Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.

Taula de continguts

394 les relacions: Agalbursa de Cervera, Agustí Alcoberro i Pericay, Alberto Montaner Frutos, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons II de Provença, Alfons III de Portugal, Alfons IV de Ribagorça, Alfons IX de Lleó, Alfons V de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Almodis de Barcelona, Anales de la Corona de Aragón, Annals, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Antonio Ubieto Arteta, Aragonensium rerum commentarii, Argent (heràldica), Armand de Fluvià i Escorsa, Arquimbald de Foix, Arxiu de la Corona d'Aragó, Auctoritas, Ènnec Aritza, Banda (heràldica), Bandera de Catalunya, Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Barra (heràldica), Batalla d'Alcoraç, Batalla de Hastings, Beatriu I de Provença, Beremund II, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguera de Castella, Bernat I de Foix, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de Nàpols, Bordura, Borrell II, Brisura, Camp heràldic, Cancelleria Reial, Capítols matrimonials de Barbastre, ... Ampliar l'índex (344 més) » « Shrink índex

Agalbursa de Cervera

Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.

Veure Senyera reial і Agalbursa de Cervera

Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Veure Senyera reial і Agustí Alcoberro i Pericay

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Veure Senyera reial і Alberto Montaner Frutos

Alfons d'Aragó i Castella

84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Veure Senyera reial і Alfons d'Aragó i Castella

Alfons d'Aragó i de Portugal

Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.

Veure Senyera reial і Alfons d'Aragó i de Portugal

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Veure Senyera reial і Alfons el Bataller

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Senyera reial і Alfons el Benigne

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Senyera reial і Alfons el Cast

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Senyera reial і Alfons el Franc

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Senyera reial і Alfons el Magnànim

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Veure Senyera reial і Alfons II de Provença

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Veure Senyera reial і Alfons III de Portugal

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Veure Senyera reial і Alfons IV de Ribagorça

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Veure Senyera reial і Alfons IX de Lleó

Alfons V de Lleó

Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).

Veure Senyera reial і Alfons V de Lleó

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Veure Senyera reial і Alfons VIII de Castella

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Veure Senyera reial і Alfons X de Castella

Almodis de Barcelona

Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.

Veure Senyera reial і Almodis de Barcelona

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Veure Senyera reial і Anales de la Corona de Aragón

Annals

Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.

Veure Senyera reial і Annals

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Veure Senyera reial і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Veure Senyera reial і Antonio Ubieto Arteta

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Veure Senyera reial і Aragonensium rerum commentarii

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Veure Senyera reial і Argent (heràldica)

Armand de Fluvià i Escorsa

, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Veure Senyera reial і Armand de Fluvià i Escorsa

Arquimbald de Foix

Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).

Veure Senyera reial і Arquimbald de Foix

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Senyera reial і Arxiu de la Corona d'Aragó

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Veure Senyera reial і Auctoritas

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Veure Senyera reial і Ènnec Aritza

Banda (heràldica)

La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.

Veure Senyera reial і Banda (heràldica)

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Veure Senyera reial і Bandera de Catalunya

Bandera de les Illes Balears

La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.

Veure Senyera reial і Bandera de les Illes Balears

Bandera de Mallorca

La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.

Veure Senyera reial і Bandera de Mallorca

Barra (heràldica)

La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.

Veure Senyera reial і Barra (heràldica)

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Veure Senyera reial і Batalla d'Alcoraç

Batalla de Hastings

La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.

Veure Senyera reial і Batalla de Hastings

Beatriu I de Provença

Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

Veure Senyera reial і Beatriu I de Provença

Beremund II

Beremund II, dit el Gotós (953 - Villanueva del Bierzo, Lleó, 999), fou rei de Galícia (982-99) i Lleó (985-99).

Veure Senyera reial і Beremund II

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Veure Senyera reial і Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Veure Senyera reial і Berenguer Ramon I de Provença

Berenguera de Castella

Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).

Veure Senyera reial і Berenguera de Castella

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Veure Senyera reial і Bernat I de Foix

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Veure Senyera reial і Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Veure Senyera reial і Blanca de Nàpols

Bordura

En detall) La bordura, en heràldica, és una peça honorable en forma de cinta que voreja el camper.

Veure Senyera reial і Bordura

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Veure Senyera reial і Borrell II

Brisura

Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.

Veure Senyera reial і Brisura

Camp heràldic

El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.

Veure Senyera reial і Camp heràldic

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Veure Senyera reial і Cancelleria Reial

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Veure Senyera reial і Capítols matrimonials de Barbastre

Caplletra

XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Veure Senyera reial і Caplletra

Carboncle (heràldica)

'''Carboncle''' de l'escut de Navarra El carboncle o escarboncle és, en heràldica, una figura de vuit bastonets disposats radialment, normalment flordelisats o pomejats, i carregats al centre amb una pedra de robí, mineral anomenat també carboncle.

Veure Senyera reial і Carboncle (heràldica)

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Senyera reial і Carles I d'Anjou

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Veure Senyera reial і Carles II d'Anjou

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Veure Senyera reial і Casa reial d'Aragó

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Veure Senyera reial і Casal d'Aragó

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Senyera reial і Casal de Barcelona

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Senyera reial і Castellà

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Senyera reial і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Senyera reial і Catalunya

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure Senyera reial і Catedral de Girona

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Veure Senyera reial і Cavaller

Càntic dels Càntics

Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.

Veure Senyera reial і Càntic dels Càntics

Chronica Adefonsi Imperatoris

La Chronica Adefonsi Imperatoris és un panegíric en prosa i vers dedicat al regnat d'Alfons VII de Castella.

Veure Senyera reial і Chronica Adefonsi Imperatoris

Chronicon Barcinonenses IV

El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Veure Senyera reial і Chronicon Barcinonenses IV

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Veure Senyera reial і Circa

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Senyera reial і Comtat de Barcelona

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Senyera reial і Comtat de Besalú

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Veure Senyera reial і Comtat de Provença

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Veure Senyera reial і Constança de Sicília

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Senyera reial і Constantí I el Gran

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Senyera reial і Corona d'Aragó

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Veure Senyera reial і Crònica de Bernat Desclot

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Veure Senyera reial і Crònica de Pere el Cerimoniós

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Veure Senyera reial і Crònica de Ramon Muntaner

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Veure Senyera reial і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Crónica d'Aragón

Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.

Veure Senyera reial і Crónica d'Aragón

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Veure Senyera reial і Crónica de Aragón

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Veure Senyera reial і Creu d'Aïnsa

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Veure Senyera reial і Creu d'Alcoraç

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Veure Senyera reial і Croada d'al-Mariyya

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Veure Senyera reial і Croada pisano-catalana

Cronicó

Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el i el, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.

Veure Senyera reial і Cronicó

Cronicó de Sant Cugat

El Cronicó de Sant Cugat és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Veure Senyera reial і Cronicó de Sant Cugat

Cronicó de Sant Feliu de Guíxols

El Cronicó de Sant Feliu de Guíxols és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Veure Senyera reial і Cronicó de Sant Feliu de Guíxols

Cronicó Dertusense II

El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Veure Senyera reial і Cronicó Dertusense II

Cronicó Rivipullense I

El Cronicó Rivipullense I és el primer de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Veure Senyera reial і Cronicó Rivipullense I

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.

Veure Senyera reial і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De captione Almerie et Tortuose

De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.

Veure Senyera reial і De captione Almerie et Tortuose

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Veure Senyera reial і Dignitat (títol)

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Veure Senyera reial і Dinastia Ximena

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Veure Senyera reial і Dolça de Provença

Ducat de Normandia

Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.

Veure Senyera reial і Ducat de Normandia

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Senyera reial і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Senyera reial і Edat moderna

Elionor d'Aragó i de Sicília

Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).

Veure Senyera reial і Elionor d'Aragó i de Sicília

Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).

Veure Senyera reial і Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Veure Senyera reial і Elisenda de Montcada

Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Senyera reial і Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric el Lleó

Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.

Veure Senyera reial і Enric el Lleó

Enric I d'Empúries

Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.

Veure Senyera reial і Enric I d'Empúries

Enric II de Babenberg

Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.

Veure Senyera reial і Enric II de Babenberg

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Veure Senyera reial і Enric III de Castella

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Veure Senyera reial і Ermessenda de Carcassona

Escudet

L'escudet, en heràldica, és un moble en forma d'escut petit col·locat dins un camper, generalment en nombre superior a un.

Veure Senyera reial і Escudet

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Veure Senyera reial і Escut d'armes

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Veure Senyera reial і Escut de Catalunya

Escut de l'Aragó

L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Veure Senyera reial і Escut de l'Aragó

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Veure Senyera reial і Escut del País Valencià

Escuts amb el Senyal Reial

Aquest és un llistat de diferents Escuts amb el Senyal Reial, amb les seves imatges.

Veure Senyera reial і Escuts amb el Senyal Reial

Esmalt (heràldica)

En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.

Veure Senyera reial і Esmalt (heràldica)

Estelada

La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.

Veure Senyera reial і Estelada

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Senyera reial і Europa

Eustaqui II de Boulogne

Eustaqui II de Boulogne (v. 1018- v. 1087) va ser comte de Boulogne des de 1049 fins a la seva mort.

Veure Senyera reial і Eustaqui II de Boulogne

Faixa (heràldica)

La faixa, en heràldica, és una peça honorable col·locada horitzontalment al centre de l'escut, tot travessant el camper d'esquerra a dreta, i delimitada per dues línies horitzontals paral·leles.

Veure Senyera reial і Faixa (heràldica)

Faustino Menéndez-Pidal de Navascués

fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de lAcadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.

Veure Senyera reial і Faustino Menéndez-Pidal de Navascués

Felícia de Roucy

Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Veure Senyera reial і Felícia de Roucy

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Senyera reial і Ferran d'Antequera

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Veure Senyera reial і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran de Mallorca

fou infant de Mallorca.

Veure Senyera reial і Ferran de Mallorca

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Senyera reial і Ferran el Catòlic

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Veure Senyera reial і Ferran I de Lleó

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Veure Senyera reial і Ferran I de Nàpols

Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona

Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1469 - Barcelona, 13 de novembre de 1543) fou duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença.

Veure Senyera reial і Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona

Ferran II de Lleó

Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).

Veure Senyera reial і Ferran II de Lleó

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Veure Senyera reial і Ferran III de Castella

Figura (heràldica)

Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.

Veure Senyera reial і Figura (heràldica)

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Senyera reial і Francès

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure Senyera reial і Francesc Eiximenis

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Veure Senyera reial і Frederic II de Sicília

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Veure Senyera reial і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Veure Senyera reial і Frederic III de Sicília

Garcia Ramires

Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).

Veure Senyera reial і Garcia Ramires

Garcia Sanxes II de Pamplona

Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).

Veure Senyera reial і Garcia Sanxes II de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

Veure Senyera reial і Garcia Sanxes III de Pamplona

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Veure Senyera reial і Gastó I de Foix

Gastó II de Foix

Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).

Veure Senyera reial і Gastó II de Foix

Gastó III de Foix

Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).

Veure Senyera reial і Gastó III de Foix

Genealogies de Roda

Les Genealogies de Roda són un text historiogràfic en llatí redactat a Nájera vers el 980-990 per iniciativa de la cort del Regne de Pamplona i que recullen les genealogies dels Reis de Pamplona.

Veure Senyera reial і Genealogies de Roda

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Veure Senyera reial і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Veure Senyera reial і Gesta Comitum Barchinonensium

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Senyera reial і Girona

Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés

Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.

Veure Senyera reial і Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Veure Senyera reial і Gregori VII

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Senyera reial і Guifré el Pilós

Guillem I d'Anglaterra

Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.

Veure Senyera reial і Guillem I d'Anglaterra

Guillem VI de Montpeller

Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Veure Senyera reial і Guillem VI de Montpeller

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.

Veure Senyera reial і Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Redondo Veintemillas

Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).

Veure Senyera reial і Guillermo Redondo Veintemillas

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Veure Senyera reial і Gules

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Veure Senyera reial і Heràldica

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Veure Senyera reial і Hipòtesi

Hipòtesi dels lemniscs

La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.

Veure Senyera reial і Hipòtesi dels lemniscs

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.

Veure Senyera reial і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

Veure Senyera reial і Historiografia de la Senyera Reial

Hug I d'Arborea

Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.

Veure Senyera reial і Hug I d'Arborea

Hug I de Cervera

Hug I de Cervera, conegut també com a Hug I de Bas o Hug de Cervera i de Barcelona, (1149-1185) fou vescomte de Bas.

Veure Senyera reial і Hug I de Cervera

Hug II d'Arborea

Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).

Veure Senyera reial і Hug II d'Arborea

Hug III d'Arborea

Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.

Veure Senyera reial і Hug III d'Arborea

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Veure Senyera reial і Illes Orientals d'al-Àndalus

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Veure Senyera reial і Innocenci IV

Isabel d'Urgell

Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.

