Similituds entre Soia і Vainilla
Soia і Vainilla tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Androceu, Arrel (botànica), Calze (botànica), Corol·la, Enzim, Fermentació, Flor, Fruit, Gineceu, Hectàrea, Hermafrodita, Inflorescència, Llavor, Mèxic, Països Catalans, Pètal, Sacarosa, Sèpal, Tija, Xocolata.
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Androceu і Soia · Androceu і Vainilla ·
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Arrel (botànica) і Soia · Arrel (botànica) і Vainilla ·
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Calze (botànica) і Soia · Calze (botànica) і Vainilla ·
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Corol·la і Soia · Corol·la і Vainilla ·
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Enzim і Soia · Enzim і Vainilla ·
Fermentació
Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.
Fermentació і Soia · Fermentació і Vainilla ·
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Flor і Soia · Flor і Vainilla ·
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Fruit і Soia · Fruit і Vainilla ·
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Gineceu і Soia · Gineceu і Vainilla ·
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Hectàrea і Soia · Hectàrea і Vainilla ·
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Hermafrodita і Soia · Hermafrodita і Vainilla ·
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Inflorescència і Soia · Inflorescència і Vainilla ·
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Llavor і Soia · Llavor і Vainilla ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Mèxic і Soia · Mèxic і Vainilla ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Països Catalans і Soia · Països Catalans і Vainilla ·
Pètal
sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.
Pètal і Soia · Pètal і Vainilla ·
Sacarosa
Representació plana de l'estructura química de la molècula de sacarosa La sacarosa -de nom químic alfa-D-glucopiranosil(1→2)-beta-D-fructofuranòsid- és el compost orgànic que constitueix el principal component del sucre de taula (pràcticament l'únic en el cas del sucre refinat).
Sacarosa і Soia · Sacarosa і Vainilla ·
Sèpal
Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.
Sèpal і Soia · Sèpal і Vainilla ·
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Soia і Tija · Tija і Vainilla ·
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Soia і Vainilla
- Què tenen en comú Soia і Vainilla
- Semblances entre Soia і Vainilla
Comparació entre Soia і Vainilla
Soia té 241 relacions, mentre que Vainilla té 86. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 6.12% = 20 / (241 + 86).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Soia і Vainilla. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: