Similituds entre Pèrsia і Sistan
Pèrsia і Sistan tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Afganistan, Alexandre el Gran, Aris (poble), Darios el Gran, Dinastia Qajar, Escites, Gaznèvides, Gran Khorasan, Heròdot, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Isfahan, Ismaïl I, Jiroft, Kabulistan, Kandahar, Kara-khitai, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Merv, Nestorianisme, Parts, Persèpolis, Província de Fars, Riu Helmand, Saces, Safàrides, ..., Sapor I, Sistan, Tahírides del Khorasan, Tamerlà, Timúrides, Zoroastrisme. Ampliar l'índex (6 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Pèrsia · Afganistan і Sistan ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Pèrsia · Alexandre el Gran і Sistan ·
Aris (poble)
Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.
Aris (poble) і Pèrsia · Aris (poble) і Sistan ·
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Darios el Gran і Pèrsia · Darios el Gran і Sistan ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Pèrsia · Dinastia Qajar і Sistan ·
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Escites і Pèrsia · Escites і Sistan ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Pèrsia · Gaznèvides і Sistan ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Pèrsia · Gran Khorasan і Sistan ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Heròdot і Pèrsia · Heròdot і Sistan ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Imperi Aquemènida і Pèrsia · Imperi Aquemènida і Sistan ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Imperi Mede і Pèrsia · Imperi Mede і Sistan ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Pèrsia · Imperi Sassànida і Sistan ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Imperi Selèucida і Pèrsia · Imperi Selèucida і Sistan ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Pèrsia · Imperi Seljúcida і Sistan ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Isfahan і Pèrsia · Isfahan і Sistan ·
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Ismaïl I і Pèrsia · Ismaïl I і Sistan ·
Jiroft
Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.
Jiroft і Pèrsia · Jiroft і Sistan ·
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Kabulistan і Pèrsia · Kabulistan і Sistan ·
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Kandahar і Pèrsia · Kandahar і Sistan ·
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Kara-khitai і Pèrsia · Kara-khitai і Sistan ·
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Khorasan (província del Califat) і Pèrsia · Khorasan (província del Califat) і Sistan ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Khwarizm і Pèrsia · Khwarizm і Sistan ·
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Merv і Pèrsia · Merv і Sistan ·
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nestorianisme і Pèrsia · Nestorianisme і Sistan ·
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Pèrsia і Parts · Parts і Sistan ·
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Pèrsia і Persèpolis · Persèpolis і Sistan ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Pèrsia і Província de Fars · Província de Fars і Sistan ·
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Pèrsia і Riu Helmand · Riu Helmand і Sistan ·
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Pèrsia і Saces · Saces і Sistan ·
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Pèrsia і Safàrides · Safàrides і Sistan ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Pèrsia і Sapor I · Sapor I і Sistan ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Pèrsia і Sistan · Sistan і Sistan ·
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Pèrsia і Tahírides del Khorasan · Sistan і Tahírides del Khorasan ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Pèrsia і Tamerlà · Sistan і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Pèrsia і Timúrides · Sistan і Timúrides ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Pèrsia і Sistan
- Què tenen en comú Pèrsia і Sistan
- Semblances entre Pèrsia і Sistan
Comparació entre Pèrsia і Sistan
Pèrsia té 431 relacions, mentre que Sistan té 119. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 6.55% = 36 / (431 + 119).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Pèrsia і Sistan. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: