Taula de continguts
158 les relacions: Actini, Activitat d'una substància radioactiva, Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Aigua, Alcalinoterri, Anèmia aplàstica, Antoine Henri Becquerel, Any, Arma de destrucció massiva, Arma nuclear, Arsènic, Atzar, Ènema, Bari (element), Battlestar Galactica, Becquerel (unitat), Bomba de neutrons, Bomba salada, Cadena de desintegració, Camp elèctric, Camp magnètic, Captura electrònica, Carboni 14, Càncer, Càrrega elèctrica, Central nuclear, Ciència-ficció, Combustible nuclear, Comptador Geiger, Contaminació atmosfèrica, Contaminació de l'aigua, Contaminació radioactiva, Curie (unitat), Datació basada en el carboni 14, Datació radiomètrica, Desintegració α, Desintegració β, Diòxid d'urani, Diòxid de carboni, Dit, Efectes de les armes nuclears, Electró, Element químic, Els Simpson, Emissió de neutrons, Emissió de positrons, Emissió de protons, Energia, Energia d'enllaç, Energia no renovable, ... Ampliar l'índex (108 més) »
Actini
L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89.
Veure Radioactivitat і Actini
Activitat d'una substància radioactiva
L'activitat d'una mostra de substància radioactiva és el nombre de desintegracions nuclears que es produeixen al llarg del temps.
Veure Radioactivitat і Activitat d'una substància radioactiva
Agència Internacional de l'Energia Atòmica
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), també anomenat Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és el centre mundial de cooperació en el camp nuclear.
Veure Radioactivitat і Agència Internacional de l'Energia Atòmica
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Radioactivitat і Aigua
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Veure Radioactivitat і Alcalinoterri
Anèmia aplàstica
Lanèmia aplàstica ve del terme a‑/an‑ ἀ‑/ἀν.
Veure Radioactivitat і Anèmia aplàstica
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Veure Radioactivitat і Antoine Henri Becquerel
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Radioactivitat і Any
Arma de destrucció massiva
químiques. Les armes de destrucció massiva (ADM; en anglès WMD, weapons of mass destruction) són armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada.
Veure Radioactivitat і Arma de destrucció massiva
Arma nuclear
Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.
Veure Radioactivitat і Arma nuclear
Arsènic
L'arsènic és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és As i el nombre atòmic és 33.
Veure Radioactivitat і Arsènic
Atzar
Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.
Veure Radioactivitat і Atzar
Ènema
Bossa d'un ènema L'ènema o lavativa, dita popularment ajuda o servicial és el procediment d'introduir líquids al recte i al còlon per l'anus.
Veure Radioactivitat і Ènema
Bari (element)
El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.
Veure Radioactivitat і Bari (element)
Battlestar Galactica
* Battlestar Galactica (sèrie de televisió de 1978), sèrie de televisió estatunidenca de la cadena ABC.
Veure Radioactivitat і Battlestar Galactica
Becquerel (unitat)
El becquerel, de símbol Bq, és la unitat de mesura de l'activitat radioactiva A del sistema internacional d'unitats.
Veure Radioactivitat і Becquerel (unitat)
Bomba de neutrons
La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada o bomba de radiació forçada és una arma nuclear del tipus fissió-fusió o termonuclear derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegaren la dècada de 1980.
Veure Radioactivitat і Bomba de neutrons
Bomba salada
Una bomba salada és un tipus d'arma nuclear, similar a altres armes de fissió-fusió-fissió.
Veure Radioactivitat і Bomba salada
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Veure Radioactivitat і Cadena de desintegració
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Radioactivitat і Camp elèctric
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Radioactivitat і Camp magnètic
Captura electrònica
La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dona en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).
Veure Radioactivitat і Captura electrònica
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Veure Radioactivitat і Carboni 14
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Radioactivitat і Càncer
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Radioactivitat і Càrrega elèctrica
Central nuclear
Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.
Veure Radioactivitat і Central nuclear
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Radioactivitat і Ciència-ficció
Combustible nuclear
Una pastilla de combustible nuclear, feta amb òxids d'urani Feix de barres, típicament fetes amb zircaloy, dins de les quals s'apilen les pastilles de combustible. Les barres s'agrupen en feixos anomenats ''elements de combustible''. Cicle de vida del combustible nuclear.
Veure Radioactivitat і Combustible nuclear
Comptador Geiger
Comptador Geiger modern. Un comptador Geiger, també anomenat comptador Geiger-Müller, és un detector de partícules que permet mesurar els nivells de radiació ionitzant.
Veure Radioactivitat і Comptador Geiger
Contaminació atmosfèrica
Contaminació atmosfèrica a la Xina La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèricaGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, en el El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus decontaminació/pol·lució».
Veure Radioactivitat і Contaminació atmosfèrica
Contaminació de l'aigua
Riu contaminat per la presència de ferro, que li dona un color ataronjat La contaminació de l'aigua és la contaminació dels cossos d'aigua, generalment com a conseqüència d'activitats humanes.
Veure Radioactivitat і Contaminació de l'aigua
Contaminació radioactiva
L'urani és un contaminant radiactiu La contaminació radioactiva és la contaminació consistent en la presència no desitjada de radioactivitat natural o artificial.
Veure Radioactivitat і Contaminació radioactiva
Curie (unitat)
El curie (símbol Ci) és una unitat de radioactivitat, definida com Això és aproximadament l'activitat d'un gram de l'isòtop de radi 226Ra, una substància estudiada pels pioners de la radiologia, Marie i Pierre Curie.
Veure Radioactivitat і Curie (unitat)
Datació basada en el carboni 14
La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.
Veure Radioactivitat і Datació basada en el carboni 14
Datació radiomètrica
La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.
Veure Radioactivitat і Datació radiomètrica
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Radioactivitat і Desintegració α
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Radioactivitat і Desintegració β
Diòxid d'urani
El diòxid d'urani o òxid d'urani (IV) també conegut com a urania, uranil o UOX, és un òxid d'urani de fórmula química UO₂ que es presenta com una pols cristal·lina radioactiva negra en el mineral natural uraninita.
Veure Radioactivitat і Diòxid d'urani
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Radioactivitat і Diòxid de carboni
Dit
Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.
Veure Radioactivitat і Dit
Efectes de les armes nuclears
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes.
Veure Radioactivitat і Efectes de les armes nuclears
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Radioactivitat і Electró
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Radioactivitat і Element químic
Els Simpson
miniatura Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d'animació creada per Matt Groening.
Veure Radioactivitat і Els Simpson
Emissió de neutrons
L'emissió de neutrons és un tipus de desintegració radioactiva, durant la qual un neutró és simplement expulsat del nucli atòmic.
Veure Radioactivitat і Emissió de neutrons
Emissió de positrons
Lemissió de positrons, també coneguda com a desintegració beta plus (β+) és un tipus d'emissió beta.
Veure Radioactivitat і Emissió de positrons
Emissió de protons
Desintegració d'un nucli ric en protons. L'emissió de protons (també coneguda com a radioactivitat de protons) és un tipus de desintegració radioactiva en la qual un protó és ejectat d'un nucli atòmic.
Veure Radioactivitat і Emissió de protons
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Radioactivitat і Energia
Energia d'enllaç
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.
Veure Radioactivitat і Energia d'enllaç
Energia no renovable
Venda de productes del petroli Succió de petroli a una bossa sota terra. La quantitat de petroli d'aquesta bossa anirà disminuint fins que, en uns anys, es buidi. Lenergia no renovable o energia exhaurible és aquella energia que prové d'una font que es pot esgotar, atès que es troba a la naturalesa en una quantitat limitada.
Veure Radioactivitat і Energia no renovable
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Radioactivitat і Energia nuclear
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Radioactivitat і Enrico Fermi
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Radioactivitat і Entropia
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Radioactivitat і Ernest Rutherford
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Radioactivitat і Estabilitat del nucli atòmic
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Radioactivitat і Físic
Fissió espontània
La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.
