Taula de continguts
196 les relacions: Abu-Yaazzà Yalannur ibn Maynun, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Agnès d'Antioquia, Al-Muàddham Turan-Xah, Alexandre III (papa), Alfons el Cast, Alfons Jordà, Alfons VIII de Castella, Almogàver, Alt Penedès, Ani, Ar-Russafí, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Trento, Arquitectura de la Provença, Arsenda de Cabrera, Balduí IV de Jerusalem, Balduí V d'Hainaut, Balduí V de Jerusalem, Banias, Barisó I d'Arborea, Baronia de Ribelles, Bartomeu del Mont Carmel, Batalla de Belvoir, Batalla de Hattin, Batalla de Marj Ayyun, Batalla de Miriocèfal, Batalla de Montgisard, Batalla del Gual de Jacob, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Angers, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Comenge, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Coserans, ... Ampliar l'índex (146 més) »
Abu-Yaazzà Yalannur ibn Maynun
Abu-Yaazzà (o Abu-Yazà) Yalannur ibn Maynun, també conegut localment i segons la pronunciació marroquina com Mulay Buazza —en àrab أبو يعزا يلنور بن مينون, Abū Yaʿazzā (o Yaʿzā) Yalannūr ibn Maynūn; مولاي بوعزة, mawlāy Būʿazza— (mort en 1177) fou un sufí considerat un sant al Marroc.
Veure 1177 і Abu-Yaazzà Yalannur ibn Maynun
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Veure 1177 і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Veure 1177 і Agnès d'Antioquia
Al-Muàddham Turan-Xah
Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.
Veure 1177 і Al-Muàddham Turan-Xah
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure 1177 і Alexandre III (papa)
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure 1177 і Alfons el Cast
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure 1177 і Alfons Jordà
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Veure 1177 і Alfons VIII de Castella
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure 1177 і Almogàver
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure 1177 і Alt Penedès
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure 1177 і Ani
Ar-Russafí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, més conegut senzillament com a ar-Russafí (mort en 1177), fou un notable poeta andalusí valencià d'origen àrab, nascut a Russafa, prop de València.
Veure 1177 і Ar-Russafí
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1177 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 1177 і Arquebisbat d'Avinyó
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Veure 1177 і Arquebisbat d'Embrun
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1177 і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 1177 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1177 і Arquebisbat de Fermo
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1177 і Arquebisbat de Pesaro
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1177 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Veure 1177 і Arquebisbat de Salzburg
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1177 і Arquebisbat de Trento
Arquitectura de la Provença
L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.
Veure 1177 і Arquitectura de la Provença
Arsenda de Cabrera
Arsenda de Cabrera o d'Àger va ser una dama de la noblesa catalana de la baixa edat mitjana que esdevingué comtessa consort d'Urgell gràcies al seu matrimoni.
Veure 1177 і Arsenda de Cabrera
Balduí IV de Jerusalem
Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.
Veure 1177 і Balduí IV de Jerusalem
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Veure 1177 і Balduí V d'Hainaut
Balduí V de Jerusalem
Escut d'armes del Regne de Jerusalem. Balduí V (1177 – 1186) era el fill de Sibil·la de Jerusalem i del seu primer marit, Guillem de Montferrat.
Veure 1177 і Balduí V de Jerusalem
Banias
Cova de Pan Banias fou una antiga ciutat important de Síria i avui una vila menor coneguda en època cristiana com Cesarea Philippi, situada al peu del Mont Hermon (Ba'al-Hermon) a les altures del Golan a 150 km al nord de Jerusalem i 60 km al sud-oest de Damasc.
Veure 1177 і Banias
Barisó I d'Arborea
Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.
Veure 1177 і Barisó I d'Arborea
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Veure 1177 і Baronia de Ribelles
Bartomeu del Mont Carmel
Bertold de Llombardia o del Mont Carmel, també anomenat Bartomeu (Llombardia, s. XII - Mont Carmel, 29 de març de 1195) fou un religiós que marxà a Palestina i hi fou eremita, formant una comunitat cenobítica al Mont Carmel.
