Taula de continguts
103 les relacions: Abril, Alfarrasí, Andalusia, Arles, Ascensió, Badalona, Besalú, Bulaternera, Calendari gregorià, Calendari julià, Caramelles, Carrau, Ciutat Vella de Barcelona, Computus, Corpus Christi, Cotlliure, Cristianisme, Crucifixió, Dansa de la Mort, Dansa de la Mort de Verges, Dijous gras, Dijous Sant, Dilluns de Pasqua, Dilluns Sant, Dimecres de cendra, Dissabte de Passió, Dissabte Sant, Diumenge de Rams, Diumenge de Rams d'Elx, Divendres de Dolors, Divendres Sant, Entrada triomfal a Jerusalem, Estaferm, Folklore, Gastronomia de Setmana Santa, Generalitat de Catalunya, Illes Balears, Jerusalem, Jesús de Natzaret, L'Hospitalet de Llobregat, La Passió, La Passió d'Esparreguera, La Passió d'Olesa de Montserrat, La Passió de Vilalba dels Arcs, Legió romana, Lleida, Llorer, Lluna plena, Manaies, Març, ... Ampliar l'índex (53 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Setmana Santa і Abril
Alfarrasí
Alfarrasí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Setmana Santa і Alfarrasí
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Setmana Santa і Andalusia
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Setmana Santa і Arles
Ascensió
GiottoLAscensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies (tots dos dies inclosos) després del diumenge de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig.
Veure Setmana Santa і Ascensió
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Setmana Santa і Badalona
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Setmana Santa і Besalú
Bulaternera
Bula d'Avall o Bula de Terranera, modernament Bulaternera (en francès Bouleternère) és un poble de 906 habitants, cap de la comuna rossellonesa homònima, a la Catalunya del Nord.
Veure Setmana Santa і Bulaternera
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Veure Setmana Santa і Calendari gregorià
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure Setmana Santa і Calendari julià
Caramelles
Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d'Andorra, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.
Veure Setmana Santa і Caramelles
Carrau
Detall d'una carrau metàl·lica on s'aprecia el mecanisme que produeix el so Un carrau, un carra(n)c, una carra(n)ca, un carrisc-carrasc o xerric-xerrac o xerrac és un instrument idiòfon consistent en un mànec que passa pel centre d'una roda dentada que hi està fixada, i al voltant del qual pot girar una peça dins de la qual hi ha una llengüeta.
Veure Setmana Santa і Carrau
Ciutat Vella de Barcelona
Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.
Veure Setmana Santa і Ciutat Vella de Barcelona
Computus
Dionis l'Exiguu va inventar l'era Anno Domini per calcular la data de Pasqua El còmput de la Pasqua o Computus és el càlcul de la data de Pasqua.
Veure Setmana Santa і Computus
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Veure Setmana Santa і Corpus Christi
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Setmana Santa і Cotlliure
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Setmana Santa і Cristianisme
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Veure Setmana Santa і Crucifixió
Dansa de la Mort
La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.
Veure Setmana Santa і Dansa de la Mort
Dansa de la Mort de Verges
La dansa de la Mort és una representació dins els actes de la processó tradicional de Dijous Sant a Verges.
Veure Setmana Santa і Dansa de la Mort de Verges
Dijous gras
Botifarra d'ou El Dijous Gras, Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia del Carnaval.
Veure Setmana Santa і Dijous gras
Dijous Sant
Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.
Veure Setmana Santa і Dijous Sant
Dilluns de Pasqua
Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.
Veure Setmana Santa і Dilluns de Pasqua
Dilluns Sant
El Dilluns Sant és el dilluns de la Setmana Santa que segueix al Diumenge de Rams.
Veure Setmana Santa і Dilluns Sant
Dimecres de cendra
El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes).
Veure Setmana Santa і Dimecres de cendra
Dissabte de Passió
Dissabte de Passió és, en la litúrgia catòlica la vespra del Diumenge de Rams.
Veure Setmana Santa і Dissabte de Passió
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Veure Setmana Santa і Dissabte Sant
Diumenge de Rams
Palmons a la processó de Diumenge de Rams de la Confraria de l'Entrada de Saragossa, abril del 2007. En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams (ant. rampalm) recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva.
Veure Setmana Santa і Diumenge de Rams
Diumenge de Rams d'Elx
La processó del Diumenge de Rams d'Elx és el primer acte que obri la celebració de la Setmana Santa a la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó), en la qual es representa l'entrada de Jesús a Jerusalem.
Veure Setmana Santa і Diumenge de Rams d'Elx
Divendres de Dolors
Verge de la Caritat, patrona de Cartagena (Espanya). Celebra la seva festivitat el Divendres de Dolors. En la tradició cristiana, el Divendres de Dolors o Divendres de Passió, és el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins l'última setmana de Quaresma.
Veure Setmana Santa і Divendres de Dolors
Divendres Sant
Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.
Veure Setmana Santa і Divendres Sant
Entrada triomfal a Jerusalem
alt.
Veure Setmana Santa і Entrada triomfal a Jerusalem
Estaferm
Reproducció moderna d'un '''''estaferm'''''. Un estaferm és un ninot o maniquí fet de fusta que utilitzaven els cavallers a l'edat mitjana per a l'entrenament de les justes.
Veure Setmana Santa і Estaferm
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Setmana Santa і Folklore
Gastronomia de Setmana Santa
El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.
Veure Setmana Santa і Gastronomia de Setmana Santa
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Setmana Santa і Generalitat de Catalunya
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Setmana Santa і Illes Balears
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Setmana Santa і Jerusalem
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Setmana Santa і Jesús de Natzaret
L'Hospitalet de Llobregat
L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.
Veure Setmana Santa і L'Hospitalet de Llobregat
La Passió
La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis.
Veure Setmana Santa і La Passió
La Passió d'Esparreguera
La Passió d'Esparreguera és una representació de la Passió de Crist, realitzada amb escenografia pròpiament teatral i amb diversos intèrprets.
Veure Setmana Santa і La Passió d'Esparreguera
La Passió d'Olesa de Montserrat
La Passió d'Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format que narra la Passió i mort de Jesús i que es representa anualment a Olesa de Montserrat els mesos de març i abril.
Veure Setmana Santa і La Passió d'Olesa de Montserrat
La Passió de Vilalba dels Arcs
La Passió de Vilalba dels Arcs és una representació teatral a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), dels últims dies de la vida de Jesús, que es representa el Dijous Sant, en sessió nocturna, i el Dissabte Sant, a la tarda.
Veure Setmana Santa і La Passió de Vilalba dels Arcs
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Setmana Santa і Legió romana
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Setmana Santa і Lleida
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Veure Setmana Santa і Llorer
Lluna plena
mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. La lluna plena o ple de la lluna, també denominat pleniluni, és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna.
Veure Setmana Santa і Lluna plena
Manaies
Els armats, manaies (a Girona) o manages (a Verges) són els soldats romans que, tradicionalment, desfilen per Setmana Santa.
Veure Setmana Santa і Manaies
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Setmana Santa і Març
Mare de Déu dels Dolors
Imatge de la Mare de Déu dels Dolors (talla policromada allotjada a l'església de la Vera Cruz de Salamanca La Mare de Déu de la Dolor o la Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors o el 15 de setembre, i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir.
Veure Setmana Santa і Mare de Déu dels Dolors
Mieres
Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².
Veure Setmana Santa і Mieres
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Veure Setmana Santa і Mona de Pasqua
Montuïri
Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.
Veure Setmana Santa і Montuïri
Ofici de Tenebres
LOfici de Tenebres (anomenat també Fasos i en llatí Officium Tenebrerum) és un ritu litúrgic celebrat durant la Setmana Santa que consisteix en el rés de totes les litúrgies de les hores en una sola celebració, feta o bé a punta d'alba del Dijous Sant, el Divendres Sant i el Dissabte Sant o bé com a celebracions de vigília al capvespre dels respectius dies anteriors.
Veure Setmana Santa і Ofici de Tenebres
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Setmana Santa і Olivera
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Setmana Santa і Països Catalans
Palma (ornament)
Palmons a la celebració del Diumenge de Rams a Saragossa cimera de l'escut de Tortosa La palma tradicional és la fulla de la palmera engroguida i després treballada amb tècniques de cistelleria.
Veure Setmana Santa і Palma (ornament)
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Setmana Santa і Pasqua de Resurrecció
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Veure Setmana Santa і Pentecosta
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Setmana Santa і Perpinyà
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Setmana Santa і Primavera
Processó
Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.
Veure Setmana Santa і Processó
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Veure Setmana Santa і Quaresma
Rei Carnestoltes
El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.
Veure Setmana Santa і Rei Carnestoltes
Resurrecció de Jesús
La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.
Veure Setmana Santa і Resurrecció de Jesús
Riba-roja d'Ebre
Vistes poble Riba-roja d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Setmana Santa і Riba-roja d'Ebre
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Setmana Santa і Rosselló
Salpàs
El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d'una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal.
Veure Setmana Santa і Salpàs
Sant Hilari Sacalm
Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Setmana Santa і Sant Hilari Sacalm
Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al sud-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Setmana Santa і Sant Julià de Vilatorta
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Setmana Santa і Sant Vicent Ferrer
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Veure Setmana Santa і Santa Cena
Sarral
Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Setmana Santa і Sarral
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Veure Setmana Santa і Setmana Santa
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Setmana Santa і Tarragona
Tortell
El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.
Veure Setmana Santa і Tortell
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Veure Setmana Santa і Tradició
Verges
Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter.
Veure Setmana Santa і Verges
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Setmana Santa і 1 de febrer
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 10 de març
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 11 de maig
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 13 de març
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 14 de juny
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 15 de març
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 16 d'abril
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 18 d'abril
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 19 de març
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 20 de març
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 21 de maig
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 22 d'abril
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 23 d'abril
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 23 de març
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 24 de juny
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 24 de maig
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 26 d'abril
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 27 de juny
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Setmana Santa і 29 de gener
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 3 de juny
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 30 d'abril
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Setmana Santa і 4 de febrer
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 4 de març
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Setmana Santa і 7 de març
També conegut com Dimarts Sant, Divendres De Passió, Divendres de Llàtzer.