Taula de continguts
94 les relacions: Acta Eruditorum, Alaska, Alexis Claude Clairaut, Andrew Gleason, Angle, Ascensió recta, Atles (topologia), August Ferdinand Möbius, Azimut, Blaise Pascal, Bonaventura Cavalieri, Coordenades astronòmiques, Coordenades eclíptiques, Coordenades geogràfiques, Coordenades homogènies, Coordenades polars, Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units, Curvatura, Declinació (astronomia), Distància, Eclíptica, El·lipsoide, Equador celeste, Esfera celeste, Espai euclidià, Espai projectiu, Espiral d'Arquimedes, Filòsof, Flandes, Funció diferenciable, Funció trigonomètrica, Geometria analítica, Geometria projectiva, George Peacock, Gerardus Mercator, Grégoire de Saint-Vincent, Gregorio Fontana, Hawaii, Homeomorfisme, Isaac Newton, Jacobià, Jakob Bernoulli, Latitud, Latitud celeste, Línia equatorial, Leonhard Euler, Localització absoluta, Longitud, Longitud (geografia), Longitud celeste, ... Ampliar l'índex (44 més) »
Acta Eruditorum
Acta Eruditorum Va ser la primera revista científica de les terres germàniques, publicada entre 1682 i 1782.
Veure Sistema de coordenades і Acta Eruditorum
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Veure Sistema de coordenades і Alaska
Alexis Claude Clairaut
Alexis Claude Clairaut (també conegut com a Clairault) (París, 3, 7 o 13 de maig de 1713 - 17 de maig de 1765) fou un matemàtic francès.
Veure Sistema de coordenades і Alexis Claude Clairaut
Andrew Gleason
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Sistema de coordenades і Andrew Gleason
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Sistema de coordenades і Angle
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària.
Veure Sistema de coordenades і Ascensió recta
Atles (topologia)
Un atles és un conjunt de cartes (entorns de coordenades) que proveeixen d'estructura localment euclidiana a un espai topològic.
Veure Sistema de coordenades і Atles (topologia)
August Ferdinand Möbius
Dibuix d'una típica cinta de Möbius August Ferdinand Möbius (Schulpforta, Saxònia, Alemanya, 17 de novembre de 1790 – Leipzig, 26 de setembre de 1868), va ser un matemàtic alemany i astrònom teòric.
Veure Sistema de coordenades і August Ferdinand Möbius
Azimut
L'angle vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud. L'arc blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord. Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"), plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’.
Veure Sistema de coordenades і Azimut
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Sistema de coordenades і Blaise Pascal
Bonaventura Cavalieri
Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.
Veure Sistema de coordenades і Bonaventura Cavalieri
Coordenades astronòmiques
En astrometria, les coordenades astronòmiques o coordenades celestes són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a determinar la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.
Veure Sistema de coordenades і Coordenades astronòmiques
Coordenades eclíptiques
Les coordenades eclíptiques són un sistema de coordenades astronòmiques que permet determinar la posició d'un cos respecte al pla de l'eclíptica i al primer punt Àries.
Veure Sistema de coordenades і Coordenades eclíptiques
Coordenades geogràfiques
date.
Veure Sistema de coordenades і Coordenades geogràfiques
Coordenades homogènies
En matemàtiques, i més concretament en geometria projectiva, les coordenades homogènies són un instrument usat per descriure un punt a l'espai projectiu.
Veure Sistema de coordenades і Coordenades homogènies
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Veure Sistema de coordenades і Coordenades polars
Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units
El Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units (en anglès United States Army Corps of Engineers) (USACE) és una agència federal i un important comandament de l'Exèrcit dels Estats Units format per uns 34.000 funcionaris civils i militars.
Veure Sistema de coordenades і Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Veure Sistema de coordenades і Curvatura
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Veure Sistema de coordenades і Declinació (astronomia)
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Veure Sistema de coordenades і Distància
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Veure Sistema de coordenades і Eclíptica
El·lipsoide
El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.
Veure Sistema de coordenades і El·lipsoide
Equador celeste
L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.
Veure Sistema de coordenades і Equador celeste
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Veure Sistema de coordenades і Esfera celeste
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Sistema de coordenades і Espai euclidià
Espai projectiu
L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva.