Veure 1177 і Bartomeu del Mont Carmel
Batalla de Belvoir
La batalla del castell de Belvoir va ser part de la campanya de conquesta de Saladí el 1182, cap aiúbida d'un exèrcit procedent d'Egipte, que volia annexar el Regne de Jerusalem al seu imperi.
Veure 1177 і Batalla de Belvoir
Batalla de Hattin
La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.
Veure 1177 і Batalla de Hattin
Batalla de Marj Ayyun
La batalla de Marj Ayyun fou un enfrontament armat al Mont Líban (Principat de Galilea) en què un exèrcit comandat per Saladí, cap de la dinastia seljúcida aiúbida derrotà l'exèrcit croat del rei Balduí IV de Jerusalem, el 10 de juny del 1179.
Veure 1177 і Batalla de Marj Ayyun
Batalla de Miriocèfal
La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.
Veure 1177 і Batalla de Miriocèfal
Batalla de Montgisard
La batalla de Montgisard fou part del conflicte armat entre el Regne de Jerusalem i els dominis dels aiúbides, que es produí el 25 de novembre del 1177.
Veure 1177 і Batalla de Montgisard
Batalla del Gual de Jacob
imatge del camp de batalla La batalla del Pas de Jacob es va lluitar el 1179 entre el Regne de Jerusalem i les forces de Saladí.
Veure 1177 і Batalla del Gual de Jacob
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1177 і Bisbat d'Acqui
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1177 і Bisbat d'Alba
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure 1177 і Bisbat d'Angers
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1177 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1177 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1177 і Bisbat d'Ascoli Piceno
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Veure 1177 і Bisbat d'Orange
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 1177 і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1177 і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure 1177 і Bisbat de Bozen-Brixen
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Veure 1177 і Bisbat de Comenge
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1177 і Bisbat de Concordia-Pordenone
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure 1177 і Bisbat de Coserans
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Veure 1177 і Bisbat de Dol
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1177 і Bisbat de Faenza-Modigliana
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1177 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227.
Veure 1177 і Bisbat de Llemotges
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 1177 і Bisbat de Lucera-Troia
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure 1177 і Bisbat de Màntua
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Veure 1177 і Bisbat de Meaux
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1177 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 1177 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 1177 і Bisbat de Nardò-Gallipoli
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure 1177 і Bisbat de Nevers
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1177 і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1177 і Bisbat de Rímini
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure 1177 і Bisbat de Tursi-Lagonegro
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1177 і Bisbat de Vicenza
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 1177 і Bisbat de Viviers
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1177 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Blanca de Navarra i de Castella
Segell de Blanca de Navarra portant les armes del seu marit Teobald III de Xampanya, la barra, a l'anvers del segell. Blanca de Navarra (1177 - 1229), infanta de Navarra i comtessa consort de Xampanya (1199-1201).
Veure 1177 і Blanca de Navarra i de Castella
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.
Veure 1177 і Bonifaci I de Montferrat
Camporrobles
Camporrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure 1177 і Camporrobles
Caritó de Constantinoble
Caritó de Constantinoble o Caritó Eugeniota (en grec medieval Χαρίτων Ευγενειώτης) va ser patriarca de Constantinoble entre els anys 1177 i 1178.
Veure 1177 і Caritó de Constantinoble
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Veure 1177 і Casal d'Urgell
Casalarreina
Casalarreina és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure 1177 і Casalarreina
Casimir II de Polònia
Casimir II de Polònia Casimir II el Just (en polonès: Kazimierz II Sprawiedliwy; 1138 - 5 de maig de 1194), de la Dinastia Piast, era el fill més jove de Boleslau III de Polònia i Salomé de Berg, filla d'Enric, duc de Berg.
Veure 1177 і Casimir II de Polònia
Castell d'Arenós
El castell d'Arenós o de la Viñaza es troba al terme municipal de La Pobla d'Arenós, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià, al costat de l'embassament d'Arenós.
Veure 1177 і Castell d'Arenós
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Veure 1177 і Castella - la Manxa
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure 1177 і Catarisme
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure 1177 і Cesena
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure 1177 і Clodoveu I
Comtat de Beaumont-sur-Oise
El comtat de Beaumont-sur-Oise fou una jurisdicció feudal situada al nord de París, al sud del Beauvais, a l'est del Vexin i a l'oest de Valois.
Veure 1177 і Comtat de Beaumont-sur-Oise
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure 1177 і Comtat de Cerdanya
Comtat de Molbach
El comtat de Molbach o de Nörvenich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situat al sud-oest de Colònia, a tocar del país de Jülich.
Veure 1177 і Comtat de Molbach
Comtat de Nidau
El comtat de Nidau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir un temps per divisió dels dominis dels comtes de Neuchatel.
Veure 1177 і Comtat de Nidau
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure 1177 і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Veure 1177 і Comtat de Penthièvre
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure 1177 і Conca (Castella - la Manxa)
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Veure 1177 і Conquesta de Conca
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure 1177 і Conquesta de Navarra
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure 1177 і Corona d'Aragó
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Veure 1177 і Croada Albigesa
Diòcesi de Còria-Càceres
La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.
Veure 1177 і Diòcesi de Còria-Càceres
Diòcesi de Torcello
La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Veure 1177 і Diòcesi de Torcello
Dinastia ruríkida
La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C.
Veure 1177 і Dinastia ruríkida
Dinastia Stuart
Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.
Veure 1177 і Dinastia Stuart
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Veure 1177 і Domènec de Guzmán
Elionor d'Anglaterra
Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).
Veure 1177 і Elionor d'Anglaterra
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure 1177 і Emirat de Balànsiya
Enric I de Bar
fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.
Veure 1177 і Enric I de Bar
Enric II de Babenberg
Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.
Veure 1177 і Enric II de Babenberg
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Veure 1177 і Era japonesa
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure 1177 і Ermengol VI d'Urgell
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Veure 1177 і Ermengol X d'Urgell
Escut d'Àustria
L'escut d'Àustria, si bé sense les cadenes trencades, fou adoptat per la República d'Àustria el 8 de maig de 1919.
Veure 1177 і Escut d'Àustria
Escut d'Horta de Sant Joan
L'escut oficial d'Horta de Sant Joan té el següent blasonament: Escut caironat: de sinople, una figuera d'argent; el peu d'argent, una creu plena patent de gules.
Veure 1177 і Escut d'Horta de Sant Joan
Eudes de Saint-Amand
Eudes de Saint-Amand —també anomenat Odon de Saint-Amand— va ser el vuitè Gran Mestre del Temple.
Veure 1177 і Eudes de Saint-Amand
Felip d'Alsàcia
Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.
Veure 1177 і Felip d'Alsàcia
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure 1177 і Felip de Suàbia
Furs de Terol
''Forum Turolii'', els Furs de Terol Els Furs de Terol sou els Furs locals concedits pel rei Alfons II d'Aragó el Cast a la ciutat de Terol l'octubre del 1177; estigueren vigents fins al 1598, any en què foren agregats als Furs d'Aragó.
Veure 1177 і Furs de Terol
Geoffroy III de Penthièvre
Geoffroy III de Penthièvre mort el 1209, fill segon del comte de Penthièvre Rival·ló, fou comte de Lamballe i de Penthièvre de 1164 a 1177.
Veure 1177 і Geoffroy III de Penthièvre
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Veure 1177 і Gran Príncep de la Rus de Kíev
Guèzer
Guèzer Guèzer o també Gazer va ser una ciutat dels filisteus tributària dels israelites de la tribu d'Efraïm.
Veure 1177 і Guèzer
Guerres civils noruegues
Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.
Veure 1177 і Guerres civils noruegues
Guerres Genpei
Les és el nom amb què es coneix a una sèrie de conflictes civils que van tenir lloc en l'antic Japó, entre el 1180 i el 1185 (finals de l'era Heian), i que va enfrontar els clans Taira i Minamoto.
Veure 1177 і Guerres Genpei
Guillem Berenguer
Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.
Veure 1177 і Guillem Berenguer
Guillem de Montferrat Llarga Espasa
Guillem de Montferrat (original occità Guilhem Longa-Espia, en francès, en italià; vers 1135/45 -1177), fou un noble croat comte de Jaffa i d'Ascaló del 1176 a 1177, fill de Guillem V de Montferrat, marquès de Montferrat i de Judit de Babenberg.
Veure 1177 і Guillem de Montferrat Llarga Espasa
Guillem I d'Acaia
Guillem I d'Acaia (?-1209), més conegut com a Guillem de Champlitte, anomenat El Xampanyès en record dels seus orígens, fou fundador del Principat d'Acaia el 1205.
Veure 1177 і Guillem I d'Acaia
Guillem II de Sicília
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Veure 1177 і Guillem II de Sicília
Heimskringla
Una de les pàgines de l'''Heimskringla'' S'anomena Heimskringla (L'orbe del món) un aplec de sagues històriques redactades a Islàndia al voltant dels anys 1225 - 1230 pel polític, historiador, teòric de la literatura i escalda Snorri Sturluson; també és coneguda amb el nom dHistòries dels reis de Noruega (Nóregs konunga sǫgur).
Veure 1177 і Heimskringla
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Veure 1177 і Història d'Occitània
Història de Castella - la Manxa
Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.
Veure 1177 і Història de Castella - la Manxa
Hug de Bonnevaux
Hug de Bonnevaux (Delfinat, ca. 1120 - Abadia de Bonnevaux, Delfinat, 1194) fou un monjo cistercenc, abat de Bonnevaux.
Veure 1177 і Hug de Bonnevaux
Hug III de Borgonya
Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).
Veure 1177 і Hug III de Borgonya
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Veure 1177 і Humbert III de Savoia
Ibn Dihya
Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.
Veure 1177 і Ibn Dihya
Invasió normanda d'Irlanda
Lloc original de la invasió a la badia de Bannow La conquesta normanda d'Irlanda va consistir en una sèrie de campanyes militars iniciades l'1 de maig de 1169 per Dermot MacMurrough, un dels reis de la província irlandesa de Leinster, que es va veure forçat a l'exili quan altres reis de l'illa es van alçar contra ell Va consistir en una extensió de la conquesta de Gal·les, duta a terme pels senyors cambro-normands que actuaven amb major o menor independència de la corona.
Veure 1177 і Invasió normanda d'Irlanda
Irlanda normanda
Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300.
Veure 1177 і Irlanda normanda
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure 1177 і Ismaïlisme
Joan de Matera
Joan de Matera, nom seglar Giovanni Scalcione (Matera, c. 1070 - Foggia, 20 de juny de 1139) fou un monjo italià, fundador de l'Orde de Pulsano.
Veure 1177 і Joan de Matera
Jobert de Síria
Jobert de Síria (també anomenat Gilbert, Josberto, o Joubert) (m. 1177) fou el setè Mestre de l'Hospital des de 1172 fins a la data de la seva mort, el 1177.
Veure 1177 і Jobert de Síria
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Veure 1177 і Jordi III de Geòrgia
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Veure 1177 і Jueus catalans
Kilij Arslan II
Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.
Veure 1177 і Kilij Arslan II
Kolomna
Kolomna - Коломна - és una ciutat de la província de Moscou, a la Federació Russa.
Veure 1177 і Kolomna
La Grallera
La Grallera és una vila avui desapareguda de la comarca del Segrià, ubicada geogràficament a cavall entre els termes municipals de Torrefarrera, Torre-serona i Benavent de Segrià.
Veure 1177 і La Grallera
Ladislau III de Polònia
Ladislau III el Camaprim pintat per Jan Matejko Ladislau III el Camaprim (en polonès: Władysław III Laskonogi; entre 1161 i 1167 - 3 de novembre de 1231) va ser duc de Cracòvia el 1202 i de 1228 a 1229.
Veure 1177 і Ladislau III de Polònia
Leopold III de Babenberg
Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136.
Veure 1177 і Leopold III de Babenberg
Leopold V el Virtuós
Leopold V el Vell per Josef Kremer (1759) Leopold V de Babenberg el Virtuós (1157 – 31 de desembre de 1194 a Graz) també Leopold V el Vell fou duc d'Àustria de 1177 a la seva mort el 1194, i duc d'Estíria de 1192 a 1194.
