Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Akşehir, Alexandre el Gran, Anatòlia, Ancira (Frígia), Antígon Monoftalm, Antíoc III, Antioquia de l'Orontes, Apamea, Apià, Arrideu (diàdoc), Èumenes de Càrdia, Èumenes II de Pèrgam, Àsia (província romana), Àtal II de Pèrgam, Bitínia, Capadòcia, Cària, Cilícia, Dascilèon, Edremit, Escites, Estrabó, Frígia Major, Frígia Menor, Frígia Primera, Frígia Segona, Frigis, Galàcia, Gàlates, Gòrdion, Geografia d'Estrabó, Georgians, Gran Enciclopèdia Catalana, Grec antic, Guerra de Troia, Hècuba, Hitites, Homer, Ilíada, Imperi Hitita, Imperi Persa, Justí (historiador), Kızılırmak, Konya, Lícia, Licaònia, Lisímac de Tràcia, Llatí, Lleonat, Magnèsia del Sípil, ..., Mísia (regió), Mesogis, Mides I, Mitridates V Evèrgetes, Mitridates VI Eupàtor, Muntanyes del Taure, Muskhi, Pacte de Triparadisos, Paflagònia, Pamfília, Pèrgam, Perdicas d'Orèstia, Pessinunt, Pisídia, Príam, Prúsies I, Regne d'Hatti, Regne de Frígia, Regne de Pèrgam, Riu Sangari, Satrapia de Frígia, Satrapia de Lídia, Seleuc I Nicàtor, Sinnada, Tmolos, Tràcia, 294. Ampliar l'índex (27 més) »
Akşehir
Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.
Nou!!: Regió de Frígia і Akşehir · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Regió de Frígia і Alexandre el Gran · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Regió de Frígia і Anatòlia · Veure més »
Ancira (Frígia)
Ancira (en llatí Ancyra, en grec antic Ἄγκυρα) era una ciutat grecoromana a la Frígia Epicteta.
Nou!!: Regió de Frígia і Ancira (Frígia) · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Regió de Frígia і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Regió de Frígia і Antíoc III · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Regió de Frígia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Regió de Frígia і Apamea · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Regió de Frígia і Apià · Veure més »
Arrideu (diàdoc)
Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.
Nou!!: Regió de Frígia і Arrideu (diàdoc) · Veure més »
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regió de Frígia і Èumenes de Càrdia · Veure més »
Èumenes II de Pèrgam
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.
Nou!!: Regió de Frígia і Èumenes II de Pèrgam · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Regió de Frígia і Àsia (província romana) · Veure més »
Àtal II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam Filadelf (Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del al.
Nou!!: Regió de Frígia і Àtal II de Pèrgam · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Regió de Frígia і Bitínia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Regió de Frígia і Capadòcia · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Regió de Frígia і Cària · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Regió de Frígia і Cilícia · Veure més »
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Nou!!: Regió de Frígia і Dascilèon · Veure més »
Edremit
Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.
Nou!!: Regió de Frígia і Edremit · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Regió de Frígia і Escites · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Regió de Frígia і Estrabó · Veure més »
Frígia Major
Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.
Nou!!: Regió de Frígia і Frígia Major · Veure més »
Frígia Menor
La Frígia Menor era una part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia, coneguda pels grecs com a Frígia Hel·lespòntica i també com a Mísia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital).
Nou!!: Regió de Frígia і Frígia Menor · Veure més »
Frígia Primera
Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Nou!!: Regió de Frígia і Frígia Primera · Veure més »
Frígia Segona
Frígia Segona o també Frígia Salutaris va ser una província romana creada per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Nou!!: Regió de Frígia і Frígia Segona · Veure més »
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla. Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat. Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies. La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.
Nou!!: Regió de Frígia і Frigis · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Regió de Frígia і Galàcia · Veure més »
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Nou!!: Regió de Frígia і Gàlates · Veure més »
Gòrdion
Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.
Nou!!: Regió de Frígia і Gòrdion · Veure més »
Geografia d'Estrabó
La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.
Nou!!: Regió de Frígia і Geografia d'Estrabó · Veure més »
Georgians
Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.
Nou!!: Regió de Frígia і Georgians · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Regió de Frígia і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Regió de Frígia і Grec antic · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Regió de Frígia і Guerra de Troia · Veure més »
Hècuba
Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant. Els tràgics, sobretot Eurípides, en prefereixen els orígens tracis. Va ser la segona esposa del rei de Troia Príam. Va ser cèlebre per la seva fecunditat. Es diu que va donar a Príam dinou fills, nombre que Eurípides augmenta a cinquanta. Apol·lodor només n'anomena catorze. Alguns dels seus fills van ser.
Nou!!: Regió de Frígia і Hècuba · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Regió de Frígia і Hitites · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Regió de Frígia і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Regió de Frígia і Ilíada · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Regió de Frígia і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Regió de Frígia і Imperi Persa · Veure més »
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Nou!!: Regió de Frígia і Justí (historiador) · Veure més »
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Nou!!: Regió de Frígia і Kızılırmak · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Regió de Frígia і Konya · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Regió de Frígia і Lícia · Veure més »
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Regió de Frígia і Licaònia · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: Regió de Frígia і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Regió de Frígia і Llatí · Veure més »
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Regió de Frígia і Lleonat · Veure més »
Magnèsia del Sípil
Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).
Nou!!: Regió de Frígia і Magnèsia del Sípil · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Regió de Frígia і Mísia (regió) · Veure més »
Mesogis
Mesogis o Messogis (Μεσωγίς, Μεσσωγίς) fou la serralada muntanyosa principal de Lídia, pertanyent al tronc de les muntanyes del Taure, i estenent-se cap al nord del riu Meandre al qual baixaven nombrosos rierols que naixien a aquestes muntanyes, entre Celaenae i Mícale.
Nou!!: Regió de Frígia і Mesogis · Veure més »
Mides I
En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.
Nou!!: Regió de Frígia і Mides I · Veure més »
Mitridates V Evèrgetes
Mitridates V Evèrgetes (Mithridátēs Euergétēs) va ser rei del Pont en un període incert, probablement des del fins al.
Nou!!: Regió de Frígia і Mitridates V Evèrgetes · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Regió de Frígia і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Regió de Frígia і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Regió de Frígia і Muskhi · Veure més »
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Nou!!: Regió de Frígia і Pacte de Triparadisos · Veure més »
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Nou!!: Regió de Frígia і Paflagònia · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Regió de Frígia і Pamfília · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Regió de Frígia і Pèrgam · Veure més »
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Nou!!: Regió de Frígia і Perdicas d'Orèstia · Veure més »
Pessinunt
Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.
Nou!!: Regió de Frígia і Pessinunt · Veure més »
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Nou!!: Regió de Frígia і Pisídia · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Regió de Frígia і Príam · Veure més »
Prúsies I
Prúsies I (en llatí Prusias, en grec antic Προυσίας) fou rei de Bitínia del 228 aC al 180 aC conegut com a Χωλός ('el Coix').
Nou!!: Regió de Frígia і Prúsies I · Veure més »
Regne d'Hatti
El regne d'Hatti o també la terra d'Hatti i de vegades Khatti era un antic regne d'Anatòlia documentat des del temps de l'Imperi Accadi, i habitat pels hatti.
Nou!!: Regió de Frígia і Regne d'Hatti · Veure més »
Regne de Frígia
El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.
Nou!!: Regió de Frígia і Regne de Frígia · Veure més »
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Nou!!: Regió de Frígia і Regne de Pèrgam · Veure més »
Riu Sangari
Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Regió de Frígia і Riu Sangari · Veure més »
Satrapia de Frígia
La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, era un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).
Nou!!: Regió de Frígia і Satrapia de Frígia · Veure més »
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Nou!!: Regió de Frígia і Satrapia de Lídia · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Regió de Frígia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Sinnada
Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.
Nou!!: Regió de Frígia і Sinnada · Veure més »
Tmolos
El Tmolos o Tmol (actualment Bozdağlar) fou el nom d'una muntanya de la Lídia prop de l'antiga Sardis.
Nou!!: Regió de Frígia і Tmolos · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Regió de Frígia і Tràcia · Veure més »
294
El 294 (CCXCIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Regió de Frígia і 294 · Veure més »
