Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu Sahl Ahmad, Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih, Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar, Adalbert de Praga, Adelaida de Melguèlh, Adelaida de Susa, Aden, Agenès, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïd ibn Hammad, Al-Qàïm (abbàssida), Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Ali ibn Nima ibn al-Hawwas, Almeria, Alsamora, Altuntaix, Andreaskirche, Anushtegin al-Duzbari, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Tessalònica, Atiyya ibn Sàlih, Babenberg, Badis ibn Habús, Banu Ifran, Barisó d'Arborea i Torres, Bernat I de Foix, Bernat II de Bigorra, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Oca, Bisbat d'Oria, Bisbat de Digne, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Léon, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Breda, Budic de Nantes, Califat Fatimita, Casal de Barcelona, Castell d'Alsamora, Castell de Saint-Ulrich, Castell de Wawel, Catedral de Canterbury, ..., Catedral de Girona, Catedral de Vic, Catepanat d'Itàlia, Comtat d'Egisheim, Comtat d'Urgell, Comtat de Bigorra, Comtat de Brunsvic, Comtat de Lovaina, Comtat de Montaigu, Comtat de Nantes, Comtat de Valois, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Constança de Besalú, Correggio, Cracòvia, Dinastia Árpád, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Ducat de Bar, Ducat de Suàbia, Emirat d'Al-Mariyya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Saraqusta, Emirat maghrawa de Fes, Emirat maghrawa de Trípoli, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esteve I d'Hongria, Garcia Sanxes III de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Gisela de Suàbia, Gonnari Comit de Salanis, Gotard de Hildesheim, Gueonim, Guerau I de Cabrera, Guillem VI d'Aquitània, Guillem VII d'Aquitània, Gunilda de Dinamarca, Habús ibn Maksan, Hamza ibn Ali ibn Ahmad, Hassan ibn Mufàrrij, Herman IV de Suàbia, Hibat-Al·lah ibn Makula, Història d'Hongria, Història d'Isfahan, Història del Iemen, Ibn ath-Thumna, Ibn Butlan, Isapòstol, Ismaïlisme, Joan-Sembat d'Ani, Jofré II Martell, Jordi Maniaces, Judit de Bretanya, Kàlbida, Lamtuna, Literatura hongaresa, Llinatge dels Peralta (branca siciliana), Llista d'anys, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de reis de Dublín, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís de Montbéliard, Maghrawa, Marca de Torí, Mare de Déu de Fabregada, Maria de Bulgària (esposa d'Andrònic Ducas), Massud I ibn Mahmud, Maties I de Nantes, Mauzé, Midraix, Miquel IV el Paflagoni, Mirdàsides, Nasr ibn Sàlih, Odó de Poitiers, Orde de Vallombrosa, Pere I d'Hongria, Qazvín, Raül IV de Valois, Reginard de Lieja, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Castella, Renald I de Borgonya, Roger I de Carcassona, Rufí d'Assís, Samuel ha-Naguid, Sanç II de Castella, Sant Martí del Fai, Sant Pere de l'Arç, Sant Salvador de Breda, Santa Maria de Breda, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Siracusa, Sofia de Bar, Sumadíhida, Taifa de Granada, Talamanca, Thimal ibn Sàlih, Tudela, Tudela de Segre, Vescomtat de Comborn, Vic, Zlatno (Nitra), Zoè Porfirogènita, Zuhayr as-Saqlabí, 1066, 17 d'abril, 31 d'agost, 4 de juny, 5 de desembre. Ampliar l'índex (112 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1038 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Nou!!: 1038 і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »
Abu Sahl Ahmad
Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi fou un oficial gaznèvida del.
Nou!!: 1038 і Abu Sahl Ahmad · Veure més »
Abu-l-Abbàs ibn Raixiq
Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, després de la conquesta de Mayurqa per part de Mujàhid, rei de la taifa de Dàniyya, fou nomenat valí de Mayurqa (1016 - 1048).
Nou!!: 1038 і Abu-l-Abbàs ibn Raixiq · Veure més »
Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih
Abu-l-Àhwas (o Abu-l-Abbàs) Man ibn Sumàdih at-Tujibí (?, 1010 - ?, 1052) fou governador i després el primer sobirà de la dinastia sumadíhida de l'emirat d'Al-Mariyya (Almería).
Nou!!: 1038 і Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih · Veure més »
Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar
Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar (?, ca. 1000 - Còrdova, 6 d'agost de 1043) fou un alt dignatari dels darrers califes de Còrdova i el primer governant de la república de Còrdova, des del 1031 fins al 1043.