Veure Radioactivitat і Fissió espontània
Fluorescència
Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.
Veure Radioactivitat і Fluorescència
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Radioactivitat і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Radioactivitat і Força nuclear forta
Fosforescència
Pigments fosforescents en la foscor La fosforescència és el fenomen en el qual certes substàncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per emetre-la posteriorment en forma de llum.
Veure Radioactivitat і Fosforescència
Gammagrafia
Una gammagrafia o escintil·lografia és una prova diagnòstica que es basa en la imatge que produeixen les radiacions generades després de la injecció o inhalació en l'organisme de substàncies que contenen isòtops radioactius.
Veure Radioactivitat і Gammagrafia
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Radioactivitat і Gas
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Radioactivitat і Genètica
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Radioactivitat і Generalitat de Catalunya
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Radioactivitat і Heli
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Veure Radioactivitat і Henri Poincaré
Hermann Joseph Muller
Hermann Joseph Muller (Nova York, EUA 1890 - Indianapolis 1967) fou un biòleg i genetista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1946.
Veure Radioactivitat і Hermann Joseph Muller
Irradiació
La irradiació és el procés mitjançant el qual un cos s'exposa a radiació.
Veure Radioactivitat і Irradiació
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Radioactivitat і Isòtop
Isòtops del tori
El tori (Th) natural no té cap isòtop estable, tot i que en té un de relativament estable, el 232Th amb un període de semidesintegració de 14.000 milions d'anys.
Veure Radioactivitat і Isòtops del tori
Kraftwerk
Kraftwerk és un grup musical alemany, pioner de la música electrònica, fundat el 1970 pel pianista Ralf Hutter (Krefeld, Alemanya, 20 d'agost de 1946), i el flautista Florian Schneider Esleben (Oehningen, Alemanya, 7 d'abril de 1947 - 6 de maig de 2020).
Veure Radioactivitat і Kraftwerk
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Radioactivitat і Línia espectral
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Radioactivitat і Líquid
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Radioactivitat і Llei de Coulomb
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Veure Radioactivitat і Marie Curie
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Radioactivitat і Massa
Medicament
Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.
Veure Radioactivitat і Medicament
Metall
pàgines.
Veure Radioactivitat і Metall
Munició
fusells, d'esquerra a dreta els cartutxos: 9,3 × 62 mm,.30-06 Springfield, 7,92 × 57 mm IS, 6,5 × 55 mm i.308 Winchester. Obusos d'un canó de carro de combat T-72. La munició és el conjunt de subministraments que es necessita per utilitzar armes de foc.
Veure Radioactivitat і Munició
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Veure Radioactivitat і Mutació
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Veure Radioactivitat і Núclid
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Radioactivitat і Neutró
Nikola Tesla
Nikola Tesla (en serbi: Никола Тесла) (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943) va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.
Veure Radioactivitat і Nikola Tesla
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Radioactivitat і Nombre atòmic
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Radioactivitat і Nucleó
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Radioactivitat і Nucli atòmic
Organització Internacional per a l'Estandardització
L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.
Veure Radioactivitat і Organització Internacional per a l'Estandardització
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Radioactivitat і Os
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Veure Radioactivitat і Ozó
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Radioactivitat і Partícula α
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Radioactivitat і Partícula β
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Radioactivitat і Partícula subatòmica
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Radioactivitat і Període de semidesintegració
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Radioactivitat і Plom
Pluja radioactiva
La pluja radioactiva designa la radiació produïda per l'explosió d'una arma nuclear.
Veure Radioactivitat і Pluja radioactiva
Plutoni 239
El plutoni 239 (239Pu o Pu-239) és un isòtop del plutoni.
Veure Radioactivitat і Plutoni 239
Poloni
El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84.
Veure Radioactivitat і Poloni
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Radioactivitat і Positró
Potassi 40
Esquema del procés de desintegració del potassi El potassi 40 (40K o K-40) és un isòtop radioactiu del potassi que té una llarga semivida d'1,248 anys.
