Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Alemany, Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, Èracli, Àustria, Batalla de Brustem, Batalla de Montenaken, Bèlgica, Beringen, Bilzen, Bisbat de Lieja, Bones Viles, Borgloon, Borgonya, Bouillon, Bree, Brussel·les, Carles I de Borgonya, Catedral de Sant Lambert, Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck, Châtelet (Bèlgica), Ciney, Col·legiata, Col·legiata de Sant Bartomeu, Col·legiata de Sant Joan Evangelista, Col·legiata de Sant Martí, Col·legiata de Sant Pau (Lieja), Comtat d'Huy, Comtat de Loon, Couvin, Dinant, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, Ducat de Brabant, Erard de la Mark, Espanya, Estaments, Felip III de Borgonya, Fosses-la-Ville, França, Francès, Francesc Antoni Maria de Méan, Francesc Carles de Velbrück, Gelderland, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Hubert de Lieja, Huy, Imperi Espanyol, Jean Curtius, ..., Joan d'Arkel, Joan d'Horne, Liérganes, Lieja, Limburguès, Llatí, Lluís de Borbó (Lieja), Maaseik, Maastricht, Marca (territori), Maria de Borgonya, Mosa, Multilingüisme, Napoleó Bonaparte, Neerlandès, Notger, Otó III del Sacre Imperi, Ourthe, Països Baixos (topònim), Països Baixos del sud, Països Baixos espanyols, Pau de Fexhe, Pau de Sant Jaume, Pau de Sint-Truiden, Peer, Perron, Pius VII, Príncep-bisbe, Províncies Unides, Regne Unit dels Països Baixos, Ripuarisch, Rummen, Sacre Imperi Romanogermànic, Sint-Truiden, Stokkem, Thuin, Tongeren, Való, Verviers, Visé, Waremme, Wazon, 1316, 1366, 1465, 1467, 1468, 1477, 1487, 1509, 1794, 1795, 1801, 1815, 1830, 720, 972, 980. Ampliar l'índex (58 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Principat de Lieja і Alemany · Veure més »
Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt
Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt (nascuda Anne Josèphe Terwagne a Marcourt (principat de Lieja) el 13 d'agost del 1762 - morta a París el 8 de juny de 1817) va ser una política i feminista avant la lettre que va tenir un paper important en la Revolució francesa.
Nou!!: Principat de Lieja і Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt · Veure més »
Èracli
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Nou!!: Principat de Lieja і Èracli · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Principat de Lieja і Àustria · Veure més »
Batalla de Brustem
La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Brustem · Veure més »
Batalla de Montenaken
La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 als afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken (Gingelom), situat entre Landen i Waremme, actualment a Bèlgica, entre les milícies del principat de Lieja, que esperaven el suport de Lluís XI de França, contra les tropes de Felip el Bo, conduïdes per al seu fill Carles, duc de Charolais.
Nou!!: Principat de Lieja і Batalla de Montenaken · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Principat de Lieja і Bèlgica · Veure més »
Beringen
Beringen (en limburguès Berringe) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Principat de Lieja і Beringen · Veure més »
Bilzen
Bilzen (limburguès Bilze) és una ciutat a la província de Limburg a Bèlgica d'aproximadament 30.000 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Bilzen · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Principat de Lieja і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bones Viles
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.
Nou!!: Principat de Lieja і Bones Viles · Veure més »
Borgloon
Borgloon (sovint escurçat Loon), (francés Looz, limburguès Loeën) és una ciutat a la província de Limburg, amb aproximadament 10.000 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Borgloon · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Principat de Lieja і Borgonya · Veure més »
Bouillon
Bouillon (en való Bouyon) és una ciutat de Bèlgica, a la Província de Luxemburg, que forma part de la regió valona i que té uns 5500 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Bouillon · Veure més »
Bree
Bree és una ciutat a la província de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Bree · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Principat de Lieja і Brussel·les · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Principat de Lieja і Carles I de Borgonya · Veure més »
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Nou!!: Principat de Lieja і Catedral de Sant Lambert · Veure més »
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck (28 d'agost de 1724 - 3 de juny de 1792) va ser un príncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort el 1792.
Nou!!: Principat de Lieja і Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck · Veure més »
Châtelet (Bèlgica)
Châtelet, en való Tcheslet, és una ciutat belga, a la província de l'Hainaut, dins la regió de la Valònia, al marge del riu Sambre.
Nou!!: Principat de Lieja і Châtelet (Bèlgica) · Veure més »
Ciney
Ciney (en való Cînè) és una antiga ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Principat de Lieja і Ciney · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata · Veure més »
Col·legiata de Sant Bartomeu
La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carolingi, construïda de finals del als últims anys del.
Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Bartomeu · Veure més »
Col·legiata de Sant Joan Evangelista
La col·legiata de Sant Joan Evangelista a Lieja (Bèlgica), era una església en estil romànic carolingi construïda a finals del.
Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Joan Evangelista · Veure més »
Col·legiata de Sant Martí
La col·legiata de Sant Martí a Lieja avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic, un dels monuments majors de la ciutat.
Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Martí · Veure més »
Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja.
Nou!!: Principat de Lieja і Col·legiata de Sant Pau (Lieja) · Veure més »
Comtat d'Huy
El comtat de Huy fou una senyoria feudal del Sacre Imperi formada per un dels quatre pagus en què es va dividir el territori de Condroz (vegeu Comtat de Condroz).
Nou!!: Principat de Lieja і Comtat d'Huy · Veure més »
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Principat de Lieja і Comtat de Loon · Veure més »
Couvin
Couvin és una ciutat de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona regada pel riu Eau Noire.
Nou!!: Principat de Lieja і Couvin · Veure més »
Dinant
Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Principat de Lieja і Dinant · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Principat de Lieja і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Principat de Lieja і Disset Províncies · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Principat de Lieja і Ducat de Brabant · Veure més »
Erard de la Mark
Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat de Lieja і Erard de la Mark · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Principat de Lieja і Espanya · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Principat de Lieja і Estaments · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Principat de Lieja і Felip III de Borgonya · Veure més »
Fosses-la-Ville
Fosses-la-Ville és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Principat de Lieja і Fosses-la-Ville · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Principat de Lieja і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Principat de Lieja і Francès · Veure més »
Francesc Antoni Maria de Méan
Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort el 1831.
Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Antoni Maria de Méan · Veure més »
Francesc Carles de Velbrück
Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.
Nou!!: Principat de Lieja і Francesc Carles de Velbrück · Veure més »
Gelderland
Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.
Nou!!: Principat de Lieja і Gelderland · Veure més »
Hamont
Hamont era una petita antica ciutat, que fou una bona vila al comtat de Loon, part del principat de Lieja.
Nou!!: Principat de Lieja і Hamont · Veure més »
Hasselt
Hasselt és una ciutat de Bèlgica, capital de la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Principat de Lieja і Hasselt · Veure més »
Herk-de-Stad
Herk-de-Stad és una ciutat de la província de Limburg a Bèlgica, amb gairebé 12.000 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Herk-de-Stad · Veure més »
Hubert de Lieja
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.
Nou!!: Principat de Lieja і Hubert de Lieja · Veure més »
Huy
Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Principat de Lieja і Huy · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Principat de Lieja і Imperi Espanyol · Veure més »
Jean Curtius
Jean De Corte més conegut com a Jean Curtius (Lieja, 1551 – Liérganes, Cantàbria, 12 de juliol de 1628) va ser un industrial i empresari.
Nou!!: Principat de Lieja і Jean Curtius · Veure més »
Joan d'Arkel
Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Arkel · Veure més »
Joan d'Horne
Joan d'HorneJoan d'Horne (1450 - 18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.
Nou!!: Principat de Lieja і Joan d'Horne · Veure més »
Liérganes
Liérganes és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria situat en la comarca de la Transmiera.
