Taula de continguts
142 les relacions: Angle, Angle díedre, Antiga Grècia, Antiprisma, Aragonita, Aresta (geometria), Àrea, Base (àlgebra), Bola (matemàtiques), Cara (superfície), Característica d'Euler, Cúpula (geometria), Cúpula geodèsica, Composició de funcions, Compost polièdric, Condició necessària i suficient, Congruència (geometria), Conjunt connex, Conjunt convex, Conjunt fitat, Cristall, Cub, Cub truncat, Cubooctàedre, D'Arcy Wentworth Thompson, Dau, Desenvolupament pla d'un políedre, Dimensió, Dodecàedre, Dodecàedre ròmbic, Elements clàssics, Enrajolat de l'espai, Ernst Haeckel, Esfera, Espai euclidià, Espai homogeni, Espai mètric, Espai vectorial, Estel octangle, Eugène Charles Catalan, Factorial, Figueres, Funció identitat, Funció inversa, Geoda, Graf (matemàtiques), Graf complet, Graf pla, Gran dodecàedre, Gran dodecàedre estelat, ... Ampliar l'índex (92 més) »
- Políedres
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Políedre і Angle
Angle díedre
Representació axonomètrica d'un angle diedre de 90°. Un angle díedre és cadascuna de les parts de l'espai delimitades per dos semiplans que parteixen d'una aresta comuna.
Veure Políedre і Angle díedre
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Políedre і Antiga Grècia
Antiprisma
Un antiprisma és un políedre que es caracteritza per tenir dues cares iguals paral·leles, però a diferència del prisma, estan unides per mitjà de triangles.
Veure Políedre і Antiprisma
Aragonita
Laragonita és un mineral de la classe dels carbonats, una de les formes cristal·lines del carbonat de calci (CaCO₃) més comunes, juntament amb la calcita.
Veure Políedre і Aragonita
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Veure Políedre і Aresta (geometria)
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Políedre і Àrea
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Veure Políedre і Base (àlgebra)
Bola (matemàtiques)
En matemàtiques, una bola o més precisament una bola oberta és l'interior d'una superfície esfèrica; els dos conceptes s'apliquen no solament a l'espai tridimensional sinó també en dimensions més baixes i més altes, i en espais mètrics en general.
Veure Políedre і Bola (matemàtiques)
Cara (superfície)
vèrtex vèrtex En geometria, una cara és cada un dels polígons que formen o limiten un políedre.
Veure Políedre і Cara (superfície)
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Veure Políedre і Característica d'Euler
Cúpula (geometria)
En geometria, una cúpula és un sòlid format ajuntant dos polígons, un (la base) amb el doble d'arestes que l'altre, i per una banda alternada de triangles i de rectangles.
Veure Políedre і Cúpula (geometria)
Cúpula geodèsica
Una cúpula geodèsica és una estructura amb una forma semiesfèrica,formada per unions de triangles que poden ser de diverses mides.
Veure Políedre і Cúpula geodèsica
Composició de funcions
En matemàtiques, la funció composició és l'aplicació d'una funció al resultat d'una altra.
Veure Políedre і Composició de funcions
Compost polièdric
Un compost polièdric és una figura composta per diversos políedres que comparteixen un centre comú.
Veure Políedre і Compost polièdric
Condició necessària i suficient
A l'entorn de la lògica, ser Condició necessària i suficient descriu la relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, si una és condicionant de l'altra.
Veure Políedre і Condició necessària i suficient
Congruència (geometria)
invariants. La congruència, en geometria, és quan dues figures o objectes tenen la mateixa forma i mida, o si un té la mateixa forma i mida que la imatge mirall de l'altre.
Veure Políedre і Congruència (geometria)
Conjunt connex
Un conjunt connex (connexió) per a un espai topològic és molt natural.
Veure Políedre і Conjunt connex
Conjunt convex
Un conjunt convex. Un conjunt no convex. En l'espai euclidià, un objecte és convex si per a tots els parells de punts dins de l'objecte, tots els punts del segment recte que els uneix també estan dins de l'objecte.
Veure Políedre і Conjunt convex
Conjunt fitat
En anàlisi matemàtica i àrees relacionades de les matemàtiques, un conjunt es diu fitat si té la grandària limitada, en un sentit que cal precisar.
Veure Políedre і Conjunt fitat
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Políedre і Cristall
Cub
Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.
Veure Políedre і Cub
Cub truncat
En geometria, el cub truncat és un dels tretze políedres arquimedians.
Veure Políedre і Cub truncat
Cubooctàedre
En geometria, el cubooctaedre o cubooctàedre és un dels tretze políedres arquimedians.
Veure Políedre і Cubooctàedre
D'Arcy Wentworth Thompson
va ser un zoòleg, biòleg i matemàtic escocès, molt conegut gràcies a la seva influent obra (1917) en la que defensava les teories morfogenètiques.
Veure Políedre і D'Arcy Wentworth Thompson
Dau
Daus Paschier Joostens, ''De Alea'', 1642 Un dau és un cub amb un número en cada cara.
Veure Políedre і Dau
Desenvolupament pla d'un políedre
11 desplegaments plans possibles d'un cub Desenvolupament d'un dodecàedre En geometria el desenvolupament pla d'un políedre o sòlids platònics és un dibuix sobre el pla format per un conjunt de polígons units per arestes que es pot plegar (doblegant les arestes) per tal d'esdevenir les cares del políedre.
Veure Políedre і Desenvolupament pla d'un políedre
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Políedre і Dimensió
Dodecàedre
Dodecàedre regular Un dodecàedre o dodecaedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre regular de dotze cares.
Veure Políedre і Dodecàedre
Dodecàedre ròmbic
En geometria, el dodecàedre ròmbic és un dels tretze políedres de Catalan, té 12 cares ròmbiques.
Veure Políedre і Dodecàedre ròmbic
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Políedre і Elements clàssics
Enrajolat de l'espai
Un enrajolat de l'espai (anomenat també tessel·lació o pavimentació de l'espai) és un conjunt de políedres adjacents que recobreixen tot l'espai sense deixar forats.
Veure Políedre і Enrajolat de l'espai
Ernst Haeckel
Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.
Veure Políedre і Ernst Haeckel
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Políedre і Esfera
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Políedre і Espai euclidià
Espai homogeni
tor. El tor estàndard és homogeni pels seus grups de difeomorfismes i d'homeomorfismes, i el tor pla és homogeni pels seus grups de difeomorfismes, d'homeomorfismes i d'isomorfismes. En matemàtiques, i en particular en les teories de grups de Lie, grups algebraics i grups topològics, un espai homogeni per a un grup G és una varietat no buida o un espai topològic X sobre el qual G actua de forma transitiva.
Veure Políedre і Espai homogeni
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Veure Políedre і Espai mètric
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Políedre і Espai vectorial
Estel octangle
L'estel octangle, també conegut com a octàedre estelat, tetràedre d'estrella, compost de dos tetràedres, estrella de vuit puntes o Estrella de David bidimensional és una estelació de l'octàdre i el compost polièdric regular més simple.
Veure Políedre і Estel octangle
Eugène Charles Catalan
Eugène Charles Catalan (Bruges, 1814 - Lieja, 1894) va ser un matemàtic francobelga, especialista en teoria de nombres.
Veure Políedre і Eugène Charles Catalan
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Políedre і Factorial
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Políedre і Figueres
Funció identitat
En matemàtiques, una funció identitat, anomenada també aplicació identitat o transformació identitat, és una funció que sempre retorna el mateix valor que s'ha fet servir com a argument.
Veure Políedre і Funció identitat
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Políedre і Funció inversa
Geoda
Geoda d'ametista Una geoda és una estructura geològica que ocorre en certes roques volcàniques i sedimentàries.
Veure Políedre і Geoda
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Veure Políedre і Graf (matemàtiques)
Graf complet
En el camp matemàtic de la teoria de grafs, un graf complet és un graf simple on una aresta connecta tots els parells de vèrtexs.
Veure Políedre і Graf complet
Graf pla
En teoria de grafs, un graf pla o planar és un graf que pot ser dibuixat en un pla sense que les arestes s'intersequin (o utilitzant una definició més formal, que aquest graf pugui ser "embegut" en un pla).
Veure Políedre і Graf pla
Gran dodecàedre
En geometria, el gran dodecàedre (o gran dodecaedre) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli i un diagrama de Coxeter-Dynkin de.
Veure Políedre і Gran dodecàedre
Gran dodecàedre estelat
En geometria, el gran dodecàedre estelat (o gran dodecaedre estelat) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli.
Veure Políedre і Gran dodecàedre estelat
Gran icosàedre
En geometria, el gran icosàedre (o gran icosaedre) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli i un diagrama de Coxeter-Dynkin de.
Veure Políedre і Gran icosàedre
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Políedre і Grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Políedre і Grec antic
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Políedre і Grup (matemàtiques)
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Veure Políedre і Grup cíclic
Grup de permutacions
En matemàtiques, un grup de permutacions és un grup G els elements del qual són permutacions d'un conjunt M donat, juntament amb l'operació de grup definida com la composició de permutacions de G (vistes com a funcions bijectives del conjunt M en ell mateix).
Veure Políedre і Grup de permutacions
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Veure Políedre і Grup de simetria
Grup finit
En matemàtiques, un grup finit és un grup constituït per un nombre finit d'elements, és a dir, que té cardinal finit.
Veure Políedre і Grup finit
Grup simètric
El graf de Cayley del grup simètric d'índex 4 (''S''₄) En matemàtiques, el grup simètric d'un conjunt X, denotat per SX o Sim(X), és el grup format per totes les funcions bijectives de X a X amb la composició de funcions com a operació de grup, és a dir, dues funcions d'aquest tipus f i g es poden compondre per produir una funció bijectiva nova f \circ g, definida per (f \circ g)(x).
Veure Políedre і Grup simètric
Hebesfenomegacorona
En geometria, la ebesfenomegacorona és un dels 92 políedres de Johnson.
Veure Políedre і Hebesfenomegacorona
Heptàedre
Un heptàedre o heptaedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té set cares.
Veure Políedre і Heptàedre
Hexàedre
Un hexàedre o hexaedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té sis cares.
Veure Políedre і Hexàedre
Homotècia
Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.
Veure Políedre і Homotècia
Icosaedre
Icosàedre regular Icosàedre regular Un icosàedre o icosaedre (ambdues variants són acceptades) és qualsevol políedre de vint cares, tot i que habitualment hom fa referència a un "icosàedre regular", en el qual cada cara és un triangle equilàter.
Veure Políedre і Icosaedre
Icosidodecàedre
En geometria, l'icosidodecàedre és un dels tretze políedres arquimedians, s'obté truncant els dotze vèrtex de l'icosàedre, o bé els vint vèrtex de l'dodecàedre.
Veure Políedre і Icosidodecàedre
Icositetràedre trapezoïdal
En geometria, licositetràedre trapezoïdal o icositetràedre deltoïdal és un dels tretze políedres de Catalan, té 24 cares trapezoïdals.
Veure Políedre і Icositetràedre trapezoïdal
Intersecció
Exemple gràfic, l'àrea lila representa la intersecció de A i B. La intersecció és una operació entre conjunts.
Veure Políedre і Intersecció
Isometria
En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics.
Veure Políedre і Isometria
Joc de rol
Un joc de rol és un joc de simulació en el qual els jugadors interpreten uns personatges i en dirigeixen les seves accions en el marc d'una situació fictícia narrada i dirigida per un altre jugador.
Veure Políedre і Joc de rol
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Políedre і Johannes Kepler
Leucita
La leucita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec leukos (blanc).
Veure Políedre і Leucita
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Políedre і Longitud
Louis Poinsot
va ser un físic i matemàtic francès.
Veure Políedre і Louis Poinsot
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Políedre і Matemàtiques
Matriu ortogonal
En l'àmbit matemàtic de l'àlgebra lineal, una matriu ortogonal és una matriu quadrada a coeficients reals, tal que les seves columnes (i files) són vectors unitaris ortogonals.
Veure Políedre і Matriu ortogonal
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Políedre і Mineral
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Políedre і Molècula
Montreal
Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.
Veure Políedre і Montreal
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Políedre і Museu del Louvre
Octàedre
Octàedre regular Octàedre no regular (cúpula triangular) Un octàedre o octaedre (ambdues variants són acceptades); del llatí octaedros, i del grec oktáedros) és un poliedre compost de vuit cares, sis vèrtexs i dotze arestes. Un octàedre regular és un sòlid platònic compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter quatre de les quals es troben en cada vèrtex.
Veure Políedre і Octàedre
Octàedre truncat
En geometria, loctàedre truncat és un dels tretze políedres arquimedians, s'obté truncant els sis vèrtex de l'octàedre regular.
Veure Políedre і Octàedre truncat
Orientació
L'orientació és l'acció de situar, de vegades en l'horitzó un rumb geogràfic, principalment l'orient (d'ací el seu nom) el nord o també en el cas d'usar un rellotge per a orientar-se en l'hemisferi nord, el sud, i amb açò relacionar la rosa dels vents en un lloc en particular.
Veure Políedre і Orientació
Ortogonal
En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.
Veure Políedre і Ortogonal
Paral·lelepípede
En geometria, un paral·lelepípede d'acord amb la seva etimologia en grec παραλληλ-επίπεδον, un cos que te "plans paral·lels") és un cos tridimensional format per sis paral·lelograms.
Veure Políedre і Paral·lelepípede
Paral·lelogram
En geometria, un paral·lelogram és un quadrilàter els costats oposats del qual són paral·lels.
Veure Políedre і Paral·lelogram
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Veure Políedre і PDF
Pentacle
pentacle encerclat. El símbol del pentalfa (o pentacle o pentagrama) és un polígon estrellat de cinc puntes.
Veure Políedre і Pentacle
Pentàedre
Un pentàedre o pentaedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té cinc cares.
Veure Políedre і Pentàedre
Permutació
Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.
Veure Políedre і Permutació
Perpendicularitat
La semirrecta AB és perpendicular a la recta CD, perquè els dos angles que conforma són de 90 graus (en taronja i blau, respectivament) En geometria, la perpendicularitat és una relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90° (angle recte, angle normal).
Veure Políedre і Perpendicularitat
Petit dodecàedre estelat
En geometria, el petit dodecàedre estelat (o petit dodecaedre estelat) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli.
Veure Políedre і Petit dodecàedre estelat
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Veure Políedre і Piràmide
Piràmide quadrada
En geometria, la piràmide quadrada és una piràmide que té un quadrat a la base.
Veure Políedre і Piràmide quadrada
Piràmides d'Egipte
Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.
Veure Políedre і Piràmides d'Egipte
Pirita
La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.
Veure Políedre і Pirita
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Políedre і Plató
Políedre arquimedià
En geometria, un políedre arquimedià o semiregular és un poliedre convex les cares del qual estan formades per dos o més tipus de polígons regulars tal que els seus vèrtexs són homogenis.
Veure Políedre і Políedre arquimedià
Políedre convex
Un políedre convex és un políedre que materialitza un sòlid convex.
Veure Políedre і Políedre convex
Políedre de Catalan
El dodecàedre ròmbic és un dels 13 sòlids de Catalan. En geometria, un sòlid de Catalan, o sòlid arquimedià dual és un políedre dual d'un sòlid arquimedià.
Veure Políedre і Políedre de Catalan
Políedre de Kepler-Poinsot
Una única cara s'ha acolorit en groc i el seu perímetre de vermell per ajudar a identificar les cares. Els políedres o sòlids de Kepler-Poinsot són els políedres estelats regulars.
Veure Políedre і Políedre de Kepler-Poinsot
Políedre regular
Un políedre regular és un políedre les cares del qual són polígons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals; així, totes les seves arestes mesuren igual.
Veure Políedre і Políedre regular
Políedre uniforme
En geometria, un políedre uniforme és un políedre que admet moltes simetries, les seves cares són polígons regulars i els seus vèrtex són homogenis.
Veure Políedre і Políedre uniforme
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Políedre і Polígon
Polígon estelat
En geometria, un polígon estelat (o estrellat) és un polígon còncau anomenat així per la seva semblança a una estrella.
Veure Políedre і Polígon estelat
Polítop
Visualització d'un dau en les dimensions 1 fins a 5 Un polítop és un conjunt de punts de l'espai Rn limitat per hiperplans.
Veure Políedre і Polítop
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Veure Políedre і Polinomi característic
Prisma (geometria)
Un prisma és un poliedre que té dues cares iguals i paral·leles (les bases) i cert nombre de cares laterals que són paral·lelograms.
Veure Políedre і Prisma (geometria)
Prisma estelat
El pentagonal és el prisma estrellat més simple En geometria, el prisma estelat és un políedre similar al prisma, però les cares són polígons estrellats.
Veure Políedre і Prisma estelat
Prismatoide
En geometria, un prismatoide és un políedre els vèrtexs del qual es troben en dos plans paral·lels.
Veure Políedre і Prismatoide
Protozous
Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.
Veure Políedre і Protozous
Punt fix
Una funció amb tres punts fixos En matemàtiques, un punt fix d'una funció és un punt la imatge del qual per la funció és ell mateix.
Veure Políedre і Punt fix
Puzle
Un puzle o trencaclosques és un joc d'habilitat mental que consisteix a encaixar un gran nombre de peces petites retallades, sovint de formes irregulars però que no s'encavalquen mai ni deixen espais buits entre elles.
Veure Políedre і Puzle
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Veure Políedre і Quadrat (polígon)
Radiolaris
Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.
Veure Políedre і Radiolaris
Reflexió (matemàtiques)
translació. rotació entorn del punt d'intersecció dels dos eixos. En matemàtiques, una reflexió és una funció que transforma un objecte en la seva imatge especular.
Veure Políedre і Reflexió (matemàtiques)
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Veure Políedre і Relació d'equivalència
Relació d'Euler
En geometria, la relació d'Euler estableix la proporció entre el nombre de cares C, arestes A i vèrtex V que pot tenir un políedre simple.
Veure Políedre і Relació d'Euler
Relació simètrica
En matemàtiques, una relació binària R sobre un conjunt X és simètrica si es compleix que per a tot a i b de X si a està relacionat amb b llavors també b està relacionat amb a. En notació matemàtica s'escriu: Nota: Simetria no és exactament el contrari d'antisimetria (aRb i bRa implica b.
Veure Políedre і Relació simètrica
Relació transitiva
Exemple: Si ''a'' és més gran que ''b'' i ''b'' és més gran que ''c'', llavors ''a'' és més gran que ''c''. En matemàtiques, la transitivitat és una propietat que pot tenir una relació binària.
Veure Políedre і Relació transitiva
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Políedre і Renaixement
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Veure Políedre і Rotació (matemàtiques)
Rusc
'''Rusc''' del tipus ''Dadant''. '''Arna''' feta de canya i fang. El rusc és el niu de les abelles.
