o 1397) va ser un noble català. Era el segon fill de Pere V de Queralt i de Castellnou. Va ser senyor de diversos llocs durant el segle XIV: d'herència va obtindre la senyoria de Ceret, així com drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí. Quan es va casar amb Beatriu d'Olzinelles va aconseguir els castells de Cànoves i de Catllar, mentre que el seu germà Dalmau I li empenyorava Vespella el 1380. Per banda de la Corona, va comprar Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però la resistència dels seus habitants va tractar la reincorporació sota domini reial. El 1385 compra Montmaneu i la Panadella, que li són presos quan es crea el comtat de Cervera. El 1378 va acudir al servei del rei de Xipre amb 250 llancers. El 1383, combat el comte de Prades junt Pere VI de Queralt i de Pinós, nebot seu. Amb el rei de Castella va servir a la guerra de Portugal, mentre que amb l'infant Martí va combatre a la guerra de Sicília. Va ser conseller de l'infant Joan, que l'armà cavaller el 1387; procurador de l'infant Martí a Castella; mariscal general i castellà de la Vall d'Aran i lloctinent de conestable i senescal de Catalunya. Es va interessar per l'alquímia i la literatura, tot dedicant unes cobles al rei Pere III.

Nou!!: 1383 і Guerau de Queralt i de Rocabertí · Veure més »

Guerra Civil lituana

La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.

Nou!!: 1383 і Guerra Civil lituana · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: 1383 і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guerres ferrandines

Les anomenades Guerres ferrandines (en portuguès Guerras fernandinas) foren un seguit de disputes pel tron de Castella entre Ferran I de Portugal i el rei Enric II de Castella (i després amb el fill d'aquest, Joan I de Castella) després de l'assassinat de Pere I el Cruel a mans del seu mig germà Enric II.

Nou!!: 1383 і Guerres ferrandines · Veure més »

Guillem Catà

Séquia de Manresa Guillem Catà (Barcelona, segle XIV), fill de Berenguer Catà (mestre d'obres) i de Caterina del Mas, fou un arquitecte («mestre major» o «liniador»).

Nou!!: 1383 і Guillem Catà · Veure més »

Guiu XII de Laval

Armes portades per Guy XII de Laval en el moment del Segon tractat de Guérande (1381)). ''Esquarterat d'or amb creu de gules cantonada de setze alerons de blau ordenats 2 i 2 i carregada de cinc petxines de plata (Laval) i de gules sembrat de flors de lliri d'or (Châteaubriant). '' Guy XII de Laval o Joan de Laval (nascut després de 1327 - 21 d'abril de 1412) fou senyor de Laval, Vescomte de Rennes, baró de Vitré, senyor de Gavere i Acquigny castellà de Désert, i governador de Bretanya.

Nou!!: 1383 і Guiu XII de Laval · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: 1383 і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: 1383 і Història de Sardenya · Veure més »

Hug III d'Arborea

Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.

Nou!!: 1383 і Hug III d'Arborea · Veure més »

Ibn al-Hajj

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abd-Al·lah an-Numayrí, més conegut com a Ibn al-Hajj, fou un poeta i savi andalusí del.

Nou!!: 1383 і Ibn al-Hajj · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: 1383 і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume dels Baus

Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.

Nou!!: 1383 і Jaume dels Baus · Veure més »

Joan de Fordun

Joan de Fordun (mort després del 1360, vers 1384) va ser un cronista escocès.

Nou!!: 1383 і Joan de Fordun · Veure més »

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Nou!!: 1383 і Joan I de Castella · Veure més »

Joan Nepomucè

Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere de Bohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo.

Nou!!: 1383 і Joan Nepomucè · Veure més »

Joan VI Cantacuzè

Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.

Nou!!: 1383 і Joan VI Cantacuzè · Veure més »

Joana de Brabant

Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.

Nou!!: 1383 і Joana de Brabant · Veure més »

Jodhpur

Jodhpur dins l'agència dels estats de la Rajputana Occidental a l'Agència de Rajputana Jodhpur o Marwar fou un antic principat de la Rajputana, el més gran de l'agència, amb una superfície de 90.554 km² (més d'un 25% de la superfície total de l'agència de Rajputana i el 60% de l'agència dels estats occidentals).

Nou!!: 1383 і Jodhpur · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: 1383 і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Juan Alonso Pimentel y Fonseca

Juan Alonso Pimentel y Fonseca (m. 1420) va ser un aristòcrata portuguès, senyor de Bragança, que després va passar a servir al rei de Castella amb l'entrada de la dinastia d'Avís a Portugal, i que va rebre pels seus serveis a la monarquia la senyoria de Benavente, de la que en va esdevenir primer comte el 1398.

Nou!!: 1383 і Juan Alonso Pimentel y Fonseca · Veure més »

Jueus algueresos

Els Jueus algueresos conformaren la segona més rica i important comunitat jueva de Sardenya de l'edat mitjana, després de la de Càller; disposaren de sinagoga, edificada el 1381, i cementiri, construït el 1383, que foren ampliats els segles successius.

Nou!!: 1383 і Jueus algueresos · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: 1383 і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Kara Mehmed

Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).

Nou!!: 1383 і Kara Mehmed · Veure més »

Kastamonu

Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.

Nou!!: 1383 і Kastamonu · Veure més »

Kavala

La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.

Nou!!: 1383 і Kavala · Veure més »

Khurasan (província mongola)

Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.

Nou!!: 1383 і Khurasan (província mongola) · Veure més »

Llibre de les Solemnitats

El Llibre de les Solemnitats de Barcelona o Llibre de les Solemnitats Reials fou un conjunt de volums datats entre 1383 i 1719 en el que els escrivans de Barcelona hi deixaven constància de les celebracions i actes importants en els que hi prenien part els representants de la ciutat com visites de personatges destacats, celebracions religioses, cerimònies funeràries reials, naixements de prínceps...

Nou!!: 1383 і Llibre de les Solemnitats · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1383 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1383 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: 1383 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1383 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1383 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1383 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1383 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de califes abbàssides del Caire

Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.

Nou!!: 1383 і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1383 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: 1383 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Nou!!: 1383 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »

Llista de prínceps d'Acaia

Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.

Nou!!: 1383 і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »

Llista de reis de Portugal

Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.

Nou!!: 1383 і Llista de reis de Portugal · Veure més »

Lluís de la Cerda

Lluís de la Cerda també anomenat Lluís d'Espanya (França, 1291 - La Mota de Ròse, 5 de juliol de 1348) fou príncep o sobirà nominal de les Illes Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.

Nou!!: 1383 і Lluís de la Cerda · Veure més »

Lluís I de Provença

Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: 1383 і Lluís I de Provença · Veure més »

Lo Crestià

Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.

Nou!!: 1383 і Lo Crestià · Veure més »

Luchino Adorno

Luchino Adorno fou un patrici genovès vicari general de l'Església a Roma del 1352 al 1362.

Nou!!: 1383 і Luchino Adorno · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: 1383 і Macedònia (regió) · Veure més »

Malik Ghiyath al-Din Pir Ali

Màlik Ghiyath-ad-Din Pir Alí fou el darrer malik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: 1383 і Malik Ghiyath al-Din Pir Ali · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: 1383 і Mallorca · Veure més »

Mangrol

Mangrol (Mangarol Bandar) és una ciutat i port de Gujarat, al districte de Junagarh a a la costa sud-oest de la península de Kathiawar.

Nou!!: 1383 і Mangrol · Veure més »

Manuel Cantacuzè (usurpador)

Manuel Cantacuzè fou un líder de la revolta del 1453 contra els governants de la família Paleòleg al Despotat de Morea.

Nou!!: 1383 і Manuel Cantacuzè (usurpador) · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: 1383 і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Maria Chatillon-Blois

Maria Chatillon-Blois (1345 - 1407), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provença i reina consort de Nàpols (1383-1384).

Nou!!: 1383 і Maria Chatillon-Blois · Veure més »

Maria Sanudo

Maria Sanudo (morta el 1426) fou Senyora de l'illa d'Andros al Ducat de Naxos entre 1372 i 1383, i Senyora de l'illa de Paros i d'un terç de Negrepont entre 1383 i 1426 en co-regència amb el seu espos, Gaspar Sommaripa.

Nou!!: 1383 і Maria Sanudo · Veure més »

Marià V d'Arborea

Maria V d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria.

