Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Valentinià III і Visigots federats
Valentinià III і Visigots federats tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Aeci, Alaric I, Aquitània, Ataülf, Avit, Batalla dels Camps Catalàunics, Burgundis, Constanci III, Flavi Honori, Francs, Gal·la Placídia, Genseric, Marcià, Mestre dels soldats, Narbona, Petroni Màxim, Requila, Rin, Sidoni Apol·linar, Sueus, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Tessalònica, Tolosa de Llenguadoc, Turismund, Vàndals.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Aeci і Valentinià III · Aeci і Visigots federats ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Valentinià III · Alaric I і Visigots federats ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Valentinià III · Aquitània і Visigots federats ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Ataülf і Valentinià III · Ataülf і Visigots federats ·
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Avit і Valentinià III · Avit і Visigots federats ·
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Batalla dels Camps Catalàunics і Valentinià III · Batalla dels Camps Catalàunics і Visigots federats ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Valentinià III · Burgundis і Visigots federats ·
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Constanci III і Valentinià III · Constanci III і Visigots federats ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Flavi Honori і Valentinià III · Flavi Honori і Visigots federats ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Valentinià III · Francs і Visigots federats ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Gal·la Placídia і Valentinià III · Gal·la Placídia і Visigots federats ·
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Genseric і Valentinià III · Genseric і Visigots federats ·
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Marcià і Valentinià III · Marcià і Visigots federats ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Mestre dels soldats і Valentinià III · Mestre dels soldats і Visigots federats ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Narbona і Valentinià III · Narbona і Visigots federats ·
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Petroni Màxim і Valentinià III · Petroni Màxim і Visigots federats ·
Requila
Requila (? - 448) fou rei dels sueus de 438 a 448, quan morí.
Requila і Valentinià III · Requila і Visigots federats ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Rin і Valentinià III · Rin і Visigots federats ·
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Sidoni Apol·linar і Valentinià III · Sidoni Apol·linar і Visigots federats ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Sueus і Valentinià III · Sueus і Visigots federats ·
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Teodoric I (rei dels visigots) і Valentinià III · Teodoric I (rei dels visigots) і Visigots federats ·
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Teodoric II (rei dels visigots) і Valentinià III · Teodoric II (rei dels visigots) і Visigots federats ·
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Tessalònica і Valentinià III · Tessalònica і Visigots federats ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Tolosa de Llenguadoc і Valentinià III · Tolosa de Llenguadoc і Visigots federats ·
Turismund
Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.
Turismund і Valentinià III · Turismund і Visigots federats ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Valentinià III і Visigots federats
- Què tenen en comú Valentinià III і Visigots federats
- Semblances entre Valentinià III і Visigots federats
Comparació entre Valentinià III і Visigots federats
Valentinià III té 110 relacions, mentre que Visigots federats té 190. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 8.67% = 26 / (110 + 190).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Valentinià III і Visigots federats. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
