Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Abadia de Westminster, Abadia dels Homes, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València), Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din, Adela de Flandes, Adrià Comnè, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Ahnentafel, Al-Mayadin, Albert III de Namur, Alfons VI de Lleó, Ali ibn Nima ibn al-Hawwas, Alp Arslan, Amadeu II de Savoia, An-Nàssir ibn Alannàs, Andreu Tanca, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trento, Artau II de Pallars Sobirà, Atiyya ibn Sàlih, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Balànsiya, Balduí VI de Flandes, Banu Hilal, Banu Ifran, Banu l-Jarrah, Bassèn, Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Paterna, Bertran de Sant Gèli, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Baiona, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Digne, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Nevers, Bisbat de Rímini, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Treviso, Bisbat de Tursi-Lagonegro, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Cambrils (Odèn), ..., Casa de Lusignan, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell de Cervià, Castell de Clarà (Moià), Castell de Toló, Cellorigo, Clemència d'Aquitània, Clemència de Bigorra, Comtat d'Egisheim, Comtat d'Hesdin, Comtat d'Urgell, Comtat de Bar-sur-Aube, Comtat de Bar-sur-Seine, Comtat de Chalon, Comtat de Guînes, Comtat de la Roche (Lorena), Comtat de les Ardenes, Comtat de Maden, Comtat de Saarbrücken, Conrad I de Luxemburg, Cumans, Dagsburg, Diòcesi de Lleó, Dinastia, Dinastia Ximena, Diyar Múdar, Dol (Bretanya), Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Limburg, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, El Milà, Emirat de Balànsiya, Emirat de Molina, Emirat de Saraqusta, Emirat maghrawa de Fes, Enric de Borgonya i de Semur, Era japonesa, Ermengol III d'Urgell, Església de Sant Llorenç de les Arenes, Esteve I de Borgonya, Ferran I de Lleó, Frederic de Baixa Lotaríngia, Garí de Sion, Garcia I de Galícia, Gausfred II de Rosselló, Granera, Grigor II Vkayasser, Guillem I de Borgonya, Guillem IV de Tolosa, Haiximita, Hamdànides, Història del País Valencià, Història medieval del País Valencià, Hug de Cluny, Hug V d'Alsàcia, Hug VII de Lusignan, Humbert II de Savoia, Ibn Abi-Hassina, Isabel d'Urgell, Jofré II de Provença, Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria, Kars, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Galícia, Llista de reis de Portugal, Lorena, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Macedònia (província romana), Maghrawa, Mahmud ibn Nasr, Mardj Dabik, Mazandaran, Múnia de Castella, Miquel VII Ducas, Mirdàsides, Mkhargrdzéli, Monestir d'Alquézar, Mont Saint-Michel, Montefiascone, Muhàmmad ibn Abbas Xansabani, Northampton, Oghuz, Ordoni d'Astorga, Ot d'Urgell, Pahlavuní, Pals, Paterna, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer I, Regne de Castella, Regne de Galícia, Regne de Gwent, Regne de Kars, Regne de Vaspurakan, Reis korikain de Lori, Rhys ap Tewdwr, Riwallon I de Dol, Robert II de Flandes, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç II de Castella, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Sança d'Aragó i de Bigorra, Sança I de Lleó, Sant Sebastià de Montmajor, Santa Cecília de Granera, Santa Maria de Lavaix, Saragossa, Saraqusta, Senyoria d'Oudenaarde, Senyoria de Mondoubleau, Sibil·la de Barcelona, Taifa, Tamarit de Llitera, Tamim ibn al-Muïzz, Teodoric de Vestervig, València, Vescomtat d'Orte, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Beaumont, Vescomtat de Dacs, Vescomtat de Labarta, Vescomtat de Sisteron, Viladordis, Walerà I de Limburg, Witenagemot, 28 de desembre. Ampliar l'índex (133 més) »
Abadia de Westminster
Façana de ponent de l'abadia Labadia de Westminster és l'església més coneguda de Londres.