Veure Radioactivitat і Potassi 40
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Veure Radioactivitat і Premi Nobel
Premi Nobel de Fisiologia o Medicina
Santiago Ramón y Cajal, guanyador del nobel el 1906 El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.
Veure Radioactivitat і Premi Nobel de Fisiologia o Medicina
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Veure Radioactivitat і Probabilitat
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Radioactivitat і Protó
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Veure Radioactivitat і Radó
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Radioactivitat і Radi (element)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Radioactivitat і Radiació
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Radioactivitat і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Radioactivitat і Radiació gamma
Radiació ionitzant
Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.
Veure Radioactivitat і Radiació ionitzant
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Radioactivitat і Radiació X
Radio-Aktivität
Radio-Aktivität (coneguda també pel seu títol en l'anglès Radioactivity) és una cançó composta, arranjada i instrumentada (amb sons electrònics sintetitzats expressament) pels alemanys Ralf Hutter i Florian Schneider, amb la col·laboració en el text del pintor alemany Emmil Schult.
Veure Radioactivitat і Radio-Aktivität
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Radioactivitat і Radioactivitat
Radioactivitat artificial
Les radiografies són un exemple típic de font de radioactivitat artificial La radioactivitat artificial és tota radioactivitat o radiació ionitzant d'origen antropogènic, és a dir, causada per l'activitat dels humans.
Veure Radioactivitat і Radioactivitat artificial
Radioactivitat natural
El nivell de radioactivitat natural és diferent de zero a qualsevol lloc de la Terra. La radioactivitat natural és la radioactivitat que es presenta a la natura a causa de les cadenes d'elements radioactius naturals i d'origen no antropogènic.
Veure Radioactivitat і Radioactivitat natural
Radiografia
Una radiografia és una imatge obtinguda a través de l'exposició d'un objecte als raigs X que permet d'obtenir una imatge de l'estructura interna invisible mitjançant un equip de radiologia.
Veure Radioactivitat і Radiografia
Radionúclid
Dibuix representant un radionúclid emetent radioactivitat alfa Un núclid radioactiu o radionúclid és un núclid inestable, i que per tant degenera emetent radiacions ionitzants.
Veure Radioactivitat і Radionúclid
Radioteràpia
Màquina de radioteràpia de l'any 1951 La radioteràpia és l'aplicació mèdica de radiació ionitzant en humans i animals per tal de curar malalties oncològiques i/o retardar-ne la progressió, mitjançant la destrucció de les cèl·lules malignes i impedint que aquestes creixin i es reprodueixin.
Veure Radioactivitat і Radioteràpia
Radiotoxicitat
La radiotoxicitat o toxicitat nuclear és la toxicitat potencial de qualsevol tipus de material radioactiu a causa de la seva absorció, inhalació o ingestió.
Veure Radioactivitat і Radiotoxicitat
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Radioactivitat і Raigs còsmics
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Radioactivitat і Reacció nuclear
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Radioactivitat і Reacció química
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Veure Radioactivitat і Reactor nuclear
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Radioactivitat і Refracció
Residu radioactiu
Decantament de residus radioactius Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat.
Veure Radioactivitat і Residu radioactiu
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Radioactivitat і Roca
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Radioactivitat і Sòlid
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Radioactivitat і Segon
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Radioactivitat і Sistema Internacional d'Unitats
Star Trek
Insignia de la Flota Estel·lar Star Trek és un univers fictici de ciència-ficció creada per Gene Roddenberry en la primera sèrie de televisió de la saga, emesa als Estats Units a partir del 8 de setembre de l'any 1966.
Veure Radioactivitat і Star Trek
Submarí nuclear
El submarí nuclear USS Michigan (SSGN-727) de la Marina dels Estats Units d'Amèrica. Un submarí nuclear és un submarí que s'impulsa amb l'energia proporcionada per un reactor nuclear.
Veure Radioactivitat і Submarí nuclear
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Radioactivitat і Temps
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Radioactivitat і Terra
Tomografia computada
Escànner de tomografia computada. La tomografia computada (TC), abans coneguda com a tomografia axial computada (o TAC, terme que ja no es fa servir perquè actualment es poden obtenir imatges en tots els plans) és un procediment d'exploració radiològica basada en els raigs X.
Veure Radioactivitat і Tomografia computada
Tomografia computada per emissió de fotó simple
La tomografia computada per emissió de fotó simple (o, més senzillament, tomografia per emissió de fotó simple) o tomografia d'emissió monofotònica o tomografia per emissió de fotó únic, també anomenada SPECT (de l'anglès Single photon emission computed tomography), és una tècnica d'imatgeria mèdica nuclear tomogràfica que permet realitzar imatges i reconstruccions en tres dimensions dels òrgans i del seu metabolisme per mitjà d'un conjunt de gammacàmeres que giren al voltant del pacient.
Veure Radioactivitat і Tomografia computada per emissió de fotó simple
Tomografia per emissió de positrons
18F, que mostra captació focal anormal en el fetge. Els nivells d'isòtops normals s'observen en el cervell, els sistemes de recollida renal i la bufeta. La tomografia per emissió de positrons, TEP o PET (per les sigles en anglès de positron emission tomography), és l'obtenció d'imatges mitjançant el bombardeig de radiacions beta a un subjecte, per a ús informatiu sanitari, pròpia de la medicina nuclear i de la radiologia.
Veure Radioactivitat і Tomografia per emissió de positrons
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Veure Radioactivitat і Tori
Tub de raigs catòdics
Tub de raigs catòdics El tub de raigs catòdics (CRT, Cathode Ray Tube en anglès) és un dispositiu de visualització inventat per Karl Ferdinand Braun (1850-1918), encara que Philo Farnsworth hi va contribuir en el desenvolupament.
Veure Radioactivitat і Tub de raigs catòdics
Tub ple de gas
Tubs omplerts de gas amb els cinc gasos rars. D'esquerra a dreta heli, neó, argó, kriptó i xenó. El tub ple de gas (en anglès: gas-filled tube o gas discharge tube) és un tipus de tub electrònic constituïts per elèctrodes envoltats per un gas, aquest conjunt es disposa dins un embolcall estanc i resistent a la temperatura.
Veure Radioactivitat і Tub ple de gas
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Radioactivitat і Universitat de València
Universitat Politècnica de Catalunya
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.
Veure Radioactivitat і Universitat Politècnica de Catalunya
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Radioactivitat і Urani
Urani 235
Lurani 235 (235U o U-235) és un isòtop de l'urani que conforma aproximadament el 0,72% de l'urani natural.
Veure Radioactivitat і Urani 235
Urani 238
L'’urani 238 (238U o U-238) és l'isòtop més comú de l'urani que es troba a la naturalesa.
Veure Radioactivitat і Urani 238
Uraninita
La uraninita és un mineral de la classe dels òxids.
Veure Radioactivitat і Uraninita
Vida mitjana
El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.
Veure Radioactivitat і Vida mitjana
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Radioactivitat і Volum
Wilhelm Röntgen
Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Regne de Prússia, 27 de març de 1845 - Múnic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.
Veure Radioactivitat і Wilhelm Röntgen
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Radioactivitat і 15 de febrer
1876
;Països Catalans.
Veure Radioactivitat і 1876
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Radioactivitat і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Radioactivitat і 1896
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Radioactivitat і 1898
1911
;Països Catalans.
Veure Radioactivitat і 1911
1927
;Països Catalans.
Veure Radioactivitat і 1927
1932
;Països Catalans.
Veure Radioactivitat і 1932
1946
;Països Catalans.
Veure Radioactivitat і 1946
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Radioactivitat і 1975
També conegut com Desintegracions, Desintegracions nuclears, Desintegració Radioactiva, Desintegració atòmica, Desintegració nuclear, Material radioactiu, Mode de desintegració, Processos de desintegració, Procés de desintegració, Radiació atòmica, Radiactiu, Radiactivitat, Radioactiu, Radioactius.