Accés més ràpid que el navegador!
305 les relacions: Abadia de Fontenay, Abadia de Reading, Abd-al-Qàdir al-Quraixí, Abdalwadites, Abu Hammu II, Abu Taixufín II, Adana, Afrasiyàbides, Akhidjuk, Alfons IV de Ribagorça, Alfons XI de Castella, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Almogàver, Alsamora, Alt Penedès, Alzina (Sant Esteve de la Sarga), Amadeu V de Savoia, Anglès (la Selva), Aqüeducte de Santa Llúcia, Aransís, Aransís (antic municipi), Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Rouen, Artilleria, Artilleria naval, Arxiducat d'Àustria, Awlad Mandil, Baldomar, Bartolomeo I della Scala, Basturs, Batalla d'Araviana, Batalla naval de Barcelona, Batalla naval de Barcelona (1359), Batúides, Bòsfor, Beatriu de Castella i de Molina, Beatriu della Scala, Benavent de la Conca, Benavent de Tremp, Benicarló, Berdibeg, Berenguer de Cruïlles, Bernabé Visconti, Bernardí I Polentani, Bernat III de Cabrera, ..., Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Ischia, Bisbat d'Oslo, Bisbat de Baiona, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Gurk, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de les Fèroe, Bisbat de Luçon, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Nevers, Bisbat de Patti, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Treviso, Blanca de Borbó, Blanca de Lancaster, Bombarda (arma), Bonifaci Frederic d'Aragó, Cagli, Cal Fàbregas (Berga), Calp, Cambrils, Cangrande II della Scala, Cansignoro della Scala, Carles V de França, Casa de Folkung, Casa de Nemanjić, Caseres, Castell d'Ali Maimo, Castell d'Urquhart, Castell de Castellcir, Castell de Mirapeix, Castell de Peníscola, Castell de Sant Cebrià dels Alls, Casterner de les Olles, Castissent, Cervera, Claramunt, Claverol (antic municipi), Comtat d'Alençon, Comtat de Castres, Comtat de Vaud, Conques (Conca Dellà), Conrad de Gelnhausen, Constança de Portugal i d'Aragó, Constantí V, príncep d'Armènia, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Creixent lunar i estrella, Decàpolis alsaciana, Degà del Col·legi Cardenalici, Della Scala, Demetri I de Moscou, Dinastia Giray, Dinastia jalayírida, Dinastia marínida, Dinastia ruríkida, Diputació del General de Catalunya, Directorium inquisitorum, Districte de Jaunpur, Ducats de França, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Meüll, Elionor de Castella i de Portugal, Elionor de Guzmán, Elisabet de Caríntia, Elorrio, Emirat de Granada, Eric XII Magnusson, Eroles, Escut de Vilalba dels Arcs, Església de fusta de Flesberg, Església Ortodoxa Romanesa, Espills (poble), Esteve Visconti, Eufèmia de Sicília i de Caríntia, Fígols de Tremp, Ferran IV de Castella, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Firuz Xah Tughluq, Fogatge de 1360, Foixà, Fontanals de Cerdanya, Forlimpopoli, Francesc II Ordelaffi, Gabriel Adorno, Galasso I Pio, Galliner, Gandia, Gavet, Generalitat de Catalunya, Geoffrey Chaucer, Giustiniani, Gran Ducat de Lituània, Grans Prínceps de Moscou, Gregori Palamàs, Guàrdia de Noguera, Guàrdia de Tremp (antic municipi), Guerra dels Dos Peres, Guillem de Castro (Abat de Sant Quirze), Guillem della Scala, Guiu de Boulogne, Història de Catalunya, Història de Còrsega, Història de Suècia, Història de Suïssa, Història del dret català, Història dels Països Catalans, Hug Desbac, Iacopo Bussolari, Ibn al-Khatib, Ibn Àssim, Ibn Zàmrak, Irene Assèn, Ismaïl II, Ivan II de Moscou, Jaume el Conqueridor, Jaume Frederic d'Aragó, Jaunpur (ciutat), Joan Ciparissiota, Joan III d'Armanyac, Joan Manfredi, Joan V Paleòleg, Joana de Belleville, Joana de Borbó, L'Espluga Calba, La Pobleta de Bellveí, Llimiana, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de governants de Moldàvia, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia, Maghrawa, Magnus IV, Mahmud Khizr, Mahson, Manchester, Maraixi, Margarida I de Dinamarca, Maria de Molina, Marines (Camp de Túria), Marines Vell, Marquesat de Busca, Marquesat de Finale, Mas Soriguera, Mateu Mercer, Mazandaran, Medzev, Meinard III de Gorízia-Tirol, Mekhitar I de Grner, Mesquita d'al-Hàkim, Mesrob I d'Artaz, Miracles de Sant Vicent Ferrer, Moldàvia (Romania), Monestir de Curtea de Argeș, Montefeltro, Montesquiu (Isona i Conca Dellà), Moror, Muhàmmad aix-Xafra, Mur (antic municipi), Muralles de Barcelona, Muralles de Ponte de Lima, Murat I, Nicèfor Gregoràs, Niccolò Acciaiuoli, Okružná, Orcau, Orcau (antic municipi), Ordelaffi, Orhan, Origen de la Senyera Reial, Orriols (Bàscara), Palamisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau Reial Major, Patriarcat d'Aquileia, Pau Alboí della Scala, Pavlovce (Prešov), Pedro López de Ayala, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pere II de Sicília, Pere III de Grevalosa, Pere Tomàs (sant), Polentani, Portal de Sant Roc (Maó), President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Galítsia-Volínia, Principat de Moldàvia, Principat de Valàquia, Província d'Izumi, Puçol, Puig de l'Anell, Riu Aqueloos, Robert I de Bar, Rudina, Rus de Kíev, Saló del Tinell, Sambucucciu d'Alandu, Sanç IV de Castella, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Mateu de Bages (església), Sant Romà d'Abella, Sant Romà d'Abella (antic municipi), Sant Salvador de Toló, Sant Serni (antic municipi), Sant Serni (Gavet de la Conca), Senyera reial, Senyoriu d'Irlanda, Senyoriu de Gandia, Setge d'Oriola (1359), Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de València (1359), Shogunat Ashikaga, Siginolf I Montefeltro, Sultanat de Jaunpur, Tabriz, Tars (Turquia), Térmens, Tlemcen, Toló (Gavet de la Conca), Torre Olla, Tractat de Londres, Tractat de Londres (1359), Tsar, Verona, Vescomtat de Melun, Vescomtat de Murat, Vilanant, Vilanova de Bellpuig, Vilert, Yawnghwe, Zafarabad, 19 de desembre, 25 d'octubre, 9 de juny. Ampliar l'índex (255 més) »
Abadia de Fontenay
Fontenay és un monestir al municipi de Marmagne (Costa d'Or), a la regió de la Borgonya-Franc Comtat, a França.
Nou!!: 1359 і Abadia de Fontenay · Veure més »
Abadia de Reading
LAbadia de Reading fou un monestir de l'Orde de Cluny fundat pel rei Enric I d'Anglaterra l'any 1121, segons va dir ell «per la salvació de la meva ànima, l'ànima del rei Guillem el meu pare, el rei Guillem germà meu i el de la reina Matilda esposa meva i per tots els meus ancestres i successors».
Nou!!: 1359 і Abadia de Reading · Veure més »
Abd-al-Qàdir al-Quraixí
Muhyi-d-Din Abd-al-Qàdir ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Nasr-Al·lah ibn Sàlim ibn Abi-l-Wafà al-Quraixí (1297-1373), anomenat Abd-al-Qàdir al-Quraixí, fou un professor egipci de jurisprudència hanefita i biògraf.
Nou!!: 1359 і Abd-al-Qàdir al-Quraixí · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: 1359 і Abdalwadites · Veure més »
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Nou!!: 1359 і Abu Hammu II · Veure més »
Abu Taixufín II
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: 1359 і Abu Taixufín II · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: 1359 і Adana · Veure més »
Afrasiyàbides
Mapa del Mazanderan, al sud de la mar Càspia Els Afrasiyàbides o dinastia Afrasiyàbida fou una petita dinastia musulmana del Mazanderan.
Nou!!: 1359 і Afrasiyàbides · Veure més »
Akhidjuk
Akhidjuk (Petit Akhi) (mort 1359) fou el malnom d'un emir de nom desconegut que va governar a Tabriz al.
Nou!!: 1359 і Akhidjuk · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: 1359 і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Nou!!: 1359 і Alfons XI de Castella · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: 1359 і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: 1359 і Almogàver · Veure més »
Alsamora
Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Alsamora · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: 1359 і Alt Penedès · Veure més »
Alzina (Sant Esteve de la Sarga)
Alzina és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Alzina (Sant Esteve de la Sarga) · Veure més »
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Nou!!: 1359 і Amadeu V de Savoia · Veure més »
Anglès (la Selva)
Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: 1359 і Anglès (la Selva) · Veure més »
Aqüeducte de Santa Llúcia
L'aqüeducte de Santa Llúcia també conegut com a aqüeducte de Morella o séquia Reial, se situa al municipi de Morella, a la comarca dels Ports.
Nou!!: 1359 і Aqüeducte de Santa Llúcia · Veure més »
Aransís
Aransís és un poble del terme municipal de Gavet de la Conca.
Nou!!: 1359 і Aransís · Veure més »
Aransís (antic municipi)
L'antic municipi d'Aransís és un dels tres termes municipials del Pallars Jussà, que foren agrupats el 1970, juntament amb els de Sant Salvador de Toló i de Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca.
Nou!!: 1359 і Aransís (antic municipi) · Veure més »
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Lublin
L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat de Lublin · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1359 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: 1359 і Artilleria · Veure més »
Artilleria naval
L'artilleria naval és tota aquella artilleria utilitzada en un vaixell de guerra.
Nou!!: 1359 і Artilleria naval · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: 1359 і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Awlad Mandil
Els Awlad Mandil o Banu Mandil (o) van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.
Nou!!: 1359 і Awlad Mandil · Veure més »
Baldomar
Baldomar és una entitat municipal descentralitzada del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: 1359 і Baldomar · Veure més »
Bartolomeo I della Scala
Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: 1359 і Bartolomeo I della Scala · Veure més »
Basturs
Basturs és un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Basturs · Veure més »
Batalla d'Araviana
La batalla d'Araviana va ser una acció de la cavalleria durant la Guerra dels dos Peres el 22 de setembre de 1359.
Nou!!: 1359 і Batalla d'Araviana · Veure més »
Batalla naval de Barcelona
* el 1359, durant la Guerra dels dos Peres: Batalla naval de Barcelona (1359).
Nou!!: 1359 і Batalla naval de Barcelona · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1359)
La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: 1359 і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »
Batúides
Els batúides són els descendents de Batu Khan, fill de Jotxi i net de Genguis Khan, que fou la nissaga que va governar el kanat de l'Horda d'Or (traducció turca moderna Altin Ordu) del 1236 al 1502.
Nou!!: 1359 і Batúides · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: 1359 і Bòsfor · Veure més »
Beatriu de Castella i de Molina
Beatriu de Castella (Toro, 8 de març de Zamora 1293 - Lisboa, 25 d'octubre de 1359), infanta de Castella i reina consort de Portugal (1325-1357).
Nou!!: 1359 і Beatriu de Castella i de Molina · Veure més »
Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.
Nou!!: 1359 і Beatriu della Scala · Veure més »
Benavent de la Conca
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Benavent de la Conca · Veure més »
Benavent de Tremp
Benavent de Tremp és un dels sis antics municipis integrats el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dellà (els altres són Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1359 і Benavent de Tremp · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: 1359 і Benicarló · Veure més »
Berdibeg
Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.
Nou!!: 1359 і Berdibeg · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: 1359 і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: 1359 і Bernabé Visconti · Veure més »
Bernardí I Polentani
Bernardí I Polentani fou fill i successor de Ostasi I Polentani com a senyor de Ravenna el 1346.
Nou!!: 1359 і Bernardí I Polentani · Veure més »
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Nou!!: 1359 і Bernat III de Cabrera · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat d'Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Avranches · Veure més »
Bisbat d'Esglésies
El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Esglésies · Veure més »
Bisbat d'Ischia
El bisbat d'Ischia (italià: diocesi di Ischia; llatí: Dioecesis Isclana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 55.000 batejats d'un total de 58.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pietro Lagnese.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Ischia · Veure més »
Bisbat d'Oslo
El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1359 і Bisbat d'Oslo · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »
Bisbat de Curlàndia
Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Curlàndia · Veure més »
Bisbat de Gurk
Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Gurk · Veure més »
Bisbat de La Rochelle i Saintes
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1359 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1359 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de les Fèroe
El bisbe Erlendur de les Fèroe. El bisbat de les Fèroe (danès: Kirkjubø bispedømme; llatí: Dioecesis Fareyensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Dinamarca.
Nou!!: 1359 і Bisbat de les Fèroe · Veure més »
Bisbat de Luçon
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Luçon · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Patti
L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Patti · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Pelplin
XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Pelplin · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1359 і Bisbat de Treviso · Veure més »
Blanca de Borbó
Blanca de Borbó (Vincennes, 1339 - Medina-Sidonia, Càdis 1361), noble francesa i reina consort de Castella i Lleó (1353-1361).
Nou!!: 1359 і Blanca de Borbó · Veure més »
Blanca de Lancaster
Blanca de Lancaster (25 de març de 1342 - 12 de setembre de 1369) va ser una noble anglesa, filla del primer Duc de Lancaster Enric de Grosmont i la seva esposa Isabel de Beaumont.
Nou!!: 1359 і Blanca de Lancaster · Veure més »
Bombarda (arma)
La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.
Nou!!: 1359 і Bombarda (arma) · Veure més »
Bonifaci Frederic d'Aragó
Bonifaci Frederic d'Aragó fou fill d'Alfons Frederic d'Aragó.
Nou!!: 1359 і Bonifaci Frederic d'Aragó · Veure més »
Cagli
Cagli és una ciutat de les Marques a Itàlia, província de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.
Nou!!: 1359 і Cagli · Veure més »
Cal Fàbregas (Berga)
Cal Fàbregas és una casa del municipi de Berga protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: 1359 і Cal Fàbregas (Berga) · Veure més »
Calp
Calp és un municipi del País Valencià situat a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: 1359 і Calp · Veure més »
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1359 і Cambrils · Veure més »
Cangrande II della Scala
Cangrande II della Scala (Verona, 8 de juny de 1332 - 14 de desembre de 1359) fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: 1359 і Cangrande II della Scala · Veure més »
Cansignoro della Scala
Cansignoro della Scala fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: 1359 і Cansignoro della Scala · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: 1359 і Carles V de França · Veure més »
Casa de Folkung
Escut d'armes de la casa de Folkung La Casa de Folkung (Folkungaätten en suec), també coneguda com a Casa de Bjelbo o de Bjälbo (Bjälboätten), és una nissaga sueca originària del comtat d'Östergötland.
Nou!!: 1359 і Casa de Folkung · Veure més »
Casa de Nemanjić
Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.
Nou!!: 1359 і Casa de Nemanjić · Veure més »
Caseres
Caseres és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Nou!!: 1359 і Caseres · Veure més »
Castell d'Ali Maimo
El Castell del Real, també denominant Castell del Real de Vilaragut, està situat entre els municipis de Marines i Olocau, en la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.
Nou!!: 1359 і Castell d'Ali Maimo · Veure més »
Castell d'Urquhart
castell d'Urquhart Torre de l'homenatge Urquhart Castle El castell d'Urquhart és un castell situat al costat del llac Ness, a Escòcia (Regne Unit), entre Fort William i Inverness, pròxim al poble de Drumnadrochit.
Nou!!: 1359 і Castell d'Urquhart · Veure més »
Castell de Castellcir
El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.
Nou!!: 1359 і Castell de Castellcir · Veure més »
Castell de Mirapeix
El castell de Mirapeix era un castell medieval navarrès de la Ribera Navarresa que se situava a la frontera amb Aragó.
Nou!!: 1359 і Castell de Mirapeix · Veure més »
Castell de Peníscola
El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.
Nou!!: 1359 і Castell de Peníscola · Veure més »
Castell de Sant Cebrià dels Alls
El Castell de Sant Cebrià dels Alls és un edifici situat al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà, a Catalunya.
Nou!!: 1359 і Castell de Sant Cebrià dels Alls · Veure més »
Casterner de les Olles
El poble de Casterner de les Olles pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, de la comarca de l'Alta Ribagorça, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp, de la del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Casterner de les Olles · Veure més »
Castissent
Castissent és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Nou!!: 1359 і Castissent · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: 1359 і Cervera · Veure més »
Claramunt
El poble de Claramunt és un poble del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Nou!!: 1359 і Claramunt · Veure més »
Claverol (antic municipi)
L'antic municipi de Claverol perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Claverol (antic municipi) · Veure més »
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Nou!!: 1359 і Comtat d'Alençon · Veure més »
Comtat de Castres
El comtat de Castres fou una jurisdicció feudal que era un senyoriu i fou creada com a comtat el 1359 per a Joan VI de Vendôme.