Nou!!: 1383 і Marià V d'Arborea · Veure més »

Martinho de Zamora

Martinho de Zamora, també anomenat Martinus Lusitanus i Martí de Portugal, (Zamora, ? - Lisboa, 6 de desembre de 1383) fou un pseudocardenal del segle XIV creat per l'antipapa d'Avinyó Climent VII.

Nou!!: 1383 і Martinho de Zamora · Veure més »

Masolino da Panicale

santa Caterina'' (1428–1431), església de Sant Climent, Roma Masolino da Panicale, nat Tommaso di Cristoforo Fini (Panicale, 1383 – San Giovanni Valdano, 1440), va ser un pintor italià.

Nou!!: 1383 і Masolino da Panicale · Veure més »

Melos

Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: 1383 і Melos · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: 1383 і Miran Xah · Veure més »

Mitre d'Ais

Mitre d'Ais (Tessalònica, Grècia, 433 - Ais de Provença, 466) fou un laic grec, mort màrtir a Ais.

Nou!!: 1383 і Mitre d'Ais · Veure més »

Mošurov

Mošurov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1383 і Mošurov · Veure més »

Monestir de Gračanica

El monestir de Gračanica (en serbi: Манастир Грачаница, en albanès: Manastiri i Graçanicës) és un monestir ortodox serbi situat a Gračanica, Kosovo, a 5 km al sud-est de Pristina.

Nou!!: 1383 і Monestir de Gračanica · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: 1383 і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.

Nou!!: 1383 і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Nou!!: 1383 і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »

Murat I

Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1383 і Murat I · Veure més »

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Nou!!: 1383 і Nicolau Eimeric · Veure més »

Nicolau II Sanudo

Nicolau II Sanudo (? - 1374) fou duc consort i regent del ducat de Naxos, fill de Guillem Sanudo, que era fill de Marc Sanudo el qual era el segon fill del fundador del ducat Marc I Sanudo.

Nou!!: 1383 і Nicolau II Sanudo · Veure més »

Nicolau III d'Este

Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.

Nou!!: 1383 і Nicolau III d'Este · Veure més »

Nicolau III dalle Carceri

Nicolau III dalle Carceri (+1383) fou duc de Naxos, fill de Fiorenza Sanudo i el seu primer marit Joan dalle Carceri.

Nou!!: 1383 і Nicolau III dalle Carceri · Veure més »

Nicolás de Biedma

Nicolás de Biedma, Galícia, ? - Jaén, 1383 va ser un bisbe de Jáen i Conca.

Nou!!: 1383 і Nicolás de Biedma · Veure més »

Nuno Álvares Pereira

Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Flor da Rosa, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va tenir un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal.

Nou!!: 1383 і Nuno Álvares Pereira · Veure més »

Oľšavce

Oľšavce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1383 і Oľšavce · Veure més »

Parets del Vallès

Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: 1383 і Parets del Vallès · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: 1383 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1383 і Penitenciari major · Veure més »

Període Nanboku-chō

Capitals de les Corts durant l'era Nanobukchō (Kioto al Nord, Yoshino al Sud). El és un període de la història del Japó, que abastà des de 1336 fins a 1392, en els primers anys de l'era Muromachi.

Nou!!: 1383 і Període Nanboku-chō · Veure més »

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Nou!!: 1383 і Pere d'Arenys · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: 1383 і Pere de San Superano · Veure més »

Pere de Santamans

Pere de Santamans, president de la Generalitat de Catalunya entre 1380 i la seva mort en 1383, havia estat nomenat per substituir a Felip d'Anglesola, mort abans d'acabar el seu mandat.

Nou!!: 1383 і Pere de Santamans · Veure més »

Pere I de Portugal

Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).

Nou!!: 1383 і Pere I de Portugal · Veure més »

Pere II d'Alençon

Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.

Nou!!: 1383 і Pere II d'Alençon · Veure més »

Pere III de Grevalosa

Pere III de Grevalosa fou un noble català, Senyor de Castellar, fill de Pere II de Grevalosa i la seva dona Francesca.

Nou!!: 1383 і Pere III de Grevalosa · Veure més »

Pere IV de Grevalosa

Pere de Grevalosa i Vilella o Pere IV de Grevalosa fou un noble català, Senyor de Castellar.

Nou!!: 1383 і Pere IV de Grevalosa · Veure més »

Prebost dels mercaders de París

El prebost dels mercaders i els ''echevins'' de París el 1611. El Prebost dels mercaders de París era el cap de govern de la capital francesa durant l'Antic Règim.

Nou!!: 1383 і Prebost dels mercaders de París · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1383 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1383 і Protodiaca · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: 1383 і Qara Qoyunlu · Veure més »

Quartell

Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: 1383 і Quartell · Veure més »

Ramazanoğulları

Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).

Nou!!: 1383 і Ramazanoğulları · Veure més »

Ramon de Vilanova

Ramon de Vilanova (fill de Marc de Vilanova), fou un dels personatges catalans més distingits de la seva època.

Nou!!: 1383 і Ramon de Vilanova · Veure més »

Regió de Brussel·les-Capital

La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).

Nou!!: 1383 і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »

Regiment de la cosa pública

El Regiment de la Cosa Pública és una obreta de 38 capítols escrita per Francesc Eiximenis en 1383 en català, coincidint amb la seua estada a València, i dedicada als jurats (representants municipals) d'aquesta ciutat.

Nou!!: 1383 і Regiment de la cosa pública · Veure més »

Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve

El retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve és un retaule d'estil gòtic internacional pintat al tremp d'ou i daurat amb pa d'or sobre fusta d'autor anònim, conegut com a Mestre de Badalona, realitzat durant la primera meitat de, entre 1415 i 1420.

Nou!!: 1383 і Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve · Veure més »

Retaule de Tots els Sants

El Retaule de Tots els Sants és una pintura al tremp sobre fusta de Pere Serra dipositada al Monestir de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental), la qual fou pintada vers el darrer quart del.

Nou!!: 1383 і Retaule de Tots els Sants · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: 1383 і Rubí · Veure més »

Santa Cecília d'Elins

Santa Cecília d'Elins és un antic monestir benedictí romànic situat en el terme municipal de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).

Nou!!: 1383 і Santa Cecília d'Elins · Veure més »

Santa Maria de Conesa

Santa Maria és una església gòtica a Conesa construïda entre el 1335 i el 1347 pel mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà.

Nou!!: 1383 і Santa Maria de Conesa · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1383 і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: 1383 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Sarral

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: 1383 і Sarral · Veure més »

Séquia de Manresa

Tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel terme de Sallent. La Séquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa.

Nou!!: 1383 і Séquia de Manresa · Veure més »

Senyoria de Mondoubleau

Mondoubleau fou una important senyoria del Comtat de Vendôme, centrada al castell de Mondoubleau.

Nou!!: 1383 і Senyoria de Mondoubleau · Veure més »

Serres

Serres (en grec Σέρρες Sérres, grec antic: Σέρραι Sérrai, turc Siroz, francès Serrès) és una ciutat de Grècia a la regió de Macedònia, capital de la prefectura de Serres, amb uns 60.000 habitants.

Nou!!: 1383 і Serres · Veure més »

Shams al-Din Abas

Shams al-Din Abas (segles XIV i XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà.

Nou!!: 1383 і Shams al-Din Abas · Veure més »

Simó de Cramaud

Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.

Nou!!: 1383 і Simó de Cramaud · Veure més »

Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.

Nou!!: 1383 і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401) · Veure més »

Teodor Paleòleg

Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: 1383 і Teodor Paleòleg · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: 1383 і Toktamix · Veure més »

Trudó de Sint-Truiden

Trudó (en francès Trudon i Trond), (Zerkingen, actual Sint-Truiden, Bèlgica, ca. 630 – Sint-Truiden, 23 de novembre de 693 o 695), era un sacerdot cristià, fundador d'una abadia.

Nou!!: 1383 і Trudó de Sint-Truiden · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: 1383 і Urbà VI · Veure més »

Urretxu

Urretxu és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: 1383 і Urretxu · Veure més »

Venceslau de Luxemburg

Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.

Nou!!: 1383 і Venceslau de Luxemburg · Veure més »

Vescomtat de Perellós

El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.

Nou!!: 1383 і Vescomtat de Perellós · Veure més »

Vilamajor (universitat)

Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.

Nou!!: 1383 і Vilamajor (universitat) · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1383 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: 1383 і Violant de Bar · Veure més »

Xerta

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: 1383 і Xerta · Veure més »

Zarang

Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.

Nou!!: 1383 і Zarang · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: 1383 і 1345 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: 1383 і 1380 · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1383 і 3 de novembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant