Taula de continguts
67 les relacions: Alemanya, Alquímia, Astrònom, Astrologia, Astronomia, Basilea, Claudi Ptolemeu, Cometa, Constel·lació de Cassiopea, Copenhaguen, Cràter d'impacte, Cristià IV, Dinamarca, Doris Hellman, Escània, Escepticisme, Europa, Felip II de Castella, Frederic II de Dinamarca, Història de l'astronomia, Isaac Newton, Júpiter (planeta), Jeroni Munyós, Johannes Kepler, Leipzig, Llatí, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Lluna, Mart (planeta), Matemàtiques, Medicina, Mercuri (element), Minut d'arc, Model heliocèntric, Nicolau Copèrnic, Noruega, Nova, Paral·laxi, Planeta, Praga, Refracció, Retrogradació dels planetes, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Rostock, Saturn (planeta), Sol, Sophia Brahe, Suècia, Supernova, ... Ampliar l'índex (17 més) »
- Alumnes de la Universitat de Rostock
- Morts el 1601
- Naixements del 1546
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Tycho Brahe і Alemanya
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Tycho Brahe і Alquímia
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Tycho Brahe і Astrònom
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Tycho Brahe і Astrologia
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Tycho Brahe і Astronomia
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Veure Tycho Brahe і Basilea
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Tycho Brahe і Claudi Ptolemeu
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Tycho Brahe і Cometa
Constel·lació de Cassiopea
Cassiopea (Cassiopeia) és una constel·lació de l'hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l'època de l'any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida.
Veure Tycho Brahe і Constel·lació de Cassiopea
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Veure Tycho Brahe і Copenhaguen
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Tycho Brahe і Cràter d'impacte
Cristià IV
Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Veure Tycho Brahe і Cristià IV
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Tycho Brahe і Dinamarca
Doris Hellman
va ser una historiadora de la ciència estatunidenca.
Veure Tycho Brahe і Doris Hellman
Escània
Escània (en suec Skåne és una regió situada al sud de Suècia, a la qual pertany políticament. Antigament havia estat sota sobirania danesa. Havia format una de les províncies històriques de Suècia, fronterera amb les de Halland, Småland i Blekinge.
Veure Tycho Brahe і Escània
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Veure Tycho Brahe і Escepticisme
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Tycho Brahe і Europa
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Tycho Brahe і Felip II de Castella
Frederic II de Dinamarca
Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.
Veure Tycho Brahe і Frederic II de Dinamarca
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Veure Tycho Brahe і Història de l'astronomia
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Tycho Brahe і Isaac Newton
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Tycho Brahe і Júpiter (planeta)
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Veure Tycho Brahe і Jeroni Munyós
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Tycho Brahe і Johannes Kepler
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Tycho Brahe і Leipzig
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Tycho Brahe і Llatí
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Veure Tycho Brahe і Llei de la gravitació universal
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Tycho Brahe і Lleis de Kepler
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Tycho Brahe і Lluna
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Tycho Brahe і Mart (planeta)
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Tycho Brahe і Matemàtiques
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Tycho Brahe і Medicina
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Tycho Brahe і Mercuri (element)
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Tycho Brahe і Minut d'arc
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Tycho Brahe і Model heliocèntric
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Tycho Brahe і Nicolau Copèrnic
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Tycho Brahe і Noruega
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Veure Tycho Brahe і Nova
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure Tycho Brahe і Paral·laxi
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Tycho Brahe і Planeta
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Tycho Brahe і Praga
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Tycho Brahe і Refracció
Retrogradació dels planetes
300x300px Es diu que un planeta es troba en retrogradació quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert interval de temps es mou d'est a oest.
Veure Tycho Brahe і Retrogradació dels planetes
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.
Veure Tycho Brahe і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rostock
Rostock és una ciutat del nord d'Alemanya.
Veure Tycho Brahe і Rostock
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Tycho Brahe і Saturn (planeta)
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Tycho Brahe і Sol
Sophia Brahe
Sophia Brahe (1556-1643) va ser germana de Tycho Brahe, a qui va ajudar en moltes de les seves observacions en astronomia, matèria que va estudiar de forma autodidacta i amb oposició de la seva família.
Veure Tycho Brahe і Sophia Brahe
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Tycho Brahe і Suècia
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Tycho Brahe і Supernova
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Tycho Brahe і Telescopi
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Tycho Brahe і Teoria geocèntrica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Tycho Brahe і Terra
Universitat de Copenhaguen
La Universitat de Copenhaguen (en danès, Københavns Universitet) és la universitat i institució de recerca més gran i antiga de Dinamarca.
Veure Tycho Brahe і Universitat de Copenhaguen
Uraniborg
Uraniborg és un observatori ubicat a l'illa de Ven, al sud-est de Suècia.
Veure Tycho Brahe і Uraniborg
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Tycho Brahe і Venus (planeta)
Wandsbek
Wandsbek (en baix alemany Wandsbeek) és un nucli del bezirk i seu administrativa de Wandsbek a la ciutat estat d‘Hamburg a Alemanya.
Veure Tycho Brahe і Wandsbek
Wittenberg
Wittenberg és una ciutat alemanya situada a la riba del riu Elba.
Veure Tycho Brahe і Wittenberg
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Tycho Brahe і 14 de desembre
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Tycho Brahe і 1566
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Tycho Brahe і 1570
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Tycho Brahe і 1572
1574
;Països Catalans.
Veure Tycho Brahe і 1574
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Tycho Brahe і 1599
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Tycho Brahe і 1996
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Tycho Brahe і 24 d'agost
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Tycho Brahe і 24 d'octubre
Vegeu també
Alumnes de la Universitat de Rostock
- Albrecht Kossel
- Daniel Friderici
- Eduard von Hartmann
- Franz Aepinus
- Franz Eilhard Schulze
- Friedrich Carl Albert Hofmann
- Friedrich Hermann Hund
- Gustav Mie
- Heinrich Schliemann
- Johann Heinrich von Thünen
- Johann von Rist
- Maria Hasse
- Olaus Magnus
- Robert Brown (explorador)
- Rudolf Steiner
- Tycho Brahe
- Ulrich von Hutten
- Wenceslaus Karsten
- Wolfgang Ratke
Morts el 1601
- Baba Novac
- Bernardino de Cárdenas y Portugal
- Claudine de Culam
- Damat Ibrahim Paixà
- Enriqueta de Clèveris
- Germana Cosin
- Joannes Leizarraga
- John Farmer
- Joris Hoefnagel
- Laura Peverara
- Martín Garzez
- Meleci Pegues
- Miquel el Valent
- Robert Devereux, segon comte d'Essex
- Scipione Ammirato
- Tycho Brahe
- Yi Il
Naixements del 1546
- Asano Nagamasa
- Bartholomeus Spranger
- Bernardo de Sandoval y Rojas
- Dorotea de Dinamarca
- Gasparo Tagliacozzi
- Giovan Battista Aleotti
- Henry Stuart
- Jerónimo Xavierre
- Joachim a Burck
- Joaquim Frederic
- Juan Grande Román
- Murat III
- Tycho Brahe
- Utamish Khan
- Veronica Franco
- William Barclay