Nou!!: 1065 і Abadia de Westminster · Veure més »
Abadia dels Homes
Vista general del presbiteri de l'església de Saint-Étienne de Caen. L'abadia dels Homes (actualment església abacial de Saint-Étienne o Sant Esteve) és una de les dues grans abadies, juntament amb l'abadia de les Dames, fundades a la ciutat normanda de Caen, al departament francès de Calvados, per Guillem el Conqueridor.
Nou!!: 1065 і Abadia dels Homes · Veure més »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València)
Moneda d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar. Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Aziz al-Mudhàffar fou rei de Balànsiya (1061-1065).
Nou!!: 1065 і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València) · Veure més »
Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din
Abu-l-Fadl Nasr ibn Tàhir Taj-ad-Din (vers 1065-1164) fou emir dels darrers safàrides (anomenats per Duzdjani màliks o reis de Nimruz i Sistan; Djuzdjani li dona el nom amb un lleuger canvi: Abu-l-Fat·h), successor del seu pare Tàhir ibn Muhàmmad Baha-ad-Dawla vers el 1090/1091 i va morir el 1164 amb una edat a l'entorn dels cent anys.
Nou!!: 1065 і Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din · Veure més »
Adela de Flandes
Adele de Flandes (nascuda cap a 1065 - † després de 1115) fou una reina de Dinamarca que va esdevenir duquessa de la Pulla.
Nou!!: 1065 і Adela de Flandes · Veure més »
Adrià Comnè
Adrià Comnè (grec: Ἁδριανὸς Κομνηνός, Adrianós Komninós; nascut cap al 1060-1065 i mort entre el 1105 i el 1136) fou un aristòcrata i general de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 1065 і Adrià Comnè · Veure més »
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Nou!!: 1065 і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1065 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: 1065 і Al-Mayadin · Veure més »
Albert III de Namur
Albert III de Namur (nascut vers 1027), va ser comte de Namur de 1063 a la seva mort.
Nou!!: 1065 і Albert III de Namur · Veure més »
Alfons VI de Lleó
Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).
Nou!!: 1065 і Alfons VI de Lleó · Veure més »
Ali ibn Nima ibn al-Hawwas
Alí ibn Nima ibn al-Hawwàs, més conegut simplement com a Ibn al-Hawwàs fou emir d'Agrigent.
Nou!!: 1065 і Ali ibn Nima ibn al-Hawwas · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: 1065 і Alp Arslan · Veure més »
Amadeu II de Savoia
Amadeu II de Savoia (v 1050 - 1080) fou el comte de Savoia entre 1060 i 1080.
Nou!!: 1065 і Amadeu II de Savoia · Veure més »
An-Nàssir ibn Alannàs
An-Nàssir ibn Alannàs fou emir hammadita (Banu Hammad) del 1062 al 1089.
Nou!!: 1065 і An-Nàssir ibn Alannàs · Veure més »
Andreu Tanca
Andreu, conegut per "Tanca", fou jutge de Torres al.
Nou!!: 1065 і Andreu Tanca · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: 1065 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1065 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1065 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1065 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1065 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1065 і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Artau II de Pallars Sobirà
Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065 (?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).
Nou!!: 1065 і Artau II de Pallars Sobirà · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: 1065 і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: 1065 і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: 1065 і Balànsiya · Veure més »
Balduí VI de Flandes
Balduí VI de Flandes, conegut també com a Balduí de Mons, Balduí d'Hasnon o Balduí el Bo (°vers 1030 - † 1070) fou el fill del comte Balduí V i d'Adela de França (1009 - 1079), comtessa de Corbie, i per tant per la seva mare, el net del rei de França Robert II.
