Taula de continguts
48 les relacions: Agustí d'Hipona, Basilians, Carmelites, Castedat, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Codi de dret canònic, Companyia de Jesús, Congregació clerical, Congregació de la Missió, Congregació laica, Congregació religiosa, Església Catòlica Romana, Família benedictina, Família franciscana, Felip Neri, Fills del Cor de Maria, Institut religiós, Institut secular, Monjo, Orde (religió), Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, Orde de canonges regulars, Orde de la Cartoixa, Orde de la Mercè, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Jeroni, Orde de Santa Clara, Orde del Cister, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Mínims, Orde dels Predicadors, Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Orde mendicant, Pobresa, Premonstratesos, Religió, Sacerdot, Santa Seu, Societat de Maria, Societat de Maria (Maristes), Societat de vida apostòlica, Societat Salesiana, Submissió, Teatins, Vicenç de Paül, Vida consagrada, Vot religiós.
- Ascetisme
- Ordes religiosos per tipus
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Vida consagrada і Agustí d'Hipona
Basilians
Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379).
Veure Vida consagrada і Basilians
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Vida consagrada і Carmelites
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Veure Vida consagrada і Castedat
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P.
Veure Vida consagrada і Clergues Regulars de les Escoles Pies
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Veure Vida consagrada і Codi de dret canònic
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Vida consagrada і Companyia de Jesús
Congregació clerical
Les congregacions clericals són, en l'Església Catòlica Romana, els instituts de vida consagrada on els membres s'hi vinculen pronunciant vots religiosos simples (a diferència dels ordes religiosos, on es pronuncien vots solemnes i a perpetuïtat) i la finalitat dels quals és permetre'ls l'accés al sacerdoci.
Veure Vida consagrada і Congregació clerical
Congregació de la Missió
La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.
Veure Vida consagrada і Congregació de la Missió
Congregació laica
Una congregació laica és un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica els membres de la qual han fet vots simples i les finalitats de la qual no requereixen que els membres siguin sacerdots.
Veure Vida consagrada і Congregació laica
Congregació religiosa
Una Congregació religiosa és una companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples (a diferència dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden ésser perpetus o temporals.
Veure Vida consagrada і Congregació religiosa
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Vida consagrada і Església Catòlica Romana
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Vida consagrada і Família benedictina
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Vida consagrada і Família franciscana
Felip Neri
Felip Neri, anomenat l'apòstol de Roma, va néixer a Florència, el 21 de juliol de 1515 i va morir a Roma el 26 de maig de 1595.
Veure Vida consagrada і Felip Neri
Fills del Cor de Maria
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr.
Veure Vida consagrada і Fills del Cor de Maria
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Vida consagrada і Institut religiós
Institut secular
Un institut secular és una associació de l'Església Catòlica de laics o clergues consagrats, amb l'objectiu de practicar els consells evangèlics enmig del món per a fer apostolat en ambients que en el moment de la seva aparició eren poc accessibles als religiosos.
Veure Vida consagrada і Institut secular
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Vida consagrada і Monjo
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Vida consagrada і Orde (religió)
Orde Cistercenc de l'Estricta Observança
L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.
Veure Vida consagrada і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Veure Vida consagrada і Orde de canonges regulars
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Veure Vida consagrada і Orde de la Cartoixa
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Vida consagrada і Orde de la Mercè
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Vida consagrada і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Vida consagrada і Orde de Sant Benet
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Veure Vida consagrada і Orde de Sant Jeroni
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Veure Vida consagrada і Orde de Santa Clara
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Vida consagrada і Orde del Cister
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Vida consagrada і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Veure Vida consagrada і Orde dels Mínims
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Vida consagrada і Orde dels Predicadors
Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (Ordo Hospitalarius Sancti Joannis de Deo, O.H.), és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat per Sant Joan de Déu. L'orde fou aprovat pel papa Pius V el 1572. Els seus membres es coneixen com a Germans de Sant Joan de Déu i fan servir les sigles O.H.
Veure Vida consagrada і Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Veure Vida consagrada і Orde mendicant
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Veure Vida consagrada і Pobresa
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Veure Vida consagrada і Premonstratesos
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Vida consagrada і Religió
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Vida consagrada і Sacerdot
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Vida consagrada і Santa Seu
Societat de Maria
* Societat de Maria o pares maristes, congregació de preveres i germans fundada en 1816 a Lió per Jean-Claude Colin i d'altres.
Veure Vida consagrada і Societat de Maria
Societat de Maria (Maristes)
La Societat de Maria, en llatí Societas Mariae, és un institut religiós de dret pontifici, una congregació clerical.
Veure Vida consagrada і Societat de Maria (Maristes)
Societat de vida apostòlica
Una societat de vida apostòlica és una comunitat de l'Església Catòlica on, a diferència dels instituts de vida consagrada (ordes, congregacions o instituts religiosos), els membres viuen en comunitat però no fan vots religiosos, sinó que s'uneixen només pel vincle de pertinença a la comunitat.
Veure Vida consagrada і Societat de vida apostòlica
Societat Salesiana
La Societat Salesiana de Sant Joan Bosco (en llatí Societas Sancti Francisci Salesii) és un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació clerical fundada el 1859.
Veure Vida consagrada і Societat Salesiana
Submissió
Gos entrenat per fer el que indiqui la seva propietària Lobediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social.
Veure Vida consagrada і Submissió
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Vida consagrada і Teatins
Vicenç de Paül
Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.
Veure Vida consagrada і Vicenç de Paül
Vida consagrada
L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).
Veure Vida consagrada і Vida consagrada
Vot religiós
Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.
Veure Vida consagrada і Vot religiós
Vegeu també
Ascetisme
- Abstèmia
- Abstinència
- Abstinència sexual
- Ancrene Wisse
- Ascetisme
- Asram
- Cenobitisme
- Cinisme
- Dejuni
- Dokkōdō
- Ermità
- Hàbit religiós
- Lama (budisme)
- Monaquisme cristià
- Monja
- Monjo
- Mortificació
- Noviciat
- Orde de Sant Benet
- Pitagòrics
- Regla de sant Benet
- Regla de sant Francesc
- Vida consagrada
- Vot religiós
- Xerofàgia
Ordes religiosos per tipus
- Bons homes
- Cavallers de Sant Esteve Rei
- Celestins
- Companyia de Maria Montfortiana
- Companyia de Maria-Lestonnac
- Comunitat de Bose
- Congregació del Santíssim Sagrament
- Congregació mariana
- Eremites de Sant Guillem
- Fills del Cor de Maria
- Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús
- Germans Alexians
- Germans Maristes de les Escoles
- Jesuats
- Monestir de Fonte Avellana
- Monestir de Sant Benet de Norcia
- Oblats dels Sants Ambròs i Carles
- Orde Camaldulès
- Orde de Grandmont
- Orde de Monte Oliveto
- Orde de Montevergine
- Orde de Sant Benet
- Orde de Sant Jeroni
- Orde de Sant Miquel de l'Ala
- Orde de Savigny
- Orde de Tiron
- Orde de Val des Choues
- Orde dels Germans de Betlem
- Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
- Orde dels Predicadors
- Pares de la Doctrina Cristiana
- Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram
- Serventes del Santíssim Sagrament
- Silvestrins
- Vida consagrada
També conegut com Institut de vida consagrada, Instituts de vida consagrada.