Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Alemanya, Arcabús, Batalla de Mohács (1526), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Constantinoble, Danubi, Espanya, Europa, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Guerres Habsburg-Otomanes, Imperi Otomà, Joan I d'Hongria, Lansquenet, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís II d'Hongria, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Principat de Moldàvia, Regne d'Hongria, Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Viena (1683), Solimà I el Magnífic, Sultà, Viena, 14 d'octubre, 1527, 1529, 1532, 1683, 27 de setembre.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Alemanya · Veure més »
Arcabús
Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Arcabús · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Constantinoble · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Danubi · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Espanya · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Europa · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Guerres Habsburg-Otomanes
Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Imperi Otomà · Veure més »
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Joan I d'Hongria · Veure més »
Lansquenet
Lansquenet (en alemany Landsknecht, servidor del país (de Land, terra o país i Knecht, servidor), és el nom amb què es designaven alguns mercenaris alemanys que van operar entre el i el. Els lansquenets pertanyien a una classe de soldats d'infanteria que al començament no eren més que uns serfs que feien la guerra en qualitat de peons, i servien als cavallers de palafreners, sense dur més armes que una pica. Més tard van formar unitats independents de piquers, que es distingien per dur vistosos uniformes i que van arribar a constituir la base de la infanteria alemanya de l'època del Renaixement. La infanteria dels lansquenets va lluitar també per la corona d'Espanya al costat dels terços espanyols, a Flandes mentre regnava la casa d'Àustria. L'origen del terme prové de Land (terra, país) i Knecht (serf), originàriament encunyat per Pere d'Hagenbach per a designar als soldats d'infanteria mercenaris suaus del Sacre Imperi Romanogermànic. Vindrien a ser com gent del camp en contraposició a la gent de la muntanya, és a dir els mercenaris suïssos. Ja a principis del el terme va acabar derivant en Lanzknecht a causa de l'associació del terme amb la paraula Lanze (llança), que era la seua principal arma.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Lansquenet · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Lluís II d'Hongria · Veure més »
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Principat de Moldàvia · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Regne d'Hongria · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Setge de Viena (1683)
La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 12 de setembre de 1683.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Setge de Viena (1683) · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Sultà · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Setge de Viena (1529) і Viena · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і 14 d'octubre · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і 1527 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і 1529 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і 1532 · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і 1683 · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Viena (1529) і 27 de setembre · Veure més »