Veure Políedre і Rusc
Sòlid de Johnson
La girobicúpula quadrada allargada (J37), és un sòlid de Johnson. Aquest cub compost de 24 cares quadrades no és un sòlid de Johnson perquè no és estrictament convex (té angles diedres iguals a zero. Aquest exemple a 24 triangles no és un sòlid de Johnson perquè és còncau.
Veure Políedre і Sòlid de Johnson
Sòlid platònic
A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.
Veure Políedre і Sòlid platònic
Semblança
Les formes geomètriques del mateix color són semblants Es diu que entre dos objectes hi ha una relació de semblança si es pot establir una relació entre els punts d'un dels objectes i els punts de l'altre de forma que la distància entre qualsevol parell de punts després de la transformació sigui la mateixa d'abans multiplicada per una constant.
Veure Políedre і Semblança
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Políedre і Simetria
Subgrup
En teoria de grups, donat un grup G sota una operació binària *, es diu que un subconjunt H de G és un subgrup de G si H amb l'operació * també forma un grup.
Veure Políedre і Subgrup
Teatre-Museu Dalí
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, fou construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres, i forma part del triangle dalinià empordanès junt amb el Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat, tots gestionats per la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Veure Políedre і Teatre-Museu Dalí
Teorema de la corba de Jordan
Il·lustració del teorema de la corba de Jordan. La corba de Jordan (representada en color negre) divideix el pla en una regió "interior" (color blau clar) i una regió "exterior" (color rosa). En topologia, una corba de Jordan és un llaç continu, que no s'interseca amb ell mateix, del pla; hom també en diu corba tancada simple.
Veure Políedre і Teorema de la corba de Jordan
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Veure Políedre і Tetràedre
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Políedre і Topologia
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Veure Políedre і Tor (geometria)
Translació (geometria)
En geometria, una translació és un moviment de l'espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, en una magnitud constant. .
Veure Políedre і Translació (geometria)
Trapezi
Un trapezi és un quadrilàter simple i convex amb com a mínim dos costats paral·lels.
Veure Políedre і Trapezi
Triacontàedre ròmbic
En geometria, el triacontàedre ròmbic és un dels tretze políedres de Catalan, dual de l'icosidodecàedre.
Veure Políedre і Triacontàedre ròmbic
Tronc de piràmide
El tronc de piràmide, o piràmide truncada, és un poliedre comprès entre la base de la piràmide i un pla que talla a totes les arestes laterals.
Veure Políedre і Tronc de piràmide
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Políedre і Univers
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció.
Veure Políedre і Valor propi, vector propi i espai propi
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Veure Políedre і Vèrtex (geometria)
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Veure Políedre і Virus
Walt Disney World Resort
Walt Disney World Resort és el lloc de vacances més gran i més visitat del món, amb quatre parcs temàtics, hotels, botigues, restaurants i avingudes d'entreteniment i diversió.
Veure Políedre і Walt Disney World Resort
1904
;Països Catalans.
Veure Políedre і 1904
Vegeu també
Políedres
- Cúpula (geometria)
- Cadena de cares
- Cara (superfície)
- Configuració de vèrtex
- Decàedre
- Deltaedre
- Desenvolupament pla d'un políedre
- Enneàedre
- Ennedecàedre
- Escantellació (geometria)
- Estelació
- Estelació final de l'icosàedre
- Estructura de Weaire–Phelan
- Facetatge
- Falca (geometria)
- Figura de vèrtex
- Figura isoèdrica
- Figura isogonal
- Figura isotoxal
- Gran cubicuboctàedre
- Hendecàedre
- Heptàedre
- Heptadecàedre
- Hexàedre
- Hexadecàedre
- Holiedre
- Octodecàedre
- Pentàedre
- Pentadecàedre
- Piràmide
- Políedre
- Políedre de Catalan
- Políedre dual
- Políedre semiregular
- Quiralitat (geometria)
- Tessel·lació quadrada
- Tetradecàedre
- Tridecàedre
- Tronc (geometria)
També conegut com Políedres.