Taula de continguts
146 les relacions: Aigua, Associació, Belize, Biologia, Bombeta elèctrica, Calibratge, Califòrnia, Calor, Capacitat tèrmica, Centre de massa, Cesi, Ciència, Combustió, Comerç, Comparació d'escales de temperatura, Conferència General de Pesos i Mesures, Constant de Boltzmann, Corrent elèctric, Daniel Gabriel Fahrenheit, Densitat, Distribució de probabilitat, Electró, Electró-volt, Electricitat, Empirisme, Energia, Energia cinètica, Energia del punt zero, Energia interna, Energia tèrmica, Enginyeria, Enginyeria química, Entropia, Equilibri termodinàmic, Equivalent en aigua, Escala Delisle, Escòcia, Estat de la matèria, Estat fonamental, Estats Units d'Amèrica, Fase de la matèria, Física, Física de la matèria condensada, Física estadística, Fórmula, Fluid, Fred (temperatura), Furnace Creek, Gas, Gas ideal, ... Ampliar l'índex (96 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Temperatura і Aigua
Associació
Una associació és una agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d'interès general o particular, sense ànim de lucre.
Veure Temperatura і Associació
Belize
Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.
Veure Temperatura і Belize
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Temperatura і Biologia
Bombeta elèctrica
Bombeta d'incandescència Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè.
Veure Temperatura і Bombeta elèctrica
Calibratge
El calibratge és el procés de calibrar o ajustar un aparell de mesura fins que el mesurament que se n'obtingui es correspongui amb un patró de referència (o estàndard) amb valor conegut.
Veure Temperatura і Calibratge
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Temperatura і Califòrnia
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Temperatura і Calor
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Veure Temperatura і Capacitat tèrmica
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Veure Temperatura і Centre de massa
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Veure Temperatura і Cesi
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Temperatura і Ciència
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Veure Temperatura і Combustió
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Temperatura і Comerç
Comparació d'escales de temperatura
Categoria:Unitats de temperatura.
Veure Temperatura і Comparació d'escales de temperatura
Conferència General de Pesos i Mesures
La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Temperatura і Conferència General de Pesos i Mesures
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Veure Temperatura і Constant de Boltzmann
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Temperatura і Corrent elèctric
Daniel Gabriel Fahrenheit
Daniel Gabriel Fahrenheit (Gdańsk, 14 o 24 de maig del 1686 - La Haia, comtat d'Holanda, 16 de setembre del 1736) fou un físic, enginyer i bufador de vidre alemany que és conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures.
Veure Temperatura і Daniel Gabriel Fahrenheit
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Temperatura і Densitat
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Veure Temperatura і Distribució de probabilitat
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Temperatura і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Temperatura і Electró-volt
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Temperatura і Electricitat
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Veure Temperatura і Empirisme
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Temperatura і Energia
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Temperatura і Energia cinètica
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Temperatura і Energia del punt zero
Energia interna
En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per U. És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.
Veure Temperatura і Energia interna
Energia tèrmica
bilions de vegades). L'energia tèrmica és la part de la energia interna d'un sistema termodinàmic en equilibri que és proporcional a la seva temperatura absoluta i s'incrementa o disminueix per transferència d'energia, generalment en forma de calor o treball, en processos termodinàmics.
Veure Temperatura і Energia tèrmica
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Temperatura і Enginyeria
Enginyeria química
l'enginyeria química permet dissenyar processos químics eficients. L'enginyeria química és l'enginyeria del canvi químic.
Veure Temperatura і Enginyeria química
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Temperatura і Entropia
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Veure Temperatura і Equilibri termodinàmic
Equivalent en aigua
;Física.
Veure Temperatura і Equivalent en aigua
Escala Delisle
L'escala Delisle és una forma de mesurar temperatura creada per l'astrònom francès Joseph-Nicolas Delisle.
Veure Temperatura і Escala Delisle
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Temperatura і Escòcia
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Temperatura і Estat de la matèria
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Veure Temperatura і Estat fonamental
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Temperatura і Estats Units d'Amèrica
Fase de la matèria
Un petit tros de gel d'argó desfent-se ràpidament mostra simultàniament la transició de sòlid a líquid i de líquid a gas. En ciència física, una fase és una regió de l'espai amb uns límits precisos (un sistema termodinàmic) en què totes les propietats físiques i la composició química del material són essencialment uniformes i constants.
Veure Temperatura і Fase de la matèria
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Temperatura і Física
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Veure Temperatura і Física de la matèria condensada
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Veure Temperatura і Física estadística
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Veure Temperatura і Fórmula
Fluid
L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.
Veure Temperatura і Fluid
Fred (temperatura)
''Els primers freds'', de Miquel Blay El fred en física és l'absència de calor.
Veure Temperatura і Fred (temperatura)
Furnace Creek
Furnace Creek és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Califòrnia.
Veure Temperatura і Furnace Creek
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Temperatura і Gas
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Veure Temperatura і Gas ideal
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Temperatura і Geologia
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Veure Temperatura і Glaç
Gota (líquid)
hidròfoba Gota En física, una gota és una petita quantitat de líquid en la qual la tensió superficial és important.
Veure Temperatura і Gota (líquid)
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Temperatura і Grau Celsius
Grau Fahrenheit
El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit el 1724.
Veure Temperatura і Grau Fahrenheit
Grau Newton
L'Escala de Newton és una escala de temperatura definida per Isaac Newton pels volts del 1700.
Veure Temperatura і Grau Newton
Grau Rankine
S'anomena Rankine a l'escala de temperatura que es defineix mesurant amb graus fahrenheit sobre el zero absolut, per tant sempre és positiva.
Veure Temperatura і Grau Rankine
Grau Réaumur
El grau Réaumur (°Ré, °Re, °R) és una unitat de temperatura en desús.
Veure Temperatura і Grau Réaumur
Grau Rømer
Rømer és una escala de temperatura en desús proposada per l'astrònom danès Ole Christensen Rømer l'any 1701.
Veure Temperatura і Grau Rømer
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Veure Temperatura і Graus de llibertat (física)
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Temperatura і Hidrogen
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Temperatura і Institut d'Estudis Catalans
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Veure Temperatura і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Temperatura і Isòtop
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Temperatura і Kelvin
Laboratori
Laboratori de bioquímica Thomas Edison al seu laboratori, 1901. Un laboratori (del llatí medieval laboratorium) és un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca científica.
Veure Temperatura і Laboratori
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Veure Temperatura і Làser
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Temperatura і Líquid
Libèria
Libèria és un estat de l'Àfrica occidental banyat per l'Atlàntic al sud i al sud-oest, i que fa frontera amb Sierra Leone al nord-oest, Guinea al nord i Costa d'Ivori a l'est.
Veure Temperatura і Libèria
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Temperatura і Llum
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Veure Temperatura і Magnitud física
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Temperatura і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Temperatura і Matèria
Matèria estranya
La matèria estranya és una forma particular de la matèria quark.
Veure Temperatura і Matèria estranya
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Temperatura і Mecànica clàssica
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Veure Temperatura і Mecànica estadística
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Temperatura і Mecànica quàntica
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Temperatura і Mercuri (element)
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Temperatura і Mesura
Metre per segon
El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.
Veure Temperatura і Metre per segon
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Temperatura і Microscopi
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Temperatura і Molècula
Molècula diatòmica
Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.
Veure Temperatura і Molècula diatòmica
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Temperatura і Moviment
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Veure Temperatura і Moviment brownià
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Veure Temperatura і Moviment circular
Myanmar
Myanmar (anteriorment conegut com a Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangladesh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala.
Veure Temperatura і Myanmar
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Temperatura і Núvol
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Veure Temperatura і Nivell d'energia
Nivell macroscòpic
En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).
Veure Temperatura і Nivell macroscòpic
Nivell microscòpic
En física, el nivell microscòpic és el nivell de descripció en què fenòmens que ocorren a escales no visibles a simple vista són rellevants.
Veure Temperatura і Nivell microscòpic
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Temperatura і Nombre
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.
Veure Temperatura і Oficina Internacional de Pesos i Mesures
Ole Rømer
Ole Christensen Rømer (Århus, 25 de setembre de 1644 – Copenhaguen, 19 o 23 de setembre de 1710)) va ser un astrònom danès, a qui se li atribueix la primera medició de la velocitat de la llum.
Veure Temperatura і Ole Rømer
Organització Meteorològica Mundial
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), coneguda amb les sigles WMO (de l'anglès World Meteorological Organization) és una organització intergovernamental depenent de l'ONU, nascuda l'any 1950 i que en l'actualitat compta amb un total de 191 territoris i estats membres.
Veure Temperatura і Organització Meteorològica Mundial
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Temperatura і Oxigen
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Temperatura і Plasma (estat de la matèria)
Precisió
Alta precisió però baixa exactitud. Alta exactitud però baixa precisió. En estadística, ciència i tecnologia, la precisió d'un valor ve determinada per la dispersió de les diferents mesures realitzades, és a dir, la qualitat d'una mesura de donar valors propers entre si.
Veure Temperatura і Precisió
Pressió de vapor
Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.
Veure Temperatura і Pressió de vapor
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Temperatura і Principi d'incertesa de Heisenberg
Principi zero de la termodinàmica
Esquema del principi zero de la termodinàmica El principi zero de la termodinàmica (llei zero) és el principi o postulat que fa referència a l'equilibri termodinàmic.
