Taula de continguts
186 les relacions: Abat Oliba, Adelaida de Carcassona, Adelaida de Melguèlh, Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Almodis, Arles, Arnau I de Comenge, Arquebisbat de Barcelona, Arsenda de Carcassona, Ava de Ribagorça, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Baixa Ribagorça, Ban, Ban (dret), Barcelona, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Berga, Bernat II de Melguer, Besalú, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Blanca de Narbona, Borrell II, Califat de Còrdova, Canyelles, Carcassona, Cardona, Carta de franquesa, Casal de Barcelona, Casserres, Castell de Montjuïc, Castell de Ribes, Castellbò, Castlà, Catalunya, Còrdova, Celrà, Cerdanya, Cervelló, Cervià, Codi de Recesvint, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, ... Ampliar l'índex (136 més) »
- Casal de Barcelona
- Comtes de Barcelona
- Enterrats a la Catedral de Barcelona
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Ramon Berenguer I і Abat Oliba
Adelaida de Carcassona
Adelaida de Carcassona, o Carcassona-Rasès, (Carcassona, ?) fou la filla de Pere II de Carcassona i Rangarda de La Marca.
Veure Ramon Berenguer I і Adelaida de Carcassona
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Veure Ramon Berenguer I і Adelaida de Melguèlh
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Veure Ramon Berenguer I і Agustí Duran i Sanpere
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer I і Ajuntament de Barcelona
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Ramon Berenguer I і Al-Àndalus
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Ramon Berenguer I і Almodis
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Ramon Berenguer I і Arles
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Veure Ramon Berenguer I і Arnau I de Comenge
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Ramon Berenguer I і Arquebisbat de Barcelona
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Veure Ramon Berenguer I і Arsenda de Carcassona
Ava de Ribagorça
Ava de Ribagorça (abans de 945 - després de 995), infanta de Ribagorça i comtessa consort de Castella (970-995).
Veure Ramon Berenguer I і Ava de Ribagorça
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Veure Ramon Berenguer I і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Veure Ramon Berenguer I і Baixa Ribagorça
Ban
* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Veure Ramon Berenguer I і Ban
Ban (dret)
Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Veure Ramon Berenguer I і Ban (dret)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Ramon Berenguer I і Barcelona
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Veure Ramon Berenguer I і Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Veure Ramon Berenguer I і Berenguer Ramon II
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Ramon Berenguer I і Berga
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Veure Ramon Berenguer I і Bernat II de Melguer
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Ramon Berenguer I і Besalú
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer I і Bisbat de Girona
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer I і Bisbat de Vic
Blanca de Narbona
Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
Veure Ramon Berenguer I і Blanca de Narbona
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Ramon Berenguer I і Borrell II
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Ramon Berenguer I і Califat de Còrdova
Canyelles
Canyelles des del poblat d'Olèrdola Canyelles és un municipi de la comarca del Garraf.
Veure Ramon Berenguer I і Canyelles
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Ramon Berenguer I і Carcassona
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Ramon Berenguer I і Cardona
Carta de franquesa
La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.
Veure Ramon Berenguer I і Carta de franquesa
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Ramon Berenguer I і Casal de Barcelona
Casserres
Casserres és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a 12 km al sud de la capital de comarca, Berga.
Veure Ramon Berenguer I і Casserres
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Ramon Berenguer I і Castell de Montjuïc
Castell de Ribes
El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Ramon Berenguer I і Castell de Ribes
Castellbò
Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.
Veure Ramon Berenguer I і Castellbò
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Veure Ramon Berenguer I і Castlà
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Ramon Berenguer I і Catalunya
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Ramon Berenguer I і Còrdova
Celrà
Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.
Veure Ramon Berenguer I і Celrà
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Ramon Berenguer I і Cerdanya
Cervelló
Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer I і Cervelló
Cervià
* Cervià de les Garrigues, municipi de les Garrigues.
Veure Ramon Berenguer I і Cervià
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Ramon Berenguer I і Codi de Recesvint
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat d'Empúries
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Berga
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Carcassona
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Cerdanya
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Foix
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Manresa
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Pallars
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Ramon Berenguer I і Comtat de Rasès
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Ramon Berenguer I і Comtats catalans
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Ramon Berenguer I і Comte
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Veure Ramon Berenguer I і Convenientia
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Veure Ramon Berenguer I і Cort Comtal
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Veure Ramon Berenguer I і Creu de Sant Jordi
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Veure Ramon Berenguer I і Ducat de Cardona
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Veure Ramon Berenguer I і Elisabet de Nimes
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Ramon Berenguer I і Emirat de Làrida
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Veure Ramon Berenguer I і Emirat de Saraqusta
Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Carcassona († 1099), vescomtessa de Carcassona, de Besiers i d'Agde, filla del comte Pere II de Carcassona i de Raingarda de la Marca.
Veure Ramon Berenguer I і Ermengarda de Carcassona
Ermengarda de Narbona
Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.
Veure Ramon Berenguer I і Ermengarda de Narbona
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Veure Ramon Berenguer I і Ermengol II d'Urgell
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Veure Ramon Berenguer I і Ermengol III d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Veure Ramon Berenguer I і Ermengol IV d'Urgell
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Ramon Berenguer I і Ermessenda de Carcassona
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Ramon Berenguer I і Estats Pontificis
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Ramon Berenguer I і Europa
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Ramon Berenguer I і Excomunió
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Veure Ramon Berenguer I і Ferran González
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Ramon Berenguer I і Ferran Soldevila i Zubiburu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Ramon Berenguer I і Feudalisme
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Veure Ramon Berenguer I і Fidel Fita i Colomer
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Veure Ramon Berenguer I і Galeria de Catalans Il·lustres
Garcia I de Castella
Garcia I de Castella, dit el de Les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Veure Ramon Berenguer I і Garcia I de Castella
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Ramon Berenguer I і Girona
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Veure Ramon Berenguer I і Gombau de Besora
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Ramon Berenguer I і Gregori VII
Guerra contra l'emirat de Saraqusta
La Guerra contra la Taifa de Saraqusa fou una campanya de Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell contra Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, emir de Saraqusta.
Veure Ramon Berenguer I і Guerra contra l'emirat de Saraqusta
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Veure Ramon Berenguer I і Guigó II d'Albon
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Veure Ramon Berenguer I і Guillem I d'Osona
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer I і Guillem I de Cerdanya
Guillem II de Besalú
Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).
Veure Ramon Berenguer I і Guillem II de Besalú
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Veure Ramon Berenguer I і Guillem Ramon I de Montcada
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Veure Ramon Berenguer I і Guislabert I de Barcelona
Gurb
Gurb és un municipi de la comarca d'Osona situat a la Plana de Vic fent frontera amb el Lluçanès.
Veure Ramon Berenguer I і Gurb
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Ramon Berenguer I і Islam
La Vit
La Vit (en francès Lavit) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.
Veure Ramon Berenguer I і La Vit
Les Oluges
Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Riu Sió.
Veure Ramon Berenguer I і Les Oluges
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Veure Ramon Berenguer I і Letgarda de Tolosa
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Ramon Berenguer I і Lleida
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Ramon Berenguer I і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Ramon Berenguer I і Llista de comtes de Cerdanya
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer I і Llobregat
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Ramon Berenguer I і Lluís el Pietós
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Ramon Berenguer I і Manresa
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Veure Ramon Berenguer I і Mir Geribert
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Ramon Berenguer I і Monestir de Sant Cugat
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Ramon Berenguer I і Montjuïc (Barcelona)
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Ramon Berenguer I і Musulmà
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Ramon Berenguer I і Narbona
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Ramon Berenguer I і Occitània
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Veure Ramon Berenguer I і Olèrdola
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Ramon Berenguer I і Omeies
Orís
Orís és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Can Branques.
Veure Ramon Berenguer I і Orís
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Ramon Berenguer I і Osona
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Veure Ramon Berenguer I і Paria
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Ramon Berenguer I і Penedès
Pere Ramon de Barcelona
fou fill de Ramon Berenguer I i la seva primera dona, Elisabet de Nimes, comtes de Barcelona, Girona i Osona, entre d'altres.
Veure Ramon Berenguer I і Pere Ramon de Barcelona
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Veure Ramon Berenguer I і Pierre Bonnassie
Pilzà
Pilzà és un llogaret pertanyent al municipi de Benavarri, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.
Veure Ramon Berenguer I і Pilzà
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Veure Ramon Berenguer I і Ponç I d'Empúries
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Veure Ramon Berenguer I і Potestas
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Ramon Berenguer I і Principat de Catalunya
Purroi
Purroi és un poble pertanyent al municipi de Benavarri, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.
Veure Ramon Berenguer I і Purroi
Queralt
* Toponímia.
Veure Ramon Berenguer I і Queralt
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Ramon Berenguer I і Ramon Borrell I
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Veure Ramon Berenguer I і Ramon I de Cerdanya
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Veure Ramon Berenguer I і Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Veure Ramon Berenguer I і Ramon III de Tolosa
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Veure Ramon Berenguer I і Rasès
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Ramon Berenguer I і Regne d'Aragó
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Veure Ramon Berenguer I і Riquilda de Tolosa
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Veure Ramon Berenguer I і Roger I de Carcassona
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Ramon Berenguer I і Rosselló
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Veure Ramon Berenguer I і Sanç d'Olèrdola
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Veure Ramon Berenguer I і Sanç I Garcia de Castella
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Veure Ramon Berenguer I і Sança de Barcelona
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Veure Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027)
Sança Sanxes
Sança Sanxes de Pamplona (Navarra, ?–Castella, 960) va ser una noble navarresa, filla del rei Sanç I de Pamplona.
Veure Ramon Berenguer I і Sança Sanxes
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.
Veure Ramon Berenguer I і Sant Martí Sarroca
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Veure Ramon Berenguer I і Santiago Sobrequés i Vidal
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Ramon Berenguer I і Saragossa
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Veure Ramon Berenguer I і Saraqusta
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer I і Senescal
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Veure Ramon Berenguer I і Stefano Maria Cingolani
Subirats
Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.
Veure Ramon Berenguer I і Subirats
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Veure Ramon Berenguer I і Sunyer I de Barcelona
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Ramon Berenguer I і Taifa
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Veure Ramon Berenguer I і Tamarit de Llitera
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Ramon Berenguer I і Tarragona
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Veure Ramon Berenguer I і Tàrrega
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Ramon Berenguer I і Tolosa de Llenguadoc
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Ramon Berenguer I і Tortosa
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Veure Ramon Berenguer I і Turtuixa
Udalard II
Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.
Veure Ramon Berenguer I і Udalard II
Unça
Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
Veure Ramon Berenguer I і Unça
Urraca Salvadórez
Urraca Salvadórez (? - 1025) fou infanta de Castella i comtessa consort de Castella (995 - 1017).
Veure Ramon Berenguer I і Urraca Salvadórez
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Ramon Berenguer I і Usatges de Barcelona
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Ramon Berenguer I і Vallès
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Ramon Berenguer I і Vassallatge
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Veure Ramon Berenguer I і Víctor II
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer I і Vegueria
Vegueria de Barcelona
Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.
Veure Ramon Berenguer I і Vegueria de Barcelona
Vescomtat d'Agde
El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.
Veure Ramon Berenguer I і Vescomtat d'Agde
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer I і Vescomtat de Barcelona
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Veure Ramon Berenguer I і Vescomtat de Besiers
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Veure Ramon Berenguer I і Vescomtat de Cabrera
Vescomtat de Cerdanya
El vescomtat de Cerdanya fou una jurisdicció feudal del comtat de Cerdanya.
Veure Ramon Berenguer I і Vescomtat de Cerdanya
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Veure Ramon Berenguer I і Vescomte
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Ramon Berenguer I і Vic
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ramon Berenguer I і 1 de març
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1010
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1023
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1025
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1030
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1040
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1045
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1049
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1053
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer I і 1062
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1063
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1067
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1070
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ramon Berenguer I і 1072
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1077
1082
;Països Catalans.
Veure Ramon Berenguer I і 1082
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ramon Berenguer I і 1095
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Ramon Berenguer I і 26 de maig
Vegeu també
Casal de Barcelona
- Alfons el Cast
- Berenguer Ramon I de Provença
- Berenguera de Barcelona
- Casal de Barcelona
- Dolça II de Provença
- Ferran Sanxis de Castre
- Jaume III de Mallorca
- Llista de comtes de Barcelona
- Mafalda de Pulla-Calàbria
- Pere Ramon de Barcelona
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer II de Provença
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Sança d'Aragó
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Enterrats a la Catedral de Barcelona
- Alfons el Franc
- Almodis
- Arnau de Gurb
- Berenguer de Palou II
- Constança de Sicília
- Eulàlia de Barcelona
- Oleguer de Barcelona
- Peronella d'Aragó
- Ramon Berenguer I
- Ramon Borrell I
- Ramon de Penyafort
- Salvador Casañas i Pagès
També conegut com Ramon Berenguer I de Barcelona, Ramon Berenguer I el Vell, Ramon Berenguer el Vell.