Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Àrabs і Estat de Palestina
Àrabs і Estat de Palestina tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Grècia, Àfrica, Àsia, Cisjordània, Cristianisme, Diàspora, Drusos, Egipte, Església Maronita, Fe bahà'í, Franja de Gaza, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Hebreu, Islam, Israel, Jerusalem, Jordà (riu), Jordània, Judaisme, Líban, Llatí, Lliga Àrab, Mahoma, Mandat britànic de Palestina, Mar Mediterrània, Orient Pròxim, Síria, Sunnisme, Territoris Palestins, ..., Xile. Ampliar l'índex (1 més) »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Àrabs і Antiga Grècia · Antiga Grècia і Estat de Palestina ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Àrabs · Àfrica і Estat de Palestina ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àrabs і Àsia · Àsia і Estat de Palestina ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Àrabs і Cisjordània · Cisjordània і Estat de Palestina ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Àrabs і Cristianisme · Cristianisme і Estat de Palestina ·
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Àrabs і Diàspora · Diàspora і Estat de Palestina ·
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Àrabs і Drusos · Drusos і Estat de Palestina ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Àrabs і Egipte · Egipte і Estat de Palestina ·
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Àrabs і Església Maronita · Església Maronita і Estat de Palestina ·
Fe bahà'í
Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.
Àrabs і Fe bahà'í · Estat de Palestina і Fe bahà'í ·
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Àrabs і Franja de Gaza · Estat de Palestina і Franja de Gaza ·
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Àrabs і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Estat de Palestina і Guerra arabo-israeliana de 1948 ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Àrabs і Guerra dels Sis Dies · Estat de Palestina і Guerra dels Sis Dies ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Àrabs і Hebreu · Estat de Palestina і Hebreu ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Àrabs і Islam · Estat de Palestina і Islam ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Àrabs і Israel · Estat de Palestina і Israel ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Àrabs і Jerusalem · Estat de Palestina і Jerusalem ·
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Àrabs і Jordà (riu) · Estat de Palestina і Jordà (riu) ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Àrabs і Jordània · Estat de Palestina і Jordània ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Àrabs і Judaisme · Estat de Palestina і Judaisme ·
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Àrabs і Líban · Estat de Palestina і Líban ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Àrabs і Llatí · Estat de Palestina і Llatí ·
Lliga Àrab
La Lliga Àrab, oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs, és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.
Àrabs і Lliga Àrab · Estat de Palestina і Lliga Àrab ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Àrabs і Mahoma · Estat de Palestina і Mahoma ·
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Àrabs і Mandat britànic de Palestina · Estat de Palestina і Mandat britànic de Palestina ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Àrabs і Mar Mediterrània · Estat de Palestina і Mar Mediterrània ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Àrabs і Orient Pròxim · Estat de Palestina і Orient Pròxim ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Àrabs і Síria · Estat de Palestina і Síria ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Àrabs і Sunnisme · Estat de Palestina і Sunnisme ·
Territoris Palestins
Situació de Palestina Franja de Gaza Cisjordània Els territoris palestins, també anomenats per metonímia Palestina, són una entitat preestatal situada a l'Orient Mitjà, entre la mar Mediterrània i el riu Jordà.
Àrabs і Territoris Palestins · Estat de Palestina і Territoris Palestins ·
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Àrabs і Estat de Palestina
- Què tenen en comú Àrabs і Estat de Palestina
- Semblances entre Àrabs і Estat de Palestina
Comparació entre Àrabs і Estat de Palestina
Àrabs té 389 relacions, mentre que Estat de Palestina té 181. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 5.44% = 31 / (389 + 181).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Àrabs і Estat de Palestina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
