Taula de continguts
52 les relacions: ABC-Clio, Basili IV, Boiar, Borís Godunov, Carles II d'Àustria Interior, Catedral de Wawel, Confederació de Polònia i Lituània, Daugavpils, Demetri I el Fals, Demetri II el Fals, Demetri Ivànovitx, Elisabet I d'Anglaterra, Estònia, Esteve Bathory, Expansionisme, Felip II de Castella, Gabriel Bethlen, Guerra d'Íngria, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra russo-polonesa (1605-1618), Gustau II Adolf, Imperi Otomà, Imperi Suec, Kanat de Crimea, Ladislau IV de Polònia, Letgàlia, Lisowczycy, Livònia, Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Maximilià III d'Habsburg, Moldàvia, Moscou, Osman II, Països Baixos, Pau de Deulino, Paul Siefert, Període Tumultuós, Principat de Transsilvània, SARPE, Smolensk, Szlachta, Tractat de Stolbovo, Transsilvània, Tsarat Rus, 1540, 1608, 1609, 1610, 1611, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Casa de Vasa
- Grans Ducs de Lituània
- Morts el 1632
- Naixements del 1566
- Persones de Strängnäs
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Segimon III Vasa і ABC-Clio
Basili IV
Basili IV (1552 – 12 de setembre de 1612) fou tsar de Rússia entre 1606 i 1610.
Veure Segimon III Vasa і Basili IV
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Veure Segimon III Vasa і Boiar
Borís Godunov
Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.
Veure Segimon III Vasa і Borís Godunov
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Veure Segimon III Vasa і Carles II d'Àustria Interior
Catedral de Wawel
La catedral de Wawel, amb el nom complet de basílica de la catedral de Sant Estanislau i Sant Wenceslau, és el santuari nacional de Polònia a la ciutat de Cracòvia.
Veure Segimon III Vasa і Catedral de Wawel
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Segimon III Vasa і Confederació de Polònia i Lituània
Daugavpils
Daugavpils (Alfabet fonètic internacional: |ˈdaʊɡaʊpils|. En letó Daugavpils; en latgalià o latgalès Daugpiļs; en lituà: Daugpilis; en estonià Väinalinn; en alemany Dünaburg; en belarús Да́ўгаўпілс (Dàugaupils), antigament Дзвінск (Dzvinsk); en finlandès: Väinänlinna; en ídix: דענענבורג (transcrit: Denenburg); en polonès Dyneburg, abans Dzwinów o Dźwińsk, en rus Даугавпилс (Daugavpils), abans Двинск (Dvinsk) i Борисоглебск (Borisoglebsk), en ucraïnès: Да́уґавпілс, Dàugavpils) és la segona ciutat més important de Letònia.
Veure Segimon III Vasa і Daugavpils
Demetri I el Fals
Demetri I Ivànovitx (en ciríl·lic: Димитрий Иоаннович), dit el Fals (самозванец 'samozvanets', impostor) (1581-1606), fou el Tsar de Rússia des del 21 de juliol de 1605 fins a la seva mort, el 17 de maig de 1606.
Veure Segimon III Vasa і Demetri I el Fals
Demetri II el Fals
Demetri II el Fals (en rus Лжедимитрий II) fou el segon dels tres pretendents al tron de Rússia fent-se passar pel tsarévitx Demetri Ivànovitx, el fill gran d'Ivan el Terrible.
Veure Segimon III Vasa і Demetri II el Fals
Demetri Ivànovitx
Demetri Ivanòvitx, en rus Дмитрий Иванович, Царевич Дмитрий, Дмитрий Углицкий (Dmitrij Ivanovič), conegut com a Tsarévitx Demetri o Demetri d'Úglitx (Moscou, 19 d'octubre de 1582 - Úglitx, 15 de maig de 1591) fou un príncep rus, fill d'Ivan el Terrible, hereu presumpte del seu germà Teodor II de Rússia.
Veure Segimon III Vasa і Demetri Ivànovitx
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Veure Segimon III Vasa і Elisabet I d'Anglaterra
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Segimon III Vasa і Estònia
Esteve Bathory
fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès.
Veure Segimon III Vasa і Esteve Bathory
Expansionisme
L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles.
