SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 583 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ada Lovelace, Agapit Vallmitjana i Barbany, Aiguamoll, Aiora (barri de València), Ajuntament, Ajuntament de València, Al-Àndalus, Albal, Albalat dels Sorells, Albereda de València, Alboraia, Albors, Albuixec, Alcoi, Alexandre VI, Alfafar, Alfara del Patriarca, Alfons el Magnànim, Alfons XII d'Espanya, Algirós, Allipebre, Almàssera, Almodí de València, Amalia Juana María Fenollosa Peris, Amèrica, Antonia Gómez de Orga, Apicultura, Arrancapins, Arròs, Arsenio Martínez-Campos Antón, Ausiàs March, Autogovern, Òpera, Àgora (València), Àrab, Àrea Metropolitana de València, Balànsiya, Banys de l'Almirall, Barcelona, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Batalla de Paterna, Batalla de València, Batlle, Bétera, Benetússer, Benicalap, Benifaraig, Beniferri, ... Ampliar l'índex (533 més) » « Shrink índex

2. Comarques del País Valencià

Abd-al-Aziz al-Mansur

Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).

Veure València і Abd-al-Aziz al-Mansur

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.

Veure València і Acadèmia Valenciana de la Llengua

Ada Lovelace

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.

Veure València і Ada Lovelace

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Veure València і Agapit Vallmitjana i Barbany

Aiguamoll

Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.

Veure València і Aiguamoll

Aiora (barri de València)

Aiora és un barri de l'est de la ciutat de València inclòs al districte de Camins al Grau.

Veure València і Aiora (barri de València)

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Veure València і Ajuntament

Ajuntament de València

L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.

Veure València і Ajuntament de València

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure València і Al-Àndalus

Albal

Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.399 habitants (INE 2019).

Veure València і Albal

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Albalat dels Sorells

Albereda de València

L'Albereda és un passeig i avinguda de la ciutat de València que tradicionalment s'estén des dels Jardins del Real fins a la plaça de Saragossa, vorejant la riba nord del Jardí del Túria, antic llit del riu Túria al seu pas per la ciutat de València.

Veure València і Albereda de València

Alboraia

Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Alboraia

Albors

Albors és un barri de la ciutat de València que forma part del districte dels Camins al Grau, a l'est de la ciutat.

Veure València і Albors

Albuixec

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Albuixec

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure València і Alcoi

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Veure València і Alexandre VI

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Alfafar

Alfara del Patriarca

Alfara del Patriarca, Alfara de l'Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Alfara del Patriarca

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure València і Alfons el Magnànim

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure València і Alfons XII d'Espanya

Algirós

Algirós és un districte de la ciutat de València.

Veure València і Algirós

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Veure València і Allipebre

Almàssera

Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Almàssera

Almodí de València

L'edifici de l'Almodí se situa al carrer de l'Almodí núm.

Veure València і Almodí de València

Amalia Juana María Fenollosa Peris

Amalia Juana María Fenollosa Peris (Castelló de la Plana, 8 de febrer de 1825 - Barcelona, 1 de maig de 1869) fou una novel·lista i poetessa romàntica.

Veure València і Amalia Juana María Fenollosa Peris

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure València і Amèrica

Antonia Gómez de Orga

Antonia Gómez (València, 1715-1780), viuda de Orga i ama d'una de les impremtes més famoses de la ciutat de València al.

Veure València і Antonia Gómez de Orga

Apicultura

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.

Veure València і Apicultura

Arrancapins

Arrancapins és un barri de la ciutat de València situat al districte d'Extramurs, al sud-oest de la Ciutat Vella.

Veure València і Arrancapins

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Veure València і Arròs

Arsenio Martínez-Campos Antón

va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.

Veure València і Arsenio Martínez-Campos Antón

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure València і Ausiàs March

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Veure València і Autogovern

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Veure València і Òpera

Àgora (València)

L'Àgora, amb el pont de l'Assut de l'Or i la resta d'edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències al fons L'Àgora és un edifici situat al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Veure València і Àgora (València)

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Veure València і Àrab

Àrea Metropolitana de València

Barris de València LÀrea Metropolitana de València es troba en la costa central del País Valencià, a l'entorn de la seua ciutat principal: València.

Veure València і Àrea Metropolitana de València

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Veure València і Balànsiya

Banys de l'Almirall

Els Banys de l'Almirall és un edifici al barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de València proper al Palau de l'Almirall d'Aragó, d'arquitectura islàmica, construït en el i utilitzat fins al.

Veure València і Banys de l'Almirall

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure València і Barcelona

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Veure València і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

Batalla de Paterna

La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.

Veure València і Batalla de Paterna

Batalla de València

La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.

Veure València і Batalla de València

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Veure València і Batlle

Bétera

Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.

Veure València і Bétera

Benetússer

Benetússer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Benetússer

Benicalap

Benicalap és un districte de la ciutat de València, situat a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Veure València і Benicalap

Benifaraig

Benifaraig és una pedania del municipi de València, en plena Horta Nord, a 5 km de ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada.

Veure València і Benifaraig

Beniferri

Beniferri és una pedania de la ciutat de València del districte de Pobles de l'Oest que va ser un poble independent des de 1811 fins a 1872, moment en què va ser annexionat a València.

Veure València і Beniferri

Benimaclet

Benimaclet és el districte número 14 de la ciutat de València (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politècnica de València a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sud.

Veure València і Benimaclet

Benimàmet

Benimàmet és una pedania de València, inclosa en el barri dels Poblats de l'Oest, que limita pel nord i junt amb el camí vell de Llíria amb el municipi de Burjassot per mitjà dels carrers Dr.

Veure València і Benimàmet

Bernardino Landete Aragó

Bernardino Landete Aragó (València, 1879 - Madrid, 1968) fou un metge i científic valencià considerat el pioner de l'estomatologia espanyola i creador de la cirugia maxil·lofacial a Espanya.

Veure València і Bernardino Landete Aragó

Beteró

Beteró és un barri de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats Marítims de València, entre els barris del Cabanyal i l'Illa Perduda, i fitant amb la Vega Baixa.

Veure València і Beteró

Bioparc València

El Bioparc és l'actual zoo de València que subtitueix el zoo de Vivers des de la seua innauguració el 2008.

Veure València і Bioparc València

Bonifaci Ferrer

Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.

Veure València і Bonifaci Ferrer

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Bonrepòs i Mirambell

Borbotó

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.

Veure València і Borbotó

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Veure València і Bunyol (gastronomia)

Burjassot

Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Veure València і Burjassot

Cabanyal-Canyamelar

El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del, un barri mariner de la ciutat de València.

Veure València і Cabanyal-Canyamelar

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Veure València і Calixt III

Camí de Vera (barri de València)

Camí de Vera és un barri que pertany al districte de Benimaclet de la ciutat de València.

Veure València і Camí de Vera (barri de València)

Camí Fondo

Camí Fondo és un barri de la ciutat de València que pertany al districte dels Camins al Grau, a l'est de la ciutat.

Veure València і Camí Fondo

Camí reial

Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres.

Veure València і Camí reial

Camins al Grau

Camins al Grau és el nom que rep el districte número 12 de la ciutat de València (País Valencià).

Veure València і Camins al Grau

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Veure València і Camp de Túria

Campanar (València)

Campanar és un barri del districte homònim, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Veure València і Campanar (València)

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure València і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure València і Carlisme

Carpesa

Carpesa és un poble de València (antigament dit pedania), inclosa en el districte de Pobles del Nord.

Veure València і Carpesa

Carrer dels Cavallers

El carrer dels Cavallers és una via urbana històrica del centre de València.

Veure València і Carrer dels Cavallers

Carrer dels Sants Just i Pastor

El carrer de Sants Just i Pastor és una via urbana de l'est València, situada d'oest a est entre l'avinguda de Cardenal Benlloch i el carrer de la Serradora.

Veure València і Carrer dels Sants Just i Pastor

Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)

La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.

Veure València і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)

Casa-Museu de Blasco Ibáñez

La Casa museu Blasco Ibáñez és la denominació actual, després de la seua reedificació, de l'habitatge de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, que està situada en un extrem de la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, declarada Monument Historicoartístic i reconeguda com a Bé d'interès cultural (RI-51-0004451), amb el nom amb el qual és coneguda a València, Xalet de Vicente Blasco Ibáñez.

Veure València і Casa-Museu de Blasco Ibáñez

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Veure València і Castella

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure València і Castellà

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Catarroja

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Veure València і Catedral de València

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure València і Còrdova

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Veure València і Centre Arqueològic de l'Almoina

Centre Cultural la Beneficència

El Centre Cultural la Beneficència és un centre cultural situat a l'antiga casa de la Beneficència de la ciutat de València.

Veure València і Centre Cultural la Beneficència

Centre del Carme

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), dependent del Museu de Belles Arts de València, és un espai cultural ubicat a l'antic convent del Carme de la ciutat de València, seu del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Veure València і Centre del Carme

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Veure València і Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutat de l'Artista Faller

Imatge d'un taller faller a la Ciutat Fallera La Ciutat de l'Artista Faller o Ciutat Fallera és un barri de la ciutat de València integrat al districte de Benicalap, a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Veure València і Ciutat de l'Artista Faller

Ciutat de les Arts i les Ciències

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.

Veure València і Ciutat de les Arts i les Ciències

Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València)

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un barri de la ciutat de València inclòs al districte de Quatre Carreres.

Veure València і Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València)

Ciutat Jardí (barri de València)

Ciutat Jardí, més conegut com El Cedre és un barri de València, part del districte d'Algirós.

Veure València і Ciutat Jardí (barri de València)

Ciutat Universitària (barri de València)

La Ciutat Universitària és un barri de la ciutat de València inclòs al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Veure València і Ciutat Universitària (barri de València)

Ciutat Vella de València

La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.

Veure València і Ciutat Vella de València

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Veure València і Claustre

Clementina Ródenas i Villena

Clementina Ródenas Villena (Aiora, 1949) és una professora i política valenciana, fou alcaldessa de València (1989-1991) i presidenta de la Diputació de València (1991-1995).

Veure València і Clementina Ródenas i Villena

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Veure València і Clima

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Veure València і Clima mediterrani

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Veure València і Coalició Compromís

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Veure València і Colònia romana

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure València і Comerç

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure València і Compromís de Casp

Compromís per València

Joan Ribó, en campanya com a candidat a l'alcaldia de València per la Coalició Compromís: BLOC-Iniciativa-Verds. Compromís per València és el nom que rep la candidatura municipal a la ciutat de València de Compromís.

Veure València і Compromís per València

Comunitat de Regants

Les Comunitats de Regants son corporacions de dret públic que agrupen els regants i altres usuaris amb dret a utilitzar una determinada concessió d'aigües públiques, tant superficials com subterrànies, per a distribuir-la entre els seus components, que son els propietaris de terres i d'altres aprofitaments (domèstics, ramaders, industrials o hidroelèctrics) situats dins d'un àmbit geogràfic concret anomenat zona concessional.

Veure València і Comunitat de Regants

Concepción Aleixandre Ballester

Concepción Aleixandre Ballester (València, 25 de febrer de 1862 - 1952) fou una metgessa ginecòloga pionera i una gran treballadora per a la salut de les dones en els anys de final del i començament del.

Veure València і Concepción Aleixandre Ballester

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure València і Conreu

Consell del País Valencià

El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.

Veure València і Consell del País Valencià

Constantí Llombart

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu pseudònim de Constantí Llombart (Campanar, Ciutat de València, 8 de setembre de 1848 - 30 de març de 1893) fon un escriptor valencià i activista valencianista.

Veure València і Constantí Llombart

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Veure València і Convent de Sant Doménec (València)

Copa Amèrica de vela

Trofeu de la Copa Amèrica de vela Copa Amèrica de vela (que formalment també podem dir-li Copa de l'America, de l'anglès America's Cup) és una regata internacional de vela basada en un repte (en anglès challenge) i un acte notarial de transferència d'un obsequi (en anglès deed of gift).

Veure València і Copa Amèrica de vela

Cornucòpia

Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.

Veure València і Cornucòpia

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure València і Corona d'Aragó

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Veure València і Corts de Cadis

Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir

La cripta arqueològica de Sant Vicent Màrtir és als voltants de la seu de València, prop de la porta romànica, i al costat del conjunt arqueològic de l'Almoina.

Veure València і Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir

Cristina Piris López-Doriga

Cristina Piris López-Doriga (Santander, 20 de desembre de 1949 - València, 26 de desembre de 2003) fou una política i sindicalista valenciana.

Veure València і Cristina Piris López-Doriga

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Veure València і Damià Forment

Dècim Juni Brut Galaic

Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (en llatí Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia.

Veure València і Dècim Juni Brut Galaic

Decidix

Decidix és una federació valenciana de partits de tendència blavera formada l'any 2021 a partir de les formacions Poble Democràtic, Acció Nacionalista Valenciana i Avant, membres de les quals havien format l'espai L'Encontre l'any anterior.

Veure València і Decidix

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure València і Decrets de Nova Planta

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Veure València і Desamortitzacions espanyoles

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Veure València і Dictadura de Primo de Rivera

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Veure València і Dinastia almoràvit

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure València і Dinastia dels Habsburg

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure València і Dinastia Trastàmara

Dorotea i Margarita Joanes

Dorotea Joanes i Margarita Joanes (segle XVI - 1609) foren dues germanes pintores, filles de Joan de Joanes.

Veure València і Dorotea i Margarita Joanes

Drassanes del Grau

Les drassanes del Grau de la ciutat de València (L'Horta) situades a la plaça de Juan Antonio Benlliure, són unes drassanes construïdes en el en estil gòtic.

Veure València і Drassanes del Grau

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Veure València і Dreta Regional Valenciana

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Veure València і Ebre

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Veure València і Edetans

Edifici de Correus (València)

L'Edifici de Correus o Palau de correus i telègrafs de València és un edifici situat a la plaça de l'Ajuntament, va ser construït entre 1915 i 1922 i inaugurat l'any 1923, on es trobava en part l'antic barri de pescadors, quedant com a testimoni proper el carrer les Barques, va ser subvencionat pel govern de Maura per a la modernització dels serveis postals a Espanya.

Veure València і Edifici de Correus (València)

El Botànic

El Botànic és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Veure València і El Botànic

El Calvari (barri de València)

El Calvari és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Campanar, al nord-oest de la ciutat.

Veure València і El Calvari (barri de València)

El Carme (barri de València)

Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.

Veure València і El Carme (barri de València)

El Castellar-l'Oliveral

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta.

Veure València і El Castellar-l'Oliveral

El Forn d'Alcedo

El Forn d'Alcedo és un poble de l'Horta de València i barri de la ciutat de València, part del districte de Poblats del Sud entre la nova llera del riu Túria i l'Albufera de València.

Veure València і El Forn d'Alcedo

El Grau de València

El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.

Veure València і El Grau de València

El Mercat

Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Veure València і El Mercat

El Palmar (barri de València)

El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolten i en destaquen nombrosos restaurants.

Veure València і El Palmar (barri de València)

El Perellonet

El Perellonet és una pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló.

Veure València і El Perellonet

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і El Puig de Santa Maria

El Saler

Pinada de la platja del Saler i la mar Mediterrània al fons Vegetació típica de la Devesa, a prop del Saler El Saler és una pedania de la ciutat de València i forma part de la comarca nova de la Ciutat de València, si bé es considera tradicionalment com a part de la Ribera Baixa.

Veure València і El Saler

Eleccions municipals de València de 2023

Les eleccions municipals de València de 2023 se celebraren el diumenge 28 de maig de 2023.

Veure València і Eleccions municipals de València de 2023

Elena Just

fou una política i lliurepensadora valenciana.

Veure València і Elena Just

Els Orriols

Monestir de Sant Miquel dels Reis, situat en la punta septentrional del barri i separat d'aquest per l'avinguda dels Germans Machado Els Orriols o simplement Orriols és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat, fitant amb el municipi d'Alboraia a l'oest i amb els districtes valencians de Benimaclet a l'est, la Saïdia al sud i el barri de Torrefiel a l'oest.

Veure València і Els Orriols

Els viatges de Gulliver

Els viatges de Gulliver (títol complet: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735).

Veure València і Els viatges de Gulliver

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Veure València і Elx

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Veure València і Emirat de Balànsiya

Empar Navarro i Giner

Empar Navarro i Giner (València, 27 de novembre de 1900 - 24 de desembre de 1986) fou una mestra i política valenciana, renovadora pedagògica i impulsora d'una educació pública, laica i en català al País Valencià durant la Segona República.

Veure València і Empar Navarro i Giner

En Corts

En Corts és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Veure València і En Corts

Enclavament

Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.

Veure València і Enclavament

Enriqueta Agut Armer

Enriqueta Agut Armer (Castelló de la Plana, Plana Alta, 16 de setembre de 1912 - Mèxic, 22 de juny de 1998) fou una mestra feminista i republicana valenciana.

Veure València і Enriqueta Agut Armer

Escala i corda

Partida d'escala i corda a l'Eliana. L'escala i corda, o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, amb el raspall, que té pilotaires professionals.

Veure València і Escala i corda

Escons en Blanc

Escons en Blanc (EB) (en castellà: Escaños en Blanco, en basc: Aulki Zuriak, en gallec: Escanos en Branco), és un partit polític espanyol fundat el 2010 que deixa buits els escons que aconsegueix.

Veure València і Escons en Blanc

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure València і Escultura

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Veure València і Església de Sant Joan de l'Hospital

Església de Sant Joan del Mercat

L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.

Veure València і Església de Sant Joan del Mercat

Església de Sant Nicolau (València)

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.

Veure València і Església de Sant Nicolau (València)

Església de Santa Caterina (València)

1.

Veure València і Església de Santa Caterina (València)

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure València і Espanya

Esport

Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.

Veure València і Esport

Esquerra Republicana del País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.

Veure València і Esquerra Republicana del País Valencià

Estació d'Aiora

L'Estació d'Aiora, oficialment i en castellà Ayora, és una de les estacions del metro de València servint les línies 5 i 7.

Veure València і Estació d'Aiora

Estació del Nord (València)

L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.

Veure València і Estació del Nord (València)

Estadi Ciutat de València

LEstadi Ciutat de València és el camp on juga els seus partits el Llevant UE.

Veure València і Estadi Ciutat de València

Estadi de Mestalla

LEstadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia.

Veure València і Estadi de Mestalla

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Veure València і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure València і Estiu

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure València і Europa

Exposició Regional Valenciana del 1909

Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.

Veure València і Exposició Regional Valenciana del 1909

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Veure València і Expulsió dels moriscos

Extramurs

Extramurs és el nom que rep el districte número 3 de la ciutat de València.

Veure València і Extramurs

Faitanar

Faitanar és una pedania de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats del Sud.

Veure València і Faitanar

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').

Veure València і Falles

Favara (barri de València)

El barri de Favara és un barri de la ciutat de València inclòs al districte de Patraix, al sud-oest de la ciutat.

Veure València і Favara (barri de València)

Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.

Veure València і Fórmula 1

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure València і Felip V d'Espanya

Fernando Giner Grima

Fernando Giner Grima (València, 10 d'octubre de 1964) és un polític i economista valencià especialitzat en màrqueting estratègic, consultor d'empresa familiar i professor en diverses escoles de negocis.

Veure València і Fernando Giner Grima

Fernando Maria Bonilla-Musoles

Fernando Maria Bonilla-Musoles (València, 1944) és un obstetre i ginecòleg valencià.

Veure València і Fernando Maria Bonilla-Musoles

Fernando Miranda i Casellas

Fernando Miranda i Casellas (València, 1842 – Nova York, 9 de maig de 1925) va ser un escultor arquitectònic i il·lustrador valencià-americà.

Veure València і Fernando Miranda i Casellas

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Veure València і Ferran I de Lleó

Ferran Martínez Castellano

Ferran Martínez Castellano (València, 1942) és un polític valencià.

Veure València і Ferran Martínez Castellano

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Veure València і Ferran VII d'Espanya

Fira de València

Interior de Fira València La Fira Mostrari Internacional de València o Fira de València és una institució fundada el 1917 —la més antiga d'Espanya en actiu de manera continuada— i dedicada a l'organització de fires comercials.

Veure València і Fira de València

Florence Nightingale

Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

Veure València і Florence Nightingale

Foios

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Foios

Francesc Cuesta Gómez

Francesc Cuesta Gómez (València, 26 de maig de 1889-València 23 de maig del 1921) va ser un pianista, músic i compositor valencià.

Veure València і Francesc Cuesta Gómez

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure València і Francesc Eiximenis

Francesc Gil Gandia

Francesc Gil Gandia (València, 1932 - 2017) fou un canonge de la Catedral de València i destacat articulista a la premsa valenciana.

Veure València і Francesc Gil Gandia

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Veure València і Francesos

Francis Montesinos

Francisco Montesinos Gil (Francis Montesinos) (Lliria, València, 12 de desembre del 1950) és un dissenyador de moda valencià.

Veure València і Francis Montesinos

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure València і Francisco Franco Bahamonde

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure València і Franquisme

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Veure València і Front Popular (Espanya)

Frontó

El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.

Veure València і Frontó

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Veure València і Furs de València

Gaietà Ripoll i Pla

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.

Veure València і Gaietà Ripoll i Pla

Galotxa

La galotxa és una modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé siga natural o artificial, practicada majoritàriament a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de València, la Marina Alta i Baixa, la Ribera Alta i Baixa, i la Foia de Bunyol.

Veure València і Galotxa

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Veure València і Gener

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Veure València і Generalitat Valenciana

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Veure València і Germana de Foix

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure València і Gneu Pompeu Magne

Godella

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Godella

Golf de València

Mapa del Golf de València El Golf de València és un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la península Ibèrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins al d'Orpesa (Plana Alta).

Veure València і Golf de València

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Veure València і Gonçal Peris Sarrià

Gota freda

Una tempesta a Menorca el 2014. La gota freda, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada a nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyada de vent, llamps i calamarsa.

Veure València і Gota freda

Gran Premi d'Europa

El Gran Premi d'Europa és una carrera automobilística puntuable pel campionat de Fórmula 1 que s'ha anat disputant a diferents circuits europeus des del 1983.

Veure València і Gran Premi d'Europa

Gran Riuada de València

La gran riuada de València o col·loquialment, la gran riuà, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria.

Veure València і Gran Riuada de València

Gran Via (barri de València)

Gran Via és un barri de la ciutat de València, al districte de L'Eixample.

Veure València і Gran Via (barri de València)

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Veure València і Gregori Maians i Siscar

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Veure València і Guerra de la Unió

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure València і Guerra de Successió Espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure València і Guerra del Francès

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Veure València і Guerra dels Dos Peres

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure València і Hivern

Horta Nord

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.

Veure València і Horta Nord

Horta Oest

L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).

Veure València і Horta Oest

Horta Sud

L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.

Veure València і Horta Sud

Ignasi Pinazo i Camarlench

Ignacio Pinazo i Camarlenc, en valencià Ignasi Pinazo i Camarlenc (València, 11 de gener de 1849—Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser un pintor valencià.

Veure València і Ignasi Pinazo i Camarlench

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure València і Imperi Romà

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure València і Indústria

Indústria sedera de València

La indústria sedera de València ha estat des del al XVIII la més puixant de la ciutat.

Veure València і Indústria sedera de València

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Veure València і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

Institut Valencià d'Art Modern

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià.

Veure València і Institut Valencià d'Art Modern

Isabel de Villena

Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.

Veure València і Isabel de Villena

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure València і Isabel II d'Espanya

Isabel Rey

Isabel Rey (València, 1965?) és una soprano valenciana.

Veure València і Isabel Rey

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure València і Islam

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure València і Itàlia

Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jaime Milans del Bosch (Madrid, 8 de juny de 1915 – Madrid, 26 de juliol de 1997) fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el Cop d'estat del 23 de febrer de 1981.

Veure València і Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Veure València і Jardí botànic

Jardí del Túria

Verdor al Jardí del Túria Bosc al Jardí del Túria, amb el Palau de la Música al fons. Vista aèria de la ciutat, amb el Jardí a l'esquerra i la nova llera a la dreta. El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València.

Veure València і Jardí del Túria

Jardins del Real

Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.

Veure València і Jardins del Real

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure València і Jaume el Conqueridor

Jaume Roig

Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.

Veure València і Jaume Roig

Jaume Roig (barri de València)

Jaume Roig és un barri de la ciutat de València de només 0,191 km² d'extensió que pertany al districte del Pla del Real, amb una població el 2009 de 6.750 habitants.

Veure València і Jaume Roig (barri de València)

Jerònima Galés

Felipa Jerònima Galés (? - València, octubre de 1587) fou una destacada impressora del, activa a la ciutat de València.

Veure València і Jerònima Galés

Jesús (València)

Jesús és el nom que rep el districte número 9 de la ciutat de València (País Valencià).

Veure València і Jesús (València)

Joan de Joanes

''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.

Veure València і Joan de Joanes

Joan Lerma i Blasco

és un polític valencià que fou el segon president de la Generalitat Valenciana, el primer elegit democràticament.

Veure València і Joan Lerma i Blasco

Joan Ribó i Canut

Joan Ribó i Canut (Manresa, 17 de setembre de 1947) és un polític valencià.

Veure València і Joan Ribó i Canut

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Veure València і Joan Roís de Corella

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Veure València і Joanot Martorell

Joaquim Gil

va ser un sacerdot, tenor i músic valencià.

Veure València і Joaquim Gil

Joaquim Sorolla i Bastida

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) fou un pintorNavarro (1999), p. 166 i artista gràfic valencià.

Veure València і Joaquim Sorolla i Bastida

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Veure València і Jonathan Swift

Jordi Sevilla Segura

Jordi Sevilla Segura (València, País Valencià 1956) és un polític valencià, que fou Ministre d'Administracions Públiques durant la VIII Legislatura.

Veure València і Jordi Sevilla Segura

Josefina Landete Aragó

Josefina Landete Aragó (València, 1885 - 2 de novembre de 1969), fou una mestra, llicenciada en medicina i odontologia, essent la primera dona espanyola a obtenir el títol d'odontòloga.

Veure València і Josefina Landete Aragó

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Veure València і Josep de Natzaret

Juan José Millás

Juan José Millás (València, L'Horta, 1946) és un escriptor i periodista valencià.

Veure València і Juan José Millás

L'Amistat (barri de València)

L'Amistat és un barri de l'est de València que forma part del districte d'Algirós.

Veure València і L'Amistat (barri de València)

L'Eixample (València)

L'Eixample és el nom que rep el districte número 2 de la ciutat de València.

Veure València і L'Eixample (València)

L'Exposició (barri de València)

Jardí de Monfort L'Exposició és un barri de la ciutat de València que forma part del districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Veure València і L'Exposició (barri de València)

L'Hemisfèric

L'hemisfèric L'Hemisfèric és un planetari i cinema IMAX de la ciutat de València que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Veure València і L'Hemisfèric

L'Hort de Senabre

L'Hort de Senabre és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de Jesús.

Veure València і L'Hort de Senabre

L'Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Veure València і L'Horta de València

L'Illa Perduda

L'Illa Perduda és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte d'Algirós.

Veure València і L'Illa Perduda

L'Oceanogràfic de València

Lleó marí sud-americà a L'Oceanogràfic. L'Oceanogràfic és un aquari públic i un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València.

Veure València і L'Oceanogràfic de València

L'Olivereta

Hospital General Universitari L'Olivereta és el districte seté de la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.

Veure València і L'Olivereta

L'Umbracle

L'Umbracle és un jardí públic urbà que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències a la ciutat de València.

Veure València і L'Umbracle

La Bega Baixa

El barri de La Bega Baixa (o La Vega Baixa, o Barri de Sant Josep) és un dels barris més menuts de la ciutat de València amb una superfície de 0,194 km², que pertany al districte d'Algirós al nord-est de la ciutat.

Veure València і La Bega Baixa

La Carrasca

La Carrasca és un barri de la ciutat de València que pertany al districte d'Algirós, al nord-est de la ciutat.

Veure València і La Carrasca

La Creu Coberta

La Creu Coberta és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Jesús, al sud de la ciutat.

Veure València і La Creu Coberta

La Creu del Grau

La Creu del Grau és el nom d'un barri de l'est de la ciutat de València inclòs dins el districte de Camins al Grau.

Veure València і La Creu del Grau

La Fonteta de Sant Lluís

La Fonteta de Sant Lluís, anomenada així segons la tradició valenciana d'aplicar diminutius a coses estimades, és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri del sud València, part del districte de Quatre Carreres, situat a l'extraradi d'aquesta i delimitat per l'autopista del Saler, la Ronda Sud al nord i l'avinguda d'Ausiàs March a l'oest.

Veure València і La Fonteta de Sant Lluís

La Fontsanta

La Fontsanta és un barri de la ciutat de València, part del districte de l'Olivereta, a l'extrem occidental de la ciutat.

Veure València і La Fontsanta

La Llum

La Llum és un barri de la ciutat de València, part del districte de l'Olivereta, a l'extrem occidental de la ciutat.

Veure València і La Llum

La Malva-rosa

la Casa-Museu Vicente Blasco Ibáñez es troba al barri, mirant al mar. La Malva-rosa és un barri marítim de la ciutat de València, que es denomina així per la planta d'igual nom que antigament poblava aquesta zona.

Veure València і La Malva-rosa

La Petxina

La Petxina és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València, al País Valencià.

Veure València і La Petxina

La Punta (València)

La Punta és el barri que ocupa la part de l'Horta de València.

Veure València і La Punta (València)

La Raïosa

La Raïosa és un barri de la ciutat de València, situat al sud, al districte de Jesús.

Veure València і La Raïosa

La Roqueta (barri de València)

La Roqueta és un barri pertanyent al districte d'Extramurs de la ciutat de València.

Veure València і La Roqueta (barri de València)

La Saïdia

La Saïdia és un districte de València, situat al nord de la Ciutat Vella, i s'estén des del marge esquerre del riu Túria fins a l'avinguda del Dr. Peset Aleixandre.

Veure València і La Saïdia

La Seu (barri de València)

La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Veure València і La Seu (barri de València)

La Torre (València)

La Torre és una pedania de la ciutat de València constituïda com a barri dins del districte de Pobles del Sud.

Veure València і La Torre (València)

La Xerea

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Veure València і La Xerea

Les Cases de Bàrcena

Les Cases de Bàrcena és una pedania de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Veure València і Les Cases de Bàrcena

Les Tendetes

Les Tendetes és un barri de la ciutat de València, al districte de Campanar.

Veure València і Les Tendetes

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Veure València і Levante-EMV

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure València і Literatura

Llargues

El joc a ratlles, o simplement llargues, és una modalitat de pilota valenciana a l'aire jugada en el carrer i on es permet només un bot.

Veure València і Llargues

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure València і Llatí

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Veure València і Llíria

Llevant espanyol

El llevant d'Espanya excloent la província interior de Lleida. Llevant és un terme de geografia que fa referència a l'orient d'un país o regió.

Veure València і Llevant espanyol

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Veure València і Llibre del Repartiment

Llista de festes declarades d'interès turístic

Aquesta llista detalla les festes declarades d'interès turístic o patrimoni de la humanitat de Catalunya, el País Valencià i resta de món.

Veure València і Llista de festes declarades d'interès turístic

Llista de municipis d'Espanya per població

A l'estat espanyol hi ha 8.119 municipis, repartits en cinquanta províncies, Ceuta i Melilla, amb les dades de població recollides per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya.

Veure València і Llista de municipis d'Espanya per població

Llista de ponts de la ciutat de València

Ponts.

Veure València і Llista de ponts de la ciutat de València

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Veure València і Llotja de la Seda

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure València і Lluís Dalmau

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Veure València і Lluís XVI de França

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.

Veure València і Lo Rat Penat

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Veure València і Louis Gabriel Suchet

Lucía Sánchez Saornil

Lucía Sánchez Saornil (Madrid, 13 de desembre de 1895-València, 2 de juny de 1970) fou una poeta, militant anarquista i feminista espanyola.

Veure València і Lucía Sánchez Saornil

Malilla

Malilla és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Veure València і Malilla

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Veure València і Manuel Sanchis i Guarner

Manuela Solís i Claràs

Manuela Solís i Claràs (València, 27 de juny de 1862 - València, 1910) fou una metgessa, ginecòloga valenciana i la primera dona que obtingué la llicenciatura en medicina a la Universitat de València.

Veure València і Manuela Solís i Claràs

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure València і Mar Mediterrània

Marató de València

La marató de València, també anomenada Marató València Trinidad Alfonso EDP, és una carrera a peu de 42,195 quilòmetres.

Veure València і Marató de València

María Cambrils Sendra

María Cambrils Sendra (El Poble Nou de la Mar, 1878 - Pego, 22 de desembre de 1939) va ser una escriptora i feminista socialista valenciana.

Veure València і María Cambrils Sendra

María José Català Verdet

és una política valenciana, alcaldessa de València des del juny de 2023.

Veure València і María José Català Verdet

María Teresa Fernández de la Vega Sanz

María Teresa Fernández de la Vega Sanz (València 1949) és una advocada, professora universitària i política valenciana.

Veure València і María Teresa Fernández de la Vega Sanz

Margarida Borràs

Margarida Borràs (Mallorca, segle XV - València, 28 de juliol de 1460) va ser una dona transgènere valenciana.

Veure València і Margarida Borràs

Maria Josep Colomer i Luque

Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona, 31 de març de 1913 - Surrey, Anglaterra, 25 de maig de 2004), més coneguda com a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya.

Veure València і Maria Josep Colomer i Luque

Marià Benlliure i Gil

Marià Benlliure i Gil (València, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valencià.

Veure València і Marià Benlliure i Gil

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Veure València і Marie Curie

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure València і Martí l'Humà

Marxalenes

Marxalenes és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de La Saïdia.

Veure València і Marxalenes

Massalfassar

Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Massalfassar

Massamagrell

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Massamagrell

Massanassa

Massanassa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Massanassa

Massarrojos

Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Veure València і Massarrojos

Matilde Salvador i Segarra

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007) fou una compositora i pintora valenciana.

Veure València і Matilde Salvador i Segarra

Mauella

Mauella és un poble de l'Horta i des del 1891, un enclavament annexat del terme de València, part del districte dels Poblats del Nord.

Veure València і Mauella

Meliana

Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Meliana

Mercat Central (València)

Plànol de mercat Central El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, que feu el palau de la Música Catalana i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.

Veure València і Mercat Central (València)

Mercat de Colom

Façana i part de la coberta del Mercat de Colom El Mercat de Colom és un edifici d'estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i hui dotat de botigues i restaurants de luxe.

Veure València і Mercat de Colom

Mestalla (barri de València)

Mestalla és un barri de la ciutat de València que pertany al districte del Pla del Real, a l'est de la ciutat.

Veure València і Mestalla (barri de València)

Metrovalència

Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Veure València і Metrovalència

Micalet

El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Veure València і Micalet

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Mislata

Mitja Marató de València

La Mitja Marató de València, també anomenat Mitja Marató de València Trinidad Alfonso, és una cursa a peu de 21.097 m que se celebra a València cada any des de 1991, encara que va ser en 2006 quan va adoptar definitivament aquesta distància.

Veure València і Mitja Marató de València

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Veure València і Mocadorada

Montcada (Horta Nord)

Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Montcada (Horta Nord)

Montolivet (barri de València)

Montolivet és un barri de València, pertanyent al districte de Quatre Carreres.

Veure València і Montolivet (barri de València)

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Veure València і Moriscos

Morvedre (barri de València)

El barri de Morvedre és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Veure València і Morvedre (barri de València)

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Veure València і Muralla àrab de València

Muralla medieval de València

Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.

Veure València і Muralla medieval de València

Museros

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Museros

Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.

Veure València і Museu de Belles Arts de València

Museu de les Ciències Príncep Felip

El Museu de les Ciències, abans anomenat Museu de les Ciències Princep Felip, és un museu de continguts científics, tecnològics i mediambientals amb una vocació didàctica que es troba al complex de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de la ciutat de València.

Veure València і Museu de les Ciències Príncep Felip

Museu de Prehistòria de València

El Museu de Prehistòria de València és un museu de la ciutat de València que exposa materials arqueològics que cobreixen des del període paleolític fins a l'època visigoda.

Veure València і Museu de Prehistòria de València

Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí»

El Museu de Ceràmica de València o Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí» alberga diverses col·leccions de peces ceràmiques d'arreu de València, Espanya, Europa i Xina, a banda d'altres col·leccions d'arts sumptuàries, tot això dins el marc excepcional del Palau del Marqués de Dosaigües.

Veure València і Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí»

Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València.

Veure València і Museu Valencià d'Etnologia

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.

Veure València і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure València і Musulmà

Na Rovella

Na Rovella és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres al sud-est de la ciutat.

Veure València і Na Rovella

Nacho Duato

Juan Ignacio Duato Bàrcia, més conegut com a Nacho Duato i nascut a València el 8 de gener de 1957, és un ballarí i coreògraf de dansa moderna, que a més va ser director artístic de la Compañía Nacional de Danza d'Espanya durant vint anys, des del 1990 fins al 2010, quan va ser substituït pel ballarí clàssic José Carlos Martínez.

