Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

1038

Índex 1038

Sense descripció.

158 les relacions: Abadia de Farfa, Abadia territorial de Montecassino, Abú-l-Hassan al Muhtàr ibn Butlàn, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu Sahl Ahmad, Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih, Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar, Adalbert de Praga, Adelaida de Melguèlh, Adelaida de Susa, Aden, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïd ibn Hammad, Al-Qàïm (abbàssida), Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Ali ibn Nima ibn al-Hawwas, Almeria, Almodis, Alsamora, Altuntaix, Andreaskirche, Anushtegin al-Duzbari, Arquebisbat de Brindisi-Ostuni, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Atiyya ibn Sàlih, Babenberg, Badis ibn Habús, Banu Ifran, Barisó d'Arborea i Torres, Bernat I de Foix, Bernat II de Bigorra, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Oca, Bisbat d'Oria, Bisbat de Digne, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Léon, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Breda, Budic de Nantes, Califat fatimita, Casal de Barcelona, Castell d'Alsamora, Castell de Saint-Ulrich, Castell de Wawel, Catedral de Canterbury, ..., Catedral de Girona, Catedral de Vic, Catepanat d'Itàlia, Comtat d'Egisheim, Comtat d'Urgell, Comtat de Bigorra, Comtat de Brunsvic, Comtat de Lovaina, Comtat de Montaigu, Comtat de Nantes, Comtat de Valois, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Constança de Besalú, Correggio, Cracòvia, Dinastia Árpád, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Ducat de Bar, Ducat de Suàbia, Emirat d'Al-Mariyya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Saraqusta, Emirat maghrawa de Fes, Emirat maghrawa de Trípoli, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esteve I d'Hongria, Ferran I de Lleó, Garcia Sanxes III de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Gisela de Suàbia, Gonnari Comit de Salanis, Gueonim, Guerau I de Cabrera, Guillem VI d'Aquitània, Guillem VII d'Aquitània, Gunilda de Dinamarca, Gurb (llinatge), Habús ibn Maksan, Hamza ibn Ali ibn Ahmad, Hassan ibn Mufàrrij, Herman IV de Suàbia, Hibat-Al·lah ibn Makula, Història d'Hongria, Història d'Isfahan, Història del Iemen, Hovhannes-Sembat d'Ani, Ismaïlisme, Jofré II Martell, Jordi Maniaces, Judit de Bretanya, Kàlbida, Lamtuna, Literatura hongaresa, Llista d'anys, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de reis de Dublín, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís de Montbéliard, Maghrawa, Marca de Torí, Mare de Déu de Fabregada, Massud I ibn Mahmud, Maties I de Nantes, Mauzé, Miquel IV, Mirdàsida, Muhàmmad ibn Ibramin ibn al-Thumna, Nasr ibn Sàlih, Odó de Poitiers, Orde de Vallombrosa, Pere I d'Hongria, Pere I de Cava, Qazvín, Raül IV de Valois, Reginard de Lieja, Regne de Castella, Renald I de Borgonya, Roger I de Carcassona, Samuel ha-Naguid, Sanç II de Castella, Sança I de Lleó, Sant Martí del Fai, Sant Pere de l'Arç, Sant Salvador de Breda, Santa Maria de Breda, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Siracusa, Sofia de Bar, Sumadíhida, Taifa de Granada, Talamanca, Thimal ibn Sàlih, Tudela, Tudela de Segre, Vescomtat de Comborn, Vic, Yahya ibn Ibrahim, Zlatno (Nitra), Zoè Porfirogènita, Zuhayr as-Saqlabí, 17 d'abril, 31 d'agost, 4 de juny, 5 de desembre. Ampliar l'índex (108 més) »

Abadia de Farfa

L'abadia de Santa Maria de Farfa fou una institució monàstica del centre d'Itàlia que sota domini imperial va constituir molt de temps un principat eclesiàstic independent.

Nou!!: 1038 і Abadia de Farfa · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

L’abadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1038 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abú-l-Hassan al Muhtàr ibn Butlàn

Ibn Butlan:  ''Tacuinum sanitatis'', Renània, 2a meitat del segle XV. Abu-l-Hàssan al-Mukhtar ibn Butlan, més conegut simplement com a Ibn Butlan —en àrab ابن بطلان, Ibn Buṭlān— i conegut a Occident com Elluchassen Elimithar (1038-1075), fou un metge àrab cristià nestorià que fou actiu a Bagdad durant l'Edat d'or de l'islam.