Veure Segimon III Vasa і Expansionisme
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Segimon III Vasa і Felip II de Castella
Gabriel Bethlen
Gabriel Bethlen (en; 15 de novembre de 1580 - 15 de novembre de 1629) va ser príncep de Transsilvània de 1613 a 1629 i duc d'Opole de 1622 a 1625.
Veure Segimon III Vasa і Gabriel Bethlen
Guerra d'Íngria
La Guerra d'Íngria entre Suècia i Rússia, que es va desenvolupar entre 1610 i 1617 es pot considerar com a part del Període Tumultuós, conegut entre altres coses per l'intent de posar un duc suec al capdavant del tron rus.
Veure Segimon III Vasa і Guerra d'Íngria
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Segimon III Vasa і Guerra dels Trenta Anys
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Segimon III Vasa і Guerra dels Vuitanta Anys
Guerra russo-polonesa (1605-1618)
XVII. XVII. La Guerra russo-polonesa (1605-1618) tingué lloc a començaments del segle XVII com una seqüència de conflictes i invasions cap a l'est dutes a terme per la Confederació de Polònia i Lituània o per exèrcits privats i mercenaris encapçalats pels magnats en un moment en què el Tsarat Rus s'havia enfonsat per una sèrie de guerres civils (Període Tumultuós) provocades per la crisi dinàstica russa i el caos intern general.
Veure Segimon III Vasa і Guerra russo-polonesa (1605-1618)
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Veure Segimon III Vasa і Gustau II Adolf
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Segimon III Vasa і Imperi Otomà
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Segimon III Vasa і Imperi Suec
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Veure Segimon III Vasa і Kanat de Crimea
Ladislau IV de Polònia
fou rei de Polònia.
Veure Segimon III Vasa і Ladislau IV de Polònia
Letgàlia
Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.
Veure Segimon III Vasa і Letgàlia
Lisowczycy
''El cavaller polonès'' per Rembrandt,(1655). Pintura d'un lisowczyk - per Juliusz Kossak, circa 1860-65, inspirada en la pintura de Rembrandt. Lisowczycy és una paraula de l'idioma polonès, que també es coneix com a Straceńcy ('home perdut' o 'vana esperança') o chorągiew "elearska" (companyia d'elears); o en forma singular: Lisowczyk o elear,"guerrer") - que és el nom d'una unitat irregular de la cavalleria lleugera del de la Corona del Regne de Polònia i de la Lisowczycy.
Veure Segimon III Vasa і Lisowczycy
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Veure Segimon III Vasa і Livònia
Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).
Veure Segimon III Vasa і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
Maximilià III d'Habsburg
Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.
Veure Segimon III Vasa і Maximilià III d'Habsburg
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Segimon III Vasa і Moldàvia
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Segimon III Vasa і Moscou
Osman II
Osman II (3 de novembre de 1604 – 20 de maig de 1622) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1618 a la seva mort.
Veure Segimon III Vasa і Osman II
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Segimon III Vasa і Països Baixos
Pau de Deulino
XVI. La Pau de Deulino –també coneguda com a Treva o Tractat de Dywilino–) va ser signada l'11 de desembre de 1618 i va entrar en vigor el 4 de gener de 1619. Va posar fi a la Guerra russo-polonesa (1605-1618) entre la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus.
Veure Segimon III Vasa і Pau de Deulino
Paul Siefert
Paul Siefert, variants: Syfert, Sivert, Sibert (Danzing, 23 de maig de 1586 – 6 de maig de 1666) fou un organista i compositor alemany associat amb l'Escola Alemanya del Nord.
Veure Segimon III Vasa і Paul Siefert
Període Tumultuós
Serguei Ivanov. El Període Tumultuós (Сму́тное вре́мя, Smútnoie vrémia) fa referència a un període de la història de Rússia que comprèn l'interregne entre la mort del tsar Teodor I de Rússia de la dinastia ruríkida el 1598 i l'establiment de la dinastia Romànov el 1613.
Veure Segimon III Vasa і Període Tumultuós
Principat de Transsilvània
El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.
Veure Segimon III Vasa і Principat de Transsilvània
SARPE
Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.
Veure Segimon III Vasa і SARPE
Smolensk
Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.
Veure Segimon III Vasa і Smolensk
Szlachta
''Szlachcic'' del segle XVII Szlachta (IPA era el nom de la noblesa al Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània. La unió de tots dos països va formar la Confederació de Polònia i Lituània. La szlachta va sorgir a l'Edat Mitjana la qual va existir a través del temps, inclosos el i principis del XX.
Veure Segimon III Vasa і Szlachta
Tractat de Stolbovo
El príncep Dmitri Pojarski, a l'esquerra del quadre. El Tractat de Stolbovo fou l'acord de pau firmat el 1617 pel Tsarat Rus i Suècia, en virtut del qual finalitzava a la Guerra d'Íngria, que enfrontava a ambdues nacions des de feia set anys.
Veure Segimon III Vasa і Tractat de Stolbovo
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Segimon III Vasa і Transsilvània
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Veure Segimon III Vasa і Tsarat Rus
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segimon III Vasa і 1540
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segimon III Vasa і 1608
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Segimon III Vasa і 1609
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segimon III Vasa і 1610
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Segimon III Vasa і 1611
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Segimon III Vasa і 30 d'abril
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Segimon III Vasa і 5 de juliol
Vegeu també
Casa de Vasa
- Carl Sandburg
- Carles IX
- Caterina Vasa
- Caterina Vasa (1539-1610)
- Cecília Renata d'Habsburg
- Cristina de Suècia
- Dinastia Vasa
- Elisabet Vasa
- Eric XIV
- Gustau I
- Gustau II Adolf
- Joan II Casimir Vasa
- Joan III de Suècia
- Karin Månsdotter
- Ladislau IV de Polònia
- Magnus Vasa
- Segimon III Vasa
Grans Ducs de Lituània
- Švarnas
- Švitrigaila
- Algirdas
- Anna de Polònia
- August II de Polònia
- Casimir IV Jagelló
- Enric III de França
- Estanislau August Poniatowski
- Estanislau I de Polònia
- Esteve Bathory
- Frederic August II de Saxònia (elector)
- Gediminas
- Jaunutis
- Joan II Casimir Vasa
- Joan III Sobieski
- Kęstutis
- Ladislau II Jagelló
- Ladislau IV de Polònia
- Mindaugas
- Miquel Korybut Wiśniowiecki
- Segimon II August
- Segimon III Vasa
- Segimon el Vell
- Skirgaila
- Treniota
- Vaišvilkas
- Vitenis
- Vytautas
Morts el 1632
- Al-Maqqarí
- Albert Girard
- Alexandre Coconul
- Anna de Jülich-Clèveris-Berg
- Anselmus de Boodt
- Antonio Ponce de Santa Cruz
- Cèsar II Gonzaga
- Enric I de Savoia-Nemours
- Francesc II de Lorena
- Frederic V del Palatinat
- Gazi Ekrem Hüsrev Paixà
- Giambattista Basile
- Gustau II Adolf
- Hafiz Ahmed Paixà
- Henry Percy, 9è comte de Northumberland
- Jan Porcellis
- Jerónimo de Alcalá Yañez y Rivera
- Joan t'Serclaes de Tilly
- Jost Bürgi
- Leopold V d'Habsburg
- Margarida Gonzaga de Màntua
- Maurici I de Hessen-Kassel
- Nanbu Toshinao
- Pere Antoni Serra (bisbe)
- Segimon III Vasa
- Thomas Barclay (estudiós)
- Tokugawa Hidetada
- Topal Recep Paixà
Naixements del 1566
- Abraham Bloemaert
- Al-Mamun ibn Àhmad
- Alessandro Piccinini
- Barbe Avrillot
- Carlo Gesualdo
- Edward Alleyn
- Françoise de Montmorency-Fosseux
- Georg Flegel
- Giovanni Baglione
- Isabel Clara Eugènia
- Jaume I d'Anglaterra
- Joachim Wtewael
- Luisa Carvajal y Mendoza
- Manuel Cardoso
- Maria Magdalena de Pazzi
- Mehmet III
- Michał Sędziwój
- Pietro Cerone
- Pjetër Budi
- Segimon III Vasa
- Tomàs Maluenda
Persones de Strängnäs
- Arvid Andersson
- Segimon III Vasa
També conegut com Segimon III, Segimon de Suècia.