Taula de continguts
158 les relacions: Abadia de Pannonhalma, Abadia territorial de Montecassino, Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, Abu Bakr ibn Abi Salih, Abu-Abd-Al·lah ibn Makula, Abu-l-Fat·h ad-Daylamí, Adalbert de Babenberg, Adelaida de Susa, Aftàsides, Ahnentafel, Al-Bassassirí, Al-Múhsin ibn al-Qàïd, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïm (abbàssida), Alp Arslan, Andreu I d'Hongria, Annàzides, Aramunt (antic municipi), Arnold II de Wels-Lambach, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trento, Arrajan, Awdaghost, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Balaton, Balduí V de Flandes, Banu Hilal, Banu Ifran, Baronia d'Eroles, Bayburt, Benet IX, Bernat Amat de Claramunt, Berta d'Holanda, Berta de Savoia, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Avezzano, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Comenge, Bisbat de Die, Bisbat de Gap, Bisbat de Màntua, ... Ampliar l'índex (108 més) »
Abadia de Pannonhalma
Labadia de Pannonhalma situada a Pannonhalma, Hongria (construïda l'any 996), està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996: «mostra de manera excepcional l'estructura i l'organització d'un monestir cristià en constant evolució des de fa milers d'anys».
Veure 1055 і Abadia de Pannonhalma
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1055 і Abadia territorial de Montecassino
Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC). Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.
Veure 1055 і Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Abu Bakr ibn Abi Salih
Abu-Bakr ibn Abi-Sàlih fou visir dels gaznèvides al.
Veure 1055 і Abu Bakr ibn Abi Salih
Abu-Abd-Al·lah ibn Makula
Abu-Abd-Al·lah al-Hussayn ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Abu-Abd-Al·lah ibn Makula (978/979-1055/1056) fou un destacat jurista musulmà, d'origen persa.
Veure 1055 і Abu-Abd-Al·lah ibn Makula
Abu-l-Fat·h ad-Daylamí
Abu-l-Fat·h ad-Daylamí o, segons el seu làqab, An-Nàssir li-din-Al·lah, fou un imam zaidita del Iemen.
Veure 1055 і Abu-l-Fat·h ad-Daylamí
Adalbert de Babenberg
Adalbert el Victoriós (? - Melk, Baixa Àustria, 26 de maig de 1055) fou un marcgravi de la casa dels Babenberg que va governar la Marca Oriental de Baviera coneguda també com a Àustria.
Veure 1055 і Adalbert de Babenberg
Adelaida de Susa
s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.
Veure 1055 і Adelaida de Susa
Aftàsides
La dinastia aftàsida, dels aftàsides, Banu l-Aftas o Banu Màslama fou una dinastia que governà l'emirat de Batalyaws (Badajoz), d'extensió considerable.
Veure 1055 і Aftàsides
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Veure 1055 і Ahnentafel
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Veure 1055 і Al-Bassassirí
Al-Múhsin ibn al-Qàïd
Al-Múhsin ibn al-Qàïd (mort el 1055) fou emir hammadita del 1054 al 1055.
Veure 1055 і Al-Múhsin ibn al-Qàïd
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Veure 1055 і Al-Mustànsir (fatimita)
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Veure 1055 і Al-Qàïm (abbàssida)
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure 1055 і Alp Arslan
Andreu I d'Hongria
Andreu I d'Hongria (1015? - Zirc, 27 de gener de 1061) fou rei d'Hongria (1047-1061).
Veure 1055 і Andreu I d'Hongria
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Veure 1055 і Annàzides
Aramunt (antic municipi)
L'antic municipi d'Aramunt, a la comarca del Pallars Jussà, perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.
Veure 1055 і Aramunt (antic municipi)
Arnold II de Wels-Lambach
Arnold II de Wels-Lambach († 1055) fill del comte Arnold I de Wels-Lambach, fou marcgravi d'Estíria, càrrec que va rebre després de la caiguda del marcgravi Adalberó d'Eppenstein el 1035 (per presumpta alta traïció).
Veure 1055 і Arnold II de Wels-Lambach
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Veure 1055 і Arquebisbat d'Embrun
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants.
Veure 1055 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1055 і Arquebisbat de Bolonya
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Veure 1055 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
Arquebisbat de Pescara-Penne
Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 1055 і Arquebisbat de Pescara-Penne
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure 1055 і Arquebisbat de Reims
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure 1055 і Arquebisbat de Rouen
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1055 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1055 і Arquebisbat de Trento
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Veure 1055 і Arrajan
Awdaghost
Awdaghost, Awdaghosht, Aoudaghost o Tegdaoust fou una antiga ciutat de l'Àfrica Occidental, al sud-oest de la moderna Mauritània.
Veure 1055 і Awdaghost
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Veure 1055 і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Balaton
El llac Balaton i la península de Tihany El llac Balaton és un llac situat a Hongria, uns 80 quilòmetres al sud-oest de Budapest, entre les províncies de Veszprém, al nord, i Somogy, al sud.
Veure 1055 і Balaton
Balduí V de Flandes
Balduí V de Flandes dit el Pietós o Balduí de Lille (nascut vers 1012 a Arràs - mort 1 de setembre de 1067 a Lilla) fou comte de Flandes de 1035 a 1067.
Veure 1055 і Balduí V de Flandes
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure 1055 і Banu Hilal
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure 1055 і Banu Ifran
Baronia d'Eroles
Escut dels barons d'Eroles La Baronia d'Eroles és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, si bé no de les més antigues.
Veure 1055 і Baronia d'Eroles
Bayburt
Bayburt (armeni Բաբերդ, Baberd) és una ciutat de Turquia capital de la província de Bayburt.
Veure 1055 і Bayburt
Benet IX
Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.
Veure 1055 і Benet IX
Bernat Amat de Claramunt
Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151).
Veure 1055 і Bernat Amat de Claramunt
Berta d'Holanda
Berta d'Holanda (~1055 - Montreuil-sur-Mer, Regne de França, 30 de juliol de 1093) fou reina consort de França (1072-1092).
Veure 1055 і Berta d'Holanda
Berta de Savoia
Berta de Saboia, també dita Berta de Torí (21 de setembre de 1051 – Magúncia, 27 de desembre de 1087), va ser la primera esposa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, de la Casa de Savoia, va ser reina consort alemanya i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure 1055 і Berta de Savoia
Bisbat d'Adria-Rovigo
El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1055 і Bisbat d'Adria-Rovigo
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure 1055 і Bisbat d'Autun
Bisbat d'Avezzano
El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 1055 і Bisbat d'Avezzano
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure 1055 і Bisbat de Cavaillon
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1055 і Bisbat de Cesena-Sarsina
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Veure 1055 і Bisbat de Comenge
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Veure 1055 і Bisbat de Die
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 1055 і Bisbat de Gap
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure 1055 і Bisbat de Màntua
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 1055 і Bisbat de Niça
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1055 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 1055 і Bisbat de Sion
Bisbat de Vác
Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772).
Veure 1055 і Bisbat de Vác
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1055 і Bisbat de Verona
Bretislau I
Il·lustració de la Crònica de Dalimil de principis del segle XIV Bretislau I — — 1002/1005–10 de gener del 1055), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou Duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort.
Veure 1055 і Bretislau I
Bucard de Lechsgemünd
Bucard de Lechsgemünd (circa 1055 - 16 de maig de 1112) va ser bisbe d'Utrecht entre 1099 i 1112.
Veure 1055 і Bucard de Lechsgemünd
Bulugguín ibn Muhàmmad
Bulugguín ibn Muhàmmad (mort el 1062) fou emir hammadita del 1055 al 1062.
Veure 1055 і Bulugguín ibn Muhàmmad
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure 1055 і Buwàyhides
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Veure 1055 і Calataiud
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Veure 1055 і Casa de Welf
Castell d'Eroles
El Castell d'Eroles és un castell d'època romànica situat a l'extrem sud del poble d'Eroles, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
Veure 1055 і Castell d'Eroles
Castell d'Orcau
El Castell d'Orcau és un dels castells més ben documentats de tota la Conca Dellà, com els d'Abella i de Llordà.
Veure 1055 і Castell d'Orcau
Castell de Basturs
El Castell de Basturs és un castell medieval, d'època romànica, del poble de Basturs, a l'antic terme d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dellà, de la comarca del Pallars Jussà.
Veure 1055 і Castell de Basturs
Castell de Benavent de la Conca
El Castell de Benavent fou un dels castells en què el comte d'Urgell basà la seva conquesta del Pallars als sarraïns.
Veure 1055 і Castell de Benavent de la Conca
Castell de Conques
El Castell de Conques és un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà.
Veure 1055 і Castell de Conques
Castell de Galliner
El Castell de Galliner és un castell d'època romànica del poble de Galliner, a l'antic terme d'Orcau, i de l'actual d'Isona i Conca Dellà.
Veure 1055 і Castell de Galliner
Castell de Llimiana
El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.
Veure 1055 і Castell de Llimiana
Castell de Mur (castell)
El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Veure 1055 і Castell de Mur (castell)
Castell de Sarroca de Bellera
El Castell de Sarroca de Bellera és el castell que es troba en l'origen del poble i terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà, al qual pertany.
Veure 1055 і Castell de Sarroca de Bellera
Catacaló Cecaumè
Catacaló (en grec: Κατακαλὼν Κεκαυμένος, Katakalon Kekaumenos) fou un prominent general romà d'Orient de mitjan.
Veure 1055 і Catacaló Cecaumè
Clemència de Bigorra
Clemència de Bigorra (? - ca. 1063) va ser una noble aquitana, comtessa consort d'Urgell.
Veure 1055 і Clemència de Bigorra
Comtat d'Avranches
El comtat d'Avranches fou una jurisdicció feudal de Normandia a França amb capital inicial a Avranches i després a Mortain.
Veure 1055 і Comtat d'Avranches
Comtat d'Omont
El comtat d'Omont fou una jurisdicció feudal de França, feudataria dels arquebisbes de Reims.
Veure 1055 і Comtat d'Omont
Comtat de Corbeil
El comtat de Corbeil fou una jurisdicció feudal de França.
Veure 1055 і Comtat de Corbeil
Comtat de Lecce
El Comtat de Lecce (1055 - 1463) fou una jurisdicció feudal normanda del sud de la península italiana, que agafava el seu nom de la capital Lecce.
Veure 1055 і Comtat de Lecce
Comtat de Mantes
El comtat de Mantes fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mantes (després Mantes-Gassicourt i actualment Mantes-la-Jolie).
Veure 1055 і Comtat de Mantes
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Veure 1055 і Comtat de Melguer
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Veure 1055 і Comtat de Mortain
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure 1055 і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Sens
El comtat de Sens (en alguns períodes vescomtat de Sens) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Sens.
Veure 1055 і Comtat de Sens
Comtat de Toul
El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.
Veure 1055 і Comtat de Toul
Conques (antic municipi)
L'antic municipi de Conques és un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure 1055 і Conques (antic municipi)
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure 1055 і Conques (Conca Dellà)
Constantí IX Monòmac
Constantí IX Monòmac (en grec: Κωνσταντίνος Θ΄ Μονομάχος) fou emperador romà d'Orient del 1042 al 1054 pel seu matrimoni amb l'emperadriu Zoè Porfirogènita.
Veure 1055 і Constantí IX Monòmac
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Veure 1055 і Dinastia marwànida (Diyarbakir)
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Veure 1055 і Diyar Rabia
Dubays ibn Alí
Abu-l-Aazz Dubays (I) ibn Alí ibn Màzyad Nur-ad-Dawla o, més senzillament, Dubays (I) ibn Alí fou emir mazyàdida d'al-Hilla.
Veure 1055 і Dubays ibn Alí
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure 1055 і Dvin
Emirat de Batalyaws
L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.
Veure 1055 і Emirat de Batalyaws
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure 1055 і Emirat de Dàniyya
Emirat de Màlaqa
L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.
Veure 1055 і Emirat de Màlaqa
Emirat de Qàlat al-Ayyub
L'emirat de Qàlat al-Ayyub fou un estat musulmà centrat a la ciutat de Qàlat al-Ayyub que va existir per un temps breu vers el 1046 fins al 1055.
Veure 1055 і Emirat de Qàlat al-Ayyub
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Veure 1055 і Emirat maghrawa de Tlemcen
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Veure 1055 і Enric I de França
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Veure 1055 і Erciş
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Veure 1055 і Ermengol III d'Urgell
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure 1055 і Ermessenda de Carcassona
Escut d'Àustria
L'escut d'Àustria, si bé sense les cadenes trencades, fou adoptat per la República d'Àustria el 8 de maig de 1919.
Veure 1055 і Escut d'Àustria
Església de Sant Genís dels Agudells
Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.
Veure 1055 і Església de Sant Genís dels Agudells
Església de Santa Reparata (Florència)
Sota el Duomo de Florència hi ha les restes de l'Església de Santa Reparata Santa Reparata, en italià Chiesa di Santa Reparata, és l'antiga catedral de Florència, Itàlia.
Veure 1055 і Església de Santa Reparata (Florència)
Fúlad-Sutun
Abu Mansur Fulad Sutun (+ 1062) fou emir buwàyhida de Fars, governant del 1048 al 1051/1052 i del 1053/1054 al 1056 i en lluita del 1056 a la seva mort.
Veure 1055 і Fúlad-Sutun
Frederic de Baixa Lotaríngia
Frederic de Luxemburg, nascut cap a 1003, mort el 28 d'agost de 1065 o el 18 de maig de 1065, va ser comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.
Veure 1055 і Frederic de Baixa Lotaríngia
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Veure 1055 і Gerbert de Gavaldà
Gruffydd ap Llywelyn
Gruffydd ap Llywelyn (ca 1007 - 5 d'agost del 1063) va ser el Rei de tota Gal·les des de l'any 1055 fins al seu traspàs, un dels pocs governants gal·lesos a qui es pot atorgar aquest títol.
Veure 1055 і Gruffydd ap Llywelyn
Gruffydd ap Rhydderch
Gruffydd ap Rhydderch, mort l'any 1055, fou un rei de Gwent i part del regne de Morgannwg al sud de Gal·les, i més tard rei de Deheubarth.
Veure 1055 і Gruffydd ap Rhydderch
Hereford
Hereford (pronunciat /ˈhɛrᵻfərd/) en gal·lès, és un civil parish del Regne Unit, situat al comtat de Herefordshire (Anglaterra) i és la capital del comtat.
Veure 1055 і Hereford
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Veure 1055 і Història de l'Iraq
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure 1055 і Història de Roma
Humbert I de Savoia
Humbert I de Mauriena i Belley (després també de Chablais), anomenat Humbert de les Mans Blanques, (Regne de Borgonya devers 980 - Hermillon, comtat de Savoia 1048) fou el primer comte de Mauriena, el que va ser l'embrió de la futura Savoia (1032-1048) i l'iniciador de la més tard anomenada Dinastia Savoia al que esdevindrà el comtat del mateix nom.
Veure 1055 і Humbert I de Savoia
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure 1055 і Ibadisme
Ibn al-Múslima
Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.
Veure 1055 і Ibn al-Múslima
Imamat del Jabal Nafusa
Limamat del Jabal Nafusa fou un efímer estat ibadita que va sorgir a començaments del.
Veure 1055 і Imamat del Jabal Nafusa
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure 1055 і Imperi Seljúcida
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure 1055 і Islam
Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria
Judith de Flandes, comtessa de Northímbria, i més tard duquessa de Baviera (1033-5 de març de 1094) va ser l'esposa primerament de Tostig Godwinson, comte de Northúmbria, i després de Welf I, duc de Baviera.
Veure 1055 і Judit de Flandes, comtessa de Northúmbria
Les Masies de Voltregà
Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.
Veure 1055 і Les Masies de Voltregà
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure 1055 і Lesbos
Literatura hongaresa
La literatura hongaresa és bàsicament la literatura escrita en hongarès, sobretot, però no només, a Hongria.
Veure 1055 і Literatura hongaresa
Llista d'abats del Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.
Veure 1055 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 1055 і Llista d'anys
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure 1055 і Llista de ducs de Baviera
Llista de municipis portuguesos
Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.
Veure 1055 і Llista de municipis portuguesos
Llista de parròquies del bisbat de Solsona
Les parròquies del Bisbat de Solsona són.
Veure 1055 і Llista de parròquies del bisbat de Solsona
Mahmud al-Kaixgarí
Mapa del món de Mahmud al-Kaixgarí orientat cap a l'est, a partir del seu ''Diwān lughāt at-turk'' mostra, al voltant de la seva residència karakhànida, Balasagun com a centre d'una selecció de països, ciutats i pobles, les muntanyes, rius i llacs coneguts per ell i un cercle envoltat per un món oceànic.
Veure 1055 і Mahmud al-Kaixgarí
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Veure 1055 і Malik al-Rahim
Mikàlida
Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).
Veure 1055 і Mikàlida
Moisès ibn Ezra
Moisès ben Jacob ibn Ezra (en hebreu, משה בן יעקב הסלח אבן עזרא Moshe ben Yaʿqo ibn Ezra; en àrab, أبو هارون موسى بن يعقوب ابن عزرا Abū Hārūn Mūsa ben Yaʿqūb ibn ʿEzra’) conegut com a Ha-Sallah «escriptor de penitències» (Granada, ~1055 - d.
Veure 1055 і Moisès ibn Ezra
Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.
Veure 1055 і Mont Saint-Michel
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Veure 1055 і Muradiye
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure 1055 і Palerm
Pont del Cadí
El pont del Cadí està situat en el nucli urbà de Granada, sobre el riu Darro.
Veure 1055 і Pont del Cadí
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure 1055 і Qarakhànida
Regne de Gwynedd
El Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval.
Veure 1055 і Regne de Gwynedd
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Veure 1055 і Regne de Kars
Renald II de Nevers
Renald II de Nevers, (1055 - 5 d'agost de 1089) fou comte de Nevers (1079-1089), fill gran del comte Guillem I de Nevers, que ho fou alhora d'Auxerre i de Tonnerre, i d'Ermengarda de Tonnerre.
Veure 1055 і Renald II de Nevers
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Veure 1055 і Robert I de Borgonya
Samuel ha-Naguid
Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.
Veure 1055 і Samuel ha-Naguid
Sant Esteve de la Sarga (església)
Sant Esteve de la Sarga és una església parroquial del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, situada en el poble del mateix nom.
Veure 1055 і Sant Esteve de la Sarga (església)
Sant Vicenç d'Alins
Sant Vicenç d'Alins és l'església parroquial, romànica, de la vila d'Alins, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure 1055 і Sant Vicenç d'Alins
Santa Maria de Besalú
Santa Maria de Besalú és una església del municipi de Besalú (Garrotxa).
Veure 1055 і Santa Maria de Besalú
Sebast
Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.
Veure 1055 і Sebast
Talarn
Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Veure 1055 і Talarn
Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.
Veure 1055 і Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teofilacte d'Ocrida
Teofilacte d'Ocrida, dit també Teofilacte Hefest (Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος; Теофилакт Охридски; Euripos, Eubea, Grècia, 1055 – Ocrida, actual Macedònia del Nord, 1107) va ser un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ocrida i comentador de la Bíblia.
Veure 1055 і Teofilacte d'Ocrida
Tibet
Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.
Veure 1055 і Tibet
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure 1055 і Tlemcen
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure 1055 і Toghril Beg I
Udalard I
* Udalard I de Barcelona, vescomte de Barcelona devers el 985 fins al 1014.
Veure 1055 і Udalard I
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Veure 1055 і Uqàylides
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Veure 1055 і Víctor II
Vescomtat de Chaumont
El vescomtat de Chaumont fou una jurisdicció feudal al Vexin (França) que va existir del al XIII.
Veure 1055 і Vescomtat de Chaumont
Vescomtat de Châtellerault
El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.
Veure 1055 і Vescomtat de Châtellerault
Vescomtat de Cornelhan
El vescomtat de Cornelhan fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Veure 1055 і Vescomtat de Cornelhan
Vescomtat de Dijon
El vescomtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya.
Veure 1055 і Vescomtat de Dijon
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Veure 1055 і Vescomtat de Marsella
Vescomtat de Thouars
El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.
Veure 1055 і Vescomtat de Thouars
Vsèvolod de Kíev
Vsèvolod I de Kíev (Всеволод Ярославич - Vsèvolod Iaroslàvitx) fou un gran príncep de la Rus de Kíev, fill del gran príncep Iaroslav I de Kíev anomenat el «Savi».
Veure 1055 і Vsèvolod de Kíev