Nou!!: 1038 і Abú-l-Hassan al Muhtàr ibn Butlàn · Veure més »

Abu Kalidjar Garshasp I

Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).

Nou!!: 1038 і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »

Abu Sahl Ahmad

Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi fou un oficial gaznèvida del segle XI.

Nou!!: 1038 і Abu Sahl Ahmad · Veure més »

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq (en àrab Abū-l-'Abbās ibn Rašīq), després de la conquesta de Mayurqa per part d'Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq de la taifa de Dàniyya, fou nomenat valí de Mayurqa (1016 - 1048).

Nou!!: 1038 і Abu-l-Abbàs ibn Raixiq · Veure més »

Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih

Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih (apareix també com Abu l-Àbbas Man ibn Sumàdih) fou governador i primer sobirà de la dinastia sumadíhida de l'emirat d'Al-Mariyya (Almería).

Nou!!: 1038 і Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih · Veure més »

Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar

Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar (en àrab, أبو الحزم بن جهور Abū-l-Ḥazm ibn Ŷahwar) (¿?, ca. 1000 — Còrdova, 6 d'agost de 1043).

Nou!!: 1038 і Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar · Veure més »

Adalbert de Praga

Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic.

Nou!!: 1038 і Adalbert de Praga · Veure més »

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

Nou!!: 1038 і Adelaida de Melguèlh · Veure més »

Adelaida de Susa

Moneda del segle XI amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Susa o Adelaida de Torí (Torí, 1015–Canischio, 1091) fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.

Nou!!: 1038 і Adelaida de Susa · Veure més »

Aden

Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.

Nou!!: 1038 і Aden · Veure més »

Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)

Agnès d'Aquitània (vers 1025 - 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.

Nou!!: 1038 і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »

Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers

Agnès de Borgonya (?- 9 de novembre de 1068) fou comtessa de Poitiers, tercera esposa de Guillem V d'Aquitània el Gran, III de Poitiers.

Nou!!: 1038 і Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir —en àrab أبو تميم معاذ بن الظاهر المستنصر بالله, Abū Tamīm Muʿād ibn aẓ-Ẓāhir al-Mustanṣir bi-Llāh— (2 de juliol de 1029 - el Caire 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: 1038 і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Qàïd ibn Hammad

Xàraf-ad-Dawla al-Qàïd ibn Hammad, més conegut simplement com al-Qàïd ibn Hammad fou emir hammadita (Banu Hammad) del 1029 al 1054.

Nou!!: 1038 і Al-Qàïd ibn Hammad · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm —en àrab أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Qāʾim bi-amr Allāh— (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Nou!!: 1038 і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.

Nou!!: 1038 і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad · Veure més »

Ali ibn Nima ibn al-Hawwas

Alí ibn Nima ibn al-Hawwàs —en àrab علي بن نعمة بن الحواس, ʿAlī b. Niʿma ibn al-Ḥawwās—, més conegut simplement com a Ibn al-Hawwàs fou emir d'Agrigent.

Nou!!: 1038 і Ali ibn Nima ibn al-Hawwas · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: 1038 і Almeria · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: 1038 і Almodis · Veure més »

Alsamora

Alsamora és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: 1038 і Alsamora · Veure més »

Altuntaix

Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.

Nou!!: 1038 і Altuntaix · Veure més »

Andreaskirche

L'església de Sant Andreu o Andreaskirche de Hildesheim, Alemanya, és una església gòtica del segle XIV dedicada a Sant Andreu apòstol, essent la més alta de l'estat federat de Baixa Saxònia.

Nou!!: 1038 і Andreaskirche · Veure més »

Anushtegin al-Duzbari

Anushtegin al-Duzbari o Anushtakin al-Duzbari fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del segle XI.

Nou!!: 1038 і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »

Arquebisbat de Brindisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano El Papa Benet XVI durant la Celebració eucarística a Brindisi amb els paraments donats per l'arxidiòcesi Larquebisbat de Brindisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Brindisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1038 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Atiyya ibn Sàlih

Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs —en àrab عطية بن صالح بن مرداس, ʿAṭiyya ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās—, més conegut simplement com Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.

Nou!!: 1038 і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »

Babenberg

Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).

Nou!!: 1038 і Babenberg · Veure més »

Badis ibn Habús

Dírham de Badis ibn Habús. Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají al-Mudhàffar, més conegut simplement com a Badis ibn Habús (en àrab باديس بن حبوس, Bādīs ibn Ḥabūs ibn Māksan ibn Zīrī ibn Manād aṣ-Ṣinhājī) (ca. 1002-30 de juny de 1073) fou el tercer emir de la taifa zírida de Garnata (1038-1073).

Nou!!: 1038 і Badis ibn Habús · Veure més »

Banu Ifran

Els Banu Ifran són la principal tribu dels berbers zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.

Nou!!: 1038 і Banu Ifran · Veure més »

Barisó d'Arborea i Torres

Barisó d'Arborea i Torres, Torchitorio Barisone I de Lacon-Gunale fou jutge d'Arborea i Torres.

Nou!!: 1038 і Barisó d'Arborea i Torres · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: 1038 і Bernat I de Foix · Veure més »

Bernat II de Bigorra

Bernat II (vers 1014 - † 1077) fou comte de Bigorra de 1038 a 1077, i fill de Bernat Roger, comte de Foix i de Coserans, i de Garsenda, comtessa de Bigorra.

Nou!!: 1038 і Bernat II de Bigorra · Veure més »

Bisbat d'Angulema

El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1038 і Bisbat d'Angulema · Veure més »

Bisbat d'Oca

El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.Va existir durant els segles VI i VIII a la zona de l'actual província de Burgos i després va ser restablert en època medieval al comtat de Castella al segle IX, però va ser traslladat a la ciutat de Burgos el 1075 adoptant aquest nom.

Nou!!: 1038 і Bisbat d'Oca · Veure més »

Bisbat d'Oria

Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1038 і Bisbat d'Oria · Veure més »

Bisbat de Digne

El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1038 і Bisbat de Digne · Veure més »

Bisbat de Fiesole

El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1038 і Bisbat de Fiesole · Veure més »

Bisbat de Léon

El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1038 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

| jurisdiction.

Nou!!: 1038 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Breda

Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: 1038 і Breda · Veure més »

Budic de Nantes

Budic de Nantes fou comte de Nantes de 1004 a 1038.

Nou!!: 1038 і Budic de Nantes · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: 1038 і Califat fatimita · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: 1038 і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Alsamora

El Castell d'Alsamora fou una fortificació medieval de la qual en resta la torre.

Nou!!: 1038 і Castell d'Alsamora · Veure més »

Castell de Saint-Ulrich

El castell de Saint-Ulrich és un dels tres castells principals dels Rappolstein i és actualment l'edifici el més ben conservat.

Nou!!: 1038 і Castell de Saint-Ulrich · Veure més »

Castell de Wawel

El castell de Wawel (en polonès: Wawelski Zamek) està situat al turó de Wawel a Cracòvia i va servir de residència als sobirans de Polònia durant cinc segles des de 1038 fins a 1596.

Nou!!: 1038 і Castell de Wawel · Veure més »

Catedral de Canterbury

La catedral de Canterbury és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra.

Nou!!: 1038 і Catedral de Canterbury · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: 1038 і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Vic

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de Vic, és la seu de la diòcesi de Vic.

Nou!!: 1038 і Catedral de Vic · Veure més »

Catepanat d'Itàlia

Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat (o Catapanat) d'Itàlia va ser una província de l'Imperi bizantí que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.

Nou!!: 1038 і Catepanat d'Itàlia · Veure més »

Comtat d'Egisheim

El comtat d'Egisheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.

Nou!!: 1038 і Comtat d'Egisheim · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1038 і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Bigorra

Escut d'armes del Comtat de Bigorra El comtat de Bigorra fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Nou!!: 1038 і Comtat de Bigorra · Veure més »

Comtat de Brunsvic

El Comtat de Brunsvic o Brunswick fou un comtat que existí dins del Ducat de Saxònia medieval des del segle IX fins a 1235, quan fou elevat a ducat, el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.

Nou!!: 1038 і Comtat de Brunsvic · Veure més »

Comtat de Lovaina

El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.

Nou!!: 1038 і Comtat de Lovaina · Veure més »

Comtat de Montaigu

El comtat de Montaigu fou una jurisdicció feudal del Principat de Lieja dins del Sacre Imperi Romanogermànic centrada al castell de Montaigu (Mons Acutus) a la riba esquerra de l'Ourthe, enfront de Marcourt, un veïnat de Rendeux (való: Rindeu) a la regió de les Ardenes, actualment a Bèlgica.

Nou!!: 1038 і Comtat de Montaigu · Veure més »

Comtat de Nantes

El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.

Nou!!: 1038 і Comtat de Nantes · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1038 і Comtat de Valois · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: 1038 і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Constança de Besalú

Constança Belasquita de Besalú (s.XI) va ser comtessa consort d'Urgell en esdevenir esposa d'Ermengol II.

Nou!!: 1038 і Constança de Besalú · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: 1038 і Correggio · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Nou!!: 1038 і Cracòvia · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: 1038 і Dinastia Árpád · Veure més »

Dinastia marwànida (Diyarbakir)

La dinastia Marwànida o marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.

Nou!!: 1038 і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »

Ducat de Bar

Blasó dels comtes de Bar;d'azur sembrat de creuetes d'or i dos barres d'or El comtat de Bar o Barrois i després ducat de Bar fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1038 і Ducat de Bar · Veure més »

Ducat de Suàbia

Mapa representant la Borgonya superior i el Ducat de Suàbia (groc). Escut d'armes de Suàbia Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: 1038 і Ducat de Suàbia · Veure més »

Emirat d'Al-Mariyya

L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.

Nou!!: 1038 і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (en àrab إمارة/طائفة دانية, Dāniya) fou un estat andalusí, construït per un mawla del amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: 1038 і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Saraqusta

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Nou!!: 1038 і Emirat de Saraqusta · Veure més »

Emirat maghrawa de Fes

Lemirat maghrawa de Fes fou un estat musulmà que va existir amb capital a Fes del 980 al 1069.

Nou!!: 1038 і Emirat maghrawa de Fes · Veure més »

Emirat maghrawa de Trípoli

Lemirat maghrawa de Trípoli o de la Tripolitana fou un estat musulmà governat per la dinastia Banu Khazrun, derivada dels Banu Khazar, el clan reial dels maghrawes, que va existir del 1001 al 1148 centrat a Trípoli de Líbia i dominant generalment la Tripolitana.

Nou!!: 1038 і Emirat maghrawa de Trípoli · Veure més »

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

Nou!!: 1038 і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, dit el de Còrdova (?, ca. 973 - Castell Vacar, Espiel, 1010), va ser comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: 1038 і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermengol II d'Urgell

Ermengol II d'Urgell, dit el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.

Nou!!: 1038 і Ermengol II d'Urgell · Veure més »

Ermengol III d'Urgell

Ermengol III, dit el de Barbastre (?, 1032 - Barbastre, 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Nou!!: 1038 і Ermengol III d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: 1038 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esteve I d'Hongria

Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Panònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.

Nou!!: 1038 і Esteve I d'Hongria · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: 1038 і Ferran I de Lleó · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III, dit el de Nájera (d 1020 - Atapuerca 1054), rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: 1038 і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Garsenda de Bigorra

Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.

Nou!!: 1038 і Garsenda de Bigorra · Veure més »

Gisela de Suàbia

Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.

Nou!!: 1038 і Gisela de Suàbia · Veure més »

Gonnari Comit de Salanis

Gonnari-Comit de Salanis (Gonnari-Comita de Salanis) fou jutge d'Arborea i Torres al segle XI.

Nou!!: 1038 і Gonnari Comit de Salanis · Veure més »

Gueonim

ImageSize.

Nou!!: 1038 і Gueonim · Veure més »

Guerau I de Cabrera

Guerau I de Cabrera (?-v 1050), vescomte de Cabrera (d de 1017-v 1050) i de Girona.

Nou!!: 1038 і Guerau I de Cabrera · Veure més »

Guillem VI d'Aquitània

França vers 1030 Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gras (1005-1038) fou comte de Poitou (1030-1038) fill de Guillem V d'Aquitània (III de Poitiers) i d'Adalmodis de Gavaldà.

Nou!!: 1038 і Guillem VI d'Aquitània · Veure més »

Guillem VII d'Aquitània

Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).

Nou!!: 1038 і Guillem VII d'Aquitània · Veure més »

Gunilda de Dinamarca

Gunilda de Dinamarca (v. 1020 - 18 de juliol de 1038) va ser la primera esposa d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1038 і Gunilda de Dinamarca · Veure més »

Gurb (llinatge)

Escut dels '''Gurb''' Gurb és un antic llinatge de l'estament militar els membres del qual figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X. El primer membre conegut és Ansulf (942 - 992), que hom creu fill d'Ansulf i Druda i casat amb Riquilda.

Nou!!: 1038 і Gurb (llinatge) · Veure més »

Habús ibn Maksan

Habús ibn Màksan, de nom complet Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají (Ḥabbūs ibn Māksan ibn Zīrī ibn Manād aṣ-Ṣinhājī), i conegut amb el làqab d'Abú Masud (? - Granada, 1038), fou el segon emir de la taifa zírida de Granada (1019/1020-1038).

Nou!!: 1038 і Habús ibn Maksan · Veure més »

Hamza ibn Ali ibn Ahmad

Hamza ibn Ali ibn Ahmad fou el fundador de la religió drusa.

Nou!!: 1038 і Hamza ibn Ali ibn Ahmad · Veure més »

Hassan ibn Mufàrrij

Hassan ibn Mufàrrij fou el segon emir jarràhida de Palestina.

Nou!!: 1038 і Hassan ibn Mufàrrij · Veure més »

Herman IV de Suàbia

Herman IV († 1038) fou duc de Suàbia de 1030 a 1038.

Nou!!: 1038 і Herman IV de Suàbia · Veure més »

Hibat-Al·lah ibn Makula

Abu-l-Qàssim Hibat-Al·lah ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Hibat-Al·lah ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbàssida i del buwàyhida Jalal-ad-Dawla.

Nou!!: 1038 і Hibat-Al·lah ibn Makula · Veure més »

Història d'Hongria

Escut d'armes d'Hongria La història d'Hongria comença a partir de l'arribada dels magiars a Europa.

Nou!!: 1038 і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839. La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: 1038 і Història d'Isfahan · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: 1038 і Història del Iemen · Veure més »

Hovhannes-Sembat d'Ani

Hovhannes-Sembat fou rei d'Armènia a Ani del 1020 al 1040 o 1041.

Nou!!: 1038 і Hovhannes-Sembat d'Ani · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (en àrab الإسماعيليون, al-ismāʿīliyyūn; en persa إسماعیلیان, esmāʿiliyān; en urdú إسماعیلی, ismāʿīlī) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: 1038 і Ismaïlisme · Veure més »

Jofré II Martell

Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al comtat d'Anjou el 1040.

Nou!!: 1038 і Jofré II Martell · Veure més »

Jordi Maniaces

Jordi Maniaces -Georgius Maniaces, Γεώργιος Μανιακης-fou un patrici bizantí, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del thema i ciutat de Teluch (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III, vers el 1030.

Nou!!: 1038 і Jordi Maniaces · Veure més »

Judit de Bretanya

Judit de Bretanya (nascuda el 982 a Bretanya i morta el 16 de juny de 1017 a Normandia), filla de Conan I, duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou, comte d'Anjou, fou la primera esposa de Ricard II de Normandia, duc de Normandia.

Nou!!: 1038 і Judit de Bretanya · Veure més »

Kàlbida

La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al segle X el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).

Nou!!: 1038 і Kàlbida · Veure més »

Lamtuna

Lamtuna (també apareix com a Luntuna o Lumtuna), fou una gran tribu berber del grup sanhadja.

Nou!!: 1038 і Lamtuna · Veure més »

Literatura hongaresa

La literatura hongaresa és bàsicament la literatura escrita en hongarès, sobretot, però no només, a Hongria.

Nou!!: 1038 і Literatura hongaresa · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1038 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de catholicos d'Aghuània

El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

Nou!!: 1038 і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »

Llista de reis de Dublín

Els reis de Dublín van ser uns monarques d'origen noruec (nòrdic-gaèlics) que van governar el Regne de Dublín des de l'any 839 fins al 1171, quan finalment el regne va ser conquerit per l'irlandès Máel Sechnaill mac Domnaill.

Nou!!: 1038 і Llista de reis de Dublín · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1038 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Lluís de Montbéliard

Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.

Nou!!: 1038 і Lluís de Montbéliard · Veure més »

Maghrawa

Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.

Nou!!: 1038 і Maghrawa · Veure més »

Marca de Torí

El comtat o marca de Torí (també coneguda com a marca de Susa o marca Arduina o Arduínica), va ser un territori vassall del Regne d'Itàlia i del Sacre Imperi Romà, creada per administrar el buit de poder sorgit amb la fi de la dominació anscàrica juntament amb altres marques de les cases obertenga i Aleràmica.

Nou!!: 1038 і Marca de Torí · Veure més »

Mare de Déu de Fabregada

El santuari de la Mare de Déu de Fabregada està situat a tocar de l'antic nucli de població de Fabregada a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.

Nou!!: 1038 і Mare de Déu de Fabregada · Veure més »

Massud I ibn Mahmud

Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.

Nou!!: 1038 і Massud I ibn Mahmud · Veure més »

Maties I de Nantes

Maties I de Nantes fou comte de Nantes de 1038 a 1051.

Nou!!: 1038 і Maties I de Nantes · Veure més »

Mauzé

Mauzé fou un castell del Poitou.

Nou!!: 1038 і Mauzé · Veure més »

Miquel IV

Miquel IV Paflagó fou emperador bizantí del 1034 al 1041.

Nou!!: 1038 і Miquel IV · Veure més »

Mirdàsida

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: 1038 і Mirdàsida · Veure més »

Muhàmmad ibn Ibramin ibn al-Thumna

Muhàmmad ibn Ibrahim ibn ath-Thumna, més conegut simplement com a Ibn ath-Thumna, fou un dels alcaids sicilians que es van repartir el poder a l'illa al final de la dinastia kalbita, esdevenint aleshores emir de Siracusa.

Nou!!: 1038 і Muhàmmad ibn Ibramin ibn al-Thumna · Veure més »

Nasr ibn Sàlih

Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs —en àrab شبل الدولة نصر بن صالح بن مرداس, Xibl ad-Dawla Naṣr ibn Ṣāliḥ ibn Mirdās—, més conegut simplement com Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.

Nou!!: 1038 і Nasr ibn Sàlih · Veure més »

Odó de Poitiers

França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039),comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).

Nou!!: 1038 і Odó de Poitiers · Veure més »

Orde de Vallombrosa

L'Orde de Vallombrosa o Congregació Benedictina de Vallombrosa és un orde monàstic fundat a Vallombrosa (Toscana), el 1039 per sant Joan Gualbert, com a reforma observant de l'orde benedictí i avui integrada en aquest orde com a congregació.

Nou!!: 1038 і Orde de Vallombrosa · Veure més »

Pere I d'Hongria

Pere I d'Hongria (Venècia, 1011-?, 1046), conegut com a Pere Orseolo o Pere el Venecià (en hongarès: I. (Velencei) Péter, en llatí: Pietro Orseolo), va ser rei d'Hongria del 1038 al 1041 i el 1044 fins a la seva mort dos anys més tard.

Nou!!: 1038 і Pere I d'Hongria · Veure més »

Pere I de Cava

Pere I de Cava o Pere de Pappacarbone (Salern, Campània, c. 1038 - Cava de' Tirreni, 1123) fou un bisbe i abat benedictí italià, fundador de la congregació o Orde de Cava.

Nou!!: 1038 і Pere I de Cava · Veure més »

Qazvín

Qazvín (en farsi قزوین, Qazvīn), també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: 1038 і Qazvín · Veure més »

Raül IV de Valois

Raül IV de Valois o Raül III de Vexin i d'Amiens dit també Raül de Crépy o Raül el Gran, mort el 1074, va ser comte de Valois de 1038 a 1074, i comte de Vexin i d'Amiens de 1063 a 1074.

Nou!!: 1038 і Raül IV de Valois · Veure més »

Reginard de Lieja

Reginard de Lieja (altres ortografies Reginhard, Reginardus, Réginard…) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1025 al 5 de desembre de 1038.

Nou!!: 1038 і Reginard de Lieja · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: 1038 і Regne de Castella · Veure més »

Renald I de Borgonya

Renald I de Borgonya (986- 1057) va ser el segon comte de Borgonya i primer comte palatí de Borgonya de la casa d'Ivrea al segle XI.

Nou!!: 1038 і Renald I de Borgonya · Veure més »

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Nou!!: 1038 і Roger I de Carcassona · Veure més »

Samuel ha-Naguid

Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la —en hebreu שמואל הלוי בן יוסף הנגיד, Xemuel ha-Leví ben Yossef ha-Naguid; en àrab أبو إسحاق إسماعيل بن النغريلة, Abū Iṣḥāq Ismāʿīl ibn Nagrīlla—, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.

Nou!!: 1038 і Samuel ha-Naguid · Veure més »

Sanç II de Castella

Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).

Nou!!: 1038 і Sanç II de Castella · Veure més »

Sança I de Lleó

Sança I de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067) fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).

Nou!!: 1038 і Sança I de Lleó · Veure més »

Sant Martí del Fai

L'actual ermita de Sant Martí del Fai fou una església parroquial romànica del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, però al mateix límit amb el terme de Sant Quirze Safaja, del Moianès, dins de l'àmbit del poble de Riells del Fai.

Nou!!: 1038 і Sant Martí del Fai · Veure més »

Sant Pere de l'Arç

l'església de Sant Pere de l'Arç Sant Pere de l'Arç o Sant Pesselaç, és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: 1038 і Sant Pere de l'Arç · Veure més »

Sant Salvador de Breda

El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny.

Nou!!: 1038 і Sant Salvador de Breda · Veure més »

Santa Maria de Breda

Santa Maria de Breda L'església de Santa Maria de Breda es troba a la comarca de la Selva i adaptada actualment com a ajuntament i sala d'exposicions de Breda.

Nou!!: 1038 і Santa Maria de Breda · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el segle XIV per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: 1038 і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Siracusa

Ubicació de Siracusa dins la província Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: 1038 і Siracusa · Veure més »

Sofia de Bar

Sofia (~1018 - 21 de juny de 1093) va ser comtessa de Bar i senyora de Mousson.

Nou!!: 1038 і Sofia de Bar · Veure més »

Sumadíhida

La dinastia sumadihida fou una nissaga que va governar l'emirat d'Almeria del setembre del 1038 al 1091.

Nou!!: 1038 і Sumadíhida · Veure més »

Taifa de Granada

L’emirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —en àrab طائفة غرناطة, ṭāʾifa Ḡarnāṭa— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.

Nou!!: 1038 і Taifa de Granada · Veure més »

Talamanca

Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: 1038 і Talamanca · Veure més »

Thimal ibn Sàlih

Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.

Nou!!: 1038 і Thimal ibn Sàlih · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela.

Nou!!: 1038 і Tudela · Veure més »

Tudela de Segre

Tudela de Segre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: 1038 і Tudela de Segre · Veure més »

Vescomtat de Comborn

El vescomtat de Comborn fou una jurisidcció feudal de França, formada per la Baixa Marca, amb la regió de Vigeois i les comarques de la Vézère i la Corrèze al sud dels Monédières.

Nou!!: 1038 і Vescomtat de Comborn · Veure més »

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya.

Nou!!: 1038 і Vic · Veure més »

Yahya ibn Ibrahim

Yahya ibn Ibrahim —en àrab يحيى بن إبراهيم, Yaḥyà ibn Ibrāhīm— fou durant la primera meitat del un cap berber de la tribu Gudala que va promoure el moviment religiós musulmà dels almoràvits.

Nou!!: 1038 і Yahya ibn Ibrahim · Veure més »

Zlatno (Nitra)

Zlatno és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: 1038 і Zlatno (Nitra) · Veure més »

Zoè Porfirogènita

Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els assumptes d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.

Nou!!: 1038 і Zoè Porfirogènita · Veure més »

Zuhayr as-Saqlabí

Abu-l-Qàssim Zuhayr as-Saqlabí, també conegut pel seu làqab Amid-ad-Dawla, fou emir d'al-Mariyya (1028-1038).

Nou!!: 1038 і Zuhayr as-Saqlabí · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1038 і 17 d'abril · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1038 і 31 d'agost · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1038 і 4 de juny · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1038 і 5 de desembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »