Similituds entre Tamerlà і Umar Xaikh
Tamerlà і Umar Xaikh tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Adil Shah Jalayir, Ali Beg ibn Arghun Shah, Amir Husayn, Andidjan, Apardi, Balkh, Bukharà, Dinastia Kart, Herat, Horda Blanca, Iraq ajamita, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ja'un-i-Qurban, Jahangir ibn Timur, Jalàyir, Kamar al-Din, Khatai Bahadur, Khidr Khoja, Khujand, Khuttal, Khwarizm, Lur-i Kučik, Malik Ghiyath al-Din, Mardin, Mogolistan, Muhammad Mireke, Otrar, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Qarshi, ..., Qashqa Darya, Rustem ibn Úmar Xaykh, Samarcanda, Sirdarià, Sistan, Sulayman Xah, Sultan Mahmud, Taixkent, Taragai, Timúrides, Toktamix, Transoxiana, Vall de Ferganà, Xah Rukh (timúrida), Xahrisabz, Xiraz, 7 de gener. Ampliar l'índex (17 més) »
Adil Shah Jalayir
Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
Adil Shah Jalayir і Tamerlà · Adil Shah Jalayir і Umar Xaikh ·
Ali Beg ibn Arghun Shah
Ali Beg ibn Arghun Shah (+ 1383) fou amir del grup turcomongol dels Ja'un-i Qurban del Khurasan, amb seu a Tus.
Ali Beg ibn Arghun Shah і Tamerlà · Ali Beg ibn Arghun Shah і Umar Xaikh ·
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Amir Husayn і Tamerlà · Amir Husayn і Umar Xaikh ·
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Andidjan і Tamerlà · Andidjan і Umar Xaikh ·
Apardi
Els apardi (plural apardis) foren un tuman (deu mil guerrers) mongol turquitzat de Transoxiana, que apareix al.
Apardi і Tamerlà · Apardi і Umar Xaikh ·
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Balkh і Tamerlà · Balkh і Umar Xaikh ·
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Bukharà і Tamerlà · Bukharà і Umar Xaikh ·
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Dinastia Kart і Tamerlà · Dinastia Kart і Umar Xaikh ·
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Herat і Tamerlà · Herat і Umar Xaikh ·
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Horda Blanca і Tamerlà · Horda Blanca і Umar Xaikh ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Iraq ajamita і Tamerlà · Iraq ajamita і Umar Xaikh ·
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Iskandar ibn Úmar Xaykh і Tamerlà · Iskandar ibn Úmar Xaykh і Umar Xaikh ·
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Ja'un-i-Qurban і Tamerlà · Ja'un-i-Qurban і Umar Xaikh ·
Jahangir ibn Timur
Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.
Jahangir ibn Timur і Tamerlà · Jahangir ibn Timur і Umar Xaikh ·
Jalàyir
Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.
Jalàyir і Tamerlà · Jalàyir і Umar Xaikh ·
Kamar al-Din
Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.
Kamar al-Din і Tamerlà · Kamar al-Din і Umar Xaikh ·
Khatai Bahadur
Khatai Bahadur (Khetai Bahadur, Khitai Bahadur, Khatay Bahadur) (+1377) fou un amir mongol al servei de Tamerlà des de abans del 1370, originalment al servei del kan de Mogolistan.
Khatai Bahadur і Tamerlà · Khatai Bahadur і Umar Xaikh ·
Khidr Khoja
Khidr Khoja, Khizr Khoja o Khidr Khwaja Khan (1368-1399) fou un kan de Mogolistan, el fill mes jove de Tughluq Timur.
Khidr Khoja і Tamerlà · Khidr Khoja і Umar Xaikh ·
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Khujand і Tamerlà · Khujand і Umar Xaikh ·
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Khuttal і Tamerlà · Khuttal і Umar Xaikh ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Khwarizm і Tamerlà · Khwarizm і Umar Xaikh ·
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Lur-i Kučik і Tamerlà · Lur-i Kučik і Umar Xaikh ·
Malik Ghiyath al-Din
Malik Ghiyath al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.
Malik Ghiyath al-Din і Tamerlà · Malik Ghiyath al-Din і Umar Xaikh ·
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Mardin і Tamerlà · Mardin і Umar Xaikh ·
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Mogolistan і Tamerlà · Mogolistan і Umar Xaikh ·
Muhammad Mireke
Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.
Muhammad Mireke і Tamerlà · Muhammad Mireke і Umar Xaikh ·
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Otrar і Tamerlà · Otrar і Umar Xaikh ·
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh і Tamerlà · Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh і Umar Xaikh ·
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Pir Muhàmmad ibn Jahangir і Tamerlà · Pir Muhàmmad ibn Jahangir і Umar Xaikh ·
Qarshi
Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.
Qarshi і Tamerlà · Qarshi і Umar Xaikh ·
Qashqa Darya
Qashqa Darya (modernament escrit Kashkadarya) és un riu de l'Uzbekistan, que neix a les muntanyes del nord-est de Shar-i Sabz (Xahrisabz) i discurreix cap a l'oest formant una vall fèrtil; perd caudal progressivament i s'asseca al desert al sud de Bukharà, però en cas de pluja intensa el seu final es produeix en un petit llac situat a uns 50 km al sud de la ciutat de Bukharà.
Qashqa Darya і Tamerlà · Qashqa Darya і Umar Xaikh ·
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Rustem ibn Úmar Xaykh і Tamerlà · Rustem ibn Úmar Xaykh і Umar Xaikh ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Samarcanda і Tamerlà · Samarcanda і Umar Xaikh ·
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Sirdarià і Tamerlà · Sirdarià і Umar Xaikh ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Sistan і Tamerlà · Sistan і Umar Xaikh ·
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Sulayman Xah і Tamerlà · Sulayman Xah і Umar Xaikh ·
Sultan Mahmud
Sultan Mahmud (+ 1402) fou Khan del Kanat de Txagatai (1388–1402).
Sultan Mahmud і Tamerlà · Sultan Mahmud і Umar Xaikh ·
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Taixkent і Tamerlà · Taixkent і Umar Xaikh ·
Taragai
Taragai (1360/1361) fou amir (general) a Kish i cap d'un dels cinc clans principals de la tribu Barles.
Tamerlà і Taragai · Taragai і Umar Xaikh ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Tamerlà і Timúrides · Timúrides і Umar Xaikh ·
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Tamerlà і Toktamix · Toktamix і Umar Xaikh ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Tamerlà і Transoxiana · Transoxiana і Umar Xaikh ·
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Tamerlà і Vall de Ferganà · Umar Xaikh і Vall de Ferganà ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Tamerlà і Xah Rukh (timúrida) · Umar Xaikh і Xah Rukh (timúrida) ·
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Tamerlà і Xahrisabz · Umar Xaikh і Xahrisabz ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Tamerlà і Xiraz · Umar Xaikh і Xiraz ·
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Tamerlà і Umar Xaikh
- Què tenen en comú Tamerlà і Umar Xaikh
- Semblances entre Tamerlà і Umar Xaikh
Comparació entre Tamerlà і Umar Xaikh
Tamerlà té 409 relacions, mentre que Umar Xaikh té 82. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 9.57% = 47 / (409 + 82).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Tamerlà і Umar Xaikh. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: