Similituds entre Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204)
Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204) tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Aleix IV Àngel, Aleix V Murzufle, Balduí I de Constantinoble, Basílica de Sant Marc, Constantinoble, Corn d'Or, Enrico Dandolo, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Nicetes Coniata, Palau de Blaquernes, República de Venècia, Soissons.
Aleix IV Àngel
Aleix IV Àngel (en grec:, en llatí) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare.
Aleix IV Àngel і Quarta Croada · Aleix IV Àngel і Setge de Constantinoble (1204) ·
Aleix V Murzufle
Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.
Aleix V Murzufle і Quarta Croada · Aleix V Murzufle і Setge de Constantinoble (1204) ·
Balduí I de Constantinoble
Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.
Balduí I de Constantinoble і Quarta Croada · Balduí I de Constantinoble і Setge de Constantinoble (1204) ·
Basílica de Sant Marc
La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.
Basílica de Sant Marc і Quarta Croada · Basílica de Sant Marc і Setge de Constantinoble (1204) ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Quarta Croada · Constantinoble і Setge de Constantinoble (1204) ·
Corn d'Or
El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.
Corn d'Or і Quarta Croada · Corn d'Or і Setge de Constantinoble (1204) ·
Enrico Dandolo
Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.
Enrico Dandolo і Quarta Croada · Enrico Dandolo і Setge de Constantinoble (1204) ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Quarta Croada · Església Catòlica Romana і Setge de Constantinoble (1204) ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Quarta Croada · Església Ortodoxa і Setge de Constantinoble (1204) ·
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Imperi Llatí і Quarta Croada · Imperi Llatí і Setge de Constantinoble (1204) ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Quarta Croada · Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1204) ·
Nicetes Coniata
Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.
Nicetes Coniata і Quarta Croada · Nicetes Coniata і Setge de Constantinoble (1204) ·
Palau de Blaquernes
Ubicació del '''Palau de Blaquernes''' a Constantinoble El Palau de Blaquernes o de Blanquerna (Βλαχερναί; Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors romans d'Orient radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble, al barri de Blaquernes.
Palau de Blaquernes і Quarta Croada · Palau de Blaquernes і Setge de Constantinoble (1204) ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Quarta Croada і República de Venècia · República de Venècia і Setge de Constantinoble (1204) ·
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Quarta Croada і Soissons · Setge de Constantinoble (1204) і Soissons ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204)
- Què tenen en comú Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204)
- Semblances entre Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204)
Comparació entre Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204)
Quarta Croada té 113 relacions, mentre que Setge de Constantinoble (1204) té 32. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 10.34% = 15 / (113 + 32).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Quarta Croada і Setge de Constantinoble (1204). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: