Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Sanç Ramires і Senyera reial
Sanç Ramires і Senyera reial tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Bernat I de Foix, Casa reial d'Aragó, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Felícia de Roucy, Garcia Sanxes II de Pamplona, Hipòtesi dels lemniscs, Isabel d'Urgell, Llista de reis d'Aragó, Papa, Pere el d'Osca, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Roger I de Carcassona, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Senyera reial.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Sanç Ramires · Alfons el Bataller і Senyera reial ·
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Bernat I de Foix і Sanç Ramires · Bernat I de Foix і Senyera reial ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires · Casa reial d'Aragó і Senyera reial ·
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Dignitat (títol) і Sanç Ramires · Dignitat (títol) і Senyera reial ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Dinastia Ximena і Sanç Ramires · Dinastia Ximena і Senyera reial ·
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Felícia de Roucy і Sanç Ramires · Felícia de Roucy і Senyera reial ·
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Garcia Sanxes II de Pamplona і Sanç Ramires · Garcia Sanxes II de Pamplona і Senyera reial ·
Hipòtesi dels lemniscs
La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.
Hipòtesi dels lemniscs і Sanç Ramires · Hipòtesi dels lemniscs і Senyera reial ·
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Isabel d'Urgell і Sanç Ramires · Isabel d'Urgell і Senyera reial ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Llista de reis d'Aragó і Sanç Ramires · Llista de reis d'Aragó і Senyera reial ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Papa і Sanç Ramires · Papa і Senyera reial ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Pere el d'Osca і Sanç Ramires · Pere el d'Osca і Senyera reial ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Ramir I d'Aragó і Sanç Ramires · Ramir I d'Aragó і Senyera reial ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Ramir II d'Aragó і Sanç Ramires · Ramir II d'Aragó і Senyera reial ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Regne d'Aragó і Sanç Ramires · Regne d'Aragó і Senyera reial ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Regne de Castella і Sanç Ramires · Regne de Castella і Senyera reial ·
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Roger I de Carcassona і Sanç Ramires · Roger I de Carcassona і Senyera reial ·
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Sanç II de Pamplona і Sanç Ramires · Sanç II de Pamplona і Senyera reial ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Sanç III de Pamplona і Sanç Ramires · Sanç III de Pamplona і Senyera reial ·
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Sanç IV de Pamplona і Sanç Ramires · Sanç IV de Pamplona і Senyera reial ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Sanç Ramires і Senyera reial · Senyera reial і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Sanç Ramires і Senyera reial
- Què tenen en comú Sanç Ramires і Senyera reial
- Semblances entre Sanç Ramires і Senyera reial
Comparació entre Sanç Ramires і Senyera reial
Sanç Ramires té 91 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 3.88% = 21 / (91 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Sanç Ramires і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
