Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic
Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Alemanya, Alps, Aquisgrà, Bèlgica, Borgonya, Carlemany, Constantinoble, Dialecte, Dinastia, Dinastia carolíngia, Dinastia otoniana, Duc, Edat mitjana, Església Catòlica Romana, Europa, Europa Occidental, França, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Hongria, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Italià, Itàlia, Llatí, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Magúncia, Neerlandès, ..., Papa, Regne Franc, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Sàpiens, Tractat de Verdun, Venècia. Ampliar l'índex (8 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Carlemany · Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Carlemany · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Carlemany · Alps і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Aquisgrà і Carlemany · Aquisgrà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Carlemany · Bèlgica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carlemany · Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Carlemany · Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Carlemany і Constantinoble · Constantinoble і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Carlemany і Dialecte · Dialecte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Carlemany і Dinastia · Dinastia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Carlemany і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Carlemany і Dinastia otoniana · Dinastia otoniana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Carlemany і Duc · Duc і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Carlemany і Edat mitjana · Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Carlemany і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Carlemany і Europa · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Carlemany і Europa Occidental · Europa Occidental і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carlemany і França · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Carlemany і Francs · Francs і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Carlemany і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Carlemany і Hongria · Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Carlemany і Imperi Carolingi · Imperi Carolingi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Carlemany і Imperi Romà · Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Carlemany і Italià · Italià і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carlemany і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Carlemany і Llatí · Llatí і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Carlemany і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Carlemany і Llista de reis germànics · Llista de reis germànics і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Carlemany і Magúncia · Magúncia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Carlemany і Neerlandès · Neerlandès і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carlemany і Papa · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Carlemany і Regne Franc · Regne Franc і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carlemany і Roma · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Carlemany і Saxons · Sacre Imperi Romanogermànic і Saxons ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Carlemany і Sàpiens · Sàpiens і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Carlemany і Tractat de Verdun · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Verdun ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Carlemany і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic
Carlemany té 305 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 4.47% = 38 / (305 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