Veure 1177 і Leopold V el Virtuós
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Veure 1177 і Liparits-Orbeliani
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Veure 1177 і Llívia
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 1177 і Llista d'anys
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Veure 1177 і Llista de monarques de Polònia
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Veure 1177 і Llista de reis de Jerusalem
Llista de reis de Noruega
Escut de Noruega Aquesta és una llista de Monarques de Noruega (en noruec: kongerekken o kongerekka) que comença l'any 872, després de la Batalla de Hafrsfjord, quan el rei Harald Harfager va unificar diversos petits regnes amb el regne del seu pare.
Veure 1177 і Llista de reis de Noruega
Llista de sobirans i presidents del territori rus
Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
Veure 1177 і Llista de sobirans i presidents del territori rus
Luci III
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Veure 1177 і Luci III
Magne V de Noruega
Magne V de Noruega (en noruec Magnús Erlingsson) (1156-1184) va ser rei de Noruega.
Veure 1177 і Magne V de Noruega
Maria Comnena, reina de Jerusalem
Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis.
Veure 1177 і Maria Comnena, reina de Jerusalem
Maria d'Oignies
Marie d'Oignies (Nivelles, Bèlgica, 1177 - Oignies, 23 de juny de 1213) fou una beguina, una mística del Brabant Való.
Veure 1177 і Maria d'Oignies
Mesquita d'Ibn Tulun
La '''mesquita d'Ibn Tulun'''. La font d'ablucions a l'esquerra i el minaret a la dretaLa mesquita d'Ibn Tulun és una de les més interessants del Caire, Egipte.
Veure 1177 і Mesquita d'Ibn Tulun
Miecislau III de Polònia
Miecislau III el Vell. Pintat per Jan Matejko. Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.
Veure 1177 і Miecislau III de Polònia
Miquel Anquíal
Miquel Anquíal (en llatí Anchialus, en grec antic Ἀγχίαλος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1170 al 1177 i màxim opositor a la unió de les esglésies grega i romana.
Veure 1177 і Miquel Anquíal
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Veure 1177 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Monestir de Santa Maria de Penamaior
El monestir de Santa Maria de Penamaior (en gallec Mosteiro de Santa María de Penamaior) és una antiga abadia benedictina situada a la parròquia que porta el mateix nom, dins del terme municipal de Becerreá, Galícia.
Veure 1177 і Monestir de Santa Maria de Penamaior
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Veure 1177 і Muhàmmad Pahlawan
Muntanyola
Muntanyola és un poble i municipi de la comarca d'Osona, situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter.
Veure 1177 і Muntanyola
Mustalites
Els mustalites són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'al-Mustalí, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, al-Mustànsir.
Veure 1177 і Mustalites
Nuño Pérez de Lara
Nuño Pérez de Lara (? - Conca, 27 de juliol de 1177) va ser un noble del Regne de Castella.
Veure 1177 і Nuño Pérez de Lara
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Veure 1177 і Orde d'Alcántara
Orde de Pulsano
LOrde dels Eremites de Pulsano o dels Pulsanencs fou un orde monàstic amb components de vida eremítica dels monjos, que seguia la Regla de Sant Benet observada amb el màxim rigor.
Veure 1177 і Orde de Pulsano
Penamaior
Penamaior és una parròquia consagrada a Santa Maria de Sant Llorenç pertanyent al municipi de Becerreá, província de Lugo.
Veure 1177 і Penamaior
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure 1177 і Pere el Catòlic
Pistoia
Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.
Veure 1177 і Pistoia
Ponç de la Guàrdia
Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll.
Veure 1177 і Ponç de la Guàrdia
Pont de Sant Beneset
El pont de Saint-Beneset, comunament anomenat Pont d'Avignon situat als afores d'Avinyó, és un pont construït des de 1177-1185 sobre el riu Roine, a la ciutat d'Avinyó a la riba esquerra.
Veure 1177 і Pont de Sant Beneset
Qaràqux
Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).
