Similituds entre Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia
Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Armeni, Arsàcides, Artaxata, Artaxes IV d'Armènia, Artsruní, Ayrarat, Bahram V, Baluní, Catolicós, Caucas, Còlquida, Heftalites, Huns, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Kamsarakan, Khoy, Mamikonian, Marzban, Nakharar, Província de Siunia, Regne d'Ibèria, Reixtuní, Riu Kura, Sahak II Bagratuní, Taiq, Vardan II Mamikonian, Yezdegerd II, Zoroastrisme.
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Armeni і Vahan I Mamikonian · Armeni і Vasak de Siunia ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Vahan I Mamikonian · Arsàcides і Vasak de Siunia ·
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Artaxata і Vahan I Mamikonian · Artaxata і Vasak de Siunia ·
Artaxes IV d'Armènia
Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 423 al 428.
Artaxes IV d'Armènia і Vahan I Mamikonian · Artaxes IV d'Armènia і Vasak de Siunia ·
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Artsruní і Vahan I Mamikonian · Artsruní і Vasak de Siunia ·
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Ayrarat і Vahan I Mamikonian · Ayrarat і Vasak de Siunia ·
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Bahram V і Vahan I Mamikonian · Bahram V і Vasak de Siunia ·
Baluní
miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.
Baluní і Vahan I Mamikonian · Baluní і Vasak de Siunia ·
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Catolicós і Vahan I Mamikonian · Catolicós і Vasak de Siunia ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Vahan I Mamikonian · Caucas і Vasak de Siunia ·
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Còlquida і Vahan I Mamikonian · Còlquida і Vasak de Siunia ·
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Heftalites і Vahan I Mamikonian · Heftalites і Vasak de Siunia ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Huns і Vahan I Mamikonian · Huns і Vasak de Siunia ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Vahan I Mamikonian · Imperi Romà d'Orient і Vasak de Siunia ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Vahan I Mamikonian · Imperi Sassànida і Vasak de Siunia ·
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Kamsarakan і Vahan I Mamikonian · Kamsarakan і Vasak de Siunia ·
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Khoy і Vahan I Mamikonian · Khoy і Vasak de Siunia ·
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Mamikonian і Vahan I Mamikonian · Mamikonian і Vasak de Siunia ·
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Marzban і Vahan I Mamikonian · Marzban і Vasak de Siunia ·
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nakharar і Vahan I Mamikonian · Nakharar і Vasak de Siunia ·
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Província de Siunia і Vahan I Mamikonian · Província de Siunia і Vasak de Siunia ·
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Regne d'Ibèria і Vahan I Mamikonian · Regne d'Ibèria і Vasak de Siunia ·
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Reixtuní і Vahan I Mamikonian · Reixtuní і Vasak de Siunia ·
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Riu Kura і Vahan I Mamikonian · Riu Kura і Vasak de Siunia ·
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Sahak II Bagratuní і Vahan I Mamikonian · Sahak II Bagratuní і Vasak de Siunia ·
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Taiq і Vahan I Mamikonian · Taiq і Vasak de Siunia ·
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Vahan I Mamikonian і Vardan II Mamikonian · Vardan II Mamikonian і Vasak de Siunia ·
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Vahan I Mamikonian і Yezdegerd II · Vasak de Siunia і Yezdegerd II ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Vahan I Mamikonian і Zoroastrisme · Vasak de Siunia і Zoroastrisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia
- Què tenen en comú Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia
- Semblances entre Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia
Comparació entre Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia
Vahan I Mamikonian té 104 relacions, mentre que Vasak de Siunia té 73. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 16.38% = 29 / (104 + 73).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: