Xiamen і Xina estricta

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Xiamen і Xina estricta

Xiamen vs. Xina estricta

Xiamen (en xinès simplificat: 厦门; en xinès tradicional: 廈門; pinyin: Xiàmén, lit. “La Porta de la Gran Mansió”), també coneguda com a Amoy, és una ciutat de la província de Fujian a la República popular de la Xina. L'Imperi xinès sota la dinastia Ming (1368–1644). Les divuit províncies xineses el 1875, quan Taiwan encara formava part de Fujian. National Geographic el 1912. Els territoris que no són la Xina estricta apareixen en blanc dins de la frontera rosada. Mapa de la propaganda de guerra nord-americana del 1944 que distingeix la "Xina pròpia" dels altres territoris. Extensió aproximada de l'ètnia han, abans de les grans migracions internes de les darreres dècades, representada en color marró. La Xina pròpia, o Xina interior, o també les Divuit Províncies (que en català seria més aviat la Xina en sentit estricte), és un terme emprat històricament pels occidentals que han escrit sobre la Xina i sobre la Dinastia Qing, la darrera, quan han volgut destacar el contrast entre el cor del país i les regions frontereres amb una identitat ètnica diferenciada.

Fujian

(Postal System Pinyin: Fukien, Foukien; transliteració local Hokkien de Min Nan Hok-kiàn) és una de les províncies a la costa sud-est de la Xina.

Fujian і Xiamen · Fujian і Xina estricta · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Llengües sinítiques і Xiamen · Llengües sinítiques і Xina estricta · Veure més »