Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Almenar, Almodis, Alou, Antoni Altadill i Teixidó, Astor comú, Ava de Ribagorça, Barcelona, Baronia d'Eramprunyà, Batalla d'Almenar (1082), Berenguer Dalmau, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bernat Amat de Claramunt, Besòs, Bisbat de Girona, Borrell II, Casal de Barcelona, Castell de Barberà, Castell de Cubelles, Castell de Montagut (Querol), Castell de Port, Castell de Santa Perpètua, Castell de Tamarit, Castell de Vallmoll, Castell de Vilademàger, Castell Nou de Pontons, Catedral de Girona, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Rasès, Conca de Barberà, Cort Comtal, Ducat de Cardona, Ducat de la Pulla i Calàbria, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, Emirat de Màlaqa, Emirat de Múrsiya, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Ermessenda de Carcassona, Fidel Fita i Colomer, Garcia I de Castella, ..., Gavà, Girona, Gorg d'en Perxistor, Gregori VII, Guillem Morell (escultor), L'Espluga de Francolí, Letgarda de Tolosa, Lleida, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llobregat, Mafalda de Pulla-Calàbria, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Olèrdola, Pallejà, Papa, Paria, Pere el Cerimoniós, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Robert Guiscard, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Carcassona, Sanç I Garcia de Castella, Sança de Castella (1006-1027), Sant Feliu de Buixalleu, Sant Vicenç dels Horts, Sarraïns, Sidamon, Taifa de Granada, Testament, Torregrossa, Urraca Salvadórez, Usatges de Barcelona, Vallmoll, Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Fenollet, Vilafranca del Penedès, 1053, 1076, 1077, 1078, 1079, 1080, 1081, 1082, 1097, 1105, 1131, 1140, 5 de desembre. Ampliar l'índex (55 més) »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Almenar
Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Almenar · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Almodis · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Alou · Veure més »
Antoni Altadill i Teixidó
Antoni Altadill i Teixidó (Tortosa, 1828 - Barcelona, 1880) fou un prolífic escriptor i articulista català en llengua castellana.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Antoni Altadill i Teixidó · Veure més »
Astor comú
L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Astor comú · Veure més »
Ava de Ribagorça
Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ava de Ribagorça · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Eramprunyà
la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Baronia d'Eramprunyà · Veure més »
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Batalla d'Almenar (1082) · Veure més »
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Berenguer Dalmau · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat Amat de Claramunt
Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Bernat Amat de Claramunt · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Besòs · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Bisbat de Girona · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Borrell II · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Barberà
El Castell de Barberà és un castell termenat documentat el 1005 del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Barberà · Veure més »
Castell de Cubelles
El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Cubelles · Veure més »
Castell de Montagut (Querol)
El Castell de Montagut és un edifici de Querol (Alt Camp) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Montagut (Querol) · Veure més »
Castell de Port
El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Port · Veure més »
Castell de Santa Perpètua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià (localitat al terme de Pontils, la Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Santa Perpètua · Veure més »
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Tamarit · Veure més »
Castell de Vallmoll
El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Vallmoll · Veure més »
Castell de Vilademàger
El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell de Vilademàger · Veure més »
Castell Nou de Pontons
El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Castell Nou de Pontons · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Catedral de Girona · Veure més »
Catedral de Sant Ponç de Tomièiras
L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Comtat de Rasès · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Conca de Barberà · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Cort Comtal · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ducat de Cardona · Veure més »
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Màlaqa
L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Màlaqa · Veure més »
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Múrsiya · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Garcia I de Castella
Garcia I de Castella, dit el de Les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Garcia I de Castella · Veure més »
Gavà
Gavà és una ciutat del sud del Baix Llobregat.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Gavà · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Girona · Veure més »
Gorg d'en Perxistor
Monument commemoratiu del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a Sant Feliu de Buixalleu El gorg d'en Perxistor (també anomenat gorg Negre, gorg de la Perxa de l'Astor o gorg del Comte) és un gorg de la Tordera que es troba a Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu), sota la masia de la Perxa d'Astor, actualment Can Perxistor.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Gorg d'en Perxistor · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Gregori VII · Veure més »
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Guillem Morell (escultor) · Veure més »
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і L'Espluga de Francolí · Veure més »
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Letgarda de Tolosa · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Lleida · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Llobregat · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Olèrdola · Veure més »
Pallejà
Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Pallejà · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Papa · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Paria · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Ramon Borrell I · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Robert Guiscard · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Roger I de Carcassona · Veure més »
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Sant Feliu de Buixalleu · Veure més »
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Sarraïns · Veure més »
Sidamon
Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Sidamon · Veure més »
Taifa de Granada
Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Taifa de Granada · Veure més »
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Testament · Veure més »
Torregrossa
Església Parroquial de Santa Maria de l'Assumpció Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Torregrossa · Veure més »
Urraca Salvadórez
Urraca Salvadórez (? - 1025) fou infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995 - 1017).
Nou!!: Ramon Berenguer II і Urraca Salvadórez · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vallmoll
Vallmoll és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Vallmoll · Veure més »
Vescomtat d'Agde
El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Vescomtat d'Agde · Veure més »
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Vescomtat de Besiers · Veure més »
Vescomtat de Fenollet
Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Vescomtat de Fenollet · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Ramon Berenguer II і Vilafranca del Penedès · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1053 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1076 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1077 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1078 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1079 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1080 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1081 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1082 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1097 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1105 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1131 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 1140 · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer II і 5 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon Berenguer II de Barcelona, Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes.