Nou!!: 1065 і Balduí VI de Flandes · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: 1065 і Banu Hilal · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: 1065 і Banu Ifran · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: 1065 і Banu l-Jarrah · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: 1065 і Bassèn · Veure més »
Batalla de Barbastre (1065)
El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: 1065 і Batalla de Barbastre (1065) · Veure més »
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Nou!!: 1065 і Batalla de Paterna · Veure més »
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Nou!!: 1065 і Bertran de Sant Gèli · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1065 і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1065 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Rímini · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1065 і Bisbat de Tursi-Lagonegro · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1065 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1065 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Cambrils (Odèn)
Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: 1065 і Cambrils (Odèn) · Veure més »
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: 1065 і Casa de Lusignan · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: 1065 і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1065 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Cervià
El Castell de Cervià és un castell al poble de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1065 і Castell de Cervià · Veure més »
Castell de Clarà (Moià)
El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.
Nou!!: 1065 і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »
Castell de Toló
El Castell de Toló és el castell que es troba en l'origen del poble i antic terme de Sant Salvador de Toló, al qual pertany.
Nou!!: 1065 і Castell de Toló · Veure més »
Cellorigo
Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1065 і Cellorigo · Veure més »
Clemència d'Aquitània
Clemència d'Aquitània, nascuda el 1060, morta el 4 de gener de 1142, era probablement filla de Guillem VII d'Aquitània, conegut com a Pere Guillem VII, l'Aliga o Aigret duc d'Aquitània i V comte de Poitiers, i d'Ermesenda.
Nou!!: 1065 і Clemència d'Aquitània · Veure més »
Clemència de Bigorra
Clemència de Bigorra (? - ca. 1063) va ser una noble aquitana, comtessa consort d'Urgell.
Nou!!: 1065 і Clemència de Bigorra · Veure més »
Comtat d'Egisheim
El comtat d'Egisheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Nou!!: 1065 і Comtat d'Egisheim · Veure més »
Comtat d'Hesdin
El comtat d'Hesdin fou una jurisdicció feudal de Flandes que va existir al i XII.
Nou!!: 1065 і Comtat d'Hesdin · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1065 і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Bar-sur-Aube
El comtat de Bar-sur-Aube fou una jurisdicció feudal que va existir durant el i XI.
Nou!!: 1065 і Comtat de Bar-sur-Aube · Veure més »
Comtat de Bar-sur-Seine
Mapa de França el 1180. Bar-sur-Seine es troba al sud de la Xampanya al quadrant superior dret. El comtat de Bar-sur-Seine va ser una senyoria a França durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1065 і Comtat de Bar-sur-Seine · Veure més »
Comtat de Chalon
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.
Nou!!: 1065 і Comtat de Chalon · Veure més »
Comtat de Guînes
Escut del Comtat de Guînes El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais.
Nou!!: 1065 і Comtat de Guînes · Veure més »
Comtat de la Roche (Lorena)
El comtat de La Roche fou una jurisdicció feudal de la Baixa Lotaríngia, una part de l'antic comtat de les Ardennes.
Nou!!: 1065 і Comtat de la Roche (Lorena) · Veure més »
Comtat de les Ardenes
El comtat de les Ardenes fou un comtat de l'edat mitjana que apareix cap a l'any 900.
Nou!!: 1065 і Comtat de les Ardenes · Veure més »
Comtat de Maden
El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.
Nou!!: 1065 і Comtat de Maden · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1065 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Conrad I de Luxemburg
Conrad I de Luxemburg, nascut vers el 1040, mort el 8 d'agost de 1086, va ser comte a Luxemburg de 1059 a 1086.
Nou!!: 1065 і Conrad I de Luxemburg · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: 1065 і Cumans · Veure més »
Dagsburg
Dagsburg fou un comtat del Sacre Imperi, a Alsàcia (Baixa Alsàcia), avui a França, on la ciutat es coneix amb el nom de Dabo.
Nou!!: 1065 і Dagsburg · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: 1065 і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: 1065 і Dinastia · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1065 і Dinastia Ximena · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: 1065 і Diyar Múdar · Veure més »
Dol (Bretanya)
Dol fou una senyoria de Bretanya centrada a Dol-de-Bretagne.
Nou!!: 1065 і Dol (Bretanya) · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: 1065 і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: 1065 і Ducat de Limburg · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: 1065 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 1065 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
El Milà
El Milà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la província de Tarragona, Catalunya.