Veure Senyera reial і Isabel d'Urgell

Isabel de Foix

Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).

Veure Senyera reial і Isabel de Foix

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Senyera reial і Isabel I de Castella

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Senyera reial і Islam

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Senyera reial і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Senyera reial і Jaume el Just

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Veure Senyera reial і Jaume I d'Urgell

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Veure Senyera reial і Jaume II d'Urgell

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Veure Senyera reial і Jaume II de Mallorca

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Veure Senyera reial і Jaume III de Mallorca

Joan d'Aragó i de Foix

* Joan d'Aragó de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença.

Veure Senyera reial і Joan d'Aragó i de Foix

Joan d'Arborea

Joan d'Arborea, anomenat Cià (Chiano) fou fill de Marià II d'Arborea.

Veure Senyera reial і Joan d'Arborea

Joan de Montsó

Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.

Veure Senyera reial і Joan de Montsó

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Veure Senyera reial і Joan de Prades

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Senyera reial і Joan el Caçador

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Senyera reial і Joan el Sense Fe

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).

Veure Senyera reial і Joan I d'Empúries

Joan I de Castella

Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).

Veure Senyera reial і Joan I de Castella

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Veure Senyera reial і Joan I de Foix

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Veure Senyera reial і Joan II de Castella

Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).

Veure Senyera reial і Joan Ramon Folc II de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).

Veure Senyera reial і Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).

Veure Senyera reial і Joan Ramon Folc IV de Cardona

Joana d'Urgell

Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Veure Senyera reial і Joana d'Urgell

Joana de Prades

Joana d'Aragó de Cabrera o Joana I de Prades (? - 1441), Comtessa de Prades i baronessa d'Entença.

Veure Senyera reial і Joana de Prades

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Veure Senyera reial і Joana I de Castella

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Veure Senyera reial і Joana I de Nàpols

Jofré V d'Anjou

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

Veure Senyera reial і Jofré V d'Anjou

José Ángel Sesma Muñoz

José Ángel Sesma Muñoz (Saragossa, 7 de juliol de 1946) és un historiador aragonès i Catedràtic del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; és director del Grup d'investigació d'Història Medieval d'aquesta universitat i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Senyera reial і José Ángel Sesma Muñoz

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Veure Senyera reial і Jutjat d'Arborea

Lambel

or; ressaltant al cap un '''lambel''' de gules» Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.

Veure Senyera reial і Lambel

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Veure Senyera reial і Les quatre grans Cròniques

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Veure Senyera reial і Liber Maiolichinus

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Veure Senyera reial і Llegenda de les quatre barres de sang

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Veure Senyera reial і Llibre dels fets

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Senyera reial і Llista de comtes de Barcelona

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Veure Senyera reial і Llista de consellers reials

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Veure Senyera reial і Llista de monarques britànics

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Veure Senyera reial і Llista de reis d'Aragó

Lluís I de Sicília

Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).

Veure Senyera reial і Lluís I de Sicília

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Veure Senyera reial і Lluís VII de França

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Veure Senyera reial і Lluís VIII de França

Lo Crestià

Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.

Veure Senyera reial і Lo Crestià

Lope de Luna

Pàgina de l'Armorial de Gelre Lope de Luna (? - Pedrola, 1360) fou un noble aragonès del llinatge dels Luna, primer comte de Luna, i senyor de Sogorb.

Veure Senyera reial і Lope de Luna

Los Angeles

Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic.

Veure Senyera reial і Los Angeles

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Veure Senyera reial і Lucio Marineo Sículo

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Veure Senyera reial і Manfred I de Sicília

Margarida de Bearn

Margarida de Bearn o Margarida de Montcada (vers 1245-1250 - † vers 1319) fou vescomtessa de Bearn, Auloron i Marsan de 1290 a 1310, filla de Gastó VII, vescomte de Bearn, i de Mata de Matha, vescomtessa de Marsan.

Veure Senyera reial і Margarida de Bearn

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Veure Senyera reial і Margarida de Prades

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Veure Senyera reial і Maria de Luna

Maria de Sicília

Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.

Veure Senyera reial і Maria de Sicília

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).

Veure Senyera reial і Maria de Xipre

Marià II d'Arborea

Marià II d'Arborea (? - 1295) fou Jutge d'Arborea com a fill de Pere II d'Arborea i IV de Bas.

Veure Senyera reial і Marià II d'Arborea

Marià III d'Arborea

Marià III d'Arborea (1285-1321) fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai.

Veure Senyera reial і Marià III d'Arborea

Marià IV d'Arborea

Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.

Veure Senyera reial і Marià IV d'Arborea

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Veure Senyera reial і Martí de Riquer i Morera

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Veure Senyera reial і Martí el Jove

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Senyera reial і Martí l'Humà

Mateu I de Foix

Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.

Veure Senyera reial і Mateu I de Foix

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Veure Senyera reial і Millau

Moble (heràldica)

Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.

Veure Senyera reial і Moble (heràldica)

Monestir de Veruela

El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela és una abadia cistercenca del, situada prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, Espanya.

Veure Senyera reial і Monestir de Veruela

Mossèn

Portada de la traducció de l'obra d'Ausiàs Marc. S'hi observa l'ús del tracte «mossèn» per a referir-se a un cavaller: «Las obras del famosíssimo philosofo y poeta ''mossen'' Osias Marco caballero Valenciano de nación Catalán traduzidas por don Baltasar de Romaní» editada el 1539.

Veure Senyera reial і Mossèn

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Senyera reial і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Narciso Sentenach y Cabañas

Narciso Sentenach y Cabañas (Sevilla, 1853 - 1925), historiador, crític d'art i arqueòleg espanyol.

Veure Senyera reial і Narciso Sentenach y Cabañas

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Veure Senyera reial і Nàrtex

Nobiliario vero

Nobiliario vero o Libro intitulado nobiliario vero perfetamente copylado e ordenado por el onrrado cauallero Feranto Mexia veynte quatro de Jahen és un tractat de noblesa i cavalleria escrit el 1485 per Hernán Mexía i editat a Sevilla el 1492.

Veure Senyera reial і Nobiliario vero

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Senyera reial і Noblesa

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Senyera reial і Normands

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Veure Senyera reial і Nunó Sanç

Or (heràldica)

Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.

Veure Senyera reial і Or (heràldica)

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Veure Senyera reial і Orde de la Mercè

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Veure Senyera reial і Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Ordoni III

Ordoni III (ca. 926 - Zamora, 956) fou rei de Lleó (951-956).

Veure Senyera reial і Ordoni III

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Veure Senyera reial і Origen de la Senyera Reial

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Veure Senyera reial і Otger Cataló

Pal (heràldica)

El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.

Veure Senyera reial і Pal (heràldica)

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Veure Senyera reial і Palau Reial Major

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Senyera reial і Papa

Paul Fridolin Kehr

Paul Fridolin Kehr (Waltershausen, Baixa Francònia, 1860 — Wässerndorf, Alta Francònia, 1944) va ser un historiador alemany.

Veure Senyera reial і Paul Fridolin Kehr

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Veure Senyera reial і Penó de la Conquesta

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Veure Senyera reial і Pere Antoni Beuter

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Veure Senyera reial і Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere de Prades

Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.

Veure Senyera reial і Pere de Prades

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Veure Senyera reial і Pere el Catòlic

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Senyera reial і Pere el Cerimoniós

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Veure Senyera reial і Pere el d'Osca

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Senyera reial і Pere el Gran

Pere I de Foix

Pere I de Foix (? - 1071) fou comte de Foix (1064-1071).

Veure Senyera reial і Pere I de Foix

Pere II d'Arborea

Pere II d'Arborea, també anomenat Pere II de Bas-Lacon o Bas-Serra o vescomte Pere IV de Bas fou el fill d'Hug I d'Arborea, nominal vescomte de Bas que mai va visitar el vescomtat però que en mantingué el títol, i jutge únic d'Arborea proclamat en vida del pare el 1217.

Veure Senyera reial і Pere II d'Arborea

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Veure Senyera reial і Pere II d'Urgell

Pere II de Sicília

Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).

Veure Senyera reial і Pere II de Sicília

Pere III d'Arborea

Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.

Veure Senyera reial і Pere III d'Arborea

Pere Tomic

Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481) va ser un cavaller i historiador català, autor del llibre Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castlà del castell d'Aristot (1446-1447).

Veure Senyera reial і Pere Tomic

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Veure Senyera reial і Peronella d'Aragó

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Veure Senyera reial і Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Ponç I de Cervera

Ponç I de Cervera, conegut també com a Ponç Hug de Cervera o Ponç I de Bas, (-1130) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Ferran, Malacara, Sant Esteve i l'Espluga de Francolí.

Veure Senyera reial і Ponç I de Cervera

Ponç II de Cervera

Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.

Veure Senyera reial і Ponç II de Cervera

Portabandera del Rei d'Aragó

Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.

Veure Senyera reial і Portabandera del Rei d'Aragó

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Veure Senyera reial і Pròsper de Bofarull i Mascaró

Propietat privada

La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.

Veure Senyera reial і Propietat privada

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Veure Senyera reial і Ramir I d'Aragó

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Veure Senyera reial і Ramir II d'Aragó

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Veure Senyera reial і Ramon Berenguer V de Provença

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Veure Senyera reial і Ramon Borrell I

Ramon I de Carcassona

Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).

Veure Senyera reial і Ramon I de Carcassona

Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).

Veure Senyera reial і Ramon Roger I de Foix

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Veure Senyera reial і Regne d'Anglaterra

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Senyera reial і Regne d'Aragó

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Senyera reial і Regne de Castella

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Veure Senyera reial і Reial Monestir de Sant Victorià

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Veure Senyera reial і Robert I de Nàpols

Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.

Veure Senyera reial і Roger Bernat I de Foix

Roger Bernat II de Foix

Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).

Veure Senyera reial і Roger Bernat II de Foix

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Veure Senyera reial і Roger Bernat III de Foix

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Veure Senyera reial і Roger I de Carcassona

Roger I de Foix

Roger I de Foix (? - 1064) fou comte de Foix (1034-1064).

Veure Senyera reial і Roger I de Foix

Roger II de Foix

Roger II de Foix (? - 1124) fou comte de Foix (1071-1124).

Veure Senyera reial і Roger II de Foix

Roger III de Foix

Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).

Veure Senyera reial і Roger III de Foix

Roger IV de Foix

Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Veure Senyera reial і Roger IV de Foix

Salm

Un salm (o psalm) era una poesia destinada a ser cantada.

Veure Senyera reial і Salm

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Veure Senyera reial і Sanç de Barcelona i d'Aragó

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Veure Senyera reial і Sanç I de Mallorca

Sanç II de Pamplona

Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.

Veure Senyera reial і Sanç II de Pamplona

Sanç III de Castella

Sanç III, anomenat el Desitjat (1134 - Toledo, 1158), fou rei de Castella (1157-1158).

Veure Senyera reial і Sanç III de Castella

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Veure Senyera reial і Sanç III de Pamplona

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).

Veure Senyera reial і Sanç IV de Pamplona

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Veure Senyera reial і Sanç Ramires

Sança I de Lleó

Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).

Veure Senyera reial і Sança I de Lleó

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Senyera reial і Santa Seu

Sautor

Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.

Veure Senyera reial і Sautor

Segell de Millau

Revers del segell de Millau. El 1187 Alfons II d'Aragó concedí a la vila el privilegi d'usar un segell comú «''Concedimus namque sigillum comune consulibus et comuni sub subscriptione nostra et sua''», i també l'ús de la seva bandera «et etiam vexillum nostrum».

Veure Senyera reial і Segell de Millau

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Veure Senyera reial і Segle XV

Segunda parte de la crónica general de España

La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.

Veure Senyera reial і Segunda parte de la crónica general de España

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Veure Senyera reial і Senyera del País Valencià

Senyera reial

Veure Senyera reial і Senyera reial

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Veure Senyera reial і Senyor

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Veure Senyera reial і Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Veure Senyera reial і Setembre

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Veure Senyera reial і Sibil·la de Fortià

Sigil·lografia

segell de lacre, un dels objectes d'estudi de la sigil·lografia La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).

Veure Senyera reial і Sigil·lografia

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Veure Senyera reial і Silvestre I

Tapís de Bayeux

llengua.

Veure Senyera reial і Tapís de Bayeux

Teoria del Casamiento en casa

La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.

Veure Senyera reial і Teoria del Casamiento en casa

Tesi

Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable.

Veure Senyera reial і Tesi

Umbraculum

'''''Umbraculum''''' en una basílica Lumbraculum (del llatí: umbra 'ombra'), conopeu (del llatí: conopeum), ombrellino (mot italià, 'para-sol'), gonfanó o pavelló papal és una peça històrica de la indumentària i insígnies papals, usada en principi per proveir d'ombra al Pontífex Romà.

Veure Senyera reial і Umbraculum

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Veure Senyera reial і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

Urraca de Castella (reina de Portugal)

Urraca de Castella (1186/1187- Lisboa, 3 de novembre de 1220) fou una infanta de Castella i reina consort de Portugal (1211-1220).

Veure Senyera reial і Urraca de Castella (reina de Portugal)

Urraca I de Lleó

Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).

Veure Senyera reial і Urraca I de Lleó

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Senyera reial і València

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Veure Senyera reial і Vassallatge

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Veure Senyera reial і Vescomtat de Bearn

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Veure Senyera reial і Vescomtat de Millau

Vexil·lologia

Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.

Veure Senyera reial і Vexil·lologia

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Veure Senyera reial і Vidal de Canyelles

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Veure Senyera reial і Violant d'Hongria

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Veure Senyera reial і Violant de Bar

Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).

Veure Senyera reial і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Senyera reial і 1 d'abril

1042

El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Veure Senyera reial і 1042

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1063

1082

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1082

1087

El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.

Veure Senyera reial і 1087

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1094

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Senyera reial і 11 d'agost

1112

L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.

Veure Senyera reial і 1112

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1113

1137

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1137

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1147

1154

Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1154

1159

El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1159

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Senyera reial і 1162

1166

El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1166

1170

Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1170

1188

Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1188

1224

Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1224

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Veure Senyera reial і 1226

1229

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1229

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1246

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Veure Senyera reial і 1247

1276

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1276

1280

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1280

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Veure Senyera reial і 1302

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Senyera reial і 1312

1332

El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1332

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Veure Senyera reial і 1340

1348

Veure Senyera reial і 1348

1373

El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1373

1387

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1387

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Veure Senyera reial і 1402

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Senyera reial і 1405

1406

;Països catalans;Resta del món.

Veure Senyera reial і 1406

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Senyera reial і 1407

1410

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1410

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Senyera reial і 1412

1429

Països Catalans Resta del món.

Veure Senyera reial і 1429

1431

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1431

1438

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Senyera reial і 1438

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Senyera reial і 1452

1483

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1483

1485

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1485

1909

;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1909

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Veure Senyera reial і 1928

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Veure Senyera reial і 1972

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Senyera reial і 1980

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Veure Senyera reial і 1981

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Veure Senyera reial і 1982

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Senyera reial і 1983

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Veure Senyera reial і 1986

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Veure Senyera reial і 1987

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Senyera reial і 1988

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Senyera reial і 1990

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Veure Senyera reial і 1994

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Veure Senyera reial і 1995

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Veure Senyera reial і 1998

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Veure Senyera reial і 1999

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Senyera reial і 2 de setembre

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Senyera reial і 2000

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Senyera reial і 2004

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Senyera reial і 2006

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Senyera reial і 2010

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Senyera reial і 24 de novembre

272

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Senyera reial і 272

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Senyera reial і 29 de gener

337

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Senyera reial і 337

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Veure Senyera reial і 980

També conegut com Armes d'Aragó, Bandera dels Països Catalans, Quatre Pals, Quatre barres, Senyal Reial, Senyal dels Quatre Pals, Senyera (bandera), Senyera amb les quatre barres, Senyera de la Corona d'Aragó, Senyera nua, Senyera quadribarrada, Senyera quatribarrada.

, Caplletra, Carboncle (heràldica), Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà, Català, Catalunya, Catedral de Girona, Cavaller, Càntic dels Càntics, Chronica Adefonsi Imperatoris, Chronicon Barcinonenses IV, Circa, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Provença, Constança de Sicília, Constantí I el Gran, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Cronicó, Cronicó de Sant Cugat, Cronicó de Sant Feliu de Guíxols, Cronicó Dertusense II, Cronicó Rivipullense I, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, De captione Almerie et Tortuose, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Dolça de Provença, Ducat de Normandia, Edat mitjana, Edat moderna, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elisenda de Montcada, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric el Lleó, Enric I d'Empúries, Enric II de Babenberg, Enric III de Castella, Ermessenda de Carcassona, Escudet, Escut d'armes, Escut de Catalunya, Escut de l'Aragó, Escut del País Valencià, Escuts amb el Senyal Reial, Esmalt (heràldica), Estelada, Europa, Eustaqui II de Boulogne, Faixa (heràldica), Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Felícia de Roucy, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran de Mallorca, Ferran el Catòlic, Ferran I de Lleó, Ferran I de Nàpols, Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, Ferran II de Lleó, Ferran III de Castella, Figura (heràldica), Francès, Francesc Eiximenis, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III de Sicília, Garcia Ramires, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gastó I de Foix, Gastó II de Foix, Gastó III de Foix, Genealogies de Roda, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Gregori VII, Guifré el Pilós, Guillem I d'Anglaterra, Guillem VI de Montpeller, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas, Gules, Heràldica, Hipòtesi, Hipòtesi dels lemniscs, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Historiografia de la Senyera Reial, Hug I d'Arborea, Hug I de Cervera, Hug II d'Arborea, Hug III d'Arborea, Illes Orientals d'al-Àndalus, Innocenci IV, Isabel d'Urgell, Isabel de Foix, Isabel I de Castella, Islam, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Joan d'Aragó i de Foix, Joan d'Arborea, Joan de Montsó, Joan de Prades, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan I de Castella, Joan I de Foix, Joan II de Castella, Joan Ramon Folc II de Cardona, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joana d'Urgell, Joana de Prades, Joana I de Castella, Joana I de Nàpols, Jofré V d'Anjou, José Ángel Sesma Muñoz, Jutjat d'Arborea, Lambel, Les quatre grans Cròniques, Liber Maiolichinus, Llegenda de les quatre barres de sang, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de consellers reials, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Aragó, Lluís I de Sicília, Lluís VII de França, Lluís VIII de França, Lo Crestià, Lope de Luna, Los Angeles, Lucio Marineo Sículo, Manfred I de Sicília, Margarida de Bearn, Margarida de Prades, Maria de Luna, Maria de Sicília, Maria de Xipre, Marià II d'Arborea, Marià III d'Arborea, Marià IV d'Arborea, Martí de Riquer i Morera, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mateu I de Foix, Millau, Moble (heràldica), Monestir de Veruela, Mossèn, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Narciso Sentenach y Cabañas, Nàrtex, Nobiliario vero, Noblesa, Normands, Nunó Sanç, Or (heràldica), Orde de la Mercè, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Ordoni III, Origen de la Senyera Reial, Otger Cataló, Pal (heràldica), Palau Reial Major, Papa, Paul Fridolin Kehr, Penó de la Conquesta, Pere Antoni Beuter, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Prades, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere I de Foix, Pere II d'Arborea, Pere II d'Urgell, Pere II de Sicília, Pere III d'Arborea, Pere Tomic, Peronella d'Aragó, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Ponç I de Cervera, Ponç II de Cervera, Portabandera del Rei d'Aragó, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Propietat privada, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon Borrell I, Ramon I de Carcassona, Ramon Roger I de Foix, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Reial Monestir de Sant Victorià, Robert I de Nàpols, Roger Bernat I de Foix, Roger Bernat II de Foix, Roger Bernat III de Foix, Roger I de Carcassona, Roger I de Foix, Roger II de Foix, Roger III de Foix, Roger IV de Foix, Salm, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Castella, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Sança I de Lleó, Santa Seu, Sautor, Segell de Millau, Segle XV, Segunda parte de la crónica general de España, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Senyor, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setembre, Sibil·la de Fortià, Sigil·lografia, Silvestre I, Tapís de Bayeux, Teoria del Casamiento en casa, Tesi, Umbraculum, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Urraca de Castella (reina de Portugal), Urraca I de Lleó, València, Vassallatge, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Millau, Vexil·lologia, Vidal de Canyelles, Violant d'Hongria, Violant de Bar, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, 1 d'abril, 1042, 1063, 1082, 1087, 1094, 11 d'agost, 1112, 1113, 1137, 1147, 1154, 1159, 1162, 1166, 1170, 1188, 1224, 1226, 1229, 1246, 1247, 1276, 1280, 1302, 1312, 1332, 1340, 1348, 1373, 1387, 1402, 1405, 1406, 1407, 1410, 1412, 1429, 1431, 1438, 1452, 1483, 1485, 1909, 1928, 1972, 1980, 1981, 1982, 1983, 1986, 1987, 1988, 1990, 1994, 1995, 1998, 1999, 2 de setembre, 2000, 2004, 2006, 2010, 24 de novembre, 272, 29 de gener, 337, 980.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Senyera reial

Taula de continguts