Accés més ràpid que el navegador!
182 les relacions: Abadia de Senhanca, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Adela (comtessa de Vexin), Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah, Aimeric de Belenoi, Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, Al-Muàddham Turan-Xah, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Aleix Comnè (protosebast), Alexandre III (papa), Alfons el Cast, Alt Penedès, Antipapa, Antoku, Arle, Armand de Périgord, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquitectura de la Provença, Averrois, Òria d'Entença, Baixa Cerdanya, Baronia de Castellvell, Baronia de Montbui, Baronia de Montpalau, Baronia de Montseny, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica dels Sants XII Apòstols, Batalla del Gual de Jacob, Beatriu III de Bigorra, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Espira, ..., Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Die, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Girona, Bisbat de Grassa, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Cabanes (Plana Alta), Caritó de Constantinoble, Casal d'Urgell, Castell d'Escornalbou, Castell d'Ulldecona, Castell de Castellgalí, Castell de Clarà (Moià), Castell de Montbui (Bigues), Castell de Selmella, Castell de Xiu, Castell del Bou Negre, Castellania de Bruges, Castellania de Saint Omer, Castelldefels, Castellgalí, Catarisme, Catedral de Magalona, Catedral de Tortosa, Comtat de Cerdanya, Comtat de Dia, Comtat de Ginebra, Comtat de Joigny, Comtat de la Roche, Comtat de Metz, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Soissons, Constança d'Antioquia, Croada Albigesa, Cronologia del catarisme, Egelolf I d'Urselingen, Eldiarda d'Anglesola, Enric I de Bar, Ermengol VIII d'Urgell, Església de Sant Tròfim, Espui, Faenza, Ferran II de Lleó, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Genguis Khan, Godofreu de Rhenen, Guerres Genpei, Guillem d'Eskilsø, Guillem II de Castellvell, Guillem IV de Forcalquier, Guillem Umbert III de Montseny, Gujarat, Gurkhan, Hama, Història de la comunitat jueva a Palestina, Hug I d'Arborea, Humbert III de Savoia, Ibn Dihya, Imola, Jayadeva, Jisr Banat Yakub, Joan Comnè (fill d'Andrònic I), Joan I de Beirut, Joana I de Flandes, Jordi I de Còrcira, Jordi III de Geòrgia, Kara-khitai, Khatalba, L'Argentera, Llívia, Llista d'anys, Llista de comtes de Forcalquer, Llista de duxs de Venècia, Llista de governants aiúbides, Maarat an-Numan, Manbij, Marquesat de Clavesana, Miecislau IV de Polònia, Miquel el Sirià, Mondavio, Monestir de Maulbronn, Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud, Niebla, Nules, Orde dels Humiliats, Origen de la Senyera Reial, País de Punt, Panhala, Pere el Catòlic, Ramon VI de Pallars Jussà, Riambau I de Montseny, Robert I de Dreux, Roger II Trencavell, Saladí, Sant Julià d'Espui, Santa Maria d'Ullà, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria in Via Lata, Santa Sabina (títol cardenalici), Tamara de Geòrgia, Tecnologia de la dinastia Song, Tekla, Tomàs I de Savoia, Torre del Castell Palau dels Bellvís, Tractat d'Almizra, Vallverd de Queralt, Vals, Vescomtat de Lomanha, Vescomtat de Marçan, Vilafortuny, Vilamalla, Zhu Xi. Ampliar l'índex (132 més) »
Abadia de Senhanca
Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).
Nou!!: 1178 і Abadia de Senhanca · Veure més »
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Nou!!: 1178 і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin · Veure més »
Adela (comtessa de Vexin)
Adela (o Alix) Capet, comtessa de Vexin (4 Octubre, Paris, 1160 - Castella, entre 1213 i 1221), va ser la filla del Rei Lluís VII de França i la seva segona dona Constança de Castella i de Barcelona.
Nou!!: 1178 і Adela (comtessa de Vexin) · Veure més »
Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah
Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Híbat-Al·lah ibn al-Mudhàffar ibn al-Múslima, més conegut simplement com a Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (+1058) fou visir abbàssida dels Banu l-Múslima, rebesnet del visir Ibn al-Múslima.
Nou!!: 1178 і Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Aimeric de Belenoi
Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus.
Nou!!: 1178 і Aimeric de Belenoi · Veure més »
Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar
Al-Màlik al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah (vers 1171/1172 - Hama, 1220/1221) fou príncep aiúbida de Hama (1191-1221), historiador i mecenes.
Nou!!: 1178 і Al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar · Veure més »
Al-Muàddham Turan-Xah
Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.