Nou!!: 1065 і El Milà · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: 1065 і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Molina
L'emirat de Molina fou un emirat creat al voltant de la ciutat de Molina i que va durar del 1080, quan es va independitzar de l'emirat de Balansiya fins al 1129, que fou conquerit pel regne d'Aragó.
Nou!!: 1065 і Emirat de Molina · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: 1065 і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Nou!!: 1065 і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »
Enric de Borgonya i de Semur
Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.
Nou!!: 1065 і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1065 і Era japonesa · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: 1065 і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Església de Sant Llorenç de les Arenes
Sant Llorenç és l'església parroquial del poble de Sant Llorenç de les Arenes que vingué a substituir la parròquial de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç.
Nou!!: 1065 і Església de Sant Llorenç de les Arenes · Veure més »
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Nou!!: 1065 і Esteve I de Borgonya · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: 1065 і Ferran I de Lleó · Veure més »
Frederic de Baixa Lotaríngia
Frederic de Luxemburg, nascut cap a 1003, mort el 28 d'agost de 1065 o el 18 de maig de 1065, va ser comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.
Nou!!: 1065 і Frederic de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Garí de Sion
Garí de Sion (1065, Pont-à-Mousson - 27 d'agost de 1150, Aulps) fou un bisbe de Sion.
Nou!!: 1065 і Garí de Sion · Veure més »
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Nou!!: 1065 і Garcia I de Galícia · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: 1065 і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Granera
Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès.
Nou!!: 1065 і Granera · Veure més »
Grigor II Vkayasser
Grigor II Vkayasser (el martiròfil) fou patriarca de l'església armènia del 1065 al 1105.
Nou!!: 1065 і Grigor II Vkayasser · Veure més »
Guillem I de Borgonya
Guillem I de Borgonya dit Guillem el Gran o Cap Intrèpid (1020- 1087) de la dinastia dels Unròquides fou comte palatí de Borgonya, comte de Mâcon i pare del papa Calixt II.
Nou!!: 1065 і Guillem I de Borgonya · Veure més »
Guillem IV de Tolosa
Guillem IV de Tolosa († 1094) va ser comte de Tolosa de 1060 a 1094.
Nou!!: 1065 і Guillem IV de Tolosa · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 1065 і Haiximita · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: 1065 і Hamdànides · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: 1065 і Història del País Valencià · Veure més »
Història medieval del País Valencià
Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.
Nou!!: 1065 і Història medieval del País Valencià · Veure més »
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Nou!!: 1065 і Hug de Cluny · Veure més »
Hug V d'Alsàcia
Hug V d'Alsàcia (vers 975-849), fou comte de la Baixa Alsàcia o Nordgau i comte consort de Dagsburg per matrimoni amb la seva neboda Heilwig vers l'any 1000.
Nou!!: 1065 і Hug V d'Alsàcia · Veure més »
Hug VII de Lusignan
Hug VII de Lusignan, dit el Bru, (c. 1065 – 1151) fou senyor de Lusignan, fill d'Hug VI de Lusignan i d'Ildegarda de Thouars.
Nou!!: 1065 і Hug VII de Lusignan · Veure més »
Humbert II de Savoia
Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, (Carignano, Savoia v 1065 - 1103) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.
Nou!!: 1065 і Humbert II de Savoia · Veure més »
Ibn Abi-Hassina
Abu-l-Fat·h al-Hàssan ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abd-al-Jabbar ibn al-Hassina as-Sulamí, més conegut simplement com a Ibn Abi-Hassina, fou un poeta i emir àrab de la tribu dels Banu Sulaym, nascut a Maarrat a Síria el 998.
Nou!!: 1065 і Ibn Abi-Hassina · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: 1065 і Isabel d'Urgell · Veure més »
Jofré II de Provença
Jofré II, mort cap a 1065, va ser comte de Provença de 1051 a la seva mort.
Nou!!: 1065 і Jofré II de Provença · Veure més »
Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria
Judith de Flandes, comtessa de Northímbria, i més tard duquessa de Baviera (1033-5 de març de 1094) va ser l'esposa primerament de Tostig Godwinson, comte de Northúmbria, i després de Welf I, duc de Baviera.
Nou!!: 1065 і Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: 1065 і Kars · Veure més »
Llista d'abats del Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.
Nou!!: 1065 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1065 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Nou!!: 1065 і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: 1065 і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Nou!!: 1065 і Llista de reis de Galícia · Veure més »
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Nou!!: 1065 і Llista de reis de Portugal · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: 1065 і Lorena · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: 1065 і Maarat an-Numan · Veure més »
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Nou!!: 1065 і Maarrat Masrin · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: 1065 і Macedònia (província romana) · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: 1065 і Maghrawa · Veure més »
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Nou!!: 1065 і Mahmud ibn Nasr · Veure més »
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Nou!!: 1065 і Mardj Dabik · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: 1065 і Mazandaran · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: 1065 і Múnia de Castella · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: 1065 і Miquel VII Ducas · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: 1065 і Mirdàsides · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: 1065 і Mkhargrdzéli · Veure més »
Monestir d'Alquézar
El monestir d'Alquézar és un antic monestir romànic al peu d'una gran roca espadada coronada per un antic castell, origen del monestir, al municipi d'Alquézar, província d'Osca, Aragó.
Nou!!: 1065 і Monestir d'Alquézar · Veure més »
Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.
Nou!!: 1065 і Mont Saint-Michel · Veure més »
Montefiascone
Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.
Nou!!: 1065 і Montefiascone · Veure més »
Muhàmmad ibn Abbas Xansabani
Muhammad ibn Abbas Xansabani fou un sobirà xansabànida de Ghur, probablement amb títol d'amir.
Nou!!: 1065 і Muhàmmad ibn Abbas Xansabani · Veure més »
Northampton
Northampton (pronunciat /nɔːˈθæmptən/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Northamptonshire, del qual n'és la capital.
Nou!!: 1065 і Northampton · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: 1065 і Oghuz · Veure més »
Ordoni d'Astorga
Ordoni d'Astorga (Regne de Lleó, començament del s. XI - Astorga, 1065) fou un Bisbe d'Astorga que és venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Nou!!: 1065 і Ordoni d'Astorga · Veure més »
Ot d'Urgell
Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri Ot —també Odó o Dot— anomenat Ot d'Urgell (Sort, ca. 1065 - Monestir de Santa Maria de Gerri, 7 de juliol de 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Nou!!: 1065 і Ot d'Urgell · Veure més »
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Nou!!: 1065 і Pahlavuní · Veure més »
Pals
Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: 1065 і Pals · Veure més »
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: 1065 і Paterna · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: 1065 і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: 1065 і Ramon Berenguer I · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: 1065 і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: 1065 і Regne de Galícia · Veure més »
Regne de Gwent
Gwent va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les, entre els rius Wye i Usk.
Nou!!: 1065 і Regne de Gwent · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: 1065 і Regne de Kars · Veure més »
Regne de Vaspurakan
Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.
Nou!!: 1065 і Regne de Vaspurakan · Veure més »
Reis korikain de Lori
Els reis Korikian de Lori (o reis korikian de Lori) foren una dinastia de reis armenis de la família dels bagràtides, que van regnar al Taixir amb seu principal a Lori, amb títol reial del 982 fins vers el 1280.
Nou!!: 1065 і Reis korikain de Lori · Veure més »
Rhys ap Tewdwr
Rhys ap Tewdwr (Sir Gaerfyrddin Gal·les, abans del 1065 – Brecon, 1093) va ser un príncep de Deheubarth que visqué al.
Nou!!: 1065 і Rhys ap Tewdwr · Veure més »
Riwallon I de Dol
Riwallon I de Dol, de mal nom Capra Canuta (Cabra vella), nascut el 1015 i mort el 1065, fou senyor de Combourg i advocat del bisbat de Dol com a signifer sancti Samsonis (porte-ensenya de Sant Samsó).