Veure 1177 і Qaràqux
Ramon III de Trípoli
Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).
Veure 1177 і Ramon III de Trípoli
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Veure 1177 і Reinald de Châtillon
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Veure 1177 і Requena
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure 1177 і Ricard Cor de Lleó
Robert II de Dreux
Robert II de Dreux Robert II de Dreux, nascut cap a 1154, mort e 28 de desembre de 1218, comte de Dreux, de Brie i de Braine, fill de Robert I, comte de Dreux, i d'Agnès de Baudement, senyora de Braine.
Veure 1177 і Robert II de Dreux
Roger de Moulins
Escut d'armes de Roger de Moulins Roger de Moulins fou un Mestre de l'Hospital des de 1177 fins al 1187, any de la seva mort; va succeir en el càrrec a Jobert de Síria.
Veure 1177 і Roger de Moulins
Roger II Trencavell
Roger II Trencavell (c. 1150-19 de març de 1194), també conegut com a Roger II de Besiers, va ser vescomte de Carcassona, Besiers, Rasès i Albi des de la mort del seu pare, Ramon I Trencavell, el 1167.
Veure 1177 і Roger II Trencavell
Rupen III
Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Veure 1177 і Rupen III
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure 1177 і Saladí
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Veure 1177 і Sanç VI de Navarra
Sança de Castella i de Barcelona
Sança de Castella i de Barcelona (v 1130 - 1177), infanta de Castella i reina consort de Navarra (1157-1177).
Veure 1177 і Sança de Castella i de Barcelona
Sancho II d'Àvila
Sancho fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre els anys 1160 i 1181.
Veure 1177 і Sancho II d'Àvila
Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola
Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola és una església parroquial, al municipi de Muntanyola, a la comarca d'Osona, a Catalunya.
Veure 1177 і Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Veure 1177 і Santa Maria de Roses
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Veure 1177 і Santa Maria de Vallbona de les Monges
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC'').
Veure 1177 і Senyal Reial (segle XIII)
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Veure 1177 і Senyoria de Sainte Suzanne
Setge de Tiberíades
El Setge de Tiberíades va tenir lloc el 1187 entre les forces de la dinastia Aiúbida, que assetjaven la ciutadella de Tiberíades i els croats del Regne de Jerusalem, que la defensaven.
Veure 1177 і Setge de Tiberíades
Sverre Sigurdsson
Sverre Sigurdsson (en nòrdic antic: Sverrir Sigurðarson, 1151 - Bergen, 9 de març de 1202).
Veure 1177 і Sverre Sigurdsson
Teodoric d'Alsàcia
Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.
Veure 1177 і Teodoric d'Alsàcia
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure 1177 і Tripolitana
Ulaid
Els ulaid (irlandès antic) o ulaidh (gaèlic irlandès) foren un poble de l'antiga Irlanda que donà el seu nom a l'actual província d'Ulster (irlandès modern: Cúige Uladh,, que vol dir "cinquena part de l'Ulaidh").
Veure 1177 і Ulaid
Valença de Pallars Jussà
Valença de Pallars Jussà (? - 1182) fou comtessa de Pallars Jussà (1177-1182).
Veure 1177 і Valença de Pallars Jussà
Vescomtat d'Avranches
El vescomtat d'Avranches es va constituir el.
Veure 1177 і Vescomtat d'Avranches
Vescomtat de Bas
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.
Veure 1177 і Vescomtat de Bas
Vescomtat de Beaumont
El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine.
Veure 1177 і Vescomtat de Beaumont
Vescomtat de Cambrai
Cambrai fou un vescomtat o castellania al nord del regne de França.
Veure 1177 і Vescomtat de Cambrai
Vescomtat de Dijon
El vescomtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya.
Veure 1177 і Vescomtat de Dijon
Vescomtat de Meaux
El vescomtat de Meaux fou una jurisdicció feudal de Xampanya originada per l'absència dels comtes de Meaux (que eren comtes de Blois i Xampanya).
Veure 1177 і Vescomtat de Meaux
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure 1177 і Vescomtat de Narbona
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure 1177 і 23 de juny