Taula de continguts
128 les relacions: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amfibis, Ammonits, Animal terrestre, Anisià, Antàrtida, Aràbia, Arcosaures, Arcosauromorfs, Argentina, Arizona, Austràlia, Índia, Àfrica, Àsia, Basal (filogènia), Bòlid, Bosc petrificat, Braquiòpodes, Cambridge University Press, Capitosaure, Carnià, Cefalòpodes, Cesare Emiliani, Cicadòfits, Clade, Concostracis, Conodonts, Crocodilians, Crurotarsis, Cynognathus crateronotus, Datació radiomètrica, Devonià, Diòxid de carboni, Dicinodonts, Dinosaures, Edat glacial, Encyclopædia Britannica, Era geològica, Esfenodonts, Esfenosucs, Espècie, Estatge geològic, Estats Units d'Amèrica, Estrat (geologia), Estratigrafia, Etosaures, Europa, Europa Occidental, ... Ampliar l'índex (78 més) »
- Períodes geològics
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Triàsic і Amèrica del Nord
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Triàsic і Amèrica del Sud
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Triàsic і Amfibis
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.
Veure Triàsic і Ammonits
Animal terrestre
Els animals terrestres són animals que viuen principalment o totalment a terra, com per exemple, els gats, els gossos o les girafes, en contrast amb els animals aquàtics, que viuen més sovint o completament a l'aigua, com per exemple, els peixos, els llamàntols o els pops, o els amfibis, que viuen en combinació d'hàbitats aquàtics i terrestres, com les granotes.
Veure Triàsic і Animal terrestre
Anisià
L'Anisià és l'estatge faunístic del Triàsic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Triàsic і Anisià
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Triàsic і Antàrtida
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Triàsic і Aràbia
Arcosaures
Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir 'rèptils dominants') són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleniokià (Triàsic inferior).
Veure Triàsic і Arcosaures
Arcosauromorfs
Els arcosauromorfs (Archosauromorpha) constitueixen una infraclasse de rèptils diàpsids que aparegueren durant el Lopingià i van esdevenir més comuns durant el Triàsic.
Veure Triàsic і Arcosauromorfs
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Triàsic і Argentina
Arizona
Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.
Veure Triàsic і Arizona
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Triàsic і Austràlia
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Triàsic і Índia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Triàsic і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Triàsic і Àsia
Basal (filogènia)
En filogènia, un clade basal és el primer clade a ramificar-se en un clade més gran; apareix a la base d'un cladograma.
Veure Triàsic і Basal (filogènia)
Bòlid
A la imatge a) es veu un meteor molt brillant (bòlid) i b) la seva fragmentació posterior En astronomia, un bòlid (del grec βολίς, míssil) és un meteor molt brillant que, en tenir una massa de més de 10 grams, causa un gran solc al penetrar en l'Atmosfera terrestre.
Veure Triàsic і Bòlid
Bosc petrificat
La imatge mostra el centre d'una llesca polida d'un arbre petrificat des de l'últim període Triàsic (fa aproximadament 230 milions d'anys) que es troba a Arizona. Les restes d'insectes poden ser detectats en una imatge ampliada. Soca petrificada al parc geològic de Paleorrota, Brasil Tronc petrificat al Parc Nacional del Bosc Petrificat Fusta petrificada polida Contorn de cel·les visibles en un segment de fusta petrificada Tronc polit de fusta petrificada Troncs petrificats Monyó petrificat exposat durant la baixamar a Ynyslas, Gal·les Fusta d'acàcia petrificada Bosc petrificat a Puyango Un bosc petrificat és un tipus de fòssil format per fusta fòssil en la qual tot el material orgànic ha estat reemplaçada amb minerals (la majoria de les vegades un silicat, com el quars) si bé reté l'estructura original de la fusta.
Veure Triàsic і Bosc petrificat
Braquiòpodes
Morfologia d'un braquiòpode. Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un fílum d'invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats.
Veure Triàsic і Braquiòpodes
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Triàsic і Cambridge University Press
Capitosaure
Crani fòsil de ''Capitosaurus''. El capitosaure (Capitosaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic en el que avui és Europa i Àfrica.
Veure Triàsic і Capitosaure
Carnià
El Carnià és un estatge faunístic del Triàsic superior.
Veure Triàsic і Carnià
Cefalòpodes
sèpies comunes (''Sepia officinalis'') en aigües poc profundes. ''Benthoctopus'' sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat.Reconstrucció de ''Cameroceras'', de l'Ordovicià. ''Nautilus'', un fòssil vivent.
