Similituds entre Govern і Política
Govern і Política tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Constitució, Democràcia, Democràcia parlamentària, Feixisme, Forma de govern, Francès, Grec, Grec antic, Legislació, Meritocràcia, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Montesquieu, Oligarquia, Poder legislatiu, Poder polític, Presidencialisme, República, Sòcrates, Sistema semipresidencialista, Teocràcia.
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Constitució і Govern · Constitució і Política ·
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Democràcia і Govern · Democràcia і Política ·
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Democràcia parlamentària і Govern · Democràcia parlamentària і Política ·
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Feixisme і Govern · Feixisme і Política ·
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Forma de govern і Govern · Forma de govern і Política ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Govern · Francès і Política ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Govern і Grec · Grec і Política ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Govern і Grec antic · Grec antic і Política ·
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Govern і Legislació · Legislació і Política ·
Meritocràcia
La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social.
Govern і Meritocràcia · Meritocràcia і Política ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Govern і Monarquia · Monarquia і Política ·
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Govern і Monarquia absoluta · Monarquia absoluta і Política ·
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Govern і Monarquia constitucional · Monarquia constitucional і Política ·
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Govern і Montesquieu · Montesquieu і Política ·
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Govern і Oligarquia · Oligarquia і Política ·
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Govern і Poder legislatiu · Poder legislatiu і Política ·
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Govern і Poder polític · Poder polític і Política ·
Presidencialisme
Els estats amb sistemes presidencialistes es mostren en blauUn sistema presidencial, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa.
Govern і Presidencialisme · Política і Presidencialisme ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Govern і República · Política і República ·
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Govern і Sòcrates · Política і Sòcrates ·
Sistema semipresidencialista
Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.
Govern і Sistema semipresidencialista · Política і Sistema semipresidencialista ·
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Govern і Política
- Què tenen en comú Govern і Política
- Semblances entre Govern і Política
Comparació entre Govern і Política
Govern té 78 relacions, mentre que Política té 214. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 7.53% = 22 / (78 + 214).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Govern і Política. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: