Taula de continguts
112 les relacions: Absalon, Adam de Bremen, Alemany, Alemanya, Anglès antic, Arkona, Arnošt Muka, Òder, Baixa Saxònia, Bastarnes, Bautzen, Caixubis, Carelià, Carles XVI Gustau de Suècia, Claudi Ptolemeu, Cottbus, Croades Bàltiques, Croades Wends, Danès, Dinamarca, Ducat de Pomerània, Edat mitjana, Elba (riu), Enric de Livònia, Escandinàvia, Eslaus, Eslaus polabis, Eslovacs, Eslovè, Eslovènia, Estonià, Finès, Finlàndia, Francs, Galinds, Gàl·lia, Germànics, Gitons, Gots, Gots d'Escandinàvia, Handrij Zejler, Hauptmann, Herèthia, Hevelli, Imperi Romà, Invasions bàrbares, Jan Arnošt Smoler, Jordanes, Lübben (Spreewald), Leipzig, ... Ampliar l'índex (62 més) »
- Pobles antics d'Europa
- Sòrabs
Absalon
Absalon, Absaló o Axel (Fjenneslev, 1128 - Sorø, 21 de març de 1201) va ser un polític i arquebisbe danès.
Veure Wends і Absalon
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Veure Wends і Adam de Bremen
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Wends і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Wends і Alemanya
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Veure Wends і Anglès antic
Arkona
Arkona en un concert de 2018 Arkona (Аркона) és una banda rusa de folk metal amb gran influència del black metal, sorgida l'any 2002 a Moscou.
Veure Wends і Arkona
Arnošt Muka
Arnošt Muka (1896) Arnošt Muka, en alemany Karl Ernst Mucke (Großhänchen, Alemanya, 10 de març de 1854 - Bautzen, 10 d'octubre de 1932) fou un escriptor i folklorista sòrab, que va reviscolar la cultura nacional sòraba i la premsa literària, endemés de fundar el Museu Sòrab.
Veure Wends і Arnošt Muka
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Veure Wends і Òder
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Wends і Baixa Saxònia
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Veure Wends і Bastarnes
Bautzen
Bautzen) és una vila de l'estat federal de Saxònia.
Veure Wends і Bautzen
Caixubis
Els caixubis (en caixubi: Kaszëbi; en polonès: Kaszubi; en alemany: Kaschuben) són un grup ètnic eslau que viu al nord-oest de Polònia.
Veure Wends і Caixubis
Carelià
El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.
Veure Wends і Carelià
Carles XVI Gustau de Suècia
Carles XVI Gustau de Suècia (Estocolm, 30 d'abril de 1946) és un aristòcrata suec, actual rei de Suècia i cap de la dinastia d'origen francès dels Bernadotte que des de principis del ha regnat al país escandinau.
Veure Wends і Carles XVI Gustau de Suècia
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Wends і Claudi Ptolemeu
Cottbus
Cottbus (Sòrab: Chóśebuz o Chośebuz, alemany arcaic: Kottbus) és una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Brandenburg.
Veure Wends і Cottbus
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Veure Wends і Croades Bàltiques
Croades Wends
La croada contra els wends fou una campanya militar del 1147, que sorgí paral·lelament a la Segona Croada, configurada bàsicament pel Regne d'Alemanya, part de l'Sacre Imperi, amb l'objectiu de convertir per la força els eslaus polabis (també dits eslaus de l'Elba o "wends").
Veure Wends і Croades Wends
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Veure Wends і Danès
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Wends і Dinamarca
Ducat de Pomerània
El Ducat de Pomerània és un conjunt de principats feudals que van aparèixer al segle XI i van existir durant uns cinc segles com a possessió patrimonial de la dinastia Greifen, però rarament gestionada per un sol home.
Veure Wends і Ducat de Pomerània
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Wends і Edat mitjana
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Veure Wends і Elba (riu)
Enric de Livònia
Enric de Livònia, també conegut com a Enric de Letònia (llatí: Henricus de Lettis), va ser un sacerdot catòlic, autor entre altres escrits de la crònica d'Enric de Livònia, i testimoni ocular dels esdeveniments històrics descrits en l'obra.
Veure Wends і Enric de Livònia
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Wends і Escandinàvia
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Wends і Eslaus
Eslaus polabis
Europa central i oriental del 919 al 1125 Els eslaus polabis (Baix sòrab: Połobske Słowjany, polonès: Słowianie połabscy, txec: Polabští Slované) és un terme col·lectiu que s'aplica a un conjunt de tribus lequites que vivien al llarg del riu Elba, en un territori delimitat per la mar Bàltica al nord, el Saale i la imaginària frontera anomenada Limes saxoniae a l'oest, les muntanyes Ore i els Sudets occidentals al sud, i Polònia per l'est.
Veure Wends і Eslaus polabis
Eslovacs
Els eslovacs (en eslovac: Slováci) són un grup humà eslau occidental que viuen sobretot a Eslovàquia i que parlen eslovac.
Veure Wends і Eslovacs
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Veure Wends і Eslovè
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Wends і Eslovènia
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Veure Wends і Estonià
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Veure Wends і Finès
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Wends і Finlàndia
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Wends і Francs
Galinds
Els galinds foren dos grups tribals d'una de les ètnies dels bàltics: els galinds occidentals i els galinds orientals, encara que generalment el terme es fa servir per referir-se als occidentals, els quals habitaren una regió al sud-oest de Prússia, en l'actual Polònia.
Veure Wends і Galinds
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Wends і Gàl·lia
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Wends і Germànics
Gitons
Gitons (llatí: Gythones; grec antic: Γύθωνες, Gíthones) foren un poble de Sarmàcia que vivia a l'oest del venedis, els quals suposadament vivien a la part oriental de Prúsia.
Veure Wends і Gitons
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Wends і Gots
Gots d'Escandinàvia
Gotlandesos El gots d'Escandinàvia o gautes, dits també en context anglosaxó geates, (anglès antic, nòrdic antic, suec modern), i també simplement gots, foren una tribu germànica septentrional que habitava les terres del sud de Suècia, conegudes com a Götaland («terra de gots»), predecessors dels actuals pobladors d'aquesta gran regió sueca i conformadors de la moderna nació sueca, juntament amb els suions i els gotlandesos (de l'illa de Gotland).
Veure Wends і Gots d'Escandinàvia
Handrij Zejler
Handrij Zejler nasqué a Salzenforst (sòrab Słona Boršć), vora Bautzen, el 1804, i morí a Lohsa el 1872.
Veure Wends і Handrij Zejler
Hauptmann
Hauptmann és una paraula alemanya generalment traduïda com a capità quan s'usa com un grau en els exèrcits alemany, austríac i suís.
Veure Wends і Hauptmann
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Veure Wends і Herèthia
Hevelli
Terres dels Hevelli i Sprevane,vers 1150 Els Hevelli, Hevellis o Hevellians (a vegades Havolane; alemany Heveller o Stodoranen; polonès Hawelanie o Stodoranie; txec Havolané o Stodorané) foren una tribu dels eslaus polabis, que es va instal·lar al voltant del riu Havel mitjà a la regió d'Havelland actualment a l'estat de Brandenburg a Alemanya des del cap endavant.
Veure Wends і Hevelli
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Wends і Imperi Romà
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Wends і Invasions bàrbares
Jan Arnošt Smoler
Jan Arnošt Smoler en un segell de la RDA Jan Arnošt Smoler (Merzdorf, prop de Boxberg (Saxònia), 1816 - Bautzen, 1884), fou un escriptor i gramàtic alemany en llengua sòraba.
Veure Wends і Jan Arnošt Smoler
Jordanes
L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.
Veure Wends і Jordanes
Lübben (Spreewald)
Lübben (Spreewald) (baix sòrab: Lubin (Błota)) és un municipi alemany que pertany a l'estat de Brandenburg.
Veure Wends і Lübben (Spreewald)
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Wends і Leipzig
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Wends і Letònia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Wends і Llatí
Llengües baltofineses
Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.
Veure Wends і Llengües baltofineses
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Wends і Llengües eslaves
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca.
Veure Wends і Lusàcia
Lutici
Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est.
Veure Wends і Lutici
Maćica Serbska
Maćica Serbska (el Rusc Sòrab) és una societat científica i cultural dels sòrabs.
Veure Wends і Maćica Serbska
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Wends і Mar Bàltica
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Veure Wends і Marca (territori)
Marca del Nord
Marca dels billungs o obotrites, marca del Nord i marca de Lusàcia el 983. La Marca del Nord —Nordmark en alemany— va ser una jurisdicció feudal creada a partir de la divisió de la vasta Marca Geronis l'any 965.
Veure Wends і Marca del Nord
Marca Víndica
Ístria, fet per Johann Baptist Homann (1663-1724), seguint l'obra de Janez Vajkard Valvasor (1641-1693) La Marca Víndica (llatí Marca Vindica, eslovè Slovenska marka o Slovenska krajina; alemany Windische Mark) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que correspon a la moderna Baixa Carniola a Eslovènia.
Veure Wends і Marca Víndica
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Wends і Martí Luter
Mecklenburg (regió)
Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Veure Wends і Mecklenburg (regió)
Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".
Veure Wends і Miecislau I de Polònia
Milceni
Terres ''Milsieni'' a la marca de Meissen, Gustav Droysen, 1886 Els Milceni o Milzeni o Milsieni (txec Milčané; alemany Milzener; polonès Milczanie, català Milcens o Milcenis) foren una tribu eslava occidental, que es va instal·lar a la regió actual d'Alta Lusàcia.
Veure Wends і Milceni
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Veure Wends і Norrè
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Wends і Nou Testament
Obotrites
Detall obotrita en l'escut de Mecklemburg El obotrites o obodrites —Abodriten, Obodrzyci — també sovint anomenats com abotrites o abodrites fou una confederació de tribus eslaves occidentals medievals dins del territori dels moderns Mecklenburg-Pomerània Occidental i Slesvig-Holstein del nord d'Alemanya (vegeu eslaus polabis).
Veure Wends і Obotrites
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i.
Veure Wends і Ostsiedlung
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Wends і Otó III del Sacre Imperi
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Wends і Polonès
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus.
Veure Wends і Polonesos
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Veure Wends і Pomerània
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Wends і Praga
Rügen
Roques cretàcies a l'illa de '''Rügen''' Rügen (lat. Rugia) és l'illa més gran d'Alemanya a la mar Bàltica, i pertany a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental.
Veure Wends і Rügen
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Veure Wends і Regne de Dinamarca i Noruega
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens.
Veure Wends і Rugis
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Wends і Sacre Imperi Romanogermànic
Sarmàtia
Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.
Veure Wends і Sarmàtia
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Wends і Saxònia
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Veure Wends і Saxons
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Wends і Sàrmates
Sòrab
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.
Veure Wends і Sòrab
Sòrabs
Mapa de situació dels sòrabs Vestit nacional sòrab a Spreewald Els sòrabs són un grup humà d'Alemanya que parla sòrab, una llengua eslava.
Veure Wends і Sòrabs
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.
Veure Wends і Slesvig-Holstein
Slovenska Bistrica
Slovenska Bistrica és una ciutat i municipi del sud de Maribor, Eslovènia.
Veure Wends і Slovenska Bistrica
Spremberg
Spremberg (baix sòrab: Grodk) és una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Brandenburg.
Veure Wends і Spremberg
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Wends і Suècia
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Wends і Suec
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Veure Wends і Suecs
Svantovit
Svantovit o Svetovit és un déu de la guerra de la mitologia eslava.
Veure Wends і Svantovit
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Wends і Tàcit
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Wends і Txec
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Veure Wends і Vènets
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Wends і Vístula
Vòtics
Els vòtics són un poble nord-europeu que parla el vòtic, una llengua uraliana.
Veure Wends і Vòtics
Velets
Els velets —veleti en llatí, wieleten en alemany, wieleci en polonès— o wilzi o wiltzes —wilzi en llatí, wilzen en alemany— foren un grup de tribus lequites medievals en el territori de l'Alemanya moderna nord-est (vegeu polabis eslaus), probablement derivat del poble anomenat abans veltes.
Veure Wends і Velets
Wagris
Els wagris fou una de les tribus del eslaus polabis, els habitants de Wàgria, la part més oriental del Holstein, al nord d'Alemanya, establerts en aquesta zona des del segle VIII fins al XII.
Veure Wends і Wagris
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Veure Wends і Wends
1574
;Països Catalans.
Veure Wends і 1574
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Wends і 1761
1840
;Països Catalans.
Veure Wends і 1840
1847
;Països Catalans.
Veure Wends і 1847
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Wends і 1848
1853
;Països Catalans.
Veure Wends і 1853
1860
;Països Catalans.
Veure Wends і 1860
1866
;Països Catalans.
Veure Wends і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Wends і 1867
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Wends і 1882
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Wends і 1884
1891
;Països Catalans.
Veure Wends і 1891
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Wends і 1895
Vegeu també
Pobles antics d'Europa
- Alans
- Francs
- Morlacs
- Protoeslaus
- Prussians
- Rètics
- Reis curonians
- Rus (poble)
- Saxons de Transsilvània
- Sudovis
- Sueus del Danubi
- Wends
Sòrabs
També conegut com Vends.