Veure Temperatura і Principi zero de la termodinàmica
Procés adiabàtic
Gràfica d'un procés adiabàtic en funció de la pressió ''p'' i el volum ''V''. L'àrea groga és el treball associat al canvi entre els punts A i BUn procés adiabàtic és aquell en el qual el sistema (generalment, un fluid que realitza un treball) no intercanvia calor amb el seu entorn.
Veure Temperatura і Procés adiabàtic
Propietats intensives i extensives
En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala).
Veure Temperatura і Propietats intensives i extensives
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Veure Temperatura і Punt d'ebullició
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Veure Temperatura і Punt de fusió
Punt triple
Diagrama de fases En termodinàmica, el punt triple és aquell en el qual conviuen en equilibri l'estat de la matèria sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós d'una substància.
Veure Temperatura і Punt triple
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Temperatura і Química
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Temperatura і Radiació electromagnètica
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Temperatura і Reacció química
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Veure Temperatura і Relació d'equivalència
Resistència elèctrica (propietat)
La resistència elèctrica és una mesura del grau d'oposició que presenta un objecte al pas del corrent elèctric.
Veure Temperatura і Resistència elèctrica (propietat)
Resistivitat
La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulació del corrent elèctric.
Veure Temperatura і Resistivitat
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Temperatura і Sòlid
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Veure Temperatura і Segon principi de la termodinàmica
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Temperatura і Sistema Internacional d'Unitats
Sistema termodinàmic
Sistema, frontera i entorn Un sistema termodinàmic és una regió macroscòpica definida de l'univers que s'estudia a partir dels principis de la termodinàmica.
Veure Temperatura і Sistema termodinàmic
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Veure Temperatura і Solubilitat
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Temperatura і Tecnologia
Temperatura radiant
La temperatura radiant o la temperatura radiant mitjana es defineix com la temperatura uniforme d'un recinte imaginari en què la transferència de calor radiant des del cos humà és igual a la transferència de calor radiant en el precís recinte no uniforme.
Veure Temperatura і Temperatura radiant
Temperatura seca
La temperatura seca de l'aire, simplement temperatura seca, és la temperatura de l'aire, prescindint de la radiació calorífica dels objectes que envolten aquest ambient i dels efectes de la humitat relativa i de la velocitat de l'aire.
Veure Temperatura і Temperatura seca
Temperatura termodinàmica
La temperatura termodinàmica és la mesura absoluta de la temperatura i és un dels paràmetres principals de la termodinàmica.
Veure Temperatura і Temperatura termodinàmica
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals.
Veure Temperatura і Teorema d'equipartició
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Temperatura і Teoria cinètica molecular
Tercer principi de la termodinàmica
El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.
Veure Temperatura і Tercer principi de la termodinàmica
Termòmetre
Termòmetre clínic de mercuri. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura.
Veure Temperatura і Termòmetre
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Temperatura і Termodinàmica
Tungstè
El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.
Veure Temperatura і Tungstè
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Temperatura і Unitat de mesura
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Veure Temperatura і Unitat natural
Unitats derivades del SI
Les unitats derivades del SI formen part del sistema d'unitats de mesura del Sistema Internacional i estan derivades de les set unitats bàsiques (metre, quilogram, segon, ampere, kelvin, mol i candela).
Veure Temperatura і Unitats derivades del SI
Vall de la Mort
La '''vall de la Mort''' vista des d'un satèl·lit La vall de la Mort La vall de la Mort (en anglès Death Valley) és una conca situada al sud-oest de Califòrnia, Estats Units, i forma part del desert de Mojave.
Veure Temperatura і Vall de la Mort
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Temperatura і Velocitat
Vibració
Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment. Una de les possibles formes de vibració d'un tambor circular. Es denomina vibració a la propagació d'ones elàstiques que produeix deformacions i tensions sobre un medi continu (o posició d'equilibri).
Veure Temperatura і Vibració
Vibració molecular
S'anomena vibració molecular a aquella vibració que afecta a diversos àtoms dins d'una molècula.
Veure Temperatura і Vibració molecular
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Veure Temperatura і William Thomson
Xarxa òptica
Representació esquemàtica bidimensional de la corba potencial (gris) d'una reixeta òptica amb una distribució aleatòria d'àtoms (vermell) Una xarxa òptica es forma per la interferència de feixos làser contrapropagants, creant un patró espacial periòdic de polarització.
Veure Temperatura і Xarxa òptica
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Temperatura і Zero absolut
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Temperatura і 10 de juliol
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Temperatura і 1700
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Temperatura і 1701
1730
;Països catalans.
Veure Temperatura і 1730
1909
;Països Catalans.
Veure Temperatura і 1909
1913
;Països Catalans.
Veure Temperatura і 1913
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Temperatura і 1936
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Temperatura і 1954
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Temperatura і 1994
També conegut com Temperatura Resultant, Temperatura superficial, Temperatures.