Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Satèl·lit natural і Sistema solar
Satèl·lit natural і Sistema solar tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Anell planetari, Ariel (satèl·lit), Asteroide, Atmosfera, Cal·listo (satèl·lit), Caront (satèl·lit), Deimos (satèl·lit), Disnòmia (satèl·lit), Encèlad (satèl·lit), Eris (planeta nan), Estel, Europa (satèl·lit), Fobos (satèl·lit), Ganimedes (satèl·lit), Gravetat, Haumea, Hidra (satèl·lit), Io (satèl·lit), Júpiter (planeta), Lluna, Makemake (planeta nan), Mart (planeta), Mercuri (planeta), Miranda (satèl·lit), Neptú (planeta), Nix (satèl·lit), Oberó (satèl·lit), Planeta, Planeta extrasolar, Plutó (planeta nan), ..., Punt de Lagrange, Quilòmetre, Satèl·lit asteroidal, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Sistema binari (astronomia), Telescopi, Terra, Tità (satèl·lit), Titània (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Umbriel (satèl·lit), Urà (planeta), Venus (planeta). Ampliar l'índex (19 més) »
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Anell planetari і Satèl·lit natural · Anell planetari і Sistema solar ·
Ariel (satèl·lit)
Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.
Ariel (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Ariel (satèl·lit) і Sistema solar ·
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Asteroide і Satèl·lit natural · Asteroide і Sistema solar ·
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Atmosfera і Satèl·lit natural · Atmosfera і Sistema solar ·
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Cal·listo (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Cal·listo (satèl·lit) і Sistema solar ·
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Caront (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Caront (satèl·lit) і Sistema solar ·
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Deimos (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Deimos (satèl·lit) і Sistema solar ·
Disnòmia (satèl·lit)
Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).
Disnòmia (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Disnòmia (satèl·lit) і Sistema solar ·
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Encèlad (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Encèlad (satèl·lit) і Sistema solar ·
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Eris (planeta nan) і Satèl·lit natural · Eris (planeta nan) і Sistema solar ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Satèl·lit natural · Estel і Sistema solar ·
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Europa (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Europa (satèl·lit) і Sistema solar ·
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Fobos (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Fobos (satèl·lit) і Sistema solar ·
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Ganimedes (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Ganimedes (satèl·lit) і Sistema solar ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Gravetat і Satèl·lit natural · Gravetat і Sistema solar ·
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Haumea і Satèl·lit natural · Haumea і Sistema solar ·
Hidra (satèl·lit)
Hidra, també conegut com a Plutó III (designació provisional S/2005 P 1), és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront.
Hidra (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Hidra (satèl·lit) і Sistema solar ·
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Io (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Io (satèl·lit) і Sistema solar ·
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Júpiter (planeta) і Satèl·lit natural · Júpiter (planeta) і Sistema solar ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Lluna і Satèl·lit natural · Lluna і Sistema solar ·
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Makemake (planeta nan) і Satèl·lit natural · Makemake (planeta nan) і Sistema solar ·
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Mart (planeta) і Satèl·lit natural · Mart (planeta) і Sistema solar ·
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Mercuri (planeta) і Satèl·lit natural · Mercuri (planeta) і Sistema solar ·
Miranda (satèl·lit)
Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.
Miranda (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Miranda (satèl·lit) і Sistema solar ·
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Neptú (planeta) і Satèl·lit natural · Neptú (planeta) і Sistema solar ·
Nix (satèl·lit)
Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.
Nix (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Nix (satèl·lit) і Sistema solar ·
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Oberó (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Oberó (satèl·lit) і Sistema solar ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Planeta і Satèl·lit natural · Planeta і Sistema solar ·
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Planeta extrasolar і Satèl·lit natural · Planeta extrasolar і Sistema solar ·
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Plutó (planeta nan) і Satèl·lit natural · Plutó (planeta nan) і Sistema solar ·
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Punt de Lagrange і Satèl·lit natural · Punt de Lagrange і Sistema solar ·
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Quilòmetre і Satèl·lit natural · Quilòmetre і Sistema solar ·
Satèl·lit asteroidal
(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.
Satèl·lit asteroidal і Satèl·lit natural · Satèl·lit asteroidal і Sistema solar ·
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Satèl·lit natural і Satèl·lits d'Urà · Satèl·lits d'Urà і Sistema solar ·
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Satèl·lit natural і Satèl·lits de Júpiter · Satèl·lits de Júpiter і Sistema solar ·
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Satèl·lit natural і Satèl·lits de Mart · Satèl·lits de Mart і Sistema solar ·
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Satèl·lit natural і Satèl·lits de Neptú · Satèl·lits de Neptú і Sistema solar ·
Satèl·lits de Plutó
Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.
Satèl·lit natural і Satèl·lits de Plutó · Satèl·lits de Plutó і Sistema solar ·
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Satèl·lit natural і Satèl·lits de Saturn · Satèl·lits de Saturn і Sistema solar ·
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Satèl·lit natural і Saturn (planeta) · Saturn (planeta) і Sistema solar ·
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Satèl·lit natural і Sistema binari (astronomia) · Sistema binari (astronomia) і Sistema solar ·
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Satèl·lit natural і Telescopi · Sistema solar і Telescopi ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Satèl·lit natural і Terra · Sistema solar і Terra ·
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Satèl·lit natural і Tità (satèl·lit) · Sistema solar і Tità (satèl·lit) ·
Titània (satèl·lit)
Sense descripció.
Satèl·lit natural і Titània (satèl·lit) · Sistema solar і Titània (satèl·lit) ·
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Satèl·lit natural і Tritó (satèl·lit) · Sistema solar і Tritó (satèl·lit) ·
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Satèl·lit natural і Umbriel (satèl·lit) · Sistema solar і Umbriel (satèl·lit) ·
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Satèl·lit natural і Urà (planeta) · Sistema solar і Urà (planeta) ·
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Satèl·lit natural і Venus (planeta) · Sistema solar і Venus (planeta) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Satèl·lit natural і Sistema solar
- Què tenen en comú Satèl·lit natural і Sistema solar
- Semblances entre Satèl·lit natural і Sistema solar
Comparació entre Satèl·lit natural і Sistema solar
Satèl·lit natural té 209 relacions, mentre que Sistema solar té 375. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 8.39% = 49 / (209 + 375).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Satèl·lit natural і Sistema solar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
