Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Aitona, Art romànic, Castell de Montclar (Pontils), Castell de Pontils, Castells del Gaià, Coll de les Agulles (Querol), Comarca, Conca de Barberà, Edat mitjana, Ermessenda de Carcassona, Escuts i banderes de la Conca de Barberà, Festa major, La Llacuna, Llista de topònims de Pontils, Llista de topònims de Querol, Municipi, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Riu Gaià, Sant Magí de Brufaganya, Sant Magí de Brufaganya (nucli), Sant Miquel de Montclar, Santa Coloma de Queralt, Santa Perpètua de Gaià, Seguer, Valldeperes (Pontils), Vallespinosa, Viladeperdius, 1057.
Aitona
Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.
Nou!!: Pontils і Aitona · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Pontils і Art romànic · Veure més »
Castell de Montclar (Pontils)
El castell de Montclar és un edifici de Pontils declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Pontils і Castell de Montclar (Pontils) · Veure més »
Castell de Pontils
El castell de Pontils és un Bé Cultural d’Interès Nacional inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Pontils і Castell de Pontils · Veure més »
Castells del Gaià
Castell de Vila-Rodona Castell de Santa Coloma Castell de Tamarit Els castells del Gaià són un conjunt de fortificacions a la vall de Gaià, al Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, Catalunya.
Nou!!: Pontils і Castells del Gaià · Veure més »
Coll de les Agulles (Querol)
El Coll de les Agulles és un coll de muntanya al límit dels termes municipals de Querol, de la comarca de l'Alt Camp i de Pontils, de la Conca de Barberà.
Nou!!: Pontils і Coll de les Agulles (Querol) · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Pontils і Comarca · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Pontils і Conca de Barberà · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Pontils і Edat mitjana · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Pontils і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escuts i banderes de la Conca de Barberà
Escut oficial de la Conca de Barberà Bandera de la Conca de Barberà Els escuts i banderes de la Conca de Barberà són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Nou!!: Pontils і Escuts i banderes de la Conca de Barberà · Veure més »
Festa major
Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.
Nou!!: Pontils і Festa major · Veure més »
La Llacuna
La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Pontils і La Llacuna · Veure més »
Llista de topònims de Pontils
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Pontils, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Pontils і Llista de topònims de Pontils · Veure més »
Llista de topònims de Querol
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Querol, a l'Alt Camp.
Nou!!: Pontils і Llista de topònims de Querol · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Pontils і Municipi · Veure més »
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Nou!!: Pontils і Querol · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Pontils і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Pontils і Ramon Borrell I · Veure més »
Riu Gaià
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona.
Nou!!: Pontils і Riu Gaià · Veure més »
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de la Brufaganya és un santuari situat a 760 m d'altitud, sobre el començament del Torrent de Sant Magí, al terme municipal de Pontils (Conca de Barberà).
Nou!!: Pontils і Sant Magí de Brufaganya · Veure més »
Sant Magí de Brufaganya (nucli)
Sant Magí de Brufaganya és una entitat de població del municipi de Pontils, Conca de Barberà.
Nou!!: Pontils і Sant Magí de Brufaganya (nucli) · Veure més »
Sant Miquel de Montclar
Sant Miquel de Montclar és una església romànica ubicada al municipi de Pontils.
Nou!!: Pontils і Sant Miquel de Montclar · Veure més »
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Nou!!: Pontils і Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Santa Perpètua de Gaià
Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà, i al que donava nom fins al 1995.
Nou!!: Pontils і Santa Perpètua de Gaià · Veure més »
Seguer
Seguer és un agregat de Pontils, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Pontils і Seguer · Veure més »
Valldeperes (Pontils)
Valldeperes és un petit nucli de població agregat a Pontils (Conca de Barberà).
Nou!!: Pontils і Valldeperes (Pontils) · Veure més »
Vallespinosa
Vallespinosa és un agregat que es troba al sud-oest del terme de Pontils, a la Conca de Barberà.
Nou!!: Pontils і Vallespinosa · Veure més »
Viladeperdius
Viladeperdius és un petit poble, agregat a Pontils (Conca de Barberà).
Nou!!: Pontils і Viladeperdius · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Pontils і 1057 · Veure més »
