Àhmad Sanjar і Bahram Xah

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Àhmad Sanjar і Bahram Xah

Àhmad Sanjar vs. Bahram Xah

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy. Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.

Ala al-Din Husayn

Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.

Àhmad Sanjar і Ala al-Din Husayn · Ala al-Din Husayn і Bahram Xah · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Àhmad Sanjar і Encyclopædia Iranica · Bahram Xah і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Àhmad Sanjar і Gaznèvides · Bahram Xah і Gaznèvides · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Àhmad Sanjar і Gazni · Bahram Xah і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Àhmad Sanjar і Gúrides · Bahram Xah і Gúrides · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Àhmad Sanjar і Merv · Bahram Xah і Merv · Veure més »