Nou!!: 1038 і Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar · Veure més »
Adalbert de Praga
Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.
Nou!!: 1038 і Adalbert de Praga · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: 1038 і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Adelaida de Susa
s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.
Nou!!: 1038 і Adelaida de Susa · Veure més »
Aden
Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.
Nou!!: 1038 і Aden · Veure més »
Agenès
LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.
Nou!!: 1038 і Agenès · Veure més »
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Nou!!: 1038 і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Agnès de Borgonya (?- 9 de novembre de 1068) fou comtessa de Poitiers, tercera esposa de Guillem V d'Aquitània el Gran, III de Poitiers.
Nou!!: 1038 і Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: 1038 і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Qàïd ibn Hammad
Xàraf-ad-Dawla al-Qàïd ibn Hammad, més conegut simplement com al-Qàïd ibn Hammad (mort el 1054) fou emir hammadita del 1029 al 1054.
Nou!!: 1038 і Al-Qàïd ibn Hammad · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: 1038 і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Nou!!: 1038 і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad · Veure més »
Ali ibn Nima ibn al-Hawwas
Alí ibn Nima ibn al-Hawwàs, més conegut simplement com a Ibn al-Hawwàs fou emir d'Agrigent.
Nou!!: 1038 і Ali ibn Nima ibn al-Hawwas · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: 1038 і Almeria · Veure més »
Alsamora
Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: 1038 і Alsamora · Veure més »
Altuntaix
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.
Nou!!: 1038 і Altuntaix · Veure més »
Andreaskirche
L'església de Sant Andreu o Andreaskirche de Hildesheim, Alemanya, és una església gòtica del dedicada a Sant Andreu apòstol, essent la més alta de l'estat federat de Baixa Saxònia.
Nou!!: 1038 і Andreaskirche · Veure més »
Anushtegin al-Duzbari
Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.
Nou!!: 1038 і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1038 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Tessalònica
Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: 1038 і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Nou!!: 1038 і Babenberg · Veure més »
Badis ibn Habús
Dírham de Badis ibn Habús. Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají al-Mudhàffar, més conegut simplement com a Badis ibn Habús (ca. 1002-30 de juny de 1073) fou el tercer emir de la taifa zírida de Garnata (1038-1073).
Nou!!: 1038 і Badis ibn Habús · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: 1038 і Banu Ifran · Veure més »
Barisó d'Arborea i Torres
Barisó d'Arborea i Torres, Torchitorio Barisone I de Lacon-Gunale fou jutge d'Arborea i Torres.
Nou!!: 1038 і Barisó d'Arborea i Torres · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: 1038 і Bernat I de Foix · Veure més »
Bernat II de Bigorra
Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.
Nou!!: 1038 і Bernat II de Bigorra · Veure més »
Bisbat d'Angulema
El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1038 і Bisbat d'Angulema · Veure més »
Bisbat d'Oca
El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.
Nou!!: 1038 і Bisbat d'Oca · Veure més »
Bisbat d'Oria
Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1038 і Bisbat d'Oria · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1038 і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1038 і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Léon
Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1038 і Bisbat de Léon · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1038 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Breda
Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: 1038 і Breda · Veure més »
Budic de Nantes
Budic de Nantes fou comte de Nantes de 1004 a 1038.
Nou!!: 1038 і Budic de Nantes · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: 1038 і Califat Fatimita · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1038 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Alsamora
El Castell d'Alsamora fou una fortificació medieval de la qual en resta la torre.
Nou!!: 1038 і Castell d'Alsamora · Veure més »
Castell de Saint-Ulrich
El castell de Saint-Ulrich és un dels tres castells principals dels Rappolstein i és actualment l'edifici el més ben conservat.
Nou!!: 1038 і Castell de Saint-Ulrich · Veure més »
Castell de Wawel
El castell de Wawel (en polonès: Wawelski Zamek) està situat al turó de Wawel a Cracòvia i va servir de residència als sobirans de Polònia durant cinc segles des de 1038 fins a 1596.
Nou!!: 1038 і Castell de Wawel · Veure més »
Catedral de Canterbury
La catedral de Canterbury és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra.
Nou!!: 1038 і Catedral de Canterbury · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: 1038 і Catedral de Girona · Veure més »
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Nou!!: 1038 і Catedral de Vic · Veure més »
Catepanat d'Itàlia
Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.
Nou!!: 1038 і Catepanat d'Itàlia · Veure més »
Comtat d'Egisheim
El comtat d'Egisheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Nou!!: 1038 і Comtat d'Egisheim · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1038 і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: 1038 і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Brunsvic
El Comtat de Brunsvic o Brunswick fou un comtat que existí dins del Ducat de Saxònia medieval des del fins a 1235, quan fou elevat a ducat, el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.
Nou!!: 1038 і Comtat de Brunsvic · Veure més »
Comtat de Lovaina
El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.
Nou!!: 1038 і Comtat de Lovaina · Veure més »
Comtat de Montaigu
El comtat de Montaigu fou una jurisdicció feudal del Principat de Lieja dins del Sacre Imperi Romanogermànic centrada al castell de Montaigu (Mons Acutus) a la riba esquerra de l'Ourthe, enfront de Marcourt, un veïnat de Rendeux (való: Rindeu) a la regió de les Ardenes, actualment a Bèlgica.
Nou!!: 1038 і Comtat de Montaigu · Veure més »
Comtat de Nantes
El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.
Nou!!: 1038 і Comtat de Nantes · Veure més »
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1038 і Comtat de Valois · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: 1038 і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Constança de Besalú
Constança Belasquita de Besalú (s.XI) va ser comtessa consort d'Urgell en esdevenir esposa d'Ermengol II.
Nou!!: 1038 і Constança de Besalú · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1038 і Correggio · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: 1038 і Cracòvia · Veure més »
Dinastia Árpád
La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.
Nou!!: 1038 і Dinastia Árpád · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: 1038 і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1038 і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: 1038 і Ducat de Suàbia · Veure més »
Emirat d'Al-Mariyya
L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.
Nou!!: 1038 і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: 1038 і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: 1038 і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat maghrawa de Fes
Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.
Nou!!: 1038 і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »
Emirat maghrawa de Trípoli
Lemirat maghrawa de Trípoli o de la Tripolitana fou un estat musulmà governat per la dinastia Banu Khazrun, derivada dels Banu Khazar, el clan reial dels maghrawes, que va existir del 1001 al 1148 centrat a Trípoli de Líbia i dominant generalment la Tripolitana.
Nou!!: 1038 і Emirat maghrawa de Trípoli · Veure més »
Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.
Nou!!: 1038 і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: 1038 і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: 1038 і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: 1038 і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: 1038 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esteve I d'Hongria
Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Pannònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.
Nou!!: 1038 і Esteve I d'Hongria · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: 1038 і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Garsenda de Bigorra
Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.
Nou!!: 1038 і Garsenda de Bigorra · Veure més »
Gisela de Suàbia
Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.
Nou!!: 1038 і Gisela de Suàbia · Veure més »
Gonnari Comit de Salanis
Gonnari-Comit de Salanis (Gonnari-Comita de Salanis) fou jutge d'Arborea i Torres al.
Nou!!: 1038 і Gonnari Comit de Salanis · Veure més »
Gotard de Hildesheim
Estàtua de Sant Gotard a Hildesheim. Timpà representant Crist, Sant Gotard i Sant Epifani de Pàvia a la basílica de Sant Godehard, a Hildesheim. Gotard de Hildesheim (c. 960, Reichersdorf, Baixa Baviera - 5 de maig de 1038, Hildesheim) fou bisbe de Hildesheim.
Nou!!: 1038 і Gotard de Hildesheim · Veure més »
Gueonim
ImageSize.
Nou!!: 1038 і Gueonim · Veure més »
Guerau I de Cabrera
vescomte de Cabrera (d de 1017-v 1050) i de Girona.
Nou!!: 1038 і Guerau I de Cabrera · Veure més »
Guillem VI d'Aquitània
França vers 1030 Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gras (1005-1038) fou comte de Poitou (1030-1038) fill de Guillem V d'Aquitània (III de Poitiers) i d'Adalmodis de Gavaldà.
Nou!!: 1038 і Guillem VI d'Aquitània · Veure més »
Guillem VII d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).
Nou!!: 1038 і Guillem VII d'Aquitània · Veure més »
Gunilda de Dinamarca
Gunilda de Dinamarca (v. 1020 - 18 de juliol de 1038) va ser la primera esposa d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1038 і Gunilda de Dinamarca · Veure més »
Habús ibn Maksan
Habús ibn Màksan, de nom complet Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají, conegut també pel seu làqab com Abu-Massud (? - Granada, 1038), fou el segon emir de la taifa zírida de Granada (1019/1020-1038).
Nou!!: 1038 і Habús ibn Maksan · Veure més »
Hamza ibn Ali ibn Ahmad
Hamza ibn Ali ibn Ahmad fou el fundador de la religió drusa.
Nou!!: 1038 і Hamza ibn Ali ibn Ahmad · Veure més »
Hassan ibn Mufàrrij
Hassan ibn al-Mufàrrij fou el segon emir jarràhida de Palestina.
Nou!!: 1038 і Hassan ibn Mufàrrij · Veure més »
Herman IV de Suàbia
Herman IV († 1038) fou duc de Suàbia de 1030 a 1038.
Nou!!: 1038 і Herman IV de Suàbia · Veure més »
Hibat-Al·lah ibn Makula
Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.
Nou!!: 1038 і Hibat-Al·lah ibn Makula · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1038 і Història d'Hongria · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1038 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 1038 і Història del Iemen · Veure més »
Ibn ath-Thumna
Muhàmmad ibn Ibrahim ibn ath-Thumna, més conegut simplement com a Ibn ath-Thumna, fou un dels alcaids sicilians que es van repartir el poder a l'illa al final de la dinastia kalbita, esdevenint aleshores emir de Siracusa.
Nou!!: 1038 і Ibn ath-Thumna · Veure més »
Ibn Butlan
XV. Abu-l-Hàssan al-Mukhtar ibn Butlan, més conegut simplement com a Ibn Butlan i conegut a Occident com Elluchassen Elimithar (Bagdad, 1038 - Antioquia de l'Orontes, 1075), fou un metge àrab cristià nestorià que fou actiu a Bagdad durant l'edat d'or de l'islam.
Nou!!: 1038 і Ibn Butlan · Veure més »
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: 1038 і Isapòstol · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: 1038 і Ismaïlisme · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: 1038 і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Jofré II Martell
Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.
Nou!!: 1038 і Jofré II Martell · Veure més »
Jordi Maniaces
Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.
Nou!!: 1038 і Jordi Maniaces · Veure més »
Judit de Bretanya
Judit de Bretanya (nascuda el 982 a Bretanya i morta el 16 de juny de 1017 a Normandia), filla de Conan I, duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou, comte d'Anjou, fou la primera esposa de Ricard II de Normandia, duc de Normandia.
Nou!!: 1038 і Judit de Bretanya · Veure més »
Kàlbida
La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).
Nou!!: 1038 і Kàlbida · Veure més »
Lamtuna
Lamtuna, també Luntuna o Lumtuna, fou una gran tribu amaziga del grup sanhadja.
Nou!!: 1038 і Lamtuna · Veure més »
Literatura hongaresa
La literatura hongaresa és bàsicament la literatura escrita en hongarès, sobretot, però no només, a Hongria.
Nou!!: 1038 і Literatura hongaresa · Veure més »
Llinatge dels Peralta (branca siciliana)
La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.
Nou!!: 1038 і Llinatge dels Peralta (branca siciliana) · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1038 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de catholicos d'Aghuània
El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.
Nou!!: 1038 і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »
Llista de reis de Dublín
Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.
Nou!!: 1038 і Llista de reis de Dublín · Veure més »
Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.
Nou!!: 1038 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »
Lluís de Montbéliard
Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.
Nou!!: 1038 і Lluís de Montbéliard · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: 1038 і Maghrawa · Veure més »
Marca de Torí
El comtat o marca de Torí (també coneguda com a marca de Susa o marca Arduina o Arduínica), va ser un territori vassall del Regne d'Itàlia i del Sacre Imperi Romà, creada per administrar el buit de poder sorgit amb la fi de la dominació anscàrica juntament amb altres marques de les cases obertenga i Aleràmica.
Nou!!: 1038 і Marca de Torí · Veure més »
Mare de Déu de Fabregada
El santuari de la Mare de Déu de Fabregada està situat a tocar de l'antic nucli de població de Fabregada a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.
Nou!!: 1038 і Mare de Déu de Fabregada · Veure més »
Maria de Bulgària (esposa d'Andrònic Ducas)
Maria de Bulgària, morta després de l'any 1081, va ser l'esposa del protovestiari i domèstic de les escoles Andrònic Ducas i la mare d'Irene Ducena.
Nou!!: 1038 і Maria de Bulgària (esposa d'Andrònic Ducas) · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: 1038 і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Maties I de Nantes
Maties I de Nantes fou comte de Nantes de 1038 a 1051.
Nou!!: 1038 і Maties I de Nantes · Veure més »
Mauzé
Mauzé fou un castell del Poitou.
Nou!!: 1038 і Mauzé · Veure més »
Midraix
Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia.
Nou!!: 1038 і Midraix · Veure més »
Miquel IV el Paflagoni
Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.
Nou!!: 1038 і Miquel IV el Paflagoni · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: 1038 і Mirdàsides · Veure més »
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Nou!!: 1038 і Nasr ibn Sàlih · Veure més »
Odó de Poitiers
França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039), comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).
Nou!!: 1038 і Odó de Poitiers · Veure més »
Orde de Vallombrosa
L'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa és un orde monàstic fundat a Vallombrosa (Toscana), el 1039 per sant Joan Gualbert, com a reforma observant de l'orde benedictí i avui integrada en aquest orde com a congregació.
Nou!!: 1038 і Orde de Vallombrosa · Veure més »
Pere I d'Hongria
Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.
Nou!!: 1038 і Pere I d'Hongria · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: 1038 і Qazvín · Veure més »
Raül IV de Valois
Raül IV de Valois o Raül III de Vexin i d'Amiens dit també Raül de Crépy o Raül el Gran, mort el 1074, va ser comte de Valois de 1038 a 1074, i comte de Vexin i d'Amiens de 1063 a 1074.
Nou!!: 1038 і Raül IV de Valois · Veure més »
Reginard de Lieja
Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.
Nou!!: 1038 і Reginard de Lieja · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: 1038 і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: 1038 і Regne de Castella · Veure més »
Renald I de Borgonya
Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al.
Nou!!: 1038 і Renald I de Borgonya · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: 1038 і Roger I de Carcassona · Veure més »
Rufí d'Assís
Rufí d'Assís (Assís, Úmbria, final del segle II - Costano, 238) va ser l'evangelitzador i primer bisbe d'Assís.
Nou!!: 1038 і Rufí d'Assís · Veure més »
Samuel ha-Naguid
Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.
Nou!!: 1038 і Samuel ha-Naguid · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: 1038 і Sanç II de Castella · Veure més »
Sant Martí del Fai
L'actual ermita de Sant Martí del Fai fou una església parroquial romànica del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, però al mateix límit amb el terme de Sant Quirze Safaja, del Moianès, dins de l'àmbit del poble de Riells del Fai.
Nou!!: 1038 і Sant Martí del Fai · Veure més »
Sant Pere de l'Arç
Sant Pere de l'Arç o Sant Pesselaç, és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia.
Nou!!: 1038 і Sant Pere de l'Arç · Veure més »
Sant Salvador de Breda
El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny.
Nou!!: 1038 і Sant Salvador de Breda · Veure més »
Santa Maria de Breda
Santa Maria és una antiga església a Breda adaptada actualment com a ajuntament i sala d'exposicions.
Nou!!: 1038 і Santa Maria de Breda · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: 1038 і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: 1038 і Siracusa · Veure més »
Sofia de Bar
Sofia (~1018 - 21 de juny de 1093) va ser comtessa de Bar i senyora de Mousson.
Nou!!: 1038 і Sofia de Bar · Veure més »
Sumadíhida
Els Banu Sumàdih o els sumadíhides fou una nissaga que va governar l'emirat d'Almeria del setembre del 1038 al 1091.
Nou!!: 1038 і Sumadíhida · Veure més »
Taifa de Granada
Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.
Nou!!: 1038 і Taifa de Granada · Veure més »
Talamanca
Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: 1038 і Talamanca · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: 1038 і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: 1038 і Tudela · Veure més »
Tudela de Segre
Tudela de Segre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: 1038 і Tudela de Segre · Veure més »
Vescomtat de Comborn
El vescomtat de Comborn fou una jurisidcció feudal de França, formada per la Baixa Marca, amb la regió de Vigeois i les comarques de la Vesera i la Corresa al sud dels Monédières.
Nou!!: 1038 і Vescomtat de Comborn · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: 1038 і Vic · Veure més »
Zlatno (Nitra)
Zlatno és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1038 і Zlatno (Nitra) · Veure més »
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Nou!!: 1038 і Zoè Porfirogènita · Veure més »
Zuhayr as-Saqlabí
Abu-l-Qàssim Zuhayr as-Saqlabí, també conegut pel seu làqab Amid-ad-Dawla, fou emir d'al-Mariyya (1028-1038).
Nou!!: 1038 і Zuhayr as-Saqlabí · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: 1038 і 1066 · Veure més »
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1038 і 17 d'abril · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1038 і 31 d'agost · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1038 і 4 de juny · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1038 і 5 de desembre · Veure més »