Veure València і Nacho Duato

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure València і Napoleó Bonaparte

Natzaret (barri de València)

Natzaret és un poble de l'Horta de València que es constitueix en l'actualitat com un barri de València (Espanya), part del districte dels Poblats Marítims, tot i que l'orografia d'aquest barri el manté aïllat del nucli urbà, la qual cosa significa que no s'ha perdut l'aspecte de poble: limita al nord amb l’històric llit del Túria i El Grau, a l’est amb el port i el mar Mediterrani, al sud amb el nou llit del Túria i Pinedo, i a l’oest amb el barri de La Punta, en el districte de Quatre Carreres.

Veure València і Natzaret (barri de València)

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Veure València і Nit de Sant Joan

Nou Moles

Nou Moles és un barri de la ciutat de València, situat a l'oest, al districte de l'Olivereta.

Veure València і Nou Moles

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure València і Oceà Atlàntic

Olimpia Arozena Torres

Olimpia Arozena Torres (San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 19 de juliol de 1902 - València, 1 de desembre de 1971) va ser una de les primeres dones que van accedir a estudiar a la Universitat de València i primera professora que va tenir aquesta institució.

Veure València і Olimpia Arozena Torres

Ortifus

Ninotet d'Ortifus a la Falla Guillem de Castro-Lepanto de 2015.Antoni Ortiz i Fuster, més conegut com a Ortifus, (València, 15 de març de 1948) és un humorista gràfic valencià.

Veure València і Ortifus

Orxata

Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.

Veure València і Orxata

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure València і País Valencià

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Veure València і Paella d'arròs

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Paiporta

Palau de Benicarló

El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.

Veure València і Palau de Benicarló

Palau de Congressos de València

El Palau de Congressos de València és un edifici multi-funcional de la Ciutat de València, pensat especialment per la realització de grans congressos.

Veure València і Palau de Congressos de València

Palau de Justícia de València

El Palau de Justícia de València és un edifici situat al barri de Sant Francesc de València, una de les millors mostres d'arquitectura neoclàssica en la ciutat.

Veure València і Palau de Justícia de València

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Veure València і Palau de la Generalitat Valenciana

Palau de la Música de València

El Palau de la Música de València és un edifici de la ciutat de València situat a l'antic cau del Riu Túria.

Veure València і Palau de la Música de València

Palau de les Arts Reina Sofia

L'edifici amb l'aspecte actual, després de la retirada o caiguda de gairebé tota la coberta. Palau de les Arts El Palau de les Arts, també conegut com a Palau de les Arts Reina Sofia, és el teatre de l'òpera de València i seu de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.

Veure València і Palau de les Arts Reina Sofia

Palau del Marqués de Campo

Vista aèria del Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel Pati interior El Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel se situa en la plaça de l'Arquebisbe n. 3 de la ciutat de València.

Veure València і Palau del Marqués de Campo

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Veure València і Palau del Real

Palauet d'Aiora

El palauet d'Ayora i el seu jardí anomenat Jardí d'Ayora, és un conjunt arquitectònic situat entre el carrer dels Sants Just i Pastor i el carrer de Jeroni de Monsoriu, al barri d'Ayora, i fitant amb el barri d'Algirós, a la ciutat de València.

Veure València і Palauet d'Aiora

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure València і Papa

Parc Central de València

El Parc Central de València és un espai verd situat al centre de la ciutat de València, al sud de l'Estació del Nord i vora el barri de Russafa.

Veure València і Parc Central de València

Parc de Capçalera

Vista del parc des de tossal-mirador, on s'observa el pont del Bioparc i el llac El riu Túria al seu pas per l'assut Dades del contacte i horari.

Veure València і Parc de Capçalera

Parc Gulliver

Dades del contacte i horari.

Veure València і Parc Gulliver

Parc Natural de l'Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).

Veure València і Parc Natural de l'Albufera de València

Parterre

Versalles. En el costat esquerre de la imatge un parterre completament simètric en Waddesdon Manor, Anglaterra. Un parterre és un disseny de ''jardí formal'', un jardí a nivell de la superfície del terreny que consisteix a plantar jaços de flors o d'herbes delimitats per parterres de plantes perennes o per pedres afilades acoblades fermament formant una tanca de protecció dels jaços florals interiors, i passejos o sendes de grava disposades amb un disseny generalment simètric.

Veure València і Parterre

Partit Animalista Amb el Medi Ambient

El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (en castellà Partido Animalista Con el Medio Ambiente) (PACMA, anteriorment anomenat Partit Animalista Contra el Maltractament Animal i Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) és un partit polític espanyol pels drets dels animals.

Veure València і Partit Animalista Amb el Medi Ambient

Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castellà Partido Comunista de los Pueblos de España) és un partit comunista marxista-leninista en l'àmbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrés d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusió del Partido Comunista de España-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperación del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperación y Unificación del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.

Veure València і Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Veure València і Partit Popular de la Comunitat Valenciana

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Veure València і Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Paterna

Pati de l'Ambaixador Vich

Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.

Veure València і Pati de l'Ambaixador Vich

Patraix (districte de València)

Interpretació artística de l'antic escut municipal de Patraix a partir dels segells conservats en l'Arxiu Municipal de València. Creació artística a càrrec d'Óscar Hernández Suárez. Església del cor de Jesús de Patraix Patraix és el districte 8 i també un barri de la ciutat de València, que inclou, a més de Patraix, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara.

Veure València і Patraix (districte de València)

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (també anomenada Llista Representativa del Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat) de la UNESCO és una dels tres llistes (vegeu el text de la Convenció) que tenen com a objectiu garantir la millor visió del patrimoni cultural immaterial de diverses cultures del planeta i donar consciència de la seva importància.

Veure València і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Veure València і Patrimoni de la Humanitat

Paz Azzati Cutanda

Paz Azzati Cutanda (València, 27 de juny de 1917 - 12 d'agost de 1995) fou una política valenciana, que va militar al Partit Comunista d'Espanya.

Veure València і Paz Azzati Cutanda

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure València і Península Ibèrica

Penya-roja (barri de València)

Penya-Roja és un barri de València situat a l'est de la ciutat, dins el districte de Camins al Grau.

Veure València і Penya-roja (barri de València)

Per Un Món Més Just

Per Un Món Més Just (PUM+J) és un partit polític espanyol d'àmbit estatal, creat el 2004, i que segons els seus estatuts, el seu objectiu principal és l'erradicació de la pobresa i la consecució de la igualtat en el món.

Veure València і Per Un Món Més Just

Pere Maria Orts i Bosch

Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) va ser un historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià.

Veure València і Pere Maria Orts i Bosch

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Veure València і Pesseta

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure València і Pesta Negra

Picanya

L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat.

Veure València і Picanya

Pilar Lima Gozálvez

María Pilar Lima Gozálvez (València, 21 de novembre de 1977) és una activista social i política valenciana, secretària general de Podem Comunitat Valenciana (Podem CV) des de juny de 2020 i portaveu a les Corts Valencianes d'Unides Podem des de gener de 2021.

Veure València і Pilar Lima Gozálvez

Pilar Soler i Miquel

Pilar Soler i Miquel (Bunyol, Foia de Bunyol, 1914 - València, 2006) fou una socialista i feminista valenciana.

Veure València і Pilar Soler i Miquel

Pilota

Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.

Veure València і Pilota

Pilota a mà

Partit de pilota valenciana a Benidorm. Partit de pilota basca (pintura a l'oli). El joc de pilota recull al conjunt de jocs reglamentats que, arreu del món, es disputen amb una pilota.

Veure València і Pilota a mà

Pilota a raspall

Partida de raspall a La Llosa de Ranes El raspall (raspot o raspallot) és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota.

Veure València і Pilota a raspall

Pilota basca

Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.

Veure València і Pilota basca

Pilota valenciana

Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.

Veure València і Pilota valenciana

Pinedo

Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.

Veure València і Pinedo

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Veure València і Pintura

Pla del Real

El Pla del Real és un districte de la ciutat de València.

Veure València і Pla del Real

Pla del Remei (barri de València)

El Pla del Remei és un barri pertanyent al districte de l'Eixample de la ciutat de València.

Veure València і Pla del Remei (barri de València)

Plaça d'Alfons el Magnànim

Agapit Vallmitjana) a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València La plaça d'Alfons el Magnànim, també coneguda com El Parterre és una plaça de la ciutat de València situada a la fita entre els barris de Sant Francesc i la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Veure València і Plaça d'Alfons el Magnànim

Plaça de l'Ajuntament

Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra. Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament. Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004 Placa amb el nom actual. La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València.

Veure València і Plaça de l'Ajuntament

Plaça del Mercat (València)

Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.

Veure València і Plaça del Mercat (València)

Plaça Redona

La plaça Redona, també anomenada plaça del Clot, és una plaça situada al barri del Mercat, a la ciutat vella de València, al bell mig del triangle format per la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l'Ajuntament.

Veure València і Plaça Redona

Platja de la Malva-rosa

La platja de la Malva-rosa és una platja urbana de València.

Veure València і Platja de la Malva-rosa

Poblats Marítims

Els Poblats Marítims és el nom que rep el districte número 11 de la ciutat de València.

Veure València і Poblats Marítims

Poble Nou (barri de València)

El Poble Nou és una pedania de la Ciutat de València que pertany al districte dels Poblats del Nord.

