Obrir a Google MapsTaula de continguts
143 les relacions: Abkhàzia, Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi, Ahlat, Akdamar Adası, Ake, Ala al-Djahapi, Albag, Alta Mesopotàmia, Amiuk, Anatòlia, Andzakhí Dzor, Andzevatxik, Ani, Apahunik, Araxes, Arberanik, Armènia, Arnoiotn, Arran (regió), Artaz, Artsruní, Arzanene, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Başkale, Bagaran, Bagratuní, Bagrevand, Bahçesaray (Van), Balunik, Barda (Azerbaidjan), Barilovit, Bazhuniq, Bogunik, Califat Abbàssida, Catepanat de Baspracània, Daylamites, Divriği, Diyarbakır, Djahuk, Doğubayazıt, Dvin, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Erciş, Ervanduniq, Erzurum, Esteve Orbelian, Eufrates, Garni, Gogtn, ... Ampliar l'índex (93 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Veure Vaspurakan і Abkhàzia
Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi
Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi fou ostikan (governador) d'Armènia del 849 al 851.
Veure Vaspurakan і Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Vaspurakan і Ahlat
Akdamar Adası
Akdamar o Akdamar Adası és una illa de la part sud del Llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Veure Vaspurakan і Akdamar Adası
Ake
Ake (armeni Akē) fou un districte de Vaspurakan, al sud-est del país.
Veure Vaspurakan і Ake
Ala al-Djahapi
Ala al-Djahapi fou emir qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Veure Vaspurakan і Ala al-Djahapi
Albag
Albag o Albaq foren dos districtes de Vaspurakan, coneguts com a Gran i Petit Albag.
Veure Vaspurakan і Albag
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Vaspurakan і Alta Mesopotàmia
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Amiuk
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Vaspurakan і Anatòlia
Andzakhí Dzor
Andzakhí Dzor (armeni: Անձախի ձոր) fou un districte de Vaspurakan, a la part nord-est del Regne d'Armènia.
Veure Vaspurakan і Andzakhí Dzor
Andzevatxik
Andzevatxik fou un districte d'Armènia situat al sud-oest de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Andzevatxik
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Vaspurakan і Ani
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Veure Vaspurakan і Apahunik
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Vaspurakan і Araxes
Arberanik
Arberanik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van a la regió de Khelat (Akhlat).
Veure Vaspurakan і Arberanik
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Vaspurakan і Armènia
Arnoiotn
Arnoiotn fou un districte de Vaspurakan al sud-oest del país.
Veure Vaspurakan і Arnoiotn
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Vaspurakan і Arran (regió)
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Veure Vaspurakan і Artaz
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Veure Vaspurakan і Artsruní
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Veure Vaspurakan і Arzanene
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Veure Vaspurakan і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Başkale
Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.
Veure Vaspurakan і Başkale
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Veure Vaspurakan і Bagaran
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Vaspurakan і Bagratuní
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Veure Vaspurakan і Bagrevand
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Veure Vaspurakan і Bahçesaray (Van)
Balunik
El Balunik fou un districte de Vaspurakan, feu hereditari de la família Baluní, a la vall mitjana del riu Marmert.
Veure Vaspurakan і Balunik
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Vaspurakan і Barda (Azerbaidjan)
Barilovit
El Barilovit fou un districte de Vaspurakan, a la part propera al nord-est del llac Van.
Veure Vaspurakan і Barilovit
Bazhuniq
El Bazhuniq fou un districte de Vaspurakan al sud-est del llac Van.
Veure Vaspurakan і Bazhuniq
Bogunik
Bogunik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van.
Veure Vaspurakan і Bogunik
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Vaspurakan і Califat Abbàssida
Catepanat de Baspracània
El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.
Veure Vaspurakan і Catepanat de Baspracània
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Veure Vaspurakan і Daylamites
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Veure Vaspurakan і Divriği
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Vaspurakan і Diyarbakır
Djahuk
Djahuk fou una comarca de Vaspurakan, propera al Thornavan, que va pertànyer al nakharar Gagik Abu Morvan, d'una branca col·lateral dels Artsruní, que després fou príncep de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Djahuk
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Veure Vaspurakan і Doğubayazıt
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Vaspurakan і Dvin
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Veure Vaspurakan і Emirat d'Arzen
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Vaspurakan і Emirat de Manazkert
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Veure Vaspurakan і Erciş
Ervanduniq
Ervanduniq (També Yervandunik) fou un districte de Vaspurakan que fou feu de la família Ervanduni.
Veure Vaspurakan і Ervanduniq
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Vaspurakan і Erzurum
Esteve Orbelian
Esteve Orbelian (Stephanos Orbelian) fou un historiador armeni del de la família de prínceps que va governar la Siunia al.
Veure Vaspurakan і Esteve Orbelian
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Vaspurakan і Eufrates
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Veure Vaspurakan і Garni
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Veure Vaspurakan і Gogtn
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Vaspurakan і Imperi Romà d'Orient
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Vaspurakan і Iraq ajamita
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Veure Vaspurakan і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Veure Vaspurakan і Ixkhan
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Veure Vaspurakan і Joan el Catolicós
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Veure Vaspurakan і Joan-Sembat d'Ani
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Juaix
Kaputan
Kaputan (en armeni: Կապուտան, anteriorment, Gëykilisa) és una ciutat a la província de Kotayk d'Armènia.
Veure Vaspurakan і Kaputan
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Vaspurakan і Kayseri
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Vaspurakan і Khorasan (província del Califat)
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Veure Vaspurakan і Khoy
Krshuniq
Krshuniq (o Krjruniq) fou un districte de Vaspurakan a la part del naixement del riu Kotor.
Veure Vaspurakan і Krshuniq
Kulanovit
Kulanovit fou un districte de Vaspurakan, al centre d'Armènia.
Veure Vaspurakan і Kulanovit
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Vaspurakan і Llac Urmia
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Veure Vaspurakan і Llac Van
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Veure Vaspurakan і Llista de nakharark
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Veure Vaspurakan і Maku
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Vaspurakan і Malatya
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Veure Vaspurakan і Marand
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Veure Vaspurakan і Mardastan
Mardpetakan
Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.
Veure Vaspurakan і Mardpetakan
Metsnuniq
El Metsnuniq fou un districte de Vaspurakan a la vall del riu Ardjishal.
Veure Vaspurakan і Metsnuniq
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Veure Vaspurakan і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Veure Vaspurakan і Muradiye
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Vaspurakan і Musafírides
Mussa ibn Zurara
Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda però vers el 813, amb l'adveniment de la Guerra Civil dels abbàssides.
Veure Vaspurakan і Mussa ibn Zurara
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Vaspurakan і Nakhtxivan
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Vaspurakan і Naxçıvan
Nicèfor Comnè
Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028).
Veure Vaspurakan і Nicèfor Comnè
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Vaspurakan і Omeies
Ostan
Ostan fou una ciutat de la costa sud del Llac Van, la segona en importància de Vaspurakan (la primera fou Van).
Veure Vaspurakan і Ostan
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Veure Vaspurakan і Ostikan
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Veure Vaspurakan і Paulicianisme
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Veure Vaspurakan і Província d'Aragatsotn
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Vaspurakan і Província de Siunia
Província de Vaiotx Dzor
Vaiotx Dzor fou un dels principals districtes de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Província de Vaiotx Dzor
Regne de Vaspurakan
Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.
Veure Vaspurakan і Regne de Vaspurakan
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Veure Vaspurakan і Reixtunik
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Veure Vaspurakan і Samarra
Sargarosene
La Sargarausene fou una regió de la província romana de Capadòcia.
Veure Vaspurakan і Sargarosene
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Vaspurakan і Sàjides
Sembat II Bagratuní
Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.
Veure Vaspurakan і Sembat II Bagratuní
Senekerim-Joan Artsruní
Senekerim-Joan Artsruní (Սենեքերիմ-Հովհաննես Արծրունի), conegut també com a Senekerim-Hovhannès, esmentat en les fonts romanes d'Orient simplement com a Senakhirim (Σεναχηρείμ), fou el sisè i últim rei de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Senekerim-Joan Artsruní
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Vaspurakan і Sivas
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Veure Vaspurakan і Sparapet
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Veure Vaspurakan і Sper
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Veure Vaspurakan і Statu quo
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Veure Vaspurakan і Taiq
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Veure Vaspurakan і Taron
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Vaspurakan і Tbilissi
Thornavan
Thornavan fou un districte de la regió armènia de Vaspurakan.
Veure Vaspurakan і Thornavan
Tornavan
Tornavan fou un districte de Vaspurakan limitat al nord pel Mardastan i l'Artaz; a l'est pel Djuash i el Zaravand; a l'oest pel Barilovit i al sud per l'Alandrot.
Veure Vaspurakan і Tornavan
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Vaspurakan і Trebisonda
Trpatuniq
Trpatuniq (Terpatuniq) fou un districte de Vaspurakan, on va exercir el poder la família de nakharark dels Trpatuni o Terpatuni.
Veure Vaspurakan і Trpatuniq
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Veure Vaspurakan і Tuixpa
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Vaspurakan і Urmia
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Veure Vaspurakan і Van
Vanand
Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.
Veure Vaspurakan і Vanand
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Vaspurakan і Vaspurakan
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Veure Vaspurakan і Xaibànides
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Veure Vaspurakan і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Veure Vaspurakan і Yússuf ibn Abi-s-Saj
Zarehavan
Zarehavan foren tres ciutats de l'Armènia Sofene.
Veure Vaspurakan і Zarehavan
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Veure Vaspurakan і Ziyàrides
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Vaspurakan і 1022
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 1023
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 1040
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Vaspurakan і 13 de novembre
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Veure Vaspurakan і 15 d'abril
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Vaspurakan і 25 d'abril
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Vaspurakan і 27 de maig
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 700
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 705
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 754
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 791
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 807
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 849
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 850
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 858
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Veure Vaspurakan і 862
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 863
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 864
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 870
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 874
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Vaspurakan і 882
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 885
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Vaspurakan і 902
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 906
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 908
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 909
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 921
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 924
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vaspurakan і 931
També conegut com Alandrot, Asprakania, Baròspeda, Basorepida, Basprakabia, Llista de prínceps i reis del regne del Vaspurakan, Prínceps i reis de Vaspurakan, Prínceps i reis del regne del Vaspurakan, Regne del Vaspurakan.