Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Sistema solar

Índex Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Taula de continguts

  1. 370 les relacions: Acreció, Afeli, Agència Espacial Europea, Agrupació Astronòmica de Sabadell, Aigua, Alfa del Centaure, Amoníac, Anell planetari, Anells de Saturn, Antiga Grècia, Any còsmic, Any llum, Apollo 11, Apollo 17, Ariel (satèl·lit), Aristarc de Samos, Asteroide, Asteroide troià de Júpiter, Astrofísica, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics, Astronomy Picture of the Day, Astrophysical Journal, Atmosfera, Atmosfera terrestre, Aurora polar, Època (astronomia), Òxid de ferro(III), Bacteris, Baricentre, Bombolla local, Braç d'Orió, Buit, Cabellera (astronomia), Cal·listo (satèl·lit), Cambridge University Press, Camp magnètic, Camp magnètic terrestre, Caront (satèl·lit), Cèrber (satèl·lit), Centaure (astronomia), Centre galàctic, Ceres (planeta nan), Ciència, Ciència-ficció, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Circumferència, Claudi Ptolemeu, Clyde William Tombaugh, ... Ampliar l'índex (320 més) »

Acreció

En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.

Veure Sistema solar і Acreció

Afeli

Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.

Veure Sistema solar і Afeli

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.

Veure Sistema solar і Agència Espacial Europea

Agrupació Astronòmica de Sabadell

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una agrupació d'astrònoms amateurs de tot Espanya.

Veure Sistema solar і Agrupació Astronòmica de Sabadell

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Sistema solar і Aigua

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Veure Sistema solar і Alfa del Centaure

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Veure Sistema solar і Amoníac

Anell planetari

Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.

Veure Sistema solar і Anell planetari

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Veure Sistema solar і Anells de Saturn

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Sistema solar і Antiga Grècia

Any còsmic

Un any galàctic, també conegut com a any còsmic, és el període que triga el sistema solar a fer una òrbita al voltant del centre de la Via Làctia.

Veure Sistema solar і Any còsmic

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Veure Sistema solar і Any llum

Apollo 11

La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.

Veure Sistema solar і Apollo 11

Apollo 17

L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.

Veure Sistema solar і Apollo 17

Ariel (satèl·lit)

Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.

Veure Sistema solar і Ariel (satèl·lit)

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.

Veure Sistema solar і Aristarc de Samos

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Asteroide

Asteroide troià de Júpiter

camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Asteroide troià de Júpiter

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.

Veure Sistema solar і Astrofísica

Astronomical Journal

Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.

Veure Sistema solar і Astronomical Journal

Astronomy and Astrophysics

Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.

Veure Sistema solar і Astronomy and Astrophysics

Astronomy Picture of the Day

Astronomy Picture of the Day (APOD) és un lloc web proporcionat per la NASA i la Universitat Tecnològica de Michigan (MTU).

Veure Sistema solar і Astronomy Picture of the Day

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Veure Sistema solar і Astrophysical Journal

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Sistema solar і Atmosfera

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Sistema solar і Atmosfera terrestre

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Veure Sistema solar і Aurora polar

Època (astronomia)

En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.

Veure Sistema solar і Època (astronomia)

Òxid de ferro(III)

Òxid de ferro(III) (antigament òxid fèrric) és el compost inorgànic amb la fórmula Fe₂O₃.

Veure Sistema solar і Òxid de ferro(III)

Bacteris

lang.

Veure Sistema solar і Bacteris

Baricentre

El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.

Veure Sistema solar і Baricentre

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Veure Sistema solar і Bombolla local

Braç d'Orió

'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.

Veure Sistema solar і Braç d'Orió

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Veure Sistema solar і Buit

Cabellera (astronomia)

cometa Ikeya-Zhang mostrant una cabellera lluent i condensada (març del 2002). La cabellera, cua o coma és el núvol de pols i gas que embolica el nucli d'un cometa.

Veure Sistema solar і Cabellera (astronomia)

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Veure Sistema solar і Cal·listo (satèl·lit)

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Sistema solar і Cambridge University Press

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Veure Sistema solar і Camp magnètic

Camp magnètic terrestre

consulta.

Veure Sistema solar і Camp magnètic terrestre

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Veure Sistema solar і Caront (satèl·lit)

Cèrber (satèl·lit)

Llunes de pluto Cèrber, (també conegut amb els noms provisionals de S/2011 P 1, S/2011 (134340) 1 o P4) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual s'anunciava el 20 de juliol de 2011.

Veure Sistema solar і Cèrber (satèl·lit)

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Veure Sistema solar і Centaure (astronomia)

Centre galàctic

El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.

Veure Sistema solar і Centre galàctic

Ceres (planeta nan)

Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.

Veure Sistema solar і Ceres (planeta nan)

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Sistema solar і Ciència

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

Veure Sistema solar і Ciència-ficció

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Veure Sistema solar і Cinturó d'asteroides

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Veure Sistema solar і Cinturó de Kuiper

Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

Veure Sistema solar і Circumferència

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Veure Sistema solar і Claudi Ptolemeu

Clyde William Tombaugh

Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906 – 17 de gener de 1997) va ser un astrònom nord-americà que va descobrir Plutó el 1930.

Veure Sistema solar і Clyde William Tombaugh

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Sistema solar і Cometa

Cometa de Halley

El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Veure Sistema solar і Cometa de Halley

Cometa Hale-Bopp

El Cometa Hale-Bopp (el nom oficial del qual és C/1995,O1) va ser probablement un dels cometes més àmpliament observat en l'últim segle i un dels més brillants que s'han vist en dècades.

Veure Sistema solar і Cometa Hale-Bopp

Cometa rasant de Kreutz

Els cometes rasants de Kreutz són una família de cometes rasants, caracteritzats per unes òrbites extremadament properes al Sol al seu periheli.

Veure Sistema solar і Cometa rasant de Kreutz

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Veure Sistema solar і Constel·lació d'Hèrcules

Coordenades galàctiques

Visió artística de la Via Làctia mostrant la seva longitud en relació al Sol El sistema de coordenades galàctiques és un sistema de seguiment de l'esfera celeste adaptat als objectes situats a la nostra galàxia i no situats en el veïnatge proper del Sol.

Veure Sistema solar і Coordenades galàctiques

Corrent heliosfèric difús

Corrent heliosfèric difús El corrent heliosfèric difús (sigles HCS en anglès) és la superfície dins el sistema solar on la polaritat del camp magnètic solar canvia des nord a sud.

Veure Sistema solar і Corrent heliosfèric difús

Cos menor del sistema solar

Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.

Veure Sistema solar і Cos menor del sistema solar

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Veure Sistema solar і Cràter d'impacte

Criovolcà

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses.

Veure Sistema solar і Criovolcà

Cronologia de l'exploració del sistema solar

Cronologia de l'exploració del sistema solar. Aquest article és una cronologia de l'exploració del sistema solar ordenat per data de llançament de nau espacial.

Veure Sistema solar і Cronologia de l'exploració del sistema solar

Cronologia del Big Bang

Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.

Veure Sistema solar і Cronologia del Big Bang

Dale Cruikshank

és un astrònom i científic planetari de la Subdivisió d'Astrofísica del Centre d'Investigació Ames de la NASA.

Veure Sistema solar і Dale Cruikshank

Dècada del 1850

Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.

Veure Sistema solar і Dècada del 1850

De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).

Veure Sistema solar і De Revolutionibus Orbium Coelestium

Deep Space Gateway

La Deep Space Gateway (DSG) és un concepte d'estació espacial situada a l'espai cislunar liderat pels socis de l'actual Estació Espacial Internacional (ISS per les seves sigles en anglès): ESA, NASA, Roscosmos, JAXA i CSA per ser construïda a partir del 2020.

Veure Sistema solar і Deep Space Gateway

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Veure Sistema solar і Definició de «planeta»

Deimos (satèl·lit)

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Veure Sistema solar і Deimos (satèl·lit)

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Veure Sistema solar і Densitat

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Veure Sistema solar і Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Veure Sistema solar і Diàmetre

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Sistema solar і Diòxid de carboni

Dihidrogen

El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.

Veure Sistema solar і Dihidrogen

Dinàmica de fluids

La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).

Veure Sistema solar і Dinàmica de fluids

Disc d'acreció

Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.

Veure Sistema solar і Disc d'acreció

Disc dispers

El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.

Veure Sistema solar і Disc dispers

Disnòmia (satèl·lit)

Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).

Veure Sistema solar і Disnòmia (satèl·lit)

Dominància orbital

La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Dominància orbital

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».

Veure Sistema solar і Eclíptica

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Sistema solar і Edat antiga

Ejecció de massa coronal

Una ejecció de massa coronal o CME (de l'anglès Coronal Mass Ejection) és l'expulsió d'una enorme quantitat de plasma de la corona solar cap a l'espai, a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.

Veure Sistema solar і Ejecció de massa coronal

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Veure Sistema solar і El·lipse

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Sistema solar і Electró

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Veure Sistema solar і Element químic

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Veure Sistema solar і Encèlad (satèl·lit)

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Sistema solar і Energia

Energia radiant

Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.

Veure Sistema solar і Energia radiant

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Veure Sistema solar і Equilibri hidroestàtic

Era espacial

Enlairament del transbordador Colúmbia L'era espacial és el període que comprèn les activitats relacionades amb l'exploració espacial, la tecnologia espacial i els desenvolupaments culturals influïts per aquests esdeveniments.

Veure Sistema solar і Era espacial

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Veure Sistema solar і Eratòstenes

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Veure Sistema solar і Eris (planeta nan)

Erupció solar

Dues fotografies successives d'una erupció solar. La llum del disc solar ha sigut bloquejada per tal d'aconseguir una major visualització de les erupcions Una erupció solar Una erupció solar és una explosió gegantina en l'atmosfera del Sol, que allibera quantitats d'energia similars a unes centenes de bombes d'hidrogen (6·1025joules).

Veure Sistema solar і Erupció solar

Escorça planetària

En geologia, l'escorça és la carcassa sòlida més externa d'un planeta rocós, planeta nan o satèl·lit natural.

Veure Sistema solar і Escorça planetària

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Veure Sistema solar і Escorça terrestre

Esfera

En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.

Veure Sistema solar і Esfera

Esfera de Hill

Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans. En astronomia, l'esfera de Hill d'un cos celeste és la regió d'influència gravitatòria que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant.

Veure Sistema solar і Esfera de Hill

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Sistema solar і Església Catòlica Romana

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Veure Sistema solar і Espai exterior

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Sistema solar і Estel

Estel de Barnard

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació del Serpentari que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any).

Veure Sistema solar і Estel de Barnard

Estix (satèl·lit)

Estix, també conegut pel seu nom provisional com a (S/2012 P 1,S/2012 (134340) 1 o P5) és un petit satèl·lit natural de Plutó l'existència del qual es va anunciar l'11 de juliol de 2012.

Veure Sistema solar і Estix (satèl·lit)

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Sistema solar і Europa

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Veure Sistema solar і Europa (satèl·lit)

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Sistema solar і Evolució

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Veure Sistema solar і Evolució estel·lar

Excentricitat

En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.

Veure Sistema solar і Excentricitat

Expansió de l'Univers

L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.

Veure Sistema solar і Expansió de l'Univers

Exploració de la Lluna

L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.

Veure Sistema solar і Exploració de la Lluna

Família d'asteroides

La il·lustració mostra la distribució dels asteroides numerats per la inclinació vs. semieix major. Les famílies d'asteroides es poden observar com a diferents grups. Els prominents buits de Kirkwood divideixen els nuclis de les regions. (A, B+C, D, E+F+G) Una família d'asteroides és una població d'asteroides que comparteixen similars elements orbitals, com el semieix major, excentricitat i la inclinació orbital.

Veure Sistema solar і Família d'asteroides

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Sistema solar і Ferro

Flaix de l'heli

El flaix de l'heli és una reacció nuclear de fusió descontrolada que té lloc en el nucli d'estrelles de baixa massa (entre 0,5 i 2, 25 masses solars) o en la superfície d'una nana blanca que està absorbint matèria.

Veure Sistema solar і Flaix de l'heli

Fobos (satèl·lit)

Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Veure Sistema solar і Fobos (satèl·lit)

Focus (geometria)

El punt F és el focus de l'el·lipse-color vermell, paràbola-verd i hipèrbola-blau. Focus de l'el·lipse En geometria, el focus d'una corba és un punt (o punts) singular, respecte del qual es mantenen constants determinades distàncies relacionades amb els punts d'aquesta corba.

Veure Sistema solar і Focus (geometria)

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Veure Sistema solar і Força de marea

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Veure Sistema solar і Formació i evolució del sistema solar

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Veure Sistema solar і Fusió nuclear

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Veure Sistema solar і Galàxia

Galàxia d'Andròmeda

La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Veure Sistema solar і Galàxia d'Andròmeda

Galàxia el·líptica

Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.

Veure Sistema solar і Galàxia el·líptica

Galàxia espiral barrada

La galàxia espiral barrada NGC 1300 Una galàxia espiral barrada és una galàxia espiral amb una estructura rectangular cap al centre.

Veure Sistema solar і Galàxia espiral barrada

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Sistema solar і Galileo Galilei

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Veure Sistema solar і Ganimedes (satèl·lit)

Gas amb efecte d'hivernacle

Diagrama senzill de l'efecte d'hivernacle Un gas amb efecte d'hivernacle o gas hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle.

Veure Sistema solar і Gas amb efecte d'hivernacle

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Veure Sistema solar і Gegant gasós

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Veure Sistema solar і Gegant roig

Giuseppe Piazzi

va ser un astrònom i sacerdot italià.

Veure Sistema solar і Giuseppe Piazzi

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Veure Sistema solar і Glaç

Graben

Sota la superfície dels Grans Llacs d'Àfrica subjau una enorme fossa tectònica Un graben, fossa tectònica o depressió tectònica és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes.

Veure Sistema solar і Graben

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Veure Sistema solar і Gran Enciclopèdia Catalana

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Veure Sistema solar і Gran Taca Vermella

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Veure Sistema solar і Grau Celsius

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Sistema solar і Gravetat

Grup de Hilda

Els asteroides de Hilda o Hildes són un grup dinàmic d'asteroides en una ressonància orbital 3:2 amb Júpiter (cada dues voltes al sol que faça Júpiter, els Hilda en faran tres).

Veure Sistema solar і Grup de Hilda

Guèiser

381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.

Veure Sistema solar і Guèiser

Haumea

Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.

Veure Sistema solar і Haumea

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Veure Sistema solar і Heli

Heliofunda

La situació dels Voyager 1 i 2 el 2005 L'heliofundaTERMCAT.

Veure Sistema solar і Heliofunda

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Veure Sistema solar і Heliopausa

Heliosfera

Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.

Veure Sistema solar і Heliosfera

Hidra (satèl·lit)

Hidra, també conegut com a Plutó III (designació provisional S/2005 P 1), és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront.

Veure Sistema solar і Hidra (satèl·lit)

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Sistema solar і Hidrogen

Hidrosfera

cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.

Veure Sistema solar і Hidrosfera

Hipèrbola

Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.

Veure Sistema solar і Hipèrbola

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Veure Sistema solar і Ió (àtom)

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Veure Sistema solar і Inclinació

Interstellar Boundary Explorer

L'Interstellar Boundary Explorer (IBEX) és un observatori espacial de la NASA que fa un mapa de la frontera entre el sistema solar i l'espai interestel·lar.

Veure Sistema solar і Interstellar Boundary Explorer

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Veure Sistema solar і Io (satèl·lit)

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure Sistema solar і Isaac Newton

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Sistema solar і Júpiter (planeta)

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Veure Sistema solar і Johann Gottfried Galle

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Sistema solar і Johannes Kepler

John Couch Adams

John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Veure Sistema solar і John Couch Adams

Johns Hopkins University Press

Johns Hopkins University Press (JHU Press, JHUP) és una editorial universitària estatunidenca afiliada amb la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (Maryland).

Veure Sistema solar і Johns Hopkins University Press

Lalande 21185

Lalande 21185 és una estrella de la constel·lació de l'Ossa Major, la quarta més propera al Sol, a una distància de 8,29 anys llum.

Veure Sistema solar і Lalande 21185

Línia de congelament

En astronomia o ciència planetària, la línia de congelament, també coneguda com la línia de congelació o línia de neu o línia de gel, es refereix en particular a la distància en la nebulosa solar des del centre del protosol on està prou freda perquè els compostos d'hidrogen, com l'aigua, amoníac i metà puguin condensar-se en grans de gel sòlid.

Veure Sistema solar і Línia de congelament

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Veure Sistema solar і Llei de la gravitació universal

Llei de Titius-Bode

Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.

Veure Sistema solar і Llei de Titius-Bode

Lleis de Kepler

Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Lleis de Kepler

Llista d'estrelles més properes

Aquesta llista d'estrelles més properes a la Terra està ordenada per distància creixent.

Veure Sistema solar і Llista d'estrelles més properes

Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

Llista de grups de planetes menors

miniatura Un grup de planetes menors és un conjunt de planetes menors que comparteixen òrbites similars.

Veure Sistema solar і Llista de grups de planetes menors

Llista de satèl·lits naturals

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.

Veure Sistema solar і Llista de satèl·lits naturals

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Veure Sistema solar і Llum

Llum zodiacal

Llum zodiacal. La llum zodiacal (o també pols zodiacal) és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l'eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac.

Veure Sistema solar і Llum zodiacal

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Sistema solar і Lluna

Lluna a la ficció

La lluna en l'escut d'armes de Grabow, Alemanya. La Lluna ha estat objecte de nombroses obres d'art i literatura, com també la inspiració per a molts altres gèneres artístics.

Veure Sistema solar і Lluna a la ficció

Luyten 726-8

Luyten 726-8 és un sistema estel·lar binari, un dels més propers a la Terra.

Veure Sistema solar і Luyten 726-8

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Veure Sistema solar і Magnitud aparent

Makemake (planeta nan)

(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.

Veure Sistema solar і Makemake (planeta nan)

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Veure Sistema solar і Mantell terrestre

Marea galàctica

Les enormes pertorbacions i traces produïdes per les Galàxies Antennae, NGC 4038 i NGC 4039. Marea galàctica és una força de marea exercida en objectes estel·lars pel camp gravitacional d'una galàxia.

Veure Sistema solar і Marea galàctica

Mariner 10

La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.

Veure Sistema solar і Mariner 10

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Veure Sistema solar і Mart (planeta)

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Veure Sistema solar і Massa

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Veure Sistema solar і Massa solar

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Veure Sistema solar і Medi interestel·lar

Medi interplanetari

plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.

Veure Sistema solar і Medi interplanetari

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Sistema solar і Mercuri (planeta)

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Veure Sistema solar і Metal·licitat

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Veure Sistema solar і Metà

Meteoroide

meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.

Veure Sistema solar і Meteoroide

Meteorologia espacial

''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.

Veure Sistema solar і Meteorologia espacial

Metre cúbic

El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.

Veure Sistema solar і Metre cúbic

Metre per segon

El metre per segon (símbol: m/s) és una unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a mesurar la velocitat, definida com la distància en metres dividida pel temps en segons.

Veure Sistema solar і Metre per segon

Michael E. Brown

Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.

Veure Sistema solar і Michael E. Brown

Milió d'anys

Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.

Veure Sistema solar і Milió d'anys

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Veure Sistema solar і Mineral

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Veure Sistema solar і Miranda (satèl·lit)

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Veure Sistema solar і Model heliocèntric

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Veure Sistema solar і Molècula

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Veure Sistema solar і Moment angular

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society

Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.

Veure Sistema solar і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Veure Sistema solar і Moviment circular

Moviment retrògrad i prògrad

Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.

Veure Sistema solar і Moviment retrògrad i prògrad

Moviments de la Terra

La Terra gira al voltant d'un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. Triga 24 hores a fer una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat ''rotació'' Moviment de rotació de la Terra La Terra gira al voltant d'un eix (a la figura en vermell) diferent a l'eix (en negre) perpendicular al pla sobre el qual es desplaça, en un moviment de translació, en forma d'el·lipse al voltant del Sol rotació''', '''R''') envers un eix (en verd i línia contínua) que té un cert angle respecte a la perpendicular del moviment de translació (perpendicular dibuixada com una recta negra de punts).

Veure Sistema solar і Moviments de la Terra

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Veure Sistema solar і Nana blanca

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Veure Sistema solar і Nana groga

Nana marró

Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'⁣hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.

Veure Sistema solar і Nana marró

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Veure Sistema solar і Nana negra

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.

Veure Sistema solar і Nana roja

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Veure Sistema solar і NASA

National Science Foundation

La National Science Foundation és una agència independent del govern dels Estats Units que impulsa investigació i educació fonamental en tots els camps no mèdics de la Ciència i l'Enginyeria.

Veure Sistema solar і National Science Foundation

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Veure Sistema solar і Nature

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Veure Sistema solar і Níquel

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Veure Sistema solar і Núvol d'Oort

Núvol de pols interplanetària

El núvol de pols interplanetària és pols còsmica (petites partícules que floten a l'espai) que ocupa l'espai entre els planetes del sistema solar i d'altres sistemes planetaris.

Veure Sistema solar і Núvol de pols interplanetària

Núvol G

El Núvol G és un núvol interestel·lar ubicat al costat del Núvol Interestel·lar Local.

Veure Sistema solar і Núvol G

Núvol Interestel·lar Local

El Núvol Interestel·lar Local és un núvol interestel·lar d'uns 30 anys llum de diàmetre a través del qual s'està movent actualment el nostre sistema solar.

Veure Sistema solar і Núvol Interestel·lar Local

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.

Veure Sistema solar і Núvol molecular

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Veure Sistema solar і Neó

Nebulosa

Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.

Veure Sistema solar і Nebulosa

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Veure Sistema solar і Nebulosa planetària

Nebulosa protoplanetària

Cygnus Una nebulosa protoplanetària és un objecte astronòmic corresponent a l'episodi de curta durada en ràpida evolució estel·lar d'una estrella entre els darrers estadis de la frase de la branca asimptòtica de les gegants la fase de nebulosa planetària posterior.

Veure Sistema solar і Nebulosa protoplanetària

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Veure Sistema solar і Nebulosa solar

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sistema solar і Neptú (planeta)

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Veure Sistema solar і New Horizons

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Sistema solar і Nicolau Copèrnic

Nitrogen líquid

Nitrogen líquid El nitrogen líquid és nitrogen pur en estat líquid a una temperatura igual o menor que el seu temperatura d'ebullició, que és de -195,8 °C a una pressió d'una atmosfera.

Veure Sistema solar і Nitrogen líquid

Nix (satèl·lit)

Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.

Veure Sistema solar і Nix (satèl·lit)

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Veure Sistema solar і Nucleosíntesi primordial

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.

Veure Sistema solar і Nucli planetari

Nucli solar

L'estructura del Sol El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars.

Veure Sistema solar і Nucli solar

Oberó (satèl·lit)

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.

Veure Sistema solar і Oberó (satèl·lit)

Objecte clàssic del cinturó de Kuiper

Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.

Veure Sistema solar і Objecte clàssic del cinturó de Kuiper

Objecte proper a la Terra

L'asteroide (4179) Toutatis és un objecte potecialment perillós que passà a 2,3 distàncies lunars L'asteroide Toutatis vist des de l'observatori Paranal Un objecte proper a la Terra, també conegut com a NEO (Near Earth Object), és un objecte del Sistema solar, l'òrbita del qual el porta molt a prop de la Terra.

Veure Sistema solar і Objecte proper a la Terra

Objecte ressonant transneptunià

Distribució dels objectes transneptunians. Els objectes ressonants estan en vermell. En astronomia, un objecte ressonant transneptunià és un objecte transneptunià (TNO) en la mitjana de moviment de ressonància orbital amb Neptú.

Veure Sistema solar і Objecte ressonant transneptunià

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).

Veure Sistema solar і Objecte transneptunià

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Obliqüitat de l'eclíptica

Observatori Europeu Austral

L'Observatori Europeu Austral, en anglès European Southern Observatory, o ESO, és una organització astronòmica internacional, formada per deu estats de la Unió Europea més Suïssa.

Veure Sistema solar і Observatori Europeu Austral

Olympus Mons

El '''mont Olimp'''. Imatge presa el 19 d'octubre de 1998 per la ''Mars Global Surveyor'' LOlympus Mons (en llatí Olympus Mons, en català: mont Olimp) és una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart, situada a. Es tracta de la muntanya més alta coneguda del sistema solar, amb una altura de 22.000 metres sobre el nivell mitjà de la superfície de Mart.

Veure Sistema solar і Olympus Mons

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Veure Sistema solar і Organisme

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.

Veure Sistema solar і Origen dels noms dels planetes

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Sistema solar і Oxigen

Paràbola

320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.

Veure Sistema solar і Paràbola

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Veure Sistema solar і Parsec

Partícula carregada

En física, una partícula carregada és una partícula amb una càrrega elèctrica.

Veure Sistema solar і Partícula carregada

Píxel

Imatge esquematitzada de 16 x 16 píxels El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa 'element de la imatge') és, en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge digital gràfica.

Veure Sistema solar і Píxel

Període de rotació

En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Veure Sistema solar і Període de rotació

Període orbital

El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.

Veure Sistema solar і Període orbital

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Sistema solar і Periheli

Pioneer 10

La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Veure Sistema solar і Pioneer 10

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Veure Sistema solar і Pioneer 11

Pla galàctic

Imatge del pla galàctic En astronomia, el pla galàctic és el pla situat al mig de la zona anomenada disc de la galàxia, on es troba la major part de les estrelles d'una galàxia, com el cas de les galàxies espirals.

Veure Sistema solar і Pla galàctic

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Sistema solar і Planeta

Planeta exterior

Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Veure Sistema solar і Planeta exterior

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Veure Sistema solar і Planeta extrasolar

Planeta inferior i planeta superior

Els termes «planeta inferior» i «planeta superior» es van fer servir originalment en la cosmologia geocèntrica de Claudi Ptolemeu per diferenciar aquells planetes (Mercuri i Venus) que tenen un epicicle que estava en línia amb la Terra i el Sol, comparat amb els planetes (Mart, Júpiter, i Saturn) que no hi estaven.

Veure Sistema solar і Planeta inferior i planeta superior

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Veure Sistema solar і Planeta menor

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Planeta nan

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Veure Sistema solar і Planeta tel·lúric

Planetes transneptunians

Percival Lowell, iniciador de la hipòtesi del Planeta X. Després del descobriment del planeta Neptú el 1846, hi va haver una especulació considerable sobre si existia un altre planeta més enllà de la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Planetes transneptunians

Planetesimal

Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.

Veure Sistema solar і Planetesimal

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Veure Sistema solar і Plasma (estat de la matèria)

Plutí

Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.

Veure Sistema solar і Plutí

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Plutó (planeta nan)

Pols còsmica

Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.

Veure Sistema solar і Pols còsmica

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Veure Sistema solar і Pròxima del Centaure

Pressió de radiació

La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.

Veure Sistema solar і Pressió de radiació

Pressió de vapor

Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.

Veure Sistema solar і Pressió de vapor

Princeton University Press

Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.

Veure Sistema solar і Princeton University Press

Programa Artemis

El Programa Artemis és un programa d'exploració lunar dirigit per la NASA en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA) que, en cas de tenir èxit, portarà l'ésser humà a la Lluna per primera vegada des de l'Apollo 17 el 1972.

Veure Sistema solar і Programa Artemis

Programa Aurora

El programa Aurora és un programa espacial en projecte de l'Agència Espacial Europea (ESA) per a l'exploració de la Lluna, de Mart i de diversos asteroides durant les properes dècades.

Veure Sistema solar і Programa Aurora

Programa espacial soviètic

S'engloben sota l'etiqueta de programa espacial soviètic les iniciatives astronàutiques desenvolupades per l'URSS des del 1931 fins al moment de la seva dissolució el 1991.

Veure Sistema solar і Programa espacial soviètic

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Veure Sistema solar і Programa Voyager

Progressió geomètrica

Progressió geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +...