Veure Sistema de coordenades і Espai projectiu
Espiral d'Arquimedes
Tres voltes de 360° d'un braç d'una espiral d'Arquimedes Una espiral d'Arquimedes (anomenada també espiral aritmètica), és una espiral anomenada en honor del matemàtic Grec del abans de la nostra era Arquimedes; és el lloc geomètric dels punts que corresponen a les posicions recorregudes al llarg del temps per un punt que s'allunya d'un punt fix a velocitat constant al llarg d'una recta que gira a velocitat angular constant respecte d'aquest mateix punt fix.
Veure Sistema de coordenades і Espiral d'Arquimedes
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Sistema de coordenades і Filòsof
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Sistema de coordenades і Flandes
Funció diferenciable
El concepte de funció diferenciable és una generalització per al càlcul en diverses variables del concepte més simple de funció derivable.
Veure Sistema de coordenades і Funció diferenciable
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Sistema de coordenades і Funció trigonomètrica
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Sistema de coordenades і Geometria analítica
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Veure Sistema de coordenades і Geometria projectiva
George Peacock
George Peacock (1791-1858) fou un matemàtic i religiós anglès.
Veure Sistema de coordenades і George Peacock
Gerardus Mercator
Gerardus Mercator, nom llatí de Gerhard Kremer, (Rupelmonde, 5 de març del 1512 - Duisburg, 2 o 5 de desembre del 1594) fou un cartògraf flamenc.
Veure Sistema de coordenades і Gerardus Mercator
Grégoire de Saint-Vincent
Grégoire de Saint-Vincent, Gregorius de Sancto Vincentio en llatí (Bruges (Països Baixos espanyols), 8 de setembre del 1584 - Gant, 27 de gener del 1667) va ser un matemàtic jesuïta flamenc del.
Veure Sistema de coordenades і Grégoire de Saint-Vincent
Gregorio Fontana
Gregorio Fontana (1735 – 1803) va ser un matemàtic italià.
Veure Sistema de coordenades і Gregorio Fontana
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Veure Sistema de coordenades і Hawaii
Homeomorfisme
En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.
Veure Sistema de coordenades і Homeomorfisme
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Sistema de coordenades і Isaac Newton
Jacobià
En càlcul vectorial, el jacobià és una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant jacobià.
Veure Sistema de coordenades і Jacobià
Jakob Bernoulli
Jakob Bernoulli (també Jacob, o James o Jacques) va ser un matemàtic suís del, conegut, sobretot, pels seus treballs en càlcul diferencial i en teoria de la probabilitat.
Veure Sistema de coordenades і Jakob Bernoulli
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Sistema de coordenades і Latitud
Latitud celeste
La latitud celeste és una de les coordenades eclíptiques d'un cos celeste.
Veure Sistema de coordenades і Latitud celeste
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Sistema de coordenades і Línia equatorial
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Sistema de coordenades і Leonhard Euler
Localització absoluta
La localització absoluta descriu la posició d'un objecte o un lloc sobre la superfície de la Terra.
Veure Sistema de coordenades і Localització absoluta
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Sistema de coordenades і Longitud
Longitud (geografia)
La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.
Veure Sistema de coordenades і Longitud (geografia)
Longitud celeste
La longitud celeste és una de les coordenades eclíptiques d'un cos celeste.
Veure Sistema de coordenades і Longitud celeste
Matriu diagonal
En l'àlgebra lineal, una matriu diagonal és una matriu quadrada en què els seus elements valen zero a excepció dels de la diagonal principal, que poden valer zero o no.
Veure Sistema de coordenades і Matriu diagonal
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Sistema de coordenades і Mòdul
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Veure Sistema de coordenades і Meridià
Method of Fluxions
The Method of Fluxions and infinite Series (que es podria traduir com El Mètode de les Fluxions i les sèries infinides) és un llibre d'Isaac Newton.
Veure Sistema de coordenades і Method of Fluxions
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Sistema de coordenades і Metre
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Sistema de coordenades і Milà
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Sistema de coordenades і Nombre real
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Sistema de coordenades і Objecte astronòmic
Paral·lel
Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.
Veure Sistema de coordenades і Paral·lel
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Sistema de coordenades і Paràbola
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Sistema de coordenades і Pla
Projecció cartogràfica
Diverses projeccions. Una projecció cartogràfica és un procediment matemàtic per a representar una part de la superfície de la Terra, que és geosferica, sobre un mapa, que és una superfície plana.
