Accés més ràpid que el navegador!
190 les relacions: Abadia de les Dames, Abadia de Nogent-sous-Coucy, Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, Abbas ibn Xith, Abd al-Hamid ibn Ahmad, Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abu Bakr ibn Abi Salih, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu Sahl al-Kukhandi, Abu-Bakr at-Turtuixí, Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní, Abu-l-Fat·h Yússuf, Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad, Aghmat, Al-Bassassirí, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïm (abbàssida), Alan Canhiart, Alexandre II (papa), Alp Arslan, Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas), Anselm de Canterbury, Antipapa, Armada Reial de Noruega, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Çağrı Beg Dawud, Bahrain, Balkh, Banu Ifran, Baptisteri de Sant Joan, Barghawata, ..., Baronia de Montbui, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Benet X (antipapa), Berta d'Aragó, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Baiona, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Chalon, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Foligno, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lodi, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Perigús, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, Bisbat de Rieti, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Tívoli, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Tursi-Lagonegro, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat suburbicari de Frascati, Butlla, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Cardenal, Casa d'Hauteville, Castell d'Altafulla, Castell de Montbui (Bigues), Castellania de Saint Omer, Caterina de Bulgària, Comtat d'Arques, Comtat de Carcassona, Comtat de La Marca, Comtat de Montreuil, Comtat de Rasès, Comtat de Túsculum, Conclave, Conrad I de Luxemburg, Constantí Licudes, Constantí X Ducas, Cusano Mutri, Dècada del 1050, Diòcesi d'Eclano, Dinastia Comnè, Dinastia Ducas, Dobrudja, Dubays ibn Alí, Ducat de la Pulla i Calàbria, Ecònom, Emirat de Dàniyya, Enric de Borgonya i de Semur, Enric I de Limburg, Ermita de Sant Jaume Sesoliveres, Eudòxia Macrembolita, Felip I de França, Fulqueri de Chartres, Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, Gaznèvides, Gàrides, Giselbert de Luxemburg, Guillem II de Montpeller, Guillem IV de Montferrat, Guillem VIII d'Aquitània, Guiu I de Ponthieu, Harran, Història de l'Iraq, Història de Roma, Història del papat, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hoel II de Bretanya, Ibn al-Múslima, Ibrahim Inal, Imola, Inal, Isaac I Comnè, L'Ametlla del Vallès, La Baronia de Rialb, Liparits-Orbeliani, Llista d'anys, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Miquel VII Ducas, Mir Geribert, Monestir de Pombeiro, Muhtàdjida, Nicolau II (papa), Orde de canonges regulars, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Pere II de Carcassona, Ponç I de Cabrera, Qawurd, Ramon Berenguer I, Ramon I de Carcassona, Reforma gregoriana, Regència, Robert I de Borgonya, Roger III de Carcassona, Sanasuni, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Bigues, Santa Eulàlia de Ronçana, Senyoria dels Baus, Sfax, Sibil·la de Barcelona, Sivas, Tema de Calàbria, Toghril Beg I, Txaghaniyan, Uqàylides, Víctor III, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Lomanha. Ampliar l'índex (140 més) »
Abadia de les Dames
Labadia de les Dames és una de les dues grans abadies de Caen.
Nou!!: 1059 і Abadia de les Dames · Veure més »
Abadia de Nogent-sous-Coucy
LAbadia de Nogent-sous-Coucy és una antiga abadia benedictina que podem trobar a prop de Craonne, al departament d'Aisne, (regió de Picardia), França.
Nou!!: 1059 і Abadia de Nogent-sous-Coucy · Veure més »
Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC). Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.
Nou!!: 1059 і Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid · Veure més »
Abbas ibn Xith
Abbas ibn Xith fou un sobirà xansabànida de Ghur, probablement amb títol d'emir.
Nou!!: 1059 і Abbas ibn Xith · Veure més »
Abd al-Hamid ibn Ahmad
Abd-al-Hamid ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort vers 1118) fou un visir gaznèvida a cavall dels segles i. Era d'una família que tradicionalment havia servit els governants locals, primer els samànides i després els gaznèvides.
Nou!!: 1059 і Abd al-Hamid ibn Ahmad · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí
Abd-Al·lah ibn Yassín al-Jazulí (? - prop de Rommani, Marroc, 7 de juliol de 1059) fou un cap religiós musulmà, fundador del moviment dels almoràvits.
Nou!!: 1059 і Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí · Veure més »
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Nou!!: 1059 і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí · Veure més »
Abu Bakr ibn Abi Salih
Abu-Bakr ibn Abi-Sàlih fou visir dels gaznèvides al.
Nou!!: 1059 і Abu Bakr ibn Abi Salih · Veure més »
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Nou!!: 1059 і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »
Abu Sahl al-Kukhandi
Abu-Sahl al-Kukhandí fou visir dels gaznèvides al.
Nou!!: 1059 і Abu Sahl al-Kukhandi · Veure més »
Abu-Bakr at-Turtuixí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn al-Walid at-Turtuixí, també anomenat Ibn Abi-Ràndaqa o Ibn Abi-Ràndaqa at-Turtuixí (Turtuixa, 1059 - Alexandria, 1126) va ser un estudiós andalusí del dret malikita, la sunna i l'aritmètica.
Nou!!: 1059 і Abu-Bakr at-Turtuixí · Veure més »
Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní
Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín al-Lamtuní as-Sanhají (?-1076) fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marràqueix.
Nou!!: 1059 і Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní · Veure més »
Abu-l-Fat·h Yússuf
Abu-l-Fat·h Yússuf ibn Yaqub Xams-al-Wuzarà Qutb-ad-Din Nidham-al-Mulk fou visir gaznèvida del.
Nou!!: 1059 і Abu-l-Fat·h Yússuf · Veure més »
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad, més conegut com a Ibn Abbad, fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, d'una noble família sevillana d'origen àrab, de la tribu dels Banu Lakhm (els antics lakhmides d'Hira).
Nou!!: 1059 і Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad · Veure més »
Aghmat
Aghmat o Ghmate és una petita vila del sud del Marroc, comuna rural de la província d'Al Haouz, a la regió de Marràqueix-Safi.
Nou!!: 1059 і Aghmat · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: 1059 і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: 1059 і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: 1059 і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alan Canhiart
Alan Canhiart, fill de Benet de Cornualla i pare d'Hoel II, duc de Bretanya, fou comte de Cornualla de 1020 a 1058.
Nou!!: 1059 і Alan Canhiart · Veure més »
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Nou!!: 1059 і Alexandre II (papa) · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: 1059 і Alp Arslan · Veure més »
Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)
Andrònic Ducas, en grec medieval Ανδρόνικος Δούκας, mort l'any 1077, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient que formava part de la dinastia Ducas, família que va governar l'Imperi del 1059 al 1078.
Nou!!: 1059 і Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas) · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: 1059 і Anselm de Canterbury · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 1059 і Antipapa · Veure més »
Armada Reial de Noruega
L'Armada Reial de Noruega és la branca marítima de les Forces Armades de Noruega responsable de la defensa costanera i les operacions navals d'aquesta nació escandinava.
Nou!!: 1059 і Armada Reial de Noruega · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Florència · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Pisa · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1059 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: 1059 і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: 1059 і Bahrain · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: 1059 і Balkh · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: 1059 і Banu Ifran · Veure més »
Baptisteri de Sant Joan
El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).
Nou!!: 1059 і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Nou!!: 1059 і Barghawata · Veure més »
Baronia de Montbui
La baronia de Montbui era una jurisdicció senyorial creada al, a favor de Fernando de Alcántara y Castellà de Soler dins de l'actual comarca del Vallès Oriental, en el seu sector nord-oest.
Nou!!: 1059 і Baronia de Montbui · Veure més »
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Nou!!: 1059 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Nou!!: 1059 і Benet X (antipapa) · Veure més »
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Nou!!: 1059 і Berta d'Aragó · Veure més »
Bisbat d'Acerra
El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Acerra · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »
Bisbat d'Anagni-Alatri
La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino
El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Avellino · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Foligno
El bisbat de Foligno (italià: diocesi di Foligno; llatí: Dioecesis Fulginatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Foligno · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Grosseto
El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Grosseto · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bisbat de Massa Marittima-Piombino
El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello
El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »
Bisbat de Rieti
Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Rieti · Veure més »
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Senigallia · Veure més »
Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »
Bisbat de Tívoli
El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli; Dioecesis Tiburtina — és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Tívoli · Veure més »
Bisbat de Teano-Calvi
El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Tursi-Lagonegro · Veure més »
Bisbat de Vallo della Lucania
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1059 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1059 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: 1059 і Butlla · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Nou!!: 1059 і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: 1059 і Cardenal · Veure més »
Casa d'Hauteville
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.
Nou!!: 1059 і Casa d'Hauteville · Veure més »
Castell d'Altafulla
El Castell d'Altafulla o Castell dels Montserrat és un palau castell del Tarragonès que data del 1059.
Nou!!: 1059 і Castell d'Altafulla · Veure més »
Castell de Montbui (Bigues)
El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).
Nou!!: 1059 і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »
Castellania de Saint Omer
la castellania de Saint Omer fou una jurisdicció feudal del comtat de Flandes centrada a la moderna saint-Omer.
Nou!!: 1059 і Castellania de Saint Omer · Veure més »
Caterina de Bulgària
Caterina de Bulgària, en búlgar Екатерина, Ekaterina, morta després del 1059, va ser emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Isaac I Comnè i corregent amb Constantí X Ducas durant un curt període després de l'abdicació del seu marit l'any 1059.
Nou!!: 1059 і Caterina de Bulgària · Veure més »
Comtat d'Arques
El comtat d'Arques fou una jurisdicció efímera del ducat de Normandia.
Nou!!: 1059 і Comtat d'Arques · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: 1059 і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de La Marca
El comtat de La Marca - la Marcha, la Marche - fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, al Llemosí, que forma la regió històrica occitana de la Marca llemosina.
Nou!!: 1059 і Comtat de La Marca · Veure més »
Comtat de Montreuil
El comtat de Montreuil fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montreuil-sur-Mer.
Nou!!: 1059 і Comtat de Montreuil · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: 1059 і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Túsculum
El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.
Nou!!: 1059 і Comtat de Túsculum · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: 1059 і Conclave · Veure més »
Conrad I de Luxemburg
Conrad I de Luxemburg, nascut vers el 1040, mort el 8 d'agost de 1086, va ser comte a Luxemburg de 1059 a 1086.
Nou!!: 1059 і Conrad I de Luxemburg · Veure més »
Constantí Licudes
Constantí Licudes o Constantí III Leicudes (en Constantinus Lichudes, en Κωνσταντίνος Λειχούδης) va ser un religiós romà d'Orient (Constantinoble, - 1063 o 1066), arquebisbe ortodox i patriarca de Constantinoble de l'any 1059 al 1063.
Nou!!: 1059 і Constantí Licudes · Veure més »
Constantí X Ducas
Constantí X Ducas (en grec: Κωνσταντίνος Ι΄ Δούκας, Konstandinos Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1059 al 1067.
Nou!!: 1059 і Constantí X Ducas · Veure més »
Cusano Mutri
Cusano Mutri és un municipi italià (comune) de 4 028 habitants de la Província de Benevent a la Campània.
Nou!!: 1059 і Cusano Mutri · Veure més »
Dècada del 1050
Sense descripció.
Nou!!: 1059 і Dècada del 1050 · Veure més »
Diòcesi d'Eclano
La diòcesi d'Eclano (en llatí: Dioecesis Aeclanensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Nou!!: 1059 і Diòcesi d'Eclano · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: 1059 і Dinastia Comnè · Veure més »
Dinastia Ducas
Els Ducas, en grec medieval Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles IX i XI.
Nou!!: 1059 і Dinastia Ducas · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: 1059 і Dobrudja · Veure més »
Dubays ibn Alí
Abu-l-Aazz Dubays (I) ibn Alí ibn Màzyad Nur-ad-Dawla o, més senzillament, Dubays (I) ibn Alí fou emir mazyàdida d'al-Hilla.
Nou!!: 1059 і Dubays ibn Alí · Veure més »
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Nou!!: 1059 і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »
Ecònom
Ecònom (en grec οἰκονόμος, de οἰκος "oikos" "casa" i νόμος "nomos", "regla, llei", en llatí oeconomus, és una paraula del grec antic que significa "administrador o gestor de la llar". En època romana d'Orient el terme s'utilitzava per anomenar el directiu o tresorer d'una organització. En dret canònic, el terme designa l'individu encarregat de tenir cura dels béns temporals de l'Església en una diòcesi, i també al que s'encarrega de les propietats d'un monestir.
Nou!!: 1059 і Ecònom · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: 1059 і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Enric de Borgonya i de Semur
Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.
Nou!!: 1059 і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »
Enric I de Limburg
Enric I de Limbourg, nascut cap a 1059, mort cap a 1119, fou comte de Limburg i d'Arlon de 1082 a 1119 i Ducat de Baixa Lotaríngia de 1101 a 1106.
Nou!!: 1059 і Enric I de Limburg · Veure més »
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres és una construcció romànica del situada al municipi d'Igualada (Anoia).
Nou!!: 1059 і Ermita de Sant Jaume Sesoliveres · Veure més »
Eudòxia Macrembolita
Romà IV i Eudòxia Eudòxia Macrembolita, en grec medieval Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα, fou la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas i, quan aquest va morir el 1067, del també emperador Romà IV Diògenes.
Nou!!: 1059 і Eudòxia Macrembolita · Veure més »
Felip I de França
Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).
Nou!!: 1059 і Felip I de França · Veure més »
Fulqueri de Chartres
Fulqueri de Chartres (* Chartres, 1059) va ser un cronista de la Primera Croada.
Nou!!: 1059 і Fulqueri de Chartres · Veure més »
Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell
Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell és un hospital situat a la Seu d'Urgell i l'únic centre hospitalari de la ciutat i de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: 1059 і Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: 1059 і Gaznèvides · Veure més »
Gàrides
Gàrides (en llatí Garidas) fou un jurista romà d'Orient, a qui Nicolau Comnè Papadopoli anomena Gàrides Lleó.
Nou!!: 1059 і Gàrides · Veure més »
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Nou!!: 1059 і Giselbert de Luxemburg · Veure més »
Guillem II de Montpeller
Guillem Bernat de Montpeller fou el segon senyor de la dinastia dels senyors Guilhèm de la Senyoria de Montpeller.
Nou!!: 1059 і Guillem II de Montpeller · Veure més »
Guillem IV de Montferrat
Guillem IV de Montferrat (també escrit:Guglielmo i Uvilielmus), fou marquès de Montferrat del 1084 al 1100.
Nou!!: 1059 і Guillem IV de Montferrat · Veure més »
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Nou!!: 1059 і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »
Guiu I de Ponthieu
Guiu I de Ponthieu († 1100) va ser comte de Ponthieu de 1053 a 1100.
Nou!!: 1059 і Guiu I de Ponthieu · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: 1059 і Harran · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: 1059 і Història de l'Iraq · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: 1059 і Història de Roma · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: 1059 і Història del papat · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: 1059 і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Hoel II de Bretanya
Hoel II de Bretanya (Hoel de Cornualla o més acuradament Hoel V de Cornualla) dit Houel Huuel en bretó i Hoël de Cornouaille en francès (vers 1030Jean-Christophe Cassard, Houel Huuel: comte de Cornouaille puis duc de Bretagne (circa 1030-1084), volum CXVII, Quimper, Société archéologique du Finistère, 1988 (ISSN 0249-6763), pàgs. 95-117 - 13 d'abril de 1084), fill gran d'Alan Canhiart, comte de Cornualla, i de Judit de Nantes filla i hereva de Judicael, comte de Nantes, fou comte de Cornualla i de Nantes, i després duc de Bretanya de 1066 a 1084.
Nou!!: 1059 і Hoel II de Bretanya · Veure més »
Ibn al-Múslima
Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.
Nou!!: 1059 і Ibn al-Múslima · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: 1059 і Ibrahim Inal · Veure més »
Imola
Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.
Nou!!: 1059 і Imola · Veure més »
Inal
onomàstica.
Nou!!: 1059 і Inal · Veure més »
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.
Nou!!: 1059 і Isaac I Comnè · Veure més »
L'Ametlla del Vallès
L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.
Nou!!: 1059 і L'Ametlla del Vallès · Veure més »
La Baronia de Rialb
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).
Nou!!: 1059 і La Baronia de Rialb · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: 1059 і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1059 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: 1059 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: 1059 і Miquel VII Ducas · Veure més »
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Nou!!: 1059 і Mir Geribert · Veure més »
Monestir de Pombeiro
El Monestir de Santa Maria de Pombeiro és un monestir que es troba a Pombeiro de Ribavizela, al municipi de Felgueiras, a Portugal.
Nou!!: 1059 і Monestir de Pombeiro · Veure més »
Muhtàdjida
Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).
Nou!!: 1059 і Muhtàdjida · Veure més »
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Nou!!: 1059 і Nicolau II (papa) · Veure més »
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Nou!!: 1059 і Orde de canonges regulars · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 1059 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Pere II de Carcassona
Pere II de Carcassona (? - 1059) fou comte associat de Carcassona (1012- ~1059).
Nou!!: 1059 і Pere II de Carcassona · Veure més »
Ponç I de Cabrera
Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).
Nou!!: 1059 і Ponç I de Cabrera · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: 1059 і Qawurd · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: 1059 і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon I de Carcassona
Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).
Nou!!: 1059 і Ramon I de Carcassona · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: 1059 і Reforma gregoriana · Veure més »
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Nou!!: 1059 і Regència · Veure més »
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Nou!!: 1059 і Robert I de Borgonya · Veure més »
Roger III de Carcassona
Roger III de Carcassona, (? - 1067) va ser comte de Carcassona i Rasès, vescomte de Besiers i Agde del 1059/1060 al 1067.
Nou!!: 1059 і Roger III de Carcassona · Veure més »
Sanasuni
Els Sanasuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte de Sassun a l'Altzniq.
Nou!!: 1059 і Sanasuni · Veure més »
Sant Esteve de Palaudàries
La parròquia de Sant Esteve de Palaudàries es troba a l'extrem occidental del municipi de Lliçà d'Amunt, a tocar de Palau-solità i Plegamans.
Nou!!: 1059 і Sant Esteve de Palaudàries · Veure més »
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: 1059 і Sant Feliu de Codines · Veure més »
Sant Pere de Bigues
Sant Pere és l'església parroquial del poble de Bigues, pertanyent al terme municipal de Bigues i Riells del Fai, al Vallès Oriental.
Nou!!: 1059 і Sant Pere de Bigues · Veure més »
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Eulàlia de Ronçana és un municipi situat a l'oest de la comarca del Vallès Oriental, al bell mig de la Vall del Tenes.
Nou!!: 1059 і Santa Eulàlia de Ronçana · Veure més »
Senyoria dels Baus
Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.
Nou!!: 1059 і Senyoria dels Baus · Veure més »
Sfax
Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.
Nou!!: 1059 і Sfax · Veure més »
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Nou!!: 1059 і Sibil·la de Barcelona · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: 1059 і Sivas · Veure més »
Tema de Calàbria
El tema de Calàbria va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient, situat a Itàlia.
Nou!!: 1059 і Tema de Calàbria · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: 1059 і Toghril Beg I · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: 1059 і Txaghaniyan · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: 1059 і Uqàylides · Veure més »
Víctor III
Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.
Nou!!: 1059 і Víctor III · Veure més »
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Nou!!: 1059 і Vescomtat de Besiers · Veure més »
Vescomtat de Lomanha
El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.
Nou!!: 1059 і Vescomtat de Lomanha · Veure més »
