Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-al-Aziz ibn Marwan, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Walid I, Úmar ibn al-Khattab, Damasc, Egipte, Jerusalem, Kharigisme, La Meca, Malatya, Medina, Omeies, Síria, Setge de Constantinoble (717-718), Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Taïf.
Abd-al-Aziz ibn Marwan
Abd-al-Aziz ibn Marwan —— (mort en 704) va ser fill del califa omeia Marwan I i pare d'Úmar ibn Abd-al-Aziz.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Abd-al-Aziz ibn Marwan · Abd-al-Aziz ibn Marwan і Califat Omeia ·
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Al-Hajjaj ibn Yússuf і Califat Omeia ·
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Al-Walid I · Al-Walid I і Califat Omeia ·
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Úmar ibn al-Khattab · Úmar ibn al-Khattab і Califat Omeia ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Damasc · Califat Omeia і Damasc ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Egipte · Califat Omeia і Egipte ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Jerusalem · Califat Omeia і Jerusalem ·
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Kharigisme · Califat Omeia і Kharigisme ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і La Meca · Califat Omeia і La Meca ·
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Malatya · Califat Omeia і Malatya ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Medina · Califat Omeia і Medina ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Omeies · Califat Omeia і Omeies ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Síria · Califat Omeia і Síria ·
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Setge de Constantinoble (717-718) · Califat Omeia і Setge de Constantinoble (717-718) ·
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Califat Omeia і Sulayman ibn Abd-al-Màlik ·
Taïf
Taïf és una ciutat de la província de la Meca de l'Aràbia Saudita, relativament a prop de la Meca de la que està a uns 100 km al sud-est.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia
- Què tenen en comú Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia
- Semblances entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia
Comparació entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia
Úmar ibn Abd-al-Aziz té 35 relacions, mentre que Califat Omeia té 177. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 7.55% = 16 / (35 + 177).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califat Omeia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