Veure Sistema de coordenades і Projecció cartogràfica
Projecció de Mercator
Projecció Mercator del món entre 85° S i 85° N. Cal observar la comparació de la mida de Groenlàndia i Àfrica La projecció de Mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives).
Veure Sistema de coordenades і Projecció de Mercator
Projecció ortogonal
La projecció ortogonal del segment ''' AB ''' sobre la recta ''' L ''' és el segment ''' PQ '''. Una projecció ortogonal és, en geometria euclidiana, aquella en què les rectes projectants auxiliars són perpendiculars al pla de projecció, establint una relació entre tots els punts de l'element projectant amb els projectats.
Veure Sistema de coordenades і Projecció ortogonal
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure Sistema de coordenades і Punt (geometria)
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Veure Sistema de coordenades і Punt d'Àries
Rafael Bombelli
Rafael Bombelli va ser un matemàtic i enginyer italià, del, conegut per haver estat el primer a intuir els nombres imaginaris.
Veure Sistema de coordenades і Rafael Bombelli
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Veure Sistema de coordenades і Recta
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Sistema de coordenades і René Descartes
Sentit horari
''Sentit horari.'' El concepte sentit horari aplicat a qualsevol moviment circular indica que el seu sentit de gir es fa de manera anàloga al moviment de les busques del rellotge.
Veure Sistema de coordenades і Sentit horari
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Sistema de coordenades і Simetria
Simetria de reflexió
quarta no és una figura simètrica. La simetria de reflexió és una línia imaginària que, en dividir una forma qualsevol, ho fa en dues parts els punts oposats de les quals són equidistants entre si, és a dir, queden simètrics.
Veure Sistema de coordenades і Simetria de reflexió
Simetria esfèrica
La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
Veure Sistema de coordenades і Simetria esfèrica
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Veure Sistema de coordenades і Sistema de coordenades
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Sistema de coordenades і Sistema de coordenades cartesianes
Sistema de coordenades cilíndriques
Un punt traçat en coordenades cilíndriques El sistema de coordenades cilíndriques és un sistema de coordenades tridimensional que essencialment estén el sistema de coordenades polars afegint-li una tercera coordenada (normalment notada z) que mesura l'alçada del punt per damunt del pla del sistema de coordenades polars inicial.
Veure Sistema de coordenades і Sistema de coordenades cilíndriques
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Veure Sistema de coordenades і Sistema de coordenades esfèriques
Sylvestre François Lacroix
Sylvestre François Lacroix (1765-1843), fou un matemàtic francès conegut pels seus llibres de text.
Veure Sistema de coordenades і Sylvestre François Lacroix
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Veure Sistema de coordenades і Tangent
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Veure Sistema de coordenades і Tensor
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Veure Sistema de coordenades і Tensor mètric
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Sistema de coordenades і Terra
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Sistema de coordenades і Varietat (matemàtiques)
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Sistema de coordenades і Varietat diferenciable
Varietat riemanniana
Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.
Veure Sistema de coordenades і Varietat riemanniana
Vector director
En matemàtiques un vector director d'una recta D és qualsevol vector \overrightarrow\, on A\, i B\, són dos punts diferents de la recta D. Si v és un vector de direcció per a la recta D, també ho és kv per a qualsevol escalar k no nul; i aquests són de fet tots els vectors directors de la recta D.
Veure Sistema de coordenades і Vector director
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Veure Sistema de coordenades і Vector unitari
WGS84
Datum Gravimètric El WGS84 és un sistema de coordenades cartogràfiques mundial que permet localitzar qualsevol punt de la Terra (sense necessitar cap altre punt de referència) per mitjà de tres unitats donades.
Veure Sistema de coordenades і WGS84
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Sistema de coordenades і 1526
1659
;Països Catalans.
Veure Sistema de coordenades і 1659
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Sistema de coordenades і 1803
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Sistema de coordenades і 20 de gener
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Sistema de coordenades і 24 d'agost
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sistema de coordenades і 7 de desembre
També conegut com Canvi de coordenades, Coordenada, Coordenades, Coordenades (matemàtiques), Eix de coordenades, Sistemes de coordenades.