Nou!!: 1359 і Comtat de Castres · Veure més »
Comtat de Vaud
El comtat de Vaud fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, avui a Suïssa activa entre principis del fins al, quan passa a constituir una baronia sota domini dels Savoia al qual s'acabà integrant.
Nou!!: 1359 і Comtat de Vaud · Veure més »
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1359 і Conques (Conca Dellà) · Veure més »
Conrad de Gelnhausen
Conrad de Gelnhausen (Gelnhausen, c.1320/25 - Heidelberg, 13 d'abril de 1390) fou un teòleg i canonista alemany, i un dels primers teòrics del conciliarisme a finals del.
Nou!!: 1359 і Conrad de Gelnhausen · Veure més »
Constança de Portugal i d'Aragó
Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).
Nou!!: 1359 і Constança de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Constantí V, príncep d'Armènia
Constantí V o Gosdantin V, numerat també com a Constantí IV i com a Constantí III (mort 1362) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constantí IV) el 17 de novembre de 1344.
Nou!!: 1359 і Constantí V, príncep d'Armènia · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: 1359 і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: 1359 і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Nou!!: 1359 і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »
Creixent lunar i estrella
Una representació actual del creixent lunar i l'estrella El creixent lunar i l'estrella, és a dir, la representació gràfica d'una mitja lluna (o d'un quart creixent lunar) combinat amb una o més estrelles, va ser un símbol molt estès a través del món antic, amb exemples testificats des de la Mediterrània Oriental fins a l'Àsia Central i l'Índia, alguns antics de 4.000 anys.
Nou!!: 1359 і Creixent lunar i estrella · Veure més »
Decàpolis alsaciana
La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.
Nou!!: 1359 і Decàpolis alsaciana · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1359 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Nou!!: 1359 і Della Scala · Veure més »
Demetri I de Moscou
Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).
Nou!!: 1359 і Demetri I de Moscou · Veure més »
Dinastia Giray
La dinastia Giray fou la nissaga que va governar el Kanat de Crimea del el 1783 (la dinastia va agafar el nom de Giray a la meitat del).
Nou!!: 1359 і Dinastia Giray · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: 1359 і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: 1359 і Dinastia marínida · Veure més »
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).
Nou!!: 1359 і Dinastia ruríkida · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: 1359 і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Directorium inquisitorum
El Directorium inquisitorum, també anomenat Manual de l'inquisidor, és l'obra més important del dominic inquisidor Nicolau Eimeric (1316-1399), publicada l'any 1376.
Nou!!: 1359 і Directorium inquisitorum · Veure més »
Districte de Jaunpur
El districte de Jaunpur és una divisió administrativa de la divisió de Varanasi a Uttar Pradesh, Índia.
Nou!!: 1359 і Districte de Jaunpur · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: 1359 і Ducats de França · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1359 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1359 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
El Meüll
El Meüll és un poble del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Mur.
Nou!!: 1359 і El Meüll · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: 1359 і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elionor de Guzmán
Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: 1359 і Elionor de Guzmán · Veure més »
Elisabet de Caríntia
Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).
Nou!!: 1359 і Elisabet de Caríntia · Veure més »
Elorrio
Elorrio és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Duranguesat amb una població de 7.094 habitants (INE-2005).
Nou!!: 1359 і Elorrio · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: 1359 і Emirat de Granada · Veure més »
Eric XII Magnusson
Erik Magnusson (1339-1359) conegut també com a Eric XII de Suècia.
Nou!!: 1359 і Eric XII Magnusson · Veure més »
Eroles
El poble d'Eroles actualment pertany al terme municipal de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà, però ha tingut fins ara una agitada vida administrativa, com s'exposa a l'apartat d'història.
Nou!!: 1359 і Eroles · Veure més »
Escut de Vilalba dels Arcs
L'escut oficial de Vilalba dels Arcs té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, una muralla de dues torres oberta d'argent acompanyada al cap d'una estrella de 8 puntes d'argent i sostinguda sobre un peu de gules amb una creu plena d'argent.
Nou!!: 1359 і Escut de Vilalba dels Arcs · Veure més »
Església de fusta de Flesberg
L'església de fusta de Flesberg és una stavkirke bastant restaurada de la segona meitat del o principis del que es troba al municipi de Flesberg, Buskerud, Noruega.
Nou!!: 1359 і Església de fusta de Flesberg · Veure més »
Església Ortodoxa Romanesa
Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: 1359 і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »
Espills (poble)
Espills és un poble pertanyent al terme municipal de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Espills (poble) · Veure més »
Esteve Visconti
Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.
Nou!!: 1359 і Esteve Visconti · Veure més »
Eufèmia de Sicília i de Caríntia
Eufèmia de Sicília (1330 - 1359) fou infanta de Sicília i regent de Sicília (1355-1357), filla de Pere II de Sicília i la seva esposa Elisabet de Caríntia.
Nou!!: 1359 і Eufèmia de Sicília i de Caríntia · Veure més »
Fígols de Tremp
El poble de Fígols de Tremp, també anomenat Fígols de la Conca, era el cap del terme del mateix nom, agregat el 1972 al terme municipal de Tremp.
Nou!!: 1359 і Fígols de Tremp · Veure més »
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Nou!!: 1359 і Ferran IV de Castella · Veure més »
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Nou!!: 1359 і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »
Firuz Xah Tughluq
Firuz-Xah Tughluq (?, 1309 - Jaunpur, 20 de setembre de 1388) fou un soldà de Delhi de la dinastia tuglúquida o tughlúquida (1351 - 1388).
Nou!!: 1359 і Firuz Xah Tughluq · Veure més »
Fogatge de 1360
El fogatge de 1360 fou un cens (fogatge) realitzat l'any 1360 al Principat de Catalunya.
Nou!!: 1359 і Fogatge de 1360 · Veure més »
Foixà
Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: 1359 і Foixà · Veure més »
Fontanals de Cerdanya
Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya.
Nou!!: 1359 і Fontanals de Cerdanya · Veure més »
Forlimpopoli
Castell de Forlimpopoli. Forlimpopoli és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb vora 15.000 habitants.
Nou!!: 1359 і Forlimpopoli · Veure més »
Francesc II Ordelaffi
Francesc II Ordelaffi conegut com a Cecco II Ordelaffi, fou fill de Sinibald i de Onestina dei Calboli, i net de Teobald I Ordelaffi.
Nou!!: 1359 і Francesc II Ordelaffi · Veure més »
Gabriel Adorno
Gabriel Adorno (Gènova, vers 1320-1383), fou un patrici genovès.
Nou!!: 1359 і Gabriel Adorno · Veure més »
Galasso I Pio
Galasso I Pio fou senyor de Carpi a la mort del seu pare Manfredo I Pio el 1348.
Nou!!: 1359 і Galasso I Pio · Veure més »
Galliner
Galliner és un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Galliner · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: 1359 і Gandia · Veure més »
Gavet
Gavet és un poble cap del municipi de Gavet de la Conca i del desaparegut municipi de Sant Serni.
Nou!!: 1359 і Gavet · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: 1359 і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Nou!!: 1359 і Geoffrey Chaucer · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: 1359 і Giustiniani · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: 1359 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Grans Prínceps de Moscou
Sense descripció.
Nou!!: 1359 і Grans Prínceps de Moscou · Veure més »
Gregori Palamàs
Gregori Palamàs va ser un destacat monjo i teòleg romà d'Orient del (cap als anys 1296-1359).
Nou!!: 1359 і Gregori Palamàs · Veure més »
Guàrdia de Noguera
Guàrdia de Noguera, o Guàrdia de Tremp, és la vila que fa de cap del municipi de Castell de Mur, del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Guàrdia de Noguera · Veure més »
Guàrdia de Tremp (antic municipi)
L'antic terme de Guàrdia de Tremp és un dels dos municipis que formaren el 1972 el nou terme de Castell de Mur.
Nou!!: 1359 і Guàrdia de Tremp (antic municipi) · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: 1359 і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guillem de Castro (Abat de Sant Quirze)
Guillem de Castro fou abat de Sant Quirze de Colera almenys entre 1359 i 1375.
Nou!!: 1359 і Guillem de Castro (Abat de Sant Quirze) · Veure més »
Guillem della Scala
Guillem della Scala (Guglielmo) fou fill de Cangrande II della Scala.
Nou!!: 1359 і Guillem della Scala · Veure més »
Guiu de Boulogne
Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.
Nou!!: 1359 і Guiu de Boulogne · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: 1359 і Història de Catalunya · Veure més »
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Nou!!: 1359 і Història de Còrsega · Veure més »
Història de Suècia
Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.
Nou!!: 1359 і Història de Suècia · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: 1359 і Història de Suïssa · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: 1359 і Història del dret català · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: 1359 і Història dels Països Catalans · Veure més »
Hug Desbac
Hug Desbac (o Hugó, o Desbach o de Bac) fou un religiós catòlic de l'orde benedictí que arribà a ésser bisbe d'Urgell i el setè copríncep d'Andorra episcopal (1351-1361).
Nou!!: 1359 і Hug Desbac · Veure més »
Iacopo Bussolari
Jacopo o Iacopo Bussolari (segle XIV) fou un religiós italià del de l'orde de Sant Agustí que es dedicà a la predicació distingint-se per la seva fogosa eloqüència.
Nou!!: 1359 і Iacopo Bussolari · Veure més »
Ibn al-Khatib
Ibn al-Khatib o Lissan-ad-Din ibn al-Khatib (Loja, 15 de novembre de 1313 - Fez, 1375) fou un historiador, poeta, escriptor, físic i filòsof de l'emirat de Granada.
Nou!!: 1359 і Ibn al-Khatib · Veure més »
Ibn Àssim
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Àssim al-Gharnatí, més conegut simplement com a Ibn Àssim, fou un jurista i gramàtic andalusí nascut a Granada el 1359 i mort a la mateixa ciutat el 15 d'agost de 1426.
Nou!!: 1359 і Ibn Àssim · Veure més »
Ibn Zàmrak
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Àhmad as-Surayhí, més conegut com a Ibn Zàmrak (o Ibn Zúmruk) (Granada, 1333 - entre 1394 i 1408), fou un poeta i visir de Granada.
Nou!!: 1359 і Ibn Zàmrak · Veure més »
Irene Assèn
Irene Assèn, en grec medieval Ειρήνη Ασανίνα, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en casar-se amb l'emperador Joan VI Cantacuzè.
Nou!!: 1359 і Irene Assèn · Veure més »
Ismaïl II
Abu-l-Walid Ismaïl (II) fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant deu mesos, el 1359-1360.
Nou!!: 1359 і Ismaïl II · Veure més »
Ivan II de Moscou
Ivan Ivànovitx (Moscou, 30 de març de 1326 - Moscou, 13 de novembre de 1359), anomenat el Gloriós, segon fill d'Ivan I, més conegut com a Ivan Kalita, i d'Elena, governador de les ciutats de Ruza i Zvenigorod, gran príncep de Moscou i príncep de Vladímir (1353-1359).
Nou!!: 1359 і Ivan II de Moscou · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: 1359 і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Frederic d'Aragó
Jaume Frederic d'Aragó fou el tercer comte de Salona i senyor de Loidoroki, Veteranitza i d'Egina.
Nou!!: 1359 і Jaume Frederic d'Aragó · Veure més »
Jaunpur (ciutat)
Jaunpur (hindi जौनपुर, urdú جون پور) és una ciutat i municipalitat de l'Índia, capital del districte de Jaunpur a Uttar Pradesh, situada a al riba del Gumti.
Nou!!: 1359 і Jaunpur (ciutat) · Veure més »
Joan Ciparissiota
Joan Ciparissiota (en llatí Joannes Cyparissiota, en grec), anomenat Sapiens o el Savi, fou un escriptor romà d'Orient de la segona meitat del.
Nou!!: 1359 і Joan Ciparissiota · Veure més »
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Nou!!: 1359 і Joan III d'Armanyac · Veure més »
Joan Manfredi
Joan Manfredi va ser fill natural de Ricard Manfredi i de Zeffirina Nordigli.
Nou!!: 1359 і Joan Manfredi · Veure més »
Joan V Paleòleg
Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).
Nou!!: 1359 і Joan V Paleòleg · Veure més »
Joana de Belleville
Joana de Belleville (en francès: Jeanne de Belleville), també anomenada Jeanne de Clisson i sobrenomenada la tigressa bretona (província de Poitou, ca. 1300 - 1359), va ser una noble que es va convertir en corsària per venjar la mort del seu marit, Olivier IV de Clisson, tot lluitant contra el rei de França, Felip VI de França, a les albors de la Guerra de Successió Bretona.
Nou!!: 1359 і Joana de Belleville · Veure més »
Joana de Borbó
Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Nou!!: 1359 і Joana de Borbó · Veure més »
L'Espluga Calba
L'Espluga Calba és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.
Nou!!: 1359 і L'Espluga Calba · Veure més »
La Pobleta de Bellveí
La Pobleta de Bellveí és una vila del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; havia estat cap d'un municipi propi, el de la Pobleta de Bellveí abans del 1970.
Nou!!: 1359 і La Pobleta de Bellveí · Veure més »
Llimiana
La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs.
Nou!!: 1359 і Llimiana · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1359 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: 1359 і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1359 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1359 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1359 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: 1359 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de governants de Moldàvia
Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).
Nou!!: 1359 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: 1359 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal
* Andrei I de Vladimir (1168-1174).
Nou!!: 1359 і Llista de Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal · Veure més »
Llista de sobirans i presidents del territori rus
Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
Nou!!: 1359 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »
Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia
El 1356, Dénia es eregit en comtat.
Nou!!: 1359 і Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: 1359 і Maghrawa · Veure més »
Magnus IV
, nascut Magnus Eriksson, fou rei de Suècia de 1319 a 1364, rei de Noruega del 1319 al 1343, i rei d'Escània de 1332 a 1360.
Nou!!: 1359 і Magnus IV · Veure més »
Mahmud Khizr
Mahmud Khizr Khan fou kan de l'Horda d'Or en dates incertes entre 1359 i 1362.
Nou!!: 1359 і Mahmud Khizr · Veure més »
Mahson
Mahson fou un estat tributari protegit del tipus zamindari o talukdari al districte de Basti al modern Uttar Pradesh, format per uns cent-cinquanta pobles.
Nou!!: 1359 і Mahson · Veure més »
Manchester
Manchester (pronunciat /ˈmæntʃᵻstər/) és un municipi del Regne Unit, situat al nord-oest d'Anglaterra.
Nou!!: 1359 і Manchester · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: 1359 і Maraixi · Veure més »
Margarida I de Dinamarca
, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).
Nou!!: 1359 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »
Maria de Molina
Maria de Molina (1260 - Valladolid 1321) fou infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1284-1295).
Nou!!: 1359 і Maria de Molina · Veure més »
Marines (Camp de Túria)
Marines és un municipi del País Valencià a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1359 і Marines (Camp de Túria) · Veure més »
Marines Vell
Marines Vell és un nucli de població del País Valencià que pertany al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1359 і Marines Vell · Veure més »
Marquesat de Busca
El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.
Nou!!: 1359 і Marquesat de Busca · Veure més »
Marquesat de Finale
El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.
Nou!!: 1359 і Marquesat de Finale · Veure més »
Mas Soriguera
El Mas Soriguera és una masia del municipi de Fontanals de Cerdanya (Cerdanya) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1359 і Mas Soriguera · Veure més »
Mateu Mercer
Mateu Mercer fou almirall de la Corona d'Aragó i majordom de la reina Elionor de Sicília.
Nou!!: 1359 і Mateu Mercer · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: 1359 і Mazandaran · Veure més »
Medzev
Medzev és una ciutat d'Eslovàquia.
Nou!!: 1359 і Medzev · Veure més »
Meinard III de Gorízia-Tirol
Meinard III (Landshut, 9 de febrer de 1344 - Castell de Tirol, 13 de gener de 1363) va ser duc nominal de l'Alta Baviera i l'últim comte del Tirol, primer i únic de la casa de Wittelsbach successora dels Meinardins o Gorízia-Tirol.
Nou!!: 1359 і Meinard III de Gorízia-Tirol · Veure més »
Mekhitar I de Grner
Mekhitar I de Grner o de Gerner fou patriarca de l'església armènia del 1341 al 1355.
Nou!!: 1359 і Mekhitar I de Grner · Veure més »
Mesquita d'al-Hàkim
La mesquita d'al-Hàkim és un dels monuments de l'arquitectura fatimita més interessants de la ciutat del Caire.
Nou!!: 1359 і Mesquita d'al-Hàkim · Veure més »
Mesrob I d'Artaz
Mesrob I d'Artaz (armeni: Մեսրոպ Արտազեցի) fou patriarca de l'església armènia del 1359 al 1372.
Nou!!: 1359 і Mesrob I d'Artaz · Veure més »
Miracles de Sant Vicent Ferrer
Els Miracles de Sant Vicent Ferrer (popularment, milacres) són representacions teatrals infantils al·lusives al sant valencià, fetes als carrers de València, en escenaris artesanals, els altars de Sant Vicent.
Nou!!: 1359 і Miracles de Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Moldàvia (Romania)
Ubicació de Moldàvia dins de Romania Moldàvia (en romanès Moldova) és una regió geogràfica i històrica del nord-est de Romania.
Nou!!: 1359 і Moldàvia (Romania) · Veure més »
Monestir de Curtea de Argeș
El monestir de Curtea de Argeș és un monestir ortodox romanès, construït entre 1515-1517 per Neagoe Basarab a la ciutat de Curtea de Argeș.
Nou!!: 1359 і Monestir de Curtea de Argeș · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1359 і Montefeltro · Veure més »
Montesquiu (Isona i Conca Dellà)
Montesquiu és un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Montesquiu (Isona i Conca Dellà) · Veure més »
Moror
Moror és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Moror · Veure més »
Muhàmmad aix-Xafra
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Fàraj al-Qirbilyaní al-Andalussí (Crevillent, segona meitat del - Granada, 1360), més conegut com a Muhàmmad aix-Xafra (de xafra, ‘fulla d'afaitar’ en àrab), va ser un metge-cirurgià andalusí.
Nou!!: 1359 і Muhàmmad aix-Xafra · Veure més »
Mur (antic municipi)
Mur és el nom d'un antic municipi del Pallars Jussà que fou afegit el 1972 al nou terme de Castell de Mur, juntament amb Guàrdia de Tremp.
Nou!!: 1359 і Mur (antic municipi) · Veure més »
Muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.
Nou!!: 1359 і Muralles de Barcelona · Veure més »
Muralles de Ponte de Lima
Muralles de Ponte de Lima: arc de la Porta Nova Muralles de Ponte de Lima: Torre de Sâo Paulo Torre de Sâo Paulo: vista des del Pont Vell Les muralles de Ponte de Lima es troben a la freguesia de Ponte de Lima, vila i municipi del mateix nom, al districte de Viana do Castelo, a Portugal.
Nou!!: 1359 і Muralles de Ponte de Lima · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1359 і Murat I · Veure més »
Nicèfor Gregoràs
Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles i.
Nou!!: 1359 і Nicèfor Gregoràs · Veure més »
Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).
Nou!!: 1359 і Niccolò Acciaiuoli · Veure més »
Okružná
Okružná és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1359 і Okružná · Veure més »
Orcau
El poble d'Orcau era el cap de l'antic municipi d'Orcau, de la comarca del Pallars Jussà, un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1359 і Orcau · Veure més »
Orcau (antic municipi)
L'antic municipi d'Orcau és un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1359 і Orcau (antic municipi) · Veure més »
Ordelaffi
Els Ordelaffi eren una família nobiliària italiana que va governar a Forlì, Cesena, Forlimpopoli, Bertinoro i Castrocaro als segles i. No se sap com van accedir al poder però el 1302 Scarpetta Ordelaffi, que era gibel·lí, se'n titulava vicari pontifici i fou capità del poble de Forlì i més tard va dominar Bertinoro (1306), Forlimpopoli i Cesena.
Nou!!: 1359 і Ordelaffi · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: 1359 і Orhan · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: 1359 і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Orriols (Bàscara)
Orriols és un veïnat del municipi alt-empordanès de Bàscara.
Nou!!: 1359 і Orriols (Bàscara) · Veure més »
Palamisme
El palamisme és el nom que reben les opinions teològiques del sacerdot cristià de l'Imperi Romà d'Orient Gregori Palamàs (c.1296 – 1359).
Nou!!: 1359 і Palamisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: 1359 і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: 1359 і Palau Reial Major · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 1359 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pau Alboí della Scala
Pau Alboí della Scala fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: 1359 і Pau Alboí della Scala · Veure més »
Pavlovce (Prešov)
Pavlovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1359 і Pavlovce (Prešov) · Veure més »
Pedro López de Ayala
Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».
Nou!!: 1359 і Pedro López de Ayala · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: 1359 і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1359 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: 1359 і Pere I de Castella · Veure més »
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Nou!!: 1359 і Pere II de Sicília · Veure més »
Pere III de Grevalosa
Pere III de Grevalosa fou un noble català, Senyor de Castellar, fill de Pere II de Grevalosa i la seva dona Francesca.
Nou!!: 1359 і Pere III de Grevalosa · Veure més »
Pere Tomàs (sant)
Pere Tomàs (Salas de Belvés, Perigord, Aquitània, avui Dordonya, 1305 - Famagusta, Xipre, 1366) fou un carmelita, arquebisbe de Creta i patriarca llatí de Constantinoble.
Nou!!: 1359 і Pere Tomàs (sant) · Veure més »
Polentani
Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440.
Nou!!: 1359 і Polentani · Veure més »
Portal de Sant Roc (Maó)
El Portal de Sant Roc va ser construït devers l'any 1359 a Maó; tenia la funció de fer de porta que connectés la ciutat amb la resta de la població.
Nou!!: 1359 і Portal de Sant Roc (Maó) · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1359 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Galítsia-Volínia
El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.
Nou!!: 1359 і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: 1359 і Principat de Moldàvia · Veure més »
Principat de Valàquia
Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.
Nou!!: 1359 і Principat de Valàquia · Veure més »
Província d'Izumi
La Província d'Izumi (和泉国, Izumi no Kuni), sovint anomenada Senshū (泉州), fou una província del Japó a l'àrea de Kinai.
Nou!!: 1359 і Província d'Izumi · Veure més »
Puçol
Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: 1359 і Puçol · Veure més »
Puig de l'Anell
Puig de l'Anell, Pui de l'Anell o Punt de l'Anell, en la parla local, és un poble de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Puig de l'Anell · Veure més »
Riu Aqueloos
El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.
Nou!!: 1359 і Riu Aqueloos · Veure més »
Robert I de Bar
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.
Nou!!: 1359 і Robert I de Bar · Veure més »
Rudina
Rudina és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1359 і Rudina · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: 1359 і Rus de Kíev · Veure més »
Saló del Tinell
El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.
Nou!!: 1359 і Saló del Tinell · Veure més »
Sambucucciu d'Alandu
Sambucuccio d'Alando fou un líder camperol cors del, originari d'Alando.
Nou!!: 1359 і Sambucucciu d'Alandu · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: 1359 і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Nou!!: 1359 і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »
Sant Mateu de Bages (església)
Sant Mateu de Bages és l'església parroquial que domina la vila del mateix nom a la comarca del Bages.
Nou!!: 1359 і Sant Mateu de Bages (església) · Veure més »
Sant Romà d'Abella
Sant Romà d'Abella és un poble al Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Sant Romà d'Abella · Veure més »
Sant Romà d'Abella (antic municipi)
L'antic municipi de Sant Romà d'Abella fou independent fins al 1970, any en què s'integrà en el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, juntament amb cinc antics municipis més: Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona i Orcau.
Nou!!: 1359 і Sant Romà d'Abella (antic municipi) · Veure més »
Sant Salvador de Toló
Sant Salvador de Toló és una vila del terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Sant Salvador de Toló · Veure més »
Sant Serni (antic municipi)
Sant Serni fou un municipi del Pallars Jussà, fou agrupat el 1970 amb els també aleshores municipis d'Aransís i Sant Salvador de Toló per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca.
Nou!!: 1359 і Sant Serni (antic municipi) · Veure més »
Sant Serni (Gavet de la Conca)
Sant Serni és un poble integrat al municipi de Gavet de la Conca, de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1359 і Sant Serni (Gavet de la Conca) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1359 і Senyera reial · Veure més »
Senyoriu d'Irlanda
El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.
Nou!!: 1359 і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »
Senyoriu de Gandia
El senyoriu, senyoria o senyoratge de Gandia fou títol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el 1323.
Nou!!: 1359 і Senyoriu de Gandia · Veure més »
Setge d'Oriola (1359)
El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: 1359 і Setge d'Oriola (1359) · Veure més »
Setge de Guardamar (1358)
La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: 1359 і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »
Setge de Guardamar (1359)
El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: 1359 і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »
Setge de València (1359)
El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: 1359 і Setge de València (1359) · Veure més »
Shogunat Ashikaga
El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.
Nou!!: 1359 і Shogunat Ashikaga · Veure més »
Siginolf I Montefeltro
Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) va ser fill de Frederic I Montefeltro.
Nou!!: 1359 і Siginolf I Montefeltro · Veure més »
Sultanat de Jaunpur
El Sultanat de Jaunpur fou un sultanat de l'Índia amb capital a la ciutat de Jaunpur.
Nou!!: 1359 і Sultanat de Jaunpur · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: 1359 і Tabriz · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: 1359 і Tars (Turquia) · Veure més »
Térmens
Térmens és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: 1359 і Térmens · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: 1359 і Tlemcen · Veure més »
Toló (Gavet de la Conca)
El poble de Toló, també anomenat Sant Vicenç de Toló, nasqué del castell del mateix nom, i és l'origen del posterior poble de Sant Salvador de Toló.
Nou!!: 1359 і Toló (Gavet de la Conca) · Veure més »
Torre Olla
La torre Olla es troba en un despoblat del mateix nom, a la serra Calderona, en una zona pertanyent al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.
Nou!!: 1359 і Torre Olla · Veure més »
Tractat de Londres
* Protocol de Londres és un nom utilitzat per descriure diversos documents diferents.
Nou!!: 1359 і Tractat de Londres · Veure més »
Tractat de Londres (1359)
El Tractat de Londres de 1359 és un tractat internacional que fou signat l'any 1359 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Nou!!: 1359 і Tractat de Londres (1359) · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: 1359 і Tsar · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: 1359 і Verona · Veure més »
Vescomtat de Melun
El vescomtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França sorgida de l'antic comtat de Melun.
Nou!!: 1359 і Vescomtat de Melun · Veure més »
Vescomtat de Murat
El vescomtat de Murat fou una jurisdicció feudal de l'Alvèrnia, al Carladès amb centre a Murat.
Nou!!: 1359 і Vescomtat de Murat · Veure més »
Vilanant
Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la qual dista poc més de 6 km.
Nou!!: 1359 і Vilanant · Veure més »
Vilanova de Bellpuig
Vilanova de Bellpuig és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: 1359 і Vilanova de Bellpuig · Veure més »
Vilert
Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.
Nou!!: 1359 і Vilert · Veure més »
Yawnghwe
Yawnghwe (en birmà Nyaungywe) és un estat dels Estats Shan, dins l'estat Shan de Myanmar.
Nou!!: 1359 і Yawnghwe · Veure més »
Zafarabad
Zafarabad és una ciutat del districte de Jaunpur, a la divisió de Varanasi a l'estat d'Uttar Pradesh.
Nou!!: 1359 і Zafarabad · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1359 і 19 de desembre · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1359 і 25 d'octubre · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1359 і 9 de juny · Veure més »
