Taula de continguts
81 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla, Abu-Rakwa, Al-Hàkim (fatimita), Al-Mahaní, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alí ibn Màzyad, Alta Lusàcia, Anund Jacob, Arnold de Valenciennes, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Gaeta, Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk, Balduí IV de Flandes, Bamberg (ciutat d'Alemanya), Banu l-Kanz, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Chartres, Bisbat de Màntua, Bisbat de Würzburg, Can Vilatort, Casal del Villar, Castell de Conques, Castell de Sant Miquel (Castellterçol), Castelló d'Empúries, Comtat de Cambrai, Comtat de Charpeigne, Comtat de Dijon, Comtat de Saintois, Constança d'Arle, Diòcesi de Lleó, Doctor de l'Església, Emeric d'Hongria, Ermessenda de Carcassona, Ferran González, Folc III Nerra, Giselbert de Luxemburg, Gonbad-e Qabus, Gruffydd ap Llywelyn, Guifré II de Cerdanya, Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, Història d'Isfahan, Hug II de França, Hulwan, Ibn Sídah, Ibn Wàfid, ... Ampliar l'índex (31 més) »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Veure 1007 і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.
Veure 1007 і Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-Rakwa
Al-Walid ibn Hixam, conegut pel sobrenom d'Abu-Rakwa (‘el de la Carabassa’), fou un pretendent al califat que es reclamava com a príncep omeia i es va revoltar contra el califa fatimita al-Hàkim.
Veure 1007 і Abu-Rakwa
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure 1007 і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Mahaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Issa ibn Àhmad Al-Mahaní o, més senzillament, Muhàmmad ibn Issa al-Mahaní va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Veure 1007 і Al-Mahaní
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.
Veure 1007 і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad
Alí ibn Màzyad
Sànad-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn Màzyad o Alí I ibn Màzyad fou el primer emir mazyàdida (-1017?).
Veure 1007 і Alí ibn Màzyad
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Veure 1007 і Alta Lusàcia
Anund Jacob
Moneda d'Anund Jacob Anund Jacob (1007 o 1009 ~ 1050).
Veure 1007 і Anund Jacob
Arnold de Valenciennes
Arnold de Valenciennes o de Cambrai fou comte de Cambresis (Arnold II) i comte i marquès de Valenciennes fill d'Arnold I comte de Cambrai.
Veure 1007 і Arnold de Valenciennes
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Veure 1007 і Arquebisbat d'Embrun
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants.
Veure 1007 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Veure 1007 і Arquebisbat de Cambrai
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1007 і Arquebisbat de Càpua
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 1007 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1007 і Arquebisbat de Gaeta
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk (Balkh, ? - ?, 1149/1150) fou un visir seljúcida i abbàssida i fill del famós visir seljúcida Nidham-al-Mulk (mort en 1092).
Veure 1007 і Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Balduí IV de Flandes
Balduí IV de Flandes, dit Balduí el Barbut o Balduí Bella Barba (980 - † 30 de maig de 1035.) fou comte de Flandes (987 - 1035).
Veure 1007 і Balduí IV de Flandes
Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Bamberg és una ciutat al land de Baviera, a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Veure 1007 і Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Banu l-Kanz
Els Banu l-Kanz fou un clan àrab de la tribu rabia que van emigrar al a la regió d'Assuan on es van barrejar amb beges locals, i van acabar dominant les mines d'or d'al-Allaki.
Veure 1007 і Banu l-Kanz
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure 1007 і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure 1007 і Bisbat de Chartres
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure 1007 і Bisbat de Màntua
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Veure 1007 і Bisbat de Würzburg
Can Vilatort
Can Vilatort és una masia del municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure 1007 і Can Vilatort
Casal del Villar
El Casal del Villar és una casa del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure 1007 і Casal del Villar
Castell de Conques
El Castell de Conques és un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà.
Veure 1007 і Castell de Conques
Castell de Sant Miquel (Castellterçol)
El castell de Sant Miquel, o de Castellterçol, o Castell Terçol, és un castell del terme municipal de Castellterçol, pertanyent a la comarca del Moianès.
Veure 1007 і Castell de Sant Miquel (Castellterçol)
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure 1007 і Castelló d'Empúries
Comtat de Cambrai
El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai.
Veure 1007 і Comtat de Cambrai
Comtat de Charpeigne
El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.
Veure 1007 і Comtat de Charpeigne
Comtat de Dijon
El comtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a la ciutat de Dijon.
Veure 1007 і Comtat de Dijon
Comtat de Saintois
El comtat de Saintois fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al sud de Toul, a l'est del Soulossois i a l'oest del Chaumontois.
Veure 1007 і Comtat de Saintois
Constança d'Arle
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).
Veure 1007 і Constança d'Arle
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Veure 1007 і Diòcesi de Lleó
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure 1007 і Doctor de l'Església
Emeric d'Hongria
Emeric d'Hongria o Imre (Székesfehérvár, 1000 - Hegyközszentimre, 2 de setembre de 1031) va ser un príncep hereu d'Hongria, proclamat sant el 1083.
Veure 1007 і Emeric d'Hongria
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure 1007 і Ermessenda de Carcassona
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Veure 1007 і Ferran González
Folc III Nerra
Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.
Veure 1007 і Folc III Nerra
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Veure 1007 і Giselbert de Luxemburg
Gonbad-e Qabus
Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.
Veure 1007 і Gonbad-e Qabus
Gruffydd ap Llywelyn
Gruffydd ap Llywelyn (ca 1007 - 5 d'agost del 1063) va ser el Rei de tota Gal·les des de l'any 1055 fins al seu traspàs, un dels pocs governants gal·lesos a qui es pot atorgar aquest títol.
Veure 1007 і Gruffydd ap Llywelyn
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Veure 1007 і Guifré II de Cerdanya
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Hussam-ad-Din Abu-x-Xawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia annàzida.
Veure 1007 і Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Veure 1007 і Història d'Isfahan
Hug II de França
Hug II de França o Hug Magne el Gran (1007 - 1026), rei associat de França (1017-1026).
Veure 1007 і Hug II de França
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Veure 1007 і Hulwan
Ibn Sídah
Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Mursí al-Lugawí al-Amà —en àrab Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Ismāʿīl al-Mursī al-Lūḡawī al-Aʿmà— o Abu-l-Hàssan Alí ibn Àhmad ibn Ismaïl, més conegut amb el sobrenom o pseudònim (xura) dIbn Sídah —en àrab ابن سيده, Ibn Sīdah— o Ibn Sida —en àrab Ibn Sīda— (Múrcia, 1007 – Dénia, 26 de març de 1066), fou un erudit andalusí, especialitzat en gramàtica i lexicografia.
Veure 1007 і Ibn Sídah
Ibn Wàfid
Abu-l-Mutarrif Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Kabir ibn Yahya ibn Wàfid ibn Muhànnad al-Lakhmi, més conegut simplement com Ibn Wàfid, fou un metge andalusí nascut el 1007 segurament a Toledo; va estudiar a Còrdova i va retornar a Toledo on va morir el 1074.
Veure 1007 і Ibn Wàfid
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè.
Veure 1007 і Isaac I Comnè
Izumi Shikibu
fou una poeta japonesa de yamato-uta que visqué a mitjan període Heian.
Veure 1007 і Izumi Shikibu
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Veure 1007 і Kakúyides
Khitan
Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.
Veure 1007 і Khitan
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 1007 і Llista d'anys
Macedònia (tema)
El tema de Macedònia (en grec medieval θέμα Μακεδονίας) era un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient fundada cap al 790.
Veure 1007 і Macedònia (tema)
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Veure 1007 і Majd-ad-Dawla
Mauthausen
Mauthausen és una petita ciutat a l'Alta Àustria, Àustria.
Veure 1007 і Mauthausen
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Veure 1007 і Mazyàdides
Monestir de San Pedro de Rochas
Lesglésia rupestre de San Pedro de Rochas, també monestir de San Pedro de Rochas, és un antic monestir i església de culte catòlic ja fora d'ús.
Veure 1007 і Monestir de San Pedro de Rochas
Montgat
Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.
Veure 1007 і Montgat
Ouyang Xiu
Ouyang Xiu (en xinès tradidional: 歐陽修, xinès simplificat: 欧阳修; en pinyin: Ōuyáng Xiū; Wade-Giles: Ou-yang Hsiu) (1007 - 1072) va ser un home d'estat conservador, però humà i tolerant; a més de poeta, va escriure diversos assajos que el converteixen en un dels grans prosistes de la dinastia Song.
Veure 1007 і Ouyang Xiu
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Veure 1007 і Pere Damià
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Veure 1007 і Qàlat Bani Hammad
Ramon I de Carcassona
Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).
Veure 1007 і Ramon I de Carcassona
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Veure 1007 і Reis de Suècia
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Veure 1007 і Robert II de França
Rodolf III
Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).
Veure 1007 і Rodolf III
Sança Sanxes
Sança Sanxes de Pamplona (Navarra, ?–Castella, 960) va ser una noble navarresa, filla del rei Sanç I de Pamplona.
Veure 1007 і Sança Sanxes
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).
Veure 1007 і Santa Maria de Castelló d'Empúries
Santa Maria del Villar
Façanes occidental i meridional L'absis L'actual ermita de Santa Maria del Villar és una ermita romànica del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, dins de l'àmbit de l'antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui, actualment integrat en el terme del poble de Riells del Fai.
Veure 1007 і Santa Maria del Villar
Sarpul-i Dhuhab
Sarpul-i Dhuhab (Cap de pont del Dhuhab) és una població i un districte del comtat de Qasr-i Xirin a la província de Kermanxah; el 1950 tenia uns 2.000 habitants entre els quals una comunitat d'Ahl-i Hakk.
Veure 1007 і Sarpul-i Dhuhab
Tunísia medieval
Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.
Veure 1007 і Tunísia medieval
Urraca Fernández de Castella
Urraca de Castella o Urraca Fernández (ca. 935 - 1007) va ser una infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).
Veure 1007 і Urraca Fernández de Castella
Vescomtat d'Angers
El vescomtat d'Angers fou una efímera jurisdicció que va existir al comtat d'Anjou al segle X i primera part del XI.
Veure 1007 і Vescomtat d'Angers
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Veure 1007 і Vescomtat d'Osona
Vescomtat de Cambrai
Cambrai fou un vescomtat o castellania al nord del regne de França.
Veure 1007 і Vescomtat de Cambrai
Villach
Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.
Veure 1007 і Villach
Willigis
Willigis (? - 23 de febrer de 1011) fou Arquebisbe de Magúncia a finals del i principis del i un dels principals propulsor de la construcció de la Catedral de Magúncia.
Veure 1007 і Willigis
Zerbst
Zerbst (ciutat d'Alemanya a l'Estat d'Anhalt, fou l'antiga capital del principat d'Anhalt-Zerbst, a la vora del riu Nuthe, punt d'enllaç de les línies fèrries Zerbst-Bitterfeld i Zerbst-Biederitz. Té cinc antigues portes, una església catòlica i quatre evangèliques, entre aquestes la de Sant Nicolau, de gran bellesa destruïda en gran part durant la II Guerra Mundial, una sinagoga, castell ducal amb un parc, sumptuós i antic Ajuntament enfront del qual hi la columna de Roland Butterjungfer.
Veure 1007 і Zerbst
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure 1007 і 26 de març