Nou!!: 1178 і Al-Muàddham Turan-Xah · Veure més »
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar
Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.
Nou!!: 1178 і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar · Veure més »
Aleix Comnè (protosebast)
Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1178 і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: 1178 і Alexandre III (papa) · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: 1178 і Alfons el Cast · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: 1178 і Alt Penedès · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 1178 і Antipapa · Veure més »
Antoku
Nii no Ama rescatant a un jove emperador Antoku d'un drac, en un gravat de Yoshitsuya Ichieisai. Lemperador Antoku (安 徳 天皇, Antoku Tennō), (22 de desembre del 1178 - 25 d'abril del 1185), va ser el 81è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1178 і Antoku · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: 1178 і Arle · Veure més »
Armand de Périgord
Armand de Périgord (o Hermann de Pierre-Grosse) (1178 - ! 1247?) Pertanyia a la família dels comtes de Perigord i va ser el setzè Gran Mestre de l'Orde del Temple.
Nou!!: 1178 і Armand de Périgord · Veure més »
Arnau Mir de Pallars Jussà
''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.
Nou!!: 1178 і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat d'Hamburg
Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat d'Hamburg · Veure més »
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »
Arquebisbat de Glasgow
Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »
Arquebisbat de l'Aquila
LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Monreale
Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Monreale · Veure més »
Arquebisbat de Paderborn
Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »
Arquebisbat de Spoleto-Norcia
Sense descripció.
Nou!!: 1178 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »
Arquitectura de la Provença
L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.
Nou!!: 1178 і Arquitectura de la Provença · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: 1178 і Averrois · Veure més »
Òria d'Entença
Òria d'Entença (1120 - Osca, 1178) fou noble, tutora i comtessa de Pallars Jussà del llinatge Entença.
Nou!!: 1178 і Òria d'Entença · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: 1178 і Baixa Cerdanya · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: 1178 і Baronia de Castellvell · Veure més »
Baronia de Montbui
La baronia de Montbui era una jurisdicció senyorial creada al, a favor de Fernando de Alcántara y Castellà de Soler dins de l'actual comarca del Vallès Oriental, en el seu sector nord-oest.
Nou!!: 1178 і Baronia de Montbui · Veure més »
Baronia de Montpalau
La Baronia de Montpalau va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: 1178 і Baronia de Montpalau · Veure més »
Baronia de Montseny
La Baronia de Montseny va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: 1178 і Baronia de Montseny · Veure més »
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.
Nou!!: 1178 і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: 1178 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Nou!!: 1178 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: 1178 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Batalla del Gual de Jacob
imatge del camp de batalla La batalla del Pas de Jacob es va lluitar el 1179 entre el Regne de Jerusalem i les forces de Saladí.
Nou!!: 1178 і Batalla del Gual de Jacob · Veure més »
Beatriu III de Bigorra
Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.
Nou!!: 1178 і Beatriu III de Bigorra · Veure més »
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1178 і Bisbat d'Alessandria · Veure més »
Bisbat d'Angulema
El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1178 і Bisbat d'Angulema · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1178 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1178 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1178 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: 1178 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Carpentràs · Veure més »
Bisbat de Caserta
L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Caserta · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1178 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »
Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »
Bisbat de Włocławek
La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Nou!!: 1178 і Bisbat de Włocławek · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1178 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1178 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1178 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1178 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Cabanes (Plana Alta)
Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: 1178 і Cabanes (Plana Alta) · Veure més »
Caritó de Constantinoble
Caritó de Constantinoble o Caritó Eugeniota (en grec medieval Χαρίτων Ευγενειώτης) va ser patriarca de Constantinoble entre els anys 1177 i 1178.
Nou!!: 1178 і Caritó de Constantinoble · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: 1178 і Casal d'Urgell · Veure més »
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Nou!!: 1178 і Castell d'Escornalbou · Veure més »
Castell d'Ulldecona
El castell d'Ulldecona és un conjunt fortificat d'Ulldecona (Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1178 і Castell d'Ulldecona · Veure més »
Castell de Castellgalí
El castell de Castellgalí o castell de Galí, tal com es coneixia en referència al seu primer senyor, és una fortificació en ruïnes al poble de Castellgalí, al Bages.
Nou!!: 1178 і Castell de Castellgalí · Veure més »
Castell de Clarà (Moià)
El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.
Nou!!: 1178 і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »
Castell de Montbui (Bigues)
El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).
Nou!!: 1178 і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »
Castell de Selmella
El castell de Selmella és una fortificació medieval (segles -) situada al capdamunt del turó del mateix nom que pertany actualment al municipi del Pont d'Armentera (Alt Camp).
Nou!!: 1178 і Castell de Selmella · Veure més »
Castell de Xiu
El castell de Xiu és una construcció defensiva militar que se situa al terme municipal de Llutxent (Vall d'Albaida, País Valencià).
Nou!!: 1178 і Castell de Xiu · Veure més »
Castell del Bou Negre
El castell del Bou Negre o de la Mola és un castell situat al terme municipal d'Argeleta, a la comarca de l'Alt Millars (País Valencià).
Nou!!: 1178 і Castell del Bou Negre · Veure més »
Castellania de Bruges
La castellania de Bruges (sovint esmentada com a vescomtat de Bruges) fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes creada al al castell de Bruges, prop del petit port del mateix nom, castell que defensava aquesta part del comtat de Flandes.
Nou!!: 1178 і Castellania de Bruges · Veure més »
Castellania de Saint Omer
la castellania de Saint Omer fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes centrada a la moderna saint-Omer.
Nou!!: 1178 і Castellania de Saint Omer · Veure més »
Castelldefels
Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: 1178 і Castelldefels · Veure més »
Castellgalí
Castellgalí és un municipi del sud de la comarca del Bages on es dona la confluència entre el Cardener i el Llobregat i conté el BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) Conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, una de les zones d'interès nacional de l'antiguitat romana més destacables de Catalunya.
Nou!!: 1178 і Castellgalí · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: 1178 і Catarisme · Veure més »
Catedral de Magalona
La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: 1178 і Catedral de Magalona · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: 1178 і Catedral de Tortosa · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1178 і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Dia
El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.
Nou!!: 1178 і Comtat de Dia · Veure més »
Comtat de Ginebra
El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.
Nou!!: 1178 і Comtat de Ginebra · Veure més »
Comtat de Joigny
El comtat de Joigny (llatí evolucionat Jauviaco, Joviniaci, Joniaci i altres variacions) fou una jurisdicció feudal de França sorgida al a l'enton del castell de Joigny, fundat per Renard I, vescomte de Sens, mort el 6 de gener del 996 o 999.
Nou!!: 1178 і Comtat de Joigny · Veure més »
Comtat de la Roche
El comtat de la Roche fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a la Roche-en-Montagne (Rigney).
Nou!!: 1178 і Comtat de la Roche · Veure més »
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Nou!!: 1178 і Comtat de Metz · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: 1178 і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1178 і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1178 і Comtat de Soissons · Veure més »
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Nou!!: 1178 і Constança d'Antioquia · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: 1178 і Croada Albigesa · Veure més »
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Nou!!: 1178 і Cronologia del catarisme · Veure més »
Egelolf I d'Urselingen
Egelolfus d'Urselingen o Egelolf I d'Urselingen fou el primer senyor de Rappolstein.
Nou!!: 1178 і Egelolf I d'Urselingen · Veure més »
Eldiarda d'Anglesola
Eldiarda d'Anglesola, també anomenada Eldiardis, Aldiarda, o Eliarda d'Anglada, Anglesola, Angularia, Angulariola o Englasola (Segle XII - Vallbona de les Monges, gener o febrer de 1267), va ser primer abadessa del Monestir de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà (1243-1245), per acabar sent-ho del de Vallbona de les Monges (1246-1258).
Nou!!: 1178 і Eldiarda d'Anglesola · Veure més »
Enric I de Bar
fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.
Nou!!: 1178 і Enric I de Bar · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: 1178 і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Església de Sant Tròfim
L'església de Sant Tròfim és un temple de l'església catòlica romana que es troba a la ciutat d'Arle (Provença, França).
Nou!!: 1178 і Església de Sant Tròfim · Veure més »
Espui
Espui, de vegades grafiat Espuig, és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella.
Nou!!: 1178 і Espui · Veure més »
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Nou!!: 1178 і Faenza · Veure més »
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Nou!!: 1178 і Ferran II de Lleó · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: 1178 і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: 1178 і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: 1178 і Genguis Khan · Veure més »
Godofreu de Rhenen
Godofreu de Rhenen (mort el 27 de maig de 1178) va ser bisbe d'Utrecht entre el 1156 i el 1178.
Nou!!: 1178 і Godofreu de Rhenen · Veure més »
Guerres Genpei
Les és el nom amb què es coneix a una sèrie de conflictes civils que van tenir lloc en l'antic Japó, entre el 1180 i el 1185 (finals de l'era Heian), i que va enfrontar els clans Taira i Minamoto.
Nou!!: 1178 і Guerres Genpei · Veure més »
Guillem d'Eskilsø
Guillem d'Eskil, d'Æbelholt, de París o Guillem del Paràclit (París, 1105 - 1202) va ésser un canonge regular francès, reformador d'alguns priorats augustinians de Dinamarca.
Nou!!: 1178 і Guillem d'Eskilsø · Veure més »
Guillem II de Castellvell
Guillem de Castellvell.
Nou!!: 1178 і Guillem II de Castellvell · Veure més »
Guillem IV de Forcalquier
Guillem IV (o VI) d'Urgell i Forcalquier (c 1150 — 1209) va ser comte de Forcalquer des de la mort del seu pare, sobrevinguda vers 1144 o entre 1149 i 1151, fins a la seva pròpia mort.
Nou!!: 1178 і Guillem IV de Forcalquier · Veure més »
Guillem Umbert III de Montseny
Guillem Umbert III de Montseny (?-1239) va ser un noble català del, baró de Montseny i de Montpalau.
Nou!!: 1178 і Guillem Umbert III de Montseny · Veure més »
Gujarat
El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.
Nou!!: 1178 і Gujarat · Veure més »
Gurkhan
Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.
Nou!!: 1178 і Gurkhan · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: 1178 і Hama · Veure més »
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Nou!!: 1178 і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »
Hug I d'Arborea
Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.
Nou!!: 1178 і Hug I d'Arborea · Veure més »
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Nou!!: 1178 і Humbert III de Savoia · Veure més »
Ibn Dihya
Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.
Nou!!: 1178 і Ibn Dihya · Veure més »
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Nou!!: 1178 і Imola · Veure més »
Jayadeva
Jayadeva fou un poeta en sànscrit del segle XIII que forma part del cànon literari de la literatura hindú.
Nou!!: 1178 і Jayadeva · Veure més »
Jisr Banat Yakub
Jisr Banat Yakub (Pont de les Filles de Jacob) fou un important pas del riu Jordà més amunt del llac Tiberíades.
Nou!!: 1178 і Jisr Banat Yakub · Veure més »
Joan Comnè (fill d'Andrònic I)
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, nascut el mes d'agost o setembre de 1159 i mort el setembre de 1185, va ser el segon fill d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de 1183 a 1185.
Nou!!: 1178 і Joan Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Joan I de Beirut
Joan d'Ibelin o Joan I de Beirut, anomenat «el vell Senyor de Beirut» —Jean d'Ibelin, le vieux seigneur de Beyrouth — (1178 – Acre, febrer/març de 1236), va ser un poderós noble croat del, un dels més coneguts representants de la influent família Ibelin.
Nou!!: 1178 і Joan I de Beirut · Veure més »
Joana I de Flandes
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.
Nou!!: 1178 і Joana I de Flandes · Veure més »
Jordi I de Còrcira
Jordi I de Còrcira va ser un bisbe grec de l'illa de Còrcira o Corfú, que tenia el favor de l'emperador Manuel I Comnè.
Nou!!: 1178 і Jordi I de Còrcira · Veure més »
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Nou!!: 1178 і Jordi III de Geòrgia · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: 1178 і Kara-khitai · Veure més »
Khatalba
Khatalba fou un esclau kurd al servei dels aiúbides que va ser governador general del Iemen vers 1178-1179.
Nou!!: 1178 і Khatalba · Veure més »
L'Argentera
L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1178 і L'Argentera · Veure més »
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Nou!!: 1178 і Llívia · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1178 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de comtes de Forcalquer
El comtat de Forcalquer, entre comtat i marquesat de Provença Les regles de successió del comtat de Provença volien que els fils d'un comte li succeeixin junts i regnin sobre el comtat de manera indivisa.
Nou!!: 1178 і Llista de comtes de Forcalquer · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 1178 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de governants aiúbides
La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.
Nou!!: 1178 і Llista de governants aiúbides · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: 1178 і Maarat an-Numan · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: 1178 і Manbij · Veure més »
Marquesat de Clavesana
El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.
Nou!!: 1178 і Marquesat de Clavesana · Veure més »
Miecislau IV de Polònia
Miecislau IV el Camatort (en polonès: Mieszko IV Plątonogi) (v.1138 - Cracòvia, 16 de maig de 1211) va ser duc de Cracòvia de 1210 a 1211.
Nou!!: 1178 і Miecislau IV de Polònia · Veure més »
Miquel el Sirià
Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.
Nou!!: 1178 і Miquel el Sirià · Veure més »
Mondavio
Mondavio és un municipi d'Itàlia, dinsa la regió de les Marques, amb 5.346 habitants.
Nou!!: 1178 і Mondavio · Veure més »
Monestir de Maulbronn
El monestir de Maulbronn (en alemany: Kloster Maulbronn) és un dels monestirs cistercencs medievals més ben conservats d'Europa.
Nou!!: 1178 і Monestir de Maulbronn · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud
Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud fou el segon atabeg salghúrida de Fars.
Nou!!: 1178 і Mudhàffar-ad-Din Zanguí ibn Mawdud · Veure més »
Niebla
Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.
Nou!!: 1178 і Niebla · Veure més »
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: 1178 і Nules · Veure més »
Orde dels Humiliats
LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al.
Nou!!: 1178 і Orde dels Humiliats · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: 1178 і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
País de Punt
El País de Punt (també: Terra de Punt o Regne de Punt) va ser un antic regne conegut pels registres comercials de l'Antic Egipte.
Nou!!: 1178 і País de Punt · Veure més »
Panhala
Panhala és una ciutat, estació de muntanya i municipi de Maharashtra, districte de Kolhapur, el municipi amb menys habitants de l'estat amb només 3.450 habitants al cens del 2001.
Nou!!: 1178 і Panhala · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: 1178 і Pere el Catòlic · Veure més »
Ramon VI de Pallars Jussà
Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).
Nou!!: 1178 і Ramon VI de Pallars Jussà · Veure més »
Riambau I de Montseny
Riambau I de Montseny (?-1178), va ser un noble català del, baró de Montseny i Montpalau.
Nou!!: 1178 і Riambau I de Montseny · Veure més »
Robert I de Dreux
Escut d'armes dels Comtes de Dreux Robert I de Dreux (1123 - Braine 1188), príncep de França i comte de Dreux (1137-1184).
Nou!!: 1178 і Robert I de Dreux · Veure més »
Roger II Trencavell
Roger II Trencavell (c. 1150-19 de març de 1194), també conegut com a Roger II de Besiers, va ser vescomte de Carcassona, Besiers, Rasès i Albi des de la mort del seu pare, Ramon I Trencavell, el 1167.
Nou!!: 1178 і Roger II Trencavell · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: 1178 і Saladí · Veure més »
Sant Julià d'Espui
Sant Julià d'Espui, o del Puig de Cabdella és l'església parroquial romànica del poble d'Espui, en el terme municipal de la Torre de Cabdella a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1178 і Sant Julià d'Espui · Veure més »
Santa Maria d'Ullà
Santa Maria d'Ullà és un temple catòlic a la vila d'Ullà (Baix Empordà).
Nou!!: 1178 і Santa Maria d'Ullà · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: 1178 і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Nou!!: 1178 і Santa Maria in Via Lata · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: 1178 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: 1178 і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tecnologia de la dinastia Song
Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.
Nou!!: 1178 і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »
Tekla
Tekla, Tekele, Dakla o Degele fou un atabeg salghúrida de Fars, successor del seu pare Mudhàffar-ad-Din Zanguí vers 1175 (entre 1174 i 1178).
Nou!!: 1178 і Tekla · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: 1178 і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Torre del Castell Palau dels Bellvís
La Torre del Castell Palau dels Bellvís és una antiga edificació defensiva medieval catalogada com bé d'interès cultural, amb el codi (BRL) 46.24.047-001, anotació M º: RI-51-0010941 i data d'anotació 2002.12.04.
Nou!!: 1178 і Torre del Castell Palau dels Bellvís · Veure més »
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Nou!!: 1178 і Tractat d'Almizra · Veure més »
Vallverd de Queralt
Vallverd de Queralt, sovint anomenat simplement Vallverd, és un poble de l'antic terme de Montbrió de la Marca, actualment pertanyent al de Sarral, a la Conca de Barberà.
Nou!!: 1178 і Vallverd de Queralt · Veure més »
Vals
"Vals del minut", de Chopin. El vals és un ball de saló i una dansa tradicional.
Nou!!: 1178 і Vals · Veure més »
Vescomtat de Lomanha
El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.
Nou!!: 1178 і Vescomtat de Lomanha · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: 1178 і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Vilafortuny
Vilafortuny és un antic nucli de població, actualment en terme de Cambrils.
Nou!!: 1178 і Vilafortuny · Veure més »
Vilamalla
Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: 1178 і Vilamalla · Veure més »
Zhu Xi
Zhu Xi (xinès: 朱熹; pinyin: Zhū Xī; Wade-Giles: Chu Hsi) (Fujian, 1130 - Fujian, 1200) fou un erudit xinès del temps de la dinastia Song que va arribar a ser un dels més importants neoconfucianistes.
Nou!!: 1178 і Zhu Xi · Veure més »