Nou!!: 1065 і Riwallon I de Dol · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: 1065 і Robert II de Flandes · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: 1065 і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: 1065 і Sanç II de Castella · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: 1065 і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: 1065 і Sanç Ramires · Veure més »
Sança d'Aragó i de Bigorra
Sança d'Aragó i de Bigorra (Aragó, 1065-1097) va ser una infanta d'Aragó i comtessa consort d'Urgell.
Nou!!: 1065 і Sança d'Aragó i de Bigorra · Veure més »
Sança I de Lleó
Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
Nou!!: 1065 і Sança I de Lleó · Veure més »
Sant Sebastià de Montmajor
Sant Sebastià de Montmajor és un poblet de sis habitants en el municipi de Caldes de Montbui al Vallès Oriental.
Nou!!: 1065 і Sant Sebastià de Montmajor · Veure més »
Santa Cecília de Granera
Santa Cecília de Granera és una capella romànica del cementiri del poble de Granera, a la comarca del Moianès.
Nou!!: 1065 і Santa Cecília de Granera · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: 1065 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: 1065 і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: 1065 і Saraqusta · Veure més »
Senyoria d'Oudenaarde
Oudenaarde fou una senyoria feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al sud del ducat de Brabant amb la ciutat d'Oudenaarde com a capital.
Nou!!: 1065 і Senyoria d'Oudenaarde · Veure més »
Senyoria de Mondoubleau
Mondoubleau fou una important senyoria del Comtat de Vendôme, centrada al castell de Mondoubleau.
Nou!!: 1065 і Senyoria de Mondoubleau · Veure més »
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Nou!!: 1065 і Sibil·la de Barcelona · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: 1065 і Taifa · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: 1065 і Tamarit de Llitera · Veure més »
Tamim ibn al-Muïzz
Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.
Nou!!: 1065 і Tamim ibn al-Muïzz · Veure més »
Teodoric de Vestervig
Teodoric de Vestervig (Turíngia, Sacre Imperi, segona meitat del s. X - Vestervig, Dinamarca, ca. 1065) fou un religiós, missioner al Regne de Dinamarca.
Nou!!: 1065 і Teodoric de Vestervig · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: 1065 і València · Veure més »
Vescomtat d'Orte
El vescomtat d'Orte (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de Gascunya que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-Étienne-d'Orthe), Belús, Orist, Sant Lon (Saint-Lon-les-Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (les dues darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal).
Nou!!: 1065 і Vescomtat d'Orte · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: 1065 і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
Vescomtat de Beaumont
El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine.
Nou!!: 1065 і Vescomtat de Beaumont · Veure més »
Vescomtat de Dacs
El vescomtat de Dacs (en francès Dax) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Dacs.
Nou!!: 1065 і Vescomtat de Dacs · Veure més »
Vescomtat de Labarta
El vescomtat de Labarta (en francès La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicció feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.
Nou!!: 1065 і Vescomtat de Labarta · Veure més »
Vescomtat de Sisteron
El vescomtat de Sisteron fou una jurisdicció feudal de Provença centrada a la població de Sisteron al departament d'Alps d'Alta Provença (Alps-de-Haute-Provence).
Nou!!: 1065 і Vescomtat de Sisteron · Veure més »
Viladordis
Viladordis és un poble, i administrativament una entitat de població i barriada a l'est del nucli urbà de Manresa, vorejant la dreta del riu Llobregat.
Nou!!: 1065 і Viladordis · Veure més »
Walerà I de Limburg
Walerà I o Walram I II d'Arlon i I de Limburg, dit Udó, mort cap a 1082, va ser comte d'Arlon de 1052 a 1082, i comte de Lengau, rebatejat Limburg de 1065 a 1082.
Nou!!: 1065 і Walerà I de Limburg · Veure més »
Witenagemot
XI) El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el i el.
Nou!!: 1065 і Witenagemot · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: 1065 і 28 de desembre · Veure més »