Veure Sistema solar і Progressió geomètrica

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Sistema solar і Protó

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Veure Sistema solar і Protoestrella

Protoplaneta

(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.

Veure Sistema solar і Protoplaneta

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Veure Sistema solar і Punt de Lagrange

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure Sistema solar і Quilòmetre

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Veure Sistema solar і Radiació electromagnètica

Radiació solar

Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.

Veure Sistema solar і Radiació solar

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Veure Sistema solar і Raigs còsmics

Redefinició de «planeta» de 2006

L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.

Veure Sistema solar і Redefinició de «planeta» de 2006

Refractari

El terme refractari es refereix a la qualitat de certs materials de resistir altes temperatures sense descompondre's.

Veure Sistema solar і Refractari

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Veure Sistema solar і Ressonància orbital

Retrat de planetes

El retrat de família o retrat de planetes és una imatge del Sistema solar creada a partir de seixanta fotografies individuals presses per la sonda espacial Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, dia en què va fer l'última fotografia des que va començar la seva missió per estudiar el sistema solar exterior.

Veure Sistema solar і Retrat de planetes

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure Sistema solar і Revolució Industrial

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Veure Sistema solar і Roca

Roscosmos

La Corporació estatal per a les activitats espacials « Roscosmos », Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gossudarstvénnaia korporàtsia po kosmítxeskoi déiatelnosti « Roscosmos », abreujadament Goskorporàtsia «Roskosmos», Госкорпорация «Роскосмос» i coneguda habitualment com a Roscosmos, Роско́смос, és una corporació estatal de la Federació Russa responsable dels vols espacials, dels programes de cosmonàutica i de la investigació aeroespacial.

Veure Sistema solar і Roscosmos

Ross 154

Ross 154 és una estrella situada a la constel·lació del Sagitari, a 9,68 anys llum de la Terra, el que la fa la setena estrella per ordre de distància al Sol.

Veure Sistema solar і Ross 154

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Veure Sistema solar і Rotació síncrona

Rupes

En astrogeologia, rupes (plural rupēs, abr. RU) és una paraula llatina que significa «cingle» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar cingles relativament rectilinis o regulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.

Veure Sistema solar і Rupes

Satèl·lit asteroidal

(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.

Veure Sistema solar і Satèl·lit asteroidal

Satèl·lit menor

Earhart a l'anell A de Saturn, just fora de la bretxa d'Encke Earhart Bleriot Santos-Dumont Un satèl·lit menor a l'anell A de Saturn Un satèl·lit menor, satèl·lit natural menor o lluna menor és un satèl·lit natural particularment petit que orbita un planeta, un planeta nan o un altre planeta menor.

Veure Sistema solar і Satèl·lit menor

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Veure Sistema solar і Satèl·lit natural

Satèl·lits d'Haumea

right right El planeta nan del sistema solar exterior Haumea té dos satèl·lits naturals, Hiokinaiaka i Namaka, anomenats en honor de dees hawaianes.

Veure Sistema solar і Satèl·lits d'Haumea

Satèl·lits d'Urà

D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.

Veure Sistema solar і Satèl·lits d'Urà

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Júpiter

Satèl·lits de Mart

Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Mart

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Neptú

Satèl·lits de Plutó

Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Plutó

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Saturn

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Veure Sistema solar і Satèl·lits galileans

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Sistema solar і Saturn (planeta)

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Veure Sistema solar і Science

Semieix major

El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.

Veure Sistema solar і Semieix major

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Veure Sistema solar і Seqüència principal

Silicat

Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Veure Sistema solar і Silicat

Silici

El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.

Veure Sistema solar і Silici

Sirius

Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.

Veure Sistema solar і Sirius

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Veure Sistema solar і Sistema binari (astronomia)

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Veure Sistema solar і Sistema d'estrelles

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Veure Sistema solar і Sistema planetari

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Sistema solar і Sol

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Veure Sistema solar і Sonda espacial

Springer Science+Business Media

Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).

Veure Sistema solar і Springer Science+Business Media

Sublimació

Sublimació de gel sec. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.

Veure Sistema solar і Sublimació

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Veure Sistema solar і Supernova

Tau de la Balena

Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Veure Sistema solar і Tau de la Balena

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Veure Sistema solar і Tecnologia

Tectònica

plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.

Veure Sistema solar і Tectònica

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Veure Sistema solar і Tectònica de plaques

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Sistema solar і Telescopi

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Sistema solar і Temperatura

Tempesta geomagnètica

Partícules solars interactuant amb la magnetosfera terrestre Les tempestes geomagnètiques es produeixen quan un flux gran de radiació emesa pel Sol arriba al camp magnètic de l'atmosfera de la Terra.

Veure Sistema solar і Tempesta geomagnètica

Temps atmosfèric

Huracà Luis al 1995 Tempesta a prop de Gazrajau (Madeira). El temps atmosfèric o meteorològic és l'estat de l'atmosfera en un moment i lloc determinat definit per diverses variables meteorològiques com la temperatura, la pressió, el vent, la radiació solar, la humitat i la precipitació.

Veure Sistema solar і Temps atmosfèric

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.

Veure Sistema solar і Teoria del caos

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Veure Sistema solar і Teoria geocèntrica

TERMCAT

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.

Veure Sistema solar і TERMCAT

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Sistema solar і Terra

Terraformació

La visió d'un artista d'un planeta Mart terraformat en quatre fases de desenvolupament La terraformació d'un planeta, satèl·lit natural o altre cos celeste és el procés hipotètic de modificar expressament la seva atmosfera, temperatura i condicions ecològiques per fer-les similars a les de la Terra, amb l'objectiu de fer-lo habitable per als humans.

Veure Sistema solar і Terraformació

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Sistema solar і Tità (satèl·lit)

Trajectòria hiperbòlica

El camí blau en aquesta imatge és un exemple d'una trajectòria hiperbòlica En el quadrant inferior dret es descriu una trajectòria hiperbòlica. En mecànica celeste una trajectòria hiperbòlica és la trajectòria de qualsevol objecte al voltant d'un cos central amb velocitat suficient per escapar de l'atracció gravitacional de l'objecte central.

Veure Sistema solar і Trajectòria hiperbòlica

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Veure Sistema solar і Tritó (satèl·lit)

Troià de Neptú

Troians de Neptú L₄ amb plutins de referència. Un troià de Neptú (anomenat així per analogia amb els asteroides troians de Júpiter) és un cos similar als objectes del cinturó de Kuiper en òrbita solar que té el mateix període orbital que Neptú i segueix aproximadament el mateix camí orbital.

Veure Sistema solar і Troià de Neptú

Ull nu

Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.

Veure Sistema solar і Ull nu

Umbriel (satèl·lit)

Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.

Veure Sistema solar і Umbriel (satèl·lit)

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Veure Sistema solar і Unió Astronòmica Internacional

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Veure Sistema solar і Unitat astronòmica

Unitat de longitud

Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.

Veure Sistema solar і Unitat de longitud

Univers observable

Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

Veure Sistema solar і Univers observable

Universitat Cornell

La Universitat Cornell és una institució d'educació superior localitzada a Ithaca, una petita ciutat universitària a l'oest de l'estat de Nova York, als Estats Units.

Veure Sistema solar і Universitat Cornell

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Veure Sistema solar і Universitat Politècnica de Catalunya

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sistema solar і Urà (planeta)

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Veure Sistema solar і Urbain Le Verrier

Valles Marineris

Valles Marineris (en català «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de congostos (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regió de Tharsis.

Veure Sistema solar і Valles Marineris

Vega

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.

Veure Sistema solar і Vega

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Veure Sistema solar і Velocitat d'escapament

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Veure Sistema solar і Vent solar

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sistema solar і Venus (planeta)

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Veure Sistema solar і Via Làctia

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Veure Sistema solar і Vida

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Veure Sistema solar і Vida extraterrestre

Vol espacial tripulat

Edward White en un passeig espacial durant la missió Gemini 4 Un vol espacial tripulat és un tipus de vol espacial amb tripulació humana, en contrast amb les sondes espacials robotitzades o missions espacials no tripulades controlades de manera remota.

Veure Sistema solar і Vol espacial tripulat

Volàtils

Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.

Veure Sistema solar і Volàtils

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Veure Sistema solar і Volcà

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Veure Sistema solar і Voyager 1

Vulcanologia

Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.

Veure Sistema solar і Vulcanologia

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Veure Sistema solar і William Herschel

Wolf 359

Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.

Veure Sistema solar і Wolf 359

Xoc de terminació

La situació de les Voyager 1 i 2 el 2005 En astrofísica, el xoc de terminació és el límit exterior de la influència del Sol.

Veure Sistema solar і Xoc de terminació

Xoc en arc

Imatges de xocs en arc a la nebulosa d'Orió El xoc en arc (bow shock en anglès) és l'àrea entre la magnetosfera i un medi ambient.

Veure Sistema solar і Xoc en arc

Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Veure Sistema solar і Zona d'habitabilitat

(10199) Cariclo

(10199) Cariclo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 ua de distància mitjana del Sol.

Veure Sistema solar і (10199) Cariclo

(15760) Albion

(15760) 1992 QB1 (que van voler denominar Smiley) va ser el primer objecte transneptunià a ser descobert després de Plutó i Caront.

Veure Sistema solar і (15760) Albion

(20000) Varuna

(20000) Varuna és un objecte del cinturó de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object).

Veure Sistema solar і (20000) Varuna

(2060) Quiró

(2060) Quiró és un planeta menor inclòs dins de la categoria dels centaures amb una òrbita entre els planetes Saturn i Urà i una distància mitjana al Sol de 13 ua.

Veure Sistema solar і (2060) Quiró

(225088) Gonggong

225088 Gonggong, antigament (símbol: 🝽), és un possible planeta nan orbitant el Sol més enllà de Neptú.

Veure Sistema solar і (225088) Gonggong

(433) Eros

(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.

Veure Sistema solar і (433) Eros

(486958) Arrokoth

2014 Arrokoth (denominat prèviament PT1 i 1110113Y, MU69 i batejat informalment amb el nom d'Ultima Thule) és un objecte clàssic del Cinturó de Kuiper descobert el 26 de juny de 2014 pel telescopi espacial Hubble.

Veure Sistema solar і (486958) Arrokoth

(50000) Quaoar

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.

Veure Sistema solar і (50000) Quaoar

(90377) Sedna

Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.

Veure Sistema solar і (90377) Sedna

(90482) Orc

90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Veure Sistema solar і (90482) Orc

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Veure Sistema solar і 1609

1687

; Països Catalans.

Veure Sistema solar і 1687

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Sistema solar і 1846

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Sistema solar і 1973

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Sistema solar і 1992

55 del Cranc

55 del Cranc (55 Cancri) també és anomenada Rho cancri segons la seva denominació de Bayer.

Veure Sistema solar і 55 del Cranc

També conegut com El sistema solar, Regió transneptuniana, Sistema Solar exterior, Sistema solar interior.

, Cometa, Cometa de Halley, Cometa Hale-Bopp, Cometa rasant de Kreutz, Constel·lació d'Hèrcules, Coordenades galàctiques, Corrent heliosfèric difús, Cos menor del sistema solar, Cràter d'impacte, Criovolcà, Cronologia de l'exploració del sistema solar, Cronologia del Big Bang, Dale Cruikshank, Dècada del 1850, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Deep Space Gateway, Definició de «planeta», Deimos (satèl·lit), Densitat, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Diàmetre, Diòxid de carboni, Dihidrogen, Dinàmica de fluids, Disc d'acreció, Disc dispers, Disnòmia (satèl·lit), Dominància orbital, Eclíptica, Edat antiga, Ejecció de massa coronal, El·lipse, Electró, Element químic, Encèlad (satèl·lit), Energia, Energia radiant, Equilibri hidroestàtic, Era espacial, Eratòstenes, Eris (planeta nan), Erupció solar, Escorça planetària, Escorça terrestre, Esfera, Esfera de Hill, Església Catòlica Romana, Espai exterior, Estel, Estel de Barnard, Estix (satèl·lit), Europa, Europa (satèl·lit), Evolució, Evolució estel·lar, Excentricitat, Expansió de l'Univers, Exploració de la Lluna, Família d'asteroides, Ferro, Flaix de l'heli, Fobos (satèl·lit), Focus (geometria), Força de marea, Formació i evolució del sistema solar, Fusió nuclear, Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral barrada, Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gas amb efecte d'hivernacle, Gegant gasós, Gegant roig, Giuseppe Piazzi, Glaç, Graben, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, Gravetat, Grup de Hilda, Guèiser, Haumea, Heli, Heliofunda, Heliopausa, Heliosfera, Hidra (satèl·lit), Hidrogen, Hidrosfera, Hipèrbola, Ió (àtom), Inclinació, Interstellar Boundary Explorer, Io (satèl·lit), Isaac Newton, Júpiter (planeta), Johann Gottfried Galle, Johannes Kepler, John Couch Adams, Johns Hopkins University Press, Lalande 21185, Línia de congelament, Llei de la gravitació universal, Llei de Titius-Bode, Lleis de Kepler, Llista d'estrelles més properes, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista de grups de planetes menors, Llista de satèl·lits naturals, Llum, Llum zodiacal, Lluna, Lluna a la ficció, Luyten 726-8, Magnitud aparent, Makemake (planeta nan), Mantell terrestre, Marea galàctica, Mariner 10, Mart (planeta), Massa, Massa solar, Medi interestel·lar, Medi interplanetari, Mercuri (planeta), Metal·licitat, Metà, Meteoroide, Meteorologia espacial, Metre cúbic, Metre per segon, Michael E. Brown, Milió d'anys, Mineral, Miranda (satèl·lit), Model heliocèntric, Molècula, Moment angular, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Moviment circular, Moviment retrògrad i prògrad, Moviments de la Terra, Nana blanca, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, NASA, National Science Foundation, Nature, Níquel, Núvol d'Oort, Núvol de pols interplanetària, Núvol G, Núvol Interestel·lar Local, Núvol molecular, Neó, Nebulosa, Nebulosa planetària, Nebulosa protoplanetària, Nebulosa solar, Neptú (planeta), New Horizons, Nicolau Copèrnic, Nitrogen líquid, Nix (satèl·lit), Nucleosíntesi primordial, Nucli planetari, Nucli solar, Oberó (satèl·lit), Objecte clàssic del cinturó de Kuiper, Objecte proper a la Terra, Objecte ressonant transneptunià, Objecte transneptunià, Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori Europeu Austral, Olympus Mons, Organisme, Origen dels noms dels planetes, Oxigen, Paràbola, Parsec, Partícula carregada, Píxel, Període de rotació, Període orbital, Periheli, Pioneer 10, Pioneer 11, Pla galàctic, Planeta, Planeta exterior, Planeta extrasolar, Planeta inferior i planeta superior, Planeta menor, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Planetes transneptunians, Planetesimal, Plasma (estat de la matèria), Plutí, Plutó (planeta nan), Pols còsmica, Pròxima del Centaure, Pressió de radiació, Pressió de vapor, Princeton University Press, Programa Artemis, Programa Aurora, Programa espacial soviètic, Programa Voyager, Progressió geomètrica, Protó, Protoestrella, Protoplaneta, Punt de Lagrange, Quilòmetre, Radiació electromagnètica, Radiació solar, Raigs còsmics, Redefinició de «planeta» de 2006, Refractari, Ressonància orbital, Retrat de planetes, Revolució Industrial, Roca, Roscosmos, Ross 154, Rotació síncrona, Rupes, Satèl·lit asteroidal, Satèl·lit menor, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Haumea, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Science, Semieix major, Seqüència principal, Silicat, Silici, Sirius, Sistema binari (astronomia), Sistema d'estrelles, Sistema planetari, Sol, Sonda espacial, Springer Science+Business Media, Sublimació, Supernova, Tau de la Balena, Tecnologia, Tectònica, Tectònica de plaques, Telescopi, Temperatura, Tempesta geomagnètica, Temps atmosfèric, Teoria del caos, Teoria geocèntrica, TERMCAT, Terra, Terraformació, Tità (satèl·lit), Trajectòria hiperbòlica, Tritó (satèl·lit), Troià de Neptú, Ull nu, Umbriel (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Unitat de longitud, Univers observable, Universitat Cornell, Universitat Politècnica de Catalunya, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Valles Marineris, Vega, Velocitat d'escapament, Vent solar, Venus (planeta), Via Làctia, Vida, Vida extraterrestre, Vol espacial tripulat, Volàtils, Volcà, Voyager 1, Vulcanologia, William Herschel, Wolf 359, Xoc de terminació, Xoc en arc, Zona d'habitabilitat, (10199) Cariclo, (15760) Albion, (20000) Varuna, (2060) Quiró, (225088) Gonggong, (433) Eros, (486958) Arrokoth, (50000) Quaoar, (90377) Sedna, (90482) Orc, 1609, 1687, 1846, 1973, 1992, 55 del Cranc.