Veure Triàsic і Cefalòpodes
Cesare Emiliani
Cesare Emiliani (8 de desembre de 1922 – 20 de juliol de 1995) va ser un geòleg italo-americà que va especialitzar-se en micropaleontologia, i va fundar la paleoceanografia, desenvolupant l'escala cronològica dels estadis d'isòtops marins, que amb algunes modificacions, encara s'utilitzen actualment.
Veure Triàsic і Cesare Emiliani
Cicadòfits
Els cicadòfits (Cycadophyta) són una divisió de plantes gimnospermes caracteritzada per presentar una gran corona de fulles pinnades compostes i un estípit.
Veure Triàsic і Cicadòfits
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Triàsic і Clade
Concostracis
Els concostracis (Conchostraca) és un antic ordre de crustacis branquiòpodes, que s'assemblen als mol·luscs bivalves amb els què no guarden cap relació.
Veure Triàsic і Concostracis
Conodonts
«Dents» de conodont del Carbonífer Inferior. Els conodonts (Conodonta, gr. 'dents còniques') són una classe extinta de cordats marins.
Veure Triàsic і Conodonts
Crocodilians
Els crocodilians (Crocodilia o Crocodylia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van aparèixer fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià i, amb poques variacions morfològiques, han arribat als nostres dies.
Veure Triàsic і Crocodilians
Crurotarsis
Els crurotarsis (Crurotarsi, llatí 'turmells de creu') són un grup d'arcosaures, que fou definit com a clade basat en nodes per Paul Sereno el 1991, per substituir l'antic terme Pseudosuchia.
Veure Triàsic і Crurotarsis
Cynognathus crateronotus
Cynognathus crateronotus és una espècie de teràpsid cinodont del Triàsic inferior.
Veure Triàsic і Cynognathus crateronotus
Datació radiomètrica
La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.
Veure Triàsic і Datació radiomètrica
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Veure Triàsic і Devonià
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Triàsic і Diòxid de carboni
Dicinodonts
Els dicinodonts (Dicynodontia) són un tàxon de teràpsids o «rèptils mamiferoides».
Veure Triàsic і Dicinodonts
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Veure Triàsic і Dinosaures
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Veure Triàsic і Edat glacial
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Triàsic і Encyclopædia Britannica
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Veure Triàsic і Era geològica
Esfenodonts
Els esfenodonts (Sphenodontia) o rincocèfals (Rhynchocephalia) són un ordre de sauròpsids (rèptils) lepidosaures que inclou només un gènere vivent, el tuatara de Nova Zelanda (Sphenodon).
Veure Triàsic і Esfenodonts
Esfenosucs
Els esfenosucs (Sphenosuchia) són un clade basal de rèptils cocodrilomorfs que visqueren des de finals del període Triàsic, en el Carnià, fa aproximadament entre 228 milions d'anys, i a finals el Juràssic, en el Kimeridgià, fa aproximadament 150 milions d'anys.
Veure Triàsic і Esfenosucs
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Triàsic і Espècie
Estatge geològic
L'estatge geològic és aquella divisió de les capes rocoses, utilitzades més aviat per paleontòlegs que estudien fòssils que per geòlegs que estudien les formacions rocoses.
Veure Triàsic і Estatge geològic
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Triàsic і Estats Units d'Amèrica
Estrat (geologia)
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres.
Veure Triàsic і Estrat (geologia)
Estratigrafia
Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.
Veure Triàsic і Estratigrafia
Etosaures
Els etosaures (Aetosauria, gr. 'llangardaixos àguila') constitueixen un clade extint d'arcosaures herbívors fortament cuirassats i de mida mitjana que visqueren al Triàsic superior.
Veure Triàsic і Etosaures
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Triàsic і Europa
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Triàsic і Europa Occidental
Evaporita
Halita recobrint una altra roca a la riba del mar Morta Una evaporita o roca evaporítica és aquella roca, sovint formada per un sol mineral, que s'origina per la precipitació de sals quan s'evapora l'aigua en què estan dissoltes.
Veure Triàsic і Evaporita
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Veure Triàsic і Extinció del Permià-Triàsic
Extinció del Triàsic-Juràssic
L'extinció massiva del Triàsic-Juràssic fou una extinció que marca el límit entre els períodes Triàsic i Juràssic fa 199,6 milions d'anys.
Veure Triàsic і Extinció del Triàsic-Juràssic
Extinció massiva
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.
Veure Triàsic і Extinció massiva
Fitosaures
Els fitosaures (Phytosauria) són un grup d'arcosaures predadors semi-aquàtics extints que van prosperar durant el Triàsic superior.
Veure Triàsic і Fitosaures
Friedrich August von Alberti
El Dr.
Veure Triàsic і Friedrich August von Alberti
Gastròpodes
Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.
Veure Triàsic і Gastròpodes
Ginkgo
miniatura El ginkgo (Ginkgo) és un gènere de gimnospermes de la divisió Ginkgophyta del qual només en queda una espècie, Ginkgo biloba.
Veure Triàsic і Ginkgo
Ginkgo biloba
Secció d'un tronc El ginkgo (Ginkgo biloba) és una espècie de gimnosperma, la única espècie vivent de la divisió Ginkgophyta, de la classe Ginkgoopsida, de l'ordre Ginkgoales, de la família Ginkgoaceae i del gènere Ginkgo.
Veure Triàsic і Ginkgo biloba
Glossopteris
Glossopteris (del grec glossa (γλώσσα), 'llengua', per la forma de les fulles) és un gènere de plantes extintes.
Veure Triàsic і Glossopteris
Golf (geografia)
Un golf és una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
Veure Triàsic і Golf (geografia)
Gomfodonts
Els gomfodonts (Gomphodontia) són un clade de cinodonts extints que visqueren entre el Triàsic i el Juràssic.
Veure Triàsic і Gomfodonts
Gondwana
Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.
Veure Triàsic і Gondwana
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Triàsic і Grec antic
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Veure Triàsic і Gres
Herbivorisme
L'herbivorisme (o fitofàgia) és una mena d'alimentació en la que un organisme, herbívor, consumeix només autòtrofs com són les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores.
Veure Triàsic і Herbivorisme
Hexacoral·lis
Els hexacoral·lis (Hexacorallia) són una subclasse de cnidaris de la classe Anthozoa.
Veure Triàsic і Hexacoral·lis
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Triàsic і Història de la Terra
Ictiosaures (ordre)
Els ictiosaures (Ichthyosauria, del grec 'rèptils peix') són un ordre de sauròpsids (rèptils), marins i vivípars, que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci.
Veure Triàsic і Ictiosaures (ordre)
Indià (estatge faunístic)
L'Indià és un estatge faunístic del Triàsic inferior.
Veure Triàsic і Indià (estatge faunístic)
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Triàsic і Institut d'Estudis Catalans
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Veure Triàsic і Invertebrats
Jaciment paleontològic
Un jaciment paleontològic o fossilífer és una zona en què els estrats geològics són especialment rics en fòssils i altres evidències del passat biològic.
Veure Triàsic і Jaciment paleontològic
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Triàsic і Juràssic
Kannemeyèrids
Els kannemeyèrids (Kannemeyeriidae) són una família de sinàpsids de l'ordre dels teràpsids o rèptils mamiferoides.
Veure Triàsic і Kannemeyèrids
Labirintodonts
Els labirintodonts (Labyrinthodontia) són un grup obsolet usat per referir-se a una extinta classe o superordre polifilètic que agrupava amfibis primitius, reptiliomorfs i tetràpodes basals de l'era Paleozoic i Mesozoic, caracteritzats per tenir un cos allargat amb un crani llarg i gran en comparació de la grandària corporal i dorsalment aplatat, la qual cosa ha provocat que es compari de vegades amb les salamandra geganta.
Veure Triàsic і Labirintodonts
Ladinià
El període Ladinià és el segon estatge faunístic del Triàsic mitjà.
Veure Triàsic і Ladinià
Lauràsia
Lauràsia i Gondwana al Triàsic Lauràsia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Juràssic de la desintegració del supercontintent Pangea, i separat de Gondwana (el supercontinent meridional) per l'obertura del mar de Tetis.
Veure Triàsic і Lauràsia
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Triàsic і Línia equatorial
Lepidosauromorfs
Els lepidosauromorfs (Lepidosauromorpha) són un grup de sauròpsids que inclou aquells diàpsids més propers als llangardaixos que als arcosaures (incloent els cocodrils i aus).
Veure Triàsic і Lepidosauromorfs
Licopodiòfits
Els licopodiòfits (Lycopodiophyta) o licòfits (Lycophyta) són una antiga divisió de plantes vasculars sense llavors.
Veure Triàsic і Licopodiòfits
Lioestheria
Lioestheria és un gènere extint de crustacis branquiòpodes que visqueren des del Carbonífer al Cretaci (360,7 a 99,7 milions d'anys enrere).
Veure Triàsic і Lioestheria
Lissamfibis
Els lissamfibis (Lissamphibia) són un clade de vertebrats constituït pels batracis i les cecílies o gimnofions.
Veure Triàsic і Lissamfibis
Llac de Lugano
El llac Lugano és un llac del cantó de Ticino (Suïssa) i que té riba també a la província de Varese i a la província de Como a Itàlia.
Veure Triàsic і Llac de Lugano
Llac Manicouagan
El Llac Manicouagan vist des del transbordador espacial, 1983 El Llac Manicouagan és un llac anular format a partir d'un cràter trobat al centre de la península de Labrador, al Canadà.
Veure Triàsic і Llac Manicouagan
Mamaliaformes
Els mamaliaformes (Mammaliaformes, 'en forma de mamífer') són un clade que conté els mamífers i els seus parents extints més propers.
Veure Triàsic і Mamaliaformes
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Triàsic і Marroc
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Veure Triàsic і Mesozoic
Metoposaure
El metoposaure (Metoposaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.
Veure Triàsic і Metoposaure
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Triàsic і Mol·luscs
Monsó
Avanç de núvols de monsó i ruixats a Aralvaimozhi, a prop de Nagercoil, Índia Núvols de monsó arribant a Port Blair, Andaman, Índia El monsó és tradicionalment un vent d'inversió estacional acompanyat dels canvis corresponents en la precipitació, però actualment s'utilitza per descriure els canvis estacionals en la circulació atmosfèrica i les precipitacions associades a l'oscil·lació latitudinal anual de la zona de convergència intertropical entre els seus límits al nord i al sud de l'equador.
Veure Triàsic і Monsó
Monte San Giorgio
El mont San Giorgio és una muntanya boscosa de forma piramidal al cantó de Ticino de Suïssa.
Veure Triàsic і Monte San Giorgio
Norià
El Norià és el segon estatge faunístic del Triàsic superior.
Veure Triàsic і Norià
Notosaure
El gènere Nothosaurus agrupa les espècies semi-aquatiques de tetràpodes amniotes lepidosaurians que visqueren durant el període Triàsic.
Veure Triàsic і Notosaure
Nova Jersey
Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Triàsic і Nova Jersey
Oceà de Tetis
Loceà de Tetis va ser un oceà que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingià i el Juràssic mitjà.
Veure Triàsic і Oceà de Tetis
Oleniokià
LOleniokià és el segon estatge faunístic del Triàsic inferior.
Veure Triàsic і Oleniokià
Ornitodirs
Els ornitodirs (Ornithodira) constitueixen un clade dels arcosaures caracteritzat per les novetats evolutives de la seva manera de caminar bípeda i la seva manera de trepitjar digitígrada, a més dels seus colls corbats en forma de essa.
Veure Triàsic і Ornitodirs
Pac-Man
Pac-Man és un videojoc recreatiu creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribuït per Midway Games al mercat americà a principis dels anys 1980.
Veure Triàsic і Pac-Man
Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology
Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology (Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol.) és una revista científica revisada per experts que publica estudis multidisciplinaris i articles de revisió en l'àmbit de la geologia paleoambiental.
Veure Triàsic і Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Veure Triàsic і Pangea
Pantalassa
L'oceà que envolta Pangea és Panthalassa Pantalassa (en grec antic, 'tots els mars'), conegut també com a oceà Pantalàssic, fou el vast oceà global que envoltà el supercontinent de Pangea durant el Paleozoic i el Mesozoic primerenc.
Veure Triàsic і Pantalassa
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Triàsic і Pinòpsides
Placodonts
Els placodonts (Placodontia, gr. 'dents de tauletes') són un ordre de sauròpsids sauropterigis marins, que van viure en el període Triàsic.
Veure Triàsic і Placodonts
Plagiosaure
El plagiosaure (Plagiosaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.
Veure Triàsic і Plagiosaure
Plesiosaures (ordre)
Els plesiosaures (Plesiosauria) són un ordre extingit de grans rèptils aquàtics piscívors que aparegueren al període Triàsic superior i van prosperar fins a l'extinció K-Pg a finals del Cretaci.
Veure Triàsic і Plesiosaures (ordre)
Proganochelys quenstedtii
Proganochelys quenstedtii és la segona espècie de tortuga més antiga descoberta fins avui.
Veure Triàsic і Proganochelys quenstedtii
Pteridospermatòfits
Els pteridospermatòfits (Pteridospermatophyta), també coneguts com a pteridospermes o falgueres amb llavors, són una agrupació de conveniència que reuneix diversos grups d'espermatòfits extints que tenen fulles semblants a les falgueres.
Veure Triàsic і Pteridospermatòfits
Pterosaures
Els pterosaures (Pterosauria) són un ordre extint de sauròpsids (rèptils) arcosaures que van tenir un gran èxit evolutiu des de fa uns 240 milions d'anys fins fa 65 milions.
Veure Triàsic і Pterosaures
Radiació adaptativa
La radiació adaptativa o evolució divergent és un procés que descriu la ràpida especiació d'una o diverses espècies per omplir molts nínxols ecològics.
Veure Triàsic і Radiació adaptativa
Rauisucs
Els rauisucs (Rauisuchia) són un conjunt poc conegut d'arcosaures depredadors i majoritàriament grossos (sovint d'entre 4 i 6 metres) que visqueren al període Triàsic.
Veure Triàsic і Rauisucs
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Triàsic і Registre fòssil
Retià
El Retià és un estatge faunístic del Triàsic superior.
Veure Triàsic і Retià
Rincosaures
Els rincosaures (Rhynchosauria) van ésser un inusual grup de rèptils diàpsids relacionats amb els arcosaures.
Veure Triàsic і Rincosaures
Sauropterigis
Els sauropterigis (Sauropterygia) són un superordre extint de sauròpsids (rèptils) que fan part dels lepidosaures.
Veure Triàsic і Sauropterigis
Sinàpsids
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr.
Veure Triàsic і Sinàpsids
Subducció
La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.
Veure Triàsic і Subducció
Supercontinent
El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.
Veure Triàsic і Supercontinent
Svalbard
Svalbard (AFI: ˈsʋɑ(ː)lbɑːɾ; abans conegut pel nom holandès de Spitsbergen) és un arxipèlag noruec de l'oceà Àrtic.
Veure Triàsic і Svalbard
Talatosaures (ordre)
Els talatosaures (Thalattosauria, gr. "llangardaixos de l'oceà") són un ordre extingit de sauròpsids (rèptils) marins que visqueren durant el Triàsic mitjà i tardà.
Veure Triàsic і Talatosaures (ordre)
Tanystropheus
Tanystropheus és un rèptil que tenia un coll llarg (mesurava tres metres, més que tota la resta del cos) format per 12 o 13 vèrtebres llarguíssimes i que li servia per a pescar sense la necessitat d'entrar a l'aigua.
Veure Triàsic і Tanystropheus
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Veure Triàsic і Taula dels temps geològics
Temnospòndils
Els temnospòndils (Temnospondyli, 'vèrtebres tallades' en grec) són un tàxon important i extremament divers de tetràpodes que prosperaren arreu del món durant els períodes Carbonífer, Permià i Triàsic.
Veure Triàsic і Temnospòndils
Ticinosuchus ferox
Ticinosuchus és una espècie extinta d'arcosaure que visqué al Triàsic mitjà, l'única del gènere Ticinosuchus.
Veure Triàsic і Ticinosuchus ferox
Tortugues
Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.
Veure Triàsic і Tortugues
Trematosaure
El trematosaure (Trematosaurus) és un gènere d'amfibi temnospòndil que va viure al període Triàsic.
Veure Triàsic і Trematosaure
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Triàsic і Vertebrats
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Triàsic і Xina
Vegeu també
Períodes geològics
- Calimmià
- Cambrià
- Carbonífer
- Cretaci
- Criogenià
- Devonià
- Ectasià
- Ediacarià
- Estaterià
- Estenià
- Juràssic
- Neogen
- Ordovicià
- Orosirià
- Paleogen
- Permià
- Quaternari
- Riacià
- Siderià
- Silurià
- Sistema (estratigrafia)
- Tonià
- Triàsic
També conegut com Període Triàssic, Salífer, Sistema Salífer, Triàssic, Triàsic Inferior, Triàsic Superior, Triàsic mitjà, Triàsic tardà, Triàsiques, Triàssic mitjà, Triàssic superior.