Accés més ràpid que el navegador!
199 les relacions: Acteó, Adoració de l'os, Agamèmnon, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Agroterastísia, Albright-Knox Art Gallery, Alfeu (déu), Aloïdes, Amazones (mitologia), Anatòlia, Animals, Antiga Atenes, Antoní Liberal, Apol·lònia de Calcídia, Apol·lo, Aríccia, Arcàdia, Aretusa, Aristeu (mitologia), Artèmia, Artemia salina, Artio, Asteroide, Atalanta, Aura (mitologia), Èlida, Àrtemis (cràter), Àtica, Àulida, Bel·lerofont, Bendidees, Biblioteca històrica, Bizanci, Bolòmetre, Bosc sagrat, Braurònia, Britomartis, Broteas, Buirac, Caça, Cabirol, Cal·límac de Cirene, Cal·listo (mitologia), Calcant, Calidó, Canadian Space Agency, Cariatis, Carl von Linné, Cas datiu, ..., Cas genitiu, Castedat, Citeró, Civilització minoica, Corfú, Cràtil (diàleg), Creta, Dafnis (poeta), Deïtat tutelar, Deessa, Delos, Demèter, Demon, Desert d'Atacama, Diana, Diodor de Sicília, Diomedes (fill de Tideu), Dionís, Dionisíaques, Divinitat lunar, Doris, Edat del bronze, Efèsia, Efes, Efialtes (mitologia), Elafebòlia, Enees, Eneida, Eneu, Eros, Escolis, Escorpins, Esparta, Etòlia, Etimologia popular, Etiologia, Euclea, Exvot, Fòcida, Festos, Flauta de Pan, Gènere (gramàtica), Gòrgones (mitologia), Gegant (mitologia), Gitíon, Gos de caça, Grec, Grec eòlic, Guatlla, Guerra de Troia, Hècate, Hèracles, Hera, Hermes, Heroi, Heroi grec, Hesíode, Himne homèric, Hiperboris, Hipotèrmia, Homer, Iacus, Iasos (ciutat), Ifigenia, Ifimedia, Ilíada, Immolació, Jàpet (mitologia), Jònia, Laci, Làfria, Lícia, Lídia, Lelant, Les Metamorfosis, Leto, Letrinos, Lineal B, Llevadora, Lluna, Luna (mitologia), Mar Egea, Melèagre, Meleàgrides, Metàtesi (lingüística), Micènic, Mitologia grega, Mitologia romana, Muníquia (festival), Museu del Louvre, NASA, Natura, Nèmesis, Níobe (filla de Tàntal), Neolític, Niobe, Nom propi, Nonnos de Panòpolis, Nova York, Odissea, Online Etymology Dictionary, Orió (mitologia), Ortígia, Ovidi, Oxford University Press, Paximadia (illot), Píndar, Pótnia Theron, Península Calcídica, Perdiu, Peribea, Pilos (Messènia), Pitó (mitologia), Plató, Posidó, Programa Apollo, Programa Artemis, Protoindoeuropeu, Pseudo Plutarc, Quimera, Quint Esmirneu, Regió de Frígia, Regne de Macedònia, Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antiga Grècia, Santuari d'Àrtemis Ortia, Selene, Senglar de Calidó, Servi Maure Honorat, Sol, Sotheby's, Systema Naturae, Taures, Taxa de fecunditat, Tègea, Tebes (Grècia), Teogonia, Tici (fill de Zeus), Tità, Treball de part, Troia, Vegetació, Venus, Virgili, Vol espacial privat, Xenofont, Xile, Zeus, (105) Àrtemis. Ampliar l'índex (149 més) »
Acteó
1.
Nou!!: Àrtemis і Acteó · Veure més »
Adoració de l'os
Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.
Nou!!: Àrtemis і Adoració de l'os · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Àrtemis і Agamèmnon · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Àrtemis і Agència Espacial Europea · Veure més »
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Àrtemis і Agència Espacial Japonesa · Veure més »
Agroterastísia
LAgroterastísia (Ἀγροτέρας θυσία, 'sacrificis d'Agròtera') era un festival que se celebrava cada any el 5 de boedromió a Atenes en honor d'Àrtemis, de sobrenom Agròtera ('la Caçadora').
Nou!!: Àrtemis і Agroterastísia · Veure més »
Albright-Knox Art Gallery
vista general de la galeria Albright-Knox Art Gallery, en català Galeria d'Art Albright-Knox, és un museu d'art, situat al Delaware Park de Buffalo, Nova York.
Nou!!: Àrtemis і Albright-Knox Art Gallery · Veure més »
Alfeu (déu)
Aretusa i Alfeu, La Piscine, Roubaix. Segons la mitologia grega, Alfeu (en grec antic Ἀλφειός, Alfeiós) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis.
Nou!!: Àrtemis і Alfeu (déu) · Veure més »
Aloïdes
Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.
Nou!!: Àrtemis і Aloïdes · Veure més »
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Nou!!: Àrtemis і Amazones (mitologia) · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Àrtemis і Anatòlia · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Àrtemis і Animals · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Àrtemis і Antiga Atenes · Veure més »
Antoní Liberal
Publicació del 1676 de l'obra d''''Antoní Liberal'''. Títol original: '''Μεταμορφώσεων Συναγωγή''',(''Metamorphoseon Synagoge'', «col·lecció de transformacions») Antoní Liberal (en Ἀντωνίνος Λιβεράλις; en Antoninus Liberalis) va ser l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en Μεταμορφώσεων Συναγωγή).
Nou!!: Àrtemis і Antoní Liberal · Veure més »
Apol·lònia de Calcídia
Apol·lònia de Calcídia (en grec antic Ἀπολλωνία, "Apollonía") fou una de les principals ciutat de la península Calcídica al nord d'Olint.
Nou!!: Àrtemis і Apol·lònia de Calcídia · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Àrtemis і Apol·lo · Veure més »
Aríccia
Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Nou!!: Àrtemis і Aríccia · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Àrtemis і Arcàdia · Veure més »
Aretusa
Aretusa, Alfeu i Àrtemis Aretusa és una nimfa del grup de les nàiades.
Nou!!: Àrtemis і Aretusa · Veure més »
Aristeu (mitologia)
Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.
Nou!!: Àrtemis і Aristeu (mitologia) · Veure més »
Artèmia
Artemia és un gènere de crustacis branquiòpodes de l'ordre Anostraca, coneguts popularment com a artèmies.
Nou!!: Àrtemis і Artèmia · Veure més »
Artemia salina
Artemia salina és una espècie de crustaci branquiòpode de l'ordre Anostraca, per tant està més emparentada amb Triops i els cladòcers que amb les autèntiques gambes.
Nou!!: Àrtemis і Artemia salina · Veure més »
Artio
En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.
Nou!!: Àrtemis і Artio · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Àrtemis і Asteroide · Veure més »
Atalanta
* Mitologia.
Nou!!: Àrtemis і Atalanta · Veure més »
Aura (mitologia)
Aura Aura (en grec antic Αὔρα) és, en la mitologia grega, filla del tità Lelant i d'una frígia, Peribea.
Nou!!: Àrtemis і Aura (mitologia) · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Àrtemis і Èlida · Veure més »
Àrtemis (cràter)
Àrtemis és un minúscul cràter d'impacte de la Lluna localitzat al Mare Imbrium.
Nou!!: Àrtemis і Àrtemis (cràter) · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Àtica · Veure més »
Àulida
ÀulidaTransliteració i transcripció del topònim al català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, ἡ, ὁ Αὐλίς -ίδος.
Nou!!: Àrtemis і Àulida · Veure més »
Bel·lerofont
Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.
Nou!!: Àrtemis і Bel·lerofont · Veure més »
Bendidees
Les Bendidees (en Βενδίδεια) eren unes festes que se celebraven al Pireu en honor de Bendis, una deessa tràcia el culte de la qual es va introduir a l'Àtica en temps de Sòcrates.
Nou!!: Àrtemis і Bendidees · Veure més »
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Nou!!: Àrtemis і Biblioteca històrica · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Àrtemis і Bizanci · Veure més »
Bolòmetre
Un bolòmetre és un instrument per mesurar la quantitat de radiació electromagnètica incident.
Nou!!: Àrtemis і Bolòmetre · Veure més »
Bosc sagrat
Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.
Nou!!: Àrtemis і Bosc sagrat · Veure més »
Braurònia
Braurònia (en grec antic βραυρώνια) era un festival celebrat en honor d'Àrtemis Braurònia a la ciutat àtica de Brauró segons Heròdot.
Nou!!: Àrtemis і Braurònia · Veure més »
Britomartis
'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.
Nou!!: Àrtemis і Britomartis · Veure més »
Broteas
Broteas era el nom d'un caçador i escultor de la mitologia grega.
Nou!!: Àrtemis і Broteas · Veure més »
Buirac
Buirac Un buirac, carcaix o aljava és un estoig, capsa o cilindre de pell, fusta o tela usada pels arquers per a portar les sagetes, que permet d'agafar-les amb facilitat i rapidesa.
Nou!!: Àrtemis і Buirac · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Àrtemis і Caça · Veure més »
Cabirol
El cabirol (Capreolus capreolus) és el membre de la família Cervidae més petit d'Euràsia.
Nou!!: Àrtemis і Cabirol · Veure més »
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Nou!!: Àrtemis і Cal·límac de Cirene · Veure més »
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Nou!!: Àrtemis і Cal·listo (mitologia) · Veure més »
Calcant
Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.
Nou!!: Àrtemis і Calcant · Veure més »
Calidó
Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.
Nou!!: Àrtemis і Calidó · Veure més »
Canadian Space Agency
LAgència Espacial Canadenca (en anglès Canadian Space Agency (CSA) o en francès Agence spatiale canadienne (ASC)), és l'agència espacial del Canadà.
Nou!!: Àrtemis і Canadian Space Agency · Veure més »
Cariatis
Cariatis (en grec antic Καρύατις) era un festival celebrat a Caryae a Lacònia, en honor d'Àrtemis coneguda per Àrtemis Cariatis.
Nou!!: Àrtemis і Cariatis · Veure més »
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Nou!!: Àrtemis і Carl von Linné · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Àrtemis і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Àrtemis і Cas genitiu · Veure més »
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Nou!!: Àrtemis і Castedat · Veure més »
Citeró
El Citeró (en Κιθαιρώνας, Kitheronas; en Κιθαιρών, Kithairṓn) és una cadena muntanyosa de Grècia que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Àrtemis і Citeró · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Àrtemis і Civilització minoica · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Àrtemis і Corfú · Veure més »
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Nou!!: Àrtemis і Cràtil (diàleg) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Àrtemis і Creta · Veure més »
Dafnis (poeta)
Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.
Nou!!: Àrtemis і Dafnis (poeta) · Veure més »
Deïtat tutelar
Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.
Nou!!: Àrtemis і Deïtat tutelar · Veure més »
Deessa
Afrodita és la deessa grega de la bellesa i l'amor. Una deessa o dea és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.
Nou!!: Àrtemis і Deessa · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Àrtemis і Delos · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Àrtemis і Demèter · Veure més »
Demon
Demon (en rus: Демон, El dimoni) és una òpera en tres actes composta per Anton Rubinstein sobre un llibret rus de Pavel Alexandrovich Viskovatov, basat en un poema de Mikhaïl Lérmontov.
Nou!!: Àrtemis і Demon · Veure més »
Desert d'Atacama
Desert d'Atacama El desert d'Atacama és el desert més àrid del món, que s'estén pel nord de Xile.
Nou!!: Àrtemis і Desert d'Atacama · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Àrtemis і Diana · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Àrtemis і Diodor de Sicília · Veure més »
Diomedes (fill de Tideu)
Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.
Nou!!: Àrtemis і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Àrtemis і Dionís · Veure més »
Dionisíaques
Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.
Nou!!: Àrtemis і Dionisíaques · Veure més »
Divinitat lunar
Estàtua de la deessa Selene a Roma. Chandra, el déu de la lluna a l'hinduisme. La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món.
Nou!!: Àrtemis і Divinitat lunar · Veure més »
Doris
* Doris (mitologia), nimfa filla d'Oceà i Tetis.
Nou!!: Àrtemis і Doris · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Àrtemis і Edat del bronze · Veure més »
Efèsia
Efèsia (ἐφέσια) era un festival, un gran panegiris (πανηγυρις, que significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, una fira, un espectacle, uns jocs o un sacrifici») que se celebrava a Efes, capital dels jonis d'Àsia.
Nou!!: Àrtemis і Efèsia · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Àrtemis і Efes · Veure més »
Efialtes (mitologia)
Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης), segons la mitologia grega, és el nom de dos gegants: 1.
Nou!!: Àrtemis і Efialtes (mitologia) · Veure més »
Elafebòlia
Elafebòlia (en grec antic ἐλαφηβόλια) era el festival més gran de la ciutat de Hiàmpolis a la Fòcida, que se celebrava cada any en honor d'Àrtemis suposadament en commemoració d'una victòria sobre els tessalis que havien assolat el país i bloquejat als focis a la ciutat.
Nou!!: Àrtemis і Elafebòlia · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Àrtemis і Enees · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Àrtemis і Eneida · Veure més »
Eneu
Eneu (grec antic Οἰνεύς, llatí Oeneus), segons la mitologia grega va ser un rei de Calidó, fill de Portàon i d'Èurite.
Nou!!: Àrtemis і Eneu · Veure més »
Eros
* Eros (filosofia), concepte filosòfic d'origen grec, més endavant identificat amb l'amor.
Nou!!: Àrtemis і Eros · Veure més »
Escolis
Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.
Nou!!: Àrtemis і Escolis · Veure més »
Escorpins
Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.
Nou!!: Àrtemis і Escorpins · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Àrtemis і Esparta · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Etòlia · Veure més »
Etimologia popular
L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.
Nou!!: Àrtemis і Etimologia popular · Veure més »
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Nou!!: Àrtemis і Etiologia · Veure més »
Euclea
Euclea (Eucleia) va ser una deïtat adorada a Atenes, on tenia un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenesos a la batalla de Marató.
Nou!!: Àrtemis і Euclea · Veure més »
Exvot
Exvots El guerrer de Moixent, exvot ibèric Exvot mariner. Maqueta d'un vaixell al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges Exvots de cera penjant prop de la tomba de Sant Vicenç. Detall d'una taula del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, de Jaume Huguet (s. XV) MNAC Exvot pintat o retauló mexicà datat el 1872 Museu Convent de Sant Ramon Nonat a La Segarra. Un exvot o presentalla és un objecte que hom ofereix a una divinitat o ésser mitològic en compliment d'un vot o promesa (prometença), o bé en acció de gràcies per algun benefici rebut.
Nou!!: Àrtemis і Exvot · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Àrtemis і Fòcida · Veure més »
Festos
Mapa de la Creta minoica El disc de Festos Festos (potser PA-I-TO en lineal A; grec Φαιστός AFI), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta.
Nou!!: Àrtemis і Festos · Veure més »
Flauta de Pan
Dafnis La flauta de Pan, coneguda també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un instrument de vent (aeròfon).
Nou!!: Àrtemis і Flauta de Pan · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Àrtemis і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gòrgones (mitologia)
s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.
Nou!!: Àrtemis і Gòrgones (mitologia) · Veure més »
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Nou!!: Àrtemis і Gegant (mitologia) · Veure més »
Gitíon
Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.
Nou!!: Àrtemis і Gitíon · Veure més »
Gos de caça
Labrador retriever cobrant un Morell cap-roig El gos de caça o gos caçador és aquell gos usat per assistir l'home durant la caça.
Nou!!: Àrtemis і Gos de caça · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Àrtemis і Grec · Veure més »
Grec eòlic
verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Grec eòlic · Veure més »
Guatlla
Guatlla, guatla o guàtlera (i pasqualet a Crevillent) és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids.
Nou!!: Àrtemis і Guatlla · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Àrtemis і Guerra de Troia · Veure més »
Hècate
Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.
Nou!!: Àrtemis і Hècate · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Àrtemis і Hèracles · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Àrtemis і Hera · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Àrtemis і Hermes · Veure més »
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Nou!!: Àrtemis і Heroi · Veure més »
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Nou!!: Àrtemis і Heroi grec · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Àrtemis і Hesíode · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Àrtemis і Himne homèric · Veure més »
Hiperboris
Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.
Nou!!: Àrtemis і Hiperboris · Veure més »
Hipotèrmia
Hipotèrmia (del grec hypo que significa sota i therme que significa calor), és el descens involuntari de la temperatura corporal per sota de 35 °C (95 °F) mesurada amb termòmetre al recte o a l'esòfag.
Nou!!: Àrtemis і Hipotèrmia · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Àrtemis і Homer · Veure més »
Iacus
Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.
Nou!!: Àrtemis і Iacus · Veure més »
Iasos (ciutat)
Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.
Nou!!: Àrtemis і Iasos (ciutat) · Veure més »
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Nou!!: Àrtemis і Ifigenia · Veure més »
Ifimedia
Segons la mitologia grega, Ifimedia (en Ἰφιμέδεια, Ifimèdeia) va ser una heroïna filla de Tríopas i de l'estirp de Cànace.
Nou!!: Àrtemis і Ifimedia · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Àrtemis і Ilíada · Veure més »
Immolació
Carrer de Saigon, on l'11 de juny del 1963 Thích Quảng Đức es va immolar La immolació (del llatí immolare) és l'acció de sacrificar la vida o els béns en favor d'algú o d'una causa.
Nou!!: Àrtemis і Immolació · Veure més »
Jàpet (mitologia)
En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.
Nou!!: Àrtemis і Jàpet (mitologia) · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Àrtemis і Jònia · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Àrtemis і Laci · Veure més »
Làfria
Làfria (en grec antic Λάφρια) era un festival anual que se celebrava a Patres a Acaia en honor d'Àrtemis Làfria.
Nou!!: Àrtemis і Làfria · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Àrtemis і Lícia · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Àrtemis і Lídia · Veure més »
Lelant
Lelant (Λήλαντος) és un personatge mitològic menor, que apareix solament a les Dionisíaques de Nonnos de Panòpolis (dC).
Nou!!: Àrtemis і Lelant · Veure més »
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Nou!!: Àrtemis і Les Metamorfosis · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Àrtemis і Leto · Veure més »
Letrinos
Letrinos (Λετρίνοι) fou una ciutat de la Pisàtida, a l'Èlide, prop de la costa, a mig camí en la via sagrada que portava d'Elis a Olímpia.
Nou!!: Àrtemis і Letrinos · Veure més »
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Lineal B · Veure més »
Llevadora
Il·lustració, una dona parint en una cadira de parts. De: Eucharius Rößlin, ''Der Swangern frawen vnd hebamme(n) roszgarte(n)''. Hagenau: Gran, any 1515 Una llevadora, o llevadora qualificada, és una professional de la salut que ofereix atenció bàsica i d'emergència a les dones i els seus nadons durant l'embaràs, el part i el període postpart.
Nou!!: Àrtemis і Llevadora · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Àrtemis і Lluna · Veure més »
Luna (mitologia)
biga tirada per dos bous Luna és la deessa romana de la Lluna.
Nou!!: Àrtemis і Luna (mitologia) · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Àrtemis і Mar Egea · Veure més »
Melèagre
XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.
Nou!!: Àrtemis і Melèagre · Veure més »
Meleàgrides
Les Meleàgrides (en grec antic Μελεαγρίδες), van ser, segons la mitologia grega, unes donzelles que van ser transformades en pintades, o en perdius.
Nou!!: Àrtemis і Meleàgrides · Veure més »
Metàtesi (lingüística)
Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Àrtemis і Metàtesi (lingüística) · Veure més »
Micènic
El micènic és la forma de grec més antiga documentada.
Nou!!: Àrtemis і Micènic · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Àrtemis і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Àrtemis і Mitologia romana · Veure més »
Muníquia (festival)
Muníquia (en grec antic μουνύχια) era un festival grec celebrat a Àtica a Muníquia en honor d'Àrtemis Muníquia com a deessa de la lluna plena que llueix de nit.
Nou!!: Àrtemis і Muníquia (festival) · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Àrtemis і Museu del Louvre · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Àrtemis і NASA · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Àrtemis і Natura · Veure més »
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Nou!!: Àrtemis і Nèmesis · Veure més »
Níobe (filla de Tàntal)
Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.
Nou!!: Àrtemis і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Àrtemis і Neolític · Veure més »
Niobe
El niobe (Argynnis niobe) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Àrtemis і Niobe · Veure més »
Nom propi
Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.
Nou!!: Àrtemis і Nom propi · Veure més »
Nonnos de Panòpolis
Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.
Nou!!: Àrtemis і Nonnos de Panòpolis · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Àrtemis і Nova York · Veure més »
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Nou!!: Àrtemis і Odissea · Veure més »
Online Etymology Dictionary
LOnline Etymology Dictionary és un diccionari en línia en el qual es descriu l'etimologia de les paraules en llengua anglesa.
Nou!!: Àrtemis і Online Etymology Dictionary · Veure més »
Orió (mitologia)
Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.
Nou!!: Àrtemis і Orió (mitologia) · Veure més »
Ortígia
Vista aèria d'Ortígia Ortígia (Ortygia) és una illa que forma part de Siracusa, a la qual està unida per un pont.
Nou!!: Àrtemis і Ortígia · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Àrtemis і Ovidi · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Àrtemis і Oxford University Press · Veure més »
Paximadia (illot)
Paximadia (grec Παξιμάδια, literalment galetes) són dos illots grecs deshabitats situats a uns deu quilòmetres de la costa sud de Creta, a la badia de Messara.
Nou!!: Àrtemis і Paximadia (illot) · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Àrtemis і Píndar · Veure més »
Pótnia Theron
Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.
Nou!!: Àrtemis і Pótnia Theron · Veure més »
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Nou!!: Àrtemis і Península Calcídica · Veure més »
Perdiu
La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).
Nou!!: Àrtemis і Perdiu · Veure més »
Peribea
* Peribea (filla d'Eurimedont).
Nou!!: Àrtemis і Peribea · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Àrtemis і Pilos (Messènia) · Veure més »
Pitó (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).
Nou!!: Àrtemis і Pitó (mitologia) · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Plató · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Àrtemis і Posidó · Veure més »
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Nou!!: Àrtemis і Programa Apollo · Veure més »
Programa Artemis
El Programa Artemis és un programa d'exploració lunar dirigit per la NASA en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA) que, en cas de tenir èxit, portarà l'ésser humà a la Lluna per primera vegada des de l'Apollo 17 el 1972.
Nou!!: Àrtemis і Programa Artemis · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Àrtemis і Protoindoeuropeu · Veure més »
Pseudo Plutarc
Pseudo Plutarc és el nom convencional donat actualment a un o diversos autors de diverses obres que en l'antiguitat van ser atribuïdes a Plutarc, però que se sap ara que no va ser aquest qui les va escriure.
Nou!!: Àrtemis і Pseudo Plutarc · Veure més »
Quimera
"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.
Nou!!: Àrtemis і Quimera · Veure més »
Quint Esmirneu
Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).
Nou!!: Àrtemis і Quint Esmirneu · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Àrtemis і Regió de Frígia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Àrtemis і Regne de Macedònia · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Àrtemis і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Àrtemis і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Santuari d'Àrtemis Ortia
Localització del santuari d'Àrtemis Ortia El santuari de Àrtemis Ortia és un dels centres religiosos més importants de la ciutat grega d'Esparta.
Nou!!: Àrtemis і Santuari d'Àrtemis Ortia · Veure més »
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Nou!!: Àrtemis і Selene · Veure més »
Senglar de Calidó
romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.
Nou!!: Àrtemis і Senglar de Calidó · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Àrtemis і Servi Maure Honorat · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Àrtemis і Sol · Veure més »
Sotheby's
Sotheby's a York Avenue (NY) Sotheby's és una empresa de subhastes, especialment d'obres d'art i altres objectes col·leccionables, fundada al Regne Unit i que actualment té perfil multinacional, amb seus a les principals capitals del món.
Nou!!: Àrtemis і Sotheby's · Veure més »
Systema Naturae
esquerra El llibre Systema Naturae fou una de les obres principals del doctor de medicina suec Carl von Linné.
Nou!!: Àrtemis і Systema Naturae · Veure més »
Taures
Els taures (en grec antic Ταῦροι) eren un poble assentat a la banda sud de la península de Crimea, que vivia a les muntanyes de Crimea i a l'estreta franja de terra entre les muntanyes i la mar Negra.
Nou!!: Àrtemis і Taures · Veure més »
Taxa de fecunditat
Taxes de fecunditat dels Estats del mónLa taxa de fecunditat (també coneguda com a taxa de fertilitat o índex sintètic de fecunditat) és una estadística demogràfica que indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat.
Nou!!: Àrtemis і Taxa de fecunditat · Veure més »
Tègea
Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Tègea · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Àrtemis і Tebes (Grècia) · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Àrtemis і Teogonia · Veure més »
Tici (fill de Zeus)
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.
Nou!!: Àrtemis і Tici (fill de Zeus) · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Àrtemis і Tità · Veure més »
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Nou!!: Àrtemis і Treball de part · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Àrtemis і Troia · Veure més »
Vegetació
La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.
Nou!!: Àrtemis і Vegetació · Veure més »
Venus
* Venus (mitologia), deessa personificació de l'amor i la bellesa física a la mitologia romana.
Nou!!: Àrtemis і Venus · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Àrtemis і Virgili · Veure més »
Vol espacial privat
Dale A. Gardner mantenint un cartell de "For Sale" (en venda) Missió espacial tripulada privada, ''Axiom Mission 1'' apunt per enlairar-se en un coet Falcon 9 amb la càpsula Crew Dragon Un vol espacial privat és aquell vol més enllà de la línia de Kármán (per sobre del límit nominal de l'espai en 100 km d'altitud terrestre) que es du a terme i finança per una entitat diferent a d'un organisme governamental.
Nou!!: Àrtemis і Vol espacial privat · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Àrtemis і Xenofont · Veure més »
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Nou!!: Àrtemis і Xile · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Àrtemis і Zeus · Veure més »
(105) Àrtemis
(105) Artemis és un asteroide del cinturó principal que va ser descobert per J.C. Watson el 16 de setembre de 1868, en Ann Arbor, Michigan.
Nou!!: Àrtemis і (105) Àrtemis · Veure més »