Nou!!: Principat de Lieja і Liérganes · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Principat de Lieja і Lieja · Veure més »
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Nou!!: Principat de Lieja і Limburguès · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Principat de Lieja і Llatí · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: Principat de Lieja і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Maaseik
Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 25.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Principat de Lieja і Maaseik · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Principat de Lieja і Maastricht · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Principat de Lieja і Marca (territori) · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Principat de Lieja і Maria de Borgonya · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Principat de Lieja і Mosa · Veure més »
Multilingüisme
"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.
Nou!!: Principat de Lieja і Multilingüisme · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Principat de Lieja і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Principat de Lieja і Neerlandès · Veure més »
Notger
Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Nou!!: Principat de Lieja і Notger · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Principat de Lieja і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Ourthe
esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.
Nou!!: Principat de Lieja і Ourthe · Veure més »
Països Baixos (topònim)
Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.
Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos (topònim) · Veure més »
Països Baixos del sud
Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.
Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos del sud · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Principat de Lieja і Països Baixos espanyols · Veure més »
Pau de Fexhe
La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.
Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Fexhe · Veure més »
Pau de Sant Jaume
La Pau de Sant Jaume és un acord entre el príncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487.
Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Sant Jaume · Veure més »
Pau de Sint-Truiden
La Pau de Sint-Truiden és un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden després de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.
Nou!!: Principat de Lieja і Pau de Sint-Truiden · Veure més »
Peer
Peer és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Principat de Lieja і Peer · Veure més »
Perron
El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.
Nou!!: Principat de Lieja і Perron · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Principat de Lieja і Pius VII · Veure més »
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Nou!!: Principat de Lieja і Príncep-bisbe · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Principat de Lieja і Províncies Unides · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: Principat de Lieja і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Ripuarisch
Zona de parla ripuarisch Alemany central, amb el número 1 el ripuarisch El ripuarisch o fràncic ripuari és un grup dialectal germànic occidental, el nom del qual prové del llatí ripa.
Nou!!: Principat de Lieja і Ripuarisch · Veure més »
Rummen
Rummen (francès Rumigny) és un antic municipi de Bèlgica a la província de Brabant Flamenc a la vall del Melsterbeek, un afluent del Gete.
Nou!!: Principat de Lieja і Rummen · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Principat de Lieja і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sint-Truiden
Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Sint-Truiden · Veure més »
Stokkem
Stokkem és una antiga ciutat liegesa i una de les bones viles germàniques del principat de Lieja, de parla neerlandesa.
Nou!!: Principat de Lieja і Stokkem · Veure més »
Thuin
Thuin (en való: Twin) és una antiga ciutat fortificada del principat de Lieja (avui a Bèlgica, a la província d'Hainaut), que forma part de la regió valona.
Nou!!: Principat de Lieja і Thuin · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Principat de Lieja і Tongeren · Veure més »
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Nou!!: Principat de Lieja і Való · Veure més »
Verviers
Verviers (en való Vèrvî) és un municipi belga de la província de Lieja, situat al marge del Vesdre.
Nou!!: Principat de Lieja і Verviers · Veure més »
Visé
Visé (Wezet en neerlandès, Vizé en való) és una ciutat belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Principat de Lieja і Visé · Veure més »
Waremme
Waremme (en való Waremme, en neerlandès Borgworm) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 14.050 habitants.
Nou!!: Principat de Lieja і Waremme · Veure més »
Wazon
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.
Nou!!: Principat de Lieja і Wazon · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Lieja і 1316 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Lieja і 1366 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1465 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Principat de Lieja і 1467 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1468 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Principat de Lieja і 1477 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1487 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Lieja і 1509 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1795 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1801 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Principat de Lieja і 1815 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Principat de Lieja і 1830 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Lieja і 720 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Principat de Lieja і 972 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Principat de Lieja і 980 · Veure més »