Veure València і Poble Nou (barri de València)

Pobles de l'Oest

Els Pobles de l'Oest, també coneguts com a Poblats de l'Oest és el nom que rep el districte número 18 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Veure València і Pobles de l'Oest

Pobles del Nord

Els Pobles del Nord, també coneguts com a Poblats del Nord, és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià).

Veure València і Pobles del Nord

Pobles del Sud (València)

Els Pobles del Sud, també coneguts com a Poblats del Sud, és el districte número 19 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Veure València і Pobles del Sud (València)

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Veure València і Pont

Pont d'Ademús

El pont d'Ademús o pont de les Glòries Valencianes és un pont de la ciutat de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Botànic i de la Petxina amb els de Tendetes i de Campanar.

Veure València і Pont d'Ademús

Pont d'Aragó

El pont, fotografiat des del Jardí del Túria. El Pont d'Aragó és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i Albors amb els del Pla del Remei i de Gran Via.

Veure València і Pont d'Aragó

Pont de Campanar

El pont de Campanar és un pont de València, construït entre 1932 i 1937, creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Sant Pau i Campanar amb el de Nou Moles i la Petxina.

Veure València і Pont de Campanar

Pont de Fusta

Pont de Fusta per a vianants fins a la seua reconversió l'any 2012. El pont de Fusta és una passarel·la per a vianants de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria, antic llit del riu Túria fins a la Gran Riuada de València de 1957.

Veure València і Pont de Fusta

Pont de l'Assut de l'Or

Vista del pont el dia de la inauguració. El pont de l'Assut de l'Or o pont de la Serradora és un pont de València que creua la vella llera del riu Túria, situat gairebé al final del Jardí de Túria, just a l'est del Museu de les Ciències i a l'oest de l'Àgora, totes tres construccions de l'arquitecte valencià, Santiago Calatrava.

Veure València і Pont de l'Assut de l'Or

Pont de l'Àngel Custodi

El pont de l'Àngel Custodi és un pont de la ciutat de València que creua l'antic llit del riu Túria i connecta l'avinguda de Peris i Valero amb el carrer d'Eduard Boscà, unint així l'antic camí de Trànsits.

Veure València і Pont de l'Àngel Custodi

Pont de l'Exposició

El Pont de l'Exposició, també conegut popularment com a Pont de Calatrava o de la Peineta, travessa el Jardí del Túria entre el passeig de la Ciutadella i el passeig de l'Albereda, a la ciutat de València.

Veure València і Pont de l'Exposició

Pont de la Mar

Pont de la Mar, vist des del marge sud del riu El pont de la Mar o pont del Mar és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i el Pla del Remei.

Veure València і Pont de la Mar

Pont de la Trinitat

El pont de la Trinitat és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de la Seu, de la Xerea i de la Trinitat.

Veure València і Pont de la Trinitat

Pont de les Arts

El pont de les Arts és un pont de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Tendetes amb el del Carme i del Botànic.

Veure València і Pont de les Arts

Pont de les Drassanes

Pont de les Drassanes El pont de les Drassanes o pont de Natzaret és un pont de València que travessa el riu Túria i connecta el barri de Natzaret i el camí de Moreres amb el Grau.

Veure València і Pont de les Drassanes

Pont de les Flors

El Pont de les Flors travessa el Jardí del Túria a la ciutat de València i admet el trànsit tant motoritzat com de vianants.

Veure València і Pont de les Flors

Pont de Montolivet

El pont de Montolivet és un pont de la ciutat de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de la Penya-roja amb els de Montolivet i de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Veure València і Pont de Montolivet

Pont de Sant Josep

El portal Nou o de Sant Josep al final del pont de Sant Josep, en una fotografia de Claude Marie Ferrier, d'aproximadament 1860 El pont de Sant Josep és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris del Carme i Marxalenes.

Veure València і Pont de Sant Josep

Pont del Nou d'Octubre

El pont del Nou d'Octubre és un pont de València que creua el Jardí de Túria i connecta el barri de Sant Pau amb el de Nou Moles i Soternes i el municipi veí de Mislata.

Veure València і Pont del Nou d'Octubre

Pont del Real

El pont del Real és un pont de València que creua el riu Túria i connecta el barri de l'Exposició amb el de la Xerea.

Veure València і Pont del Real

Pont del Regne de València

Pont del Regne de València, vist des de l'Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March. El Pont del Regne de València està ubicat a la ciutat de València, i comunica dos grans vies: les avingudes Regne de València i França.

Veure València і Pont del Regne de València

Pont dels Serrans

Vista de les torres dels Serrans des del '''pont de Serrans''' abans de ser habilitat per a vianants El pont de Serrans o dels Serrans és un pont, actualment, per a vianants http://www.levante-emv.com/valencia/2012/02/20/peatones-aduenan-puente-serranos/882870.html de la ciutat de València que creua l'antic llit del riu Túria, que travessava la ciutat d'oest a est fins a la seua desembocadura al mar Mediterrani junt al port de València.

Veure València і Pont dels Serrans

Port de València

El Port de València (oficialment Autoritat Portuària de València o Valenciaport) es troba a l'est de la ciutat de València limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del Túria Pla Sud i la platja de Pinedo.

Veure València і Port de València

Porta de Quart

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.

Veure València і Porta de Quart

Porta dels Serrans

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.

Veure València і Porta dels Serrans

Portal de la Valldigna

El Portal de la Valldigna és un portal del 1400 que separava la ciutat cristiana de la moreria de València.

Veure València і Portal de la Valldigna

Presentación Sáez de Descatllar

Presentación «Presen» Sáez de Descatllar (València, l'Horta, 21 de novembre de 1932 - 27 d'abril de 2003) fon una psicòloga clínica i filòsofa que exercí com a mestra i activista valenciana, especialment vinculada a l'àmbit universitari i penintenciari, que va esdevenir figura cabdal i màxim exponent del feminisme al País Valencià a les darreries del.

Veure València і Presentación Sáez de Descatllar

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure València і Primavera

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Veure València і Primera República Espanyola

Província de València

La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.

Veure València і Província de València

Quart de Poblet

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Quart de Poblet

Quatre Carreres

Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de València (País Valencià).

Veure València і Quatre Carreres

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure València і Quilòmetre

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Veure València і Quint Sertori

Rajola de València

Taulells del palau de Sintra Un taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.

Veure València і Rajola de València

Rascanya

Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).

Veure València і Rascanya

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Veure València і Regadiu

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure València і Regne de Castella

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure València і Regne de València

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Veure València і Rei Carnestoltes

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Veure València і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure València і Renaixença

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Veure València і Republicanisme espanyol

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Veure València і Revolta de les Germanies

Ribera Baixa

La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.

Veure València і Ribera Baixa

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Veure València і Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Pérez Casado

Ricard Pérez Casado (València, 27 d'octubre de 1945) és un economista i polític valencià.

Veure València і Ricard Pérez Casado

Rita Barberà Nolla

Rita Barberà Nolla (València, 16 de juliol de 1948 – Madrid, 23 de novembre de 2016) fou una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana entre 1983 i 2015.

Veure València і Rita Barberà Nolla

Rita Mas

Rita Mas (València, 1865 - segle XX) fou una activista popular valenciana.

Veure València і Rita Mas

Rocafort

Rocafort és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Rocafort

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Veure València і Rodrigo Díaz de Vivar

Rosa Estruch Espinós

Rosa Estruch Espinós (San Juan de la Frontera, Argentina, 1915- València, 27 de juny de 1978), fou una mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de la ciutat de Vilallonga, a la comarca de la Safor.

Veure València і Rosa Estruch Espinós

Rosalind Franklin

fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.

Veure València і Rosalind Franklin

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Veure València і Russafa

Safranar

Safranar és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de Patraix.

Veure València і Safranar

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Veure València і Sagunt

Sandra Gómez López

Sandra Gómez López (València, 1985) és una política socialista i advocada valenciana, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de València des d'agost de 2016, al govern de Joan Ribó.

Veure València і Sandra Gómez López

Sant Antoni (barri de València)

Sant Antoni és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Veure València і Sant Antoni (barri de València)

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Veure València і Sant Francesc (barri de València)

Sant Isidre (barri de València)

Sant Isidre és un barri de València.

Veure València і Sant Isidre (barri de València)

Sant Llorenç (barri de València)

Sant Llorenç és un barri de la ciutat de València, part del districte de Rascanya, a l'extrem nord de la ciutat.

Veure València і Sant Llorenç (barri de València)

Sant Marcel·lí (barri de València)

Sant Marcel·lí, és un barri de València, part del districte de Jesús, a l'extrem sud de la ciutat.

Veure València і Sant Marcel·lí (barri de València)

Sant Pau (barri de València)

Sant Pau és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Campanar, a l'extrem nord-oest de la ciutat.

Veure València і Sant Pau (barri de València)

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Veure València і Sant Vicent Ferrer

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Veure València і Santiago Calatrava Valls

Santiago Grisolía García

Santiago Grisolía García (València, 6 de gener de 1923 - València, 4 d'agost de 2022) va ser un bioquímic valencià, nomenat Marqués de Grisolía en 2014.

Veure València і Santiago Grisolía García

Séquia de Favara

La Séquia de Favara és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Veure València і Séquia de Favara

Séquia de Mestalla

La Séquia de Mestalla és una de les vuit séquies de l'Horta de València que són sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Veure València і Séquia de Mestalla

Séquia de Mislata

La Séquia de Mislata és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Veure València і Séquia de Mislata

Séquia de Rascanya

La séquia de Rascanya és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Veure València і Séquia de Rascanya

Séquia de Rovella

La Séquia de Rovella és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Veure València і Séquia de Rovella

Séquia de Tormos

La Séquia de Tormos és una de les vuit séquies de l'Horta de València que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de la ciutat de València (País Valencià).

Veure València і Séquia de Tormos

Séquia Reial de Montcada

La Reial Séquia de Montcada és un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes.

Veure València і Séquia Reial de Montcada

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Veure València і Sector primari

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Veure València і Sector terciari

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Sedaví

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.

Veure València і Segle d'or valencià

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Veure València і Segle III

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Veure València і Segle XIV

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Veure València і Segle XIX

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Veure València і Segle XV

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Veure València і Segle XVI

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Veure València і Segle XVII

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Veure València і Segle XVIII

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure València і Segona República Espanyola

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Veure València і Senyera del País Valencià

Serra Calderona

La serra Calderona o serra de la Calderona és una serralada del País Valencià.

Veure València і Serra Calderona

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Veure València і Setge de València (1359)

Setge de València (1363)

El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Veure València і Setge de València (1363)

Setge de València (1364)

El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Veure València і Setge de València (1364)

Setge de València (1812)

El setge de València, del 3 de novembre de 1811 al 9 de gener de 1812, va veure l'exèrcit francès d'Aragó del mariscal Louis Gabriel Suchet assetjar les forces del capità general Joaquín Blake a la ciutat de València, Espanya durant la guerra del francès.

Veure València і Setge de València (1812)

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Veure València і Setmana Santa

Silla

Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Silla

Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona

La Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona (AVT) va ser una companyia ferroviària que va existir durant la segona meitat del segle XIX, fins que va desaparéixer després de ser annexionada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

Veure València і Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona

Sollana

Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

Veure València і Sollana

Soternes

Soternes és un barri del districte de l'Olivereta, a la ciutat de València, a la comarca homònima del País Valencià.

Veure València і Soternes

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Veure València і Sueca

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Veure València і Taifa

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Veure València і Tardor

Taula de Canvis i Depòsits

La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.

Veure València і Taula de Canvis i Depòsits

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Veure València і Tavernes Blanques

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Veure València і Túria

Teatre Principal (València)

El Teatre Principal de València és un dels més importants teatres de la ciutat, que actualment acull espectacles de teatre i dansa.

Veure València і Teatre Principal (València)

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Veure València і Teodor Llorente Olivares

Tetera

Tetera japonesa Una tetera és un recipient on es bull el te o altres infusions com el mate en aigua mitjançant aplicació directa d'una font de calor.

Veure València і Tetera

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Veure València і Tirant lo Blanc

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Veure València і Toponímia del País Valencià

Tormos (barri de València)

Tormos és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Veure València і Tormos (barri de València)

Torrefiel

Torrefiel és un barri pertanyent al districte de Rascanya (districte 15), a la ciutat de València, País Valencià.

Veure València і Torrefiel

Tres Forques

Tres Forques és un barri de la ciutat de València, situat a l'oest, al districte de l'Olivereta.

Veure València і Tres Forques

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Veure València і Tribunal de les Aigües de València

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure València і Trienni Liberal

Trinitat (barri de València)

La Trinitat és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Veure València і Trinitat (barri de València)

Trinquet (esport)

El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.

Veure València і Trinquet (esport)

Trinquet de Pelayo

El Trinquet de Pelayo de València, conegut com La catedral de l'escala i corda, és un dels trinquets amb més renom i un dels recintes esportius més destacats del País Valencià, no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el Circuit Bancaixa.

Veure València і Trinquet de Pelayo

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Veure València і Turisme

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure València і UNESCO

Unides Podem

Unidas Podemos (Podemos-IU-Equo) és una coalició electoral espanyola registrada el 15 de març de 2019 davant la Junta Electoral Central (JEC) pels partits Podem, Esquerra Unida i Equo per concórrer a les eleccions generals d'abril de 2019, així com a les Eleccions a les Corts Valencianes que se celebren el mateix dia.

Veure València і Unides Podem

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Veure València і Universitat de València

Universitat Politècnica de València

La Universitat Politècnica de València és una universitat situada a la ciutat de València (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tècnics, artístics i tecnològics.

Veure València і Universitat Politècnica de València

València en Comú

València en Comú, inicialment denominada Guanyem València, és una plataforma ciutadana constituïda en partit polític amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions municipals de 2015 a València, en les quals va obtenir un 9,92% dels vots i 3 regidors en el ple municipal amb una llista encapçalada per Jordi Peris, candidat a l'alcaldia i portaveu principal de la plataforma.

Veure València і València en Comú

Valencia Open

El Torneig de València, conegut oficialment com a Valencia Open, és un torneig de tennis professional que es disputa anualment sobre pista dura a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Veure València і Valencia Open

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Veure València і Valentia

Vara de Quart

Vara de Quart és un barri de la ciutat de València, situat al sud-oest, al districte de Patraix.

Veure València і Vara de Quart

Velluters

El barri del Pilar, també conegut tradicionalment com a Velluters, és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Veure València і Velluters

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Veure València і Vicenç d'Osca

Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.

Veure València і Vicent Blasco Ibáñez

Vicent Doménech el Palleter

Vicent Doménech als jardins del Carrer de Guillem de Castro junt a les Torres de Quart Vicent Doménech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de València, que declarà el 1808 la guerra contra Napoleó.

Veure València і Vicent Doménech el Palleter

Vilallonga

Villalonga (oficialment Vilallonga/Villalonga) és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Safor.

Veure València і Vilallonga

Vinalesa

Vinalesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Veure València і Vinalesa

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure València і Visigots

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.

Veure València і Vox

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Veure València і Xàtiva

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Veure València і Xúquer

Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.

Veure València і Xirivella

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Veure València і Xocolata

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure València і 1 d'octubre

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure València і 1094

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure València і 11 de gener

1102

El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.

Veure València і 1102

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure València і 12 de gener

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure València і 1238

1348

s.

Veure València і 1348

1482

Països Catalans.

Veure València і 1482

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure València і 15 de març

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure València і 1519

1522

;Països Catalans.

Veure València і 1522

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Veure València і 1609

1702

;Món.

Veure València і 1702

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Veure València і 1707

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure València і 1709

1793

;Països Catalans.

Veure València і 1793

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure València і 1814

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Veure València і 1850

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Veure València і 1851

1854

;Països Catalans.

Veure València і 1854

1865

Països Catalans.

Veure València і 1865

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure València і 1870

1875

;Països Catalans.

Veure València і 1875

1891

;Països Catalans.

Veure València і 1891

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure València і 19 de març

1900

;Països Catalans.

Veure València і 1900

1930

;Països Catalans.

Veure València і 1930

1940

;Països Catalans.

Veure València і 1940

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Veure València і 1976

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure València і 1977

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure València і 1996

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure València і 20 de juliol

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure València і 2000

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure València і 2001

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure València і 2002

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure València і 2003

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure València і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure València і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure València і 2006

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure València і 2009

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure València і 2010

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure València і 2011

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure València і 2012

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Veure València і 2013

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Veure València і 2014

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Veure València і 2015

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Veure València і 2016

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure València і 25 d'abril

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Veure València і 30 de març

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure València і 31 de juliol

711

;Països Catalans.

Veure València і 711

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure València і 9 d'octubre

Vegeu també

Comarques del País Valencià

• Alacantí
• Alcalatén
• Alcoià
• Alt Maestrat
• Alt Millars
• Alt Palància
• Alt Vinalopó
• Baix Maestrat
• Baix Segura
• Baix Vinalopó
• Camp de Morvedre
• Camp de Túria
• Canal de Navarrés
• Comarques del País Valencià
• Comtat (País Valencià)
• Costera
• Els Ports
• Foia de Bunyol
• Horta Nord
• Horta Oest
• Horta Sud
• L'Horta de València
• La Ribera Alta
• Marina Alta
• Marina Baixa
• Plana Alta
• Plana Baixa
• Plana d'Utiel
• Racó d'Ademús
• Ribera Baixa
• Safor
• Serrania
• València
• Vall d'Albaida
• Vall de Cofrents
• Vinalopó Mitjà

També conegut com Ciutat de València, Ciutat del Túria, Valencia, Spain, València (ciutat), València Capital, València Ciutat.

, Benimaclet, Benimàmet, Bernardino Landete Aragó, Beteró, Bioparc València, Bonifaci Ferrer, Bonrepòs i Mirambell, Borbotó, Bunyol (gastronomia), Burjassot, Cabanyal-Canyamelar, Calixt III, Camí de Vera (barri de València), Camí Fondo, Camí reial, Camins al Grau, Camp de Túria, Campanar (València), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carpesa, Carrer dels Cavallers, Carrer dels Sants Just i Pastor, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Casa-Museu de Blasco Ibáñez, Castella, Castellà, Catarroja, Catedral de València, Còrdova, Centre Arqueològic de l'Almoina, Centre Cultural la Beneficència, Centre del Carme, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat de l'Artista Faller, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València), Ciutat Jardí (barri de València), Ciutat Universitària (barri de València), Ciutat Vella de València, Claustre, Clementina Ródenas i Villena, Clima, Clima mediterrani, Coalició Compromís, Colònia romana, Comerç, Compromís de Casp, Compromís per València, Comunitat de Regants, Concepción Aleixandre Ballester, Conreu, Consell del País Valencià, Constantí Llombart, Convent de Sant Doménec (València), Copa Amèrica de vela, Cornucòpia, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir, Cristina Piris López-Doriga, Damià Forment, Dècim Juni Brut Galaic, Decidix, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia almoràvit, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Dorotea i Margarita Joanes, Drassanes del Grau, Dreta Regional Valenciana, Ebre, Edetans, Edifici de Correus (València), El Botànic, El Calvari (barri de València), El Carme (barri de València), El Castellar-l'Oliveral, El Forn d'Alcedo, El Grau de València, El Mercat, El Palmar (barri de València), El Perellonet, El Puig de Santa Maria, El Saler, Eleccions municipals de València de 2023, Elena Just, Els Orriols, Els viatges de Gulliver, Elx, Emirat de Balànsiya, Empar Navarro i Giner, En Corts, Enclavament, Enriqueta Agut Armer, Escala i corda, Escons en Blanc, Escultura, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Joan del Mercat, Església de Sant Nicolau (València), Església de Santa Caterina (València), Espanya, Esport, Esquerra Republicana del País Valencià, Estació d'Aiora, Estació del Nord (València), Estadi Ciutat de València, Estadi de Mestalla, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estiu, Europa, Exposició Regional Valenciana del 1909, Expulsió dels moriscos, Extramurs, Faitanar, Falles, Favara (barri de València), Fórmula 1, Felip V d'Espanya, Fernando Giner Grima, Fernando Maria Bonilla-Musoles, Fernando Miranda i Casellas, Ferran I de Lleó, Ferran Martínez Castellano, Ferran VII d'Espanya, Fira de València, Florence Nightingale, Foios, Francesc Cuesta Gómez, Francesc Eiximenis, Francesc Gil Gandia, Francesos, Francis Montesinos, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Front Popular (Espanya), Frontó, Furs de València, Gaietà Ripoll i Pla, Galotxa, Gener, Generalitat Valenciana, Germana de Foix, Gneu Pompeu Magne, Godella, Golf de València, Gonçal Peris Sarrià, Gota freda, Gran Premi d'Europa, Gran Riuada de València, Gran Via (barri de València), Gregori Maians i Siscar, Guerra de la Unió, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Hivern, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Ignasi Pinazo i Camarlench, Imperi Romà, Indústria, Indústria sedera de València, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Valencià d'Art Modern, Isabel de Villena, Isabel II d'Espanya, Isabel Rey, Islam, Itàlia, Jaime Milans del Bosch y Ussía, Jardí botànic, Jardí del Túria, Jardins del Real, Jaume el Conqueridor, Jaume Roig, Jaume Roig (barri de València), Jerònima Galés, Jesús (València), Joan de Joanes, Joan Lerma i Blasco, Joan Ribó i Canut, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Joaquim Gil, Joaquim Sorolla i Bastida, Jonathan Swift, Jordi Sevilla Segura, Josefina Landete Aragó, Josep de Natzaret, Juan José Millás, L'Amistat (barri de València), L'Eixample (València), L'Exposició (barri de València), L'Hemisfèric, L'Hort de Senabre, L'Horta de València, L'Illa Perduda, L'Oceanogràfic de València, L'Olivereta, L'Umbracle, La Bega Baixa, La Carrasca, La Creu Coberta, La Creu del Grau, La Fonteta de Sant Lluís, La Fontsanta, La Llum, La Malva-rosa, La Petxina, La Punta (València), La Raïosa, La Roqueta (barri de València), La Saïdia, La Seu (barri de València), La Torre (València), La Xerea, Les Cases de Bàrcena, Les Tendetes, Levante-EMV, Literatura, Llargues, Llatí, Llíria, Llevant espanyol, Llibre del Repartiment, Llista de festes declarades d'interès turístic, Llista de municipis d'Espanya per població, Llista de ponts de la ciutat de València, Llotja de la Seda, Lluís Dalmau, Lluís XVI de França, Lo Rat Penat, Louis Gabriel Suchet, Lucía Sánchez Saornil, Malilla, Manuel Sanchis i Guarner, Manuela Solís i Claràs, Mar Mediterrània, Marató de València, María Cambrils Sendra, María José Català Verdet, María Teresa Fernández de la Vega Sanz, Margarida Borràs, Maria Josep Colomer i Luque, Marià Benlliure i Gil, Marie Curie, Martí l'Humà, Marxalenes, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Massarrojos, Matilde Salvador i Segarra, Mauella, Meliana, Mercat Central (València), Mercat de Colom, Mestalla (barri de València), Metrovalència, Micalet, Mislata, Mitja Marató de València, Mocadorada, Montcada (Horta Nord), Montolivet (barri de València), Moriscos, Morvedre (barri de València), Muralla àrab de València, Muralla medieval de València, Museros, Museu de Belles Arts de València, Museu de les Ciències Príncep Felip, Museu de Prehistòria de València, Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí», Museu Valencià d'Etnologia, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Musulmà, Na Rovella, Nacho Duato, Napoleó Bonaparte, Natzaret (barri de València), Nit de Sant Joan, Nou Moles, Oceà Atlàntic, Olimpia Arozena Torres, Ortifus, Orxata, País Valencià, Paella d'arròs, Paiporta, Palau de Benicarló, Palau de Congressos de València, Palau de Justícia de València, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de la Música de València, Palau de les Arts Reina Sofia, Palau del Marqués de Campo, Palau del Real, Palauet d'Aiora, Papa, Parc Central de València, Parc de Capçalera, Parc Gulliver, Parc Natural de l'Albufera de València, Parterre, Partit Animalista Amb el Medi Ambient, Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Paterna, Pati de l'Ambaixador Vich, Patraix (districte de València), Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat, Paz Azzati Cutanda, Península Ibèrica, Penya-roja (barri de València), Per Un Món Més Just, Pere Maria Orts i Bosch, Pesseta, Pesta Negra, Picanya, Pilar Lima Gozálvez, Pilar Soler i Miquel, Pilota, Pilota a mà, Pilota a raspall, Pilota basca, Pilota valenciana, Pinedo, Pintura, Pla del Real, Pla del Remei (barri de València), Plaça d'Alfons el Magnànim, Plaça de l'Ajuntament, Plaça del Mercat (València), Plaça Redona, Platja de la Malva-rosa, Poblats Marítims, Poble Nou (barri de València), Pobles de l'Oest, Pobles del Nord, Pobles del Sud (València), Pont, Pont d'Ademús, Pont d'Aragó, Pont de Campanar, Pont de Fusta, Pont de l'Assut de l'Or, Pont de l'Àngel Custodi, Pont de l'Exposició, Pont de la Mar, Pont de la Trinitat, Pont de les Arts, Pont de les Drassanes, Pont de les Flors, Pont de Montolivet, Pont de Sant Josep, Pont del Nou d'Octubre, Pont del Real, Pont del Regne de València, Pont dels Serrans, Port de València, Porta de Quart, Porta dels Serrans, Portal de la Valldigna, Presentación Sáez de Descatllar, Primavera, Primera República Espanyola, Província de València, Quart de Poblet, Quatre Carreres, Quilòmetre, Quint Sertori, Rajola de València, Rascanya, Regadiu, Regne de Castella, Regne de València, Rei Carnestoltes, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Renaixença, Republicanisme espanyol, Revolta de les Germanies, Ribera Baixa, Ricard Maria Carles i Gordó, Ricard Pérez Casado, Rita Barberà Nolla, Rita Mas, Rocafort, Rodrigo Díaz de Vivar, Rosa Estruch Espinós, Rosalind Franklin, Russafa, Safranar, Sagunt, Sandra Gómez López, Sant Antoni (barri de València), Sant Francesc (barri de València), Sant Isidre (barri de València), Sant Llorenç (barri de València), Sant Marcel·lí (barri de València), Sant Pau (barri de València), Sant Vicent Ferrer, Santiago Calatrava Valls, Santiago Grisolía García, Séquia de Favara, Séquia de Mestalla, Séquia de Mislata, Séquia de Rascanya, Séquia de Rovella, Séquia de Tormos, Séquia Reial de Montcada, Sector primari, Sector terciari, Sedaví, Segle d'or valencià, Segle III, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segona República Espanyola, Senyera del País Valencià, Serra Calderona, Setge de València (1359), Setge de València (1363), Setge de València (1364), Setge de València (1812), Setmana Santa, Silla, Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Sollana, Soternes, Sueca, Taifa, Tardor, Taula de Canvis i Depòsits, Tavernes Blanques, Túria, Teatre Principal (València), Teodor Llorente Olivares, Tetera, Tirant lo Blanc, Toponímia del País Valencià, Tormos (barri de València), Torrefiel, Tres Forques, Tribunal de les Aigües de València, Trienni Liberal, Trinitat (barri de València), Trinquet (esport), Trinquet de Pelayo, Turisme, UNESCO, Unides Podem, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, València en Comú, Valencia Open, Valentia, Vara de Quart, Velluters, Vicenç d'Osca, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Doménech el Palleter, Vilallonga, Vinalesa, Visigots, Vox, Xàtiva, Xúquer, Xirivella, Xocolata, 1 d'octubre, 1094, 11 de gener, 1102, 12 de gener, 1238, 1348, 1482, 15 de març, 1519, 1522, 1609, 1702, 1707, 1709, 1793, 1814, 1850, 1851, 1854, 1865, 1870, 1875, 1891, 19 de març, 1900, 1930, 1940, 1976, 1977, 1996, 20 de juliol, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 25 d'abril, 30 de març, 31 de juliol, 711, 9 d'octubre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat